CÓRRER SENSE PORDOSSIER DE PREMSA

CÓRRER SENSE PORDOSSIER DE PREMSA

«Catozzella construeix un món. Tu l’examines, l’observes, en resultes ferit; però quan el comprens, també tens la sensació que aquestes pàgines t’han canviat.»

Roberto Saviano

«Catozzella ha aconseguit compartir la intimitat d’una condició extrema i desconeguda. És aquesta la literatura que m’agrada, aquella que és per fi capaç de

contar la més gran epopeia de la nostra època.»Erri De Luca

CATALUNYA RÀDIO | ENLLAÇ

Córrer sense por17/09/2014Catalunya migdia esportsEntrevistem Giuseppe Catozzella, el periodista italià que explica la història de Sàmia, l'atleta de Somàlia que va participar als Jocs Olímpics de Pequín el 2008 i que va morir ofegada en una pastera a la costa de Lampedusa, quan intentava arribar a Londres per participar als Jocs Olímpics del 2012.

CÓRRER SENSE PORDOSSIER DE PREMSA

NÚVOL | Enllaç

Samia corre sense porPublicada per la joveníssima Sembra Llibres, amb una edició molt acurada, Córrer sense por, la història real de la Samia Yusuf Omar novel·lada per Giuseppe Catozzella, ha significat una gran sorpresa per la seva emotivitat i la capacitat de remoure consciències. Guanyadora del Premi Strega Giovani 2014 a Itàlia, aquesta novel·la té el valor de posar a l’abast del públic una gran història de lluita i supervivència.

Des de ben petita la Samia és una noia especial. Només pensa a córrer i a guanyar. Neix en un Mogadiscio en plena guerra civil, on de seguida descobrirà que la germana gran —així anomenen la guerra la Samia, de l’ètnia abgal, i el seu amic inseparable Alí, de l’ètnia darod— ho canvia tot. La guerra es converteix en un personatge més i com diu la protagonista: “[...]la guerra, per exemple, em va prendre el mar. Però, a canvi, em va fer entrar ganes de córrer”. A pesar de les dures condicions que l’envolten, la Samia no viu amb tristesa el fet de no disposar d’unes vambes noves o d’un cronòmetre. Valora molt el poc que té.

El seu objectiu és córrer. Córrer per ser lliure. I guanyar tantes curses com pugui. Als deu anys guanya la primera cursa i anticipa al seu pare (aabe) que participarà als Jocs Olímpics de Pequín del 2008. La família constitueix una important unitat social i pertànyer a una d’elles és un pilar fonamental de la cultura somali. L’amor i l’orgull que la Samia sent envers els seus pares i germans es fa evident, per exemple, quan, per més que el moviment jihadista d’Al-Shabaab prohibeixi escoltar música, anar al cine o córrer, l’aabe l’encoratja a seguir els seus somnis.

A les dones pràcticament tot els està prohibit. Estan obligades a sortir al carrer amb burca negre. La Hodan, la germana preferida de la Samia, compon cançons que després canta. Com explica la historiadora Mary Nash a Mujeres en el mundo. Historia, retos y movimientos (2007: 260), “en Somalia la tradición oral y, en especial, la poesía, han sido vehículos de expresión de un feminismo entre las nómadas somalíes. Estas mujeres han enunciado sus protestas a través de poemas, cantos y canciones de cuna, dirigidos a hombres y mujeres con el objetivo de cambiar la situación de la mujer”. A pesar que la novel·la no explica el moviment de Dones Somalis de la dècada dels seixanta, sí que exposa la necessitat de reconèixer la diversitat cultural i social. Fins i tot la família de la Samia i de l’Alí, pertanyents a ètnies rivals, conviuen en la mateixa casa. A través de petits gestos quotidians se’ns mostra la immensa humanitat de la Samia.

A mesura que el pes de la guerra cada vegada és major, la Samia persegueix sense defallir el somni de córrer en nom del seu país. S’entrena amb un burca a sobre i de nit, sense entrenador ni moltes vegades allò que és tan essencial no ja per una atleta, sinó per a la supervivència: el menjar. La tenacitat i valentia la portaran finalment a córrer als Jocs Olímpics de Pequín, on quedarà última de la sèrie disputada i es convertirà per a tot el món en un símbol de la seva lluita. Però la seva meta no és aquesta. Ella vol córrer, sí, però per sobre de tot vol guanyar. Per fer-ho prendrà la decisió més important de la seva vida. Altre cop, però, la realitat es mostrarà de manera molt dura i cruel per a la Samia. Ja no es tracta de marxar de Somàlia per anar a entrenar en un país en pau, sinó que es tracta de sobreviure al “Viatge”, com anomena el fet d’anar a Europa. La por i la humiliació durant el viatge que l’hauria de portar a una vida millor

CÓRRER SENSE PORDOSSIER DE PREMSA

seran els únics sentiments que la Samia podrà sentir, ja que “ajaguda a l’estora dura i plena de paparres em preguntava si tot allò valia la pena. Em contestava que no… Només volia ser campiona dels dos-cents metres”.

Amb un estil directe i punyent, però alhora summament commovedor, Catozzella interpel·la la nostra consciència. Però no des d’una visió victimista, sinó des d’una postura que permet posar en relleu com la lluita i la voluntat són elements clau per canviar la societat i la situació de les dones a Somàlia. Aconseguir aquest objectiu sense interferències de tòpics occidentals és complicat. Per això, cal aplaudir la mirada implacable de la Samia que expressa una tenacitat vital molt ben narrada per l’autor. Aquesta és una obra feta des del respecte, la delicadesa i la sensibilitat adequada que mereix ser llegida.

CÓRRER SENSE PORDOSSIER DE PREMSA

CÓRRER SENSE PORDOSSIER DE PREMSA

EL PERIÓDICO | Enllaç

Giuseppe Catozzella:"Encara que els costi la vida, els immigrants ho seguiran intentant"

Aquest periodista italià és l'autor de 'Córrer sense por'

Narra el dramàtic viatge d'una atleta somali que intenta arribar a Europa

LUIS MIGUEL MARCO

Divendres, 10 d'octubre del 2014 - 19.56 h

A aquest milanès de 38 anys i somriure ­contagiós li canvia la cara quan obrim EL PERIÓDICO del 16 de setembre i llegim un titular: La tragèdia que no para. I a conti­nuació: “Centenars d’immigrants moren davant les costes de Líbia a l’enfonsar-se dos vaixells amb 690 persones. Els passants van enfonsar una embarcació per un motí”.

“Em produeix una tristesa infinita. És una gran injustícia. Això s’hauria d’acabar. No hem de permetre que les màfies que trafiquen amb persones se segueixin lucrant. Però el problema és que no els volem aquí. Per això estem permetent que segueixin morint. Aquesta és la pura veritat. Si volguéssim canviar les coses es faria en unes hores, amb un corredor humanitari als països d’origen”.

50.000 immigrants subsaharians han arribat a les costes italianes els primers sis mesos de l’any. Vostè es refereix a aquesta carrera d’obstacles com el Viatge, amb majúscules.

En molts llocs de l’Àfrica la gent parla del Viatge com d’un destí marcat. Ja al néixer, les criatures tindran dos camins: faran el Viatge o no el faran. En un moment de les seves vides hauran de prendre aquesta decisió: marxar o quedar-se. Tota la seva joventut gira al voltant d’això. Si són diversos germans, un es prepararà per al Viatge i ajudarà després la família quan pugui enviar diners. És gairebé mitològic. Tots han sentit histò­ries, tots coneixen algú que ho ha aconseguit, però del que no es parla gaire és del que els espera durant el Viatge.

¿Per què el Viatge canvia qui el fa?

Perquè pel camí es perd una part d’humanitat, perquè durant setmanes o mesos ets tractat pels traficants com un animal, com una mercaderia. Part de la teva pietat es queda a la sorra del desert. Per escriure aquest llibre em vaig entrevistar amb més de 30 noies i totes ­coincideixen.

CÓRRER SENSE PORDOSSIER DE PREMSA

¿Perquè es va decidir a escriure la història de Samia en primera persona?

Perquè ella ho va fer abans. Totes les vicissituds del Viatge de Samia són reals. La seva sortida des d’Addis Abeba (Etiòpia), les mil calamitats fins a arribar a Trípoli cinc mesos després, tot això és real. Quan Samia trobava una connexió a internet escrivia a través de Facebook a la seva germana, que viu a ­Amsterdam, i li explicava tot. Tot això em va ajudar a escriure el seu relat en primera persona. Encara que suposo que volia fer una cosa més literària i distanciar-me del reportatge periodístic. M’interessava que la seva història, que és molt potent, arribés al lector a través de les seves pròpies paraules.

¿I la reacció l’ha sorprès?

Molt, perquè hi havia el temor que aquesta història fes por o, pitjor encara, fàstic i rebuig. Però les crítiques han sigut tan excel·lents que s’ha convertit en un fenomen. Aquesta història ha entrat a les escoles a Itàlia. Ha guanyat el premi ­Strega. I això és fenomenal.

Allà hi havia el seu amic Roberto Saviano, l’autor de ‘Gomorra’, per animar-lo a continuar escrivint.

Sí. Roberto està una mica boig, com jo [riu].

Xoca llegir la reacció de Samia, que va participar en els Jocs de Pequín i no va poder arribar als de Londres, a l’entrar per primera vegada en un hotel o calçar-se unes vambes noves.

Això ho he pogut comprovar fa un mes al veure com era casa seva, Mogadiscio. El Ministeri d’Exteriors italià no em va permetre viatjar a Somàlia a causa de la guerra quan estava preparant el llibre, però ara sí que ho he pogut fer. Crec que he reflectit bé l’ambient, malgrat no haver-hi estat abans, tot i que les coses estan molt pitjor de com les descric.

¿’Córrer sense por’ arribarà a Somàlia?

Sí. Amb un projecte finançat per l’ONU. Un alt funcionari de l’ONU va llegir el llibre i gràcies a ell s’ha decidit que, des d’aquest any, el 18 d’agost sigui el dia de Samia a Mogadiscio. Per això he viatjat fins allà.

¿I creu que val la pena l’intent?

No és el que pensi jo, és que és l’única esperança de molta gent en països en guerra o sumits en la misèria. Encara que els costi la vida, ho seguiran intentant.

CÓRRER SENSE PORDOSSIER DE PREMSA

Quina terrible contradicció la de néixer al costat del mar sense poder-lo trepitjar i acabar al fons del mar.

Sí. És un dels símbols més forts d’aquesta història.

¿D’on treia Samia la força sent tan poca cosa?

El seu pare li deia “guerrera”, però l’autèntic revolucionari és ell, per inculcar a les seves filles uns valors basats en la llibertat en un país dominat pel fonamentalisme islàmic. Recordi que Samia havia de córrer a Moga

Un relat guanyador que arribarà al cine

Més que batre rècords, 'Córrer sense por' ha estat un fenomen editorial a Itàlia. Ha estat finalista del premi Strega, el guardó literari més prestigiós, i ha guanyat el premi Strega Giovani 2014, com el llibre més votat pels estudiants de secundària. “La novel·la es publicarà en 22 països, incloent-hi Somàlia i, encara que no puc avançar gaire, aquesta història arribarà als cines. Serà una coproducció italobritànica”, desvela el seu autor.

En català l’ha editat Sembra Llibres i en castellà Grijalbo.

CÓRRER SENSE PORDOSSIER DE PREMSA

CÓRRER SENSE PORDOSSIER DE PREMSA

TV3 TELENOTÍCIES | Enllaç

CÓRRER SENSE PORDOSSIER DE PREMSA

CÓRRER SENSE PORDOSSIER DE PREMSA

EL PAÍS | ENLLAÇ

Literatura i ‘running’: l’amor possible

Arriba la traducció catalana de 'Córrer sense por', de Giuseppe Catozzella, l’últim exemple d’una història de cursa feta paraules, que en segueix d’altres, com les de Murakami, Zátopek o Jornet

Un dia de lucidesa i altruisme, l’escriptor italià Alessandro Baricco va dir que "ascoltare Proust è come vedere Messi giocare a pallone". Sense saber-ho, o potser sí, feia el que molts altres literats havien evitat amb menyspreu altiu des que l’ésser humà baixà de l’arbre des d’on es mirava molt filosòficament la vida, és a dir, fer ajuntar les mans de la literatura i de l’esport. Trencava, amb nou paraules suaus, aquell recel ancestral, una versió nova i millorada de l’eterna desconfiança entre el cos i l’ànima canònics. Però Baricco no estava –ni està– a soles. Les distàncies entre esport i lletres s’escurcen cada vegada més. Els partidaris d’entendre-s’hi augmenten, amb noms insignes: Galeano, Murakami, Fontanarrosa... El cabal de paraules escrites sobre esport, doncs, també.

L’últim llibre de l’italià Giuseppe Catozzella ho demostra, si fa no fa, amb una claredat total, cristal·lina. Fa uns quants dies n’arribava la traducció en català: en diuen Córrer sense por (Sembra Llibres, 2014) i novel·la la història real de l’atleta somali Samia Yusuf Omar, una xica “de disset anys seca com un clau que ve d’un país en guerra, sense estadi ni entrenador, que lluita amb totes les seves forces i arriba última”. Fou a Pequín, als Jocs Olímpics del 2008. I Catozzella no ho oblidà. Era una història, fins ací, “perfecta per a esperits occidentals”, però que amagava una realitat més descarnada, amb morts i odis, i màfies i mercats de persones, i Europa com a tenebrosa espectadora de luxe. Finalment, és clar, la va escriure, amb la veu suau, senzilla, que parla certes nits a la vora del foc. Potser és això el que li ha fet ploure les edicions i les reedicions. Potser, simplement, és perquè ha escollit una història massa dura per no ser contada.

En tot cas, déiem, Catozzella és l’últim, però no l’únic, a posar paraules a l’esport i, concretament, a la cursa. Qui sap si el més famós de tots és el novel·lista japonès Haruki Murakami, que, amb De què parlo quan parlo de córrer (Empúries, 2010), declarava amb total honestedat el seu amor per l’atletisme. L’obra, molt celebrada, vaga entre la biografia i el llibre d’autoajuda de l’última secció d’ofertes. No enganya, però, ningú: “em vaig adonar que escriure honestament sobre córrer era escriure honestament sobre mi”. La premissa, doncs, és clara: Murakami, amant públic de les maratons, es pensa, es recorda, es confessa, fa de la cursa una metàfora. Molt conscientment, per cert. Ell és una de les persones que un dia s’alça i escriu una novel·la, com un dia s’alça i corre una marató: metòdicament, sense pausa, en solitari. Ha reconegut en l’escriptura i en la cursa dues eines germanes d’acceptació del pas del temps. I una cura parcial de la solitud. No és que ho amague, és que ho reivindica, mentre camina, distret però convençut, “cap a un altre anticlímax, cap a una maduresa taciturna i barroca –o, en una expressió més modesta, cap a un punt mort de l’evolució”. Un ocàs assumit.

Sovint es pregunta per qui corre. I també per què corre. / Jesús Císcar

CÓRRER SENSE PORDOSSIER DE PREMSA

I és que Murakami, al capdavall, no és sinó el corredor aficionat sota el guiatge de l’escriptor professional, precisament el model oposat al d’un dels altres personatges que ha ajuntat l’art de córrer i el d’escriure, el corredor català –recordista amb reiteració– Kilian Jornet. Inevitablement menys pretensiós, el llibre de Jornet, Córrer o morir (Ara Llibres, 2011), recull les seues epopeies des del Kilimanjaro fins al Mont Blanc, entre dosis d'autobiografia íntima, amors impossibles, paulocoelhisme i evangelis apòcrifs del corredor.

“L'esport és egoista”, diu, i és que té molt clar que la meta és la victòria. Kilian Jornet té la competició a la sang, com una obsessió pública o una droga reconeguda. Aquest nòmada de l'esport tampoc no enganya ningú, sap que conta la seua vida esportiva, i que aquesta es mesura principalment amb triomfs, però no tan sols. Hi ha les persones: “les paraules que han pronunciat o les emocions que hem viscut junts quedaran molt més gravades a la meva memòria que no pas les victòries o els cronòmetres”. Potser. En tot cas, sap i proclama que si viu és per a ser feliç. I si corre és per a viure, no per a morir: “jo no sóc Filípides”. Certament, fins ara, ha esquivat la caiguda.

Sovint es pregunta per qui corre. I també per què corre. Les preguntes més solemnes solen tindre respostes senzilles. Potser només corre per ell i perquè li agrada, perquè no pot fer cap altra cosa. Corre a la recerca de la felicitat. Tan senzill com això, perquè per damunt de tot, sí, som persones, com proclama amb contundència. I les persones, siguem com siguem, necessitem raons per a continuar, motius per a cada nova passa. Córrer n'és un. La meta com el futur, com la il·lusió en l'horitzó. I no, abans que parlen els escèptics de manual, no hi ha res d'heroic en tot això, ni tampoc res de filantròpic ni de transcendental, cap missió suprema que cal acomplir pel desig inapel·lable dels déus. Ell ho sap. Potser tot és més fàcil, i córrer, simplement, és el mitjà i no el fi. Córrer no és morir. Córrer és viure. I cadascú ho fa a la seua manera.

Fins i tot, ho veiem, hi ha qui ho escriu. I qui ho escriu molt bé. Si hi ha una obra que ha elevat la cursa a literatura ha sigut Córrer, de Jean Echenoz, que arribava el 2008 en el seu francés original. Enguany ja tenim la traducció en valencià (Raig Verd Editorial). Bona notícia. Les pàgines d’Echenoz són un clàssic de la –absoleu-me el sintagma– “literatura esportiva”. De capítols curts, i un estil dur, eixut, potent i periodístic, Córrer s’acosta a la història d’un home que amb dèsset anys odiava l’esport, que un dia començà a córrer perquè sí d’una manera impossible, amb un estil torturat però inapel·lable, i que després ho guanyà tot. Era Emil Zátopek, una llegenda que baté tots els rècords i que s’inventà l’esprint final com qui pregunta l’hora en l’autobús.

Echenoz ho conta tot, en un present sense concessions a la pirueta que narra un passat on tampoc no n’hi va haver, de floritures, com en aquell campionat a la Dresde esventrada de la postguerra, una muntanya de runes i de mort on els 5.000 metres els va guanyar l’únic representant txec, un home estrany, que més que córrer convulsionava, però que va fer alçar totes les tribunes entre crits i sorpreses. Era l’home que deia, molt tranquil, que l’estil era una “bestiesa”, mentre n’inventava un de nou.

Córrer és la història, també, de l’heroi que molts necessitaven, el règim txecoslovac en primer lloc, per a instrumentalitzar l’esport i convertir-lo, com s’ha fet sempre, en una eina de propaganda, mentre queien victòries i rècords, i el temps passava i més victòries i més rècords, i continuava passant i per fi arribaven algunes derrotes i la llum començava a dubtar i el final a albirar-se, perquè sempre hi ha un final, no ens posem solemnes. I després de tot això, la retirada, algun revés polític i la llegenda intacta. Una història, la seua, que Zátopek no sabia que un dia seria literatura, com d’altres que han fet del verb córrer la seua vida. La de Samia Yusuf Omar, la de Murakami, la de Jornet. Tantes altres. L’esport, la cursa, per fi, s’escriu sense por. L’amor, al capdavall, havia sigut sempre possible.

CÓRRER SENSE PORDOSSIER DE PREMSA

CÓRRER SENSE PORDOSSIER DE PREMSA

ELDIARIO.ES | Enllaç

Giuseppe Catozzella: "La premsa només es fixa en els immigrants quan el nombre de víctimes és esgarrifós"L'escriptor italià Giuseppe Catozzella publica Córrer sense por, una novel.la basada en la història de Samia Yusuf Omar, atleta somali olímpica que va morir en una pastera intentant arribar a les costes d'Itàlia

"Tens la sensació que aquestes pàgines et canvien", ha constatat el cèlebre periodista Roberto Saviano després de llegir Córrer cap a un somni (Grijalbo i Sembra Llibres). De Giuseppe Catozzella, aquesta novel·la ens endinsa en la història de Samia Yusuf Omar, l'atleta somali que va participar en els Jocs Olímpics de Pequín el 2008 i va morir anys després mirant d'arribar a les costes d'Itàlia. Samia va representar l'esperit olímpic quan va creuar en solitari la meta dels 200 metres llisos amb deu segons de retard respecte a la resta. I va voler tornar a Londres el 2012. Encara que hagués de tornar a sentir que les seves cames eren febles al costat de les rivals. Encara que sabés que la seva equipació no era l'adequada. Encara que quedés l'última. Encara que hagués d'arribar a Europa en pastera per poder preparar-se per l'esdeveniment. Però com en tants viatges des de Líbia fins a Itàlia, el seu somni va quedar ofegat a la Mediterrània.

Giuseppe Catozzella, escriptor i periodista italià, ha publicat dues novel basades en treballs d'investigació en els quals retrata la cara més fosca i violenta d'Itàlia: 'Espianti' sobre el tràfic d'òrgans humans i 'Alveare' sobre el domini de la màfia calabresa al nord del país. Amb 'Córrer sense por', Catozzella indaga en l'odissea de milers d'immigrants que intenten arribar a Europa des d'Àfrica. I ho fa a través de la commovedora atleta olímpica Samia, en un llibre que ja ha venut més de 50.000 còpies a Itàlia. 

Com et vas endinsar en la història de la Samia?

La part més complicada va ser endinsar-me en la història de la Samia. Vaig arribar-hi per casualitat. Estava a Somàlia, gairebé a la frontera amb Kenya documentant-me en un campament d'entrenament de talibans. Era l'agost de 2012, s'estaven desenvolupant les olimpíades de Londres. Ni tan sols les havia seguit. Estava encesa a l'hotel la cadena Al-Jazeera i el presentador va fer un comentari breu sobre la Samia, que havia participat a Pequín 2008, i va explicar que s'havia ofegat al mar intentant arribar a Itàlia. Em vaig quedar molt impressionat i vaig decidir abandonar el projecte en el qual estava treballant. Encara que la història era d'una somali, també era molt italiana perquè era una persona que estava intentant arribar al meu país.

Però vas aconseguir contactar amb la seva família i explicar la seva odissea. 

Va ser la part més difícil. Primer vaig contactar amb una periodista d'Al-Jazeera que havia conegut a Samia en persona i que coneixia també a la germana, Odan. A la periodista li vaig demanar que em posés en contacte amb Odan, que vivia a Hèlsinki i vaig trigar set mesos en aconseguir-ho perquè desconfiava. El vaig aconseguir gràcies a una mediadora somali que comunicava ella i que pertanyia al seu mateix clan. Vaig arribar a Hèlsinki i vaig passar molt de temps amb ella. La

CÓRRER SENSE PORDOSSIER DE PREMSA

família de Samia tenia moltes ganes de cridar al món la història de la seva germana, de tot el que li havia passat, però no tenien els mitjans. Vaig tenir la bona sort que vaig poder contactar amb una tia a Alemanya i la sort ja increïble de poder parlar amb una noia que havia conviscut amb ella a Trípoli.

El llibre fa un doble retrat: l'emigració d'una jove cap al miratge europeu i la vida d'un país desconegut per a nosaltres, però alhora proper perquè els seus habitants somien amb arribar al sud d'Europa. 

La vida de Samia és molt diferent de la meva. Està en un país que havia estat colonitzat per Itàlia durant molts anys. És una terra molt pobra i destrossada per la guerra entre clans, també afectada pel fonamentalisme islàmic. És totalment diferent a la vida que coneixem nosaltres. Però hi ha un somni en aquests joves que apareixen a la novel · la que es desenvolupa en el nostre entorn, a Itàlia ia Grècia principalment, que són els països d'entrada a Europa. Per a ells, Europa no és una terra llunyana, està en el seu imaginari col · lectiu, és un somni. És el lloc on tot es pot fer realitat. He volgut explicar aquesta arribada al país dels somnis en el qual després es pateixen moltes decepcions.

Sovint, el somni europeu s'esvaeix. Quina és la seva major decepció?

Les decepcions són moltíssimes. Per començar, des del gener i fins ara, a Itàlia han arribada més de 130.000 persones. Hi ha una superpoblació. Aquesta és la primera decepció amb què es troben. La segona és que les instal · lacions que els acullen no estan preparades per a tanta gent i es veuen obligats a viure en condicions pèssimes quant a higiene. Després els s'internen en una mena de presons de les que no poden sortir i són els centres d'identificació i expulsió. Aquesta realitat no és la que ells esperaven. És un problema que tenen Itàlia, però és un problema en realitat de tot Europa. Itàlia ha d'afrontar aquesta situació amb unes lleis que estan mal fetes i que intenten canviar però sense cap suport de la resta d'Europa que no vol saber res.

Les lleis per demanar l'asil polític indiquen que la persona només puc demanar en el primer país al que arriba, que en molts casos és Itàlia. Hi ha traficants d'éssers humans també a Itàlia i que els ajuden a arribar a altres països. Fa poc s'han trobat cotxes a Alemanya ia Suïssa plens d'immigrants i això ha creat moltes tensions.

Aquesta és una història de rigorosa actualitat. Tant a Espanya amb Itàlia hem vist com milers d'immigrants creuaven les fronteres i morien en les costes d'Europa. El periodisme ha abandonat la història d'aquestes persones per convertir-sol en xifres?

En un moment de tremenda crisi econòmica a Europa, és un greu problema l'allau d'una massa de persones buscant un futur. Això és el que representa la immigració. La premsa, els telenotícies, no tenen intenció ni capacitat per explicar la vida d'aquestes persones, només se centren en aquest problema quan el nombre de víctimes és esgarrifós. La literatura pot fer-ho, pot centrar-se en la vida d'una sola persona que en certa manera explica la vida de tots els que els acaba passant el mateix.

La Samia no va aconseguir finalitzar aquest viatge. Amb què et quedes de la seva història?

Em quedo amb el coratge d'aquesta noia que va posar en joc tot el que ella era per aconseguir el seu somni. Ve a ser l'èpica dels nostres dies, seria l'equivalent a una heroïna èpica de l'antiguitat, algú que ho arrisca tot per tal de realitzar-se.

CÓRRER SENSE PORDOSSIER DE PREMSA

CÓRRER SENSE PORDOSSIER DE PREMSA

VILAWEB | Enllaç

Giuseppe Catozzella: 'La de la Samia és una història de coratge'

Entrevistem Giuseppe Catozzella, autor de 'Córrer sense por', un relat sobre la història de l'atleta somali Samia Omar, que es va convertir en un símbol als Jocs Olímpics de Pequín 2008 i va trobar la mort al Mediterrani, en una pastera, el 2012

La joveníssima atleta Samia Omar, nascuda a Mogadiscio (Somàlia) el 1991, una ciutat en guerra d'etnies i amb l'integrisme islàmic que havia pres el país, es va convertir en un símbol quan va aconseguir participar en els Jocs Olímpics de Pequín el 2008. De tornada a casa va continuar lluitant per superar nous reptes i alimentar el somni de poder participar en el Jocs Olímpics de Londres. Però la Samia, que ho va intentar fins al final, va perdre la vida al mediterrani l'abril del 2012, quan intentava arribar de Tripoli a l'illa de Lampedusa en pastera. D'aquesta història, l'escriptor i periodista Giuseppe Catozzella n'ha escrit la novel·la 'Córrer sense por', arrapada als fets reals, que edita en català l'editorial Sembra Llibres i que ha traduït Anna Casassas. L'autor ha passat per Barcelona i l'hem entrevistat.

—Què us va fer escriure, novel·lar, la història de la Samia? Us ho pregunto perquè aquest llibre conté molts conflictes contemporanis, que s'esdevenen avui dia: el drama de Somàlia, el drama de l'integrisme islàmic, el drama de les dones africanes, el drama de la immigració il·legal i dels traficants de persones… —Certament, la història de la Samia és una història de coratge que conté un univers increïble. L'espurna que em va fer decidir a escriure va ser conèixer aquesta història lluminosa, de coratge, emotiva, de la Samia, que se'm va ficar tan endins que havia d'escriure-la, peti qui peti. Després em vaig adonar que contenia tot això que deies (bé, la immigració sí que era un tema que sabia que hi seria molt present): la guerra de Somàllia, l'integrisme islàmic, la situació dramàtica de les dones somalis... Però de tot això no en vaig ser veritablement conscient fins que em vaig posar a escriure.

—Aquesta història només la podia haver escrit un escriptor que també és periodista?—No ho sé. Potser sí que és així.

—Per què vau triar la ficció i no el reportatge periodístic, a l'estil de Ryszard Kapuscinscki?—Perquè jo sóc més escriptor que periodista. Sempre he buscat les històries a partir de la realitat per fer-ne fets universals i això només ho pots fer amb la literatura. El periodisme s'atura abans. Ep! Kapuscinscki era un mestre d'una altra manera. Ara, és cert que per fer la recerca prèvia a l'escriptura, cal tenir esperit de periodista.

—Vau optar per la primera persona, per posar el relat en boca de la Samia. És una decisió de risc. Per què aquesta opció?—Penso que el relat a l'estil Kapuscinscki o a l'estil Emmanuel Carrère potser és més fàcil. De fet, vaig començar-lo a escriure d'aquesta manera, explicant el que jo havia viscut. Era un relat

CÓRRER SENSE PORDOSSIER DE PREMSA

més immediat i contenia aspectes sociològics i antropològics. Però em vaig adonar que fent-ho així no rendia tribut a la història de la Samia. Era una història tan poderosa, que era ella qui havia de ser la protagonista, qui l'expliqués, i jo havia de desaparèixer del relat. Certament, la primera persona era una decisió molt arriscada, perquè si no me'n sortia podia convertir el llibre en no creïble. Però per a mi era l'única manera d'escriure el llibre. Em van ajudar molt els documents que vaig poder consultar, com els xats que la Samia havia fet amb la seva germana Hodan, tot i que al final el que va fer possible aquesta primera persona fou la màgia de la literatura. Ara, també et diré que, una vegada visitant un institut, un alumne em va fer una pregunta que em va sobtar: 'Què seria el primer que diries a la Samia, si te la trobessis? No vaig saber què respondre. Després, a vespre, havent-hi pensat, em vaig adonar que li demanaria perdó per haver-li donat una veu que no era la seva sinó la meva.

—La Samia era molt jove quan es va morir, només tenia vint-i-un anys. Per això us concentreu sobretot en la infantesa? O també ho feu per poder parlar per la família excepcional que tenia la noia?—Per totes dues raons. Tenia un pare que era un veritable revolucionari. No revolucionari de les armes, tot el contrari, revolucionari perquè va ensenyar als seus fills la llibertat intel·lectual. En un context de guerra d'ètnies, que després passa a ser la dictadura dels integristes, aquest home tenia per millor amic un home d'una ètnia rival, i totes dues famílies vivien de costat. Aqeust pare estimava i donava llibertat a dues filles que en aquell context eren boges: una corria i l'altra cantava. A Somalia no es podia ni cantar ni córrer. Tot prohibit.

—Us va costar explica com es viu en una ciutat en guerra? —Per fortuna no visc en una ciutat en guerra, tot i que a Itàlia hi ha guerres subterrànies. Però vaig intentar transmetre de quina manera la guerra et canvia la vida. Per fer aquesta novel·la m'he passat moltes hores escoltant històries, moltes històries de testimonis de nois i noies somalis. I he mirat de trobar els fets que marquen haver nascut en un país en guerra. 'Córrer sense por' és una novel·la oral a la qual li he donat forma escrita.

—Hi ha un moment que la Samia diu: 'La guerra no ens espantava, era la nostra germana gran'.—Si has nascut en un país en guerra, al final vius la guerra com una cosa normal.

—Sí però en el cas de la Samia la situació es va fer insostenible d'un dia per l'altre: arriben els integristes al poder i ho prohibeixen tot a les dones. Un dia vius d'una manera i l'endemà no pots fer res i has d'anar amagada sota un burca negre.—Aquest moment me'l va explicar molt bé la Zahara Omar, mediadora i intèrpret, que el va viure: de cop, les dones no podien fer res. Somàlia havia estat un protectorat italià. En aquella època les dones vivien amb gran llibertat, en el vestir portaven minifaldilles. Després va arribar la dictadura i es van haver de tapar amb els vels. Però eren vels de colors bonics i cridaners. Quan va prendre el control Al-Shabaab, l'integrisme islàmic, va imposar el burca negre. I les dones van perdre tota la llibertat.

—El fet que Somàlia hagués estat un protectorat italià, us va influir a l'hora d'interessar-vos per la història de la Samia?—Sí. Però ara t'ensenyaré l'embaixada italiana a Somàlia, una metàfora del poder d'Itàlia al món. (Guiseppe Catozzella agafa el mòbil i m'ensenya una fotografia: un descampat amb una bandera d'Itàlia clavada a terra i un cartell en anglès que ho anuncia. L'entrevista s'acaba amb somriures).

CÓRRER SENSE PORDOSSIER DE PREMSA

CÓRRER SENSE PORDOSSIER DE PREMSA

DIARI ARA | Enllaç

Giuseppe Catozzella: “La Samia va guanyar curses fora de la pista”

'Córrer sense por' acosta als lectors el difícil context polític i social de Somàlia durant les últimes dues dècades

Imagineu un grup de corredores ben alimentades i entrenades professionalment en països com els Estats Units, França, el Regne Unit i Rússia. A la primera ronda de classificació per a la prova dels 200 metres llisos, una de les atletes -d’origen somali- perd amb tanta diferència que es converteix en notícia. Arriba nou segons més tard que la guanyadora, Veronica Campbell-Brown, que més endavant s’emportarà la medalla d’or dels Jocs Olímpics de Pequín. La perdedora, tot i el fracàs estrepitós, és aplaudida per una part de la grada i crida l’atenció dels periodistes. Ella és Samia Yusuf Omar, una “història perfecta per a esperits occidentals”. La seva vida (el que passa abans i després de la cursa olímpica) va fascinar Giuseppe Catozzella. Córrer sense por, publicat en català a Sembra Llibres -traducció d’Anna Casassas- i en castellà a Grijalbo, acosta als lectors el difícil context polític i social de Somàlia durant les últimes dues dècades i explica, en primera persona, el llarg viatge des d’Etiòpia fins a l’illa de Lampedusa que cada any emprenen milers d’africans.

Vas arribar a la història de Samia Yusuf Omar l’agost del 2012, quan eres a Kènia. Com va anar?

Feia recerca per al meu pròxim llibre. L’any anterior havia publicat Alveare, sobre el domini de la màfia calabresa al nord d’Itàlia, i en aquells moments volia entrar a un camp de talibans. Vaig anar a parar a la frontera amb Somàlia, un dels llocs més perillosos del món. No era la primera vegada que em posava en una situació de risc: espero canviar quan sigui més gran... Llavors, un dia que esmorzava a l’hotel vaig veure un reportatge sobre la Samia, i ja no me’n vaig oblidar més.

Tenint en compte que en aquells moments la història de la Samia per desgràcia ja estava acabada, per poder escriure sobre ella et va caldre acudir a testimonis pròxims com la seva germana Hodan. Per què no hi apareix la mare?

La Hodan va ser fonamental per al llibre. Ella era cinc anys més gran que la Samia -que va néixer el 1991- i viu des de fa sis anys a Finlàndia. Hi ha tres punts de vista complementaris al de la Hodan: el de la periodista Teresa Krug, que després que la Samia guanyi una cursa a Djibouti li recomana que s’instal·li a Etiòpia, el d’una amiga amb qui coincidirà a Trípoli durant el viatge clandestí, i finalment hi ha la tia Mariam, que troba gairebé al final. Hauria sigut molt interessant comptar amb el testimoni de la mare, però no vaig poder entrar a Somàlia amb garanties del ministeri d’Afers Estrangers italià. És un país tan perillós que el govern no es responsabilitza si et passa res.

El primer que troba el lector quan comença Córrer sense por és la veu narrativa, en primera persona. T’has convertit en la Samia. ¿Ha sigut el més difícil?

CÓRRER SENSE PORDOSSIER DE PREMSA

En tots els meus projectes hi ha una part empírica de recopilació d’informació i després hi ha l’operació literària. Aconseguir trobar la veu adequada és la gran feina de l’escriptor. Dono classes de literatura creativa a la Scuola Holden i a la Universitat de Miami, i sempre dic el mateix als alumnes: treballar per trobar la veu és la feina de cadascú, no es pot ni ensenyar ni explicar.

El fet que la realitat sempre sigui el punt de partida dels teus projectes, fins a quin punt és una ajuda o una complicació?

Aquesta és una pregunta fonamental. És la base de les meves preocupacions com a autor. Si puc escriure sobre les històries de debò que inspiren els meus llibres és perquè les porto a dins. En el cas de la Samia, és una narració sobre la valentia. La seva vida era la base de Córrer sense por, però fàcilment s’hauria pogut convertir en un obstacle per explicar el que volia.

La Samia no va aconseguir el seu somni, guanyar als Jocs Olímpics, però la imatge que en dónes no és, ni de bon tros, la d’una perdedora.

No ho va ser! Va guanyar curses fora de la pista. Encara que no fes cap rècord ni aconseguís, aparentment, cap fita important, va haver d’afrontar i superar una gran quantitat d’obstacles: viure a Somàlia en plena guerra, amb una família pobra, haver de córrer en burca pels carrers de Mogadiscio... S’havia de colar a l’estadi de nit per entrenar-se. I a casa seva mai no van tenir diners perquè s’alimentés bé.

Ha sigut un exemple, per a tu?

Sí. Ella em va canviar la vida. Quan parlava amb la germana i la intèrpret, sempre vaig tenir la sensació que a l’habitació érem quatre. La seva presència era palpable.

El mar té una càrrega simbòlica molt important, al llibre: la Samia sempre n’ha d’estar lluny, perquè a les platges de Mogadiscio hi ha els militars. I quan finalment s’hi pot capbussar, és una experiència decisiva.

Efectivament, el mar té un paper molt important, a Córrer sense por. És una presència llunyana tota l’estona, fins que quan es manifesta ho fa amb tota la violència.

CÓRRER SENSE PORDOSSIER DE PREMSA

CÓRRER SENSE PORDOSSIER DE PREMSA

CATORZE | Enllaç

Córrer sense por

AVANÇAMENT EDITORIALUs oferim els dos primers capítols de la novel·la de l'autor italià Giuseppe Catozzella basada en la història real de l'atleta somali Samia Yusuf Omar, que va córrer a les olimpíades de Pequín i va aparèixer morta dos anys després, quan intentava arribar a Itàlia amb pastera per entrenar a Europa i competir als Jocs de Londres. 'Córrer sense por', amb traducció d'Anna Casassas, sortirà al setembre i durà el segell de Sembra Llibres.

CÓRRER SENSE PORDOSSIER DE PREMSA

CHAMPIONCHIP | Enllaç

‘Córrer sense por’, malgrat totes les traves“Catozzella construeix un món. Tu l’examines, l’observes, en resultes ferit; però quan el comprens, també tens la sensació que aquestes pàgines t’han canviat”. Són paraules de l’autor de Gomorra, Roberto Saviano, sobre la manera de narrar i els temes que escull el també periodista i escriptor, compromès amb denunciar la cara més fosca d’Itàlia, Giuseppe Catozzella (Milà, 1976), de qui ara ens arriba Córrer sense por (Sembra Llibres, 2014), traduït al català per Anna Casassas.

Córrer sense por és una novel·la basada en el tràgic cas de l’atleta somali Samia Yusuf Omar (Mogadiscio, 1991- Mar Mediterrani, 2012), que va participar als Jocs Olímpics de Pequín del 2008, on va quedar última a la prova dels 200 metres, i que, quatre anys després, va morir al mar, quan la pastera en què viatjava entre Líbia i Itàlia va naufragar.

Giuseppe Catozzella (Milà, 1976) retrata a les seves novel·les el cantó més fosc i violent de la Itàlia contemporània, com ara el tràfic d’òrgans humans o el domini aclaparador de la màfia calabresa al nord del país. És llicenciat en Filosofia i col·labora amb L’Espresso, Il Corriere della Sera, Granta, Lo Straniero i MilanoMafia, així com amb la versió italiana del programa de televisió Caiga quien Caiga.

Córrer sense por tracta del córrer i del món de l’esport, però també de la supervivència i la tragèdia que pateixen cada any milers de persones que deixen enrere l’Àfrica per mirar de fer-se amb la promesa d’una vida millor a Europa. Una novel·la que commou, pel que denuncia i per la humanitat amb què retrata la trista odissea de Samia Yusuf Omar.

Se n’han venut ja més de 50.000 exemplars, i s’ha traduït a diverses llengües. Ara tenim l’oportunitat de llegir-lo en català. I, si us ve de gust, també podeu llegir-ne les primeres pàgines aquí:

http://sembrallibres.com/wp-content/uploads/2014/08/SLL4_AVANC%CC%A7AMENT_.pdf

CÓRRER SENSE PORDOSSIER DE PREMSA

CÓRRER SENSE PORDOSSIER DE PREMSA

REGIO 7 | Enllaç

La lluminosa història de l’atleta valenta

Giuseppe Catozzella novel·la el cas real de Samia Yusuf Omar, la jove somalí que va aconseguir fer realitat un somni participant en els jocs olímpics de Pequín i que va morir en una pastera el 2012

EFE Des que l'italià Guiseppe Catozzella va conèixer la «lluminosa» història de la jove atleta somali Samia Yusuf Omar, morta en una pastera quan pretenia arribar a l´illa de Lampedusa el 2012, va saber que un dia escriuria un llibre sobre ella, «Córrer sense por», que ara es publica a Espanya.

En una entrevista amb Efe, l'escriptor rememora que a l'agost del 2012 es trobava a Kenya per a un altre projecte quan li van explicar la peripècia vital de Samia, una noia que sempre va voler córrer en uns Jocs Olímpics, cosa que va aconseguir a Pequín 2008, amb prou feines disset anys, i que no va poder repetir a Londres, perquè va morir ofegada al Mediterrani en el seu intent d'arribar a Europa, fugint del seu país.

En la seva novel·la, Catozzella narra la seva vida a partir dels records de la seva germana Hodan –resident a Finlàndia– i d'altres persones que la van conèixer, com la periodista americana Teresa Krug, d'Al Jazeera English, a la vegada que fa un retrat de la situació de Somàlia, marcada per la guerra i la violència. El també filòsof comenta que juntament amb la mediadora Zahra Omar va poder contactar al febrer del 2013 amb Hodan a Hèlsinki, qui en principi es resistia a aprofundir en la història de la seva germana, amb qui sempre es va portar molt bé.

«En una primera visita –relata– vam començar a parlar, però Hodan es va posar a plorar i no podia parar. Jo em vaig sentir molt ximple per tenir ficada al cap la idea d'un llibre sobre ella, algú molt allunyat a mi, i li vaig dir que era millor deixar-ho». No obstant això, es va posar a jugar amb els seus fills i quan ja se n'anava li va confessar a ella que com a italià se sentia responsable del que li havia ocorregut a Samia i que el que intentava era poder transmetre-ho al nombre més gran de persones possibles.

Després d'aquest diàleg la germana va accedir a explicar la història i, a partir d'aquell dia, van començar a reunir-se durant llargues hores. «Hodan va obrir les portes de la història de Samia, una bellíssima història de coratge, lluminosa, d'una noia que va perseguir un somni fins aconseguir-ho», apunta. Precisament Catozzella, que ha vist traduir la seva novel·la a 22 llengües diferents i que només a Itàlia n'ha venut més de 100.000 exemplars, destaca que aquest treball l'ha canviat profundament com a escriptor i persona.

«Com a escriptor –prossegueix– m'ha donat l'oportunitat de poder utilitzar el meu cor al cent per cent i en la meva vida ara veig que no sóc tan fred com abans». També li ha mostrat que «a la vida val la pena deixar-ho tot per un somni i que a vegades el que és una frase retòrica s'acaba convertint en alguna cosa real». D'una altra banda, adverteix que no vol alliçonar ningú amb la novel·la, ni

CÓRRER SENSE PORDOSSIER DE PREMSA

donar cap missatge als lectors, però qüestions com la gravetat de la guerra, el fonamentalisme o els problemes de la immigració van apareixent.

Encara que no va ser a Somàlia fins a aquest any, perquè era perillós viatjar-hi sense suport d'institucions com l'ONU, diu que a l'hora de recrear la història familiar o les persones que van acompanyar Samia en la seva vida ha fet servir el seu ofici d'escriptor, a més d'ajudar-se amb fotografies o vídeos. En aquest punt, assevera que quan en les primeres presentacions del llibre a Itàlia li deien que hi hauria gent de Somàlia que patia per si no trobaven «veraç» el que relatava, diversos d'ells li van dir que amb les seves paraules els havia tornat al seu país.

D'una altra banda, l´autor no amaga que una persona clau en la vida de Samia va ser el seu pare –que va morir assassinat a Mogadiscio– algú avançat al seu temps, que permetia córrer en pantalons curts la seva filla, i que, segons Catozzella, cal veure «com una enorme sequoia, un arbre protector, que la va impulsar a ser ella mateixa».

CÓRRER SENSE PORDOSSIER DE PREMSA

EL PUNT AVUI | Enllaç

“Córrer sense por”, primera traducció de Sembra Llibres

La novel·la de Giuseppe Catozzella, traduïda per Ana Casassas serà el tercer llibre de l'editorial valenciana

El 29 de setembre posarà a la venda “Lluitant contra l'oblit. El llarg trajecte de les víctimes del metro de València” de la periodista Laura Ballester

L'editorial Sembra Llibres ja ha preparat la rentrée literària de la tardor. I ho farà amb Córrer sense por, una novel·la extraordinària de l'autor italià Giuseppe Catozzella traduïda per Anna Casassas (traductora, entre molts altres, d'Ànima, Premi Llibreter 2014). Serà la tercera llavor editorial –la primera traducció–, i arribarà a llibreries el 4 de setembre.

Aquesta novel·la ha sigut finalista del premi Strega italià i ha guanyat l'Strega Giovani. La novel·la de Catozzella (que ix simultàniament en castellà a Grijalbo amb el títol Correr hacia un sueño) és un èxit a Itàlia de la mà de Feltrinelli, s'està traduïnt a una desena de llengües i ja hi ha en marxa una adaptació cinematogràfica. Es tracta d'una història de superació commovedora, basada en fets reals que segurament molts recordaran : l'atleta somali Samia Yusuf Omar que va córrer en les olimpíades de Pequín i va aparéixer morta dos anys després tractant d'arribar a Itàlia amb pastera per entrenar-se a Europa i competir en els jocs de Londres.

“Una novel·la impactant, amb molta força, lloada per Roberto Saviano i Erri de Luca, entre d'altres”, indiquen des de l'editorial dirigida per Joan Carles Girbés.

El títol següent, Lluitant contra l'oblit. El llarg trajecte de les víctimes del metro de València, escrit per la periodista Laura Ballester, es posarà a la venda el 29 de setembre.

CÓRRER SENSE PORDOSSIER DE PREMSA

CÓRRER SENSE PORDOSSIER DE PREMSA

LA VEU D’ÀFRICA | Enllaç

Córrer per un món millor

V. GAILLARD  - BARCELONA – 19/10/14 02:00

Catozzella parla d’una noia somali que volia participar als JO de Londres

És una història tristíssima, la de la Samia, una tragèdia que es repeteix dia sí dia no. La dels immigrants subsaharians que intenten creuar el Mediterrani cercant una vida millor. El periodista i escriptor italià Giuseppe Catozzella era a a la frontera amb Somàlia investigant sobre un altre tema quan va topar amb la història de la Samia de casualitat. De seguida va saber que l’havia d’escriure i va posar fil a l’agulla. El resultat és la novel·la Córrer sense por (Sembra en català / Random House en castellà), de la qual ja s’han venut els drets per fer-ne una adaptació fílmica, que s’estrenarà a finals del 2015.

La Samia Yusuf Omar era una noia somali que tenia un do: corria molt de pressa. Va arribar a participar als Jocs Olímpics de Pequín del 2008, i quan viatjava com a clandestina a Europa per participar en els de Londres del 2012 va morir ofegada mentre intentava arribar a les cordes que havia llançat una embarcació italiana.

“El tema dels immigrants que moren mentre intenten arribar a Europa és com l’Holocaust; passa davant els nostres ulls i no fem res, com els alemanys amb els camps de concentració”, etziba Catozzella. El periodista ha parlat amb trenta-cinc noies que van fer la travessia. La majoria han volgut mantenir l’anonimat perquè van quedar terroritzades per la policia líbia, i temen represàlies. “Tot i que ara ja viuen a Europa i tenen treball, encara no han acabat el viatge i jo em demano, l’acabaran mai?”

Violacions, condicions precàries i tot el pitjor que es pugui imaginar és el que han viscut la majoria d’aquestes joves que, un cop s’embarquen en aquest llarg periple que passa per Trípoli, perden tots els drets, per no dir la dignitat, en mans dels traficants de persones. “No crec que els somalis siguin conscients del perill que corren realitzant aquest viatge, i per moltes motivacions que tinguin –la pobresa, la guerra–, si ho sabessin s’hi pensarien dos cops.”

Un petit miracle

El llibre, que es traduirà aviat al somali, ha obrat “un petit miracle” a Somàlia, on l’estiu passat es va retre un homenatge a la jove corredora sota els auspicis de l’ONU. Va ser l’ocasió també per a Catozzella de visitar per primer cop aquest país en guerra.

“La història de Samia m’ha canviat profundament, és la somniadora més gran que mai he conegut, i la prova que, si somnies alguna cosa a fons, el teu somni es transforma en realitat”.

CÓRRER SENSE PORDOSSIER DE PREMSA

CÓRRER SENSE PORDOSSIER DE PREMSA

CATALUNYA RÀDIO | Enllaç

Samia Yusuf Omar corria sense por18/10/2014SolidarisEl món sencer la va veure córrer. Samia Yusuf Omar va representar Somàlia als Jocs Olímpics de Pequin del 2008. S'estava preparant per anar a Londres, però no ho va aconseguir. L'estiu del 2012 va morir ofegada davant les costes de Lampedusa, intentant fugir cap a Europa. Tenia 21 anys. I avui coneixem la seva història gràcies a l'escriptor italià Giuseppe Catozzella que n'ha escrit un llibre colpidor -"Córrer sense por"- traduït a més de 22 llengües, en català editat per Sembra Llibres.

CÓRRER SENSE PORDOSSIER DE PREMSA