document fundacional cccblab

Centre de Cultura Contemporània de BarcelonaMontalegre, 5 | 08001 Barcelona | Tel. 93 306 41 00 | www.cccb.org/lab

WWW.CCCB.ORG/LAB

2

01INTRODUCCIÓ

03

02DEFINICIÓ I OBJETIUS

04

03DESENVOLUPAMENT I IMPLEMENTACIÓ

0503:1EVOLUCIÓ DELS FORMATS

06

03:2DESENVOLUPAMENT I CONSOLIDACIÓ DE PROJECTES PROPIS

09

03:3CREACIÓ DE XARXES

12

03:4DISCURSOS ARTICULA-DORS DE LA SOCIETAT DEL CONEIXEMENT

1303:5 NOVES METODOLOGIES DE TREBALL

14

03:6RECEPCIÓ I CANALIT-ZACIÓ DE PROJECTES EXTERNS

15

03:7AVALUACIÓ DE TENDÈNCIES

16

03:8UNA NOVA PRESENCIALITAT

17

05LA DIRECCIÓ DEL CCCB LAB

20

3

Els processos d’R+D+i tenen la seva tradició en el món científic i empresarial, però només en els últims anys es comencen a plantejar com una necessitat que també afecta el món de la cultura.

Existeixen diferents concepcions sobre el que significa o pot significar la investigació i la innovació culturals, ja que és un terreny disputat en diferents fronts que van de les ciutats creatives 1 als media labs 2 i els living labs 3, de la fascinació per les noves tecnologies digitals a l’experi-mentació radical amb els gèneres i formats.

El fet cert és que l’adaptació a un escenari cultural mestís, complex i canviant està obligant a concentrar es-forços en la creació de departaments o àrees I+C+i, tal com es pot observar en els grans mitjans, en els intents d’alguns museus i en la proliferació de conferències, congressos i seminaris sobre el tema 4.

Les urgències per posicionar-se en aquest camp revelen l’existència d’accions puntuals o estratègiques i d’ac-cions de fons. Les primeres són importants per activar amb celeritat la imatge de les institucions culturals considerades com a líders en programacions de prestigi i que han aconseguit convertir-se en un referent en contextos nacionals i internacionals. Però no hi ha dubte que és la implantació rigorosa de processos d’I+C+i allò que permetrà assumir l’impacte d’una transformació en què l’única constant sembla ser la velocitat del canvi. Si bé ja existeixen alguns mapes per als nous territoris, també és cert que encara no hi ha mapes per a molts altres. I és la capacitat per intentar cartografiar allò im-predictible el que està arribant, el món que ve, allò que pot establir una diferència significativa.

En aquest sentit, l’aposta per una investigació i inno·vació en cultura rigorosa i oberta pot ser un instrument de primer ordre per a l’evolució sostenible del CCCB en el segle XXI. Com que es tracta d’una institució jove i consolidada, amb un prestigi nacional i internacional indubtable, un “saber fer” reconegut i una tradició de porositat, obertura i cosmopolitisme, es troba en bones condicions per assumir el repte que plantegen tant les aliances estratègiques com les accions de fons.

En aquest primer document de treball es desenvolu-pa una visió general sobre els seus objectius, la seva metodologia i la seva implantació,. És un instrument per al diàleg i el consens. Una matriu que contempla les aliances necessàries, el treball de fons i les fases en què es pot desplegar.

1 Ciutats creatives: http://portal.unesco.org/culture/es

files/23947/11097017581Ciudades_Creativas_Espagnol.doc/

Ciudades%2BCreativas%2BEspagnol.doc 2 Media lab (de l’anglès Media Laboratory): Centre enfocat a la

investigació, l’estudi i l’ús creatiu de la tecnologia digital per a

la creació de formes innovadores de pensament, comunicació

i exploració d’idees i relacionat amb les noves fronteres entre

la ciència i l’art..3 Open living labs: http://www.openlivinglabs.eu/concept.html 4 Posicionament en investigació i innovació en l’àmbit cultural:

- Departament d’R+D del New York Times, Open vídeo confe-

rence (http://openvideoconference.org/speakers/)

- Golden Nica Awards (http://www.aec.at/prix_about_en.php)

- Institute of Networked Cultures: http://networkcultures.org/

wpmu/portal/)

- Lab for Culture (http://www.labforculture.org/)

- Virtueel Platform (http://www.virtueelplatform.nl/en/)

- Museum Lab (http://www.museumlab.org/)

www.cccb.org/lab

CCCB_LAB:INTRODUCCIÓ

01

4

El CCCB LAB és un departament nou del CCCB dedicat a la investigació i la innovació en l’àmbit cultural que presta una atenció especial a l’evolució dels formats i que treballa en col·laboració amb la resta dels departa-ments de la casa.

• Desenvoluparunalíniad’experimentaciósobreelsformats virtuals i presencials que faciliti l’evolució de les activitats del CCCB.

• Creariconsolidarprojectesdeproducciópròpiaqueincorporin les innovacions desenvolupades pel depar-tament per fer-les extensibles a altres departaments del CCCB.

• Potenciarlacreaciódexarxesialiancesambgrups,institucions i empreses que afavoreixin la investigació i la innovació en l’àmbit cultural.

• Activarl’estudidelstemesclaudel’actualfasedelasocietat del coneixement i la informació.

• Implantarmetodologiesinternesdetreballnovesque dinamitzin els processos i incorporin criteris de funcionament provinents de les xarxes socials i de les tecnologies digitals col·laboratives.

• Proposarinstrumentsnousperalarecepciódepro-jectes i convertir el CCCB en un catalitzador d’iniciati-ves en xarxa.

• Elaborarirendibilitzarinformesd’avaluaciócríticadeles tendències de l’escenari cultural globalitzat.

• Multiplicarpúblicsiaccediralesnovesaudiènciespresencials remotes.

DEFINICIÓ I OBJECTIUS

www.cccb.org/lab02

5

La implementació dels objectius s’organitza en un es-quema basat en la retroalimentació dels procediments d’investigació i experimentació i la metodologia de tre-ball possibilita un procés dinàmic en avaluació contínua:

www.cccb.org/lab

DESENVOLUPAMENT I IMPLEMENTACIÓ

METODOLOGIA

• Autoorganització,serendípia,processosoberts.

• Dinàmiquescol·laboratives.• Avaluaciócontínuaiautocorrecció.• Perfilspolivalents.• Permeabilitatiaprenentatge.

IMPLEMENTACIÓ

• ProjectesIRI.• Projectesdeproducciópròpia.• Instrumentderecepcióicanalitzacióde

projectes externs (MAP).• Col·laboracióenlaprogramaciógeneral

del CCCB (Antic Teatre).• Cursosiactivitatsdeformacióinterna.

INVESTIGACIÓ

• Discursosarticuladorsdelasocietatdelconeixement i la informació.

• Estudidetendènciesiprojectesculturals.• Cercad’aliancesiassessories.• Altreslíniesgeneradesper

l’experimentació.

EXPERIMENTACIÓ

• Formatspresencials.• Formatsvirtuals.• Altreslíniesgeneradesper

l’experimentació.

03

6

La cura de les formes i l’experimentació amb els diferents formats és marca de la casa des dels seus inicis. Tant en el terreny expositiu com en la creació de festivals, cicles de conferències, arxius experimentals, publicacions o projectes especials, el Centre posseeix uns antecedents d’innovació formal excel·lents. El CCCB presencial i el CCCB virtual conformen una unitat dinàmica, i de la seva harmonia operativa depèn una part apreciable del seu futur immediat. Per tot això, és important reactivar aquesta tradició interna basada en una preocupació constant per la transformació i l’evolució de gèneres i formats.

No és una tasca senzilla. El panorama actual revela una erosió en els límits que delimitaven cada gènere i cada format. La hibridació, la barreja i la convergència dels mitjans i de les arts estan provocant una sèrie de canvis importants. Tot i que es pugui pensar que es tracta d’una tendència que es podria atenuar, també és cert que l’efecte crossover sumat a l’impacte de les noves tecno-logies obliga a reflexionar en profunditat sobre l’estètica presencial i virtual del CCCB.

www.cccb.org/lab03 : 1

EVOLUCIÓ DELS FORMATS

7

INVESTIGACIÓ I INNOVACIÓ EN GÈNERES I FORMATS PRESENCIALS

El CCCB presencial alimenta el CCCB virtual. Les activi-tats presencials són insubstituïbles, però els mitjans digi-tals enriqueixen la interacció amb els diferents públics.

Cada gènere i/o format té la seva genealogia, les seves referències, els seus punts d’inflexió i la seva avaluació crítica. La nomenclatura convencional segueix essent útil, però existeix un nombre creixent de variacions i innovacions que estan modificant la taxonomia habitual.

Exposicions / Conferències, seminaris, congressos, simposis / Festivals / Arxius / Concerts / Instal·lacions / Performances / Itineraris / Tallers

La tendència a processos integradors en què investiga·ció, disseny, producció, representació i arxiu constitu-eixen un continu obliga a treballar amb altres categories emergents: formats híbrids, plataformes de treball i no-ves modalitats de presentació, intercanvi i debat 5 (book camps, unconferences, etc.).

El CCCB LAB pot constituir un nucli activador d’aquesta transformació mitjançant la incubació de projectes que incorporin els processos emergents i revalorant les arts i els oficis de la cultura material i la seva interacció amb les eines digitals que repliquen o amplifiquen els gène·res i els formats 6.

5 Vegeu Nuevas dinámicas presenciales de intercambio de

conocimiento: cuando lo online se apropia del espacio físico,

Enric Senabre Hidalgo: http://www.cibersociedad.net/recur-

sos/art_div.php?id=300 6 Vegeu The Craftman de Richard Sennett: http://www.richard-

sennett.com/site/SENN/Templates/General.aspx?pageid=40

INVESTIGACIÓ I INNOVACIÓ EN FORMATS I GÈNERES VIRTUALS

El CCCB virtual potència el CCCB presencial i, alhora, adquireix una importància singular en el posicionament del Centre a Internet, així com en els projectes de l’Àrea Multimèdia, com el Canal CCCB o el Portal CCCB.

La comunicació virtual del Centre requereix una estratè-gia que contempli el tractament diferenciat de blocs, la presència en dispositius que activen les xarxes socials (Facebook,Del.icio.us,YouTube,Flickr,etc.)ilainves-tigació i innovació en formats de convergència multi-mèdia que permetin visionar exposicions, conferències, festivals, concerts, performances, etc. tant en directe (streaming) com en postproduccions pensades per a Internet (inclosa la Internet de segona generació que permet la Anella).

En aquest entorn, l’emergència de la Internet dels objec·tes, la universalització dels serveis i la invisibilització de dispositius que caracteritzen l’actual fase del desenvolu-pament de la virtualitat suposen un espai d’exploració i experimentació que tampoc es pot desatendre.

El CCCB LAB i l’Àrea Multimèdia poden aportar referèn·cies i models, i alhora crear prototips, que contemplin les necessitats del web CCCB i la seva evolució cap a un portal de convergència multimèdia, sense oblidar que les activitats presencials poden ser concebudes inte·grant des de la seva concepció i guionització les eines del web 2.0 i 3.0.


8

Els projectes que s’esmenten a continuació constituei-xen el banc de proves més immediat (2009-2010). En tots ells ja s’han incorporat criteris d’I+C+i des dels seus inicis. La focalització en aquests projectes no impedeix treballar, a més amés, les sinergies existents amb altres projectes rellevants del CCCB en què també existeix des de fa temps una vocació innovadora.

ARXIU CCCB

PUBLIC SPACE

I+C+i

KOSMOPOLIS

NOW

NANO

ARXIU XCÈNTRIC

MAP

DESENVOLUPAMENT I CONSOLIDACIÓ DE

PROJECTES PROPIS


9

I+C+i www.cccb.org/icionline

El cicle iniciat fa tres anys es convertirà en una finestra pública privilegiada del CCCB LAB. La programació 2010 intentarà centrar-se en temes decisius i posar l’accent en la praxi evolutiva mitjançant tallers i la utilització de dispositius digitals. També es realitzarà un processament de les sessions que han tingut lloc des de 2007 amb l’ob-jectiu de difondre les conclusions provisionals del cicle.

Per desenvolupar en la programació 2010: sessions, tallers i trobades nous que serveixin per seguir articulant el discurs i la implantació del CCCB LAB.

NOWwww.cccb.org/now/ca

Aquest projecte s’ha consolidat com a plataforma de tre-ball que es pot manifestar en diferents gèneres i formats. Igual que Kosmotica o l’Arxiu CCCB, ha desenvolupat la creació d’espais híbrids de coneixement (aula-labora-tori-biblioteca) i matrius obertes on es poden conjugar microfestivals, instal·lacions performatives, conferències i esdeveniments en xarxa.

NOW és també una síntesi generalista de les solucions existents a les crisis globals interconnectades. Està ori-entat a la difusió sostinguda dels canvis de paradigmes als quals estem assistint i és un projecte vinculat a una extensa xarxa d’organitzacions, grups i col·lectius que treballen amb el mateix esperit.

Per desenvolupar en la programació 2010/2011: instal·lació expositiva NOW, projecte MASA CRÍTICA.

KOSMOPOLISwww.cccb.org/kosmopolis

Es pot considerar com un dels festivals pioners en l’amplificació del concepte de literatura que té lloc a principis del segle XXI. El seu model conceptual i formal s’ha avançat a una nova generació de festivals en què la literatura interactua amb les arts i les ciències en un horitzó cosmopolita.

La pròxima edició de la Festa Internacional de la Literatu·ra Amplificada aprofundirà en les xarxes de la literatura, la mutació dels gèneres, la crisi i la evolució del suport llibre, els drets d’autor, el trànsit de l’hipertext a l’hipermedi, etc. L’evolució de Kosmopolis també implica desenvolupar les plataformes K, proposades en el projecte original i orien·tades a consolidar un sistema de xarxes distribuïdes que contribueixin al procés d’amplificació esmentat.

NANOwww.cccb.org/nano

És un projecte emergent dedicat a crear una programa-ció familiar pròpia del CCCB. La matriu que s’ha pre-sentat l’octubre 2009 és només un primer pas. Nano es pot manifestar en una versió condensada (Món Nano), constituir la base per a un programa esponjat durant el 2010 i fins i tot convertir-se en una etiqueta susceptible de ser incorporada en altres projectes de la casa com Kosmopolis o Canal CCCB.

Per la seva gènesi i desenvolupament, és un projecte de CCCB LAB. Inclou creació col·lectiva i col·laborativa, es vincula amb NOW i Kosmopolis, incorpora la investigació dels nous públics i la dinàmica de les xarxes socials i permet crear vincles amb nous grups i institucions barce·lonesos, així com la recerca de patrocinadors especials.


10

ARXIU CCCBwww.cccb.org/es/centre_de_documentacio

El gener del 2008, el Centre va iniciar el projecte Arxiu CCCB amb el qual, de manera progressiva, posava a consulta pública tot el fons generat al llarg dels seus 15 anys d’activitat cultural. Aquests materials es posaven a disposició del públic en format digital, consultable des de l’espai Arxiu CCCB. L’Arxiu inclou informació multi-mèdia sobre exposicions, debats, conferències, projec-cions, festivals i tota mena d’activitat cultural.

Avui, prop del 80% del fons del CCCB és de consulta pública (7.000 referències multimèdia) i es preveu que el 2010 siguin consultables el 100% dels materials generats pel centre. El 2011, està previst que l’ARXIU doni el salt al web i tots els materials estiguin disponibles en línia.

ARXIU XCÈNTRICwww.cccb.org/es/arxiu_xcentric

És el primer arxiu digital de cinema experimental i d’as-saig, amb pel·lícules que tenen en comú la seva difícil visibilitat o nul·la circulació pels circuits de distribució comercial.

Un arxiu viu gràcies a les constants adquisicions, més de 700 títols digitalitzats. Actualment, l’ARXIU XCÈN-TRIC es pot consultar en dues sales de l’edifici del CCCB, arxiu digital que permet la consulta especialitza-da frame a frame.

PUBLIC SPACEwww.publicspace.org

public space és el portal sobre ciutat i espai públic del CCCB. Articulat al voltant del Premi Europeu de l’Espai Públic Urbà, ofereix informació sobre els projectes que s’hi han presentat, textos d’autors de referència i totes les notícies sobre debats, exposicions i festivals de temàtica urbana vinculats al CCCB.

Creat l’any 2000 arran de l’exposició “La reconquesta d’Europa”, el premi inaugura nou web i nova imatge gràfica per obrir la seva sisena convocatòria i celebrar el seu desè aniversari. Al llarg de l’última dècada, el premi s’ha expandit per tot el continent i ha anat guanyant adhesions institucionals fins a convertir-se en un termò-metre de les principals inquietuds i pulsions de l’urba-nisme europeu. Coincidint amb la sisena convocatòria del premi, public space es converteix en una plataforma privilegiada de 390 projectes de transformació de 239 ciutats europees, a més a més d’una bona dosi de refle-xió teòrica dels millors experts sobre espai públic.

MAP

La Marató de Projectes (MAP) té els objectius següents:

- Convertir el CCCB en un node catalitzador de projec-tes i trencar les inèrcies amb què els grups i col·lectius solen presentar les seves propostes.

- Potenciar les dinàmiques creatives noves i els projec-tes emergents que afavoreixin el desenvolupament d’una cultura nova.

- Reactivar la tradició de “porositat” pròpia del CCCB.- Establir models nous per a grups residents.- Convertir el CCCB en una “planter de nous talents”

que beneficiïn tant al Centre mateix com a altres xar-xes culturals de Barcelona, Catalunya i Espanya.

03 : 2 www.cccb.org/lab

11

Al llarg de la seva trajectòria, el CCCB ha creat xarxes nacionals i internacionals en diferents àmbits. En els anys 2010-2011 es vol seguir activant aquestes xarxes i potenciar aquelles que funcionin de manera distribuïda. En el cas del CCCB LAB, en una primera fase és impor-tant consolidar, mitjançant acords específics, una relació evolutiva amb aquells centres, institucions i grups que afavoreixin l’I+C+i.

www.cccb.org/lab

CREACIÓ DE XARXES

03 : 3

GRUPS I COL·LECTIUS

INSTITUT DE RECHERCHE ET D’INNOVATION

UNIVERSITAT POMPEU FABRA

CITILAB

ZZZINC

ASSESSORS

PLATONIQ SOCIEDAD DE LAS INDIAS ELECTRÓNICAS

12

INSTITUT DE RECHERCHE ET D’INNOVATION (IRI)www.iri.centrepompidou.fr

Com a soci fundador de l’IRI, juntament amb el Centre PompidouiMicrosoftFrança,elCCCBtéunpaperdesta-cat en aquesta aliança. La creació del CCCB LAB perme-trà consolidar el compromís adquirit mitjançant un treball que contempla els temes del conveni (o partenariat):

- Participació en els seminaris d’investigació de l’IRI/CCCB LAB.

- Programa de residències vinculades als projectes en comú.- Participació en esdeveniments innovadors que afavo-

reixin la interacció amb els públics de l’IRI, el Centre Pompidou i el CCCB.

Aquesta aliança permet potenciar les xarxes internacio-nals de investigació i innovació en l’àmbit internacional (França,RegneUnit,Japó,etc.)iestablirunarelacióin-tensa amb els seus tres nivells de treball: atelier, debats i àmbit universitari.

CITILABwww.citilab.eu

Es pot constituir en un excel·lent aliat local, amb les seves xarxes internacionals pròpies. L’acord es pot basar en una sèrie delimitada de projectes compartits que van des de l’assessorament en els nous formats digitals, passant per la producció televisiva, fins a l’organització d’esdeve-niments en xarxa o l’optimització de l’Anella Cultural 9.

UNIVERSITAT POMPEU FABRA

Un acord sobre el qual s’està treballant amb l’objectiu de col·laborar amb el Grup d’Investigació DigiDoc, que permetria desenvolupar activitats conjuntes en l’àmbit digital entorn de la investigació, documentació, visualit-zació de dades i innovació tecnocultural.

ZZZINCwww.zzzinc.net

Massa Crítica és un projecte d’investigació col·lectiva que té com a principal objecte d’estudi les diferents genealo-gies i anàlisis que deriven de la massa. El projecte té com a objectiu intentar comprendre millor aquest fenomen a través d’un procés obert d’investigació que estarà coor-dinat per ZZZINC, plataforma d’investigació i innovació cultural formada per diferents agents culturals.

PLATONIQwww.platoniq.net

Des del 2003, el col·lectiu és grup col·laborador del Cen-tre de Cultura Contemporània de Barcelona i, en els dar-rers anys, ha obtingut diversos premis internacionals pel seu projecte Burn Station, l’estació copiadora de música copyleft (2004). Platoniq ha destacat des dels seus inicis per ser pioner en el disseny d’eines d’emancipació ciuta-dana i innovació social, amb projectes com Banc Comú de Coneixements, Burn Station, Openserver o SOS.

SOCIEDAD DE LAS INDIAS ELECTRÓNICASwww.lasindias.com

En ciutats com Sao Paolo, Lima, Santiago de Xile o Buenos Aires s’ha generat en els últims anys una intensa conversa social sobre la relació entre els llenguatges que requereixen els nous mitjans i la transformació de l’estructura de les xarxes socials que Internet ha impul-sat. Participar en una xarxa transatlàntica que permeti compartir, teoritzar i experimentar en espais i contextos culturals diferenciats suposa alguna cosa més que una promesa natural de prescripció. La Sociedad de las Índias Electrónicas pot constituir un activador privilegiat en la progressiva articulació d’aquesta xarxa.


13

GRUPS I COL·LECTIUS

Existeix un bon nombre de centres, grups i col·lectius que treballen en la innovació cultural. Medialab-Prado8, Hangar9, LABoral Centro de Arte y Creación Indus trial10, Platoniq11, Disonancias12, Zemos9813, Bestiario14, Trànsit15, AreaTangent16, etc. són alguns referents amb els quals ja s’han establert col·laboracions en projectes específics com ICi, NOW i Kosmopolis.

ASSESSORS

També és important consolidar un grup d’assessors d’acord amb cadascuna de les àrees en procés. Per fer-ho es realitzarà un informe específic d’aquells especia-listes i acadèmics que estan treballant en investigació i innovació en cultura.

7 Anella Cultural: http://www.anellacultural.cat 8 Medialab Prado: http://medialab-prado.es9 Hangar: http://www.hangar.org/drupal10 Laboral Centro de Arte y Creación Industrial:

http://www.laboralcentrodearte.org11 Platoniq: http://www.platoniq.net 12 Disonancias: http://www.disonancias.com/es 13 Zemos 98: http://www.zemos98.org14 Bestiario: http://www.bestiario.org15 Trànsit: http://www.transit.es/index.html 16 Àrea Tangent: http://www.areatangent.com


14

Existeix una bibliografia creixent sobre la necessitat d’un R+D+i cultural (vegeu ICI www.cccb.org/icionline) i també una sèrie de temes que convé considerar especi-alment. La ciència de les xarxes (Albert-László Bara-bási17),),elssistemesemergents(StevenJohnson18), la convergènciadelsmitjansdecomunicació(HenryJen-kins19), la influència de les xarxes socials (Clay Shirky20), la negociació entre taxonomies i folksonomies (Thomas Vanderwal21), l’economia de la contribució/distribució (Bernard Stiegler21, David de Ugarte23), el debat sobre els drets d’autor i el domini públic (Lawrence Lessig24 / Ric-hard Stallman25), la cultura P2P (Michel Bauwens26), etc. són alguns dels temes interrelacionats dels paradigmes emergents en què els processos d’investigació i innova-ció cobren una importància decisiva, sense oblidar que la resposta a “Què és innovació?” no és unívoca ni es troba exempta de resistències i controvèrsies.

Una de les funcions d’un departament d’investigació i innovació és precisament facilitar discursos articuladors que permetin un relat sistèmic i la possibilitat d’oferir visions noves del món. La innovació cultural necessi·ta formació, estudi i aprenentatge permanents, sense oblidar les connexions de fons amb els grans relats de la modernitat, les seves crisis i transformacions.

Per ser agents actius dins la societat, la cultura i l’eco·nomia del coneixement és decisiu conèixer un corpus teòric complex i, alhora, ser capaços de traduir·lo en diferents nivells per a una comprensió més clara, àmplia i democràtica.

El nou departament pot col·laborar en aquesta tasca de tots i realitzar, a més a més, investigacions especi·fiques sobre dinàmiques de la innovació i nous públics i estudiar els casos més rellevants en R+D cultural i de l’evolució dels diferents gèneres i formats.

17 Albert-László Barabási: http://www.nd.edu/~alb/ 18 Steven Johnson: http://www.oreillynet.com/pub/a/

network/2002/02/22/johnson.html 19 Henry Jenkins: http://www.henryjenkins.org/ 20 Clay Shirky: http://www.shirky.com/ 21 Thomas Vanderwal: http://vanderwal.net/index.html 22 Bernard Stiegler: http://es.wikipedia.org/wiki/Bernard_Stiegler 23 David de Ugarte: http://www.deugarte.com/ 24 Lawrence Lessig: http://www.lessig.org/ 25 Richard Stallman: http://stallman.org/ 26 Michel Bauwens: http://blog.p2pfoundation.net/

DISCURSOS ARTICULADORS DE LA SOCIETAT DEL CONEIXEMENT I LA INFORMACIÓ


15

El canvi de paradigma que suposa la societat del conei-xement implica inevitablement la implantació de meto-dologies de treball noves. Per tal que la investigació i la innovació es converteixin en un fet estructural no només es requereix formació, recursos, compromís, etc., sinó també un canvi de mentalitat operativa que permeti in-troduir progressivament sistemes de treball que incorpo-rin dinàmiques col·laboratives, una major circulació de la informació, una major fluïdesa en els processos creatius i productius i l’ús d’eines orientades a establir el nombre més gran possible de sinergies internes.

Bona part de la bibliografia existent sobre el tema coinci-deix en una sèrie de constants que ja han estat esmen-tades en el punt 4. Les metodologies de treball noves es basen en processos oberts en què els perfils polivalents, les dinàmiques col·laboratives, la permeabilitat i l’apre-nentatge són essencials, perquè afavoreixen entorns creatius i autoorganitzats que inclouen la serendípia, l’avaluació contínua i l’autocorrecció.

El CCCB LAB pot col·laborar en aquest canvi apor-tant exemples i l’estudi de casos específics (des dels mètodes utilitzats per Google fins a la revaloració de les pràctiques de la tradició cooperativa).

www.cccb.org/lab

NOVES METODOLOGIES DE TREBALL

03 : 5

16

El CCCB rep un flux important d’iniciatives, accions i projectes en els diferents departaments als quals cal donar una resposta. En els últims anys s’ha creat un protocol de recepció de projectes que ha facilitat un ordre, una estructura i la possibilitat de visualitzar els canvis que es perceben en el tipus de projectes que es presenten, quines són les dinàmiques que proposen i quin és el sentit i l’horitzó de cada proposta.

El que exigeix la nova situació és una resposta més compromesa amb el que una part del bottom up cultu-ral està reclamant: una major democratització dels pro-cediments, una major afinació en els criteris i un diàleg natural nascut d’una interacció més intensa amb grups, col·lectius, artistes i activistes que treballen en el canvi de paradigma en el qual estem immersos.

En aquest sentit, potser és important redefinir la funció del CCCB com a node catalitzador d’iniciatives i pro-jectes nous. No tots els projectes poden tenir cabuda en el CCCB, però s’hauria de fer un esforç perquè els més solvents i promissoris poguessin desenvolupar-se mitjançant diferents ajudes que no passessin exclu-sivament —com fins ara— per un espai, un lloc en el calendari i una ajuda econòmica.

MAP és un primer exemple concret de com estructurar una convocatòria que sigui en si mateixa innovadora i contempli els formats de presentació nous, les dinà-miques deliberatives noves, els criteris de selecció, la fase en què es troba cada projecte, el seu potencial i les ajudes concretes que requereix.

Una de les funcions del CCCB LAB és reflexionar, avaluar i proposar formats i dinàmiques que afavorei·xin la investigació i la innovació dels grups i col·lectius emergents. I per això cal una seqüència que vagi des de propostes com MAP fins a opcions de residència al CCCB i en altres institucions, assessories gratuïtes, cre·ació de sinergies amb projectes similars, accés a espais de treball, recerca de recursos, etc.

www.cccb.org/lab

RECEPCIÓ I CANALITZACIÓ DE PROJECTES

03 : 6

17

El creixent flux d’informació té preocupats un bon nombre d’experts; està resultant molt difícil establir una visió global fins i tot dins de disciplines específiques. La visualització de dades és només una de les tendències que intenten donar resposta a aquesta situació.

Existeixen macrotendències, tendències i microten-dències. Per exemple, els canvis que estan patint el cinema, la ràdio, la premsa i la televisió com a mitjans hegemònics del segle XX tenen les seves modulacions pròpies. Cada mitjà intenta competir integrant la resta dels mitjans en diferents modalitats -o microtendències-, però la macrotendència s’ha de buscar en la cultura de la convergència dels mitjans de comunicació, on els vells mitjans topen amb els nous mitjans, on els mitjans populars i els mitjans corporatius s’entrecreuen, on el poder del productor mediàtic i el poder del consumi-dor (o contribuïdor) mediàtic interaccionen de maneres impredictibles(Jenkins).

Poder gestionar la informació necessària per conèixer els canvis, anticipar·s’hi o generar·los requereix una alerta especial que passa per l’avaluació contínua de macrotendències i macrotendències culturals La creació de blocs interns dedicats a reunir informació classificada d’acord amb les temàtiques de cada projecte és un pri·mer pas, però és important sistematitzar aquesta tasca amb informes periòdics que sintetitzin els nous inputs en les principals àrees temàtiques del CCCB.

www.cccb.org/lab

AVALUACIÓ I RENDIBILITZACIÓ DE TENDÈNCIES

03 : 7

18

Multiplicar públics i accedir a les audiències presencials remotes —com les persones que participen en directe en les conferències a través de la xarxa— és una altra via d’amplificació del treball del CCCB en un futur pròxim.

L’experiència d’organitzacions com TED mostra la mane-ra en què el percentatge d’audiència que segueix les activitats, tant en temps real com en interacció diferida, creix de manera contínua.

Això permet incorporar una nova perspectiva: la del cicle de cada activitat que es programi incloent-hi una fase prèvia de contextualització que es complementa amb una fase posterior de difusió i penetració en les xarxes socials. Aquesta pràctica implica desenvolupar sistemes de mesurament precís que permetin distingir audiències i localitzacions que alimentin la reflexió estratègica en el disseny i la difusió d’activitats pròpies.

www.cccb.org/lab

UNA NOVA PRESENCIALITAT

03 : 8

19

Juan Insua és el director de CCCB_LAB i està vincu-lat des de 1993 al CCCB, on treballa dirigint diferents projectes. Concep i comissaria el cicle d’exposicions “Lesciutatsielsescriptors”:“ElDublíndeJamesJoyce”(1995,PremiFADenlacategoria“Espaisefímers”),“LesLisboes de Pessoa” (1997, Premi Laus’98 a la millor comunicaciótridimensional),“LaciutatdeK.FranzKafkai Praga” (1999) i “Borges i Buenos Aires” (2002, Premi Ciutat de Barcelona, 2003). També crea i dirigeix el cicle d’instal·lacions“FarsdelsegleXX”.Desdel’any2002dirigeix “Kosmopolis.FestaInternacionaldelaLitera-tura” (www.cccb.org/kosmopolis). El 2005 és nomenat Cap del Servei d’Activitats Culturals del CCCB, etapa en la qual crea projectes de reflexió i debat sobre temes d’actualitat que experimenten amb els formats: BCNmp7 (http://www.myspace.com/bcnmp7), NOW: Trobades en el present continu (www.cccb.org/now), I+C+i. Inves·tigació i innovació en l’Àmbit Cultural (www.cccb.org/icionline/) i NANO: la programació familiar del CCCB (www.cccb.org/nano).El2008replaMedallaFadqueatorgacadaanyelFomentdelesArtsielDisseny(FAD)apersones o institucions que han fet aportacions a la vida social i cultural del país.

www.cccb.org/lab

LA DIRECCIÓ DEL CCCB_LAB

04

WWW.CCCB.ORG/LABCentre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB)

Montalegre, 5 08001 BarcelonaT. 93 306 41 00Blog: www.cccb.org/lab Mail: [email protected]: @ICI_CCCB @cececebe

document fundacional cccblab

Documents