radiografia empresarial 2008-2013 vallès · pdf file2. presentació el...

s

RADIOGRAFIA

EMPRESARIAL

2008-2013

VALLÈS OCCIDENTAL

Desembre 2013

1

Impulsat i dirigit:

Realitzat per:

Àrea d’Assessoria, Promoció i Formació

Cambra de Comerç de Sabadell

Amb el suport de:

3

1. ÍNDEX

1. ÍNDEX ................................................................................................... 3

2. PRESENTACIÓ ...................................................................................... 5

3. METODOLOGIA I OBJECTIUS ............................................................... 6

4. DADES I IMPACTE GENERAL ................................................................ 7

EVOLUCIÓ DEL PIB COMARCAL ............................................................... 7

IMPACTE SECTORIAL I LOCAL DE LA CRISI ............................................. 11

El sector industrial ................................................................................. 14

El sector de la construcció .................................................................... 16

El sector de serveis ................................................................................ 17

Anàlisi empreses serveis i construcció per sector i origen .................... 18

5. EVOLUCIÓ I CARACTERÍSTIQUES GENERALS...................................... 19

CLASSIFICACIÓ JURÍDICA I ESTABLIMENTS ............................................ 19

ESTABLIMENTS PRINCIPALS I SECUNDARIS ........................................... 22

ANTIGUITAT EMPRESARIAL ................................................................... 24

LOCALITZACIÓ A POLÍGONS D’ACTIVITAT ECONÒMICA ........................ 25

LA CIUTAT COM A VECTOR ECONÒNOMIC ........................................... 27

6. ESTRUCTURA DEL TEIXIT ECONÒMIC ................................................ 29

EXPORTACIÓ .......................................................................................... 29

ACTIVITATS D’ ALT VALOR AFEGIT ......................................................... 30

DIMENSIÓ EMPRESARIAL ....................................................................... 31

MERCATS FINANCERS ............................................................................. 32

7. ANÀLISI SECTORIAL (2008-2013) ........................................................ 33

ENERGIA I AIGUA .................................................................................... 34

INDÚSTRIES EXTRACTIVES ..................................................................... 37

INDUSTIA QUIMICA ................................................................................ 40

METALL ................................................................................................... 43

ALIMENTACIO ......................................................................................... 46

TÈXTIL ..................................................................................................... 49

FUSTA I SURO ......................................................................................... 52

PAPER I ARTS GRAFIQUES ...................................................................... 55

PLASTIC I CAUTXÚ .................................................................................. 58

ALTRES MANUFACTURES ....................................................................... 61

CONSTRUCCIÓ ........................................................................................ 64

COMERÇ AL MAJOR ................................................................................ 67

COMERÇ AL DETALL ............................................................................... 70

RESTAURACIO I HOTELERIA (SECTOR TURÍSTIC) ................................... 73

REPARACIONS ........................................................................................ 76

SERVEIS A EMPRESES ............................................................................. 79

TRANSPORT I LOGÍSTICA ........................................................................ 82

ALTRS SERVEIS ........................................................................................ 85

4

8. ALTRES CLASSIFICACIONS .................................................................. 88

ACTIVITTATS EN CONEIXEMENT I INNOVACIÓ ...................................... 88

TIC .......................................................................................................... 89

SERVEIS FINANCERS ............................................................................... 90

ADMINISTRACIO PUBLICA ..................................................................... 91

EDUCACIO I RECERCA ............................................................................ 92

SALUT ..................................................................................................... 93

SERVEIS SOCIALS .................................................................................... 94

EDICIÓ, CULTURA I LLEURE .................................................................... 95

9. CONCLUSIONS ................................................................................... 96

INDUSTRIA ............................................................................................. 96

COMERÇ I TURISME................................................................................ 97

SERVEIS I CONSTRUCCIO ....................................................................... 98

10. ANNEX ............................................................................................ 99

Resum cens empresarial 2008-2013 INDÚSTRIA ................................... 99

Resum cens empresarial 2008-2013 CONSTRUCCIÓ I SERVEIS ............ 100

11. FITXA METODOLOGICA ................................................................ 101

Divisió IAE ............................................................................................. 106

Divisió CNAE ......................................................................................... 108

2. PRESENTACIÓ

El Vallès Occidental ha estat, tradicionalment, una de les comarques amb més pes

industrial i dinamisme de l’economia de Catalunya i l’Estat espanyol. Aquest rol

s’ha mantingut durant els anys 90 i 2000, però d’ençà el 2008 s’està produint una

ràpida reconversió econòmica. Aquesta reconversió produïda per la crisis

econòmica està canviant fortament els sectors principals de l’economia comarcal,

fent front a canvis estructurals de l’economia i a canvis d’origen divers no

estrictament relacionats amb el territori, cada vegada més interdependent de

factors externs.

La conseqüència principal d’aquest procés ha estat el tancament d’empreses i la

pèrdua de llocs de treball, fent augmentar l’atur situat al 2013 al voltant del 21%.

El canvi en les tendències econòmiques de la comarca va més enllà de la

destrucció de llocs de treball i d’empreses, també està relacionat amb com ha

canviat la base empresarial encara existent en funció dels diferents vectors

d’anàlisi que existeixen, com són la innovació, l’ exportació, entre d’altres.

En diferents debats i estudis efectuats sobre l’economia del Vallès Occidental,

s’ha intentat esbrinar la relació entre factors locals i externs, i si és possible pels

territoris actuar i produir millors resultats en temps de crisi, diferenciar-se de la

conjuntura econòmica. En altres paraules, si existeixen elements d’actuació

d’àmbit local que puguin contrarestar els estralls d’elements macroeconòmics

d’àmbit regional europeu. La realitat és que les condicions macroeconòmiques

imposades en un context de crisis i de recessió econòmica fan gairebé impossible

canviar aquesta tendència, però en una vista en detall, no tots els sectors

d’activitat han decrescut, i existeixen territoris i regions que han pogut mantenir

millor les empreses i ocupació existent.

En l’actual context econòmic, les regions i ciutats competeixen entre si per

atraure talent i recursos per millorar el desenvolupament. Diferents tendències

de recuperació econòmica parlen d’una recuperació no a nivell general sinó

diferenciada per regions i ciutats.

Un dels principals elements de diferenciació entre els territoris és l’accés a la

informació i la seva transformació en coneixement. Aquest coneixement de

l’economia s’ha de poder relacionar amb l’entorn geogràfic més proper i ser

capaç d’esbrinar les diferències internes que existeixen a la comarca.

Les Cambres de Comerç són un dels agents amb més informació relativa a les

empreses, i disposen d’un cens empresarial que cobreix més de 65.000 empreses

al Vallès Occidental amb prop de 76.000 establiments censats al Vallès

Occidental.

L’explotació en detall d’aquestes dades no s’havia produït més que en diferents

publicacions anomenades “Ritme econòmic” i “Estudis de conjuntura del Vallès

Occidental”, publicades per les Cambres de Comerç de Sabadell i Terrassa.

Aquestes analitzaven el cens d’empreses cameral que agrupa la totalitat

d’empreses existents al Vallès Occidental.

En la present radiografia, l’anàlisi efectuat va més enllà i intenta apropar la lupa

per avaluar la situació dels diferents sectors econòmics a escala local, utilitzant no

només eines d’anàlisi econòmica sinó també geogràfica, com és la geolocalització

dels diferents establiments empresarials.

6

3. METODOLOGIA I OBJECTIUS

El present treball té com a objectiu principal fer balanç de l’estructura del teixit

empresarial de la nostra comarca des de l’inici de la crisi econòmica fins a l’any

2013, a partir de l’explotació del cens empresarial que disposen les cambres de

comerç mitjançant la informació facilitada per hisenda i emplenada per a les

pròpies empreses.

Aquest document no pretén efectuar propostes concretes de com afrontar la

recuperació econòmica sinó exposar els efectes i conclusions dels canvis de base

econòmica ocorreguts al Vallès Occidental durant el període 2008-2013.

Per disposar d’una visió més general dels canvis econòmics s’ha incorporat també

informació provinent de l’Anuari Comarcal (PIB) i dades comparatives del conjunt

de Catalunya i l’estat de la Seguretat Social.

Els continguts més destacats que s’han incorporat en el treball són els següents:

Impacte en l’economia local

S’ha analitzat la transformació econòmica del territori a escala municipal. Per

això, s’han treballat les variables més destacades (PIB, total empreses, sectors,

establiment principal, sucursals,...) a aquesta escala.

Dinàmiques sectorials

Cada sector d’activitat econòmica té les pròpies casuístiques i complexitats que

depenen en alguns casos de factors externs, els quals no es pretenen explicar en

aquesta radiografia, però si posar l’accent en dos aspectes fonamentals com és

l’ocupació d’aquell sector i la xifra de negoci existent. La relació entre aquests

elements no és sempre lineal i cal estudiar en profunditat les relacions, així com

intentar establir una xifra de negoci comarcal a través de la suma de la facturació

existent per empresa, si aquesta té la seu principal a la comarca. També és

interessant la comparativa per subsectors econòmics per detectar

especialitzacions sectorials. En aquest sentit, s’ha realitzat una fitxa específica per

sector.

Empresaris individuals i autònoms

La present radiografia pretén analitzar el total de les activitats econòmiques

existents a la comarca, per tant incorpora de la mateixa manera els empresaris

individuals i les grans empreses, ja que en ambdós casos el tractament és el

d’empreses.

Localització

La present radiografia parteix de l’existència de més de 70.000 establiments

geolocalitzats al Vallès Occidental. Per analitzar aquesta variable s’ha cregut

convenient la realització de diferents mapes de calor que analitzen la intensitat

en la localització d’activitats. L’objectiu és detectar les principals concentracions

territorials dels establiments per sector d’activitat. Una altra variable explotada és

la localització dels establiments dins un polígon d’activitat econòmica o no.

Anàlisi DAFO

Un cop presentades totes les dades s’efectua una anàlisis DAFO (Debilitats,

Amenaces, Fortaleses, i Oportunitats) de la situació dels grans sectors econòmics

al 2013. Aquest pretén donar algunes pinzellades que ajudin a situar les accions

de millora i suport del dinamisme econòmic comarcal.

7

4. DADES I IMPACTE GENERAL

EVOLUCIÓ DEL PIB COMARCAL

L’any 2013 el Vallès Occidental és la segona comarca catalana per VAB total de

Catalunya, just per darrera del Barcelonès i per damunt del Baix Llobregat. Amb

21.274 M€ de VAB total, fet que suposa l’11% del total català de 188.286 M€.

El VAB total l’any 2012 va retrocedir, un -7,6% respecte al 2008. Aquesta reducció

és força superior a la catalana, que fou de -4,0%.

Per grans sectors, els serveis i l’agricultura resisteixen en aportació total i la

construcció i la indústria presenten una reducció important de generació de VAB.

Per subsectors, només presenten variacions positives l’energia i indústries

extractives, el químic, tèxtil i arts gràfic (essent l’únic que ho fan per sobre la

mitjana catalana), l’hostaleria i l’administració pública.

-25%

-20%

-15%

-10%

-5%

0%

5%

Agricultura Indústria Construcció Serveis Total

Vallès Occidental

Catalunya

-20%

-15%

-10%

-5%

0%

5%

10%

Vallès Occidental

Catalunya

Variació del VAB per gran sectors en M€. 2012 Vs 2008

Font: Anuari comarcal Catalunya Caixa 2013 Elaboració pròpia

Font: Anuari comarcal Catalunya Caixa 2013 Elaboració pròpia

Variació del VAB serveis en M€. 2012 Vs 2008

Variació del VAB industrial en M€. 2012 Vs 2008

8

0

5

10

15

20

25

Aportació del VAB Vallès Occidental sobre Catalunya per sectors i subsectors 2011

Agricultura

Indústria

Construcció

Serveis

I extractiva, energia

I Química, textil, arts gràfiques

I metall, transport, electrònica

Comerç

Telecomuniacions, TIC

Hostaleria

Finaçes i Asseg.

Immoblilia`ries i administravies

Ad. Pública

Total

Font: Elaboració propia en base a les des dades publicades a l’IDESCAT

9

AGRICULTURA I RAMADERIA

INDÚSTRIA

Variació aportació del VAB subsectors industrials en M€. 2012 Vs 2008

-20

-15

-10

-05

00

05

10

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 Vallès Occidental

Catalunya

-10

-05

00

05

10

15

20

25

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012

Vallès Occidental

Catalunya

-04

-03

-02

-01

00

01

02

03

04

Cer

eals

Lleg

um

ino

soes

Tub

ercl

es

Cu

ltiu

s in

du

stri

als

her

bac

is

Farr

atge

s

Ho

rtal

isse

s

Fru

ita

fres

ca

Fru

ita

seca

Cít

rics

Vi i

su

bp

Oli

d'o

liva

Flo

rs i

pla

nte

s

Llav

ors

Vaq

uí

Ovi

i C

abru

m

Po

rcí

Avi

ram

Alt

res

anim

als

Llet

Ou

s

Alt

. Pro

d r

amad

ers

Fust

a

Pes

ca

-04

-03

-02

-01

00

01

02

03

04

05

Evolució variació VAB interanual Evolució variació VAB interanual

Variació aportació VAB subsectors primaris en M€ 2012 vs 2008

Font: Anuari comarcal Catalunya Caixa 2013 i elaboració pròpia

10

CONSTRUCCIÓ

Les tendències sectorials a Catalunya i el Vallès Occidental durant el període de

crisi han estat molt semblants, tot i que, en línies generals, el Vallès Occidental

ha tingut un comportament lleugerament pitjor en quan al VAB durant el període

analitzat. Durant el 2012 es percep un canvi en aquesta tendència, on al Vallès

Occidental té un comportament menys negatiu.

Pels sectors industrials es detecta un gran canvi en la base empresarial tant a

Catalunya com al Vallès, en els sectors de l’energia i indústries extractives, aquest

canvi és molt més visible a Catalunya. Altres sectors que adquireixen un augment

significatiu dins el VAB industrial són l’alimentació, química, maquinaria i material

del transport. Hi ha un gran retrocés de la importància relativa de la indústria del

paper i les arts gràfiques, a Catalunya, menys evident que al Vallès. Pel sector

serveis els canvis en l’aportació del VAB per cada sector al Vallès ha estat molt

similars als de Catalunya, destaca el lleuger augment del comerç al Vallès, el gran

retrocés dels serveis de transports i logística, i l’augment dels serveis empresarials

i immobiliaris tant al Vallès Occidental com a Catalunya.

SERVEIS

Variació aportació del VAB subsectors serveis en M€. 2012 Vs 2008

-20

-15

-10

-05

00

05

10

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 Vallès Occidental

Catalunya

-05

00

05

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012

Vallès Occidental

Catalunya

-05

-04

-03

-02

-01

00

01

02

03

04

05

Evolució variació VAB interanual

Evolució variació VAB interanual

11

IMPACTE SECTORIAL I LOCAL DE LA CRISI

DADES GENERALS: EMPRESES I ESTABLIMENTS

Per fer el gruix de l’anàlisi la font de dades utilitzada és el Cens d’activitats

econòmiques de la Cambra de Comerç. Aquest correspon a les dades de 1 de

gener del 2013.

El resum general de les dades és el següent:

Número empreses: 65.509

29.681 Autònoms

35.828 Societats

62.276 empreses amb la seu principal al Vallès Occidental.

3.233 empreses amb seu principal fora del Vallès Occidental.

Número d’establiments: 76.566

12.896 a Polígons d’Activitat Econòmica

63.760 fora dels polígons d’Activitat Econòmica

60463 establiments principals

16071 establiments secundaris

Nombre d’altes IAE de les empreses: 85.227

DADES LOCALS

Balanç percentual d’empreses existents per municipis 2008-2013

Balanç total nombre d’empreses 2008-2013

12

Tots els municipis a excepció de Sant Cugat del Vallès i Gallifa, han sofert un

descens net i percentual del cens empresarial, fet que ha suposat una destrucció

total de teixit empresarial de -12.583 empreses, el -16.1% de les existents al 2008.

Sant Cugat del Vallès al tenir al tenir una base empresarial més orientada als

serveis i un percentatge d’empreses d’alt valor afegit ha tingut un comportament

molt diferent de la resta de la comarca. En canvi, municipis més industrials, han

tingut un descens net situat dins una forquilla d’entre el -11% Viladecavalls i -24%

Montcada i Reixac. La resta de municipis amb un millor comportament han estat

Ullastrell -12%, Matadepera -12%, Sant Quirze del Vallès -13% i Castellar del

Vallès -14%. Sabadell -22% ha tingut un retrocés superior al de Rubí -19%,

Terrassa -17% i Cerdanyola del Vallès 16%.

La intensitat absoluta en el tancament d’empreses s’ha produït, lògicament, a les

co-capitals Sabadell i Terrassa. El comportament de les dos co-capitals ha estat

semblant en la magnitud del descens d’empreses, però amb diferències pel que fa

al comportament sectorial, que dona com a resultat 325 empreses menys a

Sabadell respecte Terrassa.

El sector serveis, malgrat tenir un millor comportament global que la indústria i la

construcció, va ser el que en termes nominals ha tingut un balanç més negatiu, de

5.595 empreses menys. La construcció ha arribat al 2013 amb un 38% d’empreses

inferior al 2008.

La indústria, amb un -20% d’empreses menys, ha perdut pes dins la comarca, ara

molt més orientada a serveis. El metall com a gran sector industrial del Vallès, ha

patit una davallada de més del 19% de les empreses, amb -738 empreses menys.

En canvi el sector químic ha estat el que ha tingut una pèrdua percentual superior

-30% i 117 empreses menys.

DADES SECTORIALS

0,3 0,3 0,3

4,4

0,5

1,3 1,0 1,2

0,5 0,3

Percentatge sobre el total d'empreses al Vallès

Occidental sectors industrials

15,2

7,5

16,6

7,0 3,0

9,0

21,6

10,0

Percentatge sobre el total d'empreses al Vallès

Occidental serveis i construcció

13

Serveis i Construcció empreses 2013 i diferència vers el 2008

Grans sectors total empreses any 2013 i diferencia vers el 2008

Indústria empreses 2013 i diferència vers el 2008

Variació percentual empreses per grans sectors 2008-2013

204 230 265

3058

334

914 645 803

357 194 41

-77 -117 -738

-112 -371 -205 -124 -72 -61

Empreses 2013 Diferència 2008-2013

8770

5466

11419

4351

1915

5793

14219

6572

-5389 -481 -2581 23 -590 -1021 -602 -143

Empreses 2013 Diferencia 2008-2013

7004 8770

49735

65509

-1836 -5389 -5395 -12620

Indústria Construccio Serveis Total

-40

-35

-30

-25

-20

-15

-10

-5

0

Indústria Construccio Serveis Total

El sector industrial

676,2 643

596,3 533,5

488,1 455,9 446,6

358,7 296,1 296,1

228,5 224,1 224,1

127,4 101,8 86,8 50,3

5,3 4,3

1732

1468

912

478 473 457 443 368 348 346 235 234 226 214 205

77 63 49 20 17 12 2

Total VAB Indústria per municipis en M€ (2012)

Establiments per municipi (2013)

El període 2008 – 2013 ha estat més negatiu pels sectors industrials afectant de

manera més intensa als que tenen una forta implantació al Vallès Occidental, com

és la indústria química. L’energia i aigua és l’únic sector que trenca la inèrcia

negativa malgrat ser un sector amb poca importància pel PIB comarcal.

Només en dos casos trobem establiments amb empreses que tenen més d’un 5%

d’empreses amb l’adreça principal fora de la comarca, són els sectors de

l’alimentació i les indústries extractives. En general el capital econòmic vallesà

manté la seva localització principal a la comarca.

Destaca que Rubí sigui el municipi amb el VAB més important de la comarca, però

només el tercer en nombre d’empreses. Terrassa tant en VAB industrial, com en

nombre d’establiments supera l’altre co-capital Sabadell. Castellbisbal i Santa

Perpètua de Mogoda són els altres grans centres industrials de la comarca.

0

500

1000

1500

2000

2500

3000

3500

4000

EP Vallès Occidental EP no Vallès Occidental

2,73

5,09 4,31

2,27

5,83

2,31 1,47

2,80 2,85 2,29

Variació percentual empreses 2013 vers 2008

Percentatge d’empreses amb l’establiment principal fora del Vallès Occidental

Nombre d’empreses per sector segons origen establiment principal (2013)

25,2

-25,1

-30,6

-19,4

-25,1 -28,9

-24,1

-13,4 -16,8

-23,9

-40,00

-30,00

-20,00

-10,00

0,00

10,00

20,00

30,00

16

El sector de la construcció

2667

1929

941 700

444 354 325 313 305 219 149 145 140 134 129 108 92 67 59 51 26 21 3

568,9

488,3

201,3 148,5

97,3 95,9 80,1 56,7 55,1 52,7 42,2 40,7 40,7 21,4 16,7 15,9 11,8 10,9 10


Total VAB Construcció per municipis en M€ (2012)

17

El sector de serveis

3348 3143

1545

937,1 935 581 534,7 507

335,7 292,7 286 239 215,3 188,4 114,3 85,4 81,6 69,3 41,5

13456 12914

7353

4389 3797

2257 2205 1962 1747 1501 1333 1146 944 622 614 612 405 314 271 137 84 28 14


Total VAB Serveis per municipis en M€ (2012)

Anàlisi empreses serveis i construcció per sector i origen

El sector de la construcció és dins el sector serveis el que ha tingut un major

decreixement tot i que inferior a d’altres sectors industrials, que tenen caigudes

superiors. El sector de reparacions i els de comerç al major i al detall, també es

situen en la franja del -20% d’activitats, mentre que els serveis a empreses i altres

serveis han tingut davallades mínimes. El sector de la restauració i hostaleria ha

crescut lleugerament seguint la tendència catalana de creixement del sector.

Els establiments de comerç al detall i serveis a empreses són les activitats amb

més establiments superant ambdós els 14.000 establiments.

Per VAB, Sabadell és el municipi amb més M€, però el segon en establiments,

seguit de Terrassa que en aquest cas concentra el major nombre d’establiments

en serveis i construcció.

0

2000

4000

6000

8000

10000

12000

14000

16000

18000

EP no Vallès Occidental

EP Vallès Occidental

0,89

5,80

3,03

1,64 1,44 1,34

2,96

2,09

Variació percentual empreses 2013 vers 2008


Nombre d’empreses per sector segons origen establiment principal (2013)

-38,06

-8,09

-18,44

0,53

-23,55

-15,63

-4,06 -2,13

-40,00

-35,00

-30,00

-25,00

-20,00

-15,00

-10,00

-5,00

0,00

5,00

19

5. EVOLUCIÓ I CARACTERÍSTIQUES GENERALS

CLASSIFICACIÓ JURÍDICA I ESTABLIMENTS

5,2%

3,2% 3,0%

1,8% 1,7% 1,2%

0,7% 0,6% 0,6% 0,3% 0,4%

Altres classificacions jurídiques

38,1%

43,2%

Societat de responsabilitat limitada

Espanyol amb DNI

Principals classificacions jurídiques (2013)

20

0%

20%

40%

60%

80%

100%

0%

20%

40%

60%

80%

100%

Classificació jurídica de l’empresa per sector (2013)

Classificació jurídica de l’empresa per municipi (2013)

21

15,5%

30,1% 29,8%

23,2%

33,7%

23,8% 21,9% 22,3% 24,7%

21,1%

9,2%

24,1%

33,8%

28,9%

22,2%

7,3%

14,8%

24,3%

1,8 1,2

1,6 1,7 0,9

1,3 1,4 1,5 1,7 1,5

4,1

1,6

0,6 0,6 1,2

7,2

2,4

1,1

Mitjana de nombre d'establiments a fora del Vallès Occidental d'empreses locals per sector


22

ESTABLIMENTS PRINCIPALS I SECUNDARIS

Del total d’empreses existents al Vallès Occidental i els seus respectius

establiments, existeix un diferent percentatge sobre l’origen geogràfic de les

empreses per sector d’activitat econòmica. Aquesta dada ve donada per l’adreça

principal de l’empresa dins l’Estat espanyol. Aquesta dada dona una rellevància

baixa pel que fa a les empreses amb establiment principal fora del Vallès

Occidental unes 3.160 empreses, xifra inferior al 5%.

De la mateixa manera que les empreses localitzades a la comarca, les empreses

amb seu principal al V. Occidental, tenen també diferents establiments fora de la

comarca i localitzats per tot l’Estat espanyol. El percentatge d’empreses amb una

xifra inferior d’establiments secundaris ens indica sectors més atomitzats on

existeix un elevat nombre d’empresaris individuals, i és un símptoma comú de

falta de competitivitat per l’elevada atomització d’un sector. En aquest cas els

sectors de la construcció i el transport són dos de les activitats que han tingut un

major descens en el nombre d’empreses total .

Dins els sectors industrials a excepció del sector d’energia i aigua, amb un 15,5%

d’establiments secundaris, la resta d’activitat es situa dins la forquilla d’entre el

20 i 33%. En aquest cas les indústries químiques i de l’alimentació presenten

percentatges per sobre del 30%. El sector d’Energia i Aigua és en canvi el sector

industrial que més establiments fora de la comarca té. El de l’Alimentació és en

canvi el que menor percentatge d’establiments a fora de la comarca i el que més

empreses amb establiments secundaris té a la comarca.

Dins les activitats del sector serveis tenim que el sector del comerç al detall, és el

que presenta un percentatge d’empreses amb establiment secundari més baix

amb un 33%. Els sector de comerç al major, turístic, i reparacions també tenen

percentatges alts superiors al 20%. Les empreses de comerç al detall i la

restauració tenen un baix nombre d’establiments fora de la comarca, només una

de cada dues empreses complien aquest cas.

23

0%

20%

40%

60%

80%

100%

Est. Principal

Est. secundari

0%

20%

40%

60%

80%

100%

Est. Principal

Est. Secunadari

Tipologia dels establiment per sector econòmic

Tipologia dels establiment per municipi

24

ANTIGUITAT EMPRESARIAL

24,0 20,7 19,8 19,0 18,4 18,1 18,1 17,8 17,7 17,6 16,8 16,4 15,1 14,6 14,3 13,9 13,1 12,3

18,8 16,9 16,8 16,8 16,6 16,6 16,3 16,3 16,0 16,0 15,9 15,1

13,4 13,3 13,1 12,3 11,6 11,3 10,9 10,1 10,1 9,9 7,1

Antiguitat mitja empresarial per sector econòmic

Antiguitat mitja empresarial per municipi

25

LOCALITZACIÓ A POLÍGONS D’ACTIVITAT ECONÒMICA

47,3%

37,6% 32,5% 31,0%

28,5% 27,6% 24,5% 23,3%

20,6% 18,4% 18,2% 17,9% 16,8% 16,7% 12,4% 11,4% 10,9% 10,8% 10,8%

69,3 66,5

55,2 54,7

40,8 39,3 39,0 36,0 34,6 30,0 27,4

22,4

13,7 10,6 9,4 7,9 7,3 7,0

Percentatge i nombre d’empreses situades a PAE per municipi

Percentatge d’empreses localitzades a PAE de cada sector econòmic

26

El nombre total d’establiments localitzats en polígons industrial de la comarca és

del 16,8% (12.896 ). Grans ciutats com Sabadell i Terrassa no tenen més d’un 10%

de les empreses situades dins un PAE, mentre que d’altres com Rubí i Sant Cugat

del Vallès, tercera i quarta en total d’habitants, tenen un percentatge superior al

18 i 20% respectivament.

Polinyà és la població amb un percentatge d’empreses localitzades a polígons

superiors, arribant a gairebé la meitat d’empreses del municipi. Sentmenat, Santa

Perpetua de Mogoda i Barberà del Vallès també superen el 30%.

Per localització d’establiments per sectors, els industrials són els que

percentualment tenen un major nombre d’establiments situats dins PAE. En

aquest cas, les indústries químiques, amb un 70%, és el sector amb una major

implantació, malgrat només representar un 1,83% dels establiments situats a

PAE.

El comerç al major té el 40% dels seus establiments ubicats en polígons, cinquè

sector amb més percentatge; però a nivell de representativitat és el primer en

nombre d’establiments totals, concentrant el 20% dels establiments ubicats a

polígons. El segueix els serveis a les empreses amb un 16,5% i el metall amb un

15,5%.

Percentatge d’empreses concentrades a PAE per sectors econòmics

20,1%

16,6%

15,5%

9,0%

6,8%

4,9%

4,3%

3,9%

3,1%

3,1%

2,9%

2,3%

2,2%

1,8%

1,2%

1,2%

0,5%

0,5%

Comerç al major

Serveis a empreses

Metall

Comerç al detall

Construcció

Transports i comunicacions

Altres serveis

Reparacions

Restauracio i hoteleria

Textil

Paper i arts grafiques

Fusta i Suro

Plàstic i Cautxu

Indústries químiques

Industries extractives

Alimentacio

Altres indústries manufactureres

Energia i aigua

27

LA CIUTAT COM A VECTOR ECONÒNOMIC

El sector del comerç al detall és el segon sector econòmic per darrera del de

serveis a les empreses en nombre total d’empreses existents. D’altra banda,

aquest sector és el que diferencia un nucli urbà amb atractivitat i capacitat per

atraure població no resident i serveis, ja que té una elevada concentració.

El sector serveis té una major complexitat en quan a l’anàlisi de la seva situació i

malgrat en la majoria de casos es situen en la trama urbana de les ciutats, la seva

localització no depèn tant de la concentració d’activitats sinó que també està

relacionada amb aspectes sectorials.

Els centres comercials en alguns casos considerats com polígons d’activitat

econòmica són grans concentracions comercials que atreuen a població d’àmbit

supramunicipal. Dos centres comercials ubicats a poblacions de població mitjana

com Sant Quirze del Vallès i Barberà del Vallès, són les dos poblacions amb una

mitjana més alta de superfície comercial per població.

El municipi de Terrassa, malgrat ser el segon municipi amb més superfície de

comerç al detall i tenir un 33% de la superfície comercial de la comarca ubicada a

centres comercials, es situa en el novè lloc en superfície comercial total per

habitant.

L’efecte de l’existència de centres comercials i la incidència sobre el comerç urbà

també és clar en el cas de Rubí, ja que disposa de centres comercials al municipi

veí de Sant Cugat del Vallès. Rubí té una oferta comercial per habitant inferior a

la mitjana comarcal d’1’42 metres per habitant, ocupant la setzena posició a la

comarca, en canvi per superfície total Rubí és el quart municipi amb més

superfície existent, amb més de 85.000 metres quadrats.

Sant Cugat del Vallès (1,89) i Montcada i Reixac (1,83), mantenen encara una

sòlida oferta comercial al tenir una mitjana de superfície comercial per habitant

superior a la mitjana comarcal. Mantenir una forta presencia d’activitats de

comerç al detall és de gran importància per atraure noves activitats econòmiques

relacionades amb sectors més tecnològics, que necessiten d’entorns urbans

dinàmics i amb usos diversos.

Sant Quirze del Vallès 15%

Barberà del Vallès 17%

Sabadell 21%

Sant Cugat del Vallès 13%

Montcada i Reixac

1%

Terrassa 33%

Superficie destianda a centres comercials

28

.

3,36

2,52

1,92 1,89 1,83 1,83 1,82 1,65 1,62 1,47 1,42 1,34 1,34 1,30 1,29 1,15 1,15 0,75 0,59 0,42 0,32 0,30

399.076 349.086

160.526

85.500 81.871 75.096 63.730 63.573 48.248 46.503 38.630 19.475 18.247 14.844 9.785 8.025 4.644 3.635 3.243

Superficie comerç al detall m2

Superfície comercial pel comerç al detall per municipi

Superfície comercial per habitant

29

6. ESTRUCTURA DEL TEIXIT ECONÒMIC

EXPORTACIÓ

Les dades relatives als mercats d’exportació necessiten d’anàlisis en profunditat,

ja que cal examinar amb deteniment cada mercat i els productes d’exportació.

Una pinzellada de l’estat de l’exportació al Vallès Occidental en relació a

Catalunya i a la indústria, que és el sector més exportador per davant dels serveis,

ens indica que l’evolució recent d’un augment de l’exportació sobretot evident als

sectors d’alimentació i begudes, tèxtil i calçat i químic, d’on el Vallès Occidental,

té un part important del VAB nacional de Catalunya.

Catalunya té una tendència mitjana que suposa un 25% de les exportacions, al

respecte de l’estat en el cas de la química aquest percentatge puja fins al 45%.

Malgrat això la industria química no és el sector en valor econòmic amb més

guany, ja que altres sectors com el tèxtil i el calçat tripliquen el valor de les

exportacions de la indústria química.

0

4000

8000

12000

16000

valo

r e

n M

€

Exportacions per branca d'activitat a Catalunya

-3000

-2000

-1000

0

1000

2000

3000

4000

0 5

10 15 20 25 30 35 40 45 50

Percenetatge exportacions Catalunya respecte Espanya 2013

Evolució exportacions 2007-2013 per sectors industrials a Catalunya

30

ACTIVITATS D’ ALT VALOR AFEGIT

De les més de 65.000 empreses ubicades al Vallès Occidental, 8.200 activitats es

poden considerar, segons la classfiació de l’eurostat, com activitats d’alt valor

afegit. El 70% d’aquestes activitats entrarien dins els serveis basats en

coneixement, només un 2% de les empreses correspon a l’indústria de nivell

tecnològic alt.

Gairebé dos terceres parts d’aquestes empreses es situen en els municipis de Sant

Cugat del Vallès, Terrassa i Sabadell. La resta de municipis amb més empreses

d’alt valor afegit es situen en la part sud de la comarca i en proximitat a

Barcelona. Només existeixen 39 d’alt valor afegit situades al Vallès Occidental

amb el seu establiment principal fora de la comarca

194

1175 1076

5753

Indústria nivell tecnològic alt

Indústria nivell tecnològic mitjà alt

Serveis de tecnologia alta

punta

Serveis basats en coneixement

Activitats tecnologiques d'alt valor afegit

25%

21%

16% 14% 12% 12% 12% 11% 11% 11% 11% 10% 10% 10% 10% 10% 10% 08% 08% 08% 08%

04% 04% 03%

Activitats econòmiques d'alt valor afegit per municipi

31

DIMENSIÓ EMPRESARIAL

El 75% de les empreses de la comarca tenen només entre 1 i 5 % de treballadors. 13 municipis redueixen la mitjana de treballadors per empresa, sent Viladecavalls el que més la redueix, en canvi, altres 9 municipis incrementen la mitjana de treballadors per empreses entre l’any 2008 i 2013. A excepció de Badia del Vallès, que per altra banda tenia una de la mitjanes més baixes de la comarca, la resta de poblacions no arriben a augmentar en més d’un treballador la mitjana municipal. La mitjana municipal de la comarca baixa dels 10,1 treballadors per empresa a 9,59.

25808

5188

2495

893

506

238

51

76

0 5000 10000 15000 20000 25000 30000

1 - de 1 a 5 treballadors







8 - més de 500 treballadors

Municipi Total 2013 Total 2008diferencia

Badia del Vallès 5,55 4,01 1,54

Barberà del Vallès 11,35 12,96 -1,61

Castellar del Vallès 6,67 7,97 -1,30

Castellbisbal 15,96 17,12 -1,16

Cerdanyola del Vallès 12,14 11,46 0,68

Gallifa 1,57 1,50 0,07

Matadepera 5,08 5,48 -0,40

Montcada i Reixac 12,07 11,78 0,29

Palau-solità i Plegamans 19,15 21,79 -2,64

Polinyà 12,18 11,52 0,66

Rellinars 2,50 3,80 -1,30

Ripollet 6,22 6,15 0,07

Rubí 8,61 8,95 -0,34

Sabadell 8,91 8,77 0,14

Sant Cugat del Vallès 15,29 14,78 0,51

Sant Llorenç Savall 2,89 3,48 -0,59

Sant Quirze del Vallès 12,04 13,89 -1,85

Sentmenat 8,27 8,42 -0,15

Terrassa 8,43 9,20 -0,77

Ullastrell 3,87 5,22 -1,35

Vacarisses 11,96 11,20 0,76

Viladecavalls 20,31 22,83 -2,52

Vallès Occidental 9,59 10,10 -0,51

Nombre d’empreses per trams de facturació

Evolució mitja de treballadors per empresa i municipi

32

MERCATS FINANCERS

Les conseqüències de la crisi financera al sector empresarial de tot l’estat

espanyol ha estat una forta restricció de l’accés al crèdit per part de les empreses.

El Vallès Occidental amb dues caixes d’estalvi suprimides durant la crisi, ha perdut

un gran element de suport financer per les empreses de la comarca.

Les necessitats de reestructuració del deute intern del bancs i el prolongat temps

que el sector ha necessitat per fer la seva reestructuració ha produït en molts

casos la impossibilitat de realitzar noves inversions empresarials, situació que ha

perdurat durant el període 2008-2013.

Les empreses que durant aquest període tenien un elevat índex d’apalancament

no han pogut refinançar el seu deute. La competència de tercers països en sector

estratègics com la indústria ha perjudicat encara més la competitivitat del sector

manufacturer, davant de la situació de bonança a d’altres països sobretot fora del

continent europeu amb capacitat d’inversió.

En resum, el rati d’endeutament de les empreses constructores s’ha mostrat

indigerible pel sector bancari, amb una exposició al fiançament molt fort, que ha

anat augmentant. En canvi, durant el 2008 el finançament en sectors de la

informació era igualment molt elevat, però s’ha anat reduint dràsticament per la

recuperació de les inversions gràcies al bon comportament econòmic d’aquest

sector.

La no renovació dels crèdits a la resta de sectors ha fet baixar el seu

endeutament, però ha impedit noves inversions tecnològiques o productives per

la falta d’accés al crèdit.

A la comarca, durant el període 2007-2013, es varen tancar 215 sucursals.

Dades d’endeutament per grans sectors gener 2013 Banc d’Espanya

-80

-70

-60

-50

-40

-30

-20

-10

0

Sab

adel

l

Terr

assa

San

t C

uga

t d

el V

allè

s

Cer

dan

yola

del

Val

lès

Bar

ber

à d

el V

allè

s

Mo

ntc

ada

i Rei

xac

Rip

olle

t

San

ta P

erp

ètu

a d

e …

Cas

tella

r d

el V

allè

s

San

t Q

uir

ze d

el V

allè

s

Pal

au-s

olit

à i P

lega

man

s

Cas

tellb

isb

al

Po

linyà

Sen

tmen

at

Bad

ia d

el V

allè

s

Vila

dec

aval

ls

Mat

adep

era

San

t Ll

ore

nç

Sava

ll

Vac

aris

ses

Ulla

stre

ll

Saldo nombre d'oficienes bancàries 2007-2013

Nombre d'oficines bàncaries

33

7. ANÀLISI SECTORIAL (2008-2013)

ENERGIA I AIGUA

42%

17% 3%

10%

7%

7%

7%

2%

5% Fins a 300.000 €

300.001 a 600.000 €

600.001 a 1.500.000 €

1.5M a 3M€

3M a 6M €

6M a 15M €

15M a 30M €

30M a 60M €

Més de 60M €

Repartiment d’empreses per trams de facturació Comparativa empreses entre el 2008 i 2013

VOCC 2008 (163) 2013 (204) 87%

4% 4%

1% 2% 1% 1% 0% 1 a 5 Tr.

6 a 10 Tr.

11 a 25 Tr.

26 a 50 Tr.

51 a 100 Tr.

101 a 250 Tr.

251 a 500 Tr.

42%

17%

19%

9%

6%

4% 1% 1%

1% Fins a 300m €

300m a 600m €

600m a 1.5 M €

1.5 M a 3 M €

3 M a 6 M €

6 M a 15 M €

15 M a 30 M €

30 M a 60 M €

Més 60 M €

Repartiment d’empreses per nombre de treballadors

1

8

3

6

8

0

3

5

4

2

0

9

8

27

52

2

5

5

4

46

0

2

4

1

7

3

7

9

1

1

3

5

2

0

13

12

31

23

0

5

3

3

30

0

2

2

BADIA DEL VALLES

BARBERA DEL VALLES

CASTELLAR DEL VALLES

CASTELLBISBAL

CERDANYOLA DEL VALLES

GALLIFA

MATADEPERA

MONTCADA I REIXAC

PALAU SOLITA I PLEGAMANS

POLINYA

RELLINARS

RIPOLLET

RUBI

SABADELL

SANT CUGAT DEL VALLES

SANT LLORENÇ SAVALL

SANT QUIRZE DEL VALLES

SANTA PERPETUA DE MOGODA

SENTMENAT

TERRASSA

ULLASTRELL

VACARISSES

VILADECAVALLS

2013 2008

35

Mapa de localització

Altes i baixes d’empreses i especialitzacions territorials

Distribució de la localització

1. Nombre

d’establiments

d’empreses de la

comarca fora.

2. Establiments ubicats

o no a polígons.

3. Establiments

Principals i Sucursals. 1 2 3

36

Comentaris

Les empreses d’energia i aigua tenen una importància relativa pel que

fa al nombre total d’empreses(204), però és dels pocs sectors que

manté una dinàmica positiva en creació d’ocupació i xifra de negoci,

diferenciant-se de la tendència de Catalunya.

El creixement d’empreses es fa més palès als municipis de Terrassa,

Sant Cugat del Vallès. Sant Cugat és el municipi de la comarca amb

major especialització. Només un 13% de les empreses tenen més de 5

treballadors. La xifra de negoci augmenta de manera considerable a

Espanya i Catalunya, malgrat el pes en facturació detectada al VOC no

arribi al 2% del total de Catalunya.

L’anàlisi per subsectors mostra com el tractament d’aigües residuals té

un percentatge inferior a la mitjana catalana i provincial. L’antiguitat

mitja mostra aquest sector com un dels sectors amb les empreses més

joves de la comarca.

48%

52%

50%

14%

16%

12%

09%

09%

02%

27%

21%

33%

02%

03%

03%

00% 20% 40% 60% 80% 100% 120%

Catalunya

Barcelona

Vallès Occidental

35 Energia elèctrica i gas 36 Aigua

37 Tractament d'aigües residuals 38 Tractament de residus

39 Gestió de resiuds

16.038 18.802

86.991

105.072

2008 2011

CATALUNYA ESPANYA

Evolució afiliats i centres de cotització 2008-2013

Catalunya -1704 Tr + 5 CC

Vallès Occ+111 Tr +6 CC

47,6051,9250,1414,3115,5312,2027,0521,3032,52

13.06 anys l’antiguitat mitja al VOCC al 2013

72.5% Societats 27.5.5%Autònoms

La xifra de negoci va

augmentar 2008-2011

+20.78 % a Espanya

+17.23 % a Catalunya

El pes de Catalunya respecte

Espanya en xifra de negoci

17, 89% 18.802 M€

Del Vallès Occidental

respecte Catalunya

1,97% 371,03 M€

Anàlisi per subsectors

Xifra de negoci

37

INDÚSTRIES EXTRACTIVES

36%

13% 21%

10%

5%

7%

1% 2%

5%

Fins a 300m €

300m a 600m €

600m a 1.5 M €

1.5 M a 3 M €

3 M a 6 M €

6 M a 15 M €

15 M a 30 M €

30 M a 60 M €

Més 60 M €

51%

23%

14%

6%

2% 2% 1% 1% 1 a 5 Tr.

6 a 10 Tr.

11 a 25 Tr.

26 a 50 Tr.

51 a 100 Tr.

101 a 250 Tr.

251 a 500 Tr.

més de 500 Tr.


Repartiment d’empreses per trams de facturació

Comparativa empreses entre el 2008 i 2013

VOCC 2008 (295) 2013 (230)

0

7

8

13

10

0

0

23

5

4

0

12

31

25

20

2

4

15

13

32

0

4

2

1

8

12

24

16

0

0

31

11

10

0

13

35

34

17

1

4

20

13

45

0

7

5

BADIA DEL VALLES

BARBERA DEL VALLES


CASTELLBISBAL


GALLIFA

MATADEPERA

MONTCADA I REIXAC


POLINYA

RELLINARS

RIPOLLET

RUBI

SABADELL





SENTMENAT

TERRASSA

ULLASTRELL

VACARISSES

VILADECAVALLS

2013 2008

38

Tipologia de localització



1. Nombre

d’establiments

d’empreses de la

comarca fora.


o no a polígons.

3. Establiments

Principals i Sucursals.

1 2 3

39

Comentaris

Malgrat que la xifra de negoci ha augmentat considerablement a

Catalunya, l’ocupació va caure de forma notable, malgrat només

representar la reducció de 6 centres de cotització, la reducció del

nombre d’empreses – 77, representava un descens del 25% coincidint

amb el del 25%.

Sentmenat és el municipi amb una economia més especialitzada, encara

que també destaquen altres concentracions territorials com Montcada i

Reixac i Castellbisbal. Terrassa, Montcada i Reixac i Sabadell, són les

poblacions amb més tancaments.

Existeix una elevada concentració d’Establiments a PAE, i un

percentatge alt de societats respecte els empresaris individuals.

Algunes empreses del sector localitzades al Vallès Occidental tenen un

percentatge molt alt de la facturació catalana suposant aproximadament

una quarta part de Catalunya.

5.960 6.777

50.137 53.420

2008 2011

CATALUNYA ESPANYA

Evolució de l’atur sectorial i centres de cotització 2008-2013

Catalunya -1.208 Tr -65 CC

Vallès Occ -121 Tr -6 CC

47,6051,9250,1414,3115,5312,2027,0521,3032,52

19.8 anys l’antiguitat mitja al VOC al 2013

88% Societats 12%Autònoms


augmentar 2008-2011

+ 6.54% a Espanya

+13.7% a Catalunya



12.69 % 5.960 M€


respecte Catalunya

26,5 % 1.801 M€


Xifra de negoci

40

INDUSTIA QUIMICA

16%

11%

18%

12%

11%

11%

6%

7%

8%

Fins a 300m €

300m a 600m €

600m a 1.5 M €

1.5 M a 3 M €

3 M a 6 M €

6 M a 15 M €

15 M a 30 M €

30 M a 60 M €

Més 60 M €

55%

21%

15%

6%

2% 1% 0% 0%

1 a 5 Tr.

6 a 10 Tr.

11 a 25 Tr.

26 a 50 Tr.

51 a 100 Tr.

101 a 250 Tr.

251 a 500 Tr.

més de 500 Tr.


Comparativa empreses entre el 2008 i 2013


VOCC 2008 (371) 2013 (265)

0

15

10

18

11

0

0

16

15

10

0

11

41

22

11

2

3

18

16

40

0

5

1

0

22

9

35

13

0

0

21

20

17

0

10

80

23

16

3

5

22

19

56

2

6

3

BADIA DEL VALLES

BARBERA DEL VALLES


CASTELLBISBAL


GALLIFA

MATADEPERA

MONTCADA I REIXAC


POLINYA

RELLINARS

RIPOLLET

RUBI

SABADELL





SENTMENAT

TERRASSA

ULLASTRELL

VACARISSES

VILADECAVALLS

2013 2008

41




1. Nombre

d’establiments

d’empreses de la

comarca fora.


o no a polígons.

3. Establiments


1 2 3

1 2 3

42

Comentaris

Comentaris

Malgrat ser un dels sectors on va créixer l’exportació i la xifra de negoci

global no ha baixat, al Vallès Occidental va haver-hi una pèrdua neta

d’empreses superior a la mitjana catalana, sent el sector industrial

amb pitjor comportament. Aquest és un sector que destaca per disposar

d’un 15% de la xifra de negoci de Catalunya a part de ser un dels

sectors amb més pes històric de la comarca , com ho demostra

l’antiguitat mitja de les empreses.

El sector dels productes farmacèutics representa un 8% menys en

percentatge sobre les empreses del sector a Catalunya. Trobem una

major concentració d’aquestes empreses als municipis de Santa

Perpètua de Mogoda, Sentmenat, Castellbisbal i Rubí. El municipi de

Rubí és el que ha perdut més base empresarial d’empreses químiques.

Només el municipi de Ripollet aconsegueix augmentar la xifra

d’empreses, malgrat tractar-se d’un municipi poc especialitzat.


Catalunya -4256 Tr -111 CC


47,6051,9250,1414,3115,5312,2027,0521,3032,52

24,02 anys l’antiguitat mitja al VOC al 2013

96.3% Empreses 3.7% Autònoms


augmentar 2008-2011

+0.22% a Espanya

+1.51 % a Catalunya



44.74% 23.578 M€


respecte Catalunya

14,9% 3.567 M€


Xifra de negoci

23.227 23.578

52.585 52.701

2008 2011

CATALUNYA ESPANYA

43

METALL

74%

9%

3%

4% 3%

2% 2% 1% 2%

Fins a 300m €

De 300m a 600m €

De 600m a 1.5 M €

De 1.5 M a 3 M €

De 3 M a 6 M €

De 6 M a 15 M €

De 15 M a 30 M €

De 30 M a 60 M €

Més de 60 M €

46%

21%

18%

7%

5%

2% 0% 1%

1 a 5 Tr.

6 a 10 Tr.

11 a 25 Tr.

26 a 50 Tr.

51 a 100 Tr.

101 a 250 Tr.

251 a 500 Tr.

més de 500 Tr.



VOCC 2008 (3732) 2013 (3058)

7

193

186

80

143

2

6

205

78

126

0

148

343

454

117

19

83

159

97

558

5

17

32

5

244

217

84

146

1

8

274

121

178

0

183

463

580

115

14

88

215

115

681

6

22

36

BADIA DEL VALLES

BARBERA DEL VALLES


CASTELLBISBAL


GALLIFA

MATADEPERA

MONTCADA I REIXAC


POLINYA

RELLINARS

RIPOLLET

RUBI

SABADELL





SENTMENAT

TERRASSA

ULLASTRELL

VACARISSES

VILADECAVALLS

2013 2008

44

1388

1993

1617

s PAE NO s PAE

836

2774

ES EP




1. Nombre

d’establiments

d’empreses de la

comarca fora.


o no a polígons.

3. Establiments


1 2 3

45

Comentaris

Comentaris

La xifra de negoci del sector s’ha reduït considerablement, i els afiliats i

els centres de cotització a la comarca s’han reduït per sobre del 30%,

mentre que el total d’empreses un -19,44%.

El pes del VAB sectorial és situa en una mitjana del 18%, sent una

comarca líder a Catalunya. Hi destaca un major pes de la metal·lúrgia i

la fabricació de maquinaria i equipament. En canvi l’estructura

d’empreses del metall és inferior en percentatge en la fabricació de

productes metàl·lics i productes informàtics.

La indústria del metall mostra una especialització molt alta en tots els

municipis a excepció de Sant Cugat del Vallès. Palau S., Rubí, Santa P. i

Polinyà van tenir els descensos percentuals més importants. Sant

Llorenç Sa., Sant Cugat del V. mantenen un saldo positiu, mentre que

Cerdanyola del V., Castellbisbal, Sant Q. i Viladecavalls, mantenen

descensos mínims.

46.314 34.259

212.581

166.567

2008 2011

CATALUNYA ESPANYA


Catalunya -42.362 Tr - 2603 CC

Vallès Occ -14.584 Tr -697 CC

47,6051,9250,1414,3115,5312,2027,0521,3032,52

16,83 anys l’antiguitat mitja al VOCC al 2013

79.1% Empreses 20.9 % Autònoms


augmentar 2008-2011

-21.64 % a Espanya

- 26.03% a Catalunya



20,57 % 34.259 M€


respecte Catalunya

18,04% 6.180 M€


Xifra de negoci

46

ALIMENTACIO

35%

11% 19%

9%

9%

6%

3% 2%

6%

Fins a 300m €

De 300m a 600m €

De 600m a 1.5 M €

De 1.5 M a 3 M €

De 3 M a 6 M €

De 6 M a 15 M €

De 15 M a 30 M €

De 30 M a 60 M €

Més de 60 M €

46%

21%

18%

7% 5%

2% 0% 1%

1 a 5 Tr.

6 a 10 Tr.

11 a 25 Tr.

26 a 50 Tr.

51 a 100 Tr.

101 a 250 Tr.

251 a 500 Tr.

més de 500 Tr.



VOCC 2008 (438) 2013 (334)

0

17

19

14

6

0

0

16

8

7

0

11

41

52

35

0

10

13

7

71

4

0

3

1

21

25

18

14

0

2

25

9

9

0

20

54

77

28

0

13

17

13

92

6

0

2

BADIA DEL VALLES

BARBERA DEL VALLES


CASTELLBISBAL


GALLIFA

MATADEPERA

MONTCADA I REIXAC


POLINYA

RELLINARS

RIPOLLET

RUBI

SABADELL





SENTMENAT

TERRASSA

ULLASTRELL

VACARISSES

VILADECAVALLS

2013 2008

47




1. Nombre

d’establiments

d’empreses de la

comarca fora.


o no a polígons.

3. Establiments


1 2 3

48

Comentaris

El pes del sector de la indústria de l’alimentació és inferior a d’altres

sectors industrials, però va augmentar durant aquest període el seu pes

dins el VAB industrial comarcal. El descens d’activitats no ha estat

superior a la mitjana catalana. El sector ha mantingut una xifra de

negoci amb un creixement proper al 0. El percentatge del subsector

d’Industria alimentaria al Vallès Occidental és 10% superior a la mitjana

catalana.

Els municipis d’Ullastrell, Castellbisbal, Castellar del V., Sentmenat i

Polinyà, són els que presenten una major especialització. Sant Cugat del

V. al 2013 tenia més empreses del sector que al 2008. Sabadell -25 era

en canvi la població amb major nombre d’empreses al 2008 arriba a

disminuir en 30% les empreses del sector.

Destaca l’existència de més d’un 6% d’empreses amb facturacions per

sobre dels 60 M€.

23.699 23.877

101.273

101.857

2008 2011

CATALUNYA ESPANYA




47,6051,9250,1414,3115,5312,2027,0521,3032,52


71.6% Empreses 28.3% Autònoms


augmentar 2008-2011

+0.57 % a Espanya

+0.75 % a Catalunya



23.4% 23.877 M€


respecte Catalunya

8,13% 1941 M€


Xifra de negoci

49

TÈXTIL

46%

16%

17%

9%

8%

3% 1% 0%

0% Fins a 300m €

300m a 600m €

600m a 1.5 M €

1.5 M a 3 M €

3 M a 6 M €

6 M a 15 M €

15 M a 30 M €

30 M a 60 M €

Més 60 M €

54%

19%

17%

6%

3% 1% 0%

0%

1 a 5 Tr.

6 a 10 Tr.

11 a 25 Tr.

26 a 50 Tr.

51 a 100 Tr.

101 a 250 Tr.

251 a 500 Tr.

més de 500 Tr.



VOCC 2008 (1260) 2013 (914)

4

35

46

8

35

0

3

20

9

10

0

21

45

249

44

14

25

18

10

300

0

5

13

3

45

61

10

39

0

3

31

11

12

1

31

78

350

44

25

32

27

17

440

1

8

16

BADIA DEL VALLES

BARBERA DEL VALLES


CASTELLBISBAL


GALLIFA

MATADEPERA

MONTCADA I REIXAC


POLINYA

RELLINARS

RIPOLLET

RUBI

SABADELL





SENTMENAT

TERRASSA

ULLASTRELL

VACARISSES

VILADECAVALLS

2013 2008

50

337

398

708

s PAE NO s PAE

263

843

ES EP




1. Nombre

d’establiments

d’empreses de la

comarca fora.


o no a polígons.

3. Establiments


1 2 3

51

Comentaris

El sector tèxtil ha sofert una caiguda de prop del 15% en la xifra de

negoci, i un descens del nombre d’empreses com de treballadors afiliats

al sector de més del 28%, és un dels sectors industrials que més ha

patit la recessió econòmica, reduint el percentatge que aporta al VAB

industrial. Sectorialment el Vallès Occidental, ha tingut en termes

generals una evolució pitjor al respecte de Catalunya. Cal destacar que

per subsectors el Vallès Occidental té un 73% d’empreses dedicades a la

indústria tèxtil, i només un 24% de confecció de peces de vestir quan la

mitjana a Catalunya és del 39% i 55% respectivament.

Els municipis situats al sud de la comarca són els menys especialitzats,

per contra Sabadell, Terrassa, Castellar del V., Viladecavalls o Sant

Llorenç Savall, en són els que més. El 46% de les empreses tenen una

facturació de no més de 300.000 € i un 54% estaven en la franja d’1 a

5 treballadors.

5.628 4.821

17.961

14.843

2008 2011

CATALUNYA ESPANYA


Catalunya -12.553 Tr -1.115 CC


47,6051,9250,1414,3115,5312,2027,0521,3032,52


66.9% Empreses 33,06% Autònoms


augmentar 2008-2011

-17.35 % a Espanya

-14.34 % a Catalunya



32.48 % 4.821 M€


respecte Catalunya

21,09% 1.017 M€


Xifra de negoci

52

FUSTA I SURO

67%

21%

8%

3% 0% 1%

1 a 5 Tr.

6 a 10 Tr.

11 a 25 Tr.

26 a 50 Tr.

51 a 100 Tr.

101 a 250 Tr.

61% 16%

14%

7%

2% 0% 0% 0% 0% Fins a 300m €

300m a 600m €

600m a 1.5 M €

1.5 M a 3 M €

3 M a 6 M €

6 M a 15 M €

15 M a 30 M €

30 M a 60 M €



VOCC 2008 (837) 2013 (645)

1

37

31

13

24

0

0

31

17

15

0

29

59

113

29

12

12

14

31

167

3

4

3

1

42

35

10

37

0

3

60

19

26

0

33

71

177

34

16

12

23

30

208

3

6

4

BADIA DEL VALLES

BARBERA DEL VALLES


CASTELLBISBAL


GALLIFA

MATADEPERA

MONTCADA I REIXAC


POLINYA

RELLINARS

RIPOLLET

RUBI

SABADELL





SENTMENAT

TERRASSA

ULLASTRELL

VACARISSES

VILADECAVALLS

2013 2008

53

297

464

s PAE NO s PAE

167

594

ES EP

226




1. Nombre

d’establiments

d’empreses de la

comarca fora.


o no a polígons.

3. Establiments


1 2 3

54

Comentaris

La davallada de la xifra de negoci és una de les més importants, i

Catalunya té una xifra de negoci molt reduïda al respecte de l’Estat

espanyol, d’on el Vallès Occidental té una quarta part del VAB sectorial.

Com altres sectors el comportament al Vallès Occidental va ser pitjor

que a Catalunya. Destaca que al Vallès, no més del 30% del sector es

dediqui a la fabricació de mobles. El 70,5 % de les empreses es dedica

al asserrat i raspallat de la fusta. El nombre d’autònoms en aquest

sector és el segon més alt dels subsectors industrials analitzats.

Trobem una major especialització en els municipis com Sant Llorenç

Savall, Ullastrell i Sentmenat. Montcada i Reixac és el municipi amb una

pèrdua proporcional superior. Castellbisbal, Sentmenat, i Ullastrell no

tenen pèrdues netes d’empreses. També cal destacar la concentració

d’empreses del sector als polígons del nord de Terrassa, Oest de

Montcada i Reixac, i Sud de Sabadell. Existeix un elevat nombre de

sucursals d’empreses vallesanes fora de la comarca.

1.379 902

9.776

6.224

2008 2011

CATALUNYA ESPANYA


Catalunya -8.267 Tr - 1.099 CC

Vallès Occ - 1.817 Tr - 224 CC

47,6051,9250,1414,3115,5312,2027,0521,3032,52


57,16%Empreses 42,84% Autònoms


augmentar 2008-2011

-36.33% a Espanya




14,49% 902 M€


respecte Catalunya

27,3% 246 M€


Xifra de negoci

55

PAPER I ARTS GRAFIQUES

61% 19%

13%

4% 2% 1% 0%

1 a 5 Tr.

6 a 10 Tr.

11 a 25 Tr.

26 a 50 Tr.

51 a 100 Tr.

101 a 250 Tr.

251 a 500 Tr.

49%

15%

16%

10%

5% 4%

1% 0%

0% Fins a 300m €

300m a 600m €

600m a 1.5 M €

1.5 M a 3 M €

3 M a 6 M €

6 M a 15 M €

15 M a 30 M €

30 M a 60 M €

Més 60 M €



VOCC 2008 (921) 2013 (803)

0

35

28

15

45

0

5

51

16

13

0

36

95

160

101

3

27

34

2

131

0

3

3

0

47

23

26

53

0

5

61

21

12

1

43

96

194

94

3

36

37

6

163

0

1

5

BADIA DEL VALLES

BARBERA DEL VALLES


CASTELLBISBAL


GALLIFA

MATADEPERA

MONTCADA I REIXAC


POLINYA

RELLINARS

RIPOLLET

RUBI

SABADELL





SENTMENAT

TERRASSA

ULLASTRELL

VACARISSES

VILADECAVALLS

2013 2008

56

327

376

580

s PAE NO s PAE

213

743

ES EP




1. Nombre

d’establiments

d’empreses de la

comarca fora.


o no a polígons.

3. Establiments


1 2 3

57

Comentaris

La davallada de la xifra de negoci a Catalunya ha estat superior a la

d’Espanya, i el Vallès ha tingut un lleuger millor comportament al

respecte de Catalunya, 85 centres cotitzadors i un 13% empreses

menys durant aquest període, paral·lelament és el sector que més ha

reduït la seva aportació al VAB industrial. El VAB comarcal és però de

més del 15% de Catalunya. Destaca un percentatge superior de

l’industria del paper amb prop d’un 25%, al respecte de la mitjana

provincial i catalana. Existeix una elevada especialització en molts

municipis de la comarca, essent Montcada i Reixac el municipi amb una

base empresarial dedicada al paper i les arts gràfiques més important.

Sabadell és el municipi amb més empreses i una davallada del 18%,

Sentmenat el que pitjor saldo ha tingut -67%. Polinyà, Sant Cugat,

Vacarisses i Castellar del V. tenen creixements nets positius. Mes d’un

50% de les empreses facturen més de 600 M€ i el 20% tenen més de

11 treballadors de mitjana.

6.521 5.767

22.041 20.008

2008 2011

CATALUNYA ESPANYA


Catalunya -8.722 Tr - 627 CC


47,6051,9250,1414,3115,5312,2027,0521,3032,52


74,58% Empreses 25,42% Autònoms


augmentar 2008-2011

-9.22 % a Espanya




28.82% 5.767 M€


respecte Catalunya

15,25 % 879,64 M€


Xifra de negoci

58

PLASTIC I CAUTXÚ

47%

21%

17%

7% 5%

3%

1 a 5 Tr.

6 a 10 Tr.

11 a 25 Tr.

26 a 50 Tr.

51 a 100 Tr.

101 a 250 Tr.

32%

17% 18%

13%

7%

6%

3% 3% 1% Fins a 300m €

300m a 600m €

600m a 1.5 M €

1.5 M a 3 M €

3 M a 6 M €

6 M a 15 M €

15 M a 30 M €

30 M a 60 M €

Més 60 M €



VOCC 2008 (429) 2013 (357)

0

30

30

20

15

0

0

26

15

24

0

17

38

41

7

2

10

22

14

40

0

4

2

0

28

33

17

17

0

0

33

15

28

0

21

52

58

6

2

9

33

18

49

1

6

3

BADIA DEL VALLES

BARBERA DEL VALLES


CASTELLBISBAL


GALLIFA

MATADEPERA

MONTCADA I REIXAC


POLINYA

RELLINARS

RIPOLLET

RUBI

SABADELL





SENTMENAT

TERRASSA

ULLASTRELL

VACARISSES

VILADECAVALLS

2013 2008

59

107

326

ES EP

288

145

s PAE NO s PAE

177

Mapa de localització Altes i baixes d’empreses i especialitzacions territorials


1. Nombre

d’establiments

d’empreses de la

comarca fora.


o no a polígons.

3. Establiments


1 2 3

60

Comentaris

Comentaris

El descens en nombre de treballadors ha estat molt més acusat que la

de centres cotitzadors, en total menys de 2.000 afiliats menys a la

comarca, una tercera part gairebé de tota Catalunya, la xifra de negoci

s’ha reduït en més d’un 17% a Catalunya. El descens d’empreses ha

arribat al -16%, fet que ha comportat també un descens en l’aportació

al VAB de la indústria de la comarca. La xifra de negoci suposa un 22%

de la de Catalunya.

Polinyà i Castellbisbal són els municipi més especialitzats de la

comarca, seguits de Castellar del V. i Sentmenat. Sabadell i Rubí són

els municipis amb més empreses, amb decreixements similars -29% i

27% respectivament, Santa P. va tenir en canvi el major descens

percentual -33%. Un 15% de les empreses tenen més de 25

treballadors, i un 13% més de 6 M€ de facturació.

5.357 4.420

21.365 19.106

2008 2011

CATALUNYA ESPANYA




47,6051,9250,1414,3115,5312,2027,0521,3032,52


89,67% Empreses 10,33%Autònoms


augmentar 2008-2011

-10.57 % a Espanya

-17.49% a Catalunya



23.13% 4.420 M€


respecte Catalunya

22.56% 997 M€


Xifra de negoci

61

ALTRES MANUFACTURES

51%

14%

15%

8%

6%

3% 3% Fins a 300m €

300m a 600m €

600m a 1.5 M €

1.5 M a 3 M €

3 M a 6 M €

6 M a 15 M €

15 M a 30 M €

30 M a 60 M €

Més 60 M €

62%

19%

12%

4% 1% 2%

1 a 5 Tr.

6 a 10 Tr.

11 a 25 Tr.

26 a 50 Tr.

51 a 100 Tr.

101 a 250 Tr.



VOCC 2008 (254) 2013 (194)

3

21

4

5

7

0

2

9

7

3

0

8

22

32

22

0

4

4

3

37

0

0

1

4

23

5

6

13

0

2

13

12

4

0

10

22

44

19

0

7

9

9

52

0

1

0

BADIA DEL VALLES

BARBERA DEL VALLES


CASTELLBISBAL


GALLIFA

MATADEPERA

MONTCADA I REIXAC


POLINYA

RELLINARS

RIPOLLET

RUBI

SABADELL





SENTMENAT

TERRASSA

ULLASTRELL

VACARISSES

VILADECAVALLS

2013 2008

62

71

67

156

s PAE NO s PAE

47

176

ES EP




1. Nombre

d’establiments

d’empreses de la

comarca fora.


o no a polígons.

3. Establiments


1 2 3

63

Comentaris

Aquest és un sector poc significatiu al respecte d’altres indústries ja que

només representa un 4,1€ del VAB, i compta només 65 societats d’un

total de 194 empreses. A Catalunya aquest sector ha tingut una

reducció de la xifra de negoci de prop del 40%, al Vallès Occidental, que

només representa una pèrdua de 25 Centres Cotitzadors, la comarca va

tenir en canvi gairebé la meitat de la pèrdua de treballadors a

Catalunya. És el sector industrial amb més pes de empresaris

individuals (43%).

Només Barberà del Vallès i Palau-Solità i Plegamans tenen una petita

especialització empresarial al respecte. Sant Cugat del V. va tenir un

saldo positiu, Rubí tenia un balanç de 0. En municipis com Sentmenat o

Santa P., es van produir descensos superiors al 50%.Dos terceres parts

de les empreses només tenien d’un a 5 treballadors, i no existeix cap

empresa amb més de 30 M€ de facturació.

58,8%

66,2%

62,0%

41,2%

33,8%

38,0%

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Catalunya

Barcelona

Comarca

32 Altres indústries manufactureres 23 Fabricació d'altres productes minerals no metàl·lics

7.587 4.595

47.010

28.523

2008 2011

CATALUNYA ESPANYA



Vallès Oc -578 Tr +1 CC

47,6051,9250,1414,3115,5312,2027,0521,3032,52


56,92%Societats 43,08% Autònoms


augmentar 2008-2011

-39,32 % a Espanya

-39,44 % a Catalunya



16.11% 4.595 M€


respecte Catalunya

4.1% 188,59 M€


Xifra de negoci

64

CONSTRUCCIÓ

75%

15%

6%

2% 2% 0% 0% 0%

1 a 5 Tr.

6 a 10 Tr.

11 a 25 Tr.

26 a 50 Tr.

51 a 100 Tr.

101 a 250 Tr.

67%

12%

12%

5%

2% 1% 1% 0% 0% Fins a 300m €

300m a 600m €

600m a 1.5 M €

1.5 M a 3 M €

3 M a 6 M €

6 M a 15 M €

15 M a 30 M €

30 M a 60 M €

Més 60 M €



VOCC 2008 (13.756) 2013 (8770)

57

300

290

136

419

3

67

305

141

85

20

323

904

1725

678

50

135

204

125

2544

25

129

105

95

535

480

226

676

2

215

508

226

111

21

492

1419

2796

1022

62

236

365

200

4069

33

222

148

BADIA DEL VALLES

BARBERA DEL VALLES


CASTELLBISBAL


GALLIFA

MATADEPERA

MONTCADA I REIXAC


POLINYA

RELLINARS

RIPOLLET

RUBI

SABADELL





SENTMENAT

TERRASSA

ULLASTRELL

VACARISSES

VILADECAVALLS

2013 2008

65

861

8460

ES EP

875

8446

s PAE NO s PAE 353

0




1. Nombre

d’establiments

d’empreses de la

comarca fora.


o no a polígons.

3. Establiments


1 2 3

66

Comentaris

El comportament del sector de la construcció al Vallès Occidental ha

estat pitjor respecte de Catalunya, una sisena part de la reducció

d’afiliats i de centres de cotització de Catalunya eren de la comarca. No

es publiquen estadístiques sobre xifres de negoci a nivell estatal o

català, però la comarca tenia una facturació del 2.687 ME. El Vallès

Occidental està molt més especialitzat en activitats de construcció

especialitzada, amb un 63,5% de les empreses que pertanyen a aquest

sector, mentre que la construcció d’edificis només era de 35,8%,

inferior al 56% de mitjana de la província de Barcelona i Catalunya, el

sector d’enginyeria civil també te un percentatge inferior.

Terrassa va reduir en 1.525, la xifra d’empreses del sector durant el

període 2008-2013, un 28% del total de tancaments nets que es van

produir a la comarca. Les xifres del municipi de Sabadell només

representaven un 19,8%. Tots els municipis de la comarca tenen una

alta especialització. A excepció de Polinyà i Sant Llorenç Savall amb

reduccions per sota del -25%, la resta de municipis es situen en una

forquilla d’entre el -30% i el -45%.

CATALUNYA ESPANYA



Vallès Oc -24.778 Tr -3.421 CC

47,6051,9250,1414,3115,5312,2027,0521,3032,52


48,66%Empreses 51,34%Autònoms

La xifra de negoci en el sector

de la construcció no està

disponible

Sense dades a Espanya

Sense dades a Catalunya



Sense dades

La xifra de negoci del Vallès

Occidental era de 2.687 M€

12,6% 302 M€


Xifra de negoci

67

COMERÇ AL MAJOR

42%

12%

15%

10%

8%

7%

3% 1% 2% Fins a 300m €

300m a 600m €

600m a 1.5 M €

1.5 M a 3 M €

3 M a 6 M €

6 M a 15 M €

15 M a 30 M €

30 M a 60 M €

Més 60 M €

70%

14%

10%

3% 2% 1% 0% 0%

1 a 5 Tr.

6 a 10 Tr.

11 a 25 Tr.

26 a 50 Tr.

51 a 100 Tr.

101 a 250 Tr.

251 a 500 Tr.

més de 500 Tr.



VOCC 2008 (5.876) 2013 (5.466)

3

295

153

146

244

0

48

298

107

110

1

154

480

958

845

12

190

224

88

1047

13

20

30

2

319

169

179

283

0

49

367

117

121

3

176

551

1102

738

8

218

238

115

1121

11

19

41

BADIA DEL VALLES

BARBERA DEL VALLES


CASTELLBISBAL


GALLIFA

MATADEPERA

MONTCADA I REIXAC


POLINYA

RELLINARS

RIPOLLET

RUBI

SABADELL





SENTMENAT

TERRASSA

ULLASTRELL

VACARISSES

VILADECAVALLS

2013 2008

68

2387

2590

3753

s PAE NO s PAE

1530

4813

ES EP

Altes i baixes d’empreses i especialitzacions territorials Mapa de localització


1. Nombre

d’establiments

d’empreses de la

comarca fora.


o no a polígons.

3. Establiments


1 2 3

69



Comentaris

Aquest és un sector amb una forta implantació als polígons d’activitat

econòmica, amb 2590 establiments situats a l’interior d’algun PAE. Com

succeeix al comerç al detall, ha tingut una caiguda de la xifra de negoci

més lleugera que als sectors industrials. El Vallès Occidental va perdre

una cinquena part dels afiliats del sector del total Catalunya.

Tots els municipis tenen una alta especialització, essent Sant Q., Polinyà

i Castellbisbal els que més. Viladecavalls i Sentmenat varen tenir el

descensos percentuals superiors situats al voltant del -25% . Sant

Cugat del V, va augmentar en aquest període el nombre d’empreses en

un 14%, també es van produir lleugers increments a Sant Llorenç S. I

Ullastrell. Un 31% de les empreses tenen més d’1,5M€ de facturació,

però només un 17% amb més d’11 treballadors.

83.164 76.721

409.292

371.561

2008 2011

CATALUNYA ESPANYA




47,6051,9250,1414,3115,5312,2027,0521,3032,52


augmentar 2008-2011

-9.21 % a Espanya

-7.74 % a Catalunya



20,65% 76.721 M€


respecte Catalunya

26.8% 20.602 M€


Xifra de negoci

70

COMERÇ AL DETALL

77%

15%

5%

2% 1% 0% 0% 0%

1 a 5 Tr.

6 a 10 Tr.

11 a 25 Tr.

26 a 50 Tr.

51 a 100 Tr.

101 a 250 Tr.

251 a 500 Tr.

més de 500 Tr.

58%

12%

13%

6%

4%

3% 1% 1% 2% Fins a 300m €

300m a 600m €

600m a 1.5 M €

1.5 M a 3 M €

3 M a 6 M €

6 M a 15 M €

15 M a 30 M €

30 M a 60 M €

Més 60 M €



VOCC 2008 (14.000) 2013 (11.419)

137

500

287

145

679

0

78

397

205

101

3

413

901

2743

1085

40

248

283

106

2913

16

58

81

149

534

308

176

816

1

71

512

249

113

2

468

1140

3602

1183

45

245

345

105

3785

13

57

81

BADIA DEL VALLES

BARBERA DEL VALLES


CASTELLBISBAL


GALLIFA

MATADEPERA

MONTCADA I REIXAC


POLINYA

RELLINARS

RIPOLLET

RUBI

SABADELL





SENTMENAT

TERRASSA

ULLASTRELL

VACARISSES

VILADECAVALLS

2013 2008

71

4946

9696

ES EP

1156

13486

s PAE NO s PAE 2721



1. Nombre

d’establiments

d’empreses de la

comarca fora.


o no a polígons.

3. Establiments


1 2 3

72

Comentaris

Al Vallès Occidental, la xifra de treballadors afiliats al sector del comerç

al detall s’ha reduït de manera poc significativa pel que fa al nombre de

treballadors (-878), en canvi pel que fa a centres cotitzadors la mitjana

ha estat superior a la catalana, s’ha produït una reducció neta

d’empreses del -18%. La xifra de negoci s’ha reduït en 6 anys de

manera considerable, un -12% a Catalunya.

Tres de cada cinc empreses del sector a la comarca, eren autònoms.

Sabadell és el municipi amb una especialització més gran, la reducció

percentual més gran es va produir també als municipis de Sabadell i

Terrassa, amb descensos similars -23% representant una reducció del

67% del total de la comarca. Només municipis com Matadepera o Sant

Quirze del Vallès entre d’altres van tenir augments poc significatius.

59.815 52.617

326.034 282.97

2

2008 2011

CATALUNYA ESPANYA


Catalunya 32.259 Tr -1.951 CC


47,6051,9250,1414,3115,5312,2027,0521,3032,52




augmentar 2008-2011

-13,2 % a Espanya




18.59 % 52.617 M€


respecte Catalunya

29,3% 15.435 M€


Xifra de negoci

73

RESTAURACIO I HOTELERIA (SECTOR TURÍSTIC)

71%

23%

4%

1% 1% 0% 0% 0%

Tram empleats

1 a 5 Tr.

6 a 10 Tr.

11 a 25 Tr.

26 a 50 Tr.

51 a 100 Tr.

101 a 250 Tr.

251 a 500 Tr.

77%

10%

8%

2% 1%

1% 0% 0% 1% Fins a 300m €

300m a 600m €

600m a 1.5 M €

1.5 M a 3 M €

3 M a 6 M €

6 M a 15 M €

15 M a 30 M €

30 M a 60 M €

Més 60 M €



VOCC 2008 (4.277) 2013 (4.351)

32

168

114

73

299

2

31

162

71

43

7

153

421

876

412

18

80

125

44

1164

7

26

23

23

172

100

56

341

4

28

192

81

55

4

176

398

982

386

14

76

136

41

1012

3

27

21

BADIA DEL VALLES

BARBERA DEL VALLES


CASTELLBISBAL


GALLIFA

MATADEPERA

MONTCADA I REIXAC


POLINYA

RELLINARS

RIPOLLET

RUBI

SABADELL





SENTMENAT

TERRASSA

ULLASTRELL

VACARISSES

VILADECAVALLS

2013 2008

74

976

399

5057

s PAE NO s PAE

1579

3877

ES EP




1. Nombre

d’establiments

d’empreses de la

comarca fora.


o no a polígons.

3. Establiments


1 2 3

75

Comentaris

La xifra de negoci del sector va tenir un mínim descens a Catalunya, i

de fet van augmentar els centres cotitzadors tant al Vallès, com a

Catalunya, malgrat reduir-se lleugerament el nombre d’afiliats en

aquest període, fet que es pot explicar per una menor representativitat

dels serveis d’allotjament, només un 2,2% per la comarca pel 10% a

Catalunya. Conjuntament amb el sector industrial d’energia i aigua són

els únics sectors amb saldo positiu d’empreses al respecte del 2008.

Les majors concentracions d’establiments les trobem al centres de les

poblacions, d’on Sabadell i Barberà del V formen una gran concentració

d’establiments. Totes les poblacions tenen una alta especialització,

essent Rubí, Terrassa i Cerdanyola, els que més. Terrassa +152 va ser

el municipi amb més creixement, seguit de Rubí, Sant Cugat del V.,

Castellbisbal o Castellar del Vallès. Sabadell i Cerdanyola del Vallès són

els municipis amb un major decreixement net d’empreses.

11.168 11.041

61.630 58.639

2008 2011

CATALUNYA ESPANYA


Catalunya +6.523 Tr + 801 CC

Vallès Occ -274 Tr +10 CC

47,6051,9250,1414,3115,5312,2027,0521,3032,52




augmentar 2008-2011

-4,85% a Espanya

-1,13% a Catalunya



18,83% 11.041 M€


respecte Catalunya

11.44% 1263 M€


Xifra de negoci

76

REPARACIONS

70%

14%

10%

3% 2% 1% 0%

0%

1 a 5 Tr.

6 a 10 Tr.

11 a 25 Tr.

26 a 50 Tr.

51 a 100 Tr.

101 a 250 Tr.

251 a 500 Tr.

més de 500 Tr.

57%

16%

15%

5%

2% 1%

1% 2% 1% Fins a 300m €

300m a 600m €

600m a 1.5 M €

1.5 M a 3 M €

3 M a 6 M €

6 M a 15 M €

15 M a 30 M €

30 M a 60 M €

Més 60 M €



VOCC 2008 (2.458) 2013 (1.915)

4

71

61

43

90

1

10

98

46

35

0

104

153

436

111

8

37

60

35

475

2

17

18

5

102

66

47

121

0

15

128

55

46

0

112

213

612

146

4

54

86

40

606

4

20

23

BADIA DEL VALLES

BARBERA DEL VALLES


CASTELLBISBAL


GALLIFA

MATADEPERA

MONTCADA I REIXAC


POLINYA

RELLINARS

RIPOLLET

RUBI

SABADELL





SENTMENAT

TERRASSA

ULLASTRELL

VACARISSES

VILADECAVALLS

2013 2008

77

504

1749

s PAE NO s PAE

501

1752

ES EP

625




1. Nombre

d’establiments

d’empreses de la

comarca fora.


o no a polígons.

3. Establiments


1 2 3

78

Comentaris

El sector de les reparacions, és dels pocs on la crisis ha impactat més

fort a Catalunya que a la resta d’Espanya, amb un descens de la xifra de

negoci del -15,56% a Catalunya. El Vallès Occidental va tenir un 17%

del total de baixes tant pel nombre de treballadors, com pels centres

cotitzadors al respecte de Catalunya. Destaca la diferencia de més 8%

en el mix sectorial del V. Occidental en comparativa a Catalunya pel que

fa al subsector i instal·lació de maquinaria i equip.

No és un sector molt especialitzat dins la comarca, hi destaquen però

els municipis de Polinyà, Ripollet i Sentmenat, amb més d’un 3% de les

empreses municipals, Sant Cugat del V., Matadepera, Badia del V, són

els menys especialitzats. Sabadell i Terrassa tenen el 50% de les

empreses de la comarca, i una reducció d’empreses semblant -25%.

Entre la resta de majors descensos i destaca Sant Cugat del Vallès,

Barberà del Vallès i Rubí. Només Sant Llorenç Savall i Gallifa van tenir

un balanç net positiu amb més creació que destrucció d’empreses.

1.575 1.329

7.185 6.726

2008 2011

CATALUNYA ESPANYA




47,6051,9250,1414,3115,5312,2027,0521,3032,52




augmentar 2008-2011

-6,38% a Espanya




19,76% 1.329 M€


respecte Catalunya

3924 M€ no comparable


Xifra de negoci

79

SERVEIS A EMPRESES

82%

9%

6%

2% 1%

0% 0%

0%

1 a 5 Tr.

6 a 10 Tr.

11 a 25 Tr.

26 a 50 Tr.

51 a 100 Tr.

101 a 250 Tr.

251 a 500 Tr.

més de 500 Tr.

50%

11%

16%

8%

6%

4% 2%

1% 2% Fins a 300m €

300m a 600m €

600m a 1.5 M €

1.5 M a 3 M €

3 M a 6 M €

6 M a 15 M €

15 M a 30 M €

30 M a 60 M €

Més 60 M €



VOCC 2008 (14.607) 2013 (14.219)

14

391

323

207

866

10

331

411

242

82

8

310

906

2703

2952

27

360

289

107

3486

18

67

109

21

469

354

221

868

8

290

493

279

118

13

331

1071

3089

2334

36

383

290

144

3795

27

80

107

BADIA DEL VALLES

BARBERA DEL VALLES


CASTELLBISBAL


GALLIFA

MATADEPERA

MONTCADA I REIXAC


POLINYA

RELLINARS

RIPOLLET

RUBI

SABADELL





SENTMENAT

TERRASSA

ULLASTRELL

VACARISSES

VILADECAVALLS

2013 2008

80

2299

13265

ES EP

2130

13434

s PAE NO s PAE

5487



Mapa de localització (activitats financeres)

1. Nombre

d’establiments

d’empreses de la

comarca fora.


o no a polígons.

3. Establiments


1 2 3

81

Comentaris

Més d’una desena part del saldo negatiu de tancaments d’empreses correspon al

Vallès Occidental, xifra molt menor a la present amb les activitats industrials,

només trobem una pèrdua neta de 169 centres cotitzadors , -602 empreses, en

total un -4%. Es tracta d’una estructura empresarial jove, amb 12,3 anys

d’antiguitat de mitjana,. L’anàlisi per subsectors és gairebé idèntic al de la

província de Barcelona i Catalunya. Dos terceres parts de les empreses són

empresaris individuals. La xifra de negoci es redueix en prop d’un 6%, coincidint

amb la reducció de nombre d’empreses.

La reducció neta d’empreses ha estat més minsa donat el comportament de Sant

Cugat del Vallès,+645 empreses el més especialitzat de la comarca, conjuntament

amb Matadepera. Polinyà o Sant Llorenç Savall són els menys especialitzats.

Només un 19% de les empreses tenen més de 6 treballadors, un 23% estan per

sobre del 1,5% de facturació.

34.747 32.672

171.746

157.760

2008 2011

CATALUNYA ESPANYA


Catalunya -19.411 Tr - 1.266 CC


47,6051,9250,1414,3115,5312,2027,0521,3032,52




augmentar 2008-2011

-8,14% a Espanya

-5,97% a Catalunya



20,71% 32.672 M€


respecte Catalunya

19.981 M€ no comparable


Xifra de negoci

82

TRANSPORT I LOGÍSTICA

87%

8%

3% 1% 1% 0% 0% 0%

1 a 5 Tr.

6 a 10 Tr.

11 a 25 Tr.

26 a 50 Tr.

51 a 100 Tr.

101 a 250 Tr.

251 a 500 Tr.

més de 500 Tr.

78%

8%

6%

3% 2%

1% 1% 0% 1% Fins a 300m €

300m a 600m €

600m a 1.5 M €

1.5 M a 3 M €

3 M a 6 M €

6 M a 15 M €

15 M a 30 M €

30 M a 60 M €

Més 60 M €



VOCC 2008 (6.686) 2013 (5.749)

52

295

150

170

423

0

14

337

183

112

4

320

537

1000

280

15

139

381

79

1129

11

45

73

82

390

159

210

539

0

13

427

204

118

1

374

614

1294

198

16

156

454

70

1367

8

45

75

BADIA DEL VALLES

BARBERA DEL VALLES


CASTELLBISBAL


GALLIFA

MATADEPERA

MONTCADA I REIXAC


POLINYA

RELLINARS

RIPOLLET

RUBI

SABADELL





SENTMENAT

TERRASSA

ULLASTRELL

VACARISSES

VILADECAVALLS

2013 2008

83

3143

635

5336

s PAE NO s PAE

435

5536

ES EP




1. Nombre

d’establiments

d’empreses de la

comarca fora.


o no a polígons.

3. Establiments


1 2 3

84

Comentaris

El sector dels transports és un dels més atomitzats on aproximadament només

quatre de cada 5 empreses és autònom, existeixen només 883 empreses.

Malgrat que els centres cotitzadors és van reduir en 169, i el total d’empreses en

un 13%, els afiliats es varen reduir en més d’un 30%, existint un traspàs important

d’afiliats a nous autònoms. La xifra de negoci a Catalunya es va reduir just per

sobre del 3%, i el VAB comarcal suposa un 11,5% del de Catalunya. Només trobem

635 establiments ubicats a polígons.

Els territoris més especialitzats són Santa Perpètua de Mogoda, i Castellbisbal.

Sant Cugat del Vallès malgrat no ser un municipi amb moltes empreses del sector

va tenir un saldo positiu de +82 empreses, també es va produir un resultat

positiu a Sentmenat. Desprès de Sabadell i Terrassa, els que més empreses del

sector han perdut va ser Rubí, Barberà del Vallès, Cerdanyola del Vallès i

Montcada i Reixac .

35.753 34.598

193.142

180.924

2008 2011

CATALUNYA ESPANYA




47,6051,9250,1414,3115,5312,2027,0521,3032,52




augmentar 2008-2011

-6,32 % a Espanya

-3,23 % a Catalunya



19,12% 34.598 M€


respecte Catalunya

11,16% 3863 M€


Xifra de negoci

85

ALTRS SERVEIS

71%

10%

9%

4% 2%

2% 1% 0% 1% Fins a 300m €

300m a 600m €

600m a 1.5 M €

1.5 M a 3 M €

3 M a 6 M €

6 M a 15 M €

15 M a 30 M €

30 M a 60 M €

Més 60 M €

64%

22%

7%

3% 3% 1% 0%

0%

1 a 5 Tr.

6 a 10 Tr.

11 a 25 Tr.

26 a 50 Tr.

51 a 100 Tr.

101 a 250 Tr.

251 a 500 Tr.

més de 500 Tr.



VOCC 2008 (6.377) 2013 (6.572)

38

240

182

90

474

1

78

173

113

48

5

188

486

1429

965

16

129

157

63

1613

16

35

33

46

254

170

71

511

2

61

200

122

49

5

197

465

1710

831

7

146

160

62

1566

18

32

30

BADIA DEL VALLES

BARBERA DEL VALLES


CASTELLBISBAL


GALLIFA

MATADEPERA

MONTCADA I REIXAC


POLINYA

RELLINARS

RIPOLLET

RUBI

SABADELL





SENTMENAT

TERRASSA

ULLASTRELL

VACARISSES

VILADECAVALLS

2013 2008

86

2130

551

7325

s PAE NO s PAE

1917

5959

ES EP



1. Nombre

d’establiments

d’empreses de la

comarca fora.


o no a polígons.

3. Establiments


1 2 3

87

Comentaris

Malgrat que el tancament de centres cotitzadors i empreses no va ser significatiu

-2% al respecte del 2008, la pèrdua d’ocupats en el sector va augmentar un 20%,

amb 6.469 treballadors menys. La xifra de negoci del sector s’ha reduït encara

més amb menys d’un 31%. Destaca que la comarca tingui un repartiment per

subsectors molt diferent al de la província i Catalunya.

En aquest cas Sant Cugat del Vallès, era el municipi amb més especialització,

seguit de Matadepera i Cerdanyola del Vallès. Sabadell va ser responsable de

molts dels tancaments empresarials -281, sobre el saldo total comarca de -143.

En part aquesta diferència es dona per l’increment d’empreses a Sant Cugat del V.

+134 o Terrassa+47, però també d’altres municipis amb menors increments com

Castellar del V. +12 o Castellbisbal +19.

5.929 4.091

27.362

19.090

2008 2011

CATALUNYA ESPANYA




47,6051,9250,1414,3115,5312,2027,0521,3032,52




augmentar 2008-2011

-30,23 % a Espanya

-31 % a Catalunya



21.43% 4.091 M€


respecte Catalunya

3.514 M€ no comparable


Xifra de negoci

88

8. ALTRES CLASSIFICACIONS

ACTIVITTATS EN CONEIXEMENT I INNOVACIÓ

1% 20%

79%

Indústria nivell tecnlològic alt

Construcció aeronaàutica i espacial

Fabriació de prooductes farmacèutics

fabricació de productes informàtics, electrònics i òptics

7% 1%

47%

13%

6%

26%

Indústria nivell tecnlològic mitjà alt

Fabriació de vehicles de motor, remolcs

Fabricació d'altres materials de transport ncaa

Fabricació d'armes i municions

26%

2%

8%

5%

53%

6%

Serveis nivell tecnlològic mitjà alt Acctivitats de cniematrografia

Activitats d'emissió i programació de ràdio i televisió

Recerca i desenvolupament

Serveis d'informació

Seveis de tencologies de la informació

Telecomuniacions

302

92 161 190

495

772

105

452

33

669

30

210

763

205

434

828

12 0

100 200 300 400 500 600 700 800 900


Serveis basats en coneixement

89

TIC

62% 10%

9%

4%

3% 1%

1%

9%

1%

Fins 300.000 €

De 300.001 a 600.000 €

De 600.001 a 1.500.000 €

De 1.500.001 a 3.000.000 €

De 3.000.001 a 6.000.000 €

De 6.000.001 a 15.000.000 €

De 15.000.001 a 30.000.000 €

De 30.000.001 a 60.000.000 €

12,19%

36,97%

45,66%

5,18%

Productes informàtic i elèctric

Reparació ordinadors i efectes …

Serveis de tecnlogies e la inforamció

Telecomuniacions

Productes informàtic i elèctric

Reparació ordinadors i efectes personals

Serveis de tecnlogies e la inforamció

Telecomuniacions

334

285

234

83

83

38

30

28

27

27

18

12

11

10

9

8

8

4

1

5

Terrassa

Sant Cugat del Vallès

Sabadell

Rubí

Cerdanyola del Vallès

Montcada i Reixac

Barberà del Vallès

Sant Quirze del Vallès

Ripollet

Castellar del Vallès

Santa Perpètua de Mogoda

Viladecavalls

Sentmenat

Vacarrisses

Palau-solità i Plegamans

Matadepera

Castellbisbal

Polinyà

Badia del Vallès

Fora


Empreses per municipi


90

SERVEIS FINANCERS

76%

6%

5%

1%

1% 3%

3% 1% 4%

Fins 300.000 €

De 300.001 a 600.000 €

De 600.001 a 1.500.000 €

De 1.500.001 a 3.000.000 €

De 3.000.001 a 6.000.000 €

De 6.000.001 a 15.000.000 €

56,24%

5,59%

38,18%

Activtats auxiliars

Assegurances i fons de pensions

Mediació financera

Activtats auxiliars Assegurances i fons de pensions

Mediació financera

135

122

111

35

30

17

14

14

9

9

8

8

6

5

4

3

2

2

2

1


Terrassa

Sabadell

Rubí






Matadepera

Ripollet


Montcada i Reixac

Castellbisbal

Viladecavalls

Sentmenat

Ullastrell

Vacarrisses

Polinyà

Fora




91

ADMINISTRACIO PUBLICA

87%

13%

Tram facturació

Fins 300.000 €

87,50%

12,50%

Adm. Pública. Defensa i SS OBLIGATÒRIA

Organismes extraterritorials

Adm. Pública. Defensa i SS OBLIGATÒRIA

Organismes extraterritorials

2

2

1

1

1

1

Terrassa

Ripollet



Rubí





92

EDUCACIO I RECERCA

0%

70%

12%

9%

4% 2%

2%

1% 0%

Tram facturació

Fins 300.000 €

De 300.001 a 600.000 €

De 600.001 a 1.500.000 €

De 1.500.001 a 3.000.000 €

De 3.000.001 a 6.000.000 €

De 6.000.001 a 15.000.000 €

De 15.000.001 a 30.000.000 €

90,40%

9,60%

Educació

Recerca i desenvolupament

Educació Recerca i desenvolupament

207

183

147

83

48

26

25

24

16

15

13

12

12

11

7

5

4

2

1

1

2

Sabadell

Terrassa



Rubí


Ripollet


Montcada i Reixac


Matadepera

Castellbisbal



Sentmenat

Polinyà

Vacarrisses

Viladecavalls

Badia del Vallès

Sant Llorenç Savall

Fora




93

SALUT

67%

9%

10%

4%

2%

3%

1%

1%

3%

Fins 300.000 €

De 300.001 a 600.000 €

De 600.001 a 1.500.000 €

De 1.500.001 a 3.000.000 €

De 3.000.001 a 6.000.000 €

De 6.000.001 a 15.000.000 €

De 15.000.001 a 30.000.000 €

86,42%

6,31%

7,27%

Activitats sanitaries

Activitats veterinàries

Productes famacèutics

Activitats sanitaries Activitats veterinàries

Productes famacèutics

133

126

108

34

27

11

11

11

10

8

7

7

6

6

6

4

3

2

1

2


Terrassa

Sabadell

Rubí



Castellbisbal



Matadepera



Montcada i Reixac

Ripollet

Sentmenat

Polinyà

Viladecavalls

Vacarrisses

Badia del Vallès

fora




94

SERVEIS SOCIALS

56%

15%

18%

5%

3% 2%

1% Fins 300.000 €

De 300.001 a 600.000 €

De 600.001 a 1.500.000 €

De 1.500.001 a 3.000.000 €

De 3.000.001 a 6.000.000 €

De 6.000.001 a 15.000.000 €

1,94%

35,66%

62,40%

Llars amb ocupació a personal domèstic

Serveis socials amb allotjament

Serveis socials snese allotjament

Llars amb ocupació a personal domèstic

Serveis socials amb allotjament

Serveis socials snese allotjament

67

59

43

20

15

10

10

6

5

4

4

3

3

2

2

2

1

1

1

Terrassa

Sabadell



Rubí


Montcada i Reixac

Ripollet



Matadepera


Vacarrisses

Castellbisbal


Polinyà

fora

Ullastrell

Rellinars



95

EDICIÓ, CULTURA I LLEURE

1131

882

779

370

291

149

149

116

104

96

82

79

60

41

36

30

28

21

17

13

9

Terrassa

Sabadell


Rubí



Montcada i Reixac

Ripollet





Castellbisbal

Matadepera

Sentmenat

Polinyà

Viladecavalls

Badia del Vallès

Vacarrisses

Sant Llorenç Savall

Ullastrell

73%

9%

8%

4%

2%

2% 1% 1%

0%

Fins 300.000 €

De 300.001 a 600.000 €

De 600.001 a 1.500.000 €

De 1.500.001 a 3.000.000 €

De 3.000.001 a 6.000.000 €

De 6.000.001 a 15.000.000 €

De 15.000.001 a 30.000.000 €

De 30.000.001 a 60.000.000 €

Més de 60.000.000 €

2,18%

5,73%

10,06%

45,55%

9,53%

2,09%

6,27%

4,67%

2,62%

9,64%

0,44% 1,22%

Activitats artistíques i d'espetacles

Activitats associatives

Activitats esportives i d'entreteniment

Altres actvitats de serveis personals

Arts gràfiques i suports enregistrats

Bibliotques i museus

Cinema i video

Edició

Jocs d'atzar i apostes

Publicitat i estudis de mercat

Ràdio i televisió

Serveis d'intermediació

Activitats artistíques i d'espetacles Activitats associatives

Activitats esportives i d'entreteniment Altres actvitats de serveis personals

Arts gràfiques i suports enregistrats Bibliotques i museus

Cinema i video Edició

Jocs d'atzar i apostes Publicitat i estudis de mercat

Ràdio i televisió Serveis d'intermediació




96

9. CONCLUSIONS

INDÚSTRIA

DEBILITATS

Tendència a la desindustrialització d’Europa, Espanya i Catalunya.

Sectors amb descens de la xifra de negoci.

Mida de l’empresa s’ha reduït.

Pèrdua de mà d’obra, segona comarca de la província amb més atur.

Nombre elevat de tancaments empresarials a sectors amb un

nombre d’establiments elevats com el tèxtil i el metall.

Fragmentació de l’oferta territorial i dispersió de la localització.

Atomització amb un elevat nombre d’empresaris individuals.

Tendència general més negativa que Catalunya en saldo net de

creació i tancament d’empreses.

Feble presència d’activitats industrials innovadores.

AMENACES

Pèrdua de teixit empresarial molt complex de recuperar.

Pèrdua del lideratge industrial davant d’altres regions del sud

d’Europa.

Estancament de la situació econòmica sense un repunt a l’alça a la

indústria.

Tendència a l’estancament de la demanda industrial a Espanya.

Pèrdua de teixit industrial molt important a municipis com Rubí,

Sabadell i Terrassa.

La continuat en el descens dels sectors del metall i del tèxtil, que

representen un VAB molt important per a la comarca.

Continuïtat en el tancament de grans empreses.

Pèrdua de competitivitat per falta d’inversió en tecnologia.

FORTALESES

El Vallès Occidental continua sent una comarca amb la presència

d’empreses líders dels sectors industrial a Catalunya.

Forta presència de la indústria química, un dels sectors amb millors

perspectives.

Elevat nombre d’empreses industrials amb la seu principal a la

comarca.

La inversió industrial s’ha recuperat durant el 2013.

Una base empresarial diversificada, capaç d’afrontar la fabricació

d’un elevat nombre de productes industrial. Municipis amb varietat

d’especialitzacions industrials.

Nombre elevat de treballadors especialitzats.

Augment constant de les exportacions.

OPORTUNITATS

Incrementar la base d’empreses industrials més tecnològiques. Incrementar la transferència tecnològica entre les empreses amb menys treballadors, quan l’accés al crèdit es recuperi. Intensificar les relacions comercials industrials amb l’Euro Regió a través del corredor mediterrani. Prendre el lideratge del desenvolupament industrial de Catalunya, en els sectors com la química, el tèxtil, augmentant la visibilitat dels clústers existents i les seves vinculacions dins de Catalunya. Millorar la forma específica per re introduir nova ocupació dins el sector industrial, vinculada a la tecnologia. Revisar els motius pels qual determinats municipis s’han mostrat més vulnerables a la pèrdua neta d’empreses.

97

COMERÇ I TURISME

DEBILITATS

Caiguda sostinguda de la xifra de negoci del comerç al detall i comerç al major. Concentració d’una cinquena part de la rebaixa d’ocupats a Catalunya en el sector del comerç al major, donada la seva vinculació amb sectors industrials. Elevada fragmentació del nombre de treballadors amb l’existència de més de 10.000 empreses de comerç al detall. Durant el 2012 s’ha vist un major diferenciació del comportament del Vallès Occidental, reduint l’ocupació i el nombre d’empreses en el sector de la restauració i hoteleria. Xifra molt inferior del nombre d’empreses amb serveis d’allotjament. Reduït nombre de societats al sector turístic i elevat nombre d’autònoms.

AMENACES

Augment de les grans superfícies comercials davant del petit i mitjà comerç, desequilibra l’oferta i la demanda tradicional de comerç. Disminució de les zones d’atractivitat comercial amb l’existència d’una major concentració de superfície. Elevat nombre d’empresaris individuals, resta competitivitat davant l’augment de franquícies i grans cadenes comercials. No aprofitar l’augment del turisme que viu Catalunya per desenvolupar més el sector de la restauració i turisme a la comarca. L’elevat nombre de tancaments produït a determinades poblacions com Terrassa o Rubí.

FORTALESES

Millora de l’accés al finançament detectat al sector del comerç. Existència de centres de població amb un gran concentració d’activitats comercials, que propicia l’arribada de noves empreses comercials. 9 dels 23 municipis tenen al menys una concentració comercial dins el seu municipi. El sector del comerç al major al 2013 no ha tingut una reducció tant dràstica del nombre d’empreses existents, amb un nombre important de mitjanes empreses, un 46% de les empreses tenen una facturació superior al 600 m€. El sector de la restauració i hoteleria ha tingut un creixement significatiu a Catalunya, també traslladat als diferents municipis, amb augment net de més de 100 empreses.

OPORTUNITATS

Millora de l’accés al finançament del sector comercial pot significar un augment de les empreses existents, si no es desequilibra l’oferta i la demanda. Millorar la presència de serveis d’allotjament a la comarca, si continua l’augment de la demanda turística. Aprofitar la gran presència d’establiments de comerç al major als polígons per millorar l’ocupació en aquests. Millorar la presència de les empreses comercials i turístiques fora de la comarca.

98

SERVEIS I CONSTRUCCIÓ

DEBILITATS

El sector de la construcció ha vist reduïda la seva base empresarial en més de 5.000 empreses, una sisena part del total de les baixes produïdes a Catalunya. El sector de reparacions ha patit una regressió considerable, arrossegada per la baixada de la xifra de negoci de Catalunya, superior a la del conjunt de l’Estat. Els serveis adreçat majoritàriament a empreses tenen una elevada fragmentació, més del 82% de les empreses tenien entre 1 i 5 treballadors. El sector del transport i la logística ha esta molt atomitzat amb una elevada xifra d’autònoms. Elevada reducció del nombre d’afiliats en altres serveis dins el Vallès Occidental, una quarta part dels de Catalunya.

AMENACES

La terciarització de l ‘economia comporta el risc de pèrdua de lideratge econòmic, ja que l’estructura econòmica comarcal malgrat estar terciaritzada, per subsectors no exerceix un lideratge territorial clar. La manca d’empreses de mida mitjana i gran al sector pot repercutir en la competitivitat del sector. La crisis en el sector de la construcció pot no haver arribat al seu punt més baix, si continuen les perspectives de pèrdua de població. Continuïtat de la distància existent entre l’evolució del sector del transport al Vallès i a Catalunya, més negatiu a Catalunya.

FORTALESES

Existeix una menor dependència de la construcció d’edificis en l’anàlisi per subsectors de la construcció. El superior nombre d’empreses de reparacions sobre instal·lació i maquinaria d’equip al respecte de Catalunya. Municipis com Sant Cugat del Vallès i Cerdanyola del Vallès mostren un increment net del nombre de serveis a empreses. El territori de la Riera de Caldes està molt especialitzat en el sector del transport i la logística, al igual que Castellbisbal i Viladecavalls. La situació de la nova estació intermodal de la Llagosta i el corredor mediterrani travessen la comarca. Elevat nombre de serveis basats en coneixement ubicats a la comarca

OPORTUNITATS

Millorar la base empresarial dels serveis de nivell tecnològic alt i mitjà a través de la transferència tecnològica amb els recursos existents a la comarca. Incrementar la mida mitjana de l’empresa en els sector serveis a les empreses i del transport i logística. Aprofitar l’increment de la demanda de serveis logístics a les empreses i les millores infraestructurals que ofereix el corredor mediterrani, així com el creixement de l’exportació multisectorial. Detectar la concentració d’activitats de serveis a empreses per subsectors. Afavorir la terciarització de l’economia a municipis industrials com Rubí o els de la Riera de Caldes.

99

10. ANNEX

Resum cens empresarial 2008-2013 INDÚSTRIA

SECTOR

ANY 2013 2008 2013 2008 2013 2008 2013 2008 2013 2008 2013 2008 2013 2008 2013 2008 2013 2008 2013 2008 2013 2008

BADIA DEL VALLES 1 1 0 1 0 0 7 5 0 1 4 3 1 1 0 0 0 0 3 4 16 16

BARBERA DEL VALLES 8 7 7 8 15 22 193 244 17 21 35 45 37 42 35 47 30 28 21 23 398 487

CASTELLAR DEL VALLES 3 3 8 12 10 9 186 217 19 25 46 61 31 35 28 23 30 33 4 5 365 423

CASTELLBISBAL 6 7 13 24 18 35 80 84 14 18 8 10 13 10 15 26 20 17 5 6 192 237

CERDANYOLA DEL VALLES 8 9 10 16 11 13 143 146 6 14 35 39 24 37 45 53 15 17 7 13 304 357

GALLIFA 0 1 0 0 0 0 2 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 2 2

MATADEPERA 3 1 0 0 0 0 6 8 0 2 3 3 0 3 5 5 0 0 2 2 19 24

MONTCADA I REIXAC 5 3 23 31 16 21 205 274 16 25 20 31 31 60 51 61 26 33 9 13 402 552

PALAU SOLITA I PLEGAMANS 4 5 5 11 15 20 78 121 8 9 9 11 17 19 16 21 15 15 7 12 174 244

POLINYA 2 2 4 10 10 17 126 178 7 9 10 12 15 26 13 12 24 28 3 4 214 298

RELLINARS 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 0 0 0 1 0 0 0 0 0 2

RIPOLLET 9 13 12 13 11 10 148 183 11 20 21 31 29 33 36 43 17 21 8 10 302 377

RUBI 8 12 31 35 41 80 343 463 41 54 45 78 59 71 95 96 38 52 22 22 723 963

SABADELL 27 31 25 34 22 23 454 580 52 77 249 350 113 177 160 194 41 58 32 44 1175 1568

SANT CUGAT DEL VALLES 52 23 20 17 11 16 117 115 35 28 44 44 29 34 101 94 7 6 22 19 438 396

SANT LLORENÃ SAVALL 2 0 2 1 2 3 19 14 0 0 14 25 12 16 3 3 2 2 0 0 56 64

SANT QUIRZE DEL VALLES 5 5 4 4 3 5 83 88 10 13 25 32 12 12 27 36 10 9 4 7 183 211

SANTA PERPETUA DE MOGODA 5 3 15 20 18 22 159 215 13 17 18 27 14 23 34 37 22 33 4 9 302 406

SENTMENAT 4 3 13 13 16 19 97 115 7 13 10 17 31 30 2 6 14 18 3 9 197 243

TERRASSA 46 30 32 45 40 56 558 681 71 92 300 440 167 208 131 163 40 49 37 52 1422 1816

ULLASTRELL 0 0 0 0 0 2 5 6 4 6 0 1 3 3 0 0 0 1 0 0 12 19

VACARISSES 2 2 4 7 5 6 17 22 0 0 5 8 4 6 3 1 4 6 0 1 44 59

VILADECAVALLS 4 2 2 5 1 3 32 36 3 2 13 16 3 4 3 5 2 3 1 0 64 76

VALLÈS OCCIDENTAL 204 163 230 307 265 382 3058 3796 334 446 914 1285 645 850 803 927 357 429 194 255 7004 8840

PAPER I ART GRÀFIC PLÀSTIC I CAUTXUFUSTA I SURO ALTRES MANUFACTURESTOTALENERGIA I AIGUA EXTRACTIVES QUÍMICA METALL ALIMENTACIO TEXTIL

100

Resum cens empresarial 2008-2013 CONSTRUCCIÓ I SERVEIS

SECTOR

ANY 2013 2008 2013 2008 2013 2008 2013 2008 2013 2008 2013 2008 2013 2008 2013 2008 2013 2008

BADIA DEL VALLES 57 95 3 2 137 149 32 23 4 5 14 21 52 82 38 46 337 423

BARBERA DEL VALLES 300 535 295 319 500 534 168 172 71 102 391 469 295 390 240 254 2260 2775

CASTELLAR DEL VALLES 290 480 153 169 287 308 114 100 61 66 323 354 150 159 182 170 1560 1806

CASTELLBISBAL 136 226 146 179 145 176 73 56 43 47 207 221 170 210 90 71 1010 1186

CERDANYOLA DEL VALLES 419 676 244 283 679 816 299 341 90 121 866 868 423 539 474 511 3494 4155

GALLIFA 3 2 0 0 0 1 2 4 1 0 10 8 0 0 1 2 17 17

MATADEPERA 67 215 48 49 78 71 31 28 10 15 331 290 14 13 78 61 657 742

MONTCADA I REIXAC 305 508 298 367 397 512 162 192 98 128 411 493 337 427 173 200 2181 2827

PALAU SOLITA I PLEGAMANS 141 226 107 117 205 249 71 81 46 55 242 279 183 204 113 122 1108 1333

POLINYA 85 111 110 121 101 113 43 55 35 46 82 118 112 118 48 49 616 731

RELLINARS 20 21 1 3 3 2 7 4 0 0 8 13 4 1 5 5 48 49

RIPOLLET 323 492 154 176 413 468 153 176 104 112 310 331 320 374 188 197 1965 2326

RUBI 904 1419 480 551 901 1140 421 398 153 213 906 1071 537 614 486 465 4788 5871

SABADELL 1725 2796 958 1102 2743 3602 876 982 436 612 2703 3089 1000 1294 1429 1710 11870 15187

SANT CUGAT DEL VALLES 678 1022 845 738 1085 1183 412 386 111 146 2952 2334 280 198 965 831 7328 6838

SANT LLORENÃ SAVALL 50 62 12 8 40 45 18 14 8 4 27 36 15 16 16 7 186 192

SANT QUIRZE DEL VALLES 135 236 190 218 248 245 80 76 37 54 360 383 139 156 129 146 1318 1514

SANTA PERPETUA DE MOGODA 204 365 224 238 283 345 125 136 60 86 289 290 381 454 157 160 1723 2074

SENTMENAT 125 200 88 115 106 105 44 41 35 40 107 144 79 70 63 62 647 777

TERRASSA 2544 4069 1047 1121 2913 3785 1164 1012 475 606 3486 3795 1129 1367 1613 1566 14371 17321

ULLASTRELL 25 33 13 11 16 13 7 3 2 4 18 27 11 8 16 18 108 117

VACARISSES 129 222 20 19 58 57 26 27 17 20 67 80 45 45 35 32 397 502

VILADECAVALLS 105 148 30 41 81 81 23 21 18 23 109 107 73 75 33 30 472 526

VALLÈS OCCIDENTAL 8770 14159 5466 5947 11419 14000 4351 4328 1915 2505 14219 14821 5749 6814 6572 6715 58461 69289

TRANSPORTS ALTRES SERVEIS TOTALCONSTRUCCIÓ COMERÇ MAJOR COMERÇ DETALL RESTAURACIO I H REPARACIONS SERV. A EMPRESES

101

11. FITXA METODOLOGICA

Les dades utilitzades per l’elaboració d’aquest informe provenen del cens

empresarial de les Cambres de Comerç, realitzades a través de les dades de

d’hisenda. Es diferencia la divisió empresarial entre empresa, establiment i

referencia censal.

Empresa. Una mateixa empresa pot tenir diferent establiments i referències

censals. En les estadístiques generals sectorials s’han eliminat les duplicitats,

empreses presents en més d’un municipi.

Establiment. És una adreça única només d’una empresa i una o diferents

referencies censals. Existeixen empreses sense establiments d’activitat , com

poden ser els comerços de caràcter ambulant. En aquests casos es té en compte

només l’establiment fiscal i no l’establiment d’activitat. En els casos on existeixin

establiment fiscal i d’activitat es té en compte només el d’activitat.

Referències censals. És el nombre d’epígrafs d’activitat que té un establiment,

que pot ser més d’un. Per aquest estudi només s’han tingut en compte les

activitats principals de les empreses al realitzar-se un anàlisi amb detall de dos

dígits d’IAE.

Comparativa empreses entre el 2008 i el 2103

Aquesta gràfica, recompta el total d’empreses existents al Vallès Occidental als

anys 2008 i 2013. La fons de les dades és el cens d’empreses de les Cambres de

Comerç d’Espanya, elaborat a través de les dades la hisenda espanyola. Les

empreses que tinguin diferents establiments en més d’un municipi estaran

duplicades.

102


A través de l’arxiu d’empreses de la comarca, sense dobles comptatges, es

divideixen per trams de facturació les empreses ubicades a la comarca. No s’ha

fet en cap cas una divisió de la facturació per nombre d’establiments a la

comarca. Els trams de facturació són necessaris per mantenir el secret estadístic

de la facturació de les empreses. La distribució de les dades està ordenada en el

sentit de les agulles del rellotge, de menys a més facturació. La Font de les dades

és el cens empresarial elaborat per les cambres de comerç amb la Font d’origen

de la hisenda espanyola.


A través de l’arxiu d’empreses de la comarca, sense dobles comptatges, es

divideixen per trams per nombre de treballadors les empreses ubicades a la

comarca. No s’ha fet en cap cas una divisió per nombre de treballadors i

establiments a la comarca. . La distribució de les dades està ordenada en el sentit

de les agulles del rellotge, de menor a major nombre de treballadors. La Font de

les dades és el cens empresarial elaborat per les cambres de comerç amb la Font

d’origen de la hisenda espanyola.

36%

13% 21%

10%

5%

7% 1% 2% 5% Fins a 300m €

300m a 600m €

600m a 1.5 M €

1.5 M a 3 M €

3 M a 6 M €

6 M a 15 M €

15 M a 30 M €

30 M a 60 M €

Més 60 M €

51% 23%

14%

6% 2%

2% 1% 1% 1 a 5 Tr.

6 a 10 Tr.

11 a 25 Tr.

26 a 50 Tr.

51 a 100 Tr.

101 a 250 Tr.

251 a 500 Tr.

més de 500 Tr.

103

Tipologia de localització

A través de la geolocalització dels diferents establiments, es localitzen per cada

activitat aquells establiments que la seva empresa tenen com a activitat principal

el sector que s’està analitzant.

Com també s’està analitzant els empresaris individuals, l’única adreça de contacte

d’aquella empresa pot ser la del domicili de l’empresari en cas de que no tingui

una altra adreça d’activitat. A través del geoprocès de Mapa de calor, es crea

unes isòcrones de calor, que assenyalen la concentració d’activitats. En funció de

la densitat de punts el programari SIG (Sistemes d’informació geogràfica), mostra

una distribució automàtica de les isòcrones perquè aquesta sigui visible.

El color vermell indica major concentració , a mesura que aquest color canvia cap

al taronja, groc o blanc, s’indica una pèrdua en la concentració. En el cas de que

la densitat d’establiments sigui baix també s’ha incorporat la localització concreta

dels establiments, en color verd.


A través dels establiments d’una empresa que tingui com activitat principal aquell

sector d’activitat, s’analitza la distribució dels establiments.

Pel nombre d’establiments d’empreses de la comarca localitzats fora, s’intenta

aproximar l’impacte de les localitzacions d’empreses amb la seu principal al Vallès

Occidental fora de la comarca. Aquest càlcul és fa amb el recompte de les

sucursals que cada empresa té a l’estat espanyol més la resta del ubicats dins el

Vallès Occidental.

Els establiments ubicats a polígons, s’obté a través de la geolocalització de les

dades on es situen els establiments de les empreses que tenen com activitat

principal aquell sector. També es tenen en compte les adreces particulars dels

empreses individuals en cas de tenir cap altra adreça donada d’alta.

En el cas d’establiments principals i sucursals, s’observa el nombre

d’establiments existents per aquell sector que corresponen a la categoria

d’establiment principal o sucursal de l’empresa.

104


Les rodones en gris mostren segons la seva mida el nombre de pèrdues

empresarials existents, mostren si entre 2008 i el 2013 hi hagut una reducció

d’empreses. Una rodona en color verd mostra un creixement en el nombre

d’empreses.

El fons del mapa indica per cada municipi, la seva especialització al respecte

d’aquell subsector d’activitat. Si l’especialització no supera en tots els municipis el

4% del total, s’utilitza una divisió homogènia tal i com mostra la llegenda, vermell

gens especialitzat i verd fosc molt especialitzat.

En el cas de que tots els municipis tinguin més d’un 4%, es fa una divisió

individualitzada per aquell sector, mantenint, la graduació dels sectors.


Segons les dades de la seguretat social s’analitza el comportament de les dades

del Vallès Occidental, pels epígrafs d’activitat del CNAE. Es mostra l’evolució anual

entre els anys 2008 i 2013, així com el balanç absolut de les dades.

A través del cens empresarial de les cambres, que en la majoria de casos no té

una antiguitat superior a l’any 1992, es calcula l’antiguitat mitjana de les

empreses del sector. Qualsevol canvi en la tipologia d’empresa també és

considerat com una refundació de l’empresa i aquesta perd l’antiguitat.

El càlcul per nombre d’empreses i autònoms es fa a través del cens empresarial

de les Cambres de Comerç, i difereix del d’hisenda al existir empreses que són

centres cotitzadors.

105

Anàlisis per subsectors

A través de les dades del directori central d’empreses de l’INE, s’obté el recompte

d’activitats per tres dígits disponible només per comunitats autònomes i de dos

dígits detall per província. Per desprès comparar-ho amb la divisió existent dins

les empreses del Vallès Occidental, extreta del cens d’empreses de les cambres de

comerç d’Espanya.

Xifra de negoci

A través de les dades de l’enquesta industrial d’empreses de l’INE, s’obté la xifra de negoci tant a Catalunya, com a Espanya. Les dades del 2013 corresponen en aquest cas a les del tancament fiscal del 2011, i per aquest motiu no es poden tenir dades més actualitzades. Per calcular la facturació de les empreses s’obté a través de la facturació exacta de les empreses disponible a través del cens públic d’empreses. En els casos de la indústria, les dades comparables entre Catalunya i el Vallès Occidental. En el sector de serveis la xifra de negoci no està disponible per tots els subsectors i per tant no es poden fer comparatives.

106

Divisió IAE

Energia i aigua 1-11 extracció preparats i aglomerats combinats sòlids 1-12 extracció de petroli i gas natural 1-13 refinament de petroli 1-14 extracció i transferència de minerals radiatius 1-15 producció i transport d'energia elèctrica gas 1-16 captura depuració distribució d'aigua i fabricació de gel

Industries extractives 1-21 extracció de preparats de minerals metàl·lics 1-22 producció i primera transformació de metalls 1-23 extracció mineral no metàl·lica ni energètica 1-24 industria de producció mineral no metàl·lica

Indústries químiques 1-25 industria química

Metall 1-31 fabricació producció metal·lúrgica (excepció maquinaria i material de transport) 1-32 construcció maquinaria i equip mecànic 1-33 construcció maquinaria oficina i ordinadors 1-34 construcció maq. i material elèctric 1-35 fabricació de material electrònic (excep. ordinadors) 1-36 construcció de vehicles automòbils i peces de reposició 1-37 construcció naval i manteniment de vaixells 1-38 construcció d'altre material de transport 1-39 fabricació d'instrument de precisió òptics i similars

Alimentació 1-41 industria de productes alimentaris i begudes 1-42 industries producció alimentària i begudes i tabac

Textil 1-43 industria tèxtil 1-44 industrial del cuir 1-45 indústria del calçat

Fusta i Suro 1-46 industria de la fusta, suro, i mobles de fusta

Paper i arts gràfiques 1-47 industrial del paper i derivats, arts gràfiques

Plàstic i Cautxú 1-48 industries de transformació del cautxú i plàstic

Altres indústries manufactureres 1-49 altres industries manufactureres

Construcció 1-50 construcció

Comerç al major 1-61 comerç majorista 1-62 recuperació de productes 1-63 intermediaris del comerç

Comerç al detall 1-64 comerç al detall de productes alimentaris 1-65 comerç al detall de productes industrials 1-66 hipermercats, grans magatzems, i ambulant

Restauració i hoteleria 1-67 servei d'alimentació 1-68 serveis d'allotjament

107

Reparacions 1-69 reparacions

Transports i comunicacions 1-71 transport per ferrocarril 1-72 altres transports terrestres 1-73 transport marítim i per vies navegables interiors 1-74 transport aeri 1-75 activitats annexes als transports 1-76 telecomunicacions

Serveis a empreses 1-81 institucions financeres 1-82 assegurances 1-83 auxiliars financers i d’assegurances, activitats immobiliàries 1-84 serveis prestats a empreses 1-85 lloguer de bens mobles 1-86 lloguer d'immobles

Altres serveis 1-91 servei agrícola, ramader, forestal i pesquer 1-92 servei de sanejament, neteja, i contra incendis 1-93 educació i investigació 1-94 sanitat i servei veterinaris 1-95 assistència i serveis socials 1-96 serveis recreatius i culturals 1-97 serveis personals 1-98 parcs d'esbarjo, fires, i revetlla 1-99 serveis no classificats

108

Divisió CNAE

Energia i aigua 35 Energia elèctrica i gas 36 Aigua 37 Tractament d'aigües residuals 38 Tractament de residus 39 Gestió de residus

Industries extractives 05 Antracita, hulla i lignit 06 Petroli i gas natural 07 Minerals metàl·lics 08 Minerals no metàl·lics ni energètics 09 Suport a les indústries extractives

Indústries químiques 20 Indústries químiques 21 Productes farmacèutics

Metall 24 Metal·lúrgia 25 Productes metàl·lics, exc, maquinària 26 Productes informàtics i electrònics 27 Materials i equips elèctrics 28 Maquinària i equips ncaa

30 Altres materials de transport Alimentació 10 Indústries de productes alimentaris 11 Fabricació de begudes

12 Indústries del tabac Textil 13 Indústries tèxtils

14 Confecció de peces de vestir 15 Indústria del cuir i del calçat Fusta i Suro 16 Indústries fusta i suro, exc, mobles 31 Mobles

Paper i arts gràfiques 17 Indústries del paper 18 Arts gràfiques i suports enregistrats

Plàstic i Cautxú 22 Cautxú i plàstic

Altres indústries manufactureres 19 Coqueries i refinació del petroli

32 Indústries manufactureres diverses

Construcció 41 Construcció d’immobles 42 Construcció d’obres d’enginyeria civil 43 Activitats especialitzades construcció 23 Productes minerals no metàl·lics ncaa 71 Serveis tècnics arquitectura i enginyeria

68 Activitats immobiliàries

Comerç al major 46 Comerç engròs, exc, vehicles motor

Comerç al detall 47 Comerç detall, exc, vehicles motor 29 Vehicles de motor, remolcs i semiremolcs

Restauració i hoteleria 55 Serveis d’allotjament 56 Serveis de menjar i begudes

79 Agències viatges i operadors turístics

109

Reparacions 33 Reparació i instal·lació de maquinària 45 Venda i reparació de vehicles motor 95 Reparació ordinadors i efectes personals

Transports i comunicacions 49 Transport terrestre i per canonades 50 Transport marítim i per vies interiors 51 Transport aeri

52 Emmagatzematge i afins al transport Serveis a empreses 62 Serveis de tecnologies de la informació 63 Serveis d’informació 64 Mediació financera 65 Assegurances i fons pensions 66 Activitats auxiliars mediació financera 53 Activitats postals i de correus 69 Activitats jurídiques i de comptabilitat 70 Seus centrals i consultoria empresarial 72 Recerca i desenvolupament 73 Publicitat i estudis de mercat 74 Activitats professionals i tècniques ncaa 77 Activitats de lloguer 78 Activitats relacionades amb l’ocupació 80 Activitats de seguretat i investigació 81 Serveis a edificis i de jardineria

82 Activitats administratives d'oficina Altres serveis 8 Edició 59 Cinema i vídeo; enregistrament de so 60 Ràdio i televisió 61 Telecomunicacions 75 Activitats veterinàries 86 Activitats sanitàries

90 Activitats artístiques i d’espectacles 91 Biblioteques i museus 92 Jocs d’atzar i apostes 93 Activitats esportives i d’entreteniment 94 Activitats associatives 96 Altres activitats de serveis personals

Altres segmentacions

TIC 26 Productes informàtics i electrònics 61 Telecomunicacions 62 Serveis de tecnologies e la informació 95 Reparació ordinadors i efectes personals

Serveis financers 64 Mediació financera 65 Assegurances i fons de pensions 66 Activitats auxiliars

Administració pública 84 Adm. Pública. Defensa i SS OBLIGATÒRIA 99 Organismes extraterritorials 72 Recerca i desenvolupament 85 Educació

Salut 21 Productes farmacèutics 75 Activitats veterinàries 86 Activitats sanitàries

Serveis socials 87 Serveis socials amb allotjament 88 Serveis socials sense allotjament

110

97 Llars amb ocupació a personal domèstic 98 Llars productores béns i serveis ús propi

Edició, cultura, i lleure 18 Arts gràfiques i suports enregistrats 58 Edició 59 Cinema i vídeo 60 Ràdio i televisió 63 Serveis d'intermediació 73 Publicitat i estudis de mercat 90 Activitats artístiques i d’espectacles 91 Biblioteques i museus 92 Jocs d'atzar i apostes 93 Activitats esportives i d'entreteniment 94 Activitats associatives 96 Altres activitats de serveis personals

111

Vallès Occidental, desembre 2013

radiografia empresarial 2008-2013 vallès · pdf file2. presentació el...

Documents