Secretariat del Fòrum UBUNTU Abril de 2011 Processos Internacionals

1

El Fòrum UBUNTU i els diferents processos internacionals el 2010/11

Laia Bertran, Hernán Cortés, Secretariat del Fòrum UBUNTU

Introducció

Manuel Manonelles, Director, Secretariat del Fòrum UBUNTU.

“Un altre món és possible...i de forma urgent” va ser, segurament, una de les frases més repetides durant el transcurs de la darrera edició del Fòrum Social Mundial (FSM) celebrat el mes de febrer a Dakar. Aquesta afirmació, alhora tan categòrica i tan simple, no deixa de sorprendre en un món en el que a dia d'avui les necessitats respecte el desenvolupament, tot i ser més punyents que mai per causa de les continues sacsejades econòmiques, financeres, polítiques, ambientals i socials, queden en un segon pla. Des del Fòrum UBUNTU hem participat en els darrers mesos en tot un seguit de reunions i processos treballant, tot i la duresa i complexitat del moment, perquè la consciència que un altre món es possible i necessari es mantingui, i s'augmentin els esforços i la implicació per part de tot tipus d'actors d'arreu. Preocupacions com les relacionades amb la sobirania alimentària, el finançament pel desenvolupament, l'assoliment dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM) i, d'una manera més transversal, el canvi en el model de governança mundial (escenificat en el rol que juguen les Institucions Internacionals), han sigut les aportacions que UBUNTU ha fet, i continua fent, al debat i a la construcció d'alternatives per un món més just i estable.

UBUNTU

FÒRUM MUNDIAL DE XARXES DE LA SOCIETAT CIVIL

UBUNTU NEWSLETTER Segona època, Número 2

Abril 2011

Contingut

• Introducció. Manuel Manonelles, Director, Secretariat del Fòrum UBUNTU. • Fòrum Mundial de l’Educació 2010, Santiago de Compostela, desembre 2010. • 8ª Reunió Plenària del Grup Pilot sobre Finançament Innovador per al Desenvolupament, Tokio,

Desembre 2010. • Fòrum Social Mundial 2011, Dakar, febrer 2011. • Entrevista amb Mario Soares, desembre 2010.

Secretariat del Fòrum UBUNTU Abril de 2011 Processos Internacionals

2

Durant els darrers mesos el Fòrum UBUNTU ha estat present i ha organitzat activitats en diferents reunions internacionals, tal i com va ser la Reunió d'Alt Nivell de l'Assemblea General sobre els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (el setembre passat a Nova York), les reunions del Consell Internacional del Fòrum Social Mundial, el Fòrum Mundial de l'Educació (FME) a Santiago de Compostela, la reunió plenària del Grup Pilot sobre Mecanismes Innovadors pel Finançament al Desenvolupament celebrada a Tòquio i el FSM a Dakar el passat mes de febrer. Igualment ha continuat la tasca de presència i interacció amb el territori, amb activitats i exposicions a Mataró, Tarragona, etc. En aquest butlletí incloem informes sobre la nostre presència i activitats en aquests processos, així com l'extracte d'una entrevista a en Mario Soares (ex president de Portugal) i, en definitiva, la nostre contribució juntament amb altres organitzacions de societat civil a la construcció d'un altre món que reclama, tal i com molts portem exigint des de fa temps canvis urgents i profunds.

Fòrum Mundial de l’Educació 2010 Santiago de Compostela, 10-13 desembre 2010

Hernán Cortés. Del 3 al 30 de desembre es va celebrar a Santiago de Compostela el Fòrum 2010, un conjunt de reunions sobre diverses temàtiques que va convocar diverses organitzacions de societat civil, instituts de recerca, escoles, etc. durant gairebé un mes. El Fòrum, organitzat pel Seminario Galego de Educación para la Paz i per la Fundació Cultura de Pau, presidida per Federico Mayor Zaragoza, es va distribuir al voltant de tres congressos internacionals ( Informació i Drets Humans, Dret Humà a la Pau, i Memòria reconciliació i Cultura de Pau), el FME, un encontre d'Alt Nivell sobre Cultura de Pau, i tot un seguit d'activitats culturals.

El FME es va celebrar del 10 al 13 de desembre la Universitat de Santiago de Compostela (USC). Durant 4 dies, va comptar amb nombroses activitats culturals, seminaris, concerts, exposicions i, principalment, l'organització d'un número rellevant d'activitats auto-gestionades entre les quals el Fòrum UBUNTU en va organitzar dues.

Secretariat del Fòrum UBUNTU Abril de 2011 Processos Internacionals

3

1ª Activitat:

La Reforma de les Nacions Unides a partir de l'articulació d'una aliança de la societat civil global.

El divendres dia 10 al Saló de Graus de la Facultat de Filologia, es va celebrar la primera activitat organitzada per UBUNTU amb la participació de Francisco Vallverdú, Coordinador de la Delegació de Galícia de la Campanya Mundial per l'Educació-Educació sense Fronteres; Xosé Manoel Beiras, president de la Fundació Galiza Sempre i ex-parlamentari al Parlament de Galícia; Peter Weiss reconegut advocat nord-americà i ex-President de la International Association of Lawyers against Nuclear Weapons; i en Manuel Manonelles, director del Fòrum UBUNTU, com a moderador.

L'acte va començar amb una breu presentació per part d'en Manuel Manonelles del projecte UBUNTU, la seva Campanya per la Reforma de les Institucions Internacionals, i el perquè de la necessitat de reformar les Institucions Internacionals, així com sobre el rol que la societat civil hi ha de jugar no només en aquest àmbit si no també en d'altres. En aquest sentit, l'educació esdevé un dels pilars claus, una educació a la que actualment milions de persones no en tenen accés. Tal i com va constatar en Francisco Vallverdú “existeix des de fa anys un dèficit estructural pel que fa als temes educatius”.

En Xosé Manoel Beiras va fer una dissecció brillant dels diferents motius de l'actual context de crisi. Una crisi que no solament respon a criteris econòmics i financers, si no que “estem davant d'una crisi ideològica, de justícia internacional i, per damunt de tot, una crisi de valors”. Aquesta crisi, en part una crisi d'hegemonia del model neoliberal encapçalat pels EUA, es reflecteix en les Institucions Internacionals, i principalment en les financeres com el FMI, el Grup del Banc Mundial, i l'OMC. És per això i “per la uniformització cultural, la pèrdua de poder polític i la marginació de les Institucions Internacionals que la reforma de les Nacions Unides és vital”. Així mateix va demanar de manera apassionada “el retorn a l'exercici de la sobirania política”, i va defensar el paper de les nacions al món, tot fent referència al preàmbul de la Carta de San Francisco “Nosaltres els pobles”.

Secretariat del Fòrum UBUNTU Abril de 2011 Processos Internacionals

4

En Peter Weiss qui, tot i no ser un expert en temes de Nacions Unides, sí que exposà exemples de com un procés on la societat civil hi participa activament pot acabar triomfant. Tal va ser el cas en el tema de la legalitat de l'ús de les armes nuclears, que han acabat formant part de l'agenda política dins de l'organització. Va remarcar els problemes que suposa el rol del Secretari General dins de l'organigrama al estar supeditat a l'aquiescència de les potències amb dret de veto (Regne Unit, França, Estats Units, Rússia i Xina), fet que repercuteix en la seva independència i objectivitat.

Per finalitzar la sessió es va produir un interessant i viu debat respecte a la viabilitat de la reforma de les Nacions Unides i altres temàtiques relacionades.

2ª Activitat:

Els ODM, el seu finançament i la crisi del desenvolupament. Mecanismes innovadors pel finançament al desenvolupament.

El dia 12 al matí es va celebrar a la Sala 0 de la Facultat de Ciències de la Comunicació la segona activitat del Fòrum UBUNTU amb la participació de Manoel Santos d'Altermundo Galícia; Arcadi Oliveres president de Justícia i Pau i de la Universitat Internacional de la Pau; i el director del Fòrum UBUNTU, en Manuel Manonelles.

D'inici en Manuel Manonelles va presentar a grans trets la campanya duta a terme des d'UBUNTU, amb el recolzament de nombroses organitzacions i personalitats, per la implementació d'un Impost sobre les Transaccions Internacionals de Divises (CTT en anglès) per tal d'obtenir fons per finançar diferents necessitats de desenvolupament, entre elles els ODM. Aquests fons han de ser addicionals i no substitutoris dels compromisos internacionals adquirits pels estats, com ara el 0,7% del PIB a Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD).

En Manoel Santos va presentar el concepte de “Decreixement” que Altermundo té com una dels seus eixos. A partir d'un emotiu relat sobre l'evolució d'un poble

Secretariat del Fòrum UBUNTU Abril de 2011 Processos Internacionals

5

gallec en els últims 30 anys, va constatar com el que anomenem “desenvolupament” no necessàriament ha dut a una millora de la qualitat de vida, ans al contrari, a una explotació sense control dels recursos del planeta, generant uns desequilibris que fan necessaris canvis profunds en el nostres patrons de consum.

L'Arcadi Oliveres va fer una interessant presentació sobre la crisi del desenvolupament, els dèficits existents en el seu finançament, i va incidir en la idea de la Taxa Tobin, precursora de propostes com l'Impost sobre les Transaccions Financeres o la CTT. Segons el professor, la cooperació al desenvolupament hauria d'implicar canvis en el comportament i en les actituds internacionals dels estats, partint de la base que l'objectiu del 0,7% es va formular als anys 70 i que, segons l'estudi que va realitzar l'economista rus i Premi Nobel d'Economia Wassily Leontieff, actualment el tant per cent del PIB que els països del Nord haurien d'aportar a AOD per “compensar” les desigualtats que s'han generat amb el Sud estaria al voltant del 3,5% del PIB.

Per aconseguir aquest 3,5%, segons Oliveres, les fonts serien les següents: la supressió dels paradisos fiscals; una reducció en la despesa militar; les remeses d'emigrants; i l'aplicació d'alguna variant de la Taxa Tobin. Amb les aportacions d'aquestes quatre fonts de finançament, on almenys tres suposarien canvis de gran profunditat en el sistema, es podria “compensar” el dèficit existent.

Per concloure va explicar les que per ell són les dues principals causes de l'actual crisi econòmica-financera: l'especulació financera, principalment les operacions conegudes com de curt termini (realitzades en un període inferior a tres dies i altament especulatives); i la llibertat de moviments de capitals sense límit.

L'acte va concloure amb un debat amb els assistents, on es van plantejar qüestions respecte a la plausibilitat de la idea del “decreixement”; el rol dels sindicats; i la possible implementació de la Taxa Tobin, el rol d'alguns governs que han recolzat la proposta, i el paper que la societat civil hi té en el que el director d'UBUNTU, en Manuel Manonelles, va anomenar “radicalisme pragmàtic”.

Secretariat del Fòrum UBUNTU Abril de 2011 Processos Internacionals

6

8ª Reunió Plenària del Grup Pilot sobre Finançament Innovador al Desenvolupament

Tokio, 16 i 17 de desembre de 2010

Laia Bertran. Els dies 16 i 17 de desembre ha tingut lloc a Tokio (Japó) la Vuitena Reunió Plenària del Grup Pilot sobre Finançament Innovador del Desenvolupament. Aquesta reunió ha estat marcada per la intensitat amb què el finançament innovador del desenvolupament ha estat present a l’agenda internacional el 2010, quelcom que s’explica per la convergència de dos factors. D’una

banda, l’activitat del Grup Pilot comença a produir outcomes concrets. Des de la seva creació el 2006, el Grup ha establert una dinàmica de treball que li ha permès augmentar de forma progressiva el seu àmbit d’actuació, quelcom que, a la vegada, ha comportat un increment regular dels seus participants. Així, en aquesta reunió han participat nous membres: els estats són ara 63, i s’hi han afegit nous actors, com ara la Bill and Melinda Gates Foundation. D’altra banda, l’agenda de desenvolupament del 2010 ha estat fortament marcada per la revisió del grau de compliment dels ODM a la Cimera celebrada a Nacions Unides el mes de setembre. Donat el consens que existeix al voltant del fet que l’assoliment dels ODM resultarà impossible si no es mobilitzen grans fonts innovadores de recursos, aquesta matèria ha resultat força debatuda als fòrums internacionals relacionats amb la cimera. En aquest context, un dels mecanismes més debatuts i, per tant, amb un major grau de concreció és l’impost a les transaccions financeres, una proposta que el Grup Pilot ha anat desenvolupant amb fermesa des del 2008. En concret, el Grup aposta per la implementació d’un impost a les transaccions de divises i, de fet, a Tokio es va afirmar que el 2011 es faran avenços molt importants –probablement definitius- envers la seva aplicació. França lidera la iniciativa, al si del Grup però també a d’altres fòrums. El 2011 aquest país té la presidència del G8 i el G20, i el president Sarkozy ha explicitat en diverses ocasions que aprofitarà la oportunitat per intentar aplicar un impost de caire financer en aquest període. A la reunió plenària es va revisar i discutir la feina realitzada pel Grup de Treball (taskforce) creat per a tractar aquesta matèria de manera específica, i es va avaluar l’acte que el Grup Pilot va organitzar en paral·lel a la Cimera de Revisió dels ODM (setembre 2010), que va culminar amb l’elaboració d’una declaració en què els membres del Grup acorden aprofundir en el diàleg al voltant de l’aplicació d’un impost a les transaccions financeres. Sis països –Japó, França, Bèlgica, Espanya,

Secretariat del Fòrum UBUNTU Abril de 2011 Processos Internacionals

7

Noruega i Brasil- ja han adoptat la declaració. A Tokio, a més, es va avançar en alguns aspectes fonamentals davant la possibilitat que la proposta segueixi endavant de manera efectiva. Es va discutir quina hauria de ser la finalitat de l’impost, apostant per contribuir a l’assoliment dels ODM i, posteriorment, al sector de l’educació, i es van posar les bases per al disseny del mecanisme que gestionaria l’aplicació i recaptació de la taxa. L’impost a les transaccions financeres compta, doncs, amb una fulla de ruta elaborada que, juntament amb el momentum polític actual, permet preveure un avenç significatiu en la seva implementació a mig termini. A la reunió també es va revisar la feina realitzada pel Grup en altres matèries. En primer lloc, es va constatar l’èxit de les iniciatives llençades en l’àmbit de la salut, principalment UNITAID. Es van posar les bases per explorar altres mecanismes que podrien contribuir al finançament d’aquest sector, com ara un impost sobre el tabac, i es va discutir la possibilitat de crear una taskforce específica. El grup de treball sobre educació va rebre el mandat d’aprofundir la seva feina, assolint una posició prioritària al Grup. També es va abordar la qüestió dels paradisos fiscals i, a partir d’un informe redactat pel grup de treball corresponent, es va decidir que la transparència i l’intercanvi d’informació seran dos elements fonamentals per al Grup Pilot. El canvi climàtic és un altre dels eixos que es van tractar. En aquest sentit, es van debatre iniciatives existents, com ara la compravenda d’emissions de CO2, i es va posar de relleu la voluntat d’avançar en la formulació d’altres propostes. Després d’analitzar la feina realitzada pels diferents grups de treball es va plantejar quina ha de ser l’estratègia a seguir en endavant. El Grup aposta per enfortir el tractament de la qüestió del finançament innovador dins de Nacions Unides, donat el creixent interès que l’organització manifesta pels nous mecanismes, com recull el document sorgit de la Cimera del setembre passat. A més, proposa enfocar la seva activitat cap als Països Menys Desenvolupats, decidint reunir-se a Istanbul el mes de maig, per celebrar un acte paral·lel a una trobada d’aquest grup d’estats. També s’acorda encarregar al Secretariat Permanent del Grup un estudi que estableixi mecanismes per encoratjar la implicació voluntària del sector privat en l’anàlisi del nous mecanismes de promoció del desenvolupament. Finalment, s’anuncia que Mali tindrà la presidència del Grup durant el primer semestre de 2011, i Espanya durant el segon. Prèviament a la celebració de la Plenària es va organitzar una trobada destinada a coordinar l’acció de les organitzacions de la societat civil. La majoria de les organitzacions que hi van participar són japoneses, de manera que la trobada va

Secretariat del Fòrum UBUNTU Abril de 2011 Processos Internacionals

8

estar centrada en l’estat del debat sobre el finançament innovador en aquest país, encara en fase força inicial. La reunió del Grup Pilot posa de manifest que aquesta iniciativa gaudeix d’un grau de desenvolupament elevat. L’augment del nombre de membres constitueix un indicador clar al respecte: en només 4 anys, 63 països participen en aquesta plataforma, creada a iniciativa de 4 governs. Les matèries tractades pel Grup també han crescut considerablement, en nombre i en profunditat. Així, s’han ideat i implementat diversos mecanismes (el més eficaç dels quals és, fins ara, UNITAID), i altres estan en fase de discussió o inclús de disseny, com és el cas de l’impost a les transaccions financeres. La informalitat del Grup -no és una institució- pot ser la clau de la seva eficàcia, ja que els períodes entre reunions són extensos i profitosos, fruit de la divisió de la feina en subgrups, i de l’existència prèvia de la voluntat política necessària per posar-los en marxa. De manera similar, aquesta informalitat (juntament amb l’increment gradual del nombre de membres i, per tant, de la capacitat d’incidència) explica la seva capacitat d’actuació transversal: la feina del Grup és reconeguda en diversos texts de Nacions Unides, però també del G20, per exemple. No obstant, la manca d’una estructura més formal comporta una sèrie de riscs. Entre aquests, destaca la possibilitat que les prioritats polítiques no estiguin perfectament establertes, i que això generi un decalatge entre els objectius establerts a priori i la utilització final dels mecanismes fomentats pel Grup. Aquest risc és particularment real en el cas de l’impost a les transaccions financeres. Impulsat pel Grup, al seu interior és clar quins han de ser els objectius prioritaris de la taxa. Fora del Grup, però, les nombroses referències que es fan actualment a l’impost no deixen clar si se’l percep com un mecanisme per finançar el desenvolupament, per reduir el cost de la sortida de la crisi, o si aquesta distinció no és tinguda en compte. Això pot portar a que la propera fase en l’aplicació de l’impost sigui confusa i requereixi d’aquesta clarificació, en tant que els estats hauran de mantenir una única postura, dins i fora del Grup. En aquest context, la participació de la societat civil resultarà fonamental, en tant que és l’actor amb major capacitat per promoure que els seus membres siguin conscients de la necessitat de defensar la promoció del desenvolupament en altres fòrums.

Secretariat del Fòrum UBUNTU Abril de 2011 Processos Internacionals

9

Fòrum Social Mundial Dakar, febrer de 2011

Vista de l’acte del dia 8 de febrer. De panelistes, d’esquerra a dreta, Oscar Ugarteche (UNAM),

Fatma Alloo (DAWN – Africa), Manuel Manonelles (F. UBUNTU), Federico Mayor, Mario Lubetkin (IPS) i Daniel Van Daele (FGTB-ABVV/ITUC-CSI) Foto: Hernán Cortés/Fòrum UBUNTU

H.C. Del 6 al 12 de febrer es va celebrar a Dakar (Senegal) una nova edició del FSM, en el context del 10è aniversari de la seva primera reunió a Porto Alegre, Brasil.

En aquesta edició el Fòrum UBUNTU, que ha estat present en totes les edicions anteriors i que és membre del seu Consell Internacional, va organitzar dues activitats pròpies i va participar en altres de diferents organitzacions i col·lectius de societat civil i moviments socials.

El dia 8 al matí es va celebrar la primera activitat, co-organitzada amb la Confederació Sindical Internacional (CSI/ITUC), sota el títol “Cap a un nou model de governança mundial” amb una important assistència de públic. Va comptar amb la participació d’en Federico Mayor, Fatma Alloo (DAWN Africa), Mario Lubetkin (IPS), Daniel Van Daele del sindicat belga FGTB/ABVV en representació de la CSI/ITUC, Emmanuel Poilâne (Fundació Danielle Mitterrand - France-Libertés), Óscar Ugarteche (UNAM) i Manuel Manonelles del Fòrum UBUNTU que també actuà de moderador.

En l'acte es va abordar la idea d'una nova governança mundial a partir de diferents perspectives: una visió africana en base al paper de la dona, la perspectiva des del món sindical sobretot en allò que té a veure amb l’atur, vinculat als canvis en el sistema internacional i els problemes econòmic-financers en un món on les economies emergents financen el deute de les economies desenvolupades; el paper dels nous mitjans i models de comunicació; la problemàtica del desarmament i el finançament pel desenvolupament, etc. Les intervencions foren seguides per un debat molt ric i intens sobre diferents

Secretariat del Fòrum UBUNTU Abril de 2011 Processos Internacionals

10

alternatives al model actual.

El dia 9 l'activitat del Fòrum UBUNTU, es va centrar en un dels desafiaments majors a nivell global i que és especialment dramàtic en l'actual context de crisi i que colpeja de forma més dura el continent africà. Sota el títol “Sobirania alimentària i democràcia global” el debat es dugué –en condicions logístiques una mica complicades- al mateix lloc que el del dia anterior, i va comptar amb la participació d’en Federico Mayor, Aminata Traoré, Bernard Cassen, Eric Hazard (Oxfam International), Sara Longwe (FEMNET), Djibo Bagna (ROPPA- Associació d’Agricultors de l’Àfrica Occidental), Jaime Balaguer (World Rural Forum) i Manuel Manonelles del Fòrum UBUNTU.

Intervenció de Djibo Bagna a l’activitat del dia 9 de febrer que duia el títol “Sobirania Alimentaria i

Democràcia Global” Foto: Hernán Cortés/Fòrum UBUNTU

Durant el debat es varen plantejar diferents visions al voltant de la sobirania alimentaria (especulació financera, geopolítica dels aliments, el paper de la dona, el paper dels agricultors locals sobretot en el context africà, etc.), totes coincidents en l'opinió que és inadmissible que continuï havent-hi l’actual nivell de desnutrició que afecta ja a més de mil milions de persones, en un món on hi han les condicions per eradicar la fam arreu.

Una altra vista d’un dels actes organitzats pel Fòrum UBUNTU

Foto: Hernán Cortés/Fòrum UBUNTU

Secretariat del Fòrum UBUNTU Abril de 2011 Processos Internacionals

11

La idea de sobirania alimentària, entesa com la capacitat de les societats per poder escollir el seu model per tal de garantir les necessitats alimentàries de la seva població, es va lligar de forma clara amb el concepte de democràcia global amb afirmacions tant rotundes com la que va fer Aminata Traoré dient “els electors del països africans on s’ha instaurat una suposada democràcia de tall liberal són els que després es moren de fam als carrers”. La visió africana va estar present de manera important dins de l’acte, per la presència de l’Aminata Traoré, com la d’en Djibo Bagna o el representat d’Oxfam International a Senegal, Eric Hazard.

Durant les intervencions i la discussió que en seguí es feu evident que un nou model de governança mundial és necessari, i un dels passos essencials és la solució a totes les problemàtiques alimentàries que, segons la Declaració Universal del Drets Humans (en el seu article 25) esdevé un dels drets inalienables de qualsevol ésser humà. És per això que la relació entre sobirania alimentària, democràcia i una governança mundial real és patent i UBUNTU va voler contribuir i enfortir el debat al respecte dins del marc del FSM.

Com es va dir i repetir al llarg de les activitats del Fòrum UBUNTU en el FSM, “un altre món és possible...i de forma urgent”.

En Federico Mayor, Manuel Manonelles i en Hernán Cortés varen participar també en altres actes i activitats que es dugueren a terme a Dakar en el context del Fòrum Social en representació del Fòrum UBUNTU. La delegació del Fòrum UBUNTU també comptà amb el recolzament i participació d’en Josep Queralt.

Secretariat del Fòrum UBUNTU Abril de 2011 Processos Internacionals

12

La delegació del Fòrum UBUNTU al FSM de Dakar amb Fatma Alloo i Sara Longwe Foto: Fòrum UBUNTU

Entrevista a Mario Soares

Santiago de Compostela, desembre 2010

Durant el FME vàrem tenir l'oportunitat de compartir una estona amb en Mario Soares per a poder realitzar una entrevista on va donar el seu punt de vista respecte l'actual context internacional, les possibles reformes de les Nacions Unides, i en definitiva, va compartir els seus pensaments sobre la situació actual.

Pregunta: Como veu vostè que ha evolucionat el món, com ha canviat en els últims anys?

Resposta: A finals del s.XX amb el col·lapse del univers comunista estàvem convençuts que el món entrava en un període de democràcia i pau, però va ser tot lo contrari. A través del neoliberalisme americà i el rol de líders com Blair, Europa i els propis partits socialistes i socialdemòcrates van ser “colonitzats” pel neoliberalisme americà. A finals de segle Europa era governada per una majoria de partits socialistes, que van acabar abraçant una ideologia ultraconservadora sobretot a nivell econòmica. Jo atribueixo la responsabilitat a la “tercera via”. Hi ha qui va parlar del “fi de la història”, però realment la història es va conduir per la mala direcció. P: En aquest context quin paper juguen les Nacions Unides? R: Les Nacions Unides en l’època del senyor Bush van ser pràcticament marginades, es van crear altres organitzacions com el G8, el G20, en las que governaven els països rics per sobre dels pobres, i per tant hi va haver una situació de quasi

Secretariat del Fòrum UBUNTU Abril de 2011 Processos Internacionals

13

aniquilament de les Nacions Unides. Amb Obama les coses es van modificar al dir que volia enfortir-les. Hi ha necessitat d’un nou ordre en el que els pobres tinguin poder. Ha d’haver-hi una consciència mundial, una opinió pública mundial, i això a pesar de tota la premsa, els grans grups econòmics europeus que són reaccionaris. En els nostres països que són democràcies reals, hi ha vàries idees per aconseguir un progrés i un desenvolupament basat en principis ètics, respectant les condicions ambientals. Ara qui governa són els mercats, uns mercats que no tenen rostre, i que van avançant destruint la Terra, ignorant completament les qüestions ambientals i les conquistes socials que van costar segles aconseguir-les a Europa. P: Vostè creu en la idea de Immanuel Kant de la pau perpetua, i la figura d’un govern mundial? R: Jo acredito que va ser una idea molt important pels que creiem en el món global amb una governança global. Però et dones compte que faran falta moltes dècades per això i m’agradaria que comencés amb la reforma de les Nacions Unides i la seva remodelació, principalment el Consell de Seguretat, que pot donar-li prestigi a les Nacions Unides per a esdevenir un fòrum mundial. Però el Consell de Seguretat, que és el motor de l’orientació política de les Nacions Unides, té uns criteris establerts en la postguerra. És per tant necessari la representació d’aquests nous estats que juguen un paper primordial en els sistema mundial actual (India, Brasil, etc.) P: Si considerem reformes específiques en les Nacions Unides podríem dir que hi hauria tres nivells: reformes més de tipus polític (Consell de Seguretat, Assemblea General); de tipus econòmic (Consell de Seguretat Econòmic, etc.); i finalment reformes de tipus més social (gènere, drets humans, etc.) quina creu vostè que seria la més important? R: M’agradaria que qui guiés el món fos la política no l’economia, tot i les cartes amb les que juga l’economia. Però a vegades també sembla que tot el món està en conflicte, principalment degut a un senyor anomenat Bush que va començar les guerres d’Irak i d’Afganistan i va dur la resta del món a aquesta situació tant deplorable. Els interessos són molt forts, i en aquest moment la gravetat és que grans interessos dominin als polítics i marquin la seva agenda. De totes maneres soc optimista i encara que els pròxims anys no siguin fàcils, estic convençut i espero que la ciutadania i l’opinió pública en tinguin consciència.