2 instrumental sanitari

L’INSTRUMENTAL SANITARI

• Gran diversitat de patologies, diversos tipus de material.

• Per a la realització d’una operació quirúrgica, s’utilitza instrumental i material clínic i quirúrgic divers (tall, hemostàsia, sutura) i, l’instrumental específic de la classe d’intervenció que es realitza.

• En cirurgia s’ha avançat molt en els últims temps, a causa dels notables avenços de l’anestèsia, les tècniques d’hemostàsia i sutura, les transfusions de sang, el control de les infeccions mitjançant l’esterilització i les noves tecnologies utilitzades.

• L’especialització creixent de la cirurgia ha facilitat la investigació de nous materials, més eficaços i segurs.

• Es tracta de materials d’alta precisió, la manipulacio dels quals s’ha de fer d’acord amb unes normes lògiques de conservació i manteniment per evitar-ne el deteriorament. D’altra banda, l’índex d’infeccions nosocomials obliga a netejar aquest material correctament, i a desinfectar-lo i esterilitzar-lo de manera eficaç.

• Anomenem instrumental sanitari els instruments utilitzats en les intervencions quirúrgiques, en les cures, en les exploracions i en altres activitats sanitàries.

• És important que l’auxiliar d’infermeria conegui l’instrumental perquè hi ha tota una sèrie de pràctiques en les que és necessari un coneixement adequat d’aquest:

– Per preparar el carro de cures. – Per preparar els paquets d’instrumental per a les cures o

intervencions a realitzar.– Per a servir l’instrumental al diplomat en infermeria o al

facultatiu,– per recollir i netejar adequadament l’instrumental,– esterilització correcte i emmagatzematge de l’instrumental

PARTS D’UN INSTRUMENT

•MÀNEC: Part per la que es subjecta l’instrument, pot presentar anelles, cremallera,…

•ARTICULACIÓ: Permet la seva apertura i tancament.

•PART ACTIVA: Es tracta de la punta i mandíbula, que entra en contacte amb els teixits. Té formes molt variades, en funció del seu objectiu. Pot tenir o no dents, tenir punta roma o aguda, etc.

L’instrumental sol ser d’acer inoxidable.

L’acer inoxidable, encara que sigui extemadament resistent, no és un material indestructible, es pot oxidar sota determinades circumstàncies desfavorables d’ordre físic, tèrmic o químic.

INSTRUMENTAL MEDICOQUIRÚRGIC MÉS UTILITZAT

• Instrumental de tall o dièresi• Instrumental d’hemostàsia• Instrumental de dissecció• Instrumental d’aprehensió• Pinces de camp• Separadors• Material i instrumental de sutura• Instrumental d’exploració• Instrumental per especialitats

INSTRUMENTAL DE TALL O DIÈRESI

S’utilitza per a dividir o separar els teixits. Sol tractar-se de material tallant.

BISTURÍ MANUAL

Instrumental de tall o dièresi

D’una sola peça(escalpel)

Mànec de bisturí(nº3 i 4)

Fulla de bisturí(de diferents formes i tamanys)

Bisturí muntat

TISORES QUIRÚRGIQUES

• S’utilitzen per tallar teixits orgànics.

• Les tisores quirúrgiques no s’han d’utilitzar per tallar sutures ni altres materials, ja que el seu tall es deteriora i poden quedar inservibles per al seu ús.

• Tipus de puntes: – roma-roma– aguda-aguda– roma-aguda

• Forma de les rames:– recta– corba– colzada


TISORA DE MAYO (tisora quirúrgica)

• S’usen per tallar grans gruixos o quantitats de teixits (o teixits durs).

• Les tisores de Mayo són més grans i tenen les fulles més amples. Poden ser rectes o corbes.


Corba

Recta

TISORA METZEMBAUM (tisora quirúrgica)

• Serveix per a disseccions més fines o per aïllar vasos o conductes (dissecció de teixits en profunditat).

• Té les fulles més primes i allargades que la tisora de Mayo. Poden ser rectes o corbes.


Recta

Corba

TISORA LISTER

• S’utilitza per a tallar embenatges i roba.

• És una tisora colzada i amb l’extrem “botonat” per evitar lesions a la pell.


TISORA LITTAVER

• S’utilitza per a tallar punts de sutura.


INSTRUMENTAL D’HEMOSTÀSIA

Tanquen de manera provisional la llum dels vasos

sanguinis, impedint l’hemorràgia si aquests s’han trencat o

han de ser seccionats. També poden utilitzar-se com

instrumental de cures, per pinçar sondes, subjectar i fer

torundes... Les pinces d’hemostàsia més còmodes

incorporen un sistema de tancament que pot ser aplicat i

deixat en aquesta posició (pinces d’hemostàsia estàtiques),

sistema de tancament en “cremallera”. Poden tenir estries

transversals a la cara interna de les puntes per millorar la

subjecció al teixit.

• Pinces d'extrems ovalats. No té dents i només fa pressió en una superficie petita de la punta.

• S’utilitza per fer hemostàsia en vasos de major calibre.

Instrumental d’hemostàsia

PINÇA DE PÉAN

PINÇA MOSQUIT O HALSTED• S’utilitza per clampar petits vasos. • S’utilitzen per a procediments

superficials i cirurgia vascular perifèrica.


Recta sense dents

Corba sense dents

Recta amb dents Corba amb dents

PINÇA KOCHER• Té els braços més llargs

que la pinça mosquit.

• Poden ser rectes o corbes, amb dents o sense dents

• Les pinces amb dents són traumàtiques.


PINÇA KOCHER


PINÇA CRILE


Recta sense dents Recta amb dents

També poden ser:

•Corbes sense dents

•Corbes amb dents

• Te estries transversals fins a la meitat de la seves rames i s’utilitza per fer hemostàsia en teixits superficials

PINÇA KELLY


Poden ser rectes o corbes

PINÇA ROCHESTER


Poden ser rectes o corbes

Poden ser llargues o extrallargues

• S’utilitza en vasos de major calibre i en teixits gruixuts.

INSTRUMENTAL DE DISSECIÓ

Tenen com a finalitat fer pressió en els teixits per facilitar la dissecció i l’anàlisi, per collir les vores de la pell a les sutures i els apòsits i material esterilitzat.

PINCES DE DISSECCIÓ

Instrumental de dissecció

• Consisteixen en dues rames metàl·liques planes unides per un extrem, i estan dissenyades per romandre obertes. A la cara externa de les rames tenen unes estries per facilitar-ne el maneig i la subjecció amb els dits. Els extrems poden ser llisos o tenir dents. Varien de mida, longitud, disposició de les dents i en l’elasticitat major o menor dels braços.



Recta Corba

sense dents

Amb 2 i 3 dents

Amb 1 i 2 dents

Pinces quirúrgiquesPinces anatòmiques



Colzada

En baioneta (sense dents)

En baioneta (amb dents)

PINCES ADSON


Sense dents Amb dents

Punta d’una pinça Adson-Brown

•Branques amples que es fan més estretes a la punta. Utilitzades per teixit superficial i delicat.

INSTRUMENTAL D’APREHENSIÓ

Són pinces de teixits més especialitzades que les hemostàtiques. S’utilitzen per prendre o agafar, adequant-se a l’espessor i resistència dels teixits.

PINÇA ALLIS• Tenen més capacitat de subjecció que les

pinces de dissecció, però, tot i això, són poc traumàtiques per als teixits, en tenir l’extrem eixamplat. Té branques lleugerament corbes amb una línia de dentetes al final que permet sostenir el teixit suau però segur.

• S’utilitza en la presa de les vores de l’intestí o qualsevol altre víscera fàcilment esquinçable.

Instrumental d’aprehensió

PINÇA FOERSTER (FORESTER)

o portacotons• Es una pinça llarga, que pot

ser recta o corba. La

cremallera permet graduar a

voluntat la seva pressió en la

punta. Cada mandíbula

acaba en forma d’anella, les

quals presenten fenestres

que permeten una excel·lent

presa de vísceres (teixits

tous), sense danyar-les.

També s’utiliza per a la

asèpsia de pell, amb una

gasa doblegada.


PINÇA DUVAL• Pinces llargues, les seves

mandíbules acaben en forma de triangle, on hi han dentetes primes, per minimitzar el trauma de teixits delicats. S’utilitzen per a subjectar teixit pulmonar.


PINÇA PENINGTON

PINÇA BABCOCK

• Pinces que tenen la

mateixa finalitat que les

d'Allis, les branques de

les quals acaben en

forma de triangle

fenestrat i corb amb

fines dents, encara

menys traumàtiques.


PINCES DE CAMP

Les pinces de camp tenen unes puntes afilades i enfrontades, que es tanquen fermament i serveixen per subjectar els draps de camp sobre la pell durant la cirurgia.

PINÇA BACKAUS

Pinces de camp

• Pinça amb extrems corbs i aguts, sistema de tancament de “cremallera”.

PINCES JONES(PINCES CRANC)

Pinces de camp

PINCES DOYEN

SEPARADORS

Són instruments que es fan servir per facilitar l’exposició dels teixits durant la cirurgia amb el mínim trauma possible (s’utilitzen per fer visibles els plans profunds del camp operatori, i així faciliten la feina del cirurgià).

SEPARADORS

Els manuals, es subjecten amb la ma.

Els estàtics, s’aguanten per si sols. Són més còmodes per al cirurgià, ja que no requereixen la mà d’un ajudant per subjectar-los. Es mantenen oberts per mitjà d’un sistema de cremallera, engranatge o fixació amb cargols.

Separadors manuals

SEPARADORS FARABEUF

• Son uns dels més

utilitzats.

• S’utilitzen en plans

superficials de les

incisions (pell, teixit

cel·lular subcutani, teixit

muscular).

• N’hi ha de diferents

mides.Làmina metàl·lica estreta i llarga Làmina metàl·lica estreta i llarga doblegada en ambdós extrems.doblegada en ambdós extrems.

Separadors manuals

SEPARADORS ROUX

• Son uns dels més

utilitzats.

Làmina metàl·lica ampla i llarga doblegada en ambdós Làmina metàl·lica ampla i llarga doblegada en ambdós extrems. La superfície dorsal o externa dels extrems del extrems. La superfície dorsal o externa dels extrems del separador presenta una concavitat suau.separador presenta una concavitat suau.

Separadors manuals

S. DE VOLKMANN O DE GARFIS

• Pot tenir de 1 a 6

puntes.

• Les puntes poden ser

romes o agudes.

Sembla una forquilla amb les Sembla una forquilla amb les puntes doblegades.puntes doblegades.

Separadors manuals

S. DE SENN-MILLERVALVA ABDOMINAL

DE DOYEN

Són separadors en forma de pala, s’usen per separar plans profunds.

Separa la paret abdominal, contingut pèlvic...

Per una banda té garfis i per l’altra té forma de pala.

Per una banda té el mànec per traccionar-la i per l’altre té una làmina que acaba en 90º respecta al mànec.

Separadors estàtics

S. ADSON S. WEITLANER

Tenen un sistema de dents engranades i és mantenen en una sola posició

Indicat especialment en cavitat abdominal.

S’utilitza en cirurgies vasculars, fístules arterio-venoses.

Puntes romes o agudes

SEPARADOR ALM


S. AUTOESTÀTIC ABDOMINAL O DE GOSSET


S’utilitza en cirurgies pediàtriques i en laparotomies

MATERIAL I INSTRUMENTALDE SUTURA

És el instrumental que s’utilitza en les maniobres que realitza el cirurgià per unir i restaurar la continuïtat dels teixits.

MATERIAL I INSTRUMENTAL DE SUTURA

• Sutures manuals: – Fils

• No reabsorbibles, reabsorbibles• Naturals, sintètics, metàl·lics

– Agulles• Forma: rectes, corbes• Secció: cilíndrica, triangular, planes• Tamanys diferents

– Porta-agulles

• Sutures mecàniques– Grapadora quirúrgica

Material i instrumental de sutura

SUTURES QUIRÚRGIGUESSutura és qualsevol material utilitzat per lligar els vasos sanguinis o aproximar els teixits.

Les sutures reabsorbibles mantenen l’aproximació del teixit de forma temporal i acaben essent digerides pels enzims o hidrolitzades pels fluids tissulars. S’utilitzen en òrgans interns i en el teixit subcutani.

Les sutures no reabsorbibles són les que no són hidrolitzades pels enzims orgànics, romanent de forma indefinida a l’organisme després de la seva col·locació, o bé s’han de retirar de sutures superficials.


SUTURES QUIRÚRGIGUES

Tipus de materials de sutura

Reabsorbibles No reabsorbibles

Naturals Catgut Seda (Silkam)Lli

Sintètics multifilament

Àcid poliglicòlic (Dexon)Poliglactin 910 (Vicryl)

Derivats de polièsters (Suprolene, Mersilene, Rerylene)Derivats de poliamides (Nylon, Perlon)Recoberts (Supramid)

Sintètics monofilament

Polidiosacrona (PDS) Derivats de polièsters (Mirafil)Derivats de poliamides (Nylon)Derivats de polipropilè (Prolene)

Metàl·lics Poligliconat (Maxon) acer inoxidable (Surgisteel)Titani

El calibre o gruix del material és important per aconseguir una resistència a la tensió adequada. A les caixes i envasos està indicat. El sistema més usat és el “dels zeros”, en què el gruix disminueix a mesura que augmenta el nombre de zeros.

Els materials de sutura es presenten esterilitzats, en envasos plàstics que n’asseguren un bon manteniment.


Formes i tamanys de les agulles

Secció cilíndrica– No te extrems tallants. La penetració depen de la punta de l'agulla.

– Atraumàtica.– Només es pot usar en teixits tous (visceres).

Secció espatulada– Secció hexagonal aplanada, amb dos extrems tallants.– S'usa en teixits més forts: pell, aponeurosi i cornia.

Secció triangular– Té tres extrems tallants.– Permet travessar teixits molt durs.– Molt traumàtica.

Secció tapercut– L'extrem de l'agulla te secció triangular i la resta de l'agulla té secció cilíndrica.– Menys traumàtica per als teixits que l'agulla triangular.

Característiques de les seccions d’agulla



PORTAAGULLES

Són instruments dissenyats per a la subjecció de les agulles de sutura, així com per passar els fils de sutura i realitzar els nusos.

Durant la seva utilització, són auxiliades per les pinces de dissecció i per les tisores de sutura.

N’hi ha de tres tipus:

• De cremallera (Hegar-Mayo o Mayo): es maneguen amb els dits del mig i el polze.

• Automàtic (Mathieu): són més cars, més traumàtics i es trenquen abans, però resulten més fàcils d’usar. Es prenen amb el palmell de la mà, amb una pressió s’obren i amb una altra es tanquen.

• Combinat amb tisores (Gillies): per a quan no hi ha ajudant. A la part interna de la fulla té unes tisores i la punta és el portaagulles.


PORTAAGULLES


SUTURES MECÀNIQUES

Són instruments de grapada quirúrgica, utilitzats tant en cavitats internes, com pot ser a l’abdomen i el tòrax, com en l’exterior, a la pell.

Aquest tipus de sutures aporten avantatges com:

• Escurcen el temps quirúrgic.

• Hi ha un risc menor d’infecció i contaminació

• Es redueixen les pèrdues hemàtiques

• El període postoperatori disminueix.


SUTURES MECÀNIQUESLes grapadores són instruments per aplicar les grapes metàl·liques. Vénen en envasos estèrils i poden ser d’un sol ús o recarregables.

Les grapadores s’utilitzen amb força freqüència per suturar la pell: grapadores dèrmiques.

Sutura de la pell. S’utilitza una pinça de dissecció per subjectar els llavis de la ferida, auxiliant així el treball de grapar.

INSTRUMENTAL D’EXPLORACIÓ

El material d’exploració s’utilitza com a mitjà per facilitar l’exploració en el pacient, segons les diferents zones anatòmiques.Instrumental: estilet, sonda acanalada, tròcar, pinces de Magill.Material d’exploració: bàscula amb tallímetre, obreboques, cinta mètrica, esfigmomanòmetre, fonendoscopi, llanterna, oftalmoscopi, otoscopi, rinoscopi, laringoscopi, glucosímetre, termòmetre, espècul, depressor lingual, martell de reflexos.

ESTILET

• Instrument metàl·lic,

punxegut o botonat,

que serveix per veure

la profunditat i

direcció d’una ferida.

Instrumental d’exploració

SONDA ACANALADA

• Serveix per

evidenciar el traçat de

les fístules i realitzar

el drenatge de les

ferides i abscessos.


TRÒCAR

• Instrument quirúrgic que consisteix en un punxó introduït en una beina o cànula, la qual es pot retirar una vegada realitzada la punció.


Pot ser recte o corbat, s’utilitza per realitzar puncions i prendre mostres per a biòpsia.

PINCES DE MAGILL


• És una pinça que ajuda a dirigir el tub endotraqueal cap a la laringe. També s’utilitza per introduir sondes o extreure cossos estranys de la laringe.

L’INSTRUMENTAL DE LES ESPECIALITATS

En cada especialitat de medicina i cirurgia s’utilitza un instrumental d’ús general, a més d’una sèrie de peces d’instrumental específiques per a cada tipus d’intervenció o exploració.

• Instrumental de cirurgia traumatològica

• Instrumental de ginecologia

• Intrumental d’otorrinolaringologia (instrumental per a oïda, nas, gola)

• Instrumental de cirurgia abdominal

• Instrumental per a odontologia

Instrumental per especialitats

bibliografia• C. Guillamas Vilela i col. Higiene del medi hospitalari i neteja del

material. Ed. Editex. Madrid, 2005

• A. López San Miguel i col. Higiene del medi hospitalari i neteja del material. Ed. MacMillan Professional. Madrid, 2008.

• A.M. Fernández Espinosa i E. Pérez de la Plaza. Higiene del medio hospitalario. Ed. McGrawHill. Madrid, 2008.

• J.K. Fuller. Instrumentación quirúrgica. Teoría, técnicas y procedimientos. Ed. Panamericana. México, 2007.

• A. Ortega Pérez i col. Tècniques bàsiques d’infermeria. Ed. Altamar. Barcelona, 2006.

webgrafia

• http://enfermeradequirofano.iespana.es/

• www.medicalexpress.es

http://enfermeradequirofano.iespana.es/

http://www.medicalexpress.es/

EXERCICI: IDENTIFICACIÓ D’INSTRUMENTAL

• Es passarà una diapositiva i es deixarà un temps perquè apunteu a la llibreta el nom de l’instrumental, el tipus, i la utilitat.

• Després de mostrat el material per a identificar, es donarà la solució i fareu la correcció en vermell a la vostra llibreta.

(Autoavaluació)

1

• Instrument de……………..

• NOM:………………………

• Utilitat:……………………..

2


• NOM:………………………

• Utilitat:……………………..

3


• NOM:………………………

• Utilitat:……………………..

4


• NOM:………………………

• Utilitat:……………………..

6


• NOM:………………………

• Utilitat:……………………..

5


• NOM:………………………

• Utilitat:……………………..

7


• NOM:………………………

• Utilitat:……………………..

8


• NOM:………………………

• Utilitat:……………………..

9


• NOM:………………………

• Utilitat:……………………..

10


• NOM:………………………

• Utilitat:……………………..

11


• NOM:………………………

• Utilitat:…………………….. Recta

Corba

12


• NOM:………………………

13


• NOM:………………………

• Utilitat:……………………..

14


• NOM:………………………

• Utilitat:……………………..

15


• NOM:………………………

• Utilitat:……………………..

16


• NOM:………………………

• Utilitat:……………………..

17


• NOM:………………………

• Utilitat:……………………..

1

• Instrument de…SUTURA

• NOM: Portaagulles Hegar-Mayo

• Utilitat: per subjectar l’agulla i realitzar nusos.

2

• SEPARADOR estàtic

• NOM: Separador Weitlaner

• Utilitat:fer visible els plans profunds del camp operatori.

3

• SEPARADOR manual

• NOM: Separador Senn-Miller

• Utilitat: facilitar l’exposició dels teixits durant la cirurgia.

4

• PINÇA DE CAMP

• NOM: Pinces Backaus

• Utilitat: subjectar els draps del camp sobre la pell durant la cirurgia.

5

• SEPARADOR manual

• NOM:Separador Farabeuf

• Utilitat:facilitar l’exposició dels teixists durant la cirurgia.

6

• Instrument de SUTURA

• NOM: Agulla corba i fil• 5 zeros (petit calibre),• Longitud total del fil 45 cm• El vicryl és un material sintètic

multifilament reabsorbible

• Utilitat: lligar els vasos sanguinis o aproximar els teixits.

7

• Instrument de aprehensió

• NOM: PINÇA D’ALLIS

• Utilitat: Pendre i agafar teixits sense traumatismes

8

• Instrument de exploració

• NOM:LARINGOSCOPI

• Utilitat: Exploració de la laringe i intubació

9

• Instrument de dissecció

• NOM: Pinça de dissecció en forma de baioneta, sense dents

• Utilitat: en aquest cas és una pinça d’oïda.

10

• Instrument de tall

• NOM: mànec de bisturí

• Utilitat: El bisturí s’utilitza per tallar, fer incisions en els teixits.

11


• NOM:Tisora recta Metzembaum

• Utilitat: És una tisora quirúrgica, per disseccions fines.

Recta

Corba

12

• Instrument de otorrinolaringologia

• NOM: pinça “cocodrilo” Hartman

13

• Instrument de hemostàsia

• NOM: Pinça mosquit o Halsted corba amb dents

• Utilitat: clampar petits vasos sanguinis

14

• Instrument de hemostàsia

• NOM: Pinça de Kocher recta amb dents

• Utilitat: clampar vasos sanguinis, pinçar teixits durs (són traumàtiques)

15


• NOM: Tisora Lister

• Utilitat: Tallar embenatges i roba

16

• Instrument de dissecció

• NOM: pinces de dissecció corbes sense dents

• Utilitat: subjectar els teixits mentre són sotmesos a exposició, tall o sutura.

17

• Instrument de EXPLORACIÓ

• NOM: Pinces de MAGILL• Utilitat:ajuda a dirigir el

tub endotraqueal cap a la laringe. També s’utilitza per introduir sondes o extreure cossos estranys de la laringe.

Núria Contreras, curs 2008-2009

2 instrumental sanitari

Education