el canvi de cicle al vallès occidental · 2015-11-02 · 3 fòrum vallès emprèn ® el consorci...
TRANSCRIPT
1
FòrumVallèsEmprèn ®
El canvi de cicle al Vallès OccidentalLa visió de conjunt
Vallès OccidentalJuny—Desembre 2011
Un espai de reflexió, diàleg i propostes al voltant del paper que ha de jugar el territori per a la reactivació econòmica i la creació d’ocupació.
3
FòrumVallèsEmprèn®
El Consorci per l’Ocupació i Promoció Econòmica del Vallès Occidental (Copevo) inicia aquest 2011 el Fòrum Vallès Emprèn com un espai de reflexió, debat i propostes d’actuació al voltant de la reactivació econòmica i el foment de l’ocupació.Tenint com a punt de partida i de referència el Pla Estratègic Vallès Avança 2008-2013 –eina de concertació territorial i full de ruta pel desenvolupament de polítiques d’ocupació i promoció econòmica- el nou cicle econòmic i polític fa del tot necessari abordar els grans reptes actuals, com la creació d’ocupació i la disminució de la taxa d’atur, amb el conjunt d’institucions vinculades al desenvolupament econòmic local del territori. Per fer-ho, és important posar a l’abast espais per compartir un diagnòstic, reflexionar i proposar conjuntament i articular mesures proactives.El present estudi, juntament amb els articles d’opinió dels ponents participants en les 4 sessions de debat tècnic del fòrum i la 2a edició dels Projectes Rellevants del Vallès Occidental, amb el recull d’una vintena d’iniciatives públiques i privades, constitueixen els documents base de l’anàlisi, i són el punt de partida per l’inici del debat entre les institucions de la comarca i les entitats consorciades.Formen part del Canvi de cicle al Vallès Occidental dos volums diferents: una visió de conjunt, de l’evolució de la comarca en relació a Catalunya, i una visió local, amb el detall dels canvis més significatius als 23 municipis de la comarca.El conjunt d’informació que s’aporta, centrada especialment en identificar les noves dinàmiques que han desembocat en l’actual cicle -no per diagnosticar i detallar-ne les seves causes- i les perspectives i conclusions que se’n desprenen, permeten apuntar l’emergència i importància de nous sectors d’activitat econòmica, o l’impacte ocupacional tant en relació a Catalunya com en la seva distribució i dimensió local.
4
1. Introducció, _________________________________________ 42. Enfocament i metodologia, ____________________________ 53. Producció, activitat econòmica i ocupació, _______________ 7 3.1 L’evolució de la producció i el valor afegit, _______________ 7 3.2 L’evolució general de l’ocupació, ______________________ 124. Anàlisi sectorial i de l’especialització, ___________________ 13 4.1 L’anàlisi sectorial en relació a catalunya, _______________ 13 4.2 Tendències de l’especialització, ________________________ 155. La desocupació, _____________________________________ 17 5.1 L’evolució general, _________________________________ 17 5.2 El perfil comparat dels desocupats, ____________________ 186• La percepció i expectativa de les empreses, ______________ 20
Índex
5
D’ençà finals de l’any 2008 en que el ritme de creixement de la de-socupació es va disparar a tot Espanya, el cicle de crisi iniciat amb el crack financer s’ha estès i aprofundit en la nostra realitat quotidiana, afectant fins i tot a les finances públiques i la capacitat d’intervenció de l’administració.
La profunditat i extensió de la crisi ha fet que sens dubte tots els territoris s’hagin vist greument afectats. Ara bé, és lògic pensar que no ho estan de la mateixa manera i que l’impacte de la crisi haurà posat de manifest fortaleses i debilitats pròpies i haurà apuntat amenaces i oportunitats més directes per cadascun d’ells.
El present document està dedicat a analitzar les principals dades i percepcions sobre el Vallès Occidental davant el canvi de cicle, en aquest primer volum, amb una visió de conjunt de l’àmbit territorial comarcal.
El treball no es centra tant en proveir d’informació, d’altra banda en molts casos coneguda i que es troba en tot cas disponible a d’altres treballs realitzats per l’Observatori del Copevo 1, com de presentar-la de manera que pugui fonamentar una visió analítica i interpretativa de què és allò que està passant i el seu significat.
En aquest moments on sembla que el ritme de la crisi s’ha desacce-lerat i alguns indicadors generals comencen a mostrar signes positius (PIB, exportacions,…) sembla del tot necessari fonamentar un diag-nòstic precís sobre l’impacte a la comarca de la crisi econòmica, carac-teritzar-la, i identificar nous reptes i oportunitats de futur.
Per tal de fer-ho, s’ha desenvolupat una metodologia específica que parteix del fet innegable que l’economia i el mercat de treball vallesà formen un tot indestriable amb el metropolità i de Catalunya.
L’Equip redactor
. Veure http://www.copevo.1cat/copevoc/apartats/index.php?apartat=17 D’entre aquestes, destaca especialment tota la informació relativa a formació i qualificació, que no s’aborda en aquest docu-ment, així com la de les zones d’activitat econòmica. Per a les sessions tècniques del FORUM VALLÈS EMPRÈN es disposarà d’altra informació específica
Introducció01
6
Enfocament i metodologia02
El Vallès Occidental té un pes molt impor-tant a Catalunya en qualsevol de les dimen-sions que analitzem: població, estructura empresarial, ocupació, desocupació, gene-ració de riquesa,… Tanmateix, analitzar les dades disponibles d’un fenomen tan global com la crisi econòmica, prenent com a refe-rència la comarca mateixa, segurament no és suficient i, en general, no és útil per iden-tificar fenòmens territorials en la mesura que el seu comportament i el de Catalunya són naturalment similars. D’altra banda, la comarca és un àmbit territorial molt extens i heterogeni, de manera que tampoc no seria suficient tenir únicament una visió agregada de tota la comarca per identificar a fons què és el que la crisi està comportant.
Partint d’això s’han definit algunes op-cions per estructurar i presentar l’anàlisi, particularment dues:
a)Hi haurà dos volums d’anàlisi socio-econòmic, el primer centrat en la visió de conjunt de la comarca respecte Catalunya i el segon amb un zoom als 23 municipis que la conformen.
b)L’anàlisi del primer volum prenent Catalunya com a referència de l’evolució, de manera que més que les dades del Vallès Oc-cidental, es tractaran les dades dels diferen-cials entre el Vallès Occidental i Catalunya.
Un altre dels aspectes a determinar és el període d’anàlisi. Per bé que el canvi de ci-cle s’origina en el tercer trimestre del 2007, amb la caiguda de Lehmann Brothers, no és fins ben avançat l’any 2008 que els efectes ocupacionals no es deixen sentir amb força al nostre país.
Finalment, s’ha optat per situar l’any 2008 com la data inicial de referència, i prenem la darrera dada disponible com a data final d’anàlisi, que en la major part dels casos correspon al 2010 complet.
Per tal d’evitar desajustos temporals i fer més entenedora la presentació, en general, les dades es presenten en mitjanes anuals i variacions interanuals.
Un aspecte relativament difícil de tractar és el sectorial. Les classificacions sectorials oficials són massa extenses en el seu màxim nivell de desagregació i, d’altra banda, en els
nivells menys desagregats amaguen realitats que tenen interès o que són massa heterogè-nies. Es per això que, per a l’anàlisi sectorial de l’ocupació, hem treballat amb una agre-gació més amable i considerem entenedora d’allò habitual, per bé que com totes les classificacions pot ser discutible.
És una classificació en 18 grans sectors que pensem que reflexa bé les interrelacions econòmiques i de mercat. Un exemple ho aclarirà: quan parlem de la construcció allò que tenim al cap i allò que diu la classifica-ció construcció són coses ben diferents. En la proposta que es presenta, sota el sector ‘construcció’ s’agrupen, a més de les activi-tats de l’edificació, obra civil i instal·lacions que li són pròpies, algunes altres activitats industrials relacionades, particularment la fabricació de ciment, i tots els sectors de serveis que completen la cadena: promoció i intermediació immobiliària.
La classificació es detalla en la taula de la plana següent, i són aquests:
1. Agroindústria2. Extractives3. Tèxtil-química4. Metall5. Automoció6. Altres manufactureres7. Energia, aigua i residus8. Construcció i immobiliària9. Comerç,hostaleria i turisme10. Comerç a l’engròs i logística11. Tic12. Serveis financers13. Serveis a les empreses14. Administració pública15. Educació i recerca16. Salut17. Serveis socials18. Edició, cultura i lleure
La classificació anterior s’ha fet servir com a agregador de les dades per a tots aquells casos on la font estava disponible per a CCAE a dos dígits.
7
1.A
GR
OIN
DÚ
STR
IA5
.AU
TOM
OC
IÓ10
. CO
ME
RÇ
A L
’EN
GR
OS
I LO
GÍS
TIC
A14
. AD
MIN
IST
RA
CIÓ
PÚ
BLI
CA
01A
gric
ultu
ra r
amad
eria
i ca
ça29
Vehi
cles
de
mot
or, r
emol
cs i
sem
irem
olcs
46Co
mer
ç en
gòs.
Exc
. Veh
icle
s m
otor
84A
dm. P
úblic
a, d
efen
sa i
SS o
blig
atòr
ia
02Si
lvic
ultu
ra i
expl
otac
ió fo
rest
al45
Vend
a i r
epar
ació
de
vehi
cles
de
mot
or49
tran
spor
t te
rres
tre
i per
can
onad
es
03Pe
sca
i aqü
icul
tura
50tr
ansp
ort
mar
ítim
i pe
r vi
es in
teri
ors
15. E
DU
CA
CIÓ
I R
EC
ER
CA
10In
dúst
ries
de
prod
ucte
s al
imen
tari
s6
. ALT
RE
S M
AN
UFA
CT
UR
ER
ES
51Tr
ansp
ort
aeri
72R
ecer
ca i
dese
nvol
upam
ent
11Fa
bric
ació
de
begu
des
16In
dúst
ries
fust
a i s
uro.
Exc
mob
les
52Em
mag
atze
mat
ge i
afin
s al
tra
nspo
rt85
Educ
ació
12In
dúst
ries
del
tab
ac31
Mob
les
32In
dúst
ries
man
ufac
ture
res
dive
rses
11. T
IC16
. SA
LUT
2. E
XT
RA
CT
IVE
S26
Prod
ucte
s in
form
àtic
s i e
lctr
ònic
s21
Prod
ucte
s fa
rmac
èutic
s
05A
ntra
cita
hul
la i
ligni
t7.
EN
ER
GIA
, AIG
UA
I R
ES
IDU
S61
Tele
com
unic
acio
ns86
Act
ivita
ts s
anità
ries
06
Petr
oli i
gas
nat
ural
35En
ergi
a el
èctr
ica
i gas
62Se
rvei
s de
tec
nolo
gies
de
la in
form
ació
75A
ctiv
itats
vet
erin
àrie
s
07M
iner
als
met
àl·li
cs36
Aig
ua95
Rep
arac
ió o
rdin
ador
s i e
fect
es p
erso
nals
08
Min
eral
s no
met
àl·li
cs n
i ene
rgèt
ics
37Tr
acta
men
t d’
aigü
es r
esid
uals
17. S
ER
VE
IS S
OC
IALS
09
Supo
rt a
les
indú
stri
es e
xtra
ctiv
es38
Trac
tam
ent
de r
esid
us12
. SE
RV
EIS
FIN
AN
CE
RS
87Se
rvei
s so
cial
s am
b al
lotja
men
t
39G
estió
de
resi
dus
64M
edia
ció
finan
cera
88Se
rvei
s so
cial
s se
nse
allo
tjam
ent
3. T
ÈXT
IL-Q
UÍM
ICA
65A
sseg
uran
ces
i fon
s de
pen
sion
s97
Llar
s qu
e oc
upen
per
sona
l dom
èstic
13In
dúst
ries
tèx
tils
8. C
ON
STR
UC
CIÓ
I I
MM
OB
ILIÀ
RIE
S66
Act
ivita
ts a
uxili
ars
med
iaci
ó fin
ance
ra
14Co
nfec
ció
de p
eces
de
vest
ir23
Prod
ucte
s m
iner
als
no m
etàl
·lics
nca
a18
. ED
ICIÓ
, CU
LTU
RA
I L
LEU
RE
15In
dúst
ries
del
cui
r i d
el c
alça
t41
Cons
truc
ció
d’im
mob
les
13. S
ER
VE
IS A
LE
S E
MPR
ES
ES
18A
rts
gràf
ique
s i s
upor
ts e
nreg
istr
ats
17In
dúst
ries
del
pap
er42
Cons
truc
ció
d’ob
res
d’en
giny
eria
civ
il53
Act
ivita
ts p
osta
ls i
de c
orre
us58
Edic
ió
19Co
quer
ies
i ref
inac
ió d
el p
etro
li43
Act
ivita
ts e
spec
ialit
zade
s co
nstr
ucci
ó69
Act
ivita
ts ju
rídi
ques
i de
com
ptab
ilita
t59
Cine
ma
i víd
eo ,
enre
gist
ram
ent
de s
o
20In
dúst
ries
quí
miq
ues
68A
ctiv
itats
imm
obili
àrie
s70
Seus
cen
tral
s i c
onsu
ltori
a em
pres
aria
l6
0R
àdio
i te
levi
sió
22Ca
utxú
i pl
àstic
71Se
rvei
s tè
cnic
s ar
quite
ctur
a i e
ngin
yeri
a74
Act
ivita
ts p
rofe
ssio
nals
i tè
cniq
ues
ncaa
63Se
rvei
s d’
info
rmac
ió
77A
ctiv
itats
de
llogu
er73
Publ
icita
t i e
stud
is d
e m
erca
t
4. M
ETA
LL9
. CO
ME
RÇ
HO
STA
LER
IA I
TU
RIS
ME
78A
ctiv
itats
rel
acio
nade
s am
b l’o
cupa
ció
90
Act
ivita
ts a
rtís
tique
s i d
’esp
ecta
cles
24M
etal
·lúrg
ia47
Com
erç
deta
ll, e
xc. v
ehíc
les
mot
or8
0A
ctiv
itats
de
segu
reta
t i i
nves
tigac
ió91
Bibl
iote
ques
i m
useu
s
25Pr
oduc
tes
met
àl·li
cs, e
xc. M
aqui
nàri
a56
Serv
eis
de m
enja
r i b
egud
es81
Serv
eis
a ed
ifici
s i d
e ja
rdin
eria
92Jo
cs d
’atz
ar i
apos
tes
27M
ater
ials
i eq
uips
elè
ctri
cs55
Serv
eis
d’al
lotja
men
t82
Act
ivita
ts a
dmin
istr
ativ
es d
’ofic
ina
93A
ctiv
itats
esp
ortiv
es i
d’en
tret
enim
ent
28M
aqui
nàri
i eq
uips
nca
a79
Agè
ncie
s de
via
tges
i op
erad
ors
turí
stic
s94
Act
ivita
ts a
ssoc
iativ
es
30A
ltres
mat
eria
ls d
e tr
nspo
rt96
Altr
es a
ctiv
itats
de
serv
eis
pers
onal
s
8
3.1- L’EVOLUCIÓ DE LA PRODUCCIÓ I EL VALOR AFEGITLa comarca aporta de forma sostinguda un 12% del PIB català al llarg dels últims anys. En el període precedent a la crisi, seguint dades de l’Anuari Econòmic Comarcal de Caixa Catalunya, entre l’any 2000 i el 2007, el VAB1 del Vallès Occidental ha registrat un creixe-ment del 21,4%, lleugerament inferior al de l’economia catalana en el mateix període, que ha estat del 22,6%. És la segona comarca que més aporta al PIB català, però amb una ten-dència decreixent.
L’any 2007, el creixement del VAB comarcal es va alentir lleugerament, arribant al 3,42%, 13 punts percentuals menys que l’any 2006, mentre que en el conjunt de Catalunya va ser del 3,62%. No és fins l’any 2008 que s’amplia considerablement un ritme de crei-xement de la comarca inferior al català, essent la reducció del VAB 1,41 punts percentuals superior a Catalunya, que augmenta fins a un màxim de 2,1 punts percentuals l’any 2009, en què el Vallès Occidental se situa com la cinquena comarca catalana amb una davallada més important del VAB de Catalunya.
Finalment, les dades relatives a l’any 2010 mostren que el Vallès Occidental segueix amb taxes de creixement negatives, del -0,2%, reduint-se el diferencial amb Catalunya fins a 0,3 punts percentuals.
Evolució del VAB. Variació interanual en %
2006 2007 2008 2009 2010 2011*
Vallès Occidental 3,55 3,42 -0,86 -6,22 -0,20 1,1
Catalunya 3,72 3,62 0,55 -4,12 0,10 0,80
Diferencial -0,17 -0,20 -1,41 -2,10 -0,30 0,30
*EstimacióFont: Catalunya Caixa
Font: Elaboració pròpia a partir de l’anuari comarcal de Catalunya Caixa
2006 2007 2008 2009 2010
6
4
2
0
-2
-4
-6
-8
Vallès Occidental
Catalunya
Producció, Activitat econòmica i Ocupació
03
“La comarca aporta de forma sostinguda un 12% del PIB català al llarg dels últims anys.”
“La comarca perd, en el perío-de acumulat 2008-10, 3,81 punts percentuals més que Catalunya de VAB”
. El Valor Afegit Brut (VAB) és 1l’indicador emprat usualment per expressar la generació de riquesa en un territori. La seva relació amb el Producte Interior Brut s’estableix per la igualtat PIB = VAB + Impostos - Subven-cions.
9
Les estimacions efectuades per Catalunya Caixa per a l’any 2011 indiquen una recupera-ció de la comarca respecte Catalunya, doncs es preveu un creixement del VAB comarcal del 1,1%, que en el conjunt de Catalunya serà del 0,8%.
D’aquesta manera, el major impacte de la crisi a la comarca respon a l’elevada especia-lització en les activitats econòmiques més afectades per la crisi, sobretot la indústria, que ha patit la forta caiguda del comerç mundial i de la demanda, tant de consum com d’inversió. Així, el VAB del Vallès Occidental va retrocedir un 6,2% el 2009, principalment a causa de les caigudes de la indústria i de la construcció, del 14,6% i del 8,9% respectivament, i en menor mesura dels serveis, de l’1,5%, totes tres superiors a les del conjunt de Catalunya.
De fet, l’any 2009 —el darrer del qual es disposa de dades comarcals de PIB- la composi-ció sectorial del PIB del Vallès Occidental constata l’especialització relativa de la comarca en la indústria, 8,55 punts percentuals per sobre del conjunt de Catalunya, amb un pes molt similar de la construcció respecte l’àmbit català i, d’altra banda, els serveis se situen 7,36 punts per-centuals per sota del conjunt català. Si es compara l’estructura del VAB comarcal l’any 2009 respecte l’any 2006 es destaca l’avanç del terciari a la comarca, que ha augmentat 6,57 punts percentuals, mentre la indústria ha retrocedit 6 punts percentuals i la construcció i el primari s’han mantingut estables.
Pes de cada sector en el total del PIB comarcal, en percentatges, any 2006
Primari Indústria Construcció Serveis Total
Vallès Occidental 0,08 34,55 8,9 56,47 100,00
Catalunya 1,65 24,87 8,58 64,9 100,00
Diferencial -1,57 9,68 0,32 -8,43
Font: Dossier comarcal Vallès Occidental 2006, Generalitat de Catalunya
Pes de cada sector en el total del PIB comarcal, en percentatges, any 2009
Primari Indústria Construcció Serveis Total
Vallès Occidental 0,10 28,60 8,27 63,04 100,00
Catalunya 1,54 20,05 8,01 70,40 100,00
Diferencial -1,45 8,55 0,26 -7,36
Font: Catalunya Caixa, 2009
D’altra banda, cal dir que el conjunt de les comarques de l’eix metropolità també han estat durament afectades per la crisi l’any 2009, registrant disminucions del VAB superiors a la mitja-na catalana, a excepció del Barcelonès. El Vallès Occidental és la tercera comarca de l’Eix Metro-polità que més ha reduït el VAB, per darrera del Vallès Oriental (-6,85%) i el Garraf (-6,37%).
Evolució del VAB pb a les comarques de l’Eix Metropolità per sectors, any 2009.
Comarca Primari Indústria Construcció Serveis Total
Vallès Oriental 1,93 -12,76 -7,21 -2,63 -6,85
Garraf 5,54 -16,56 -13,73 -2,34 -6,37
Vallès Occidental 4,83 -14,60 -8,93 -1,46 -6,22
Baix Llobregat -8,65 -15,06 -3,57 -1,34 -5,80
Alt Penedès 2,01 -8,32 -15,35 -0,45 -5,18
Maresme -3,51 -11,74 -10,46 -1,59 -4,52
Barcelonès 2,35 -12,31 -1,34 -1,00 -2,68
Eix Metropolità -1,63 -13,37 -5,62 -1,25 -4,27
Font: Catalunya Caixa
03 Producció, Activitat econòmica i Ocupació
“Les previsi-ons per a 2011 indiquen un crei-xement superi-or a Catalunya, s’apunta un posi-ció favorable en la sortida de la cri-si.”
“Si comparem l’any 2009 amb d’altres comar-ques de l’Eix Me-tropolità veiem com únicament el Barcelonès va re-gistrar una varia-ció del VAB millor que el català ”
“La composició sectorial del PIB comarcal, amb una forta especi-alització industri-al, és la principal causa del diferen-cial d’evolució ”
10
La indústriaSi es compara l’aportació de cada sector de la comarca a la variació del VAB total l’any 2009 es constata el fet que el 74% de la disminució del VAB és deguda al sector industrial, 5 punts percentuals per sobre de la seva contribució en el conjunt de Catalunya, mentre la in-cidència del sector serveis és 6 punts percentuals inferior al conjunt català. En aquest sentit, es posa de manifest el fet que l’any 2009 fou un exercici de crisi fonamentalment industrial, especialment al Vallès Occidental, que té una especialització manufacturera molt important (alimentació, metall, química, maquinària i material de transport, paper, tèxtil).
Aportacions sectorials a la variació del VAB pb comarcal. Any 2009
Primari Indústria Construcció Serveis Total
Vallès Occidental 0,00 -4,58 -0,76 -0,88 -6,22
Catalunya 0,09 -2,85 -0,54 -0,82 -4,12
Font: Catalunya Caixa
D’altra banda, la composició sectorial del VAB industrial a la comarca mostra que aque-lles activitats amb nivells més elevats d’innovació i en les quals hi ha una certa especialitza-ció relativa —l’alimentació i la química, de les quals hi ha projectes de clústers productius a la comarca- han tingut caigudes molt inferiors a la mitjana del Vallès Occidental. Així, la química, la primera activitat industrial de la comarca (20,6% del VAB industrial) ha dismi-nuït un 5,4% el 2009, mentre l’alimentació (8% del VAB industrial) ha disminuït només un 0,3% el 2009.
Composició i evolució del VAB industrial pb al Vallès Occidental, any 2009
Activitat Pes (%) Evolució (%) VOCC Evolució (%) CAT
Química 20,60 -5,40 -4,5
Metal·lúrgia 13,30 -22,70 -23,4
Equipament elèctric 10,60 -16,30 -18,1
Paper 9,30 -10,70 -10,1
Maquinària 8,70 -20,50 -19,7
Alimentació 8,00 -0,30 -0,1
Material de transport 7,20 -24,80 -23,4
Tèxtil 6,50 -15,00 -16,1
Cautxú 5,20 -16,30 -16,5
Diversos 3,60 -20,30 -12,3
Energia 3,20 -3,70 -5,1
Altres minerals 2,70 -23,80 -23,6
Fusta 1,10 -10,90 -12,3
Total 100,00 -14,60 -12,9
Font: Catalunya Caixa
De fet, juntament amb el Vallès Oriental i el Bages, el Vallès Occidental combina un grau d’especialització en manufactures intermèdies notablement major a la mitjana de Catalunya (índex superior al 145%), experimentant una variació negativa del nombre d’ocupats entre el primer trimestre del 2007 i el darrer del 2008, semblant al descens percentual experimen-tat pel conjunt de la província de Barcelona (del 8,7%).
03 Producció, Activitat econòmica i Ocupació
“L’any 2009 va ser un exercici de crisi fonamental-ment industrial al Vallès Occidental, lleugerament su-perior a l’afecta-ció que va tenir al conjunt de Cata-lunya. ”
11
Els Serveis i l’activitat immobiliàriaPel que fa al sector serveis, representen el 63% del PIB comarcal, fins a 7 punts percentuals per sota del conjunt de Catalunya. Durant el període expansiu 2000-2007 s’han caracterit-zat per un notable dinamisme, creixent un 4,1% en el conjunt de Catalunya. La crisi eco-nòmica, però, ha afectat molt menys l’activitat terciària que l’impacte que ha tingut en les activitats manufactureres.
Al Vallès Occidental destaca el pes més elevat de les activitats de l’Administració Públi-ca (18,7%), 4 punts percentuals per sobre del seu pes en el conjunt de Catalunya, que han mantingut una tònica expansiva que ha suavitzat lleugerament la caiguda del PIB, i ha estat, juntament amb l’hostaleria —que ha perdut pes en l’economia catalana-, l’única activitat de serveis que ha crescut durant el 2009.
D’altra banda, la davallada del consum de les famílies ha arrossegat a la baixa l’activitat comercial —en la qual la comarca està especialitzada- disminuint un 2,9% l’any 2009, men-tre les activitats immobiliàries, la primera activitat del sector terciari (26,7%), han disminuït fins a un 2,4% l’any 2009 degut a la crisi de la construcció. La intermediació financera i els transports, tot i que amb un pes més reduït (al voltant del 9% del sector terciari) també han disminuït durant l’any 2009 a la comarca.
Composició i evolució del VAB serveis pb Vallès Occidental, any 2009
Activitat Pes (%) Evolució (%) VOCC Evolució (%) CAT
Act. Immobiliàries 26,70 -2,40 -2,7
Comerç 20,60 -2,90 -2,7
Administració Pública 18,70 1,80 2,3
Hostaleria 8,40 0,60 -1,5
Transports 9,80 -4,70 -1,6
Intermediaris financers 9,00 -1,60 -0,8
Altres 6,80 0,60 -1,3
Total 100,00 -1,50 -1,2
Font: Catalunya Caixa
03 Producció, Activitat econòmica i Ocupació
“El sector ser-veis, amb un pes lleugerament inferior a la co-marca respecte el conjunt de Ca-talunya, ha ex-perimentat una davallada del VAB molt inferior res-pecte a la indús-tria, destacant-se el creixement de l’Administració pública i l’hosta-leria. ”
“Donat l’escàs pes del sector pri-mari en el conjunt del Vallès Occi-dental, la seva aportació a la variació del VAB l’any 2009 ha estat nul·la. ”
12
El Sector PrimariEn el conjunt de Catalunya, el sector primari ha contribuït a alleugerir la caiguda del VAB, aportant dos punts percentuals positius. Al Vallès Occidental, on els subsectors primaris tenen una mínima rellevància (0,1%) del VAB comarcal l’any 2009, 1,45 punts percentuals menys que en el conjunt de Catalunya, no s’ha produït cap variació arran de la crisi.
Les activitats amb més pes en el sector que han experimentat una davallada més impor-tant l’any 2009 han estat el vaquí, les hortalisses, la fruita fresca i la fusta, mentre que les que han experimentat augments més notables han estat els cereals i el porcí, en la qual la comarca mostra una especialització relativa.
Composició i evolució del VAB del sector primari pb Vallès Occidental, any 2009
Activitat Pes (%) Evolució (%) VOCC Evolució (%) CAT
Porcí 25,10 8,80 9,3
Cereals 15,8 54 58,8
Hortalisses 13,3 -10,1 -8,3
Fusta 12,10 -5,40 0,5
Vaquí 9,90 -16,70 -17,0
Fruita fresca 3,90 -9,30 -15,4
Flors 3,70 6,10 4,0
Llet 2,80 3,80 -5,1
Aviram 2,70 14,30 13,1
Tubercles 2,5 -5,1 -5,2
Vi 1,60 -0,30 1,1
Altres animals 1,30 13,60 11,7
Ous 0,9 23,20 21,7
Oví 0,9 -3,80 -1,1
Llegums 0,8 55,3 57,7
Altra ramaderia 0,8 4,30 13,4
Farratges 0,7 20,9 20,9
Oli 0,6 62,80 68,1
Herbacis 0,5 30,2 25,8
Fruita seca 0,4 6,40 5,0
Total 100,00 4,80 6,4
Font: Catalunya Caixa
03 Producció, Activitat econòmica i Ocupació
13
3.2- L’EVOLUCIÓ GENERAL DE L’OCUPACIÓL’afiliació total mitjana a la seguretat social s’ha reduït entre 2008 i 2010 en més de 40.000 persones. Una síntesi de la seva distribució és la següent:
2008 2009 2010 Dif.10-08
agroindustria 8.012 7.688 7.777 -236
extractives 195 153 111 -84
textil-química 25.855 22.150 20.787 -5.069
metall 38.366 32.100 29.532 -8.834
automoció 12.373 10.766 10.589 -1.785
altres manufactureres 5.966 4.950 4.389 -1.577
energia, aigua i residus 2.372 2.310 2.409 37
construcció i immobiliaria 52.532 42.943 38.021 -14.510
comerç, hostaleria i turisme 52.964 51.989 53.921 958
distribució i logística 50.401 46.027 45.300 -5.101
tic 9.676 9.280 9.332 -344
serveis financers 10.301 9.834 9.154 -1.147
serveis a les empreses 35.636 32.953 32.575 -3.061
administració pública 8.081 8.465 8.822 741
educació i recerca 17.788 18.245 18.340 553
salut 22.605 22.767 21.963 -643
serveis socials 5.304 5.455 5.502 197
cultura i lleure 25.627 24.097 23.231 -2.396
altres 0 1 2 2
total general 383.856 352.017 341.643 -42.214
Com es veu a la taula anterior aquest saldo total està composat, però, per dues dinàmi-ques diferents:
a) D’una banda, 13 dels grans sectors, entre ells tots els industrials, la construcció i els de serveis més lligats a la indústria o l’activitat general, perden més de 44.000 llocs de tre-ball a la comarca
b) De l’altra, la resta de 5 sectors creen prop de 2.500 llocs de treball, molt centrats en el comerç i l’hoteleria, l’administració pública i l’educació i recerca
En conjunt, però, la pèrdua de llocs de treball és només un xic més acusada al Vallès Occidental que a Catalunya, de dos punts prenent com a referència l’any 2008.2
General
2008
110%
105%
100%
95%
90%
85%
80%
75%
70%
2009 2010
Vallès Occidental
Catalunya100%
93%
92%
91%
89%
. Amb la finalitat d’avaluar 2l’evolució dels llocs de treball, s’ha optat per prendre com a valor de referència la mitjana dels llocs de treball registrats a la seguretat social en règim general o RETA de l’any 2008. A aquesta dada se li ha assignat un valor d’índex 100 el qual serà utilitzat per mesurar l’evolució.
03 Producció, Activitat econòmica i Ocupació
“La comar-ca perd prop de 40.000 llocs de treball en tres anys; el saldo sectorial però és divers: en 13 se’n perden i en 5 s’en guanyen ”
“La pèrdua d’ocupació res-pecte a Catalunya és un xic més acu-sada els anys 2009 i 2010 ”
14
4.1- L’ANÀLISI SECTORIAL EN RELACIÓ A CATALUNYALes dades anteriors contextualitzades a nivell de Catalunya per sectors tenen, tanmateix, una significació diversa. Per tal de veure-ho, hem classificat els 18 sectors —de fet, 17 grups, donat que el gran sector d’extractives no té pes a la comarca i l’hem afegit al d’energia, aigua i residus- segons quatre tipus de comportaments en el cicle:
1. Sectors resistents on el Vallès Occidental es comporta millor que Catalunya S’inclouen els sectors que al Vallès Occidental han guanyat ocupació en el període 2008-2010 i han augmentat proporcionalment més que la mitjana del conjunt de Catalunya
2. Sectors resistents on el Vallès Occidental es comporta pitjor que Catalunya S’inclouen els sectors que al Vallès Occidental han guanyat ocupació en el període 2008-2010, però proporcionalment amb una intensitat inferior al conjunt de Catalunya
3. Sector en crisi on el Vallès Occidental es comporta millor que Catalunya S’inclouen els sectors on la intensitat de pèrdues d’ocupació són inferiors a la comarca en comparació amb Catalunya
4. Sectors en crisi on el Vallès Occidental es comporta pitjor que Catalunya inclouen els sectors on la intensitat de pèrdues d’ocupació són superiors a la comarca en comparació amb Catalunya
Aquesta panoràmica3 permetrà una visió més acurada d’allò que ha representat l’impacte de la crisi a l’àmbit i apuntarà alguns del reptes i oportunitats de futur. Els examinarem conse-cutivament
Sectors resistents on el Vallès Occidental es comporta millor que CatalunyaEs tracta de cinc grans sectors que, en conjunt, apleguen prop de la quarta part dels llocs de treball del Vallès Occidental: l’Agroindústria, Extractives, energia, aigua i residus, Comerç, Hostaleria i Turisme, TIC i Administració Pública.
El millor comportament, mesurat per la diferència amb Catalunya, el trobem a comerç, hostaleria i turisme, amb un diferencial de 6 punts superior a Catalunya, seguit d’Adminis-tració pública amb 5 punts i TIC amb 3. Els detalls es mostren als gràfics següents:
. En el gràfics es presenta 3l’evolució dels llocs de treball de cada sector en base 2008=100 per a la comarca i Catalunya
Anàlisi sectorial i de l’especialització04
Vallès Occidental
Catalunya
Comerç, hostaleria i turisme
2008
110%
105%
100%
95%
90%
85%
80%
75%
70%
2009 2010
100%
96% 96%
98%102%
TIC
2008
110%
105%
100%
95%
90%
85%
80%
75%
70%
2009 2010
100%
94% 93%
96% 96%
Administració pública
2008
110%
105%
100%
95%
90%
85%
80%
75%
70%
2009 2010
100% 103% 104%
105%96%
Extractives, energia, aigua i residus
2008
110%
105%
100%
95%
90%
85%
80%
75%
70%
2009 2010
100% 99%
97% 97%
102%
Agroindústria
2008
110%
105%
100%
95%
90%
85%
80%
75%
70%
2009 2010
100% 97%
96% 95%
89%
“Hi ha 5 grans sectors d’activitat –Agroindústria, Extractives + Energia, Aigua i Residus, Comerç, Hostaleria i Turis-me, TIC i Admi-nistració pública- on l’ocupació al Vallès Occidental es comporta cla-rament millor que al conjunt de Ca-talunya ”
15
Sectors resistents on el Vallès Occidental es comporta pitjor que CatalunyaEn aquest grup trobem sis sectors, gairebé tots dels serveis, on es palesa un comportant pitjor al del conjunt de Catalunya. Aquest pitjor comportament és particularment impor-tant, de 6 punts percentuals, en els grans sectors de salut i serveis socials. El detall és el dels següents gràfics:
cultura i lleure
2008
110%
105%
100%
95%
90%
85%
80%
75%
70%
2009 2010
100%95%
94%
94%91%
Serveis socials
2008
110%
105%
100%
95%
90%
85%
80%
75%
70%
2009 2010
100%
105%
110%
103% 104%
Salut
2008
110%
105%
100%
95%
90%
85%
80%
75%
70%
2009 2010
100%
101% 103%
101%97%
Educació i recerca
2008
110%
105%
100%
95%
90%
85%
80%
75%
70%
2009 2010
100%
103% 105%
103% 103%
Serveis a les empreses
2008
110%
105%
100%
95%
90%
85%
80%
75%
70%
2009 2010
100%
92% 93%
92% 91%
Distribucó i Logistica
2008
110%
105%
100%
95%
90%
85%
80%
75%
70%
2009 2010
100%93%
91%
91% 90%
Sectors en crisi on el Vallès Occidental es comporta millor que Catalunya
Automoció
2008
110%
105%
100%
95%
90%
85%
80%
75%
70%
2009 2010
100%
88%86%
87%84%
En aquest grup trobem un únic sector, el de l’Automoció, on el comportament a la co-marca ha estat lleugerament, 2 punts percentuals, millor que el de Catalunya.
04Anàlisi sectorial i de l’especialització
“Particular-ment en 4 grans sectors d’activi-tat resistents a la crisi –Educació i Recerca, Salut, Serveis Socials i Cultura i Lleu-re- l’evolució de l’ocupació és cla-rament pitjor que a Catalunya. ”
“Entre els 5 grans sectors amb important cai-guda d’ocupació destaca en termes comparatius el de les Altres Manu-factures ”
16
Sectors en crisi on el Vallès Occidental es comporta pitjor que CatalunyaPer acabar, al quart grup de comportament trobem cinc grans sectors, la major part d’ells industrials, on el comportament és lleugerament pitjor que el del conjunt de Catalunya, lle-vat del d’Altres industries manufactureres (fusta, mobles i diverses) on l’ocupació ha caigut més de 6 punts percentuals d’escreix a la del conjunt, tal com es veu en els gràfics següents:
Textil-quimica
2008
110%
105%
100%
95%
90%
85%
80%
75%
70%
2009 2010
100%
86%
81%86%
80%
Altres manufactures
2008
110%
105%
100%
95%
90%
85%
80%
75%
70%
2009 2010
100%
85%
80%83%
74%
Serveis financers
2008
110%
105%
100%
95%
90%
85%
80%
75%
70%
2009 2010
100% 85%
92%83%
89%
Metall
2008
110%
105%
100%
95%
90%
85%
80%
75%
70%
2009 2010
100%
85%
80%84%
77%
Construcció
2008
110%
105%
100%
95%
90%
85%
80%
75%
70%
2009 2010
100%
83%
74%82%
72%
4.2-TENDÈNCIES DE L’ESPECIALITZACIÓUna manera més significativa d’analitzar l’evolució de l’activitat econòmica des del punt de vista territorial és veure’n els patrons d’especialització. Donat que les dades més recents no estan disponibles per les variables de valor afegit brut, hem pres com a referència la variable de l’ocupació registrada. La síntesi del que ha passat en aquest tres darrers anys es mostra en el següent quadre, on es presenten els 18 grans sectors anteriorment esmentats, a partir de l’índex d’especialització4 del Vallès Occidental en relació a Catalunya.
Evolució especialització 2008-2010
Especialització 2010
disminueix Es manté o augmenta
Molt alta i alta(> 1,33)
metall textil, química
Mitjaaltres manufactures,
serveis financers, salut, cultura i lleure
distribució i logistica,tic, educació i recerca, automoció, construcció, serveis a les empreses,
comerç, hosteleria i turisme
Baixa i molt baixa (<0,66)
serveis socials
extractives i energia, aigua i residus, agroin-dustria administració
pública
04Anàlisi sectorial i de l’especialització
“El canvi de cicle suposarà canvis en el posicionament i especialització del Vallès Occidental en l’entorn metropolità i català ”
. L’índex d’especialització 4pren com a variable els llocs de treball de cada sector en relació al total de cada àmbit i compara la comarca i Catalunya. El seu valor és igual a 1 quan el pes de l’activitat del sector en la comarca i a Catalunya són el mateix. Per classificar els sec-tors, s’han establert els llindars convencionals de 1,33 i 0,66; de manera que es considera especi-alització alta i molt alta aquells sectors els pes al Vallès Occiden-tal és un 33% o més superior al de Catalunya, i successivament
17
Si es compara aquest quadre amb l’anàlisi anterior sobre els diversos sectors davant la crisi es posa de manifest algunes de les particularitat amb què la comarca ha hagut d’abor-dar la crisi: una alta especialització en dos dels grans sectors que més han patit la caiguda d’ocupació i una presència relativament menor en gran sectors que han estat resistents.
En termes agregats, els dos extrems són molt clars:a) D’una banda, la tradicional especialització tèxtil i el gran pes de l’activitat química s’han
vist reforçats en aquest període en termes relatius a Catalunyab) De l’altra, un sector com els serveis socials, on l’àmbit ja tenia una posició de retard, ha
vist perdre pes en aquest període.
Si efectuem la mateixa anàlisi però amb al detall d’activitats econòmiques segons CNAE 2 dígits, veiem en primer lloc que a la majoria d’aquestes activitats que presenten un nivell d’especialització molt alt i alt, bé el mantenen o bé l’augmenten. Les excepcions són, entre d’altres, algunes de les activitats més afectades en termes d’ocupació per la crisi i d’altres on la comarca ha viscut un nombre significatiu de casos de tancament o deslocalització d’acti-vitat, particularment materials i equips elèctrics.
Pel que fa a les activitats on el Vallès Occidental no presenta una clara especialització respecte a Catalunya, un nombre rellevant però, viuen un augment, i en molts casos són activitats que no formen part, per així dir-ho de la ‘tradició’ vallesana, com ara: Activitats professionals i tècniques ncaa, Publicitat i estudis de mercat, Seus centrals i consultoria empresarial, Tractament d’aigües residuals, Activitats administratives d’oficina, Emmagatzematge i afins al transport, Serveis de tecnologies de la informació, Activitats veterinàries, Tractament de residus, o Serveis de menjar i begudes
Tanmateix, la comarca veu com perd pes en una de les activitats on tradicionalment havia estat important: la mediació financera i les assegurances i fons de pensions.
Per últim, la majoria d’activitats on la comarca clarament no té especialització veuen en aquest canvi de cicle disminuir la seva importància relativa.
“L’àmbit ha vist reforçat la seva posició a Catalu-nya en aquest pe-ríode de crisi, en grans sectors com Distribució i Lo-gística, el sector TIC, l’Educació i Recerca, l’Auto-moció, la Cons-trucció (n’era una comarca poc especialitzada), els Serveis a les Empreses i el Co-merç, l’Hostaleria i el Turisme ”
18
En absència de dades provinents de l’EPA es faran servir dades de l’atur registrat al servei públic d’ocupació, corresponents al període 1 de gener 2008 a 31 de març de 2011. Noti’s, en qualsevol cas, que mentre en l’apartat anterior ens referíem a llocs de treball lo-calitzats a l’àmbit (amb independència de la residència dels qui l’ocupen), ara tractem de la situació laboral dels residents a la comarca.
5.1) L’EVOLUCIÓ GENERALEn el període que analitzem l’atur registrat ha crescut a la comarca en gairebé 33.000 per-sones, prop de 20.000 dones i 13.000 homes, tal com figura en la taula. Respecte el promig del 2007, any que marca el canvi de tendència, el nombre de desocupats s’ha més que du-plicat.
ANY Home Dona Total
2005 14.752 21.772 36.524
2006 14.157 21.561 35.718
2007 13.757 21.125 34.881
2008 20.161 24.883 45.043
2009 34.966 33.860 68.826
2010 38.383 36.642 75.026
2011 39.965 38.068 78.032
El recorregut de la crisi ocupacional i la seva durada fa que el pes dels aturats que porten més de 18 mesos en aquesta situació tendeixi a incrementar-se, i com més va més clarament l’increment de la desocupació es concentra en el tram d’edat del 35 als 49 anys, tal com es veu en els gràfics següents:
La desocupació05
“L’augment de la desocupació registrada en el període 2008-2011, té una tendència a concentrar-se entre les persones de 35 a 49 anys i entre els que por-ten més de 18 me-sos a l’atur. ”
Atur durada Atur edat
19
Amb tot, convé subratllar que el pes que representen els aturats registrats del Vallès Oc-cidental sobre el conjunt de Catalunya ha tendit a disminuir, sense que hi hagi moviments poblacionals que ho justifiquin, de manera que es tracta d’un comportament relatiu millor que el del conjunt.
5.2-EL PERFIL COMPARAT DELS DESOCUPATSAquestes dades generals sobre l’evolució i característiques principals de la desocupació re-gistrada es poden complementar amb una visió de comparació amb l’evolució5 a Catalunya dels diversos perfils de desocupats.
Ens trobem que mentre pel que fa referència al grau d’ocupabilitat o la durada de la de-socupació no hi ha diferències notables, si que les trobem en el perfil sociològic i formatiu, tal i com es mostra en els següent gràfics:
. Per a fer-ho es pren la mit-5jana de 2008 com a base 100 d’evolució tant pel Vallès Oc-cidental com Catalunya
“En termes comparatius, d’ençà l’inici de la crisi la desocupació registrada ha crescut menys al Vallès Occidental que a Catalunya ”
05La desocupació
El pes del Vallès Occidental sobre Catalunya
Sexe Edat
20
Així, l’augment dels desocupats entre les dones presenta una evolució sensiblement menor que a Catalunya, de gairebé 10 punts percentuals, una diferència que també es dóna entre els desocupats menors de 30 anys, i gairebé entre els més grans de 50 anys.
Aquesta característica s’ha de complementar, però amb una altra que no té el mateix sig-ne positiu i que apunta un repte important: el més gran augment de la desocupació al Vallès Occidental de persones amb estudis post-secundaris en relació al conjunt de Catalunya.
El revers de l’anterior és que l’evolució dels aturats amb el nivell formatiu igual o inferior a estudis primaris és gairebé vint punts inferior que el de Catalunya en el conjunt del perío-de analitzat. Tanmateix, el nombre absolut d’aquest col·lectiu respecte el total de desocupats és molt menor en comparació a la important concentració de desocupats amb estudis se-cundaris.
“S’observa un creixement més important dels desocupats amb estudis post-secundaris, la qual cosa constitueix una alerta sobre la utilització del potencial de qualificació i la innovació ”
05La desocupació
Nivell Formatiu
Primaris= <Primaris= <
Estudis secundarisEstudis secundaris
Post secundarisPost secundaris
21
L’abast i dimensió de la crisi ha tingut un reflex molt evident en la percepció i expectati-ves de tots els agents, i particularment de les empreses. Una sèrie d’aquestes valoracions la podem trobar en el següent quadre pel que fa la valoració, extret de l’enquesta de conjun-tura econòmica del Vallès Occidental elaborat per l’IEC i les Cambres oficials de Sabadell i Terrassa entre 2007 i 2010:
La marxa dels negocis es deteriora ràpidament a partir del segon semestre de 2007 i a parer dels empresaris la pitjor situació es viu entre el segon semestre de 2008 i el primer de 2009, on el saldo6 negatiu supera el -60 punts.
La percepció i expectativa de les empreses
06
“Malgrat la recuperació d’expectatives d’ençà el primer semestre del 2009, aquestes continuen sent negatives en la percepció empresarial ”
Marxa de negocis
. El saldo és el resultat de 6restar l’expectativa d’augmentar menys l’expectativa de disminu-ir. En el cas de la marxa dels negocis, el saldo és el resultat de restar la variable augmenta menys la variable disminueix.
22
Les expectatives de negoci cauen al mateix temps que la marxa dels negocis, però amb una intensitat inferior. Des del primer semestre de 2007 fins al primer semestre de 2009 registra una tendència decreixent. Les expectatives comencen a millorar a partir d’aquest moment, però s’estanquen en els tres darrers semestres dels quals tenim dades, i continuen situades al voltant de l’índex -20 punts de saldo en el segon semestre de 2010, tal i com es veu en el següent gràfic.
La debilitat de la demanda i les dificultats de finançament o tresoreria són assenyalats com els principals factors explicatius de la situació, malgrat la millora d’expectatives en els sectors industrials.
06La percepció i expectativa de les empreses
Expectativaes de negoci 07-10
Saldo 2007-2010
