El Bosch: El jardí de les delícies

Fitxa tècnica

Títol: El jardí de les delícies.

Autor: Hieronymus van Aken, el Bosch (Hertogenbosch, 1450–1516).

Cronologia: 1500-1505.

Tècnica: oli sobre tela.

Dimensions: 220 x 195 cm (taula central); 96 cm (taules laterals).

Estil: gòtic flamenc.

Tema: religiós.

Localització: Museo del Prado (Madrid).

Obres del mateix autor:

La nau dels bojos (1490-1500).

El carro del fenc (1495-1502)

Biografia de l’autor

Hieronymus van Aken és conegut com elBosch pel nom del lloc on va néixer.Casat amb una dona de famíliabenestant, va desenvolupar una carrerapictòrica prestigiosa a la seva vila natalque, malgrat que estava bastantapartada de les grans ciutats, era rica itenia una vida cultural i artística activa.

Va ser membre d’una germandat religiosa local. La fermesa deles seves conviccions es tradueix en el significat religiós de lesseves obres, que s’inscriu en l’ortodòxia cristiana i ques’expressa per mitjà d’una simbologia críptica de difícilcomprensió.

El Bosch va gaudir d’una gran fama entre els seuscontemporanis. Cinquanta anys després de la seva mort, lesseves pintures van ser col·leccionades pel rei Felip II deCastella.

Descripció formal

El tríptic presenta a cadascuna de les tres taules un esquemacompositiu igual. L’espai escènic es divideix en tres frangeshoritzontals superposades que permeten a l’artistaaconseguir una gran profunditat de camp. A les taules central iesquerra, la situació de la font determina l’eix de simetria de lacomposició.

Al cos esquerra de la taula, que representa el Paradís, s’hipresenten, en ordre ascendent, l’escena de la Creació, una fortamb el animals i un fons de muntanyes fantasiós.

Al Jardí de les delícies (taula central)s’hi superposen el grupd’homes i dones al carrusel de genets al voltant del llac, il’estany de l’Adulteri amb les seves estranyes fonts.

I, finalment, a l’Infern (taula dreta) s’hi superposen les escenesirracionals d’humans caçats per animals, un estany putrefacteamb construccions sorprenents i un paisatge arquitectònic defons sòrdid i obscurs.

Les taules central i dreta posseeixen un gran dinamismegràcies a la gran quantitat de personatges i d’objectesinterelacionats que s’hi representen i que configuren unamagnifica galeria de gestos i expressions, tractats en tots elscasos amb una minuciositat extrema. Aquest caos aparent téel contrapunt en l’ordre i l'equilibri que reflecteix el cos delParadís.

Els colors i la llum són aspectes que el Bosch supedita al tematractat a cada cos, amb l’objectiu de reforçar la idea que voltransmetre. Així, els tons blancs, verds i grocs que dominen alParadís encara prevalen al cos central i confereixen una granclaredat a l’escena. En canvi, a l’Infern utilitza el vermell, elnegre i altres tonalitats opaques com el gris, més properes a lapor i al terror.

Temàtica

Aquest tríptic mostra de manera al·legòrica que els plaers dela vida són efímers i que les conseqüències de deixar-s’hiportar són el sofriment, la desgràcia i la impossibilitat de serfeliç. A la taula central el pintor escenifica un dels set pecatscapitals: la luxúria. Innombrables homes i dones despullatsreprodueixen actituds lascives i sexuals evidents, ques’acompanyen de fruites silvestres com les cireres, els gerds,les maduixes o el raïm, símbols de luxúria; les pomes, quesimbolitzen els pits de la dona, i els peixos que són unaal·legoria fàl·lica. En un segon pla, al voltant del llac de laJoventut, giren els vicis i al fons es presenta l’estany del'Adulteri.

A la taula de l’esquerra, s’hi representa la creació d’Eva –origen del pecat –contemplada per Adam, mentre que el cosde la dreta s’hi presenten els càstigs de l’Infern, habitat percriatures grotesques i ple de màquines de tortura.

Quan el tríptic es tanca, les dues taules laterals, pintades engrisalla, formen la imatge del tercer dia de la creació del món(separació del mar i la terra), representat dins d’una esfera devidre com a símbol de la fragilitat. A dalt, a l’esquerra, DéuPare sosté un llibre amb la inscripció: “Ell ho va dir i tot es vafer. Ell ho va manar i tot va ser creat”.

Models i influències

L’origen de la tècnica minuciosa d’El Bosch no és gaire clara,però la precisió i la delicadesa del traç evidencien l’herència del’escola flamenca. Pel que fa a la temàtica, la fantasia grotescai turbulenta de moltes de les imatges sembla que té la sevafont iconogràfica en la cultura popular de l’època, mescladaamb les seves fortes conviccions religioses.

A través de la impremta, l’obra d’El Bosch va arribar a unpúblic més ampli, i va tenir alguns imitadors fins i tot en vida.Al segle XX, l’originalitat de les seves composicions i dels seuspersonatges van tenir una gran acceptació en el movimentsurrealista, i en va ser considerat un dels predecessors gràciesa taules com aquesta.

Jan Van Eick: El matrimoni Arnolfini (1434) Salvador Dalí: El joc lúgubre (1929)