el celler dins un monestir -...
TRANSCRIPT
EL CELLER DINS UN MONESTIR
Fundat l’any 1150, el Monestir de Poblet de la ordre del Cister es considera el conjunt monàstic
habitat més gran d’Europa. L’any 1991 va ser declarat Patrimoni de la Humanitat.
El celler Abadia de Poblet, l’únic de Catalunya ubicat dins un monument històric, neix del
desig de l’antiga comunitat cistercenca de reprendre la tradició vinícola del territori. El monjos
de Poblet van ser els que al segle XVI van adoptar de la Borgonya alguns dels coneixements
vitivinícoles més rellevants.
Tot va començat els anys 80, quan la família Codorníu Raventós va acordar amb la comunitat
monacal de Poblet l’explotació futura de la seva vinya i va emprendre una profunda
remodelació de l’espai intramurs.
L’any 2000, amb la vinya ja adulta, es reforma el celler que a partir d’aquell moment elaborarà
els vins de la finca de Poblet situat tot just al costat del monestir. Aquesta bodega manté
intactes diferents elements de la construcció inicial del segle XIX (voltes catalanes i arcs d’obra
vista), a més de la portalada i les finestres gòtiques de la façana, procedents d’una antiga
edificació abacial del segle XV.
Actualment, Abadia de Poblet s’ha convertit en una de les bodegues de referència de la D.O.
Conca de Barberà gràcies a la seva excel·lent situació geogràfica, en un terreny immillorable
pel cultiu del raïm.
EL NOU PROJECTE ENOLÒGIC
Abadia de Poblet presenta un nou projecte enològic basat en la recuperació de les tècniques
ancestrals dels monjos procedents de la Borgonya, i la seva devoció pel terroir, així com
en la apologia de les varietats autòctones de la zona, especialment el trepat.
La filosofia dels vins de monestir és que aquests transmetin les característiques del raïm amb
els que s’elaboren i el terroir on han estat conreats, treballant sempre de forma no invasiva.
Per aquest motiu, l’equip vinícola d’Abadia de Poblet decideix recuperar les tècniques
d’elaboració que utilitzaven els monjos cistercencs, des de vinificacions amb la rapa en dipòsits
de ciment i sens additius durant la fermentació, fins a criança en grans barrils tal i com es feia
antigament.
Així mateix, el projecte destaca per la recuperació de varietals locals (trepat, garrut i garnatxa
principalment) per oferir vins que expressin les tipicitats del terroir i zona de la que provenen.
En definitiva, Abadia de Poblet persegueix, amb aquest nou projecte enològic, unir dues
tradicions: les tècniques ancestrals, el respecte i la devoció pel terroir dels monjos procedents
de la Borgonya, i la tradició de la Conca de Barberà, un dels únics indrets de Catalunya que
ha sabut preservar les seves principals varietats autòctones, com són el trepat i el garrut.
Aquesta nova iniciativa de l’Abadia de Poblet forma part d’un projecte transversal d’empresa
que s’està duent a terme a totes les bodegues de la família Codorníu Raventós, líder mundial
en viticultura i saber enològic. En paraules del director general, Javier Pagés: “el nostre somni
és seguir sent pioners en el món del cava i el vi de qualitat durant 500 anys més, és per això
que apostem fermament pel valor, l’origen i la terra. És una alta exigència tenir una gran
qualitat de forma constant al llarg dels anys i requereix de vinyes pròpies o d’un immens
respecte per la terra i l’origen. A dia d’avui molt pocs celles poden afirmar això”.
VINS DE MONESTIR
La Font Voltada, 100% trepat
La Font Voltada és el vi de finca per excel·lència amb el que es pretén recuperar
un patrimoni d’elaboració ancestral, en el qual s’utilitzava el raïm sencer amb la rapa
inclosa.
El vi pren el nom de la finca d’on ve el seu raïm, situada a la Conca de Barberà
entre Sarral i Montbrió de la Marca, i que fa referència a la rasa que es troba al
costat de la vinya. Aquesta finca està situada en un petit pla amb terrasses amb
diferents orientacions. Amb sòl argilo-calcari i entre 550 i 600m d’altura, aquestes
vinyes es consideren unes de les més antigues de trepat de la Conca.
El raïm que procedeix d’aquesta vinya es verema a mà i amb petites caixes. Aquest
vi de finca es fermenta en petits dipòsits de ciment, imitant els pics de temperatura
propis de les fermentacions del segle passat, sense llevats afegits. La Font Voltada
envelleix 14 mesos en botes de 600 litres amb més d’un ús. Es tracta d’un vi fi, fresc
i amb la fruita molt present.
A dia d’avui la Font Voltada ha rebut ja múltiples elogis i reconeixement, d’entre els
quals destaquen els 92+ punts Parker convertint-lo en el vi de la D.O. Conca de
Barberà més ben valorat.
Abadia de Poblet negre
Abadia de Poblet negre és un clar exemple de vi de la Conca de Barberà que
persegueix frescor, fruita i personalitat de la zona. En aquest vi, elaborat amb trepat,
garrut, garnatxa i ull de llebre, s’expressen els varietals de forma evident.
El trepat prové de vinyes velles amb orientació sud i sud-est en terrenys pobres i
altures que van des dels 550 als 660 metres. La garrut es troba a camps propers al
Monestir de Poblet, sòls més rics barreja de pissarra i arenes, mentre que les ull de
llebre i garnatxa s’enfilen per les muntanyes de Prades, rondant els 700 metres
d’altitud, i en sòls marcats per la combinació de pissarra i argila.
Abadia de Poblet negre destaca per la seva criança en barrils de quatre mil litres i en
tines de ciments durant un any. Es tracta d’un vi marcadament de la Conca de
Barberà amb tocs de pebre blanca, amb cos i una part golosa del més suggerent.
Abadia de Poblet blanc
Abadia de Poblet blanc pretén reflectir el territori i el terrer del qual prové pel que la
intervenció durant la seva elaboració és mínima. Elaborat amb les varietats blanques
autòctones de la zona, macabeu i parellada, es tracta d’un vi fresc, directe i caracteritzat
pels aromes a fruita carnosa i flors blanques.
El raïm empleat prové de vinyes plantades durant la primera meitat del segle XX, en
zones que històricament ja hi havia hagut vinya, però en les que s’alternava el conreu de
cereals entre les files de ceps i amb ametllers plantats al voltant de les vinyes, reunint
així els tres cultius mediterranis típics de la Conca de Barberà. Vinyes velles amb
orientació sud i sud-est en terrenys pobres i alçades que van des dels 550 als
pràcticament 700 metres.
Pel que fa a la seva elaboració, aquest vi destaca per la seva fermentació en tines de
ciment. La criança del vi té lloc en el mateix dipòsit durant poc més d’un any.
Vinyes d’alçada
Abadia de Poblet compta amb un terroir històric i més de 30 hectàrees de vinyes en
propietat que es troben entre els 550 i els 700 metres d’alçada. Al voltant de 10 d’elles es
troben dins les muralles del Monestir de Poblet.
Una altra de les finques de vinya amb les que s’elaboren vins d’Abadia de Poblet, i que
compten amb sòls de naturalesa calcària i argilosos, es troben situades a prop de Montbrió de
la Marca i en elles es conrea trepat, macabeu i parellada. Les varietats garnatxa i ull de llebre,
que aporten frescor i un toc floral als vins, es cultiven a una finca ubicada a l’extrem sud-oest
de la comarca, a les parts altes de la vessant de la Serralada de Prades, a uns 700 metres
d’altura i amb orientació nord. La finca en qüestió destaca pels seu sòl de pissarra (licorella) i
argila.
Trepat, punta de llança de la Conca de Barberà
El trepat és la varietat autòctona més representativa de la Conca de Barberà, que no es troba
en altres parts del món. Amb aquest varietal, s’obtenen vins lleugers i afruitats, de bona
acidesa i graduació alcohòlica mitja molt característics. Així mateix, el trepat ofereix vins
rosats i vins base per caves molt personals, però cada vegada més s’estan aconseguint negres
i algun blanc de gran reconeixement.
Pel que fa a les característiques vegetatives, es tracta d’una varietat vigorosa, de raïm gran i
compacte. Gran de raïm grossos i arrodonits amb pell de gruix mig. És una planta de brotada
primerenca i maduració tardana.
Altres de les varietats conreades a la zona són el garrut, macabeo, parellada, pinor noir, ull
de llebre, garnatxa, entre d’altres.
L’ENÒLEG: RICARD ROFES
En Ricard Rofes va iniciar els seus estudis
d’enologia a l’Escola d’Enologia Jaume
Ciurana de Falset; va cursar estudis en
Enginyeria Agrònoma a la Universitat Rovira i
Virgili de Tarragona; i va completar la seva
formació amb un màster en Viticultura,
Enologia i Marketing del Vi, patrocinat per la
Unesco, a Vilafranca del Penedès.
Va compaginar els seus estudis treballant
amb l’Álvaro Palacios i a la bodega Celler de
Capçanes. Després de graduar-se va ser
director d’enologia i viticultura a la
Cooperativa Agrícola del Masroig durant 7
anys, on es va responsabilitzar de classificar
les vinyes, definir i desenvolupar la gamma
de vins i formar a l’equip de vendes. Entre
2004 i 2009 va ser director tècnic i d’enologia
de Portal del Montsant i Portal del Priorat,
elaborant marques com Santbru, Brunus,
Somni o Negre de Negres.
L’any 2007 es va incorporar al celler Scala
Dei, del grup Codorníu Raventós, on gràcies
a la seva passió i profunda comprensió del
Priorat ha conduit els vins d’aquesta bodega un pas més enllà. Així mateix, Rofes ha sigut
l’artífex de dur a terme la reforma al celler Abadia de Poblet i liderar així aquest nou projecte de
vins de monestir de prestigi únics.
CONTACTE DE PREMSA
Nuria Vives – [email protected] – 616 117 330
María Vidal – [email protected]
Per descarregar imatges i materials en alta resolución: www.monkeysgroup.com/abadia-poblet
ANNEX: DO CONCA DE BARBERÁ
La Denominació d’Origen Conca de Barberà, emparada pel seu Consell Regulador, compte actualment amb 6.000 hectàrees de vinya i una producció mitja de 250.000 hl de vi. Un total de 22 cellers són els que conformen la D.O. Conca de Barberà.
L’evolució de la viticultura a la Conca de Barberà ha anat molt lligada a l’evolució històrica de la comarca. Els seus antecedents més remots es situen en temps del romans i possiblement, fins i tot abans. Però durant l’ocupació dels àrabs, les vinyes pràcticament van desaparèixer del territori, ja que l’Alcorà va prohibir l’ús del seu conreu. No serà fins a l’Edat Mitjana quan el conreu de la vinya assoleix un paper de primer ordre.
Durant el segle XII, les terres de la Conca van començar a ser colonitzades pels catalans. Dos institucions, l’Ordre del monjos cistercencs de l’abadia de Santa María de Poblet i els monjos-guerrers del Templaris establerts a Barberà, van transmetre als camperols els seus coneixements i experiències sobre la manera més profitosa i adequada de conrear les vinyes per poder així obtenir millors vins.
El conreu de la vinya a la Conca de Barberà va fer un pas de gegant a partir de finals del segle XVIII i sobretot a mitjans del segle XIX. L’exportació de vi i aiguardent cap al nord d’Europa i cap al continent americà, van convertir la vinya en el conreu casi exclusiu de la comarca.
L’extensió de la plaga de la fil·loxera per la comarca a finals del segle XIX va aniquilar completament aquella època d’esplendor. Però els viticultors de la comarca, fent una gran esforç, van saber ressorgir amb empenta renovada. La Conca de Barberà va ser pionera a Catalunya, i a la resta de l’Estat espanyol, en l’agrupació dels camperols en cooperatives agrícoles vinculades bàsicament al sector vitivinícola.
Clima
La Conca de Barberà compte amb una clima mediterrani, més suau i propi de les comarques tarragonines, amb influencia continental, marcades per inversions tèrmiques entre el dia i la nit. No obstant, l’acció combinada del relleu i l’altitud contribueixen a l’aparició de microclimes amb notables particularitats. La pluviometria anual és de 450-550 mm, amb el següent règim estacional de major a menor pluviositat: tardor–primavera-estiu-hivern. Pel que fa a les temperatures, la mitjana anual se situa entre els 13 i els 14º, amb màximes a l’estiu que poden superar els 35º i mínimes al hivern sovint per sota dels 0º C. La insolació rebuda se situa entorn els 2.500h/any.
Geografia
La Conca de Barberà és una comarca catalana situada al nord de la província de Tarragona. La zona de producció vitícola es concentra bàsicament a la regió que deu la seva formació geològica a l’acció erosiva del riu Francolí i del seu afluent, l’Anguera. L’acció combinada d’aquests dos rius al llarg dels mil·lennis ha configurat la fisonomia d’aquesta part de la comarca com la d’una vall fluvial envoltada de carenes muntanyoses: a l’est, les serres de Miramar i del Cogulló; a l’oest, les serres del Tallat i de Vilobí; al nord, les serres de Montclar, Codony i Comalats; i al sud, les muntanyes de Prades.