danys no intencionats - prevencio.cat no intencionats a... · projecte: prevenció i escola –...

Ander Chamarro

Eduard Longs

Jordi Longs

Mateu Capell

La prevenci dels accidents

o danys no intencionats a les-

cola no s noms el resultat

del compliment de la normati-

va. Tamb s una qesti

educativa i amb implicacions

en el conjunt de la gesti i

organitzaci de lescola. En

aquest treball es proposa una

revisi del qu suposa lacci-

dentalitat a lescola, es donen

pautes per orientar la

prevenci i es presenta un

projecte de treball en xarxa

per millorar la gesti de la

prevenci i, daquesta forma,

fer les escoles ms segures i

saludables.

Danys no intencionats

a l'escola. Gesti de

la seva prevenci

Danys no intencionatsa l'escola. Gesti de

la seva prevenci

Projecte: Prevenci i Escola Observatori Salut Escolar.

c) del text: Ander Chamarro, Eduard Longs, Jordi Longs i Mateu Capel.c) de les fotografies: Jordi Longsc) de ledici: Prevenci Risc Escolar S.L.Mallorca 303, 2-208037 Barcelonawww.asegurancesescolars.comwww.prevencio.cat

Edici produda i coordinada per: SAIP Fundaci Blanquerna Assistencial i de Serveis(Universitat Ramon Llull).1 edici: Abril 2009

Disseny grfic: Clara GassiotImpressi: Martin Arts Grfiques, S.L. (08030 Barcelona)Dipsit legal: _________________

7

11

12

15

15

16

17

19

21

21

22

24

27

30

31

33

34

ndex1 Introducci

2 L'escola saludable2.1 Trests caracterstics de l'escola promotora de

la salut

3 Danys no intencionats3.1 Concepte3.2 Els danys no intencionats a l'escola3.3 Tipus de lesions3.4 Efectes - seqeles

4 Factors de risc4.1 Concepte4.2 Classificaci dels factors de risc4.3 Causes dels danys no intencionats

5 Model de gesti de la prevenci5.1 Model - cicle de la gesti5.2 Pla de prevenci

5.2.1 Els programes generals de prevencide riscos a Europa

5.2.2 La prevenci i l'activitat esportiva

37

38

41

42

43

43

43

45

45

45

45

46

49

53

5.2.3 La prevenci durant les catstrofes5.3 Responsabilitats i funcions

6 L'Observatori d'accidents escolars i el registreinformatitzat d'accidents a l'escola

6.1 L'Observatori d'Accidents Escolars6.2 L'Organitzaci de l'Observatori

6.2.1 Direcci i equip de l'Observatori6.2.2 Xarxa de Centres Collaboradors

6.3 L'instrument de recollida de dades6.3.1 Requeriments tcnics6.3.2 Recursos humans i materials6.3.3 Prestacions6.3.4 Com s i com funciona

7 Conclusions i proposta

8 Referncies bibliogrfiques

71 # Introducci

1. INTRODUCCI

Aquesta publicaci semmarca dins el projecte dObservatori de Riscos Escolars

que coordina lFPCEE Blanquerna i compta amb el suport de Gassiot Assegurances

i Catalana Occident. Amb ella pretenem presentar a la comunitat educativa dels

centres escolars adscrits a la Fundaci Escola Cristiana de Catalunya i a

lAgrupaci Escolar Catalana la proposta de prevenci daccidents que resulta

de la nostra activitat de recerca en aquesta matria iniciada lany 2005.

Hem constatat que per a molts educadors i gestors escolars els accidents sn

un fet normal i inevitable entre els infants, propi de la seva edat i frut de la

mala sort o de latzar (Chamarro, A., Capell, M., Beranuy, M., Longs, E. i

Longs, J., 2005). En contrast amb aquesta opini generalitzada es comprova

que els accidents escolars a partir dara: danys no intencionats, ja que

aquesta nomenclatura permet prescindir de la crrega atzarosa implcita en el

mot accident poden reduir-se substancialment des de la prevenci de riscos.

Volem subratllar la rellevncia daquesta informaci a partir de dades estadstiques

que, si b ho fan de forma incomplerta, ens aporten una mica ms de llum sobre

aquest fenomen:

Segons lOrganitzaci Mundial de la Salut els accidents constitueixen una

de les primeres causes de defunci de la poblaci infantil a Europa (OMS,

2008).

Els accidents constitueixen la primera causa de defunci de la poblaci

infantil d1 a 14 anys (Del Rey, 2006).

A la Uni Europea els accidents representen la primera causa de mort dels

dels nois entre 5 i 19 anys (Instituto Nacional de Consumo, 2004) I en el

cas dels infants i joves, malgrat que aquesta realitat fa referncia a la

totalitat dentorns on es desenvolupa la seva vida i engloba tota la tipologia

daccidents (escolars, de circulaci, domstics,...), lescola s el lloc on

els nens pateixen lesions en major proporci (Laflamme, L., Menckel, E.

i Aldenberg, E., 1998).

En les escoles adscrites a Assegurances Gassiot, sobre una poblaci

analitzada de quasi 120.000 alumnes, es produeixen en un curs entre el

9 i 10 % dincidncies que precisen algun tipus dassistncia sanitria .

En la mostra descoles estudiades, malgrat lopini generalitzada que el

81 # Introducci

nivell daccidentalitat s baix, es produeixen entre 2 i 3 accidents setmanals

de mitjana (Longs, 2008).

Aix doncs, donat que lescola s un espai com a tots els infants i joves, on

passen moltes hores de la seva vida quotidiana i amb una gran densitat de

poblaci de la mateixa franja dedat, cal reconixer lmbit escolar com un entorn

de risc pel que fa als danys no intencionats.

A ms de la seguretat dels propis alumnes, en relaci a aquesta problemtica,

s imprescindible considerar el seu impacte en forma de costos, tant afectius

com socials i econmics. No podem oblidar que molts accidents escolars

comporten baixes laborals dels pares dels accidentats, prdua de jornades

escolars dels propis alumnes i, en els casos ms greus, un indubtable impacte

psicolgic en les persones de lentorn familiars, companys de lescola,

professors,... , aix com tamb mltiples despeses derivades de lassistncia

sanitria.

Davant daquesta realitat, hom destaca la importncia de la prevenci com a

estratgia bsica i fonamental, tant per disminuir la mortalitat o danys infantils i

juvenils deguts als danys no intencionats, com per disminuir els costos econmics

i socials que comporten. Malauradament, avui en dia encara resulta difcil

dissenyar una prevenci efectiva per la manca destudis i dades rigoroses sobre

laccidentalitat escolar. Malgrat que s existeixen dades oficials exhaustives sobre

la incidncia dels accidents en infants i joves, ens caldria categoritzar els accidents

escolars i les seves causes per tal de millorar la seva prevenci. En aquesta

mateixa direcci apunten les conclusions de Laflamme i Eilert-Petersson (Laflamme,

L. i Eliert-Petersson, E., 1998) desprs de dur a terme la revisi de les investigacions

ms destacades sobre accidentalitat escolarassenyalen les limitacions ds de

la informaci recollida sobre danys no intencionats: manca de dades sobre alguns

aspectes rellevants, imprecisi de les classificacions dels accidents actuals i

enfocaments massa centrats en la perspectiva clnica que eludeixen lanlisi de

factors contextuals.

A la vista dels fets mostrats, no podem negar que existeix una creixent preocupaci

per incorporar elements preventius en el s de lescola. Tanmateix, una de les

91 # Introducci

dificultats ms visibles actualment s, a diferncia del que succeeix en lmbit

de la prevenci de riscos laborals, la manca de regulaci especfica de la prevenci

dels accidents escolars ms enll del compliment de la normativa sobre

equipaments i la que es desplega en lorganitzaci de cada curs. Daquesta

manera, els escolars no sn considerats personal laboral i tota prevenci centrada

en lactivitat que es faci a lescola respon al sentit com o a la transferncia

voluntria destratgies seguides en lmbit laboral. Potser aix explica per qu

els pocs estudis sobre danys no intencionats a lescola utilitzen criteris i fonts

dinformaci diversos i sovint contradictoris. Igualment, la dificultat de disposar

i aplicar instruments per al seu enregistrament i posterior anlisi, impossibilita

lestudi rigors de les causes que els provoquen.

Les limitacions existents no ens eximeixen de preguntar-nos qu cal fer a lescola

per vetllar per la seguretat dels alumnes. La responsabilitat social i la necessitat

professional dafrontar amb rigor la problemtica dels accidents que es produeixen

en el propi entorn escolar i la seva prevenci no s quelcom sobrevingut a la

tasca docent, sin quelcom consubstancial al fer-se crrec dels nostres infants

i joves. s per aix que esdev fonamental investigar sobre el fenomen dels danys

no intencionats a lescola i les formes de disminuir el seu impacte. Tot cicle de

gesti, tamb la gesti de la prevenci, demana conixer amb detall la realitat

sobre la qual es vol intervenir per millorar-la. Per aquest motiu entenem que

categoritzar els danys no intencionats en tipologies, conixer millor la incidncia

dels danys no intencionats en el centre escolar o esbrinar els factors que incideixen

en els accidents escolars, s la nica forma didentificar correctament les situacions

de risc a lescola, treballar sobre les seves causes i evitar-les. La cultura de la

prevenci precisa desenvolupar enfocaments basats en lanlisi dels factors, la

planificaci de les mesures de prevenci i leducaci dels agents implicats. Aix

doncs, la proposta que presentem vol satisfer aquestes 3 condicions, proposant

una eina vlida per a lanlisi i reflexi sobre els danys no intencionats en cada

escola i per a tot el collectiu de centres relacionats amb la tasca educativa.

2. L'ESCOLA SALUDABLE

Lescola s una instituci que t la responsabilitat de vetllar per tal que la incidncia

de danys no intencionats i malalties de tot tipus sigui molt baixa, tot contribuint

a la promoci dun alt ndex de benestar saludable. Per a que aix sigui possible

cal, entre daltres coses, treballar a fons un aspecte fonamental de la promoci

de la salut: la prevenci daccidents i malalties. En aquesta lnia, les escoles, a

ms de preocupar-se de la distribuci dels alumnes en les aules, de la illuminaci,

de la higiene, dels accessos,... han de treballar per garantir un entorn sa on

educar de forma adequada en connexi amb un context saludable.

Les dimensions del context de lescola saludable

En relaci a la dimensi fsica de la salut, una escola saludable s

aquella que t cura de la seva infraestructura i de la higiene, vigila que

la illuminaci, la calefacci i la ventilaci siguin adequades i t una

superfcie apropiada per al nombre dalumnes.

Pel que fa a la dimensi psquica, atn el clima que es forma a laula

i es sensible a les senyals emeses pels alumnes, utilitza una metodologia

didctica de manera que potencia lautoestima i la capacitat per a la

pressa de decisions, evita les situacions amenaats i no fa s del

cstig com instrument daprenentatge.

Respecte la dimensi social, el centre procura el desenvolupament

dactivitats que afavoreixin les relacions personals entre professors i

alumnes, la potenciaci duna visi crtica i solidria amb el medi, el

reconeixement del paper exemplificador del professorat i del personal

no docent i, finalment, la promoci dels hbits de vida saludables.

Des daquest punt de vista, lescola pot esdevenir un veritable promotor de salut

i educar els seus integrants en la cultura de la salut. Aix, els seus membres

112 # L'escola saludable


procuren, alhora, millorar el benestar de a lescola, la famlia i la comunitat en la

qual estan inserides. Lxit de lescola promotora de salut recau en tres aspectes:

lactitud dels docents, la coordinaci amb els serveis de salut i, finalment, la

preparaci i disposici a comprometres per part de la comunitat educativa.

2.1. Trets caracterstics de lescola promotora de la salut

a) Accepta que la salut de la comunitat escolar es promour amb una combinaci

entre lEducaci per a la Salut i un conjunt daltres accions dutes a terme

mitjanant lescola, amb lobjectiu de protegir i millorar la salut daquells que

shi troben.

b) Demostra la seva preocupaci pel benestar de tot el personal, docent i no

docent, aix com tamb el de lalumnat.

c) Assegura que lalumnat i tot el personal siguin conscients de la seva implicaci

en el procs de promoci de la salut.

d) Assegura que lEducaci per a la Salut tingui un temps especfic en el currculum

formal, mitjanant programes generals i especfics deducaci individual i

collectiva.

e) Reconeix que el tractament de la salut va ms enll del currculum formal.

Aix implica, entre altres coses, fomentar de manera explcita unes relacions

humanes respectuoses, la cura del medi fsic i dels recursos de lescola.

f) Emfatitza la corresponsabilitat real entre lescola, les famlies i la comunitat.

g) Es preocupa perqu els serveis de salut juguin un paper significatiu i important

de cura o vacunaci, aix com destaca els serveis psicolgics o socials

comunitaris i altres entitats relacionades amb la salut dels alumnes, les seves

famlies i tot el personal del centre.


h) Dedica un temps per tenir en compte i fer explcits els seus valors i la forma

en qu aquest shan de fomentar i dur a la prctica, al llarg de tota la vida

escolar.

i) Assegura que a les aules sassigna la mateixa importncia tant pel que fa als

continguts com pel que fa al procs de treball o a les experincies

daprenentatge.

j) Accepta, com un principi bsic, la necessitat de que lescola promogui

lautoestima en lalumnat, en el professorat, en les famlies i, en general, en

totes les persones implicades en les relacions de la comunitat escolar.

k) Ofereix situacions estimulants per a lalumnat, on poden implicar-se i aconseguir

guanys personals, amb una mplia varietat dactivitats daprenentatges

interessants i satisfactoris, aix com dactivitats doci.

l) Estableix una coordinaci adequada entre els programes deducaci per a

la salut escolar i els serveis de salut.

m)Assegura que el personal docent i les famlies disposen doportunitats per

participar en les activitats deducaci per a la salut. Aquestes activitats estaran

integrades en els plans del centre: programes de formaci pel professorat,

reunions de pares i mares,...

n) Es prenen en consideraci seriosament els signes destrs de lalumnat o del

professorat, donant passos per solucionar-ho mitjanant collaboracions i

ajudes, aix com augmentant les estratgies per afrontar-ho.

o) Reconeix que el servei de restauraci escolar o el de menjar encarregat a

lexterior, juguen un important paper en la promoci de la salut dels membres

de la comunitat escolar. Aix com lambient vinculat a aquests espais i temps

(higiene, sorolls, esttica, convivncia, temps lliure,...).

3. DANYS NO INTENCIONATS

3.1. Concepte

Malgrat que quan a lescola un nen es fa mal freqentment sutilitza el terme

accident, aquest s un terme que, per les seves connotacions, tendeix a ser

substitut pel de dany no intencionat o b pel de lesi. Com ja hem comentat

anteriorment, del terme accident es destaca la seva connotaci fatalista, atzarosa

o casual, que atribueix les seves causes a esdeveniment fortuts i/o imprevisibles,

difcilment identificables, evitables o objecte daccions preventives.

Per contra, en lmbit de les cincies de la salut sentn que els danys no

intencionats sn el resultat dun complex entramat de situacions, constitut per

comportaments individuals, condicions mediambientals perilloses i la manca o

lincompliment duna legislaci exigent. De fet, lOrganitzaci Mundial de la Salut

defineix accident com un succs generalment prevenible que provoca o t el

potencial de provocar una lesi. Des aquest punt de vista, laccident passa a

considerar-se evitable, alhora que shi inclou lelement preventiu.

Accident s un succs evitable que provoca un dany o lesi, causat

per un conjunt de factors determinants que es poden prevenir i

modificar

Dacord amb aquesta definici, entenem que els accidents sn danys no

intencionats que definim com una lesi psquica i/o fsica que es produeix

de manera inesperada, que es poden prevenir i, en conseqncia, no sn

aleatoris o inevitables. Per tant, existeix una important tasca a desenvolupar i

millorar en aspectes com, entre daltres, el control personal, la creaci de mesures

legislatives i/o el control del seu compliment, les mesures preventives o la millora

de lentorn.

153 # Danys no intencionats

3.2. Els danys no intencionats a lescola

En les dades estadstiques existents en el nostre pas, hi destaca la manca de

registres especfics sobre els accidents escolars. De la mateixa manera, quan

explorem la categoria lloc de laccident, lescola tampoc esdev un grup diferenciat

i, normalment, apareix formant grup amb altres localitzacions alienes a lescola.

En tot cas, una primera aproximaci a la incidncia dels danys no intencionats,

pot ser estimada per mitj de lanlisi dels accidents classificats per franges

dedat.

Aix, segons dades de la Generalitat de Catalunya (2003), la morbilitat causada

per lesions accidentals s fora elevada entre la poblaci infantil i adolescent.

Cal precisar que una part important daquests casos sn poc greus, per tamb

existeix una proporci destacable que precisa atenci hospitalria i que genera

seqeles permanents. Cal no oblidar, a ms, que les causes externes van ser

la primera causa de defunci entre els homes d1 a 44 anys i entre les dones

d1 a 34 anys, a Catalunya durant lany 2000. La taxa estandaritzada de mortalitat

en la poblaci general, per aquesta causa, va ser de 38,1 per 100.000 habitants.

Dacord amb el registre del conjunt mnim bsic de dades daltes hospitalries,

el grup corresponent a lesions i emmetzinaments en aquell mateix any, va suposar

el quart motiu dhospitalitzaci, amb el 7% del total daltes registrades i una

estada hospitalria mitjana de 8,3 dies.

Segons lInstituto Nacional de Estadstica, al llarg de lany 2003 lndex daccidents

de la poblaci en general va ser de 7,24% a Catalunya i de 9,95% al conjunt de

totes les Comunitats Autnomes. Si considerem les dades en funci de les

franges dedat, cal destacar el 9,27% del grup de 0 a 4 anys, i el 11,54% del

grup de 5 a 15 anys. Respecte el lloc a on sha patit l accident, el 8,87% dinfants

entre 0 i 4 anys i el 36,42% de 5 a 15 anys, corresponen a la localitzaci en el

treball o en el centre destudis.

Altres treballs xifren en el 17% el percentatge de les lesions corresponents a

ledat escolar (7-14 anys). Daquests, un 19,3% es van lesionar a lescola i un


9,3% a llocs desbarjo. Segons les dades dAssegurances Gassiot, lndex

daccidents entre els alumnes assegurats va ser del 9,6 % durant al curs 2003-

04. Segons lInstituto Nacional del Consumo, les escoles o institucions ocupen

el sis lloc de major incidncia de lesions. En aquestes localitzacions, el pati s

la zona a on es produeixen ms accidents.

Les lesions a lescola tenen gran incidncia en els nens i nenes, aix

com tamb les activitats de recreaci i els esports.

3.3. Tipus de lesions

Segons lInstituto Nacional de Consumo, lactivitat realitzada en el moment de

la lesi, podria ser: a) Activitat educativa; b) Joc i temps lliure; c) Activitat esportiva;

d) Activitat vital.

Altres estudis han classificat quatre tipus de lesions: a) Dislocacions, lesions de

torada i tensi; b) Fractures de braos; c) Ferides obertes al cap; d) Contusions.

Altres estudis proposen la segent classificaci: a) Lesions de membre inferior

causades per caiguda; b) Lesions de cap o orals (mossegada); c) Lesions

causades durant o per un transport personal/altre equipament (bicicletes, parts

de bicicleta, paviments); d) Lesions per contusi amb una pilota o fortut durant

activitats esportives; e) Lesions per contusi amb algun element dirigit per una

altra persona.

Destaca la manca dun criteri nic de classificaci. Aix, es parla de caigudes,

ferides, contusions i fractures, per no sinclouen els traumatismes. s possible

que sestiguin utilitzant diferents termes per referir-se a la mateixa tipologia, alhora

que signoren riscos en alguns dels apartats.



Pel que fa a la incidncia dels danys no intencionats a lescola, la

prctica de lactivitat fsica i esportiva s un mbit remarcable, ja que

sha incrementat notablement en els darrers temps. Igualment,

laugment de la prctica dactivitat fsica en el medi natural (mal

anomenada esport daventura) que moltes escoles contracten per a

les seves excursions i convivncies, pot tenir una incidncia notable

pel que fa a laccidentalitat.

En aquest sentit, els tipus de lesions ms freqents durant la prctica esportiva,

sn:

a) Fractures; b) Esquinos; c) Luxacions; d) Contusions; e) Rampes; f) Mareigs;

g) Insolacions; h) Picades; i i) Ferides. Aquesta taxonomia es podria completar

amb altres tipus de danys no intencionats que poden esdevenir de la prctica

esportiva, com per exemple els ofegaments (en prctiques aqutiques) o les

lesions msculo-esqueltiques (en esports de risc i/o de contacte), entre daltres

Bona mostra daix s la classificaci utilitzada en el Programa de Prevencin

de Lesiones, en el seu apartat Red de Deteccin de Accidentes Domsticos y

de Ocio (DADO), realitzada a partir dels danys no intencionats produts a Espanya

en el temps lliure i doci (Instituto Nacional del Consumo, 2004). Pel que fa a

Catalunya, les lesions escolars ms freqents sn: cops, ferides i hemorrgies

(tamb causades per mossegades), cremades, intoxicacions, picades i ofegaments

per cossos estranys.

El Programa dEducaci per a la Salut a lEscola de la Generalitat de Catalunya,

fa un recull de problemes de salut a lescola:

a) Mal de cap; b) congelaci; c) cops i torades; d) mal de gola; e) mal de queixal;

f) diarrea; g) trastorns per drogues; h) febre; i) cos estrany a la gola; j) crisis

dansietat; k) insolaci; l) intoxicaci per via oral; m) mareig; n) mossegades

danimals; o) cos estrany al nas; p) hemorrgia nasal; q) cos estrany a loda;

r) mal doda; s) mal de panxa; t) erupci cutnia; u) pelades o ferides poc


profundes; v) picades; w) problemes respiratoris; x) dolor testicular; y) trastorns

de la conscincia; z) brossa a lull; aa) vmits.

3.4. Efectes - seqeles

Segons lInstituto Nacional del Consumo, el 53,4% dels lesionats han patit

seqeles (taula 2).

Seqela %

Cicatrius 45,4

Dolors sense especificar 23,8

Disminuci mobilitat 18,8

Inflamaci 18,5

Dolors intermitents 18,1

Disminuci de la massa muscular 1,8

Taula 2. Principals seqeles produdes per les lesions (adaptat dInstituto

Nacional del Consumo, 2004).

Un altre tipus de seqeles, poc identificades i valorades sn les seqeles

psicolgiques. Lexperincia clnica demostra que la gent traumatitzada es

caracteritza per la contnua recerca dinformaci sobre les possibles causes de

la situaci traumtica, qu va passar i qu shauria pogut fer per preveure-ho.

214 # Factors de risc

4. FACTORS DE RISC

4.1. Concepte

Una altra dificultat terminolgica es troba en el concepte risc i la seva vinculaci

amb la salut. Tcnicament, risc de salut s la probabilitat que es doni un

fenomen epidemiolgic, per exemple: una malaltia, un accident o la mort. El

risc es pot determinar si es pot detectar detecci de la malaltia o de laccident,

en el cas que ens ocupa i podem estimar la seva freqncia en la comunitat.

Un terme proper s el de factor de risc que, tal com proposa lOMS, es defineix

com aquelles condicions socials, econmiques o biolgiques, conductes o

ambients que estan associades amb o causen un increment de la

susceptibilitat per a una malaltia especfica, una salut deficient o una o

vries lesions.

En terminis de probabilitat, podem considerar el risc de patir prdues

econmiques, socials o mediambientals. Per tant, hem de posar

lmfasi en la natura multidimensional del risc i en la seva caracterstica

probabilstica. s a dir, el risc pot presentar- se diverses formes, no

s fruit de la sort ni est causat per un nic agent.


4.2. Classificaci dels factors de risc

En el Pla demergncia del centre docent de la Generalitat de Catalunya

sestableix una classificaci de riscos: naturals (inundacions, nevades,

terratrmols, etc.), tecnolgics (accident qumic, accident nuclear,...) i antrpics

(incendis, etc.), poc til per all que ens ocupa. A partir dun llistat de consells

que ens presenta, podem extraure un seguit de riscos ms vinculats a la vida

quotidiana agrupats de la segent manera:

a) Sanitaris (Intoxicaci per via oral, Convulsions, Atac epilptic, Cremades,

Electrocucions, Ennuegament, Hemorrgia, Inconscincia, Ofegament per

immersi, Traumatismes).

b) Seguretat a les installacions (Gas, Bombones, Electricitat, Altres: cuines,

estufes, calderes, laboratoris, ascensors).

c) s i manteniment dels mitjans de protecci contra incendis (Lextintor,

Boques dincendis, Altres: sistemes de detecci i alarma dincendis

automtics, sistema dalarma dincendis manual, sistemes fixos dextinci).

La recerca duta a terme pel nostre grup ens ha perms identificar diferents

possibles esdeveniments precursors del dany no intencionat:

a) Esdeveniments dentorn: esdeveniments o condicions resultants de la

localitzaci de laccident i que es donen en aquell moment (poca illuminaci,

terra humit,...).

b) Esdeveniments dequipament: resultants del mal funcionament o trencament

de la maquinria o de les eines, produts en aquell moment.

c) Esdeveniments mdics: resultants de problemes com atacs de cor, episodis

diabtics o epilptics, etc.


d) Esdeveniments dactuaci: resultants directament de lactuaci humana i en

funci de si constitueixen un error o no. En aquell cas es fa una classificaci

dels errors en dues categories:

d.1.) Errors de comissi (coses mal fetes) i errors domissi (coses que no

shan fet).

d.2.) Errors dhabilitat (durant una actuaci rutinria), errors normatius

(relacionats amb laplicaci dalguna norma) i errors de coneixements (en la

investigaci o soluci de problemes).

La principal conclusi dels estudis s que la conducta s el primer

factor causant de les lesions. En segon lloc, el errors domissi sn

molt ms comuns que els errors de comissi.


4.3. Causes dels danys no intencionats

La revisi dels estudis i recerques sobre danys no intencionats a lescola mostren

que el gruix de material rellevant recopilat sobre lesions recau bsicament en

dos mbits: els alumnes i lescola; mentre que els determinants referents al

tercer mbit, la comunitat, han estat ignorats en gran part.

Pel que fa als alumnes, es consideren les segents caracterstiques com a

factors lligats a la causalitat: gnere, edat, comportament agressiu, capacitats

motrius, activitat fsica, fitxa morfolgica, somtica i psicolgica, interacci amb

els companys i factors scio-econmics i familiars.

En referncia a lescola, es contemplen les opcions: caracterstiques ecolgiques

del centre, perillositat de les activitats, activitats esportives amb risc i pati de

lescola.

Les diferents idees sobre la causalitat suggereixen que:

a) Quan sanalitza la seqncia de laccident, es veu que la causa ms freqent

de lesi sn les caigudes, seguides dels cops.

b) Els estudis apunten al paviment com un determinant de la lesi. Les superfcies

amb absorci dimpactes sn considerades com una mesura important per

reduir conseqncies de lesi en les caigudes.

c) Levidncia respecte a la localitzaci de les lesions, indica que les lesions al

pati sn ms comunes entre els estudiants ms joves, i les lesions en

educaci fsica i esports tendeixen a ser ms importants a mida que

sincrementa dedat.

d) Respecte a ledat, els pre-adolescents constitueixen un grup de risc elevat.

En aquest grup, generalment els nois tenen ms lesions que les noies.


e) Si ens centrem en la prctica fsico-esportiva, les caigudes destaquen entre

les causes fonamentals de danys no intencionats en lmbit escolar. Aix, els

grans traumatismes sn la causa principal de les lesions agudes, mentre que

els microtraumatismes, produts per lentrenament intensiu i preco sense un

control adequat, sn la causa de les lesions per sobrecrrega. Igualment,

tamb s significatiu en les ltimes dcades, lincrement notable del nombre

de lesions esportives en la infncia i adolescncia. Una de les causes

fonamentals s la reiteraci del mateix tipus de gest esportiu, motivat per la

realitzaci duna nica especialitat esportiva, sovint fruit de lespecialitzaci

preco.

5. MODEL DE GESTI DE LA PREVENCI

En matria de prevenci dels danys no intencionats, sens dubte s necessari

desenvolupar i millorar aspectes com: el control personal, la creaci de mesures

legislatives i/o el seu compliment, les mesures preventives en funci del tipus

dactivitat i la millora de lentorn, entre daltres. Per no podem esperar que

aquestes mesures es generin de forma espontnia sin que hem de procurar

que formin part dels processos ordinaris de gesti, tant en els nivells ms concrets

i operatius el que correspon a cada centre educatiu com en els nivells generals

que corresponen a lAdministraci.

Entenem que en els danys no intencionats els alumnes contribueixen a la situaci

de lesi, tant de manera individual com collectiva. Per lescola i els alumnes

ha de ser vistos com interactuants entre si, dins duna comunitat ms mplia.

Lescola, amb les seves decisions i propostes, pot afavorir laccidentalitat o pot

reduir-la. Tamb pot treballar explcitament per a la seva prevenci i pot preparar-

se per actuar de la millor forma quan es produeixen danys. A la vegada i

alternativament, la comunitat t el paper dintervenir mitjanant la prioritat que

dna als problemes de seguretat en general i a la seguretat dels alumnes, en

particular.

Per aix, proposem partir duna concepci sistmica i global per comprendre

el fenomen dels danys no intencionats a lescola (figura 1). Segons aquest

enfocament, els accidents sn el resultat dinteraccions entre els alumnes,

lambient escolar i la comunitat. Les estructures, els processos, les activitats

proposades i les relacions que es produeixen entre tots els elements poden ser

factors de risc o de seguretat. En la figura 1 podem reconixer els factors associats

o relacionats amb els accidents que ens permeten valorar possibles causes, les

seves interdependncies i les estratgies de prevenci a implementar. Al centre

de lesquema trobem els accidents com a punt de partida de lanlisi. Conixer

quants i de quin tipus, a on es produeixen, amb quines repercussions, s un

primer nivell danlisi (lnia de punts) que ens ha de dur a fer un salt a un altre

nivell danlisi. Daquesta manera superem lesfera de la casustica individual

275 # Model de gesti de la prevenci

Figura 1: Factors i estructura relacional de la prevenci dels danys no intencionats a lescola.

(El.laboraci prpia)

per abordar de forma sistmica lescola com a organitzaci. Quins recursos

materials i humans interactuen i de quina manera (procediments) amb els

accidents, tant abans que es produeixin (prevenci) com desprs (primera cura

i suport). Entendre aquesta interdependncia s fonamental per abordar integralment

la gesti de la prevenci, com un mbit ms de la gesti de lescola, que afecta

a tots els professionals i de formes diverses. s aix quan, des del coneixement

real del qu passa a lescola, es pot implementar un veritable cicle de gesti de

la prevenci.


ESCOLA

ESTRUCTURAFSICA

DE L'ESCOLA

PROCEDIMENTD'ACTUACIACCIDENTS

CAUSESLLOCS I

ACTIVITATS

TIPUS INCIDNCIA

RR.HH.

RESPONSABILITATSI FUNCIONS

FORMACI(primers auxilis i prevenci)

GESTI DE LAPREVENCI

Primerescures

NORMATIVA SUPORTS PARES

ENTORN

ENTORN

A la vegada, la visi global i integradora del fenomen permet: a) entendre el

paper de la normativa ms com una ajuda que no pas com una crrega o

obstacle que sha de superar; b) optimitzar la relaci amb institucions que poden

donar suport professional; c) innovar mitjanant la incorporaci de les AMPAs

i pares en general amb lobjectiu de fer una escola ms segura; i d) tenir present,

per tal de ser preventius al mxim, les realitats del context fsic i sociocultural

en el qual sinsereix lescola.

En qualsevol cas, per guiar una correcta actuaci preventiva que planifica,

implementa i avalua les accions preventives insistim en la necessitat de disposar

de ms informaci contrastada. Noms aix ser possible en els nivells micro,

dels centres, i macro, del Sistema Educatiu valorar limpacte, les tendncies

de laccidentalitat escolar i analitzar els factors que la provoquen. Aix doncs,

pensem que cal fer esforos per acabar amb aquesta manca deines i dinformaci

contrastada tan bsiques i necessries per a la prevenci dels danys no

intencionats a lentorn escolar.

La recerca ens diu que actualment la prevenci depn en bona

mesura del grau de sensibilitat de lEquip Directiu. No obstant,

sobserva de forma general una contradicci entre linters declarat

i la manca diniciatives per transformar aquesta sensibilitat en accions

de prevenci sistemtiques. No hi ha un model a seguir per la gesti

de la prevenci daccidents i, de fet, les respostes operatives per

implementar mesures de prevenci acostumen a respondre a la

modalitat poc recomanable dacci reacci (desprs dun accident

prenem mesures)



5.1. Model cicle de la gesti

Tericament la prevenci de riscos laborals segueix un cicle de gesti segons

les pautes segents (adaptaci de Vzquez, 2003):

a) diagnstic i avaluaci del risc (identificaci dels factors de risc i la seva

intensitat),

b) supressi dels riscos evitables,

c) avaluaci de riscos no evitats i planificaci de mesures preventives (pla

estratgic de millora amb previsi daccions preventives a diferents

nivells),

d) implementaci de les mesures previstes, i

e) revisi del sistema de gesti.

La base daquest cicle s lavaluaci sistemtica. En un primer moment cal fer

el diagnstic de la situaci partint de les dades reals daccidentalitat i no noms

de lobservaci dels equipaments i la revisi del grau de compliment de la

normativa. Lanlisi de limpacte, la detecci de les situacions de major gravetat

i la detecci de punts negres indicar per on comenar.

A partir daqu caldr planificar accions per millorar la prevenci i avaluar

peridicament el seu desenvolupament i els resultats assolits. Les noves evidncies

ens permetran elaborar la nova versi del Pla de Prevenci, reiniciant un nou

cicle de gesti que sorienta aix cap a la millora contnua.


5.2. Pla de prevenci

Quan parlem de prevenci de riscos i accidents en lmbit escolar, ens referim

a la possibilitat dintervenir en la comunitat educativa alumnes, docents i personal

dadministraci i serveis, pares per tal de modificar tant la conducta dels individus

i de la comunitat, com algunes caracterstiques de lentorn. La intervenci

preventiva t com a objectiu eliminar o, eventualment, disminuir el risc de lesi

per a tota la comunitat escolar, intentant aconseguir la millor interacci entre

persones i ambients. Per a aquest objectiu es combinen dues estratgies

dintervenci: canviar els factors ambientals i, alhora, promoure comportaments

i habilitats eficaces per al desenvolupament personal de cadasc.

En lnies generals les accions orientades a millorar la prevenci poden fer-se a

nivells molt diferents: millora dinfraestructures, redisseny dactivitats i procediments,

sensibilitzaci i formaci dels professionals i alumnes, etc. Aquestes han de ser

la conseqncia danalitzar la situaci real del centre i shan de concretar en una

planificaci que, genricament, anomenem Pla de Prevenci.

En primer lloc, ens cal conixer:

a) Les variables que generen el problema i la seva possible evoluci.

b) Les conductes que shaurien de desenvolupar en la poblaci a fi de que

els danys fossin els menors possibles.

c) Els procediments o mtodes de canvi daquestes conductes.

d) Els procediments metodolgics que facin possible valorar els efectes de

la intervenci.

A partir daquest coneixement, la planificaci ha de concretar els objectius, les

accions a fer, els responsables de les mateixes, el calendari i els terminis de

realitzaci i els recursos econmics que es destinaran per tal que pugui fer-se

realitat.

De forma general, un programa de prevenci dels danys no intencionats a lescola

que tingui per finalitat aconseguir la disminuci del nombre i gravetat dels danys

no intencionats podria tenir els segents objectius:


a) Responsabilitzar a infants i joves de la seva prpia seguretat.

b) Sensibilitzar a professors, pares, autoritats i agents socials, de la necessitat

de la promoci de la seguretat a la infncia.

c) Millorar les infraestructures que correspongui.

d) Millorar/ implementar els procediments en matria de seguretat i salut

que correspongui.

e) Revisar les actuacions activitats de risc.

f) Capacitar als membres de la comunitat educativa per a esdevenir agents

actius de prevenci.

En relaci al tipus daccions previstes cal tenir present que el ms fcil, malgrat

pugui resultar a vegades costs econmicament, s modificar factors estructurals,

mentre que el ms difcil s incidir sobre les actituds i les conductes de les

persones. Sembla evident que el major nombre dactivitats sha dadrear als

alumnes i al recolzament tcnic dels docents i personal no docent, la resta, sha

de dirigir a la sensibilitzaci i collaboraci dels pares. A ms a ms, aquesta

tasca no pot donar-se mai per tancada en una escola que sempre incorpora

alumnes nous i en fase de formaci. En aquest sentit, cal considerar la possibilitat

destabilitzar algun programa de Promoci de la Salut a lEscola que, a banda

de les accions de millora previstes en el Pla de Prevenci, asseguri una formaci

progressiva i contnua dels alumnes i pares al llarg de les etapes educatives.

Peridicament, segons intervals dun a tres cursos, caldr avaluar el Pla de

Prevenci. En la seva avaluaci caldr contrastar, al menys, una doble informaci:

limpacte en laccidentalitat del centre augment, disminuci, canvis de tendncies,

aparici de noves situacions, etc.- i el grau dassoliment o desplegament de les

accions previstes en el pla satisfacci, resistncies, etc. . Amb aquesta informaci

es procedir a la planificaci de la prevenci per al proper perode.

s del tot aconsellable i necessari que aquesta tasca impliqui els equips de

direcci i personal pedaggic i no esdevingui una tasca burocrtica, coberta per

els serveis dadministraci o secretaria, sense connexi directa amb la vida de

lescola, els alumnes i els seus docents.


A continuaci proposem altres orientacions que poden ajudar a desplegar un

Pla de Prevenci a lescola de forma integral, tot atenent els riscos ms generals

i algunes especificitats.

5.2.1. Els programes generals de prevenci de riscos a Europa

En un estudi comparatiu de les iniciatives de prevenci de riscos a lescola en

diferents pasos dEuropa realitzat amb anterioritat (Martorell i Longs, 2005)

vrem constatar que sovint integren la promoci de la salut. Mentre que en

aquest segon aspecte sincorporen ms innovacions, observem que la realitzaci

de Plans de Prevenci dAccidents pateix de les mateixes limitacions que trobem

en el nostre pas. En el conjunt descoles i bones prctiques visitades sevidencia

que:

a) La implicaci de lequip docent del centre resulta determinant, ms enll

de la legislaci vigent de cada pas, per a lxit dels programes.

b) Hi ha tantes iniciatives preventives, com equips docents implicats. Sovint

aquestes iniciatives complementen les ja existents, proposades per altres

centres educatius o sanitaris.

c) Assistim a un canvi filosfic en la manera de veure la prevenci del risc,

de manera que sha de contemplar en un mateix pla lacceptaci de la

malaltia, les lesions i els trastorns ocasionats pels accidents.

Pel que fa a la prevenci de lesions, destaquen algunes mesures com:

- Augmentar la llum en zones de pas freqent i disminuir el soroll (sha

comprovat que ambdues intervencions generen una davallada dels

accidents escolars).

- Collocar proteccions de plstic o goma en totes les columnes de les

sales destinades a fer educaci fsica, millorar els paviments, etc.

- Realitzaci dun simulacre devacuaci, com a mnim, un cop lany.

- Domini de la maniobra de Heimlich (aplicada en cas dofegament, que

s una de les sis primeres causes daccidents escolars).


- Control del material punxegut i de tall.

- Organitzaci de cursos de nataci.

Si ens referim a la prevenci de malalties, les propostes que ms destaquen

sn:

- La potenciaci dels hbits saludables que es recomana tenir de cara

a gaudir dun estil de vida saludable (dormir, menjar de tot i fer una mica

dexercici).

- Protocol per aprendre a tapar-se la boca correctament, quan es t tos

o es tenen esternuts.

- Tcnica de neteja de la doble galleda en la neteja (consisteix en la

utilitzaci de dues galledes per fregar el terra, la qual cosa redueix la

crrega microbiana).

- Procediments per entendre la importncia de tenir les mans netes.

- Potenciaci de lesport i dactivitats musicals.

Malgrat loriginalitat dalgunes accions, la recerca ens ha perms constatar que

la insuficincia de dades referents a la realitat dels danys no intencionats es

tradueix tamb en una escassa identificaci de punts negres i taxonomia

dactivitats de risc

5.2.2. La prevenci i lactivitat esportiva

Com ja hem descrit en apartats anteriors, lactivitat esportiva i les installacions

on es realitza tenen una important repercussi respecte laccidentalitat en lmbit

escolar. A efectes preventius, considerem que cal realitzar lanlisi de lestat de

seguretat i higiene dels espais dactivitat fsica i dels equipaments. Igualment,

cal analitzar les installacions esportives dels centres escolars, els factors de

seguretat i higiene, els espais fsicorecreatius i els materials i la seva utilitzaci

en relaci a la normativa, tot fent-ne una avaluaci dels riscos i dels mtodes

preventius en curs.


Ats el fenomen creixent de la prctica esportiva dels ms petits, la Federaci

Internacional de Medicina de lEsport fa les segents recomanacions sobre

entrenament en edats primerenques, per tal de preveure possibles lesions:

a) Examen mdic previ a tota competici esportiva i seguiment peridic

per descartar lesions per sobrecrrega.

b) L'entrenador ha d'assumir la responsabilitat pedaggica cap al present

i futur dels nens i tenir coneixements biolgics, fsics i socials relacionats

amb el desenvolupament del nen.

c) La responsabilitat del desenvolupament general del nen ha de ser prioritari

per sobre de les exigncies de l'entrenament i de la competici.

d) Per raons pedaggiques i mdiques, cal limitar l'entrenament pel

rendiment mxim.

e) Els nens han de participar en una mplia varietat de competicions

esportives per garantir que trobin els esports que millor s'adaptin als

seus interessos, capacitat fsica i caracterstiques morfolgiques.

f) En els esportistes pre-puberals shan de respectar les diferncies en

maduresa, mesura corporal i destresa.

g) Les regles i la durada dels partits han de ser adequades a l'edat dels

participants. Les sessions d'entrenament han de ser breus i estar ben

planificades.

h) L'aixecament de peses no s'ha de recomanar abans de que s'arribi a

l'edat de maduraci fsica en el creixement esqueltic.

i) Les curses competitives de gran fons no sn recomanables per als nens

abans de la maduresa. Sota cap circumstancia un jove immadur ha

d'intentar crrer una marat.


En una lnia similar per a la prevenci de lesions desportistes saconsella:

a) Establir un sistema de vigilncia i assistncia.

b) Establir criteris per a limitar la participaci dun infant en un esport

competitiu, aix com les que permeten el retorn a la competici desprs

duna malaltia o lesi traumtica.

c) Establir, en els centres dentrenament i activitat fsicoesportiva, un sistema

de transport i enviament per aquelles lesions que requereixin atenci

especial.

d) Educar a pares, grups dinstructors i estudiants, sobre els factors de

risc de cada esport i establir les rees de responsabilitat de cadascun.

e) Establir mesures de reeducaci funcional i procediments de rehabilitaci

desprs de lesions traumtiques, especfiques i individualitzades.

f) Establir un sistema de registre (fitxes) per a les lesions traumtiques

(agudes o per sobrecrrega) de cada esportista. Aquesta fitxa haur

dacompanyar latleta i servir dorientaci en cada canvi dentrenador,

club,...

g) Valorar adequadament les diferents tcniques dentrenament que

poguessin contribuir a la producci de lesions esportives: pliometries,

musculaci, multisalts, etc., en relaci a les capacitats individuals.

h) Exigir, per part dels jutges i rbitres, lestricta aplicaci de les regles del

joc.

i) Conixer i divulgar, els factors generals que contribueixen a la producci

duna lesi.

j) Proporcionar informaci a cada esportista sobre acondicionament i

entrenament, estirament i factors generals de risc.


k) Acordar dins del club i amb les autoritats escolars, el nivell de

responsabilitat, funcions especfiques i participaci.

5.2.3. La prevenci davant les catstrofes

Pel que fa a la prevenci i la preparaci davant possibles emergncies, cal

recordar les segents idees:

a) A Espanya la gesti de catstrofes es regula a travs de la llei 2/85 de

Protecci Civil, on sencarreguen els diferents aspectes que concerneixen

la resoluci duna situaci demergncia que afecti, o tingui possibilitats

dafectar, la vida i els bns de la societat.

b) Les actituds de prudncia sn claus: cal afavorir les creences envers

lautoprotecci, la necessitat de preparar-se davant possibles

emergncies,

preocupaci pel benestar i la qualitat de vida...

c) La prevenci davant les catstrofes anir encaminada a:

c.1.) Preparaci de la poblaci davant de possibles amenaces (simulacres

devacuaci, cursos de primers auxilis, articles de premsa o programes

televisius sobre perills existents, campanyes publicitries o programes

comunitaris, cursos i programes dinformaci i prevenci de les

construccions en zones de risc.

c.2.) Formaci de professionals dassistncia en catstrofes: formaci

prctica, concreta i continuada. El perfil del professional ha dincloure

maduresa emocional, maduresa estable, autocontrol i capacitat per

afrontar les situacions de dolor. La formaci complementria ha de tenir

com a objectiu: ladquisici dhabilitats de comunicaci i ladquisici de

tcniques efectives per reconixer i tractar lestrs.


5.3. Responsabilitats i funcion

La prevenci dels riscos a lescola s una responsabilitat compartida. Entenem

que, en primera instncia, correspon a la Titularitat del centre la mxima

responsabilitat. Per la Direcci i lEquip Directiu tamb haurien de ser responsables

del Pla de Prevenci sempre i quant pretengui ser efectiu i incidir significativament

en les activitats escolars i la tasca docent. Si b el compliment de la normativa

en matria dinstallacions acostuma a ser quelcom que els Administradors

coneixen b, la gesti dels espais, els moviments dalumnes, el tipus dactivitat,

la formaci de lequip docent, etc. s quelcom que es governa des dels Equips

Directius i, en conseqncia, caldria incorporar la responsabilitat de promoure,

coordinar i avaluar el Pla de Prevenci a les seves funcions o pla de treball.

Els docents i educadors, com a responsables de les activitats que es fan amb

els infants, tamb tenen lobligaci de conixer els riscos i actuar de forma

preventiva, a ms de fomentar en els alumnes la sensibilitat i responsabilitat

envers de la seva salut i la dels altres.

Per tal de vetllar pel correcte desenvolupament del Pla de Prevenci, pot ser til

anomenar un responsable o coordinador de seguretat. Fins i tot comptar amb

una comissi de seguretat pot ser una bona forma de vetllar per tal que el pla

es faci efectiu. La llei ja estableix aquestes comissions de Seguretat i Higiene per

la millora de la prevenci en matria de riscos laborals i, una possibilitat, s

ampliar les seves competncies ms enll del marc legal per tal de cobrir les

necessitats dels alumnes exclosos daquest organisme per no ser personal

laboral. Cal recordar que res impedeix incorporar a algun/s alumne/s i a alguns

pares en aquest equip de treball.

s precs disposar dalguna persona a lescola encarregada de registrar els danys

quan es produeixen. El ms prctic s cercar una persona que, alhora, tramiti

els comunicats daccidents i posi en marxa els dispositius/ protocols demergncia

(avisar a la famlia, avisar als serveis mdics, acompanyar lalumne al centre

dassistncia, etc.). s del tot necessari tenir previst el protocol demergncia,


atendre la persona accidentada sense desatendre els altres alumnes, decidir

correctament el tipus dactuaci, tenir clar qui ha de decidir en funci de la

gravetat de laccident, etc. Les solucions organitzatives poden ser diverses,

per en qualsevol proposta que articuli el centre s convenient comptar amb

alguna persona encarregada ms especialitzada perqu s la seva professi

o perqu sha format expressament a aquest efecte que pot valorar el tipus

de dany i actuar en conseqncia. A la vegada sha de preveure amb claredat

quines persones i en quin ordre han de prendre decisions en situacions crtiques.

Lorganitzaci i el protocol dactuaci en cas daccident ha de ser coneguda

per tot el personal.

Finalment, no hem deximir als alumnes de la seva responsabilitat envers la

prpia seguretat. En aquest sentit, accions formatives i proposar activitats que

permetin implicar als alumnes en la valoraci dels riscos i la proposta de mesures

per reduir-los poden ser de gran utilitat.

6. L'OBSERVATORI D'ACCIDENTS ESCOLARS I ELREGISTRE INFORMATITZAT D'ACCIDENTS A L'ESCOLA

La proposta de lObservatori dAccidents Escolars, que presentem, t lobjectiu

de millorar la prevenci dels danys no intencionats dels alumnes, tot facilitant i

donant suport a la gesti de lescola. LObservatori es fonamenta en la recollida

dinformaci dels danys no intencionats a les escoles mitjanant un registre

informtic disponible en lnia. Amb les dades recollides el centre disposa de

dades prpies que permeten lanlisi de la seva accidentalitat i, amb el temps,

lanlisi de la seva evoluci. A la vegada, al disposar de dades de ms centres,

lObservatori permet la comparaci annima amb les mitjanes del sector i lanlisi

en conjunt. En aquest sentit, es cobreix un doble servei: a) el registre sistemtic

dels danys no intencionats en cada escola permet disposar al centre duna eina

orientada a la gesti de la seva prevenci, i b) en la mesura que creix la xarxa

de centres collaboradors es disposa de ms potncia de contrast perqu cada

centre valori els propis resultats i, a ms a ms, a nivell del collectiu es disposa

de dades fiables per orientar les poltiques en matria de prevenci a lescola.

Com ja ha mostrat la recerca en els danys no intencionats a lescola,

per a poder iniciar accions preventives sn bsics els segents

elements: lenregistrament, la classificaci i lestudi de la seqncia

desdeveniments que precedeixen laccident, aix com tamb lanlisi

del lloc i de les caracterstiques que es donen en el moment concret

del dany o lesi,

416 # L'Observatori d'accidents escolars i elregistre informatitzatd'accidents a l'escola

6.1. LObservatori dAccidents Escolars

El disseny i posada en marxa de lObservatori s responsabilitat de SAIP, comptant

amb el suport i lassessorament del grup PSITIC, ambds de lFPCEE Blanquerna

(Universitat Ramon Llull) i respon a una iniciativa dAssegurances Gassiot i

Catalana Occident. La fase dexperimentaci es va iniciar lany 2006 i a partir

de lany 2008 es va iniciar la seva generalitzaci dins lmbit de les escoles

concertades de Catalunya.

El seu funcionament es basa en la recollida sistemtica de dades daccidents

per part dels centres educatius mitjanant un portal amb certificat de seguretat

a Internet. Les dades, recollides en un servidor com i subjectes a la Llei de

Protecci de Dades vigent, ens permeten analitzar laccidentabilitat anualment.

El fet de conixer el tipus daccident, els espais i horaris de major risc, la seva

correlaci amb el tipus daccident, etc, per a cada centre educatiu i per al conjunt

de la poblaci que collabora amb lobservatori, ofereix una excellent informaci

per a millorar la gesti de la seva prevenci. Alhora, lanlisi de les tendncies

al llarg del temps ha de servir per avaluar indirectament limpacte de les estratgies

preventives.

LObservatori dAccidents Escolars sorganitza en base a una xarxa entre

Assegurances Gassiot, l FPCEE Blanquerna i els Centres Educatius que, donades

totes les garanties de confidencialitat en ls de les dades, decideixen adherir-

shi.

La participaci en lObservatori com a Centre Collaborador s gratuta, noms

subjecta a la signatura dun Conveni o Acord de Collaboraci entre la FPCEE

Blanquerna, Assegurances Gassiot i el centre; en el qual les parts sobliguen al

tractament de les dades ajustat a llei, i a la collaboraci mtua per compartir i

analitzar la informaci dels danys no intencionats dels escolars amb la finalitat

de millorar la seva prevenci segons es proposa en aquest document.


6.2. Organitzaci de lObservatori

LObservatori sorganitza en els segents nivells:

6.2.1. Direcci i equip de lObservatori

Format per experts de l FPCEE Blanquerna (SAIP-PSITIC).

Les seves funcions sn:

Crear i actualitzar leina (programa) de recollida de dades dels centres.

Donar suport als centres en la fase inicial dimplementaci del programa

en cada centre.

Recollir les dades de forma automatitzada en una nica base de dades.

Elaborar informes globals i per centres de forma peridica.

Organitzar sessions de treball i reflexi, aix com activitats de difusi del

treball de recerca realitzat, sempre amb lobjectiu de millorar la prevenci

i disminuir la incidncia dels accidents escolars en els infants i joves.

6.2.2. Xarxa de Centres Collaboradors

Integrada per tots els Centres de la Fundaci de lEscola Cristiana de Catalunya

i de lAgrupaci Escolar Catalana que ho sollicitin.

Les seves funcions a nivell general sn:

Alimentar la base de dades.

Proposar millores que permetin el desenvolupament efica de lObservatori.

Compartir, si sescau, bones prctiques en matria de prevenci aix com

collaborar en la reflexi conjunta sobre els accidents escolars i la seva

prevenci.


44

Les seves funcions a nivell operatiu sn:

Registrar els accidents en el programa informtic de gesti daccidents

(saconsella a cada centre que disposi duna persona que assumeixi

aquesta responsabilitat).

Analitzar en Equip Directiu les dades dels informes (personalitzat per a

cada centre) i elaborar Plans de Prevenci conforme la detecci dels

riscos.

La recerca ens confirma l inters dels Equips Directius pels registres

daccidents, per amb la contradicci que aquells centres que disposen

de dades prcticament no en fan cap s. Habitualment sn els

mateixos encarregats datendre els accidentats, els qui acostumen

a fer els comunicats daccident i els que porten els registres daccidents

a ttol dinventari. En alguna ocasi, latenci als accidentats es fa a

consergeria i l inventari es porta a secretaria. Malauradament, encara

s del tot infreqent trobar escoles que estudien tendncies i analitzen

les dades a nivell dequip directiu. En la majoria, no sha plantejat mai

o no sha sistematitzat lanlisi de les dades globals de centre.


45

6.3. Linstrument de recollida de dades

6.3.1. Requeriments tcnics

Per tal de poder utilitzar leina de recollida de dades, noms s necessari un

ordinador amb connexi a Internet i un sistema operatiu amb navegador (Internet

Explorer o Firefox, s indiferent). La resoluci de pantalla mnima aconsellada s

de 1024x768 pxels, malgrat que tamb est preparada per resolucions de

800x600 pxels.

6.3.2. Recursos humans i materials

s molt important que, prviament a la implementaci de leina dins la poltica

de prevenci i salut de lescola, cada centre faci una planificaci realista sobre

qui introduir les dades i quan ho podr fer. Cal dir que la flexibilitat en ls de

linstrument possibilita la seva adaptaci a les diferents realitats de cada centre.

Per una banda, la base de dades est preparada per rebre dades de manera

permanent. Daquesta manera, qualsevol moment pot ser adient per al seu s.

Per altra banda, s accessible via Internet des de qualsevol ordinador, de manera

que es poden utilitzar una o diverses localitzacions dins el propi centre (secretaria,

porteria, infermeria, sala de professors...). Finalment, cada centre disposa dun

sol nom dusuari i contrasenya, de manera que poden ser utilitzats per qualsevol

membre de la instituci, fent possible lassignaci duna persona o dun equip

de persones responsables de ls de leina.

6.3.3. Prestacions

Comunicats daccident

El benefici ms immediat que proporciona la utilitzaci daquesta eina en

comparaci amb les eines tradicionals manuals (registre en paper o fitxes) s

la possibilitat dimprimir un comunicat daccident oficial per a la mtua en cas

de trasllat a un centre mdic. Al mateix temps, aquesta introducci queda


46

registrada al servidor segur de prevencio.cat, estalviant al centre espai i recursos

de gesti (carpetes de registres o caixes de fitxes) i lenviament peridic

dinformes al servei de prevenci. A ms, tamb es possibilita la consulta de

les incidncies o revisi per part del centre en qualsevol moment. Malgrat aix,

existeix tamb la possibilitat dimprimir la fitxa complerta de laccident a travs

de lhistric on shi ordenen, permanentment i de forma segura, totes les

incidncies introdudes pel centre.

Informes

A ms de laugment de leficincia en el registre de dades i del seu manteniment,

lObservatori ofereix els seus serveis per a lelaboraci dinformes de periodicitat

anual sobre accidents als centres annexionats al programa des de dues

vessants: primera, es fa un informe especfic per cada centre, subratllant els

elements ms destacats en relaci als accidents registrats. Segona, es fa una

comparativa entre tots els centres presents al servidor, configurant un informe

general sobre lestat de la qesti en els nostres centres.

6.3.4. Com s i com funciona

El programa denregistrament de danys no intencionats sorganitza en diferents

blocs que apareixen en pantalla i sn de rpida resposta grcies a la seva

organitzaci i els desplegables dajuda. Els camps principals de leina sn:

Pantalla de registre: s el pas previ per accedir a laplicaci de linstrument.

Cal introduir-hi el nom dusuari (codi densenyament del centre) i la contrasenya

privada del centre.

Selecci de tipus dincidncia: Es pot escollir entre dos tipus dincidncia:

accident / dany no intencionat (sobre el qual es fa lestudi posterior amb

linforme pertinent) i malaltia (opci extra que oferim als centres de manera

que poden dur el registre informtic i poden fer la impressi de comunicat

daccident tamb en aquests casos, malgrat que de moment no sofereix

tractament estadstic de les dades a posteriori per part de lObservatori).

Dades de lalumne/a


47

Data: Les dates i les hores surten automticament en el moment de donar

lalta dincidncia. Malgrat aix, es poden modificar si sintrodueix la informaci

en una hora o dia diferents als de laccident o malaltia.

Contextualitzaci de laccident: Senregistra el lloc, lactivitat, el responsable

de lactivitat,...

Part lesionada: Dins del desplegable i ordenades en quatre categories:

cap/cara, tronc, extremitats superiors i extremitats inferiors.

Mesures adoptades

Dades de descripci i seguiment: s un camp opcional, pensat per aquells

detalls de laccident que el centre consideri oport aportar i que no quedin

recollits en els camps omplerts amb anterioritat.

Un cop enviat el formulari (fent click a la tecla enviar) apareix un missatge per

si es vol imprimir el comunicat daccident de manera automtica. Si no simprimeix

no passa res, ja que es pot imprimir des de la funci histric dincidncies.

Lhistric: Permet observar les entrades del propi centre i accedir als comunicats

daccidents (per tornar-los a imprimir) o a les fitxes, per posar-hi informaci

de seguiment, per imprimir-les o consultar-les.

El comunicat daccidents: Comunicat daccident que pot ser imprs i entregat

a la mtua en el moment del tractament de la lesi per accident o malaltia.

Cal dir que no s un complement opcional sin que substitueix el comunicat

escrit tradicional.


497 # Conclusions i proposta

7. CONCLUSIONS I PROPOSTA

Aquest document significa el tancament dun treball de recerca de ms de 2

anys (Longs, E., 2008) i el punt de partida dun projecte que ha de permetre

als centres educatius millorar la prevenci dels danys no intencionats.

Inicialment, i amb lobjectiu dacotar b el fenomen destudi, cal recordar que

partim dafirmar que els accidents sn danys no intencionats que es poden

prevenir. Aix doncs, no hem tingut en compte en la nostra classificaci els danys

que sn intencionats, com per exemple la violncia entre els alumnes (Brannon

i Feist, 2001). Tanmateix, aquestes incidncies s constaran en les causes ja que

poden ser motiu de danys no intencionats.

De la mateixa manera, no es contemplen les malalties, encara que s evident

que les escoles definides com a saludables les han de contemplar, ni es tenen

en compte els danys no intencionats que estiguin vinculats al riscos sanitaris

generals, donat que lobjectiu principal daquest projectei s afavorir la prevenci

dels accidents a les escoles i optimitzar els recursos de les mtues escolars.

Pel que fa a algunes de les conclusions ms rellevants, podem destacar que la

revisi bibliogrfica realitzada no noms mostra la manca destudis i de recerques

que expliquin les causes dels danys no intencionats a lescola, sin tamb la

manca de dades que podrien permetre estudis al voltant daquest fenomen. Tal

i com recull Laflamme i Eilert-Petersson (1998), en la majoria dels estudis existents,

les dades donen una informaci limitada a causa de la falta dinformaci sobre

les circumstncies de la lesi.

En segon lloc, es confirma la manca dun instrument universal per a lenregistrament

dels danys no intencionats a lescola, que pugui ser mpliament aplicat en les

nostres escoles.

Tenint en compte aquests motius, sha considerat necessari construir i validar

un instrument denregistrament dels danys no intencionats a lescola, partint de

les investigacions revisades i dentrevistes realitzades a professionals dels mbits


implicats. En aquest treball, a ms dalguns autors ja citats, sha considerat

tamb la classificaci de linforme DADO (Instituto Nacional del Consumo, 2004)

que fa referncia a objectes implicats i objectes causants, ja que ambdues

variables sn imprescindibles per a la prevenci de danys no intencionats.

Daltra banda, es confirma la necessitat davanar en la promoci de la salut en

el s de lescola i, especialment, de desenvolupar un treball preventiu. En aquest

sentit, hem constatat que molts dels programes per a la prevenci i promoci

de la salut estan bsicament orientats a la prevenci de malalties (Buela-Casal,

Fernndez-Ros i Carrasco, 1997; del Rey et al., 1997). Sabem que, fins ara, la

prevenci dirigida als adolescents est poc centrada en els accidents escolars,

com es pot veure a Hurrelmann (1997). Aquest t en compte rees com el treball,

el medi ambient, la higiene, la dieta, la seguretat social, les perspectives de futur,

lestil de vida i les experincies personals. rees que, si b sn molt interessants

i importants, no inclouen els accidents escolars.

Seguint en aquesta lnia, volem remarcar que fins i tot les escoles saludables,

que tendeixen cap a la promoci de la salut duna manera mplia -considerant

les dimensions fsica, psquica i social-, no especifiquen explcitament la problemtica

dels accidents o dels danys no intencionats. Per aquest motiu creiem que aquesta

proposta tamb ha de ser til per promoure la salut dins de les escoles saludables

i fer-les ms conscients que els danys no intencionats es poden prevenir i shan

dincorporar en els programes de salut.

Pel que fa a lopci dintervenir en diferents escoles, considerem dinters la

proposta de Rivas (1997) sobre com fer un programa dactuaci per a la salut.

En la mateixa direcci, hem trobat diversos autors (Fernndez-Ros et al., 1997;

Fernandez, 2005) que proposen eines molt interessants per a que un programa

tingui xit. Seguint amb aquesta orientaci, enfocada a la intervenci preventiva,

volem destacar laportaci de Mndez et al. (1993), quan afirma que lobjectiu

principal s eliminar o disminuir eventualment el risc daparici dalteracions

comportamentals o de salut, utilitzant dues estratgies dintervenci: canviar els

factors ambientals, i promoure comportaments i habilitats eficaos per al

desenvolupament personal de cadasc.


Finalment, voldrem recordar les fases que ha seguit lObservatori de Danys no

Intencionats: el projecte es va iniciar el curs 2005-06, seguint tres fases: 1) revisi

de la literatura i formulaci de la proposta (Chamarro, A., Capell, M., Beranuy,

M., Longs, E. i Longs, J,.2005), 2) exploraci i verificaci mitjanant entrevistes

en profunditat de lestat de la qesti en els nostres centres, disseny, pilotatge

i validaci dun instrument denregistrament de danys no intencionats (Chamarro,

A., Longs, E., Capell, M. i Longs, J. , 2006) i, finalment, 3) Obertura i

expansi(Chamarro, A., Longs, E., Capell, M. i Longs, J., 2007): lObservatori,

com a tal, va iniciar la seva diseminaci en el curs 2007-08 i, a finals de lany

2008, comptava amb 49 centres collaboradors. La seva vocaci s seguir

creixent i arribar a oferir els seus serveis a la majoria de centres concertats de

Catalunya. A ms de la difusi ordinria que de forma peridica sha anat fent i

es mantindr per tal dadherir-se al projecte, qualsevol centre que estigui interessat

en participar pot sollicitar-ho per correu ordinari a: SAIP Riscos escolars (FPCEE

Blanquerna URL), c/ Cster 34, 08022 Barcelona, i per correu electrnic a

[email protected]. Per a ms informaci podeu consultar

www.prevencio.cat/accidents.

538 # Referncies bibliogrfiques

8. REFERNCIES BIBLIOGRFIQUES

Brannon, L. i Feist, J. (2001). Prevencin de daos. A L.Brannon i J. Feist (Eds.),

Psicologa de la salud. (pp. 397-437). Madrid: Paraninfo.

Buela-Casal, G., Fernndez-Ros, L. y Carrasco, T.J. (1997). Psicologa preventiva:

avances recientes en tcnicas y programas de prevencin. Madrid: Pirmide.

Chamarro, A., Capell, M., Beranuy, M., Longs, E. i Longs, J. (2005). Danys no

intencionats a lescola. Fase 1. Revisi terica. Barcelona: Fundaci Blanquerna

Assistencial i de Serveis. Document no publicat.

Chamarro, A., Longs, E., Capell, M. i Longs, J. (2006). Danys no intencionats

a lescola. Fase 2. Treball de Camp. Barcelona: Fundaci Blanquerna Assistencial

i de Serveis. Document no publicat.

Chamarro, A., Longs, E., Capell, M. i Longs, J. (2007). Danys no intencionats

a lescola. Fase 3. Aplicaci dun instrument per a lenregistrament dels danys

no intencionats. Barcelona: Fundaci Blanquerna Assistencial i de Serveis.

Document no publicat.

del Rey, J. i Calvo, J. R. (1997). Como cuidar la salud. Su educacin y promocin.

Madrid: Harcourt Brace.

del Rey, J. (2006). Accidentes en la infancia. Accidentes de trfico y deportivos.

Dins J. Del Rey, A. Gil i J.R. Calvo (Coords.), Cuidar la salud (pp. 243-251).

Madrid: Ramn Areces.

Fernndez, J. M. (2005). Apoyo psicolgico en situaciones de emergencia.

Madrid: Pirmide.

Fernndez-Ros, L., Cornes, J. M. i Codesino, F. (1997). Psicologa preventiva:

algunos aspectos crticos. A G. Buela-Casal, L. Fernndez-Ros i T. J. Carrasco

(Eds.), Psicologa preventiva. Avances recientes en tcnicas y programas de

prevencin. (pp. 79-96). Madrid: Pirmide.

Generalitat de Catalunya (2003). Estratgies de salut per a l'any 2010. Pla de

salut de Catalunya 2002-2005. Barcelona: Direcci General de Salut Pblica.

Hurrelmann, K. (1997). Prevencin en la adolescencia. A G. Buela-Casal, L.

Fernndez-Ros i T. J. Carrasco (Eds.), Psicologa preventiva. Avances recientes

en tcnicas y programas de prevencin. (pp. 105-116). Madrid: Pirmide.

548 # Referncies bibliogrfiques

Instituto Nacional del Consumo (2004). Programa de prevencin de lesiones.

Red de deteccin de accidentes domesticos y de ocio. Madrid: Instituto

Nacional del Consumo, Ministerio de Sanidad y Consumo.

Laflamme, L. i Eilert-Petersson, E. (1998). School Injury Patterns: a tool for safety

planning at the school and community levels. Accident Analysis and Prevention,

30, 277-283.

Laflamme, L., Menckel, E. i Aldenberg, E. (1998). School Injury determinants and

characteristics: developing an investigaction instrument from a literature review.

Accident Analysis and Prevention, 30, 481-495.

Longs, E. (2008). Els danys no intencionats a lescola. Aproximaci terico-

prctica al seu estudi i prevenci. Treball de Recerca. Barcelona: Universitat

Ramon Llull. Document no publicat.

OMS/WHO (2008). EUROPEAN REPORT ON CHILD INJURY PREVENTION.

Rome: WHO Regional Office for Europe.

Martorell, E. i Longs, J. (2005) [en linea]. Estudi de les iniciatives europees de

prevenci del risc escolar (2003-2004), en

http://www.prevenci.cat/?fi=250&lang=ca

Mndez, F. X., Maci, D. i Olivares, J. (1993). Intervencin conductual en contextos

comunitarios. Madrid: Pirmide.

Rivas, M. (1997). Accidentes en la infancia. A J.del Rey i J. R. Calvo, Como cuidar

la salud. Su educacin y promocin. (pp. 247-260). Madrid: Harcourt Brace.

Vzquez, M. (2003). La respuesta jurdico legal ante los riesgos psicosociales en

el trabajo, en Capital Humano, 167, 66-81.

danys no intencionats - prevencio.cat no intencionats a... · projecte: prevenció i escola –...

Documents