el món, l’alimentació i jo. - prevencio.cat alimentacio 1ceso professorat - ca.pdf · a...

El món,

l’alimentació

i JO.

Crèdit variable per al primer cicle de la ESO

© del text: Elena Carrillo Álvarez

©de l’edició: Prevenció Risc Escolar S.L. Mallorca, 303, 2-2 08037 Barcelona Edició produïda per la Fundació Blanquerna Assistencial i de Serveis (URL). Aquest treball ha estat guardonat amb el premi Sant Jordi 2008 de l’Institut d’Estudis Catalans. S’autoritza la impressió i reproducció del material per a usos educatius.

El món, l’alimentació i jo _____________________

Introducció 3

Contingut 5

Objectius terminals 6

Activitats d’ensenyament-aprenentatge 8

Criteris i activitats d’avaluació 84

Temporalització 85

Bibliografia 89

Annexes 92

El món l’alimentació i jo

3

1. Introducció:

L’alimentació és un dels principals factors externs que influeix en el creixement i en el

desenvolupament. Una dieta saludable contribueix a millorar la qualitat de vida i fins i tot pot

disminuir la incidència de diferents patologies cròniques gràcies al paper protector d’algunes

substàncies. Per contra, determinats components de la dieta constitueixen un factor de risc ja

des de les primeres etapes de la vida.

L’oblit de la saviesa popular per deixar pas a un món globalitzat, fugaç i on l’important és el

moment és un fet: nous avanços, nous productes, nous costums i nous estils de vida que lleven

el referent històric. Llargues jornades laborals o llargues distàncies a recórrer que obliguen els

pares a estar fora de casa tot el dia, dificultant així la transmissió de la tradició alimentària i

donant a nens/es i adolescents la oportunitat que se’n construeixin la seva pròpia, prenent com

a principal referent el que la publicitat i el màrketing els ofereixen.

Estudis epidemiològics recents rebel·len que, en general, els hàbits alimentaris de la població

adolescent catalana i espanyola són poc adequats. D’una banda, hi ha una alimentació per

excés a base de productes rics en greixos i sucres alhora que deficient en verdures, llegums i

peix. De l’altra, augmenta la pràctica de dietes restrictives i de la incidència de trastorns de la

conducta alimentària.

L’elevada prevalença d’obesitat i la tendència a l’increment observades en les darreres 2-3

dècades va portar l’Organització Mundial de la Salut (OMS) a considerar l’obesitat com una

epidèmia global de conseqüències greus per a la salut. La prevenció d’aquest problema de

salut, especialment entre la població infantil, s’ha convertit en una de les prioritats principals

dins de l’àmbit de la salut pública en la immensa majoria dels països desenvolupats.

D’aquesta manera, són bastants els organismes i institucions que han posat en marxa diferents

iniciatives per tal de fer front a aquesta situació.

En el disseny d’aquest projecte se n’han contemplat diversos, entre els quals destaquen:

- “Estratègia NAOS”, una iniciativa de l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició.

M A T E R I A L

P E R

A L

P R O F E S S O R A T I

N T R O D U C C I

Ó


4

- “CANVIS, canvis a l’adolescència, nutrició, valoració personal, imatge i salut”, desenvolupat

per l’Institut Municipal de Salut Pública de Barcelona.

- “Guia de l’alimentació saludable”, editada pels Departaments d’Ensenyament i Salut.

- “Campanya educativa sobre hàbits alimentaris”, duta a terme pel Consejo General de Colegios

Farmacéuticos.

- “Programa d’Educació per a la Salut a l’Escola. Quadern d’educació per a la salut a l’escola:

Alimentació i nutrició”, com a iniciativa del Departament d’Ensenyament.

Aquests fets fan palesa la importància donar un coneixement fonamentat del que és una

alimentació saludable: no només en el que es refereix a nutrients, sinó també en l’estructura

dels àpats, la seva distribució al llarg del dia, i tot allò que influeix en la conducta alimentària.

Aquest crèdit variable pretén donar eines als adolescents perquè tot aprofundint en el seu

autoconeixement, obrint-se al món “exterior” i ampliant el seu bagatge cultural en relació a

l’alimentació i els hàbits saludables, millorin el seu estat de salut.


5

2. Contingut:

2.1. Fets, conceptes i sistemes conceptuals.

2.1.1. Hàbits saludables, la dieta equilibrada

i. Quins són i quina funció tenen els components nutritius energètics i no

energètics més significatius presents als aliments.

ii. Concepte de dieta equilibrada

iii. Introducció a la ciència bromatològica (procedència, processat i

característiques comuns dels grans grups d’aliments).

iv. mportància de l’activitat física.

v. Concepte d’estil de vida i d’estil de vida saludable.

2.1.2. Cultures alimentàries

i. Bases de la dieta mediterrània

ii. Apropament a altres tradicions culinàries.

2.1.3. Conducta alimentària.

i. Conèixer els factors que poden condicionar i determinar la conducta

alimentària.

ii. Conèixer el concepte de pes saludable

2.1.4. Valoració personal

i. Conèixer els conceptes de valoració personal, autoeficàcia i autoimatge.

ii. Conèixer alguns dels factors que influeixen en la valoració personal.

2.2. Procediments.

2.2.1. Identificació d’ una dieta equilibrada i saludable i d’ hàbits poc saludables.

i. Relació dels efectes de l’alcohol en l’organisme humà.

ii. Elaboració de menús diaris i setmanals equilibrats.

2.2.2. Introducció a la cultura culinària.

i. Identificació d’ aliments amb estacionalitat.

ii. Relació entre la temporalitat dels aliments i determinats costums.

iii. Cuinar receptes amb productes de temporada mitjançant tècniques de

cocció saludables.

2.2.3. Ús correcte de la informació

i. Identificació i correcció de mites i falsos conceptes al voltant de

l’alimentació.

ii. Interpretació de la informació que conté l’etiqueta d’un producte

alimentari.

M A T E R I A L

P E R

A L

P R O F E S S O R A T

C O N T I

N G U T


6

iii. Identificació d’ algunes de les estratègies publicitàries de les empreses

alimentàries.

2.2.4. Aprofundiment en el propi autoconeixement, percebre allò positiu d’un mateix i

millorar l’autoestima.

2.3. Valors, normes i actituds.

2.3.1. Valoració de la dieta equilibrada com a font de salut

i. Valorar una dieta variada com a quelcom saludable

ii. Valoració de l’activitat física com una via d’estar sa, de mantenir un pes

adequat saludablement.

2.3.2. Degustar i apreciar receptes de diferents tradicions culinàries.

2.3.3.Consciència de la importància de conèixer-se a un mateix per a sentir-se bé amb

un mateix.

i. Voluntat d’aprofundir en el seu autoconeixement.

ii. Sentir-se capaç de potenciar les pròpies qualitats i millorar algun

aspecte personal.

iii. Adopció una actitud crítica davant la publicitat.

2.3.4. Adopció d’una actitud crítica davant dels aliments.

3. Objectius terminals:

i. Privilegiarà una dieta equilibrada en front d’altres.

ii. Incrementarà la pràctica habitual d’exercici físic setmana.

iii. Millorarà la seva autoestima a través de l’autoconeixement.

vi. Conèixer quins són i quina funció tenen els components nutritius

energètics i no energètics més significatius presents als aliments.

vii. Adquirir petites nocions de bromatologia (procedència, processat i

característiques comuns dels grans grups d’aliments).

viii. Conèixer el concepte de dieta equilibrada.

ix. Conèixer les bases de la dieta mediterrània i d’ altres tradicions

culinàries.

x. Conèixer la importància de l’activitat física.

M A T E R I A L

P E R

A L

P R O F E S S

M A T E R I A L

P E R

A L


C O N T I

N G U T


7

xi. Conèixer els factors que poden condicionar i determinar la conducta

alimentària.

xii. Conèixer els conceptes de valoració personal, autoeficàcia i autoimatge.

xiii. Conèixer alguns dels factors que influeixen en la valoració personal.

xiv. Conèixer el concepte de pes saludable

xv. Identificar una dieta equilibrada i saludable.

xvi. Identificar hàbits poc saludables.

xvii. Explicar els efectes de l’alcohol en l’organisme humà.

xviii. Identificar aliments amb estacionalitat.

xix. Relacionar la temporalitat dels aliments amb determinats costums.

xx. Elaborar menús diaris i setmanals equilibrats.

xxi. Cuinar receptes amb productes de temporada mitjançant tècniques de

cocció saludables.

xxii. Incrementar la pràctica d’activitat física.

xxiii. Clarificar mites i falsos conceptes al voltant de l’alimentació.

xxiv. Interpretar la informació que conté l’etiqueta d’un producte alimentari.

xxv. Identificar algunes de les estratègies publicitàries de les empreses

alimentàries.

xxvi. Disposar de recursos per a aprofundir en el propi autoconeixement,

percebre allò positiu d’un mateix i millorar l’autoestima.

xxvii. Valorar la dieta equilibrada com a font de salut

xxviii. Valorar l’activitat física com una via d’estar sa, de mantenir un pes

adequat saludablement.

i. Degustar i apreciar receptes de diferents tradicions culinàries.

xxix. Desitjar aprofundir en el seu autoconeixement.

xxx. Sentir-se capaç de potenciar les pròpies qualitats i millorar algun

aspecte personal.

xxxi. Adoptar una actitud crítica davant la publicitat.

M A T E R I A L

P E R

A L


O B J E C T I

U S


8

4. Activitats d’ensenyament-aprenentatge

SESSIÓ 1:

Activitat:

Contestar un qüestionari i realitzar una pluja d’idees sobre temes relacionats amb una

alimentació saludable que els alumnes voldrien tractar.

Objectiu general:

Promoure la reflexió sobre un mateix en relació a la salut.

Objectius específics:

L’alumnat serà capaç de:

- Reflexionar sobre el concepte de salut.

- Considerar els propis hàbits alimentaris i dietètics.

- Reflexionar sobre l’autoimatge i l’autovaloració.

Procediment:

Fases a seguir Recursos necessaris Temps recomanat

Presentació de l’assignatura per part del professorat. Serà en aquest espai quan anunciarà l’activitat de les sessions 6 i 7, ja que és un treball que hauran de preparar els alumnes.

10-15 min

El professorat reparteix a l’alumnat el qüestionari 1 sobre salut, hàbits alimentaris i autoimatge, que es contestarà de manera individual. Un cop finalitzat, el qüestionari serà recollit pel professorat per tal de procedir al buidatge de les dades en forma de freqüències.

Qüestionari 1 Hàbits alimentaris i estil de vida

35-40 min

Col·loqui i pluja d’idees sobre allò que el qüestionari els ha suggerit que els agradaria tractar en aquesta assignatura.

10 min

NOTA: Aquesta sessió ha de servir al professor/a per a conèixer quins temes inquieten més als/les alumnes per tal de reforçar-los al llarg de l’assignatura.

M A T E R I A L

P E R

A L


S E S S I

Ó

1


9

Material per al professorat:

És important subratllar en tot moment l’anonimat de l’enquesta i el seu ús exclusiu per

part del professorat en aquesta assignatura. L’alumne/a només haurà de posar un número

que ell mateix agafarà d’un pot per tal que se li pugui retornar l’enquesta per a revisar-la en

sessions posteriors.

Cal emfatitzar en la importància de la consecució d’uns hàbits saludables ara per assolir

el millor estat de salut i mantenir-lo al llarg de tota la maduresa.

Conceptes clau:

- La salut és un concepte que engloba la totalitat de la persona i l’afecta a tota ella, no

només a nivell fisiològic, sinó en totes les seves dimensions: psicològica, social,

espiritual, etc.

- Concepte d’estil de vida com a costums d’hàbits, valors, costums i principis; quelcom

determinant de l’estat de salut.

- Som el que mengem: el nostre organisme es construeix a partir i a través d’allò que

ingerim.

- Cal buscar un equilibri entre el diferents àmbits de la nostra vida.

- Si volem dur a terme algun canvi el primer pas es ser-ne conscient.

- Demanar ajuda mai està de més: pares, família, professors, professionals sanitaris

poden ser de gran ajuda.

M A T E R I A L

P E R

A L


S E S S I

Ó

1


10

SESSIÓ 2: Activitat:

Presentació i posterior discussió dels resultats obtinguts de la enquesta realitzada en la sessió

anterior.

Objectiu:

Conscienciar l’alumnat de la importància del seu estil de vida.


En aquesta sessió l’alumnat:

- Considerarà i valorarà els propis hàbits.

- Relacionarà l’estil de vida amb l’estat de salut.

Procediment:


El professorat presenta els resultats de la enquesta realitzada en la sessió anterior. A més tornarà les enquestes als alumnes. Potser la millor manera seria deixar-les a sobre la taula, ordenats pel número, i que els alumnes, d’un en un, agafin la seva.

5-10 min

Discussió sobre els punts més significatius. 20-25 min

M A T E R I A L

P E R

A L


S E S S I

Ó

2


11


Recomanacions didàctiques:

- És important no emetre judicis de valor acosta dels resultats. L’adolescència és una

època de molta susceptibilitat i necessitat d’aprovació del medi extern, de manera que

si es volen aconseguir modificacions de conducta s’han d’emprar sempre actituds

positives, ressaltant allò beneficiós del canvi i no atacant la conducta no desitjada.

- Una actitud oberta facilitarà el desenvolupament de la sessió i permetrà extreure-li el

màxim profit possible. És bo intentar respondre les qüestions, dubtes i inquietuds de

l’alumnat.

Conceptes clau:

- No hi ha un únic estil de vida saludable, però tots tenen trets comuns: cal contemplar la

dieta, l’activitat física, la percepció que un té d’un mateix...

- L’alimentació és un dels elements més importants de l’estil de vida: no només comprèn

allò que mengem, sinó com ho fem, com ho vivim.

- Actualment hi ha un desequilibri entre la ingesta i la despesa energètica. Són factors

relacionats l’abundància de productes rics en greixos existents al mercat; la pèrdua de

la cultura popular, que a base de l’assaig-error havia aconseguit unes pautes

alimentàries idònies; el sedentarisme que promocionen televisió, ordinadors, vídeo-

consoles...

M A T E R I A L

P E R

A L


S E S S I

Ó

2


12

SESSIÓ 3:

Activitat:

Explicar i discutir el concepte d’estil de vida saludable

Objectiu:

Valorar l’estil de vida de diferents persones. Objectius específics:

Un cop acabada la sessió, l’alumnat podrà:

- Identificar els elements saludables i els no saludables d’un estil de vida.

- Iniciar una reflexió sobre el propi estil de vida.

Procediment:


En grups petits, els alumnes llegiran la fitxa Els hàbits dels meus companys i companyes. A partir de la lectura s’iniciarà una debat sobre els estils de vida presentats identificant els elements saludables i els no saludables alhora que proposant alternatives saludables a aquests últims.

Fitxa Els hàbits dels meus companys i companyes

30 min

Discussió sobre els punts més significatius. 30 min

M A T E R I A L

P E R

A L


S E S S I

Ó

3


13


El professorat pot intervenir en la discussió tot fent servir les següents idees:

- En Pere és un exemple de persona sedentària amb una dieta molt rica en greix.

Malauradament, aquest tipus d’estil de vida és comú a molta gent jove; aquest és un

dels factors que està fent augmentar la taxa d’obesitat al nostre entorn.

- L’estil de vida de la Marta és molt saludable: fa exercici de manera regular i a més té

coneixements sobre nutrició; quelcom no indispensable, però favorable per a portar una

alimentació adequada.

- L’Anna...potser és massa perfeccionista i exigent amb ella mateixa? Menjar només una

poma en tot el matí no sembla gaire saludable... la imatge física és relativament

important, però la salut ha d’anar per davant!

- Respecte del Ferran és molt positiu les ganes que té de fer coses i d’estar amb

gent...però cal no oblidar l’alimentació...els vegetals frescs són molt importants: ens

aporten fibra, vitamines i minerals que cal prendre cada dia.

M A T E R I A L

P E R

A L


S E S S I

Ó

3


14

SESSIÓ 4:

Activitat:

Avaluació inicial dels coneixements sobre nutrició i dietètica que té l’alumnat.

Objectiu:

Avaluar els coneixement sobre nutrició i dietètica dels quals parteix el grup. Objectius específics:

- Promoure la reflexió de l’alumnat al voltant de temes relacionats amb la nutrició i la

dietètica.

- Permetre una millor adaptació dels continguts curriculars de sessions posteriors a les

característiques del grup.

Procediment:


L’alumnat contestarà individualment el qüestionari 2: Coneixements sobre nutrició i dietètica. Cada alumne “corregirà” l’exercici amb l’ajuda del professor, que trobarà les respostes a l’apartat material per al professorat.

Qüestionari 2: Coneixements sobre nutrició i dietètica.

25-30 min 30-35 min

M A T E R I A L

P E R

A L


S E S S I

Ó

4


15

Material per al professorat.

_______QÜESTIONARI 2: Coneixements sobre nutrició i dietètica________________

1. Què és per tu l’alimentació? I la nutrició?

L’alimentació és l’acte voluntari, conscient i educable mitjançant el qual obtenim de l’entorn

producte naturals o transformats amb el fi d’ingerir-los. Està condicionada per factors

socioeconòmics, psicològics, geogràfics, científico-tècnics, etc.

La nutrició és el conjunt de processos fisiològics pel qual l’organisme transforma i utilitza les

substàncies químiques que contenen els aliments. Es tracta d’una acció involuntari i

inconscient que depèn de processos corporals com la digestió, l’absorció i el transport dels

nutrients des dels aliments fins als teixits.

2. Com definiries nutrient? Quins en coneixes?

Els nutrients són aquelles substàncies contingudes en els aliments que l’ésser humà

necessita incorporar per a viure i desenvolupar la seva activitat diària.

Són nutrients els hidrats de carboni, els lípids, les proteïnes, les vitamines, els minerals,

l’aigua, la fibra.

3. Saps quins aliments ens aporten proteïnes? Podries dir per què és important menjar-

ne?

Aliments com ara el peix, els ous, els làctics, la carn i els llegums ens aporten proteïnes en

quantitats significatives.

A més de formar part dels músculs i els ossos, les proteïnes intervenen en la immunitat

(ens protegeixen d’infeccions), en el transport d’oxigen per la sang, en la digestió de

diferents nutrients, en la funció intel·lectual...

4. És necessari prendre suplements de vitamines i/o minerals?

No, no cal. Una dieta equilibrada i variada en cobreix totes les necessitats.

5. Quant de líquid cal beure cada dia?

Depèn de l’alimentació que fem, però en general podem dir que entre 1,5 i 2l.

6. És necessari menjar greixos?

Absolutament, a part de la funció energètica (ens n’aporten molta en poca quantitat),

intervenen en el transport de vitamines, aporten àcids grassos insaturats (en la propera

sessió veurem què són), alguns actuen com a hormones, etc.

M A T E R I A L

P E R

A L


S E S S I

Ó

4


16

7. Amb quina freqüència diries que cal menjar verdures i/o hortalisses?

Cal menjar-ne a cada àpat principal, ja siguin crues o cuites.

8. Quins nutrients ens aporta principalment un plat de pasta? Com es tradueix això en el

nostre cos?

Un plat de pasta ens aporta principalment hidrats de carboni complexos, substàncies que

ens proporcionen energia per a consumir a curt termini.

9. Quantes fruites hauríem de menjar al dia? Sabries dir per què?

Cal prendre’n entre dues i tres. És molt important arribar a aquestes recomanacions,

perquè la fruita ens aporta, entre d’altres, aigua, minerals, vitamines i fibra. A més, com

que conté hidrats de carboni d’absorció ràpida és una excel·lent font d’energia per a fer

servir immediatament!

10. I de làctics, n’hi ha prou amb un got de llet al matí?

No!! Els làctics són la millor font de calci, el mineral més abundant del nostre cos, forma

ossos i dents i a més intervé en la transmissió de l’impuls nerviós i la contracció muscular.

Per cobrir totes les necessitats calen a més del got de llet del matí, dos iogurts i un tall de

formatge.

11. Quins llegums coneixes? Quants dies a la setmana recomanen els experts que en

prenguem?

Són llegums les llenties, els cigrons, les faves, les mongetes blanques, els pèsols.

N’hauríem de prendre, com a mínim, dos cops per setmana.

M A T E R I A L

P E R

A L


S E S S I

Ó

4


17

SESSIÓ 5:

Activitat:

Classe magistral a propòsit dels nutrients energètics.

Objectiu:

Conèixer els components nutritius dels aliments. Objectius específics:

En acabar la sessió, l’alumnat serà capaç de:

- Explicar el concepte de nutrient.

- Anomenar els nutrients energètics distingint la seva funció principal en l’organisme.

- Identificar aliments que continguin els nutrients esmentats.

- Assenyalar les necessitats diàries que en tenim.

Procediment:


Durant tota la sessió, el professorat exposarà a l’alumnat, segons les seves necessitats, els conceptes relacionats amb els nutrients que es presenten més avall .

Tota la sessió

M A T E R I A L

P E R

A L


S E S S I

Ó

5


18

____ FONTS DELS DIFERENTS NUTRIENTS ENERGÈTICS____________________

GLÚCIDS

Monosacàrids Fruita, mel Absorció ràpida

Disacàrids Sucre de taula, llet

Absorció lenta Polisacàrids cereals, llegums, patata, verdures

LÍPIDS

Saturats Carn, làctics, mantegues, cacau, coco, palma Àcids Grassos

Insaturats Peix, llegums, fruits secs

Fosfolípids Ou, llegums

Colesterol Carn, làctics, mantegues (només origen animal)

PROTEÏNES

Ou, peix, carn, làctics, llegums

M A T E R I A L

P E R

A L


S E S S I

Ó

5

19


L’ésser humà, com qualsevol ésser viu, necessita incorporar substàncies de l’exterior per a

poder viure i desenvolupar les seves activitats diàries. Aquestes substàncies, contingudes en els

aliments, són els Nutrients.

Nutrients energètics:

Són aquells que a partir dels quals el nostre organisme és capaç d’obtenir energia per dur a

terme la seva activitat diària com ara moure’s, respirar, créixer, etc.

Les necessitats energètiques de cada individu són diferents. D’una banda cal considerar el

metabolisme basal com aquella despesa energètica més o menys constant que té el nostre

organisme per a mantenir la temperatura, el pols, la respiració, etc. D’altra banda, a aquesta

despesa cal afegir-hi la que deriva de l’activitat física que realitzem cada dia: des d’agafar un

llapis fins a córrer 100m. A més, factors com el creixement, l’embaràs o la febre incrementen la

despesa.

Les substàncies que aporten energia al nostre organisme són els glúcids o hidrats de carboni,

els lípids i les proteïnes.

Els Glúcids

Els glúcids (també anomenats sucres o hidrats de carboni), són nutrients que, bàsicament,

proporcionen energia. A més, direm que és energia “neta”, en tant que la seva combustió no

deixa residus en el nostre organisme. La seva funció principal en els humans és acumular

energia per a consumir a curt termini. Això s’aconsegueix mitjançant la respiració. En inspirar,

introduïm O2 que reacciona amb els glúcids que hi ha a l’interior de la cèl·lula (especialment als

mitocondris) donant com a producte aigua (H2O) i diòxid de carboni (CO2) que és expulsat en

respirar.

Diferenciarem entre monosacàrids, disacàrids ( ambdós glúcids senzills) i polisacàrids (glúcids

complexos).

Anomenem monosacàrids a aquells glúcids que no requereixen digestió, i són absorbits

directament dels intestins al sistema circulatori. Presenten un gust dolç i són solubles en aigua.

Els més importants dins d’aquest grup són la glucosa, la fructosa i la galactosa.

La glucosa és glúcid més important, ja que és emprat per totes les cèl·lules com a font

principal d’ energia essent alhora l’única per a les cèl·lules nervioses, renals o els glòbuls

vermells. La glucosa com a tal, és present a la majoria de fruites i hortalisses, tot i que la podem

trobar a quasi tots els aliments sota altres formes (midó, sacarosa, etc.).

M A T E R I A L

P E R

A L


S E S S I

Ó

5

20

La fructosa la trobem en fruites i a la mel. S’absorbeix més lentament que la glucosa, però té

un major poder edulcorant. Associada a la glucosa dóna lloc a la sacarosa.

La galactosa prové de la hidròlisi de la lactosa de la llet.

Els disacàrids resulten de la unió de dos monosacàrids. Com els monosacàrids, són solubles

en aigua i tenen un gust dolç. Són hidrolitzats a l’intestí per enzims específics. Destaquen la

sacarosa i la lactosa.

La sacarosa és el sucre comú. Tot i que és present a molts vegetals, s’obté industrialment de

la canya de sucre o de la remolatxa. Està formada per una molècula de glucosa i una de

fructosa. Permet la fixació a les dents de bacteris que segreguen els àcids que produeixen les

càries.

La lactosa és el sucre de la llet i la seva funció principal és ajudar a fixar el calci. Està formada

per glucosa i galactosa, separades en la digestió per l’enzim lactasa. Algunes persones careixen

d’aquest enzim i pateix intolerància a la lactosa, fet que implica malestar en prendre llet. No

obstant, amb els derivats de la llet (iogurt, formatges, etc.) no hi ha aquest problema, ja que els

microorganismes fermentadors ja han desdoblat la lactosa.

Els polisacàrids o glúcids complexos són el resultat de la unió de moltes unitats de

monosacàrids, per la qual cosa no són solubles en aigua. Compleixen funcions de reserva o bé

estructurals. Els més importants per a nosaltres són el midó, el glucogen i la cel·lulosa.

El midó està format per milers d’unitats de glucosa unides en cadenes ramificades de manera

diferent (amilosa i amilopectina). Constitueixen la gran reserva energètica dels vegetals: és

present en cereals, verdures, arrels, llavors i tubercles. Per ser digerits han d’estar cuits, en cas

contrari provoquen diarrees. Els aliments rics en midó constitueixen la base alimentària de totes

les civilitzacions.

El glucogen és la font de reserva energètica animal. L’ésser humà té capacitat per

emmagatzemar-ne uns 350g al fetge i als músculs. Quan en un individu normal escasseja la

glucosa sanguínia el glucogen s’ hidrolitza alliberant la glucosa necessària, de la mateixa manera,

quan, a la sang tenim més glucosa de la que podem emprar immediatament, la restant es

converteix en glucogen. Ara bé, quan les reserves de glucogen són suficients, la glucosa restant

es converteix en greix. El pas contrari resulta extraordinàriament complex, per això acostuma a

ser molt més fàcil engreixar-se que aprimar-se.

La cel·lulosa té una funció estructural en els vegetals, forma part de la seva paret cel·lular. No

és digerible per els enzims humans, però és important ingerir-la ja que forma part de la fibra

dietètica.

M A T E R I A L

P E R

A L


S E S S I

Ó

5

21

La ingesta de glúcids ha de representar entre el 55 i 60% de l’energia consumida ha de

provenir de glúcids. Aproximadament, cada gram de glúcids ens proporciona 4 Kcal.

Diferències en la velocitat d’absorció dels sucres. Els monosacàrids i disacàrids s’absorbeixen

ràpidament. Els primers ho fan directament i els segons es digereixen molt de pressa i

seguidament són absorbits, és a dir, incorporats al torrent sanguini i destinats, segons les

necessitats, a l’obtenció d’energia o bé a la constitució de reserves en forma de glucogen o de

greix. Els midons (pa, pasta, patata, cereals...) s’absorbeixen més lentament perquè requereixen

més digestió, fenomen que es veu potenciat pel fet d’anar associats a cel·lulosa, és a dir, que els

cereals integrals, els llegums i les verdures encara s’absorbiran a un ritme més lent.

L’organisme només pot aprofitar els nutrients un cop es troben al torrent sanguini, de manera

que el paràgraf anterior es tradueix en una més o menys ràpida disponibilitat dels mateixos i,

per tant, de l’energia que aporten, segons la seva naturalesa. A més, si recordem el que hem

comentat més amunt, referent a que el nostre cos només utilitza els nutrients energètics quan

efectivament necessita energia, podem concloure que per mantenir una bona composició

corporal cal controlar la ingesta de sucres d’absorció ràpida.

Els Lípids

Els lípids o greixos són substàncies insolubles en aigua i altres dissolvents polars, però ho són

en dissolvents apolars com ara la gasolina, el benzè, etc. Sota el nom de lípids s’agrupen una

gran quantitat de substàncies de característiques molt diverses, fet que implica una gran varietat

de funcions: acumular energia que hagi de ser consumida a llarg termini, formar la membrana

cel·lular juntament amb les proteïnes; així com protegir contra els cops o el fred; la majoria

d’hormones són lípids i alguns lípids són vitamines. A més, són el principi immediat que

proporciona més sensació de sacietat ja que romanen molt de temps a l’estómac:

Com hem esmentat anteriorment, hi ha una gran quantitat de substàncies que reben el nom

de lípids. La immensa majoria de lípids del nostre cos i dels aliments, és a dir, els que afecten

més significativament la nutrició, són els àcids grassos (unitats lipídiques mínimes), els

triacilglicèrids (també anomenats triglicèrids o greixos), els fosfolípids i el colesterol i altres

esterols.

Els triglicèrids, compostos de glicerina o àcids grassos, constitueixen la principal reserva

energètica de l’organisme. La importància dels lípids com a reserva energètica rau,

principalment, en dos factors: primerament, els lípids s’emmagatzemen secs, a diferència dels

glúcids que estan hidratats (de manera que permeten emmagatzemar més energia en menys

volum); i, en segon lloc, un gram de lípids ens proporciona 9 Kcal, és a dir, més del doble que

M A T E R I A L

P E R

A L


S E S S I

Ó

5

22

un gram de glúcids (que n’aporta 4). La funció energètica, però no és la única important dels

lípids: també transporten vitamines liposolubles, aporten àcids grassos essencials, afavoreixen la

secreció de bilis, l’absorció de calci...

Els àcids grassos són molècules formades per una llarga cadena lineal; són poc abundants

en estat lliure i generalment s’obtenen per hidròlisi (trencament) d’altres tipus de lípids,

bàsicament triglicèrids.

Segons com s’uneixen els àtoms que formen els àcids grassos, en trobem de saturats,

monoinsaturats i poliinsaturats.

Els àcids grassos saturats estan relacionats de manera directa amb les malalties

cardiovasculars, per això cal moderar-ne el consum. Són aliments rics en aquest tipus de greixos

les mantegues, les carns, els embotits, els làctics sencers i la xocolata.

Per contra, nombrosos estudis han demostrat el paper protector dels àcids grassos mono i

poliinsaturats. Es troben en els peixos i els vegetals. El millor exemple és l’oli d’oliva, ric en l’àcid

oleic, de tipus monoinsaturat, que es recomana com a protecció en front de malalties com la

diabetis o patologies cardiovasculars.

Alguns àcids grassos poliinsaturats, tot i ser necessaris per l’organisme, no els podem

sintetitzar a partir d’altres substàncies: es tracta dels àcids grassos essencials. Són l’àcid linoleïc i

el linolènic, pertanyents a les conegudes famílies ω3 i ω6 respectivament. Els àcids grassos ω3

són molts abundants al peix i a marisc, mentre que els ω6 els trobem en llegums, fruits secs i els

seus olis. És important que formin part de la dieta, ja que ajuden a aconseguir un bon sistema

cardiovascular.

Els fosfolípids són lípids complexos més abundants a la membrana citoplasmàtica, per això

podríem dir que, en gran mesura, són els encarregats de decidir quines substàncies entren en la

cèl·lula. També coneguts com a lecitines, en l’organisme, a més, intervenen en la transmissió

nerviosa i tenen una funció d’emulsionar els greixos, és a dir, faciliten la seva “unió” amb l’aigua,

fet especialment important pel que fa al transport de colesterol sanguini. La lecitina es troba en

diferents aliments, però de manera abundant a la soja i al rovell de l’ou.

El colesterol no és un nutrient essencial, ja que el fetge pot sintetitzar-ne, però si és

imprescindible per a la vida cel·lular. Forma part estructural de les membranes cel·lulars animals,

a les quals confereix estabilitat, ja que se situa entre els fosfolípids fixant aquestes molècules. És

molt abundant en l’organisme, i és la molècula base que serveix per a la síntesi de quasi tots els

M A T E R I A L

P E R

A L


S E S S I

Ó

5

23

esteroides, entre ells moltes hormones. Per poder dur a terme les funcions citades dins de cada

cèl·lula, el colesterol es desplaça per la sang, però, en ser insoluble en aigua, s’ha d’adherir a

unes proteïnes que li faciliten el transport. Aquestes proteïnes poden ser de dos tipus: LDL o

lipoproteïnes de baixa densitat (Low Density Lipoproteins) o bé HDL o lipoproteïnes d’alta

densitat (High Density Lipoproteins). Les HDL condueixen el colesterol al fetge, lloc on es

metabolitza, mentre que les LDL el condueixen a les cèl·lules. Si el colesterol que aquestes tenen

en el seu interior ja és suficient, l’excés s’acumula. Quan aquesta acumulació te lloc a les

cèl·lules que formen les parets interiors dels vasos sanguinis s’inicia una malaltia anomenada

aterosclerosi, en què es produeix un estrenyiment del vas sanguini en qüestió. Si aquest

estrenyiment és molt accentuat pot provocar un bloqueig circulatori molt greu, ja que les

cèl·lules poden morir per falta d’oxigen. Si té lloc al teixit cardíac es tracta d’un infart de

miocardi, mentre que si es produeix al cervell s’anomena apoplexia.

Els àcids grassos saturats n’activen la síntesi i per això són més perillosos que el propi

colesterol, que l’inhibeix. Els àcids grassos insaturats, per contra, ajuden a reduir el nivell d’ LDL

a la sang, amb la qual cosa ajuden a reduir el risc cardiovascular.

Per tot el que s’ha dit es recomana un consum de greixos que continguin àcids grassos mono i

poliinsaturats (olis de soja, gira-sol i oliva, especialment aquest últim) en front dels que en

contenen de saturats (greixos animals, oli de coco o palma, essent aquests últims especialment

presents en la pastisseria industrial a causa del seu baix cost).

Es recomana que els lípids aportin prop del 25 al 30 % de l’energia total consumida i que

només el 10% provingui d’àcids grassos saturats. Els greixos proporcionen sensació de sacietat i

milloren el sabor i la textura de molts plats tornant-los més apetitosos. El grau d’acceptació d’un

aliment per una persona depèn essencialment dels greixos, de manera que els aliments sense

greix no ens sedueixen i acostumen a ser rebutjats. Aquest és el gran problema de les dietes

hipocalòriques, que acostumen a excloure quasi totalment la ingesta de greixos.

Les Proteïnes

Les proteïnes són absolutament imprescindibles. No només constitueixen músculs i ossos, sinó

que a més funcionen com a neurotransmissors, enzims (estructures necessàries per a dur a

terme les reaccions químiques del cos humà) o transportadores d’oxigen, entre d’altres. Direm

que tenen una funció estructural i reguladora.

Són molècules formades per aminoàcids. D’aminoàcids n’hi ha molts i diferents, però el nostre

organisme només en necessita 20. D’aquests vint aminoàcids, el fetge d’un nen és capaç de

sintetitzar-ne 10 i el de l’adult 12, havent d’incorporar la resta mitjançant la dieta. Són els

aminoàcids essencials.

M A T E R I A L

P E R

A L


S E S S I

Ó

5

24

Els aminoàcids que contenen les proteïnes s’alliberen mitjançant el procés de digestió i passen

a la sang, que els transportarà fins a les diferents cèl·lules. Dins la cèl·lula hi ha uns

compartiments (anomenats ribosomes) la funció dels quals és formar cadenes d’aminoàcids, és a

dir, proteïnes. Cada cèl·lula es fabrica les seves proteïnes seguint seqüències d’aminoàcids

determinades genèticament. Les proteïnes del cos es renoven a un ritme molt ràpid i el nostre

organisme no disposa de cap sistema d’emmagatzematge de proteïna, per això es tant important

menjar-ne a cada àpat. Pensem que, en cas contrari, haurem de fer servir les els aminoàcids de

les proteïnes que ja formen part del nostre cos i, per tant, ja hi acompleixen una funció que

quedarà alterada. Quan els aminoàcids que ja no poden ser usats per a una nova síntesi es fan

servir com a combustible, produint energia i deixant com a residu una fracció nitrogenada, que

és expulsada per l’orina en forma d’urea.

No només cal ingerir tots els aminoàcids essencials, sinó que ho hem de fer en la proporció

adequada, ja que la manca total o parcial d’un d’ells atura tota la síntesi proteica. D’altra banda,

com que les proteïnes no s’emmagatzemen, un excés d’aminoàcids es converteix o bé en greix o

en energia, si és necessari.

En termes de dietètica, una proteïna té valor nutritiu des del moment que aporta calories,

però són els aminoàcids essencials els que determinen el seu valor biològic. Els experts en

nutrició senyalen la albúmina de l’ou com la de màxima qualitat, ja que els aminoàcids estan en

la proporció adient.

Les proteïnes d’origen animal tenen un valor biològic molt més alt, ja que són més semblants

a les del nostre organisme, al contrari que les dels vegetals. No obstant, la saviesa popular a

palesat que combinant els aliments de forma adequada podem millorar el valor de la proteïna

dels aliments vegetals, fent-la completa (és a dir, que contingui tots els aminoàcids essencials).

Un bon exemple és el fet de combinar els cereals amb llet o llegums. En qualsevol cas, les

recomanacions són consumir proteïna animal i vegetal a parts iguals.

Les proteïnes són les biomolècules per excel·lència, ja que són el constituent bàsic de la

matèria vivent. En el nostre organisme tenen una funció plàstica, ja que constitueixen quasi el

80% del pes en sec de les cèl·lules. També les característiques hereditàries depenen de les

proteïnes del nucli cel·lular. La majoria d’anticossos són proteïnes: duen a terme una funció

immunològica. Per últim, els enzims i moltes hormones són proteïnes, així doncs, acompleixen

una funció reguladora.

Per a un bon equilibri nutricional, les proteïnes no haurien de representar menys del 12% ni

més del 15% de la ingesta calòrica diària.

M A T E R I A L

P E R

A L


S E S S I

Ó

5

25

Conceptes clau:

- Els nutrients són substàncies components dels aliments indispensables per a la vida.

Alguns ens aporten energia i d’altres acompleixen funcions necessàries per al bon

funcionament del cos humà.

- Els nutrients energètics són els hidrats de carboni, els lípids i les proteïnes.

- Els hidrats de carboni o glúcids ens aporten energia per ser consumida a curt termini.

Els glúcids d’absorció ràpida (monosacàrids i disacàrids) es troben principalment en la

fruita, la llet, la mel i el sucre de taula. És important no abusar-ne.

Els glúcids d’absorció lenta (midons i glucogen) abunden als cereals (pa, pasta,

arròs...), llegums, verdures i hortalisses i constitueixen la base de l’alimentació en la

majoria de cultures.

- Els lípids són substàncies molt variades la funció principal de les quals és la de reserva

energètica a llarg termini. Tot i que “tenen mala fama” perquè engreixen, són

imprescindibles per al nostre cos.

Els àcids grassos són la forma més abundant de greix en els aliments. Els àcids grassos

saturats que trobem a les mantegues, carns, làctics sencers i la xocolata s’han

relacionat amb malalties del cor i els vasos sanguinis, per això cal controlar-los. Els

àcids grassos insaturats del peix i els vegetals, per contra, són cardioprotectors, tot i

que tampoc es bo abusar-ne a causa del seu alt aport energètic.

Els fosfolípids com la lecitina present a l’ou i la soja (de fet a tots els llegum) són molt

importants per a la funció nerviosa i per al manteniment d’ una bona membrana

cel·lular. A més ajuden a regular els nivells de colesterol.

El colesterol és necessari per a les cèl·lules i per a sintetitzar la majoria d’hormones tot i

que és fonamental controlar-ne la ingesta. Són aliments rics les vísceres, les carns i els

làctics. Només el trobem en els aliments

- Les proteïnes són tenen funcions fonamentals en el cos humà. A més de constituir-ne

l’estructura, actuen com a neurotransmissors i també com a enzims.

També ens aporten energia.

Com que no tenim un reservori cal prendre’n a cada àpat a través d’aliments com ara

els llegums, ous, peix, làctics, carns o fruits secs.

M A T E R I A L

P E R

A L


S E S S I

Ó

5

26

SESSIÓ 6:

Activitat:

Classe magistral a propòsit dels nutrients no energètics.

Objectiu:

Conèixer els components nutritius dels aliments. Objectius específics:

En acabar la sessió, l’alumnat serà capaç de:

- Anomenar alguns nutrients no energètics distingint-ne la seva funció principal en

l’organisme.

- Identificar aliments que continguin els nutrients estudiats.

Procediment:


Durant tota la sessió, el professorat exposarà a l’alumnat, segons les seves necessitats, els conceptes relacionats amb els nutrients que es presenten més avall .

35 min

L’alumnat realitzarà la fitxa corresponent, que treballa conceptes explicats durant les sessions 4 i 5.

Fitxa Els nutrients 20-25 min

M A T E R I A L

P E R

A L


S E S S I

Ó

6

27


D’altra banda, a més dels nutrients que vam veure en la darrera sessió, n’hi ha d’altres que, si

bé no ens aporten energia, són necessaris per al correcte funcionament de l’organisme. En

aquest sentit, podríem establir un símil amb un cotxe: és cert que amb combustible ja

funciona...però oi que ho en millors condicions si té oli, líquid de frens...? Al nostre cos li passa

el mateix: necessita aigua, minerals, vitamines i fibra per tenir un estat òptim.

L’aigua

Dues terceres parts del pes corporal correspon a l’aigua. Es tracta del component més abundant

del cos humà, en el qual es dissolen diferents sals i substàncies diverses.

L’aigua es troba repartida en tres espais:

- A l’interior de la cèl·lula en trobem uns 30l, constituint el que es coneix com a aigua

intracel·lular. En aquest medi abunden el potassi i el magnesi.

- A l’exterior de les cèl·lules, com a aigua extracel·lular, en quantitats properes als 10l i

amb el sodi com a mineral més important.

- Al sèrum o plasma sanguini a raó de 2-3l, encarregat de transportar tot tipus de

substàncies a les diferents parts del cos.

L’intercanvi d’aigua entre els diferents espais és lliure, però no així el dels soluts que conté, que

està controlat per la diferència de concentració (pressió osmòtica) que s’estableix entre els dos

medis.

Una gran recomanació per a tenir una bona qualitat de vida és beure molta aigua, ja que

d’aquesta manera es dissolen millor els productes d’excreció i s’evita la deshidratació dels

teixits, que en provoca el deteriorament. Aquest “molta aigua” vol dir una quantitat diferent

depenent del tipus d’alimentació que es faci, ja que els aliments ens aporten aigua, però no tots

en la mateixa quantitat: mentre que una dieta rica en fruites i verdures pot arribar a aportar-ne

fins a 5l diaris, una dieta sense aquests aliments podria no arribar al mig litre.

En qualsevol cal, direm que la ingesta correcta d’aigua total (procedent de les begudes més els

aliments) ha d’estar entre 2 i 3l.

Els minerals

Tot i no aportar-nos energia, sense minerals no podríem funcionar, tenen funcions molt

diverses, però en conjunt direm que són imprescindibles per a tots els processos que tenen lloc

al cos humà.

M A T E R I A L

P E R

A L


S E S S I

Ó

6

28

Ferro. El ferro és un dels principals components de la sang i la seva funció consisteix a

transportar oxigen a totes les cèl·lules. La manca de ferro comporta anèmia, patologia que es

tradueix en una sensació continuada de fatiga, disminució del rendiment i major susceptibilitat

a les infeccions.

En la natura, el ferro es troba en dues formes. En general, direm que el ferro que contenen els

aliments d’origen animal s’absorbeix millor que el que contenen els vegetals. No obstant,

existeixen diferents substàncies que faciliten el seu aprofitament, com ara la vitamina C,

present a totes les fruites, verdures i hortalisses.

Es recomanen dosis diàries de 10mg per als homes i 18 per a les dones, ja que les hemorràgies

menstruals incrementen les necessitats. Com a fonts principals d’aquest mineral citarem, dins el

món animal, el marisc bivalve, el peix blau, l’ou o la carn (les vísceres en són més riques, però

no se’n recomana un gran consum a causa del seu alt contingut en colesterol) i el julivert, els

llegums, les ametlles i els espinacs dins els vegetals. Cal tenir present però, que no de tots els

aliments la ració és la mateixa, de manera que un plat de 400g de verdura poden aportar-nos la

mateixa quantitat de ferro que un ou de 50g.

Calci. El calci és el mineral més abundant del nostre cos: no només forma part dels ossos i les

dents, sinó que a més participa en la transmissió de l’impuls nerviós i la contracció muscular.

Els ossos no són un reservori estàtic de calci, sinó que existeix un intercanvi continu entre

aquests i el plasma sanguini. Això vol dir que si l’alimentació no cobreix les necessitats de calci

diàries els ossos s’aniran descalcificant.

Hi ha factors que milloren la seva assimilació i fixació a l’os, mentre que d’altres les dificulten.

Entre els primers, trobem la vitamina D, la lactosa (sucre de la llet), l’àcid cítric (present en la

majoria de fruites) i les proteïnes. Per contra, una dieta alta en fòsfor oxalats o àcids grassos

les dificulten, especialment en quant al fòsfor, ja que facilita el pas de calci de l’os a la sang.

Així doncs, és important saber quins són els aliments rics en calci, però també quins són els rics

en fòsfor, per poder equilibrar-ne la ingesta. A la taula següent s’esquematitza.

100g aliment mg calci mg fòsfor

Llet de vaca 120 90

Formatge madurat 800 440

Iogurt 145 123

Calamars 263 185

Alim

ents

d’o

rigen

an

imal

am

b m

és

prop

orci

ó de

cal

ci

Seitó 203 199

Olives 82 15

Xirimoia 25 20

Figa seca 200 92

Frui

tes

amb

més

pr

opor

ció

de

calc

i

Kiwi 40 31

M A T E R I A L

P E R

A L


S E S S I

Ó

6

29

Taronges 36 23

Carxofes 44 39

Créixens 192 44

Endívies 80 40

Espinacs 98 39

Verd

ures

am

b m

és p

ropo

rció

de

calc

i

Julivert 240 39

Arròs 16 110

Pa blanc 38 70

Pa integral 65 211

Cigrons 94 301

Patates 10 52

Xocolata 98 411

Ametlles 250 453

Ou 56 190

Lluç 24 207

Sardina 24 475

Musclos 88 236

Pernil 12 227

Vedella 7 258

Alim

ents

hab

itual

s a

la d

ieta

Pollastre 11 235

Altres minerals que cal tenir presents són el magnesi i el iode. El primer és imprescindible per

a moltes de les reaccions vitals que tenen lloc en el nostre cos, la descontracció muscular, el

bon estat dels ossos... i es troba principalment en els llegums, fruits secs i verdures de fulla

verda. Pel que fa al iode, és un dels grans reguladors del desenvolupament físic i intel·lectual i

regula una gran diversitat de funcions orgàniques com a component de les hormones tiroides.

El iode el trobem als aliments marins: peix, marisc i algues.

Les vitamines

Les vitamines són substàncies indispensables per a dur a terme les reaccions vitals que tenen

lloc al nostre cos. Anys enrere es creia que calia que totes fossin incorporades mitjançant la

dieta, però s’ha comprovat que el cos humà és capaç de sintetitzar-ne algunes, com ara la

vitamina K, D o alguna del complex B. Una dieta equilibrada i variada aporta totes les vitamines

necessàries sense necessitat de prendre suplements.

Acostuma a classificar-se les vitamines segons la seva solubilitat en aigua. Així, doncs, tenim

vitamines hidrosolubles (vitamines B i C) i liposolubles (vitamines A, D, E, K)

M A T E R I A L

P E R

A L


S E S S I

Ó

6

30

En la taula que segueix es resumeix la funció principal i les fonts més importants de les

vitamines.

Vitamines hidrosolubles Funció aliments

VITAMINA C Antioxidant, millora la immunitat Vegetals frescs: pebrot,

cítrics, maduixes

VITAMINES B Imprescindible per al

metabolisme, especialment dels

glúcids.

Cereals integrals, llegums,

fruits secs.

Vitamines liposolubles Funció aliments

VITAMINA A Protector de les mucoses - Retinol: Llet, ous

- Carotens: Vegetals de colors

ataronjats (pastanaga,

tomàquets, albercocs,

préssecs...)

VITAMINA D Facilita l’absorció intestinal del

calci i la seva fixació als ossos.

- La fabriquem prenent el

SOL

- Peix blau

VITAMINA E Antioxidant, antiinflamatòria - Olis vegetals

VITAMINA K Coagulació sanguínia - La sintetitzen bacteris

intestinals

La fibra

La fibra dietètica la formen aquelles substàncies dels aliments que l’aparell digestiu de l’ésser

humà no és capaç d’aprofitar. Podríem comparar la funció de la fibra amb la d’un raspall

encarregat de netejar el nostre interior. D’aquesta manera, acompleix funcions tan importants

com la prevenció del restrenyiment, de malalties intestinals com el càncer de còlon, la reducció

dels nivells de colesterol o la prevenció de formació de pedres de vesícula biliar. A més,

afavoreix el creixement d’una flora bacteriana intestinal beneficiosa.

Caldria arribar a un mínim de 30g de fibra diaris, essent 50 preferible. Els aliments que ens

poden ajudar són les verdures, hortalisses, fruites, cereals integrals, fruita seca i llavors de lli.

M A T E R I A L

P E R

A L


S E S S I

Ó

6

31

Conceptes clau:

- Parlar de vida és parlar d’aigua. És necessària per dur a terme qualsevol procés

biològic. Nosaltres la incorporem a través de les begudes i els aliments. La quantitat de

líquid que hem de beure depèn de l’aigua que ens aporta l’alimentació: els vegetals

frescs són els aliments més rics. S’aconsella beure entre 1,5 i 2l d’aigua per arribar als 3

litres de líquids diaris entre les dues fonts.

- Els minerals participen en tots els fenòmens que tenen lloc al cos humà.

El ferro és indispensable per al transport d’oxigen a la sang. La seva deficiència provoca

anèmia, que es caracteritza per sensació de manca d’energia, apatia, cansament i més

facilitat d’emmalaltir. Podem evitar-la fent una dieta variada que contingui llegums, carn,

ous i també vegetals com ara el julivert.

El calci és el mineral més abundant de l’organisme. Constitueix els óssos i les dents i

també participa en la transmissió nerviosa i la contracció muscular. Cal fer una bona ingesta

principalment a base de productes làctics tenint present l’aport de fòsfor de la dieta.

El magnesi intervé en la majoria de funcions del nostre cos, per això cal incorporar-lo a

la dieta mitjançant els vegetals de fulla verda, els llegums i els fruits secs.

El iode és necessari per al desenvolupament físic i intel·lectual alhora que per a la

regulació de tot el metabolisme. En contenen els aliments marins: peix, marisc i algues.

- Les vitamines tampoc aporten energia, però sense elles el cos humà no és capaç

d’aprofitar la resta de nutrients. Una dieta variada cobreix les necessitats.

- La fibra la constitueixen aquelles substàncies que no podem digerir. Manté els budells

en bones condicions i permet la proliferació d’una flora beneficiosa.

M A T E R I A L

P E R

A L


S E S S I

Ó

6

32

SESSIONS 7 i 8:

Activitat:

Exposició per part dels alumnes al voltant dels diferents grups d’aliments.

Objectiu:

Conèixer a grans trets les característiques i procedència dels diferents aliments de consum

habitual


En finalitzar l’assignatura l’alumnat serà capaç de:

- Explicar les propietats nutricionals que comparteixen els aliments d’un mateix grup.

- Conèixer quin és l’origen i/o procés d’elaboració dels diferents grups d’aliments.

Procediment:


Per grups de 2, 3 o 4, segons les característiques de la classe, els alumnes presentaran en un interval màxim de temps de 10 min el grup d’aliments assignat, triats d’entre els següents:

1. llet i làctics 2. ous i ovoproductes 3. verdures i tubercles. 4. fruites (fresques i seques) 5. cereals i llegums 6. carns i productes càrnics 7. peixos i mariscs 8. greixos i olis 9. aliments edulcorant (sucres, mels, edulcorants

artificials...) i condiments i espècies 10. Aigües i begudes refrescants

Caldrà que tractin els següents punts: - Origen: d’on s’obtenen - Característiques comuns en quant a nutrients - Diferents productes dins de cada grup

En funció del tipus de presentació que vulgui fer cada grup d’alumnes (canó de projecció, ordinador, televisió...)

Dues sessions completes

M A T E R I A L

P E R

A L


S E S S I

Ó N S

7 I 8

33


En aquestes sessions la tasca del professorat rau a dirigir les exposicions i ordenar-les.

Quan presenti aquesta activitat en la primera sessió seria recomanable donar un guió dels

punts que haurien d’aparèixer en les exposicions.

Un exemple de guió a desenvolupar:

- Els ous són els òvuls no fecundats de les aus, tot i que per ous entenem exclusivament

els de les gallines.

- Podem distingir tres parts: la closca, la clara o albumen i el rovell.

o La closca serveix de protecció, però cal tenir present que té porus.

o L’albumen està constituït bàsicament per aigua i proteïnes.

o El rovell és molt nutritiu: conté proteïnes, àcids grassos predominantment

insaturats i fosfolípids. També conté colesterol

- Els ous són l’aliment proteic per excel·lència. A més, conté greixos saludables, és una

bona font de ferro i de vitamines A, D i del grup B.

- Segons la frescor dels ous se’ls classifica en A, B, C, D. Tots els ous que consumim

frescs pertanyen a la categoria A.

- Segons el pes, en 7 categories, essent la 4a (55-60g) la més consumida.

- Cal conservar els ous refrigerats.

- De l’ou s’obtenen productes com ara les cremes, els flams...

El dia de les exposicions, el professor pot introduir-les explicant el concepte de bromatologia

com a ciència que s’ocupa de l’ estudi de l’origen, estructura, composició, conservació-possibles

alteracions, control de calitat, i legislació dels aliments.

L’avaluació de l’exposició s’hauria de fer a partir dels punts tractats (40%), la veracitat del

contingut(40%) i la qualitat de la exposició oral (20%).

M A T E R I A L

P E R

A L


S E S S I

Ó N S

7 I 8

34

SESSIÓ 9:

Activitat:

L’alcohol

Objectiu:

Donar coneixements fonamentats al voltant de les begudes alcohòliques.


Acabada l’assignatura, l’alumnat:

- Coneixerà la procedència i obtenció d’algunes begudes alcohòliques de consum

habitual.

- Entendrà i sabrà explicar quins efectes té l’alcohol en el nostre cos.

- Es conscienciarà de les situacions en que es beu alcohol de manera corrent.

- Sabrà comparar el grau alcohòlic de diferents begudes.

Procediment:


El professorat desenvoluparà, segons les necessitats del grup, els següents punts: - Obtenció de begudes alcohòliques: vi, cervesa,

destil·lats i comparació del seu grau alcohòlic. - Efectes de l’alcohol en l’organisme humà. - Càlcul del grau alcohòlic de les begudes per unitat

de consum habitual. Un cop acabada l’exposició, s’iniciarà un col·loqui en el qual es discutirà sobre les situacions en que prenem alcohol.

40 min 15-20 min

M A T E R I A L

P E R

A L


S E S S I

Ó

9

35


Segons la ciència bromatològica, són begudes alcohòliques aquelles que contenen alcohol etílic

en quantitats apreciables.

En moltes cultures, el consum de begudes alcohòliques és habitual en situacions socials ben

diverses.

El seu consum irresponsable pot comportar problemes de salut importants; com podrien ser:

hemorràgies internes, intoxicació alcohòlica, pèrdua del control... L'alcohol pot comportar

dependència, per tant es considera una beguda addictiva.

Bàsicament, hi ha dos tipus principals de begudes alcohòliques, les begudes obtingudes per

fermentació de productes vegetals i els destil·lats, obtinguts per separació de l’alcohol de

diferents preparacions. La taula següent en mostra les principals característiques, així com

alguns exemples de cada tipus.

nom procedència graduació

Vi Raïm > 12º

Cava Raïm (2 fermentacions) > 11º

Sidra Poma < 8º

Begudes fermentades

Graduació màx. 18-20º

Cervesa cereals 2,5-12º

Aiguardent Vi 38-55º

Rom Melassa de sucre de canya 35-54

Whisky Malta d’ordi 40-50º

Licors o destil·lats

Graduació a partir de

30º

Conyac Vins blancs envellit 40º

Cal tenir present que l’alcohol és una substància energètica que ens aporta 7kcal per gram i

que tot sovint aquest tipus de begudes incorporen sucre, de manera que constitueixen un aport

calòric a considerar.

L’efecte de l’alcohol és diferent en cada individu, ja que depèn de com aquest el metabolitza,

però podem trobar generalitats: L’alcohol és un depressor del Sistema Nerviós Central a causa

del seu contingut en etanol. A baixes dosis, produeix desinhibició, malgrat quan aquestes

augmenten, en l’organisme es produeixin efectes contraris. És a dir, a més d’aquesta

M A T E R I A L

P E R

A L


S E S S I

Ó

9

36

desinhibició, quan la dosi augmenta pot provocar adormiment, somnolència i alentiment o

descoordinació motora fins a provocar un quadre simptomatològic de coma.

Saber la quantitat d’alcohol que estem prenent amb una determinada beguda és una qüestió

fàcil amb uns senzills càlculs. Cal tenir present que la graduació no és més que el percentatge

d’alcohol que conté una determinada beguda; per tant, si coneixem el volum que beurem de la

nostra beguda, una “regla de tres” o un factor de conversió és suficient per saber la quantitat

d’alcohol que ingerirem. Vegem-ne un exemple:

Volem conèixer la quantitat d’alcohol que hi ha en un got de 330ml de cervesa. Considerarem

que la nostra cervesa té una graduació de 7º (aquesta dada l’extrauríem de l’etiqueta de

l’envàs).

cervesaml

alcoholmlcervesaml_100

_7_330 23,1ml_alcohol

Pel que fa a la discussió sobre el context en que es pren alcohol es poden proposar les

següents idees:

- L’alcohol és un fet social?

- Per què es fa el botellón?

- Per què pensen que els joves troben atractiu estar en estat d’embriaguesa?

- Han reflexionat sobre els perills que comporta?

M A T E R I A L

P E R

A L


S E S S I

Ó

9

37

SESSIÓ 10:

Activitat:

Visita a un hort, granja-escola, petita indústria...

Objectiu:

Reforçar els coneixements adquirits en les dues sessions anteriors Objectius específics:

Després d’aquesta sessió, l’alumnat:

- Podrà explicar l’origen i el procés d’obtenció de diferents aliments.

- Serà conscient de la importància dels productors primaris

Procediment:


- Hauria de ser el propi professorat qui, des del centre concertes la visita en funció de les possibilitats més properes o més adients per les característiques d’aquest. En medis urbans acostuma a ser més fàcil visitar petites indústries mentre que en els medis rurals sovint hi ha gent gran que s’ofereix a ensenyar el seu hort, animals, etc.

- Es pot preparar material de suport, però sempre dependrà de la visita que es faci.

Segons l’activitat planificada.

M A T E R I A L

P E R

A L


S E S S I

Ó

10

38

SESSIÓ 11:

Activitat:

Classe magistral al voltant dels aliments de temporada.

Objectiu:

Conscienciar de la importància dels aliments de temporada Objectius específics:

En acabar l’assignatura, l’alumnat:

- Coneixerà i entendrà el concepte d’estacionalitat d’un aliment.

- Sabrà identificar quins són els aliments característics de cada temporada.

- Relacionarà els aliments de temporada amb alguns costums.

Procediment:


- En primer lloc cal corregir la fitxa que els alumnes van treballar sobre el tema dels nutrients (sessió 6).

- Exposició a càrrec del professorat seguint els punts que s’adjunten i comentari del calendari de temporada.

Calendari dels aliments de temporada

20-25 min 30-35 min

M A T E R I A L

P E R

A L


S E S S I

Ó

11

39

Material per al professorat: _________ELS NUTRIENTS_______________________________________________

1. Defineix amb les teves paraules què entens per nutrient.

Els nutrients són aquelles substàncies que el cos humà necessita per a mantenir-se en vida i

desenvolupar la seva activitat diària.

2. Quins són els nutrients energètics?

Els glúcids o hidrats de carboni, els greixos o lípids i les proteïnes.

3. Quins nutrients hem de prendre si necessitem energia a curt termini? Quins aliments

ens poden ajudar?

Haurem de prendre hidrats de carboni com els que trobem a la fruita, els cereals, els

llegums...

4. Quina és la funció principal dels àcids grassos? Quins tipus hi ha i on els trobem? Quin

fet fa que potenciem els uns respecte dels altres?

La funció principal dels àcids grassos és proporcionar-nos energia a llarg termini. N’hi ha de

saturats i d’insaturats. Cal controlar els àcids grassos saturats perquè comporten un

augment del risc cardiovascular mentre que els insaturats són protectors i antiinflamatoris.

5. Quins aliments són rics en colesterol?

Les vísceres, la mantega, la nata, els formatges greixosos i els embotits són aliments

especialment rics en colesterol. Cal recordar que el colesterol només es troba en aliments

d’origen animal.

6. Realment són tant importants les proteïnes? Per què? Quan cal prendre-les? Quins

aliments ens les aporten?

I tan que ho són! constitueixen músculs i ossos, funcionen com a neurotransmissors,

enzims (estructures necessàries per a dur a terme les reaccions químiques del cos humà),

transportadores d’oxigen, etc.

Les hem de prendre a cada àpat perquè no tenim cap dipòsit de proteïnes, i ho podem fer

menjant ous, peix, llegums, làctics i carn.

7. Quina quantitat de líquid es necessita al dia? De què depèn que n’haguem de beure

més o menys?

M A T E R I A L

P E R

A L


S E S S I

Ó

11

40

Es necessiten 3l de líquid al dia, però la quantitat que haurem de beure dependrà de la

ingesta que fem de vegetals frescs (verdures, hortalisses i fruita) que són molt rics en

aigua.

8. Cita 4 minerals, la seva funció principal i 2 aliments que els continguin.

Calci Constitueix l’esquelet Làctics, figues

Ferro Transportar oxigen Ous, llegums, peix...

Magnesi Participa en la majoria de reaccions del nostre cos

Fruits secs, vegetals fulla verda

Iode Regula el desenvolupament intel·lectual i físic

Peix i algues. Sal iodada

9. Completa el quadre següent:

Vitamines hidrosolubles Funció aliments

VITAMINA C Antioxidant, millora la immunitat Fruites, verdures i hortalisses

fresques.

VITAMINES B Cereals integrals, llegums,

fruits secs.

Vitamines liposolubles Funció aliments

VITAMINA A Protector de les mucoses Fruits ataronjats: préssec,

albercoc, pastanaga,

tomàquet, etc.

VITAMINA D Facilita l’absorció intestinal del

calci i la seva fixació als ossos.

- La fabriquem prenent el

SOL

- Peix blau

VITAMINA E Antioxidant, antiinflamatòria - Olis vegetals

VITAMINA K Intervé en la coagulació sanguínia - La sintetitzen bacteris

intestinals

10. Per què és important la fibra? Quins aliments ens n’aporten?

La fibra és ajuda a netejar el nostre budell, alhora que ens ajuda a tenir un trànsit intestinal

adequat i a mantenir una bona flora intestinal.

M A T E R I A L

P E R

A L


S E S S I

Ó

11

41

Els aliments de temporada:

Els aliments de temporada són interessants per molts motius:

Són més nutritius i saborosos. La quantitat de nutrients d’un vegetal depèn entre d’altres

factors, de les condicions ambientals, de la riquesa del sòl en què es conrea i del grau de

manipulació al qual se sotmet el producte en qüestió. D’aquesta manera, les plantes

aconsegueixen el seu desenvolupament òptim quan les condicions són més afavoridores, és a

dir, quan creixen d’acord amb el seu calendari natural.

A més, els experts en gastronomia asseguren que les qualitats organolèptiques (gust, olor,

textura...) són millors, ja que la planta ha estat capaç de desenvolupar-se aprofitant tot el seu

potencial.

Són més econòmics, ja que com que es la temporada d’aquell aliment hi ha més oferta.

Són més ecològics. El fet de consumir aliments de temporada esdevé una contribució al medi

ambient en tant que es respecta el cicle natural de vida de les diferents espècies.

La naturalesa és sàvia. Com hem vist en les classes de bromatologia, cada aliment té una

composició particular i entre els seus components destaquen uns nutrients determinats. La

mare natura és tan generosa que ens ofereix en cada moment el que més necessitem: a

l’hivern taronges, riques en vitamina C per fer front als refredats; a la primavera fruits

ataronjats, rics en β-carotens per a protegir la pell de la radiació solar; a l’estiu una gran

abundància d’hortalisses, amb un gran contingut en aigua, per pal·liar la calor i evitar la

deshidratació...

A més, també és interessant consumir productes locals, ja que el temps que transcorrerà entre

la recol·lecció i el consum serà més curt i mantindrà amb més facilitat les seves propietats.

M A T E R I A L

P E R

A L


S E S S I

Ó

11

42

SESSIÓ 12:

Activitat:

Sortida a un mercat local

Objectiu:

Veure de primera mà els aliments de temporada.


En acabar l’assignatura, l’alumnat serà capaç de:

- Identificar les característiques organolèptiques dels aliments de temporada.

- Identificar la procedència dels diferents aliments amb estacionalitat.

- Distingir els aliments de temporada respecte dels que no ho són.

Procediment:


- Es realitzarà una visita per les diferents parades de fruites i hortalisses.

- El professor anirà guiant el grup per tal que pari atenció a les característiques dels aliments: procedència, característiques de la pell, brillantor, preu, varietats...

Com a mínim tota l’hora lectiva, però seria ideal poder-hi destinar unes 2 hores.

M A T E R I A L

P E R

A L


S E S S I

Ó

12

43


L’ideal en aquesta sessió és que l’alumnat entri en contacte amb la dinàmica de la compra al

mercat, que demani al botiguer i interaccioni amb ell.

Se’ls pot suggerir que facin preguntes (que generalment els fruiters i verdulaires estaran

encantats de compartir els seus coneixements):

- Per què algunes fuites i verdures estan disponibles tot l’any mentre que d’altres només

ho estan alguns mesos?

- Per què alguns productes són més cars en algunes èpoques de l’any?

- Se li pot demanar a l’especialista que doni directrius per triar el millor enciam, la millor

poma, la millor taronja, el millor meló, etc.

- Com saber si un producte és o no en el seu punt òptim de maduració?

- Com distingim la qualitat dels productes vegetals?

- Com cal emmagatzemar i conservar els vegetals?

Fóra bo reforçar la visita recordant els conceptes explicats la sessió anterior.

M A T E R I A L

P E R

A L


S E S S I

Ó

12

44

SESSIÓ 13:

Activitat:

Anàlisis i comparació d’etiquetes.

Objectiu:

Conèixer la composició de diferents aliments tot comparant diferents marques. Objectius específics:

En finalitzar l’assignatura, l’alumnat:

- Sabrà interpretar la informació que s’extreu de l’observació i lectura de l’etiqueta d’un

producte alimentari.

- Podrà comparar diferents marques del mateix producte.

- Serà capaç de distingir allò que és essencial d’allò que no ho és en un producte

alimentari: el concepte de valor afegit.

Procediment:


- Els alumnes, distribuïts en grups de 2, 3 o 4 (poden ser els mateixos que en altres activitats), portaran 3 etiquetes de cadascun dels 2 productes que se’ls assignarà d’entre els següents de la llista. 1. iogurt natural i flam d’ou 2. oli d’oliva i melmelada de maduixa 3. pa de motlle integral i magdalenes 4. formatge fresc i surimi 5. xocolata amb llet i croquetes congelades 6. pèsols congelats i patates fregides de bossa 7. pa de llet i salsa de tomàquet 8. olives farcides i iogurts amb trossos 9. biscotes i pernil dolç envasat 10. llenties cuites i formatge ratllat.

- A partir de l’anàlisi que realitzin, caldrà que presentin un informe que contingui la següent informació: 1. Marca o grup productor 2. Ingredients 3. Composició 4. Característiques especials 5. comparació: què és comú a tots els productes

i què no ho és?? Serà en aquesta sessió en que el professor anunciarà l’activitat de la sessió 16, per tal que l’alumnat tingui temps de preparar el material necessari.

Etiquetes de productes alimentaris

Tota la sessió

M A T E R I A L

P E R

A L


S E S S I

Ó

13

45


Les etiquetes ens aporten informació important sobre el producte que identifiquen.

Constitueixen el compromís del fabricant amb el consumidor de que l’article és correcte i està

elaborat en les condicions que la normativa exigeix.

L’etiquetatge ha de ser clar i concís i no confondre el consumidor amb cap de les informacions

que aporta.

Quines dades hem de trobar en una etiqueta?

- En els aliments envasats:

1. Nom del producte (diferent de la marca) segons les característiques

bromatològiques: no és el mateix un iogurt que unes postres làctiques ni un

suc que un nèctar.

En alguns productes, a més, caldrà especificar la qualitat (extra, primera...) i el

calibre (per exemple, en el cas dels ous).

2. Llistat d’ingredients per ordre quantitativa de més a menys.

3. La quantitat neta de producte (en pes en sòlids i volum per als líquids).

4. Data de caducitat (per a productes molt peribles) o de consum preferent per a

aquells que es conserven més de 18 mesos.

5. Lot al qual pertany

6. Grau alcohòlic, si aquest és superior al 1,2%.

A més, en la majoria de casos també trobem altre dades com les condicions de

conservació, d’utilització, identificació de l’empresa, origen, etc.

La informació nutricional no és obligatòria per a la majoria de productes: només per

a aquells que en la seva presentació fan referència a la seva composició nutricional

(per exemple: baix el colesterol, ric en ferro, etc.)

Al mateix temps, una etiqueta nutricional pot ser més o menys exhaustiva. En la

forma més esquemàtica només ens informa de l’aport energètic i quantitat de

proteïnes, hidrats de carboni i lípids. De manera més extensa aporta informació

sobre el tipus d’hidrats de carboni, proteïnes, lípids, contingut en fibra, sodi,

vitamines, colesterol, etc... En alguns productes s’especifica la quantitat de

vitamines i/o minerals per a relacionar-les amb les CDR (Quantitat diària

recomanada).

- En els aliments sense envasar:

M A T E R I A L

P E R

A L


S E S S I

Ó

13

46

Tant els productes que es presenten sense envasar en els comerços com aquells que

s’envasen a petició del consumidor han d’incorporar les dades obligatòries mitjançant

una etiqueta o cartell en el punt de venta.

1. Denominació del producte, estat físic o tractament al que ha estat sotmès.

2. En la carn cal especificar la classe o tipus del canal i la denominació comercial

de la peça (tapa, filet, etc.)

En el peix, la forma de presentació comercial.

En els aliments que s’envasen a l’establiment:

Categoria, qualitat, varietat i origen.

Llistat d’ingredients, si procedeix.

Quantitat neta.

Data de caducitat o consum preferent.

Identificació de l’empresa

Condicions especials de conservació, si calen.

Allò que no hem d’esperar trobar:

Està prohibit atribuir a un producte qualitats preventives o terapèutiques, de manera que no

ens hem de refiar de missatges del tipus redueix el colesterol o millora la immunitat. Així

mateix, també vulnera la norma el fet d’anunciar característiques generals del grup com a

particulars del producte: dir que un formatge és ric en calci és reiterar informació, perquè tots

els formatges ho són.

M A T E R I A L

P E R

A L


S E S S I

Ó

13

47

SESSIÓ 14:

Activitat:

La dieta equilibrada

Objectiu:

Conèixer com és i quina importància té una dieta equilibrada. Objectius específics:

En acabar aquesta assignatura l’alumnat serà capaç de:

- Elaborar àpats correctes segons el concepte de dieta equilibrada.

- Planificar i organitzar els àpats diaris per a aconseguir una alimentació equilibrada.

- Explicar la importància d’un bon esmorzar.

- Valorar la importància de consumir verdures i hortalisses, així com peix i llegums.

Procediment:


1. El professorat exposarà, segons les necessitats de l’alumnat, la informació que se li ofereix en l’apartat de material per al professor.

Tota la sessió

M A T E R I A L

P E R

A L


S E S S I

Ó

14

48


Una dieta equilibrada és aquella que aporta a l’organisme els nutrients energètics i no

energètics en la proporció adient segons les seves necessitats. Com que cada organisme és

diferent, cada organisme té la seva dieta equilibrada, si bé és cert que totes compartiran trets

comuns.

Es tracta d’un equilibri quantitatiu (ni excessiu ni deficient, sinó suficient), però també qualitatiu

(variat, tot considerant la estacionalitat dels productes i agradable en quant a presentació,

textura, etc.).

Cal que la dieta equilibrada:

- Aporti el contingut calòric adient per a cada individu.

- Proporcioni la quantitat adients en quant a glúcids, lípids i proteïnes.

- Asseguri la ingesta suficient de vitamines, minerals i aigua.

- Aporti una quantitat suficient de fibra (30-50g).

- Distribueixi la ingesta en un mínim de 4 àpats, essent 5 l’òptim.

- Inclogui l’exercici físic habitual.

ENERGIA

Activitat lleugera

Activitat moderada

Activitat intensa

Activitat excepcional

35-40kcal/kg

40-45kcal/kg

45-50kcal/kg

60kcal/kg

!! La majoria de la població té una

activitat lleugera.

GLÚCIDS

Totals

Complexos

simples

55-60% energia total

60% glúcids totals

40% glúcids totals

LÍPIDS

Totals

Saturats

Insaturats


<10% energia total

La resta

PROTEÏNES

Totals

Origen animals

Origen vegetals


50% proteïna

50% proteïna

AIGUA TOTAL

De beguda

2-3l

1,5-2l

FIBRA 30-50g

Necessitats energètiques, de nutrients energètics, fibra i aigua.

M A T E R I A L

P E R

A L


S E S S I

Ó

14

49

Amb tot, nosaltres no farem servir “números” per a elaborar els menús setmanals

equilibrats, sinó que seguirem les següents pautes. La raó és que, a casa, ningú pesa els

aliments: l’equilibri es basa en una relació adequada entre el tipus i quantitat d’aliment i,

per tant, de nutrients.

- L’esmorzar sempre ha de contenir un làctic, una fruita i un producte a base de cereals.

Es pot repartir en una o dues tomes.

- Cal que hi hagi hidrats de carboni complexos (llegum, pa, pasta, arròs, patata) a cada

àpat principal (dinar i sopar) mirant de no repetir la mateixa font en el mateix dia.

Al llarg de la setmana hi ha d’haver 2 dies llegums.

- També hi ha d’haver proteïnes a cada àpat:

Ous, tres vegades a la setmana i millor al vespre.

Potenciar el peix i el marisc per sobre de la carn.

La carn millor al dinar, ja que es digerirà millor.

- A més, hem d’incorporar verdura o amanida a cada àpat i hem de consumir, al menys,

un producte vegetal cru; això vol dir que si mengem iogurt de postres, prendrem

amanida, mentre que si les postres són fruita la verdura pot ser bullida.

- Les postres s’han de fer i poden ser a base de fruita fresca o productes làctics.

Vegem un exemple de dieta diària equilibrada:

ESMORZAR:

Cereals amb llet

2 kiwis o suc de taronja

natural

BERENAR (17.00h):

Poma

3 o 4 biscotes amb oli

MIG MATÍ:

Iogurt natural amb sucre

SOPAR (21.00h):

Espinacs saltats amb blat de

moro

Pit de pollastre arrebossat

amb

Pa integral

1 Iogurt natural amb sucre

DINAR:

Puré de patata i verdures

Peix a la papillote

Pa integral [un quart de barra

de ¼]

Plàtan

M A T E R I A L

P E R

A L


S E S S I

Ó

14

50

SESSIÓ 15:

Activitat:

Confecció de menús setmanals

Objectiu:

Aprendre a elaborar menús setmanals seguint les pautes de la dieta equilibrada.


En acabar l’assignatura, l’alumne serà capaç de:

- Usar els aliments de temporada dins una dieta equilibrada.

- Comparar la pròpia dieta amb la dieta equilibrada.

- Corregir la pròpia dieta si aquesta no és equilibrada.

Procediment:


L’alumnat, de manera individual, elaborarà un menú setmanal seguint les pautes explicades la sessió anterior. Caldrà confeccionar els menús utilitzant els productes de temporada d’estiu o bé d’hivern. Seria ideal que aquest menú es realitzés com a correcció de la seva dieta habitual, a partir de les respostes que van donar en el qüestionari 1.

Qüestionari 1 Hàbits alimentaris i estil de vida respost.

Tota la sessió

M A T E R I A L

P E R

A L


S E S S I

Ó

15

51


L’avaluació de la dieta ( que en la nota final tindrà un pes del 10%), es farà seguint els

següents criteris:

- 15% esmorzar complet.

- 15% hidrats de carboni i proteïnes al dinar i al sopar.

- 10% varietat de fonts dels nutrients (no es repeteixen aliments en àpats propers)

- 10% verdura al dinar i al sopar.

- 10% postres a cada àpat.

- 15% producte fresc al dinar i al sopar.

- 10% mínim 2 fruites diàries

- 15% ració de làctics

M A T E R I A L

P E R

A L


S E S S I

Ó

15

52

SESSIÓ 16:

Activitat:

La cuina tradicional catalana com a part de la dieta Mediterrània

Objectiu:

Donar a conèixer la cuina tradicional catalana tot situant-la en el marc de la dieta mediterrània.


En acabar l’assignatura, l’alumnat podrà:

- Prendre consciència de la pròpia cultura.

- Entendre la importància de la saviesa popular fruit de l’assaig-error.

- Justificar tradicions mitjançant calendaris de recol·lecció, matança...

Procediment:


L’alumnat haurà d’haver aconseguit, preguntant a pares i avis, informació de com menjaven: els dies de cada dia (esmorzar, dinar, berenar i sopar) El dia de Nadal Sant Esteve, Tots Sants Dijous gras Elaboració un quadre amb les diferents aportacions per a cada dia. Amb l’ajuda del professorat es discutirà el quadre tot relacionant-lo: Amb la dieta equilibrada (els dies de cada dia) Amb els aliments de temporada (els dies festius)

Cal portar-ho fet, per tant es recomana que el professor proposi aquest activitat en la sessió 13.

M A T E R I A L

P E R

A L


S E S S I

Ó

16

53


Molt encertat, Tremoliers afirma: un poble es constitueix al voltant del que produeix a partir del

que la natura li ofereix.

Com totes les cultures, la cultura catalana ha aprofitat allò que la terra i el mediterrani li oferien

per a crear les seves tradicions culinàries. És per això que no trobem els mateixos costums als

Pirineus que a la conca de l’Ebre, perquè els recursos tampoc són els mateixos. D’aquesta

manera, a Catalunya podem distingir dues grans zones culinàries:

La zona que queda per sobre de la línia,

que podríem anomenar Catalunya

antiga, es caracteritzaria per un clima

més fred i humit, amb abundància de

terres de conreu i pastura. Per aquesta

raó, l’alimentació tradicional d’aquestes

terres ha estat (llevat de les zones

costaneres) a base de pastures i

vegetals de clima fred (ceba, la patata,

els llegums...). El màxim exponent de la

cuina d’aquesta zona és l’escudella.

La zona que queda per sota de la línia,

la Catalunya moderna, té un clima més càlid i sec. El terreny és més pobre i en general hi ha

menys aigua. Aquí trobem conreus de secà: oliveres, blat, vinya, fruits secs i figues: aliments

característics de la dieta Mediterrània. Es tracta, a més, d’una zona que va estar sota la

influència àrab, els quals van millorar espectacularment els sistemes de regadiu, manera que

tradicionalment també s’han conreat alguns vegetals d’aquest tipus, com són els calçots, els

espàrrecs i cereals com l’arròs. Són molt important en aquestes zones els productes de pesca.

A ambdues zones, el peix que arribava a l’interior era en forma de conserva: bacallà salat,

arengades, sardines, tonyina en oli, etc.

En general, dos trets propis de la cuina catalana són el fet de daurar els aliments amb una mica

de greix i en cassoles de fang (rostir) o ferro (fregir) i l’ús de picades a base d’ametlles, pa, oli,

all, julivert i sovint nyores.

M A T E R I A L

P E R

A L


S E S S I

Ó

16

54

Calendari gastronòmic català:

Recol·lecció i Matança Fets i Plats típics

ESTIU - Màxima època de recol·lecció: excedent. - Abundància de vegetals frescs - Bons pollastres - Recol·lecció d’herbes remeieres

- Nit de Sant Joan: Entrada al solstici amb coques i moscatell. - Fires populars i mercats per a intercanviar productes. - Pollastre rostit amb verdures

TARDOR - Recol·lecció raïm - Matança del porc - Recol·lecció de bolets - Sega del cereals - Recol·lecció de fruits secs.

- Elaboració de conserves per mantenir l’excedent sobrant de l’estiu (confitures, salats, fumats...). - Aliments típics de la verema: raïm i arengades. - Aliments típics de la sega: pa i pernil. - Elaboració del vi. - Elaboració d’embotits. - Tots Sants: castanyes i panellets (ametlla).

HIVERN - Punt àlgid i de letargia - Climatologia adversa

- Necessitat de plats energètics: Escudella i carn d’olla Massapans - Nadal: escudella i carn d’olla, pollastre farcit, torrons, neules, etc. Cava o moscatell amb dolços després de la missa del gall. - Sant Esteve: canalons - Cap d’any: el raïm - Reis: el tortell de massapà.

PRIMAVERA - Cal buidar el rebost perquè no es faci malbé. - Les gallines tornen a pondre - Es gaudeix dels primers productes de temporada.

- Dijous gras: botifarra d’ou. - Bunyols de bacallà - Crema de St Josep - Xatonades (escarola amb anxoves). - Favades, arrossades... - Dilluns de pasqua: la mona (abans pastís amb ous durs).

M A T E R I A L

P E R

A L


S E S S I

Ó

16

55

SESSIÓ 17:

Activitat:

Col·loqui al voltant de les diferents cultures alimentàries

Objectiu:

Donar a conèixer estils d’alimentació de diferents cultures.


En acabar aquesta assignatura l’alumnat serà capaç de:

- Explicar trets característics d’altres tradicions i realitats culinàries.

- Adoptar una visió plural i respectuosa amb les diferents maneres de fer.

Procediment:


Aquesta sessió es desenvolupa al voltant del reportatge fotogràfic que el fotògraf Peter Menzel ha fet visitant 24 famílies de 30 països diferents (veure apartat Material per al professorat).. Es pot iniciar un col·loqui al voltant del que suggereix cada fotografia o bé el professor pot comentar-lo es davant la classe.

Reportatge fotogràfic adjunt

Tota la sessió

NOTA: S’ha extret el reportatge de l’edició del 15 de novembre de 2006 de la revista mexicana Expansión .

A Espanya ha estat publicat per El País (EP[S], 5 edicions a partir del 31 de juliol 2005), però s’ha triat

l’altre perquè és més sintètic. Si es volgués consultar l’edició espanyola, es pot trobar en el següent enllaç:

http://www.menzelphoto.com/recent/recent.php?base=5eipais

M A T E R I A L

P E R

A L


S E S S I

Ó

17

56

SESSIÓ 18:

Activitat:

Comparació de la cuina catalana amb la d’altres cultures

Objectiu:

- Veure els punts en comú que hi ha entre les diferents tradicions alimentàries. Objectius específics:


- Comparar la proporció de nutrients energètics dels menjars de cada dia de les diferents

cultures estudiades.

- Adonar-se que les diferències entre les cultures són només de forma, però no de fons

- Adoptar una visió oberta vers les maneres de fer diferents.

Procediment:


El professor dibuixarà a la pissarra un quadre com el que s’adjunta a l’apartat material per al professorat, que anirà completant amb la participació activa de l’alumnat.

M A T E R I A L

P E R

A L


S E S S I

Ó

18

57


Plats típics Font

principal glúcids

Font principal

lípids

Font principal proteïnes

Trets característics

Què es menja més i què es

menja menys?

Catalana

Italiana

Francesa

Índia

Africana

EUA

Etc.

M A T E R I A L

P E R

A L


S E S S I

Ó

18

58

SESSIONS 19 i 20:

Activitat:

Taller de cuina

Objectiu:

Familiaritzar els alumnes amb el món de la gastronomia Objectius específics:

En acabar aquesta assignatura, l’alumnat serà capaç de:

- Cuinar receptes amb productes de temporada i amb coccions saludables.

- Manipular correctament els utensilis de cuina

- Confeccionar menús saludables

- Gaudir menjant nous plats.

Procediment:


L’alumnat es distribuirà en grups petits segons les dimensions de les instal·lacions i els recursos disponibles. L’òptim seria no sobrepassar les 5 persones. Seguint les indicacions que trobarà a l’apartat material per a l’alumnat i sota la supervisió del professor, durà a terme les receptes proposades per a cada sessió. (en la sessió 19 es prepararan les de la temporada adient).

Instal·lacions culinàries (perfectament les del menjador escolar, si el centre en disposa).

dues sessions

M A T E R I A L

P E R

A L


S E S S I

Ó N S

19

I 20

59


A la cuina cal tenir molta cura i paciència... És important donar una sèrie d’indicacions als

alumnes per tal que el taller es desenvolupi sense sobresalts:

- Renta’t bé les mans i, si no et vols tacar, posa’t un davantal o una

samarreta vella.

- Organitza abans el que vols cuinar; si convé, pots fer una llista.

- Renta amb aigua abundant els aliments que menjareu crus.

- Si no vols tenir una sorpresa un cop el plat acabat, tasta’l mentre el vas fent.

- El foc no ha de sobresortir mai del cul del pot, cassola o paella, ja que, si no, recrema les

parets i no escalfa més.

- Si no et vols cremar, utilitza agafadors o un drap que estiguin ben secs, mai humits o molls.

- Si et fas una cremada, refreda la zona de seguida amb aigua fresca i neta (sota l’aixeta), però

en cas de cremades grans i/o profundes cal acudir sempre a un centre sanitari. Si hi ha

butllofes no s’han de rebentar per evitar infeccions posteriors.

- Si no vols cremar les estovalles o la taula utilitza sempre uns estalvis o una fusta per col·locar

qualsevol cassola, paella o plat que surti del foc o del forn.

- Compte amb els ganivets afilats; si te’n cau un, no intentis agafar-lo al vol: deixa’l caure, no

importa si es trenca. Si et talles, neteja sempre la ferida.

- Recorda que has d’apagar el foc i el forn quan acabis de fer-los servir i deixar la cuina

recollida i neta.

- Recorda que cal reciclar: la matèria orgànica, els envasos, el paper, etc., es llencen a

contenidors diferents.

- No oblidis deixar-ho tot endreçat un cop acabis: cada cosa al seu lloc i un lloc per a cada cosa!

M A T E R I A L

P E R

A L


S E S S I

Ó N S

19

I 20

60

SESSIÓ 21:

Activitat:

Tast de diferents preparacions culinàries

Objectiu:

Ampliar l’horitzó alimentari dels alumnes


En finalitzar aquesta assignatura, l’alumnat serà capaç de:

- Valorar i apreciar allò desconegut o aliè a partir de les diferents confeccions

culinàries.

- Aprendre a gaudir compartint els menjar.

Procediment:


Cada alumne portarà de casa seva un plat que sigui de consum “habitual” a casa seva, d’aquesta manera, i partint de la multiculturalitat que hi ha actualment en els instituts, s’aconseguirà fer un tast de menjars d’arreu del món. Per tal de no repetir, seria adient que s’apuntés en una llista el que cadascú es compromet a portar (no tothom pot portar macarrons...). Cada alumne disposarà d’un full de paper on la resta d’alumnes aniran escrivint, a mesura que facin el tast, la seva experiència amb el plat en qüestió de manera sincera i mai pejorativa. Al final de la sessió el professor recollirà els fulls i en farà un breu resum.

50 min 10 min

M A T E R I A L

P E R

A L


S E S S I

Ó

21

61

SESSIÓ 22:

Activitat:

Discussió sobre els mites en el camp de l’alimentació utilitzant la tècnica de Phillip 66

Objectiu:

Descobrir i reflexionar sobre aquells coneixements fal·laços que es tenen al voltant de

l’alimentació



- Identificar idees poc fonamentades en el camp de l’alimentació.

- Discutir de manera crítica la seva certesa.

- Detectar conceptes erronis.

- Reflexionar sobre el per què els tenim i d’on venen.

Procediment:


S’ han de formar subgrups de 6. El professorat presenta el tema a partir del material El professor informa als participants la manera com han de treballar cada subgrup e invita a formar els subgrups. Cada subgrup assigna un coordinador i un secretari. S’inicia una discussió de 6 minuts (prorrogable a 10 si s’escau) sobre quins mites o falses creences al voltant de l’alimentació pensen que popularment es tenen. Acabat el temps de discussió dels subgrups, el professor reuneix al grup en sessió plenària i sol·licita als secretaris la lectura dels seus breus informes. Cada secretari explicarà una síntesi de las conclusions del seu grup. El professor extreu les conclusions i es fa un resum final de la sessió. Caldrà que el professor prengui nota del que ha sorgit durant la sessió per poder-ho treballar en la propera classe.

10 min 5 min 6-10 min 25 min 10 min

M A T E R I A L

P E R

A L


S E S S I

Ó

22

62


En les societats desenvolupades, el subministrament d’aliments en quantitat suficient està

teòricament garantit, de manera que la preocupació dels consumidors es dirigeix cap a la

qualitat dels productes.

La qualitat, a més, ja no es mesura a partit de la composició nutricional i en la seguretat

química i microbiològica, sinó que, a més, demanem que promoguin i mantinguin la salut

actuant com a prevenció de diferents malalties.

D’altra banda, però, tot i l’augment de poder adquisitiu, els coneixements nutricionals de la

població general són imprecisos, de manera que és fàcil infondre idees errònies només amb

finalitats lucratives.

Alguns exemples de “mites” sobre l’alimentació:

- El pa engreixa

- L’alcohol engreixa

- Beure aigua dins els àpats engreixa

- Fumar aprima

- Calen suplements de vitamines, minerals o proteïnes per a aconseguir un bon estat

nutricional.

En resum, la falta de coneixements del consumidor situa a aquest en una situació d’indefensió

front les estratègies publicitàries poc lícites, que només busquen el benefici econòmic de la

empresa.

Cal formar el consumidor perquè triï amb criteri.

M A T E R I A L

P E R

A L


S E S S I

Ó

22

63

SESSIÓ 23:

Activitat:

Abordament dels mites sorgits la sessió anterior.

Objectiu:

Corregir conceptes erronis sobre l’alimentació.


En acabar aquesta assignatura, l’alumnat:

- Haurà clarificat dubtes i corregir conceptes equivocats.

- Haurà adquirit uns coneixements científicament fonamentats i validats.

Procediment:


El professorat explicarà allò erroni i allò cert de cada mite sorgit durant la sessió anterior. Donat que a cada grup sortiran diferents conceptes, el material per al professorat es limita a proporcionar una bibliografia de consulta.

Tota la sessió

M A T E R I A L

P E R

A L


S E S S I

Ó

23

64


- ROSSELLÓ BORREDÀ, Ma JOSEP. La importància de menjar sa i saludable. Editorial

Plaza & Janes. Barcelona, 2006.

- Mitos en la alimentación. En línia a http://www.alimentacion-

sana.com.ar/informaciones/novedades/losmitos.htm (12 gener 2007).

M A T E R I A L

P E R

A L


S E S S I

Ó

23

65

SESSIÓ 24:

Activitat:

Comparació de diferents dietes per aprimar

Objectiu:

Adquirir un concepte veraç en relació a aquests tipus de dietes. Objectius específics:

En acabar aquesta assignatura, l’alumnat:

- Coneixerà diferents tipus de dietes per a aprimar i podrà discutir si són o no

saludables.

- Serà capaç d’identificar les principals fal·làcies respecte d’aquest tipus de dietes i

els problemes que poden comportar.

Procediment:


El professorat explicarà la primera dieta per aprimar. Per torns, els alumnes diran allò que els sembla correcte i allò que no els ho sembla. L’activitat es repetirà amb les 3 dietes proposades a l’apartat material per al professorat. Al final es farà una síntesi de la sessió.

45 min (15 min per cada dieta) 10-15 min

M A T E R I A L

P E R

A L


S E S S I

Ó

24

66


Les dietes anteriors han estat tretes d’internet. És important que l’alumnat s’adoni que no tot el

que hi ha a la xarxa és vàlid.

La següent taula pot servir de guia per a la crítica de les dietes i la conclusió de la sessió:

Montignac Atkins Alcachofa

Característiques Restricció dels hidrats

de carboni

Restricció exagerada

dels hidrats de

carboni: fins i tot

verdures i hortalisses!

La carxofa com a

aliment de base al

qual se li afegeixen

aliments bàsicament

glucídics. (pa, arròs).

Proteïnes Excés Excés Dèficit

Lípids Excés Excés Dèficit-correcte

Glúcids Dèficit Dèficit Correcte

Aigua Pot ser correcte Cal beure molt Pot ser correcte

Fibra Correcte Carència Correcte

Vitamines i minerals Possible carència Carència Carència

CONCLUSIÓ Manca d’hidrats de

carboni a expenses

de proteïnes i

greixos, la qual cosa

pot provocar

problemes renals i

hepàtics,

respectivament, i

entre d’altres.

La manca d’hidrats de

carboni genera

malestar, irritabilitat i

ansietat....efecte

rebot?

Els mateixos que a

l’anterior però portats

a l’extrem.

A més, hi ha carència

de fibra, la qual cosa

contribueix a tenir un

mal ambient

intestinal.

Aquesta dieta és

carencial

pràcticament en tots

els sentits: quasi no

hi ha proteïna (amb

la qual cosa hi ha

pèrdua muscular,

deteriorament

intel·lectual, mal

funcionament

orgànic, etc); no hi

ha producte fresc, de

manera que moltes

vitamines no

s’ingereixen.

A més és molt baixa

en calories i

mantenir-la durant un

període de temps

moderadament llarg

podria ser perillós.

M A T E R I A L

P E R

A L


S E S S I

Ó

24

67

SESSIÓ 25:

Activitat:

Presentar breument la valoració personal, l’autoeficàcia i l’autoimatge i valorar individualment

diferents aspectes personals. Reforç positiu d’aspectes d’altres persones.

Objectiu:

Valorar diferents aspectes personals.

Reforçar positivament els d’altres persones.


Un cop finalitzada l’assignatura, l’alumnat sabrà:

- Saber descriure què és la valoració personal, l’autoeficàcia i l’autoimatge.

- Reconèixer els factors que influeixen en la valoració personal.

- Percebre allò positiu d’un mateix.

Procediment:


El professorat presenta, segons les necessitats dels joves, què s’entén per valoració personal, autoeficiència i autoimatge i de quina manera ens influeixen les altres persones. L’alumnat contesta individualment la fitxa: Ni millor ni pitjor, diferent per a valorar aspectes personals. El professorat reparteix entre els alumnes tantes targetes de paper blanc com alumnes hi ha a l’aula. Explica que han d’escriure almenys dos aspectes positius de cadascun dels companys indicant-ne el nom i cognoms. Es pot agilitzar el procés llegint la llista d’alumnes de la classe. El professorat recull i revisa les targetes per tal d’assegurar-se que tots els aspectes indicats per l’alumne són positius, ja que en cas que n’apareguessin de negatius caldria eliminar-los. Després dóna a cada alumne les targetes que porten el seu nom. Els alumnes, amb el suport del docent, extreuen conclusions de la sessió.

Fitxa Ni millor ni pitjor, diferent.

10 min 15 min 25 min 10 min

M A T E R I A L

P E R

A L


S E S S I

Ó

25

68

Material per al professorat: La valoració personal

És la valoració que fa cadascú de la seva persona.

Es forma a partir de les pròpies experiències i de les valoracions fetes per persones importants

per a l’individu (la família, els amics i amigues, els companys i companyes, els líders socials,

etc).

Es va formant des de la infància

L’autoeficàcia

És l’avaluació que fa un mateix de les seves capacitats.

Una persona pot considerar-se molt eficaç (molt capaç de fer una activitat o de comportar-se

d’una determinada manera) o sentir-se poc eficaç (poc capaç de fer una altra activitat o

comportament).

L’autoimatge

És la representació mental que es fa la persona en relació a la seva aparença física, la seva cara

i el seu cos.

La comparació amb els amics, les amigues i els models socials del moment fan que els propis

defecte o allò que s’alluya de la imatge ideal es vegi a través d’una lent d’augment. D’aquesta

manera ningú no està content amb el seu aspecte.

La moda imposa criteris de bellesa artificiosos que indueixen a valorar més l’aspecte físic que la

resta de qualitats personals.

Com ens influeixen les altres persones?

Les persones que ens envolten amb freqüència manifesten verbalment les seves satisfaccions,

desgrats i actituds en relació als atributs estereotipats i no respete les competències

autèntiques.

Aquests judicis socials poden influir en l’avaluació que els receptors facin d’ells mateixos.

Es classifica la persona segons pertanyi a un grup valorat o devaluat en funció dels seus

antecedents ètnics, de raça, sexe, característiques, físiques, etc.

Aquells i aquelles que tinguin característiques menyspreades socialment i que acceptin les

avaluacions estereotipades de les altres persones es tindran a ells mateixos en baixa

consideració, malgrat el talent que puguin tenir.

M A T E R I A L

P E R

A L


S E S S I

Ó

25

69

SESSIÓ 26:

Activitat:

Contestar una fitxa i discutir com millorar la valoració personal de diferents aspectes.

Objectiu:

Millorar la valoració personal de diferents aspectes.



- Creure que es pot millorar la valoració de la pròpia estima.

- Creure que ningú no posseeix totes les qualitats.

- Percebre que algunes persones joves se senten poc contentes amb algun aspecte

personal.

- Sentir-se capaç de millorar algun aspecte personal.

- Sentir-se capaç de potenciar les pròpies qualitats.

Procediment:


A l’inici de la sessió el professorat pot reprendre les targetes amb els aspectes positius que han expressat els companys de cada un dels joves. El professorat presenta, segons les necessitats dels alumnes, com pot millorar la valoració que fa una persona de sí mateixa seguint les indicacions del material per al professorat. Els alumnes omplen individualment la fitxa Aprendre a estimar-me? A la columna de l’esquerra han d’escriure els aspectes que han considerat negatius a l’activitat de la sessió anterior utilitzant les mateixes paraules. A la columna central han d’escriure aquests aspectes negatius però sense utilitzar un llenguatge pejoratiu i intentant concretar i precisar més; també han d’intentar trobar les excepcions a l’aspecte negatiu si n’hi ha. A la columna de la dreta han d’escriure aquelles coses que poden fer per tal de millorar cadascun dels aspectes o acceptar-los si no són modificables. Cal tenir present que hi ha aspectes més fàcils de modificar que d’altres. L’alumnat, amb el suport del docent, extreu les conclusions de la unitat.

Fitxa Aprendre a estimar-me?

10 min 10 min 30 min 10 min

M A T E R I A L

P E R

A L


S E S S I

Ó

26

70


- No hi ha cap persona que sigui perfecta, tothom té defectes i virtuts i és important

saber-los identificar. Els primers de cara a millorar-los i les segones per a reforçar

la nostra autovaloració.

- Tothom pot canviar la seva valoració personal mitjançant les estratègies

adequades.

- Cal ser autocrític, però d’una manera constructiva i realista. Cal que l’expressió

verbal que fem d’aquests aspectes sigui en un llenguatge positiu i mai pejoratiu.

M A T E R I A L

P E R

A L


S E S S I

Ó

26

71

SESSIÓ 27:

Activitat:

Treball dels factors condicionants de la ingesta potencialment modificables.

Objectiu:

Ser conscient d’allò que influeix en què i com mengem. Prevenir els TCA.


En finalitzar aquesta assignatura, l’alumnat:

- S’haurà sensibilitzar sobre temes relacionats amb el control de pes.

- Sabrà explicar que és el pes saludable.

- Coneixerà la predisposició genètica de les diferents constitucions.

- Haurà fet una reflexió a costa d’allò que ens condiciona en l’àmbit de l’alimentació.

Procediment:


A l’inici de la sessió, el professorat formularà un seguit de preguntes retòriques (adjuntes a l’apartat material per al professorat) que es debatran a la classe. A partir del debat anterior i de les pautes que trobarà a l’apartat material per al professorat, el professor/a farà una explicació d’alguns dels elements que influencien la nostra ingesta. Al final de la sessió els alumnes ompliran la fitxa per què menjo com menjo, en la qual hauran d’anotar aquells factors dels comentats al llarg de la sessió que creuen que els condicionen, quins els agradaria canviar, per què i com ho farien tenint present l’explicat.

Fitxa per què menjo com menjo

20-25 min 20 min

M A T E R I A L

P E R

A L


S E S S I

Ó

27

72


Preguntes possibles per a orientar/iniciar el debat:

- Mengem per gana? Perquè estem avorrits? Per què estem nerviosos?

- Cuidem la nostra alimentació perquè ens importa la salut o perquè volem un cos

perfecte que, d’altra banda no existeix?

- Per què quan veiem un pastís de xocolata comencem a salivar?

- Ens venen ganes de cuidar-nos més quan veiem algú que fa bona fila?

A continuació es presenten una sèrie d’ítems que convé tenir presents a l’hora de valorar per

què mengem el que mengem, perquè ho fem quan ho fem i per què ho fem com ho fem.

Segurament la majoria de coses que fem estan ben fetes, però sempre es pot millorar, i la

manera d’aconseguir-ho és analitzar críticament els nostres hàbits i ser conscients d’allò que els

motiva.

- De manera normal és el propi cos qui regula la sensació de gana: la distensió de

l’estómac quan mengem és proporcional a la sensació de sacietat i el buidament

gàstric té lloc a un ritme de calories constant que s’alenteix com més gran és el

contingut de proteïna i greix. Per això, quan mengem un grapat de fruits secs tenim

menys sensació de gana que quan mengem una poma tot i que tenen un aport

energètic similar. La percepció de gana s’inicia quan l’estómac ha buidat un 60%

del que contenia i la percepció màxima de gana es produeix a un buidament del

90%. Tanmateix, quan hom dóna massa importància a la dieta o s’imposa una

restricció de determinats aliments la regulació de la gana passa a dependre de la

mateixa persona i aquesta és més difícil de controlar.

- Generalment, podem distingir la gana real, que és aquella que marcaríem en el

budell; de la gana psicològica, per omplir buits emocionals o pal·liar angoixes, que

es localitza a l’estómac.

- Sovint el fet d’estar en grup o tenir a l’abast aliments amb una gran varietat

d’aspectes, aromes i sabors tendeix a augmentar la ingesta.

- Cada persona sent delit un tipus d’aliments segons el que ha vist en el seu entorn,

la seva experiència prèvia amb aquest aliment, etc. Cal tenir present que sovint en

han presentat els aliments com a premi (per exemple, quan es dóna un caramel a

un nen petit perquè “s’ha portat bé”) o com a càstig (deixar algú sense postres).

M A T E R I A L

P E R

A L


S E S S I

Ó

27

73

- Es coneix amb el nom d’’efecte postres, el fet d’adquirir delit per les postres perquè

associem el benestar de tenir l’estómac ple a l’últim que hem menjat: les postres

(que a més acostumen a ser dolces, sabor pel qual ja tenim una preferència

innata).

- La major part de persones perceben els seus nervis i angoixes com un “buit”, i

intenten omplir-lo amb el menjar; per contra, algunes altres senten que se’ls tanca

l’estómac i deixen de menjar. En aquest sentit és positiu conèixer les pròpies

emocions, posar-los un nom i acceptar-les o bé intentar canviar aquelles que

resulten negatives per a un mateix.

- Els trastorns de conducta alimentària (TCA) estan essent cada vegada més

freqüents en la nostra societat, especialment entre la població adolescent. És

important fer un seguit de consideracions:

o Cal veure el pes com quelcom saludable: el cos necessita protecció, músculs

desenvolupats, etc. Pensem que és fisiològic que el cos de la dona tingui més

greix que el dels homes: l’embaràs i la lactància suposen una despesa

energètica i un desgast tan gran que calen cossos ben preparats i nodrits.

o És important reforçar el concepte que cada persona és diferent i no és millor o

pitjor pel fet de tenir una talla o una altra. El que realment defineix una

persona és el seu tarannà i la seva manera de fer, i no el seu cos.

o El control de l’alimentació és correcte quan s’enfoca a la salut, però no ho és

tant quan el control està subjecte a la imatge física: un organisme sa reflexa

salut per fora, recordem la frase publicitària “me siento bien por dentro, se

nota por fuera”, és certa!!

o Quan una part del nostre cos no ens agrada correm el risc de centrar la nostra

atenció només en aquest fent-la allò més important de nosaltres i deixant de

veure tot allò de bo que tenim. Cal mirar el conjunt, la perfecció no existeix i

tothom té coses que li agradaran més que d’altres.

Com a conclusió, direm que el més important és escoltar-se a un mateix i al

propi cos, conèixer-se i estar bé amb un mateix.

M A T E R I A L

P E R

A L


S E S S I

Ó

27

74

SESSIÓ 28:

Activitat:

Anàlisis d’anuncis de premsa

Objectiu:

Reduir la influència de la publicitat en l’adopció o manteniment de conductes poc saludables.



- Descriure alguns dels mecanismes de la publicitat sobre les conductes.

- Explicar les principals tècniques del llenguatge publicitari

- Reconèixer els interessos de les empreses anunciants.

- Percebre que la publicitat influeix sobre la valoració d’un mateix, especialment en el

plànol físic.

- Adoptar una actitud crítica davant de la publicitat.

Procediment:


El professorat presenta a l’alumnat, segons les necessitats del mateix, la informació que s’adjunta a l’apartat material per al professorat. Els alumnes, guiats pel professor, analitzaran els anuncis tot anotant: 1. Producte anunciat 2. Població a la que s’adreça 3. Persones que apareixen. Com són. Què fan. 4. Objectes que apareixen. 5. Text que apareix. 6. Emocions que els fa sentir l’anunci. Discussió de l’anàlisi realitzada, amb l’ajuda del professor/a.

15 min 30 min 15 min

M A T E R I A L

P E R

A L


S E S S I

Ó

28

75

Material per al professorat: La funció de la publicitat es transmetre missatges per a donar a conèixer i promoure l’adquisició

de determinats productes i idees.

Els anuncis són la gran eina dels publicistes. Mitjançant diferents estratègies ( des de la

reproducció de les situacions més quotidianes fins a les més imaginatives) intenten seduir-nos

per a convèncer- nos que necessitem aquell producte o aquells hàbits.

Els publicistes usen aquells valors socialment acceptats (sovint fent servir personatges

estereotipats) per a promocionar el seu producte. En el cas dels homes domini, força,

independència; en el de les dones la bellesa, la preocupació pels altres, “la super dona”.

En el camp de l’alimentació això es fa encara més palès, donat que un dels grans valors de la

societat actual és la importància de l’aspecte físic, amb la qual cosa el que mengem està molt

relacionat. Es promociona un cos 10, una figura estil·litzada, una pell tersa. A més, ara està

molt de moda l’estar preocupat per allò que es menja, per voler cuidar-se i tenir un òptim estat

de salut, la qual cosa també aprofiten les empreses alimentàries per a augmentar els seus

beneficis, tot atribuint qualitats excel·lents als seus productes.

És important ser crítics amb allò que la publicitat ens mostra i validar-ho sempre amb els

nostres coneixements previs o la opinió d’experts. Cal valorar si allò que ens diuen realment es

pot aplicar a nosaltres o si certament ens aportarà un benefici o ens convé.

M A T E R I A L

P E R

A L


S E S S I

Ó

28

76

SESSIÓ 29:

Activitat:

Disseny d’anuncis més adients per als presentats la sessió anterior.

Objectiu:

Trobar maneres saludables d’anunciar un producte basant la publicitat en les característiques

positives d’aquest i no en els suposats efectes que tindrà.


En acabar aquesta assignatura, l’alumnat serà capaç de:

- Destacar allò positiu d’ un producte per ell mateix, sense al·ludir verbalment o no

verbal a l’aspecte físic de les persones.

- Reflexionar sobre els interessos de l’empresa anunciant.

- Veure un producte com un seguit de característiques, lluny de la idea de “llàntia

màgica” que ens donarà el millor aspecte.

Procediment:


L’alumnat es distribuirà en grups de 5 o 6 persones. Cada grup triarà dos anuncis dels treballats la setmana anterior i proposarà un anunci alternatiu i basat en les característiques del producte. Caldrà que facin un disseny amb tot el que inclourien a l’anunci. Cada grup explicarà a la resta de la classe perquè ha fet aquell anunci.

Llapis de colors, revistes, tisores, cola... tot allò que els alumnes creguin que necessitaran.

35-40 min 20 min

M A T E R I A L

P E R

A L


S E S S I

Ó

29

77

SESSIÓ 30:

Activitat:

Projecció d’un documental

Objectiu:

Oferir a l’alumnat una visió més àmplia d’algun tema relacionat amb l’alimentació.


Els objectius específics dependran del documental que es decideixi visionar. Procediment:


Es recomana veure el documental i deixar un temps per a fer un petit col·loqui.

Televisor, vídeo, reproductor de DVD, projector...segons les necessitats.

En funció del documental

M A T E R I A L

P E R

A L


S E S S I

Ó

30

78


Es recomanen diferents documentals i, evidentment, se’n poden buscar d’altres.

1. LOS JINETES DEL HAMBRE. Dirigit per Daniel Peral i emès a “En Portada” a La 2 de

RTVE el 12 d’octubre de 2003.

2. UNA EPIDÈMIA DE PES. Dirigit per Clara Cabezas, Mireia Pigrau i Ramon Vallès i emès

al programa “30 minuts” de tv3 el 30 de novembre del 2003.

3. UN PROBLEMA DE PES. Programa Especial Informatiu de tv3, emès l’ any: 2003.

M A T E R I A L

P E R

A L


S E S S I

Ó

30

79

SESSIONS 31 i 32:

Activitat:

Elaboració del trivial dels hàbits saludables.

Objectiu:

Integrar els coneixement, actituds i habilitats apresos al llarg de l’assignatura.


En acabar aquesta sessió l’alumnat serà capaç de:

- Identificar conceptes poc clars.

- Sintetitzar idees.

- Considerar els punts clau de cada sessió.

Procediment:


El professorat presenta l’activitat a l’aula. Caldrà que la classe es divideixi en dos grans equips: l’equip verd i l’equip roig. Dins de cada equip, els alumnes es distribuiran en grups de treball de 3 persones. Cadascun d’aquest grups elaborarà 10 preguntes de cadascun dels blocs temàtics de la següent manera i amb el codi de colors corresponent: 1.Aliments i nutrients sessions 5-13 2.Dieta equilibrada sessions 14-15, 19 i 20 3.Cultura sessions 16-18 i 21 4.Falsos conceptes sessions 22-24 5.Autoimatge i influències sessions 25-29 6. Higiene sessions 30-31 En la segona sessió, el grup se separarà en dues parts: dues persones s’encarregaran de fer les targetes seguint el model del trivial: en una cara hi haurà una pregunta de cada bloc i a l’altra la resposta corresponent. Al final de la sessió cada grup ha de tenir 60 targetes. La tasca de la tercera persona de cada grup, juntament, amb la resta de companys que no treballaran en la realització de les targetes, és la fabricació del taulell. El millor és que “copiïn” el del trivial. Seria ideal que s’acordés com fer el disseny de les targetes per tal que totes fossin semblants.

Cartolines, llapis de colors, retoladors, pega, tisores, etc.

10 min 50 min 60 min

M A T E R I A L

P E R

A L


S E S S I

Ó N S

31

I 32

80

SESSIÓ 33:

Activitat:

Partida al Trivial del hàbits saludables

Objectiu:

Divertir- se jugant amb els conceptes treballats al llarg del curs.


Reforçar i aclarir els coneixements que s’han adquirit al llarg del crèdit variable.

Procediment:


Els alumnes s’organitzaran en dos equips: el verd i el roig. Seguint les normes del trivial, es procedirà al joc.

Tota la sessió

M A T E R I A L

P E R

A L


S E S S I

Ó

33

81

SESSIÓ 34:

Activitat:

Avaluació

Objectiu:

Avaluar allò que els alumnes han après Objectius específics:

Avaluar l’aprenentatge cognitiu que han fet els alumnes durant l’assignatura. Procediment:


El professor repartirà el full d’examen a l’alumnat, que tindrà tota la sessió per contestar-lo. Aquest examen estarà preparat a partir de les preguntes que els alumnes han elaborat per al trivial. El professor en triarà 30 d’entre totes. En principi es recomana que no es donin les respostes (és a dir, que l’examen sigui de preguntes curtes i no de test), però es deixa a criteri del professorat.

Tota la sessió

M A T E R I A L

P E R

A L


S E S S I

Ó

34

82


L’avaluació de tota l’assignatura es farà de la següent manera:

30% prova escrita

10% treball bromatologia

10% dieta equilibrada

20% informes sortides

30% actitud, participació i activitats realitzades a classe.

M A T E R I A L

P E R

A L


S E S S I

Ó

34

83

SESSIÓ 35:

Activitat:

Comentari de l’examen, avaluació del curs i comiat.

Objectiu:

Avaluar l’assignatura Procediment:


El professor repartirà el full d’avaluació que trobarà en l’apartat material per al professorat i l’alumnat tornarà a contestar el qüestionari 1. És important que demani sinceritat i que expliqui la importància d’aquesta enquesta per tal de millorar l’assignatura per a properes promocions. Comentari de l’examen realitzat la sessió anterior Comiat del curs

Qüestionari 1: Hàbits alimentaris i estil de vida Full d’avaluació: digues la teva!

20 min 20min 10min

M A T E R I A L

P E R

A L


S E S S I

Ó

35

84

5. Criteris i activitats per a l’avaluació

L’avaluació de tota l’assignatura es farà de la següent manera:

30% prova escrita

10% treball bromatologia

10% dieta equilibrada

20% informes sortides

30% actitud, participació i activitats realitzades a classe.

NOTA: la manera d’avaluar cada activitat s’especifica en l’apartat activitats d’ensenyament-

aprenentatge

M A T E R I A L

P E R

A L


C R I T E R I S

A V A L U A C I Ó

85

6. Temporalitat:

Sessió Activitat Contingut Objectius

1 Contestar un qüestionari i

realitzar una pluja d’idees

sobre temes relacionats amb

una alimentació saludable

que els alumnes voldrien

tractar.

2.1.; 2.2.; 2.3. - Reflexionar sobre el concepte de salut.

- Considerar els propis hàbits alimentaris i dietètics.

- Reflexionar sobre l’autoimatge i l’autovaloració.

2 Presentació i posterior

discussió dels resultats

obtinguts de la enquesta

realitzada en la sessió

anterior.

2.1.1.iv.; 2.1.1.v. - Conscienciar l’alumnat de la importància del seu estil

de vida.

3 Explicar i discutir el concepte

d’estil de vida saludable.

2.1.1.ii.; 2.3.1.i.;

2.3.1.ii.

- Valorar l’estil de vida de diferents persones.

- Identificar els elements saludables i els no

saludables d’un estil de vida.

- Iniciar una reflexió sobre el propi estil de vida.

4 Avaluació inicial dels

coneixements sobre nutrició i

dietètica que té l’alumnat.

- Promoure la reflexió de l’alumnat al voltant de temes

relacionats amb la nutrició i la dietètica.

- Permetre una millor adaptació dels continguts

curriculars de sessions posteriors a les

característiques del grup.

5 Classe magistral a propòsit

dels nutrients energètics.

2.1.1.i.; 2.2.1.;

2.3.1.:

- Explicar el concepte de nutrient.

- Anomenar els nutrients energètics distingint la seva

funció principal en l’organisme.

- Identificar aliments que continguin els nutrients

esmentats.

- - Assenyalar les necessitats diàries que en tenim.

6 Classe magistral a propòsit

dels nutrients no energètics.

2.1.1.i.;2.2.1.:

2.3.1.;

- Anomenar alguns nutrients no energètics distingint-

ne la seva funció principal en l’organisme.

- - Identificar aliments que continguin els nutrients

estudiats.

7 i 8 Exposició per part dels

alumnes al voltant dels

diferents grups d’aliments.

2.1.1.iii.; 2.2.1. - Explicar les propietats nutricionals que comparteixen

els aliments d’un mateix grup.

- - Conèixer quin és l’origen i/o procés d’elaboració

dels diferents grups d’aliments.

9 Classe magistral en relació a

l’alcohol

2.1.1. - Conèixer la procedència i obtenció d’algunes

begudes alcohòliques de consum habitual.

- Entendre i sabrà explicar quins efectes té l’alcohol

en el nostre cos.

M A T E R I A L

P E R

A L


T E M P O R A L I T A T

86

- Ser conscient de les situacions en que es beu alcohol

de manera corrent.

- Ser capaç comparar el grau alcohòlic de diferents

begudes.

10 Visita a un hort, granja-

escola, petita indústria...

2.1.1.iii.; 2.1.2.;

2.2.2.i.; 2.3.1.i.;

2.3.2.

- Explicar l’origen i el procés d’obtenció de diferents

aliments.

- Ser conscient de la importància dels productors

primaris.

11 Classe magistral al voltant

dels aliments de temporada.

2.1.1.iii.; 2.1.2.;

2.2.2.i; 2.3.1.i.;

2.3.2.

- Conèixer i entendrà el concepte d’estacionalitat d’un

aliment.

- Saber identificar quins són els aliments característics

de cada temporada.

- Relacionar els aliments de temporada amb alguns

costums.

12 Sortida a un mercat local

2.1.1.iii.; 2.1.2.;

2.2.2.i; 2.3.1.i.;

2.3.2.

- Identificar les característiques organolèptiques dels

aliments de temporada.

- Identificar la procedència dels diferents aliments

amb estacionalitat.

- Distingir els aliments de temporada respecte dels

que no ho són.

13 Anàlisis i comparació

d’etiquetes.

2.3.1.iii.; 2.2.3.iii.;

2.3.4.

- Saber interpretar la informació que s’extreu de

l’observació i lectura de l’etiqueta d’un producte

alimentari.

- Poder comparar diferents marques del mateix

producte.

- Ser capaç de distingir allò que és essencial d’allò que

no ho és en un producte alimentari: el concepte de

valor afegit.

14 Classe magistral al voltant de

la dieta equilibrada

2.1.1.v.; 2.1.1.ii.;

2.3.1.

- Elaborar àpats correctes segons el concepte de dieta

equilibrada.

- Planificar i organitzar els àpats diaris per a

aconseguir una alimentació equilibrada.

- Explicar la importància d’un bon esmorzar.

- Valorar la importància de consumir verdures i

hortalisses, així com peix i llegums.

15 Confecció de menús

setmanals

2.1.1.v.; 2.1.1.ii.;

2.3.1.i.

- Usar els aliments de temporada dins una dieta

equilibrada.

- Comparar la pròpia dieta amb la dieta equilibrada.

- Corregir la pròpia dieta si aquesta no és equilibrada.

16 La cuina tradicional catalana

com a part de la dieta

Mediterrània

2.1.2.i.; 2.2.2.ii.;

2.3.1.i.; 2.3.2.

- Prendre consciència de la pròpia cultura.

- Entendre la importància de la saviesa popular fruit

de l’assaig-error.

- Justificar tradicions mitjançant calendaris de

M A T E R I A L

P E R

A L



87

recol·lecció, matança...

17 Col·loqui al voltant de les

diferents cultures

alimentàries

2.1.2. ; 2.2.2.;

2.3.2.

- Explicar trets característics d’altres tradicions i

realitats culinàries.

- Adoptar una visió plural i respectuosa amb les

diferents maneres de fer.

18 Comparació de la cuina

catalana amb la d’altres

cultures

2.1.2.; 2.2.2.;

2.3.2.

- Comparar la proporció de nutrients energètics dels

menjars de cada dia de les diferents cultures

estudiades.

- Adonar-se que les diferències entre les cultures són

només de forma, però no de fons

- Adoptar una visió oberta vers les maneres de fer

diferents.

19 i 20 Taller de cuina

2.1.2.; 2.2.2.iii.;

2.3.2.

- Cuinar receptes amb productes de temporada i amb

coccions saludables.

- Manipular correctament els utensilis de cuina

- Confeccionar menús saludables

- Gaudir menjant nous plats.

21 Tast de preparacions

culinàries de diferents

cultures

2.1.2.; 2.2.2.iii.;

2.3.2.

- Valorar i apreciar allò desconegut o aliè a partir de

les diferents confeccions culinàries.

- Aprendre a gaudir compartint els menjar.

22 Discussió sobre els mites en

el camp de l’alimentació

utilitzant la tècnica de Phillip

66

2.1.3.i.; 2.2.3.i.;

2.3.3.iii.

- Identificar idees poc fonamentades en el camp de

l’alimentació.

- Discutir de manera crítica la seva certesa.

- Detectar conceptes erronis.

- Reflexionar sobre el per què els tenim i d’on venen.

23 Abordament dels mites

sorgits la sessió anterior.

2.1.3.i.; 2.2.3.i.;

2.3.3.iii.

- Haurà clarificat dubtes i corregir conceptes

equivocats.

- Haurà adquirit uns coneixements científicament

fonamentats i validats.

24 Comparació de diferents

dietes per aprimar

2.1.3.i.; 2.2.3.i.;

2.3.3.iii.

- Coneixerà diferents tipus de dietes per a aprimar i

podrà discutir si són o no saludables.

- Serà capaç d’identificar les principals fal·làcies

respecte d’aquest tipus de dietes i els problemes que

poden comportar.

25 Presentar breument la

valoració personal,

l’autoeficàcia i l’autoimatge i

valorar individualment

diferents aspectes personals.

Reforç positiu d’aspectes

d’altres persones.

2.1.4.i.; 2.1.4.ii.;

2.2.4.; 2.3.3.i.

- Saber descriure què és la valoració personal,

l’autoeficàcia i l’autoimatge.

- Reconèixer els factors que influeixen en la valoració

personal.

- Percebre allò positiu d’un mateix.

M A T E R I A L

P E R

A L



88

26 Contestar una fitxa i discutir

com millorar a valoració

personal de diferents

aspectes.

2.1.4.i.; 2.1.4.ii.;

2.2.4.; 2.3.3.i.

- Creure que es pot millorar la valoració de la pròpia

estima.

- Creure que ningú no posseeix totes les qualitats.

- Percebre que algunes persones joves se senten poc

contentes amb algun aspecte personal.

- Sentir-se capaç de millorar algun aspecte personal.

Sentir-se capaç de potenciar les pròpies qualitats.

27 Treball dels factors

condicionants de la ingesta

potencialment modificables.

2.1.3.i; 2.1.3.ii;

2.2.3.i. 2.3.3.i.;

2.3.3.ii.

- S’haurà sensibilitzar sobre temes relacionats amb el

control de pes.

- Sabrà explicar que és el pes saludable.

- Coneixerà la predisposició genètica de les diferents

constitucions.

- Haurà fet una reflexió a costa d’allò que ens

condiciona en l’àmbit de l’alimentació.

28 Anàlisis d’anuncis de premsa

2.1.3.ii.; 2.2.3.iii.

2.3.3.iii.

- Descriure alguns dels mecanismes de la publicitat

sobre les conductes.

- Explicar les principals tècniques del llenguatge

publicitari

- Reconèixer els interessos de les empreses

anunciants.

- Percebre que la publicitat influeix sobre la valoració

d’un mateix, especialment en el plànol físic.

- Adoptar una actitud crítica davant de la publicitat.

29 Disseny d’anuncis més

adients per als presentats la

sessió anterior.

2.1.3.ii.; 2.2.3.iii.

2.3.3.iii.

- Destacar allò positiu d’ un producte per ell mateix,

sense al·ludir verbalment o no verbal a l’aspecte físic

de les persones.

- Reflexionar sobre els interessos de l’empresa

anunciant.

- Veure un producte com un seguit de

característiques, lluny de la idea de “llàntia màgica”

que ens donarà el millor aspecte.

30 Projecció d’un documental En funció del

documental

En funció del documental

31 i 32 Elaboració del “Trívial dels

hàbits saludables”

- Identificar conceptes poc clars.

- Sintetitzar idees.

- Considerar els punts clau de cada sessió.

33 Juguem!!

Tot el treballat en

les sessions

anteriors

- Reforçar i aclarir els coneixements que s’han adquirit al llarg del crèdit variable.

34 Avaluació - Avaluar l’aprenentatge cognitiu que han fet els alumnes durant l’assignatura.

35 Comentari dels exàmens

M A T E R I A L

P E R

A L



89

Bibliografia

AGÈNCIA DE SALUT PÚBLICA DE BARCELONA. Informe fresc 2004. En línia a

www.aspb.es/quefem/docs/Informe_FRESC_2004.pdf (20novembre 2006).

AGÈNCIA DE SALUT PÚBLICA DE BARCELONA. Programa Canvis. En línia a

www.aspb.es/quefem/docs/canvis.pdf (20novembre 2006).

CONSEJO GENERAL DE COLEGIOS FARMACÉUTICOS. Campanya educativa sobre hàbits

alimentaris a les escoles. Plenufar, Barcelona, 1999.

Cuina per solters. En línia a http://www.tv3.cat/cuinaxsolters/ (8 gener 2007)

DEPARTAMENT D’ENSENYAMENT. Currículum d’educació secundària obligatòria. Servei de

difusió i Publicacions. 1a edició. Maig1993.

DEPARTAMENT D’ENSENYAMENT. Programa d’Educació per a la Salut a l’Escola. Quadern

d’educació per a la salut a l’escola: Alimentació i nutrició. Barcelona, 1994

DEPARTAMENT D’ENSENYAMENT. RESOLUCIÓ de 30 de juny de 2006, per la qual

s’aproven les instruccions per a l’or-ganització i el funcionament dels centres edu-catius

públics d’educació secundària per al curs 2006-2007. En línia a

http://www.gencat.net/educacio/centres/pdf/instruccions_0607/secundaria_publics.pdf (17

Gener 2007).

DEPARTAMENT DE SALUT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. L’alimentació saludable en

l’etapa escolar. En línia a

http://www.xtec.es/serveis/crp/a8930006/salutescola/salutiescola.swf (20 novembre 2006)

DEPARTAMENT DE SALUT, DEPARTAMENT D’EDUCACIÓ. Guia de l’alimentació saludable a

l’etapa escolar. 1a edició. Servei de Difusió i Publicacions. Barcelona, febrer 2005.

http://www.gencat.net/salut/depsan/units/sanitat/html/ca/plasalut/doc5365.html

DEPARTAMENT DE SALUT. ENCAT 1992-1993 i ENCAT 2002-2003 Enquesta Nutricional de

Catalunya. En línia a

http://www.gencat.net/salut/depsan/units/sanitat/pdf/encat2003semi.pdf (15 novembre

2006).

M A T E R I A L

P E R

A L


B I B L I O G R A F I A

M A T E R I A L

P E R

M A T E R I A L

P E R

A L



90

DEPARTAMENT DE SALUT. Pla de reordenació de l’atenció als trastorns del comportament

alimentari des de la xarxa sanitària pública de Catalunya. En línia a

http://www.gencat.net/salut/depsan/units/sanitat/pdf/plata1.pdf (07 maig 2007)

ESPEITX, E. Els comportaments alimentaris dels joves en procés d’emancipació. Col·lecció

estudis – joventut. Observatori Català de la Joventut. Barcelona, 2005.

FUNDACIÓ PER AL DESENVOLUPAMENT DE LA DIETA MEDITERRÀNIA, AJUNTAMENT DE

BARCELONA. Observatori de la Dieta Mediterrània gener 2005. En línia a

http://w3.bcn.es/fitxers/bcn-negocis/observatoridietamediterrnia.673.pdf ( 07 maig 2007)

GENERALITAT DE CATALUNYA. Guia per a educadors i educadores en la prevenció de

trastorns del comportament alimentari, Anorèxia i bulímia nervioses. 1a edició. Barcelona,

2001.

INMACULADA BAUTISTA-CASTAÑO, MARTA SANGIL-MONROY, LLUÍS SERRA-MAJEM EN

NOMBRE DEL COMITÉ DE NUTRICIÓN Y OBESIDAD INFANTIL DE LA SOCIEDAD ESPAÑOLA

DE NUTRICIÓN COMUNITARIA. Conocimientos y lagunas sobre la implicación de la

nutrición y la actividad física en el desarrollo de la obesidad infantil y juvenil. En línia a

www.doyma.es (11 novembre 2006).

INSTITUTO NACIONAL DE ESTADÍSTICA. Encuesta Nacional de Salud. En linia a

http://www.ine.es/inebase/cgi/um?M=%2Ft15%2Fp419&O=inebase&N=&L= (28 desembre

2006).

J. ARANCETA BARTRINA, C. PÉREZ RODRIGO, L. SERRA MAJEM Y A. DELGADO RUBIO.

Hábitos alimentarios de los alumnos usuarios de comedores escolares en España.

Estudio«Dime Cómo Comes». En línia a: www.doyma.es (24 novembre 2006).

JORDI PICH SOLER I co. Factores cognitivos y aptitudinales en el consumo de alimentos en

la población infantil de 10 a 14 años. En línia a

www.uib.es/servei/comunicacio/sc/projectes/arxiu/nousprojectes/aliment/alimentcast.pdf

(20 novembre 2006)

LLOR, B Y COLS. Ciencias psicosociales aplicadas a la salud. Interamericana: Madrid, 1996

LOZANO ESTEVAN, MARÍA DEL CARMEN. Condicionantes socioeconómicos de los hábitos

alimentarios e ingesta de energía y nutrientes en escolares de la población española. Tesis

M A T E R I A L

P E R

A L



91

Doctoral, Universidad Complutense de Madrid, 2005. En línia a

http://www.ucm.es/eprints/5127/ (20 novembre 2006)

Mitos en la alimentación. En línia a http://www.alimentacion-

sana.com.ar/informaciones/novedades/losmitos.htm (12 gener 2007).

ROCHON, A. Educación para la salud: guía práctica para realizar un proyecto. Ed. Masson,

Barcelona, 1991

ROSSELLÓ BORREDÀ, MA JOSEP. La importància de menjar sa i saludable. Editorial Plaza &

Janes. Barcelona, 2006.

SERRA, L. i ARANCETA, J. Estudio EnKID:«Evaluación del estado nutricional y hábitos

alimentarios de la población juvenil española». Editorial Masson, Barcelona, 2000.

SUMMERFIELD, L.M. Nutrición, ejercicio y comportamiento : un enfoque integrado para el

control de peso .International Thomson: Madrid, 2002.

TORO, J. El Cuerpo como delito : anorexia, bulimia, cultura y sociedad Ariel: Barcelona,

1996. ROCHON, A. Educación para la salud: guía práctica para realizar un proyecto. Ed.

Masson, Barcelona, 1991

M A T E R I A L

P E R

A L



ANNEXE 1: Documents d’avaluació del material

Digues la teva!

1. Aquesta assignatura era la teva primera opció en la tria de crèdits variables? Quina és

la raó?

2. Consideres que el contingut de l’assignatura ha estat adient? És a dir, és el que

esperaves?

3. El ritme de les classes t’ha semblat adequat? Massa lent? Massa ràpid?

4. Respecte de la manera com s’han tractat els temes, t’hauria agradat aprofundir-hi més?

5. Has trobat que hi havia massa conceptes nous?

6. Has trobat atractives les activitats proposades? Quines t’han agradat més? I menys?

7. Creus que s’han tingut presents les suggerències que es van fer a l’inici de curs?

8. Canviaries algunes coses? Si és així, quines?

M A T E R I A L

P E R

A L


A N N E X E

1

Avaluar per millorar!! Poques vegades tot surt bé a la primera... Avaluar allò que hem fet és la única manera que la

propera vegada pugui sortir millor. Per això li agrairem que ens remetés aquest petit

qüestionari a la següent adreça de correu electrònic: [email protected].

1. Breument, que li ha semblat l’experiència?

2. Considera que el contingut de l’assignatura ha estat adient? És a dir, troba que ha

respost a les expectatives de l’alumnat? I a les seves?

3. El ritme de les classes li ha semblat adequat? Massa/massa poca matèria per sessió? En

algunes en concret?

4. Respecte de la manera com s’han tractat els temes, creu que s’hauria d’aprofundir

més/menys en alguns temes? Podria especificar?

5. Has trobat que hi havia massa conceptes nous per a l’alumnat?O potser de repetits...

6. Has trobat atractives les activitats proposades? En suggeriria alguna? I n’eliminaria?

7. Creus que s’han tingut presents les suggerències que els/les alumnes van fer a l’inici de

curs?

8. Alguna suggerència/recomanació per a futures posades en marxA?

M A T E R I A L

P E R

A L


A N N E X E

1