El «Calendari de l’Ermità» ja forma part del patrimoni etnogràfic català

«Cuinar en temps de crisi» ens endinsa en la tradició culinària dels convents caputxins, caracteritzada per la senzillesa i l’austeritat

1 novembre 201527Cultura

Miquel Àngel CodinaBarcelona

El dimarts 20 d’octubre, l’auditori del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) va acollir la pre-sentació del Calendari de l’Ermità per a l’any 2016, que s’edita per primera vegada també en català, i del qua-dern Cuinar en temps de crisi. Totes dues publicacions són obra d’Edicions Morera. A l’acte hi van intervenir Lluís Calvo, coordinador institucional del CSIC; Norbert Tomàs Bilbeny, director d’Edicions Morera, i fra Valentí Serra de Manresa, autor del receptari Cuinar en temps de crisi i col·laborador del Calendari de l’Ermità.

«Enguany es compleixen els 140 anys d’edició anual ininterrompuda del Calendario del Ermitaño de los Pirine-os. Per celebrar-ho, Edicions Morera publica un exemplar extraordinari, tant en castellà com per primer cop en català —Calendari de l’Ermità—, actualitzant-ne continguts, seccions i col·laboradors, que el consoliden com un referent indiscutible de la informació del calendari festiu i laboral del món rural, del folklore i de la cultura popular i tradicional», va explicar Lluís Calvo. Tot seguit, Calvo va dur a terme una interessant reflexió filosòfica sobre el temps, «una qüestió estudiada per la física i per científics com Albert Eins-tein». «El que és important de debò —va manifestar— és la manera com es viu el temps, una qüestió que ja va tractar el cèlebre escriptor francès Marcel Proust a la seva obra A la recerca del temps perdut.» I va afegir: «Tot allò que vivim ho emmagatzemem en un “calaix” que és la nostra memòria. Avui dia, els ciutadans en general disposem de poc temps per madurar, aprofundir i refle-xionar sobre els temes veritablement significatius i sobre el que ens envolta. Cal viure intensament amb valors, com ara l’austeritat, la solidaritat, etc.»

Tradició familiar

Norbert Tomàs Bilbeny va informar als assistents que omplien de gom a gom la sala d’actes del CSIC que l’artí-fex del Calendario del Ermitaño de los Pirineos va ser el seu rebesavi, Antoni Maria Morera i Colom (1876-1893). «Fou perit mercantil, agrimensor i autor de diverses publicacions. Va ser un precursor en editar aquest tipus de calendaris, molt prolífics a finals del segle XIX i començaments del XX. Des de llavors, la nostra família ha anat editant aquest calendari, amb esperit funcional i col·leccionable», va asse-nyalar Tomàs Bilbeny.

Pel que fa a l’edició catalana, aquest promotor de tantes iniciatives culturals va dir que «hem conservat els admira-bles gravats vuitcentistes i amb molta cura hem modificat les lletres per adap-tar-les al català; també hem reformat la mida del quadern i els continguts». Tomàs Bilbeny va comentar que «la informació sobre fires, mercats i festes majors, que s’ha incrementat en un 30%, volem que sigui el més fiable,

El «Calendari de l’Ermità», ja en catalàTambé s’ha presentat el quadern «Cuinar en temps de crisi», de fra Valentí Serra

Agu

stí C

odin

ach

rigorosa i contrastada possible».La gran novetat del Calendari de l’Er-

mità, que ja forma part del patrimoni etnogràfic català, són els continguts vinculats al món de les herbes remeie-res, a càrrec del frare caputxí Valentí Serra de Manresa, que hi col·labora per primera vegada. Hi aporta tota la seva experiència en la matèria, recopilant dades com a arxiver del convent dels caputxins de Sarrià de Barcelona.

Dimensió científica

Finalment, va prendre la paraula fra Valentí. Va agrair l’assistència de totes les persones que l’acompanyaven en aquest acte i va mostrar la «joia im-mensa» que la presentació de les dues publicacions tingués lloc al CSIC, «un gran santuari de la cultura».

Segons el religiós caputxí, «més enllà de la seva dimensió popular, el Calendari de l’Ermità és notable per la seva dimensió científica. Hi ha nombroses dades astronòmiques, com ara els eclipsis de sol i de lluna, el trànsit de Mercuri o la visibilitat dels planetes, sempre presentades de ma-nera divulgativa, així com informacions cronològiques i religioses». I és que fra Valentí va recordar que la vida de Jesús (naixement, passió, mort i resurrecció) «marca el nostre calendari».

Amb Cuinar en temps de crisi, Edi-cions Morera inicia la col·lecció L’Er-mità. Es tracta d’un receptari, on fra Valentí Serra de Manresa presenta un recull d’experiències gastronòmiques basades en les tradicions culinàries conventuals. L’autor aporta la trans-cripció d’antigues receptes culinàries —pròpies de la tradició rural i con-ventual— seleccionades de manus-crits i vells tractats poc coneguts, que

encara avui poden ser d’utilitat per a la preparació, amb pocs recursos, d’una gran varietat de plats saborosos. «Avui vivim un retorn als remeis naturals, a la cuina sana i equilibrada, i al conreu ecològic, i cada cop proliferen més els horts urbans», va observar fra Valentí.

El quadern s’estructura en dos grans apartats: receptes per cuinar la verdura, la carn i el peix (llenties amb cards, menuts d’au a la caputxina, peus de porc ensucrats, mandonguilles de granota…), i receptes per preparar begudes refrescants i postres (arrop a la caputxina, codonyat de frare, matons de monja…). Aquest receptari permetrà al lector endinsar-se en la tra-dició culinària dels convents caputxins, caracteritzada per la senzillesa i l’austeri-tat. Per facilitar la comprensió dels textos antics, el quadern inclou un apèndix amb un complert glossari de termes relatius a productes, estris i mesures.