17

Roda contínua de formació i consens. LES FILIALS DE L’ACADÈMIA

IntroduccióAvui la Filial del Vallès Occidental de l’Acadèmia de Ci-ències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears és una institució fortament arrelada en el teixit social de la comarca, amb vida pròpia i amb una oferta d’activitats diverses que arriben a la majoria dels professionals de les ciències de la salut.

Aquest tarannà de la Filial no és cosa ni imposada ni improvisada, ni molt menys l’acció individual d’un visi-onari. La Filial té molta història a les seves espatlles. Des que es va constituir el 2 de novembre de 1966 ha fet molt camí, ha recorregut moltes etapes i ha superat alguna crisi però no es pot dir que hagi perdut vigor.

AntecedentsSi mirem una mica detingudament ens adonem que el Vallès Occidental té uns trets peculiars que li donen una manera de fer que explica allò que és, allò que fa i allò que vol fer.

D’una banda hi ha el fet territorial. A cop d’ull sem-bla que per la seva proximitat amb Barcelona podria trac-tar-se d’una comarca poc donada a tenir vida indepen-dent. Aquesta proximitat amb la capital podria fer pensar que els equipaments i serveis de la capital de Catalunya són prou potents com per absorbir les necessitats dels vallesans; però no és així. Tant Sabadell com Terrassa i altres poblacions vallesanes han forjat un entramat d’ins-titucions culturals d’ampli espectre, una xarxa comercial consolidada i una empenta productiva molt consistent. D’altra banda, si això no fos sufi cient existeix una com-plexitat de relació de veïnatge que converteix la comarca en un bon teixit relacional en el sentit més ampli del mot. En un territori cohesionat amb un intercanvi permanent i continuat de serveis, equipaments i professionals. Per tot plegat, i des de fa molts anys, el Vallès és un pol d’atracció prou atractiu que fa que no calgui desplaçar-se a Barcelo-na si no és per anar a fer un tomb.

La Filial del Vallès Occidental: la consolidació d’un projecte

Pilar Porcel

Junta de Govern. Filial del Vallès Occidental. Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears. Sabadell.

Segurament aquesta voluntat de ser independents i en certa manera autosufi cients fa dels seus ciutadans perso-nes interessades per diferents aspectes de la cultura i ha donat com a resultat poder gaudir d’institucions diverses que donen resposta a aquests interessos, institucions que es remunten molts anys enllà i encara es mantenen vives i amb empenta. L’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell (des de 1880), la Fundació Bosch i Cardellach (creada el 1942, també a Sabadell) i els Amics de les Arts i Joventuts Mu-sicals de Terrassa (1927), per citar-ne algunes, juntament amb altres mil i una associacions de tota mena, moltes d’elles centenàries, ho avalen.

En l’enfi lall d’aquesta dinàmica hi trobem l’Associa-ció de Ciències Mèdiques del Vallès (1923), una associa-ció científi ca que formava part del Patronat d’Orientació Professional que l’Ajuntament Constitucional va establir a Sabadell i que va representar el primer pas per apropar-se a la classe mèdica amb fi nalitats científi ques.

La guerra i la postguerra van esborrar la vida associa-tiva d’arreu del país i, naturalment, també del Vallès però, amb repressió o sense, buscant fórmules imaginatives no es va aconseguir avortar el caliu forjat en el temps malgrat les trifulgues i saraus.

La Filial del Vallès OccidentalDurant la postguerra, amb força difi cultats no cal dir-ho, es mantingué el contacte entre els metges sabadellencs que, aprofi tant l’aixopluc del Cercle Sabadellès 1856 –més conegut com “El Casino”– feia possible que, mentre es prenia un cafè o es jugava a cartes es parlés de temes d’in-terès professional o científi c. Aprofi tant la disponibilitat del local s’organitzaren trobades i converses sobre temes mèdics liderades per catedràtics de Barcelona. El professor Miquel Crusafont i Peiró va arribar a exposar –de mane-ra gairebé clandestina ja que anava contra els criteris de l’època– una conferència sobre la teoria de l’evolució. Va ser el primer pas per anar aparcant temes estrictament mèdics per abordar una temàtica més generalista.

En aquest mateix context i època cal remarcar dos fets importants. El primer va ser, seguint la tradició dels gre-mis, impulsar la celebració de la festivitat de Sant Cosme i Sant Damià, amb una sèrie d’actes en els quals hi parti-cipaven metges i farmacèutics a més de les autoritats re-ligioses i polítiques del moment; el segon fet destacable fou l’estreta relació amb la Comissió Local Delegada del

Correspondència: Dra. Pilar Porcel i OmarDiplomada en treball social i escriptoraC/ Roca 22, 2-108208 SabadellTel. 937 259 249Adreça electrònica: p.porcel.cat@telefonica.net

Annals de Medicina 2015;98: 17-21.

1818

ANNALS DE MEDICINA VOL. 98, NÚM. 1 2015

Col·legi de Metges de Barcelona, que s’encarregava cada any de repartir entre els seus afiliats l’import anual corres-ponent a la declaració de renda actual. Aquest fet va ajudar a enfortir una estreta relació en l’entramat professional. Aquesta col·laboració es va mantenir durant força anys (de fet la junta de la Filial i la de la Delegació del Col·legi de Metges era la mateixa); temps a venir es diversificaren les juntes d’ambdues institucions que feren camins per se-parat però a partir de 2010, tot i seguir essent dues institu-cions independents i amb vida pròpia, han signat un con-veni de col·laboració que està donant uns bons resultats.

Tornem a la història. A mitjan anys 60 del segle passat es va designar delegat col·legial al Dr. Antoni Miret i Mont-serrat que va intentar agrupar els seus companys metges de Sabadell i promoure l’intercanvi d’idees i l’actualització dels coneixements mèdics donant més formalitat acadè-mica a l’activitat que es proposava en aquell moment.

Tota aquesta dinàmica ja no era possible enquibir-la en una tertúlia de cafè. Calia disposar de local propi i el padrinatge d’una institució solvent. Aquesta no podia ser altra que l’Acadèmia de Ciències Mèdiques. Després de di-verses converses, el 28 d’abril de 1966 es va demanar for-malment formar part de l’Acadèmia. Immediatament es va procedir a consolidar l’estructura bàsica i el reglament de règim intern per tal que el 2 de novembre del mateix any quedés formalment constituïda la Filial del Vallès Oc-cidental de l’Acadèmia. El primer president fou el Dr. An-toni Miret i Montserrat.

D’acord amb el que marcaven els costums del moment i la trajectòria inicial, la Filial era una institució de met-ges i per a metges però, ben aviat, va anar esdevenint més pluridisciplinària, cosa que va aconsellar l’organització de les seccions.

El primer objectiu s’havia complert. La Filial ja existia, l’Acadèmia l’havia reconegut. El segon pas va ser buscar i trobar local propi. Aprofitant que el Dr. Lluís Duran i Barrionuevo era llavors president de la Caixa d’Estalvis de Sabadell i aprofitant el marc del recent adaptat edifici de l’antiga Escola Industrial, que s’estrenava com a seu de l’Obra Cultural de la Caixa d’Estalvis de Sabadell, aquesta va cedir un espai en el nou local que fou la seu de la Fi-lial més de 40 anys fins que el 2006, com a conseqüència de tota la reestructuració del sector bancari espanyol que també va afectar les caixes d’estalvi, es va tancar l’Obra So-cial. Mentre es buscava un local adient a Sabadell l’activi-tat de la Filial es desenvolupava al Centre Cultural de Cai-xa Terrassa que també havia cedit un espai a la Filial per facilitar la participació dels professionals d’aquesta ciutat.

Com a Filial, la nostra va ser la primera que va ser con-siderada estructura orgànica de l’Acadèmia encara que, des del punt de vista d’antiguitat global, ja existien institu-cions paral·leles a Lleida, Girona i Reus que, com no podia

ser d’altra manera, han acabat integrant-se i establint for-tes relacions amb l’Acadèmia.

Les activitats científiques van començar immediata-ment en forma de conferències, cursos de formació conti-nuada i altres activitats organitzades per la junta en col·la-boració amb metges de dins i fora de la comarca.

Des del primer moment es va tenir present atraure el major nombre possible de metges del Vallès però també els estudiants de medicina. Va costar una mica que fruc-tifiqués l’intent d’agrupar els estudiants a redós de la nova entitat per por que s’identifiqués amb el llavors acabat de crear Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona. De totes maneres, durant el curs acadèmic 1966-67, uns estudiants de primer curs ja van poder gau-dir de les instal·lacions de la Filial com a centre d’estudis i de reunió, fet insòlit en aquella època. Tres anys més tard, el 1970, es va crear la Joventut Mèdica del Vallès que in-cloïa gairebé tots els estudiants de medicina de Sabadell. Aquesta Joventut Mèdica, la primera d’àmbit comarcal, va ser la predecessora de l’actual Associació d’Estudiants de les Ciències de la Salut (AECS), de la qual en sortiren molts dels continuadors de la Filial.

Cada una de les diferents juntes de govern ha deixat la seva petjada, més o menys profunda, en la marxa de la ins-titució (Figura 1). No és possible remarcar-les amb detall però, si més no, val la pena fer esment d’alguns dels trets més característics. Per exemple, durant el bienni 1974-76 es va consolidar el català com a llengua institucional. Tam-bé en aquest període es va produir, per primera vegada, la participació d’una infermera en una taula rodona sobre planificació hospitalària en la qual hi participaren, també, altres professionals aliens a la sanitat però relacionats amb l’organització dels hospitals.

Va ser l’any 1975, en ple franquisme, que sota els aus-picis de la Filial, amb totes les reserves que les difícils circumstàncies imposaven, un grup multidisciplinari de professionals de la sanitat, encapçalats pel Dr. Josep Ma-ria Plans i Molina, va elaborar el denominat “Llibre Groc” o “Informe Sanitari sobre Sabadell”, que pretenia fer un balanç de la situació en aquells moments i presentar una sèrie de propostes de millora de cara al futur, que haurien de servir posteriorment per marcar els eixos de la política sanitària de la ciutat.

La vida continuà durant el bienni següent; la Filial es va obrir, no va esperar que els professionals truquessin a la porta, sinó que va oferir a tots els hospitals i centres sani-taris de la comarca les seves activitats científiques. Un altre fet a destacar en aquell moment és la creació d’una beca d’investigació que tenia per finalitat fomentar la realitza-ció d’estudis d’àmbit sanitari que poguessin redundar en benefici de la salut individual i col·lectiva de la població de la nostra comarca. La beca fou dotada amb 100.000 ptes. de l’època i tenia una periodicitat anual. A partir de 1986

1919

PILAR PORCEL LA FILIAL DEL VALLÈS OCCIDENTAL: LA CONSOLIDACIÓ D’UN PROJECTE

aquesta beca dugué el nom d’Anton de Borja (metge cata-là del segle XVIII que, entre altres mèrits, tenia el d’haver traduït a la nostra llengua nombroses obres de medicina).

L’etapa següent, 1980-82, va ser un període de molta activitat. Amb l’ajut econòmic de bancs i caixes locals, la Diputació de Barcelona i una mica de la indústria farma-cèutica es va publicar el 1984 l’Estudi sanitari de la comar-ca del Vallès, un volum de 476 pàgines que pretenia fer un retrat de la societat en relació a la salut comunitària; amb aquest estudi es va poder constatar un dèficit global de l’estructura sanitària del país i apuntar indicadors de futur en línies de treball.

També durant aquesta etapa es van organitzar les I Jor-nades Mèdiques del Vallès que, convertides en Jornades Sa-nitàries, de mica en mica anaren assolint un caire pluridisci-plinari obert a tots els professionals de les ciències de la salut. Aquestes jornades encara es mantenen vives 33 anys després.

Per si tot plegat fos poca cosa, i també dintre d’aquest bienni, es va iniciar una campanya d’educació sanitària a la premsa i ràdio locals. Va ser en aquest període que la Filial va començar a incloure altres grups professionals re-lacionats amb la salut (infermeres, farmacèutics, biòlegs, psicòlegs, treballadors socials, entre altres).

Quan el 1984 va morir el Dr. Pere Calafell i Gibert, la seva vídua, la Sra. Assumpció Lluc, va donar a la Filial la biblioteca del seu marit, il·lustre pediatre català recordat per la seva inquietud científica i social i el seu amor pels infants i pel país. Aquest fet va permetre inaugurar la Bi-blioteca Pere Calafell que conté un important llegat de lli-bres de pediatria. Els llibres d’aquesta biblioteca estan a disposició dels interessats a fullejar-los.

La Filial ha tingut des del primer dia vocació comarcal i voluntat de servei per a tots els professionals del Vallès. No es va parar fins obrir una seu a Terrassa, gràcies a la fa-cilitat que ens oferí el Centre Cultural de la Caixa d’Estal-vis d’aquella ciutat. Amb aquesta inauguració es complien els anhels, moltes vegades manifestats, que la Filial no era una institució de Sabadell, sinó de tot el Vallès.

Potser és anecdòtic però m’agrada recordar-ho. El 1991 va presidir la Filial del Vallès Occidental el Dr. Antonio García Martín, primer president domiciliat i amb activitat professional a Terrassa, ja que, fins a aquell moment tots els presidents eren professionals amb residència a Sabadell.

També, durant aquests anys s’inicià la publicació de la revista FÒRUM, portaveu de la Filial. Va tenir una vida re-lativament curta; sembla que als professionals sanitaris els costa escriure. FÒRUM va néixer amb molt d’entusiasme però es va anar morint per inanició.

En qualsevol institució, en els seus inicis, cadascun dels passos que es fan per tirar endavant, cada decisió que es pren, cada objectiu que s’assoleix representa una part important de l’objectiu global però arriba un moment que l’obra es consolida i la tasca prioritària de les juntes següents ha estat treballar per mantenir la dinàmica de l’entitat tot adaptant-se amb eficàcia a les condicions que marca el pas del temps.

L’actual Filial del Vallès Occidental de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears és el resultat d’un procés evolutiu, de creixement i d’aug-ment de complexitat que l’ha convertida en un autèntic fòrum independent de trobada de tots els professionals de les ciències de la salut de la nostra comarca que, en honor de tots aquells que hi han participat dedicant-hi els seus esforços de manera lliure, voluntària i altruista, mantenen la voluntat de persistència en el seu arrelament social i la seva projecció cap a un futur amb els objectius que li són propis: coneixement científic, formació continuada, afa-vorir la recerca i mantenir la seva implantació dinàmica en el teixit social de la comarca.

Les seccionsLa Filial del Vallès Occidental comença per voluntat d’un grup de metges i en aquell moment poc es pensa que al-tres professionals sanitaris podrien gaudir del suport de l’Acadèmia. Però, ben aviat s’adonen que no és ben bé així. Primer es va convidar a una infermera a participar com a ponent a unes jornades mèdiques per tal que aportés el seu punt de vista sobre un determinat aspecte de l’organització hospitalària però de mica en mica aquests professionals s’obren camí dintre de la institució i amb el temps s’integren plenament. El mateix procés va passar amb els treballadors socials sanitaris. Se’ls demanà col·la-boració i acabaren organitzant la seva pròpia secció en el si de l’entitat. Professionals d’altres àmbits han tingut una

FIGURA 1. Expresidents de la Filial. D’esquerra a dreta: Dr. Joan Sala Padrós, Dr. Antonio García Martín, Dr. Manuel Tortaja Morella, Dr. Antoni Miret Montserrat, Dr. Pere Pardo Peret, Dr. Josep M. Vidal, Dr. Francesc Bedós i Rius, Dr. Àvar Vilaplana Blanch, Dr. Roque Lucas Sánchez, Dra. Montserrat Gil Prades i Dra. Montserrat Saus Arús

2020

ANNALS DE MEDICINA VOL. 98, NÚM. 1 2015

incorporació diferent; s’aproparen a la Filial a la recerca de formació continuada o per trobar l’espai de comunicació que els oferia les Jornades Sanitàries.

Els diferents col·lectius professionals s’incorporen en l’engranatge institucional a través de les seccions. La pri-mera va ser la Secció d’Infermeria amb data de constitució el 1983 (Figura 2). La segona la de Fisioteràpia que ho feu el 1992. Un parell d’anys després, el 1994 s’incorporà la Secció de Psicologia que amb el temps esdevindria el nucli fundacional de la Societat Catalana inscrita a l’Acadèmia. El 1996 van ser els farmacèutics qui es constituïren com a secció de la Filial i 3 anys més tard els geriatres; per acabar, l’any 2000 s’incorporaren les seccions de Metges de Famí-lia, Medicina Interna, Cirurgia i Treball Social.

El 2010 hi hagué un intent de constituir la secció d’Ad-ministratius Sanitaris, que no va acabar de consolidar-se, i en aquest moment s’està treballant per tal que durant el curs acadèmic 2014-2015 s’incorporin els auxiliars de clínica.

Com sigui que cada una d’aquestes seccions té vida pròpia –algunes més que altres, val a dir–, n’hi ha que amb el pas del temps creixen, es consoliden i fan bona feina, d’altres en canvi es perden pel camí. Algunes s’han con-vertit en societats científiques però no s’han deslligat de les seves arrels i es mantenen fidels als objectius i l’esperit de l’Acadèmia. Sigui com sigui, tot plegat dóna vida a una entitat amb gairebé 50 anys d’història.

El món sanitari avança i presenta nous reptes que ens obliguen a tots plegats a saber més del nostre ofici i també de la realitat social que ens envolta. Aquests són uns parà-metres que la Filial ha tingut sempre en compte i això ho demostra la simbiosi que existeix entre els professionals de les diferents disciplines que conformen la complexa organització de la institució. Allò que va iniciar-se per vo-luntat d’un grup de facultatius ha esdevingut un conjunt compacte pluridisciplinari que ha estat capaç de posar en primera línia l’atenció a la persona, el seu entorn i les seves necessitats, costums i creences amb l’objectiu que la sa-lut individual i col·lectiva de la població vallesana guanyi qualitat de vida i confort.

Les Jornades Sanitàries del VallèsLes Jornades Sanitàries del Vallès volen ser el punt d’en-contre dels professionals de les ciències de la salut (Figura 3). Es donen totes les condicions adequades per tal que sigui així. Són un espai obert que permet la trobada, la xerrada i l’intercanvi de comunicacions, de forma distesa, que a més de saludar-se fa possible parlar sense presses. Són un espai que ofereix un programa científic avançat, que possibilita posar-se al dia i l’intercanvi d’experiències i, a la vegada, escoltar aquells professors que poden apor-tar una mica de llum a la pràctica quotidiana. Són un espai que possibilita presentar treballs d’investigació, rigorosos i metodològicament ben presentats. El comitè científic,

com li correspon, acostuma a fer observacions que per-meten millorar els treballs dels participants (sobretot dels principiants).

Fa 33 anys –des de 1981– que s’iniciaren unes modes-tes jornades mèdiques que volien aportar als facultatius aquells aspectes científics que els ajudessin a avançar en el seu dia a dia professional; any rere any han anat adquirint ambició i aprofundiment científic.

Les primeres jornades es realitzaren a Sabadell; al cap d’uns anys s’alternaren les ciutats de Sabadell i Terrassa. Va ser l’any 2000 que es va prendre la decisió d’organit-zar-les als diferents pobles de la comarca. Val a dir que la iniciativa fou molt ben acollida per part dels ajuntaments, que no només han donat tota mena de facilitats, sinó que també hi han col·laborat econòmicament. Durant més de 10 anys, a més de la col·laboració municipal, també par-ticiparen en l’organització els centres d’atenció primària locals.

Les XIX Jornades Sanitàries del Vallès van ser acollides per l’Ajuntament de Castellar del Vallès i seguiren Rubí, Palau-solità i Plegamans, Sant Cugat del Vallès, Matade-pera, Barberà del Vallès, el Rectorat de la Universitat Au-tònoma de Barcelona (UAB) i Sentmenat; seguidament es va tornar a Sabadell, Terrassa i Castellar. Va ser l’any 2011 que es van incorporar els hospitals; així les XXX Jorna-des es realitzaren a la Corporació Universitària Parc Taulí de Sabadell i les XXXI Jornades al Consorci Hospitalari de Terrassa. Les Jornades de 2013 es van traslladar a Sant Quirze del Vallès i l’any següent es va tornar a Sant Cugat del Vallès.

En aquesta ronda potser cal fer un esment especial a les XXV Jornades Sanitàries del Vallès. Era una fita per celebrar i què millor que el Rectorat de la Universitat de la comarca, la UAB. L’estructura de les Jornades tingué un to completament diferent; es va prioritzar el discurs a la par-

FIGURA 2. Commemoració del 25è aniversari de la Secció d’Infermeria de la Filial, fundada el 1983

2121

PILAR PORCEL LA FILIAL DEL VALLÈS OCCIDENTAL: LA CONSOLIDACIÓ D’UN PROJECTE

ticipació dels professionals. Hi van intervenir personatges de reconeguda solvència com el Sr. Lluís Foix, el Sr. Jorge Wagensberg i el Dr. Josep M. Terricabras i ocupà un lloc destacat el degà de la Facultat de Medicina de la UAB.

Per tal de mantenir la transversalitat i a la vegada do-nar resposta a problemes específics de cada col·lectiu pro-fessional, a partir de l’any 2013 es destina part del dissabte al matí a tractar aquells punts que les diferents seccions creuen oportú. És un espai que es titula “Posa’t al dia”.

Si ens atenim al que manifesten els assistents en les enquestes de valoració, aquestes jornades s’han de man-tenir i, en general, compleixen amb les expectatives que es tenen en el moment de fer la inscripció. I el que és defi-nitiu, el nombre d’inscrits ha anat incrementant-se paula-tinament; tot i que és possible que la crisi econòmica dels darrers anys, que ha comportat una reducció salarial dels professionals sanitaris, hagi provocat una certa aturada en el nombre d’inscripcions, aquest es manté al voltant del 200 inscrits.

ConclusionsAquest ha estat el resultat d’un projecte consolidat. En aquests gairebé 50 anys de vida de la Filial del Vallès Occi-dental, l’evolució social s’ha girat com un guant i la tècnica ha envaït de ple el món sanitari. Aquells metges interessats “per estar al dia”, es podien imaginar que un dia, no mas-sa llunyà, podrien diagnosticar a través de la imatge? Els hauria passat pel cap que des de qualsevol centre sanitari podrien accedir a la història clínica dels pacients? Hauri-en pensat que es tindria més en compte el malalt que la malaltia? o, que seria una realitat quotidiana el trasplan-tament d’òrgans? Avui, aquells metges i les generacions que els han succeït disposen d’eines adequades per donar resposta als nous i vells reptes que l’estat de salut dels ciu-tadans proposa.

Aquest posar-se al dia no s’ha produït per generació espontània, ha estat gràcies a institucions com l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut amb tot el seu desple-gament territorial i de les societats científiques que han fa-cilitat coneixement científic i tècnic de forma continuada, ha possibilitat l’intercanvi d’experiències entre professio-nals de dintre i fora del país, ha fet possible establir xarxes de comunicació intercentres, ha avalat projectes d’investi-gació compartits, etc.

El pas dels anys, l’activitat de formació multidisciplinà-ria, el treball en equip, l’assumpció d’habilitats i experteses han permès avançar en l’atenció a la persona malalta sense oblidar el suport a la família, la participació en la presa de decisions, en l’aplicació de terapèutiques no agressives i pal·liatives quan cal, en el paper de les mesures preventives i sobretot a tenir en compte l’estat global del pacient.

Tot aquest saber més dels professionals de les ciències de la salut ha comportat un increment de l’esperança de vida, una esperança de vida de qualitat.

En un moment que sembla que l’associacionisme va de baixa, podem dir que la Filial del Vallès Occidental de l’Acadèmia no ha perdut el tremp dels pioners. A ells els hem de donar les gràcies per la iniciativa i als que els han succeït per l’esforç de tirar endavant una tasca que bene-ficia enormement tots els professionals de les ciències de la salut però també, tots els ciutadans que un dia o altre ens haurem de refiar de la saviesa i l’expertesa d’aquests professionals.

FIGURA 3. Sessió inaugural de les XXVIII Jornades Sanitàries del Vallès. Terrassa, 2009