EL MEDI INTERN

NUTRICIÓ III

1. Components del medi intern.• Les cèl·lules han de viure envoltades de líquid. A aquest líquid intern dels

animals és el medi intern.• La major part d'aquest medi intern es mou lentament entre les cèl·lules;

l'anomenat líquid tissular• Una altra part es mou a molta més velocitat a aquest líquid circulant se li

denomina sang i al conjunt d'òrgans que aconsegueixen aquest moviment sistema circulatori perquè porta un líquid que realitza sempre el mateix recorregut o sistema cardiovascular perquè està implicat el cor i els vasos sanguinis

• Hi ha altres líquids interns a part del líquid tissular i la sang. El més rellevant és la linfa. La limfa és un líquid recollit del líquid tissular. És transportat pels vasos limfàtics

• El sistema circulatori humà és tancat, ell líquid circulatori no es barreja amb el líquid tissular

2. Líquid tissular o intersticial• És el líquid contingut en el interstici o espai entre les cèl·lules. • És un filtrat del plasma provinent dels capil·lars. • El seu contingut és gairebé igual al plasma, amb una

concentració més baixa de proteïnes, a causa de que aquestes no aconsegueixen travessar els capil·lars amb facilitat.

• El líquid intersticial consisteix en un solvent aquós que conté aminoàcids, sucres, àcids grassos, coenzims, hormones, neurotransmissors, sals minerals i productes de rebuig de les cèl·lules.

• La composició d'aquest fluid depèn dels intercanvis entre les cèl·lules en el teixit i la sang

3. La sang• La sang consta de dos components:

– Un component líquid (55%): el plasma, compost principalment per aigua, en la qual es troben dissoltes: • Proteïnes plasmàtiques (albúmines i globulines) . • Ions diversos (Na +, K +, Ca2 +, Mg2 +, Cl-, HCO3, PO4H2-, etc..). • Nutrients (aminoàcids, glucosa, ac. greixos) .• Productes de rebuig del metabolisme (urea, creatinina, ac. úric, CO2,

etc..). • Hormones.

– Un component cel·lular (45%): cèl.lules sanguinis.• Glòbuls rojos• Glòbuls blancs• Plaquetes

3.1. PlasmaComponents g/l Funció

Aigua 900 Transport de substàncies i regulador de tª

Sals minerals 9 Regulació de l’entrada i eixida d’aigua a les cèl.lules

Pro Albúmines 40 Reserva de nutrients

teï Globulines 32 Defensa

nes Fibrinògen 3 Coagulació de la sang

Lípids 6 Reserva energètica

Glucosa 1 Reserva energètica

S. rebuig (Urea i àcid úric) 2 Excretats a l’aparell urinari

3.2. Cèl.lules de la sang• Glòbuls rojos o eritròcits.

– Són cèl·lules arredonides amb forma de disc bicòncau, sense nucli i un citoplasma amb molt pocs orgànuls i on es concentra la proteïna hemoglobina, implicada en el transport de gasos. Són les cèl·lules sanguínies més abundants i representen aproximadament el 99% dels elements figurats. En un adult hi sol haver 4,5-5 milions d’eritròcits/mm3 de sang.

• Glòbuls blancs.– Són cèl·lules que

presenten nucli i orgànuls citoplasmàtics. La seua funció principal és participar en els mecanismes de defensa cel·lular i humoral (per anticossos) de l’organisme contra cossos estranys.

Hi ha dos grans grups de leucòcits que s’agrupen segons l’aspecte que presenten al microscopi òptic:

- Granulòcits o polimorfonucleats: - Tenen el citoplasma granular i el nucli segmentat. - Segons l’afinitat d’aquests grànuls pels colorants es classifiquen en:

- Neutròfils: afinitat per colorants neutres

- Eosinòfils: afinitat per colorants àcids

- Basòfils: afinitat per colorants bàsics

- Agranulòcits o monomorfonucleats.

- No tenen grànuls al citoplasma visibles al microscopi òptic, ni tenen el nucli segmentat.

- N’hi ha de dos tipus: - Monòcits - Limfòcits

Les funcions dels diferents tipus de glòbuls blancs són:

• Granulòcits:– Neutrófils: resposta inflamatòria

quan es produeix una lesió i tenen una gran importància a l’hora de combatre infeccions bacterianes.

– Eosinòfils: intervenen en la resposta contra paràsits, actuen alliberant substàncies que afecten la membrana del paràsit.

– Basòfils: alliberen histamina o altre molècules, encarregades, per exemple, de la vasodil·latació.

• Agranulòcits:– Monòcits: destruir les restes

cel·lulars que procedeixen del continu recanvi normal de les cèl·lules. Els monòcits estan, a més, en constant moviment ja que tenen la capacitat de penetrar en els teixits i fagocitar cossos estranys.

– Limfòcits: fabricació dels anticossos (són utilitzats pel sistema immunitari per identificar i neutralitzar elements estranys al cos, com bacteris, virus o paràsits.)

• Plaquetes. – També anomenades trombòcits,

són petits fragments cel·lulars de forma esfèrica d’una mida molt reduïda. Aquesta característica, implica la falta de nucli. Intervenen en el fenomen de la coagulació, generalment en situacions on hi ha hemorràgies, creant un tipus de xarxes anomenades “tap plaquetal” que obstaculitza la lliure circulació de la resta de cèl·lules sanguínies.

Nº/mm3: 250.000- 400.000

4. Els grups sanguinis.

• La classificació es fa en funció de la naturalesa de certs components de la membrana dels glòbuls vermells de la sang de cada individu.

• Són cadascun dels tipus de sang que es tenen en compte a l'hora de fer una transfusió sanguínia.

4.1. Sistema ABO.

En aquesta classificació, els quatre grups sanguinis són l'A, el B, l'AB i el O.

- Els eritròcits del grup A tenen l’antigen A en la seua superfície. A més a més, la sang d'aquest grup conté anticossos anti B.

- En canvi, els eritròcits del grup B tenen l’antigen B en la seua superfície i la sang d'aquest grup conté anticossos anti A.

- Els eritròcits del grup AB contenen tant l’antigen A com el B en la seua superfície i en el sèrum del grup AB no hi ha cap dels dos anticossos, anti A i anti B.

- El grup 0 s'anomena així perquè els eritròcits d'aquest grup no contenen cap dels antigens, ni la A ni la B. Per això el sèrum d'aquesta sang conté anticossos anti A i anti B.

Transfusions de sang

• Quan es realitza una transfusió de sang els anticossos del plasma del receptor reaccionen amb els antígens de la sang del donant, si són incompatibles es produeix aglutinació dels glòbuls rojos (imcompatibilitat)

• Exemple: una persona del grup A porta antígens A en les seues glòbuls vermells i anticosso antiB al seu plasma:

- Si li fem una transfusió amb sang de grup B, aquesta porta antígen B que reaccionarà amb els anticossos antiB del receptor, el que produirà reacció d'aglutinació.

- Si li fem transfusió de sang de grup A, aquesta porta antígen A , pel que no es produirà reacció d'aglutinació.

Herència del grup sanguini• A domina sobre 0• B domina sobre 0• A i B són codominants

4.2. Rh• El factor Rh és una proteïna de la membrana (antígen) dels glòbuls

vermells. Són Rh+ les persones que tenen aquesta proteïna en els seus eritròcits i Rh- si no la tenen.

• Al plasma dels Rh- hi aurà anticossos antiRh, el plasma dels Rh+ no tindrà anticossos antiRh.

• En una transfusió de sang una persona Rh- podrà donar a tothom, però una amb Rh+ podrà donar només a persones Rh+. Domina el gen que du el Rh+

4. La limfa• La limfa és un líquid transparent que recorre els vasos limfàtics. • Es produeix després l'excés de líquid que surt dels capil·lars

sanguinis a l'espai intersticial o intercel·lular, sent recollida pels capil·lars limfàtics que drenen a vasos limfàtics més gruixuts.

• Tots els vasos limfàtics grossos buiden el seu contingut en una vena.

• Aquest fluid està compost per un líquid clar pobre en proteïnes i ric en lípids, semblant a la sang, però amb la diferència que les úniques cèl·lules que conté són els glòbuls blancs, sense contenir hematies.

• Hi ha aproximadament 2 litres de limfa

• La limfa realitza tres funcions :– Recollir i retornar el

líquid intersticial a la sang

– La defensa del cos contra els organismes patògens

– Absorbir els nutrients grans de l'aparell digestiu