w w w. s i tg e s f i l m fe s t i v a l . c o m

Diumenge 7 d’octubre de 2012 · Número 4

Pàg. 09elijah wood

Pàg. 11j. a. bayona

Pàg. 04iron sky

Pàg. 10eli roth

2DIARI DEL FESTIVAL

Diumenge 7 d’octubre 2012

TREN FANTÀSTIC!Del 4 al 14 d’octubre (ambdós inclosos) Tren directe Sitges – Barcelona (Sants) Sortida des de Sitges: 1:30h de la matinada.Són vàlids els abonaments de Renfe i ATM.Són vàlids els bitllets i abonaments de Renfe i ATM, adequat al nombre de zones del trajecte realitzat.

El Tren Fantàstic sortirà puntualment a la 1:30h, sense excepcions. En cas de retard en les projeccions nocturnes, la sortida d’aquest tren no es modificarà.

Consulteu tots els horaris, parades i preus a www.rodaliesdecatalunya.cat o bé al 900 41 00 41

El Festival no és responsable dels possibles canvis d’horaris d’aquests serveis de transports. Els possibles

canvis en les projeccions del Festival no afectaran ni modificaran l’horari dels serveis de transports.

BUS DIÜRN I NOCTURNMonbús Consulteu tots els horaris, parades i preus: 93 893 75 11 / www.monbus.cat

BUS URBÀ DE SITGESConsulteu horaris i parades a: Transports Comtal: 902 302 025

inFormació transPorts

Compra les teves entrades anticipa-des a través de Telentrada de Cata-lunya Caixa, per internet a (www.telentrada.com), per telèfon trucant al 902 10 12 12 o en qualsevol oficina de Catalunya Caixa.

PREUS (IVA inclós)8,50€: Secció Oficial Fantàstic a Com-petició, Secció Oficial Fantàstic Pano-rama, Secció Oficial Fantàstic Galas, Secció Oficial Noves Visions, Secció Anima’t, Secció Seven Chances, Sitges Family, Sessions Especials6,50€: Secció Retrospectiva i Home-natges (Sitges Clàssics), menors de 14 anys per a la secció Sitges Family7,50€: Sessions Anima’t Curts, sessió SOFC Curts i sessió SOFP Curts10,50€: Maratons, Programa doble i Sessions 3D12,50€: Maratons del 14 d’octubre, Gala d’Inauguració i Gala de Cloenda4,50€: Classes magistrals (Sitges Fòrum)

Localitat numerada (LN)Les sessions de tarda i nit de l’Audi-tori disposen d’un nombre limitat de butaques numerades. Amb aquesta entrada, per només 2€ més, no hau-ràs de córrer per aconseguir una bona localització.

ABONAMENTS FANTÀSTICS*Abonament 20 entrades: compra de 20 entrades per a 20 sessions diferents i s’aplicarà un descompte del 20%.Abonament 10 entrades: compra de 10 entrades per a 10 sessions diferents i s’aplicarà un descompte del 10%.

CARNETS AMB DESCOMPTE*20% de descompte en la compra d’entrades als clients de Catalunya Caixa, vàlid per la compra a tra-vés de Telentrada i amb un límit del 5% de l’aforament de la sala. 20% de descompte en la compra d’en-trades pels titulars del Carnet Biblio-teques, Carnet Jove, Targeta Cinesa Card, Club Casa Àsia, Club Fnac Oci i Cultura, Targeta Amiga Desigual, Club TR3SC, Club UOC, RACC Master, RAKK 4u, acreditats Special Olympics, Amics JoTMBé i majors de 65 anys. Els descomptes no són acumulables. El titular haurà de mostrar el DNI i el seu carnet de descompte a les ta-quilles.

* Excepcions dels abonaments Fantàs-tics i dels carnets de descompte: els descomptes no són aplicables a les gales d’Inauguració i de cloenda, ma-ratons del 14 d’octubre, Abonament

Matinée, Abonament Auditori, Butaca VIP i Localitat Numerada.

VENDA D’ENTRADESPots comprar les teves entrades anti-cipades a través de Telentrada de Ca-talunya Caixa, per internet a www.telentrada.com, per telèfon trucant al 902 10 12 12 o en qualsevol oficina de Catalunya Caixa.

Del 4 al 14 d’octubre també les podràs adquirir a les taquilles de l’Auditori situades a l’Hotel Meliá Sitges (c/ Ra-mon Dalmau, s/núm) i a les taquilles Jardins Retiro situades als Jardins del Retiro (c/ Àngel Vidal, 17).

Comissions:Sessions d’inauguració i de cloenda: Internet, telèfon i oficines: 2€Resta d’entrades: Internet, telèfon i oficines: 1€

RECOLLIDA D’ENTRADESImprimeix les teves entrades amb el sistema Print at home de Telentrada i evita cues. Aquesta opció incorpora tres sistemes de seguretat: identificació nominativa, codi de barres i codi QR.

TAQUILLES DEL FESTIVALEs podran adquirir entrades per a tots els cinemes i sessions a:Taquilla Auditori (Hotel Melià Sitges - Sala Tramuntana). Carrer Ramon Dal-mau, s/núm. Horari: Des de les 9 h i fins l’inici de l’última sessió de pagament dels cinemes Auditori o Tramuntana.Taquilla Jardins Retiro. Carrer Àngel Vidal 17 (també accés pel carrer Je-sús). Horari: Des de les 9 h i fins l’inici de l’última sessió de pagament dels cinemes Retiro o Prado. Molt important: Les entrades per a les sessions que comencin abans de les 9h a qualsevol dels espais s’hau-ran adquirir/recollir anticipadament (Print at home / caixers Catalunya Caixa / oficines Catalunya Caixa / a les taquilles (segons horari).

Observacions: Forma de pagament aceptada en efectiu i targeta. Es dona-rà prioritat a la venda d’entrades per a les sessions immediates. Queda pro-hibit l’accés a la sala un cop comen-çada la sessió. Únicament es contem-plarà el canvi o devolució de l’import de l’entrada en el cas de cancel·lació del/dels llargmetratge/s anunciat/s en la programació.

Es recomana consultar la descripció de les pel·licules abans d’adquirir les entrades.

inFormació i Venda d’entrades

el diari del FestiVal

COORDINACIÓ Violeta Kovacsics

REDACCIÓ Gerard Casau, Toni Junyent, Àlex Vicente, Pau Teixidor

MAQUETACIÓ Juan Carlos Gómez, Sonja Albertin, Francisco Valenciano (Estudio Fénix)

FOTòGRAFS Miguel Àngel Chazo, Jesús Paris

IL·LUSTRACIÓ Guillem Dols, Deamo Bros.

VOLUNTÀRIA Patricia Salvatierra

COL·LABORACIÓ Natalia Marín, Deborah Camanyes, Paco Galindo

3DIARI DEL FESTIVAL Diumenge 7 d’octubre 2012

chaske sPencer, actor de crePúsculo

timo Vuorensola, director d’iron sky

l’equiP d’insensibles

l’equiP de maniac

soi cheang i shawn yue, director i actor de motorway

roda de Premsa d’aFtershock

4DIARI DEL FESTIVAL

Diumenge 7 d’octubre 2012

NOVES VISIONS - FICCIó PRADO 23:00

jack & diane

Jack i Diane són dues joves perdudes a Nova York que escol-ten cançons poc distingides dels anys vuitanta, parlen de tot i de res mentre Blossom Dearie ento-na delicades melodies de jazz i es fan petons clandestins fins que s’enamoren inevitablement. Fins aquí, cap sorpresa. Però el que po-dria semblar el paisatge habitual de qualsevol pel·lícula indie es diri-geix ben aviat cap a territoris més inquietants, inscrits al cinema de gènere. I és que una d’elles amaga un secret sobre la seva autèntica personalitat, que s’acosta més a la d’un licàntrop que a la d’una joveneta addicta a la roba vintage. No per casualitat, The Hollywood Reporter va descriure la pel·lícula com el més semblant a “una his-tòria d’amor entre lesbianes adoles-cents com si l’hagués dirigida David Cronenberg”.El realitzador de la cinta és Bra-dley Rust Gray, que va irrompre en el paisatge del cinema inde-pendent nord-americà fa tres anys amb la delicada The Explo-ding Girl. Gray torna amb un llargmetratge que té la fórmula màgica per a combinar el drama sensible amb el cinema de mons-tres a través d’interessants tro-balles formals. Per exemple, els passatges d’animació orquestrats pels Quay Brothers, prestidigita-dors de la imatge que actualment protagonitzen una retrospectiva al MoMA, o bé el sorprenent ús del found footage en una de les se-qüències més torbadores.

S.C. NEO CULTE FOCUS AUDITORI 12:45

e. t. El clásico moderno por exce-

lencia cumple 30 años. El Festi-val celebra el aniversario de E.T. El extraterrestre incluyendo en su programación su última versión remasterizada digitalmente. Una nueva copia, por primera vez en blu-ray, que anticipa la llegada de una serie de reediciones que delei-tarán a los más nostálgicos (En-cuentros en la tercera fase, Tiburón y Los Goonies). Una edición espe-cial que quiere ser la definitiva y que incluye dos nuevas secuencias y revela numerosos secretos sobre su rodaje. Spielberg debió arrepentirse de la anterior versión, ya que había des-trozado un icono generacional y uno de los incuestionables tótems de la memoria cinéfila. Con esta nueva versión, el Rey Midas de Hollywood recupera la esencia de la original para los más fanáticos.Reconocida por su director como una catarsis personal, la cinta fue concebida como respuesta a las ne-cesidades de un niño al crecer. Son consabidas las notas biográficas de Steven Spielberg en la película, que se traducen en ingredientes fun-damentales de la fábula moderna americana: el desarraigo en los su-burbios, la ausencia paterna, la to-lerancia y el enfrentamiento eter-no entre lo científico y lo espiritual. La entrada al mundo adulto tras un hecho dramático, “el despertar a la madurez”, es la verdadera espina dorsal de este filme de un director de filias galácticas, ex-nerd de su generación, soñador eterno y que siempre anheló la armonía univer-sal en sus películas.

NOVES VISIONS - NO FICCIó PRADO 21:15

the liFe and times oF Paul the Psychic octoPus

Sabemos lo que están pen-sando y, efectivamente, el pulpo Paul que menciona el título es ese pulpo Paul. Alexandre O. Philippe, tras salir airoso de su encuentro con los fans de La guerra de las galaxias en The People vs. Geor-ge Lucas, posa su curioso ojo en este octópodo que pareció guiar el destino de millones de perso-nas durante el verano de 2010. Hagamos memoria: durante el Mundial de fútbol de Sudáfrica, un acuario de Oberhausen afir-mó que uno de sus pulpos era capaz de adivinar el ganador de cada partido. La risa dio paso al asombro a medida que avanzaba el campeonato y el pequeño octó-podo encadenaba un acierto tras otro. Y, finalmente, el delirio: au-diencias millonarias pendientes de las profecías de este insólito oráculo; que culminaron, claro está, en la ya legendaria final en-tre España y Holanda. Lo que ocu-rrió esa noche es Historia (inclui-da esa estampa imborrable de un portero y una pizpireta periodista mandando la profesionalidad a paseo con encantador descoque), pero lo que le interesa a O. Phi-lippe es la onda expansiva creada por el octópodo. Con multitud de entrevistas a expertos y testimo-nio de lo más diverso (incluyendo a dos miembros destacados de la selección española, Joan Capdevi-la y Carlos Marchena), el cineasta realiza un apasionante estudio sobre la capacidad del hombre moderno para crear mitos e ico-nos de la nada más absoluta.Y si todavía no entienden qué de-monios pinta en Sitges una pelí-cula sobre un pulpo (¡un pulpo!) que ha inspirado canciones y mer-chandising de todo tipo, enton-ces es que ustedes y yo tenemos una concepción muy distinta de

lo que es este Festival. ¿Clásico? ¿Qué clásico? Hoy el partido se juega en Noves Visions.

ANIMA’T RETIRO 14:45

o aPóstolo Paul Naschy ja és immortal,

peti qui peti. Ho era abans de deixar el món dels vius a finals de 2009, amb diversos projectes a punt de sortir del forn. Entre d’al-tres, les dues parts de La herencia Valdemar (la segona va ser a Sitges ‘11); la seva darrera realització, Empusa, o el llargmetratge d’ani-mació en stop-motion O apóstolo, que avui estrenem a Sitges. Per a la seva opera prima, després de guanyar premis amb diversos curts, el director Fernando Cortizo ha comptat amb les veus no sola-ment de Naschy, sinó també de Geraldine Chaplin, Jorge Sanz, Luis Tosar i Manuel Manquiña, junta-ment amb actors que potser no us sonaran, però que són molt po-pulars a les terres gallegues, com ara Carlos Blanco o Xosé Manuel Olveira “Pico”. I amb el mestre Philip Glass signant una atractiva i inquietant banda sonora. O apóstolo és una intriga gòtica que beu de Tim Burton i, sobretot, de les pel·lícules de la Hammer i el cinema de suspens clàssic. No és un deliri surrealista a l’estil dels animadors de l’est, com us pot semblar per algunes imatges, sinó que les seves cartes passen més aviat per la construcció d’una atmosfera de misteri amb alguns tocs d’humor. Tot comença amb la premissa d’un botí amagat en un poble perdut, com si es tractés d’un film d’aventures, però ben aviat ens trobarem immersos en

un clima de misteri obertament fantàstic. Amb nombrosos gags vi-suals combinats amb molt de ner-vi, la de Fernando Cortizo és una pel·lícula que cal aplaudir perquè creu en la possibilitat d’un cinema d’animació espanyol de qualitat.

S.O.F. GALES RETIRO 12:45

iron sky No hauríeu imaginat mai que

El gran dictador de Chaplin pogués ser una peça clau de l’educació feixista, però en aquesta delirant ucronia tot és possible. Iron Sky ens presenta un petit grup de nazis que van fugir d’Europa a les acaballes de la Segona Guerra Mundial, per fundar una comu-nitat ni més ni menys que a la Lluna, el nostre estimat satèl·lit, des d’on somien tornar algun dia a conquerir la Terra. La pel·lícula del finlandès Timo Vuorensola és com una d’aquelles novel·les de ci-ència-ficció pulp que, per més que sovint fugin cap al deliri en estat pur, no podem deixar de llegir o, en aquest cas, de veure. En aques-ta espectacular fantasia retro ens mourem entre el gris asèptic i inquietant de la lluna conquerida pels nazis i la llampant Nova York nocturna, en uns Estats Units que han vist acomplert un d’aquests miracles que comporta el progrés: tenen com a presidenta una mena de Sarah Palin addicta al fitness i a les revistes de moda.Com un encreuament entre el Paul Verhoeven més punyent i la sàtira política dels creadors de The Thick of It, Iron Sky no solament ens farà riure, sinó que també ens sentirem desperts i a l’última cada vegada que copsem alguna de les

5DIARI DEL FESTIVAL Diumenge 7 d’octubre 2012

moltes referències d’actualitat o picades d’ullet cinèfiles. Amb el gran Udo Kier fent de führer, el film de Vuorensola demostra que no és pas veritat això que diuen que ja no es fan comèdies d’acció com les dels anys vuitanta i noran-ta. Prepareu-vos per a anar de fes-ta a la lluna. A una lluna coberta d’esvàstiques.

SEVEN CHANCES PRADO 19:00

10 + 10 El Golden Horse Film Festival,

que se celebra a Taipei des de fa cinquanta anys amb l’objectiu de premiar les millors pel·lícules de l’any en llengua xinesa, va tenir la idea de reclutar vint dels millors directors taiwanesos en actiu per elaborar aquesta pel·lícula per capítols pensada per celebrar la singularitat de l’illa i la qualitat del seu cinema.El resultat és aquest compendi d’històries s’allunya molt del que podria haver esdevingut una sim-ple pel·lícula promocional. Ca-dascuna de les vint peces de cinc minuts que formen 10 + 10 expo-sa un univers particular i sovint s’atreveix amb una experimenta-ció formal que, quan es parla de cinema taiwanès, ja és marca de la casa. Els gèneres, de la comèdia esbojarrada al thriller més clàssic, s’entrecreuen en aquesta cinta, en què alguns directors fins i tot recuperen el cinema mut i la nar-ració sobre imatge fixa, que imita el que Chris Marker feia a La Jetée. La llibertat dels seus responsables sembla total. És impossible es-mentar-los tots en un espai tan re-duït. Per injust que resulti, en tri-arem només un: Hou Hsiao-hsien,

un dels millors ambaixadors del cinema taiwanès, que presenta un fragment delicat i naturalista, estructurat a partir d’una història familiar. Lluny de l’explosió senso-rial habitual en les seves pel·lícu-les, però tocat pel mateix enginy.

NOVES VISIONS - NO FICCIó PRADO 15:30

desPite the gods

Cuando Penny Vozniak aceptó cuidar de la hija de Jennifer Lynch durante una breve visita a la India, poco se podía imaginar que termi-naría realizando la crónica filma-da de uno de los mayores fiascos en la historia del cine reciente. Lynch había llegado a al país con el objetivo de rodar Hisss, una rara co-producción entre India y Esta-dos Unidos. No tardó en hacerse evidente que la pulcritud nortea-mericana a la hora de plantear un rodaje no tenía mucha relación

con el maremagno de las produc-ciones hindúes, y saltaron chispas entre la cineasta y su equipo.Vozniak intuyó que allí había una historia en potencia, y lo que ha-bía de convertirse en una estancia corta terminó en un proceso de se-guimiento de los ocho meses que duró la producción. Con una liber-tad total para inmiscuirse en la privacidad de la directora, el docu-mental relata una odisea que pasa por cambios de escenario, huel-gas, figurantes desmayados y un presupuesto que desaparece a ve-locidad vertiginosa. De entre todos estos avatares, la figura de Jennifer Lynch emerge brava y vulnerable, sacando adelante un proyecto qui-jotesco a base de lagrimas.Hisss terminó escapando del con-

trol de su directora, convirtiéndo-se en un filme que no reconoce como suyo, pero Despite the Gods, su imprevisto anexo, quedará como un título de referencia cuan-do toque hablar de las grandezas y miserias del mundo del cine.

S.O.F. GALESAUDITORI 17:45

the cabin in the woods

“Lo importante es que sufran”. Lo que empieza como un cinta de terror clásico con un grupo de chi-cos pasando un fin de semana en una cabaña perdida en el bosque, se acaba convirtiendo en una ce-lebración de lo fantástico, en una deslumbrante orgía visual que por su perfecta combinación de terror y acción resulta una de las cintas más inteligentes y frescas de los últimos años. Los ingredientes no podían ser más adecuados para los amantes de los survivals más pasados de vueltas: suspense, una buena ración de gore y unos efectos curradísimos. Sí, por fin lo podemos decir: The Cabin in the Woods cumple lo que promete y ofrece mucho más. Todo encaja: con alguien como Drew Goddard (guionista de Per-didos, Alias o Monstruoso) debu-tando en la dirección y un guión escrito a cuatro manos por él mis-mo y Joss Whedon, la jugada no podía salir mal. Con unos inespe-rados giros de guión que exploran las convenciones genéricas desde una perspectiva caótica y vertigi-nosa, The Cabin in the Woods acaba

convirtiendo esta fábula sobre los medios de control de la población en un entretenimiento de primer orden que logra rendir a la platea a sus pies. Una salvaje fiesta de la imaginación con toques de humor gamberro para una cinta bastarda en la que los subidones de adrena-lina, constantes e imprevisibles, harán que salgamos del Auditori como si hubiéramos echado el polvo de nuestra vida. El espléndido póster que acom-paña al filme (esa cabaña que se transforma en un cubo dividido en múltiples niveles independientes) resume perfectamente el apasio-nante juego de espejos al que se verán sometidos los protagonistas de esta cinta de terror adolescen-te que le da una vuelta de tuerca al género. En palabras del propio Goddard: “Vais a ver cosas que no habéis visto jamás en vuestra vida y no vais a creeros a qué lugares os está llevando. Pero será divertido. También sangriento y horrible. Eso también. Pero sobre todo divertido.” Como dice una estupenda Kristen Connolly en un momento del me-traje, “Let’s get this party started.”

6DIARI DEL FESTIVAL

Diumenge 7 d’octubre 2012

SITGES FAMILYAUDITORI 15:45

el alucinante mundo de norman

Els assidus d’aquest festival ja saben que existeix vida intel·ligent en l’animació anglosaxona més enllà de la factoria Pixar. L’últim exemple és El alucinante mundo de Norman, protagonitzada per un adolescent una mica asocial, però que té un do extraordinari. Norman Babcock posseeix aquell cèlebre sisè sentit que permet co-municar-se amb morts, esperits i altres ectoplasmes que van mar-xar a l’altre món amb alguns as-sumptes encara per resoldre. Amb l’ajuda d’uns aliats inesperats, Norman Babcock haurà de vèncer un exèrcit de fantasmes.El responsable de la pel·lícula és Chris Butler, format en una de les millors escoles possibles: tre-ballant al costat de Tim Burton i de Henry Selick. Amb el codirec-tor Sam Fell, autor de The Tale of Despereaux, Butler situa aquesta pel·lícula rodada en stop-motion a la costa de Nova Anglaterra. La cinta està impregnada d’un humor càustic que no dissimula el seu missatge sobre l’estigma-tització dels qui considerem su-posats enemics. En la seva versió original, la pel·lícula compta amb les veus d’Anna Kendrick, Casey Affleck i Kodi Smit-McPhee, i amb la música de Jon Brion, reconegut compositor indie que ha treballat amb Paul Thomas Anderson, Mic-hel Gondry i Miranda July.

SESSIONS ESPECIALSAUDITORI 10:30, 22:15

the imPossible

Decir expectación sería que-darse demasiado corto para des-cribir el interés mediático ge-nerado por The Impossible, esta ambiciosa superproducción, de más de treinta millones de euros y destinada a llevarse por delante todo lo que se ponga en su cami-no. Con el privilegio de haber re-ventado la taquilla española con su ópera prima (El orfanato), pero con la serena responsabilidad de quien se sabe en el centro de to-das las miradas, J. A. Bayona ha preferido esperar cinco años an-tes de poner en marcha esta (a pesar de sus dimensiones) since-ra y personal película.A estas alturas, la historia es sa-bida por casi todos. Una familia tendrá que enfrentarse a la peor experiencia de sus vidas, la que fue una de las catástrofes natura-les más importantes de la historia reciente: el tsunami que azotó el sureste asiático el 26 de diciem-bre de 2004.Más allá de todo lo escrito, de todo lo hablado, The Impossible cuenta la simple historia de la fuerza del ser humano para so-breponerse a la más terrible de las adversidades: el miedo a perderlo a todo. “Todo lo que cuenta la pe-lícula es verdad”, aclara María Be-lón, la mujer en la que se inspira la película (y que interpreta una con-movedora Naomi Watts) y que vio como su familia era engullida por la furia de la naturaleza. The Im-possible arranca con fuerza, como un survival seco y contundente que nos impide asimilar el golpe. Pero la ola se irá introduciendo en los recovecos del melodrama fa-miliar, tocando algunos de los re-ferentes propios en la filmografía del propio Bayona: la importancia del núcleo familiar como base de la educación y el sacrificio por la familia. En San Sebastián se tuvo que parar la proyección oficial por el desmayo de un espectador. Ya os podéis preparar, porque la fuer-za de lo imposible os arrastrará hasta lo más profundo.

S.O.F. COMPETICIó AUDITORI 08:30, 20:00

robot & Frank

Parlar de films sobre la tercera edat pot sonar poc respectuós o, fins i tot, frívol. Com si la vellesa fos un subgènere. Però també hi ha pel·lícules que s’hi han acos-tat des d’una òptica gens tòpica i sense caure en sentimentalis-mes barats. Robot & Frank, l’ope-ra prima de Jake Schreier, parla d’això de fer-se gran servint-se d’un context de ciència-ficció. Els seus protagonistes són un robot i Frank (Frank Langella), un ancià que comença a tenir pèrdues de memòria. Us pregunteu per què el perso-natge que interpreta Langella es diu com ell? Sembla com si el pa-per li haguessin fet a mida. És el que tenen els grans actors, que te’ls creus, tant si fan del comte Dràcula com de Richard Nixon o d’un missatger extraterrestre. A Robot & Frank, el seu personat-ge descobrirà en l’autòmat un company ideal de malifetes, que, amb els seus ginys mecànics, pot ajudar-lo a reprendre la seva “carrera” de lladre de joies. Amb Peter Saarsgard posant veu al robot, James Marsden, Jeremy Sisto, Liv Tyler i la sempre esti-mulant Susan Sarandon, Robot & Frank arriba a Sitges amb una combinació exquisida de cièn-cia-ficció i humor ben intencio-nat. Potser sortireu de la projecció compartint el desig que Antonio Galvañ, el poeta sideral que dóna lletra i veu a “Parade”, ens confi-ava en una de les cançons del seu primer disc: “regálame un robot 10

por Navidad / regálame un robot / y no te molestaré más...”.

S.C. NEO CULTE FOCUSPRADO 12:15

trek nation + the caPtains

“Tot el que sempre heu volgut saber de Star Trek i no us heu atre-vit mai a preguntar”: aquest hau-ria de ser el títol d’aquest progra-ma doble, que satisfarà les ànsies de continuar ampliant el coneixe-ment (sí, és possible) sobre la saga més mítica de la ciència-ficció. Di-rigit per Scott Colthorp, Trek Na-tion és el documental amb què el fill de Gene Roddenberry vol retre homenatge al seu pare, el creador de l’univers de Star Trek. A través d’un viatge cinèfil i personal, Rod entrevista els actors, fans, amics de la família i alguns dels perso-natges més emblemàtics de l’en-tertainment (de George Lucas a J. J. Abrams) per tal de comprendre millor la dimensió cultural que ha adquirit la creació del seu pare. La pel·lícula també ofereix una selec-ció impagable de found footage en la qual veurem des de home movi-es de la família Roddenberry fins a material inèdit de les primeres convencions trekkies. The Cap-tains és el complement perfecte. Dirigida per William Shatner, el primer actor que va interpretar el capità Kirk, recupera els altres cinc actors que s’han ficat en la pell del líder de l’Enterprise per analitzar l’impacte que la saga ha tingut en la seva vida. No és

una sèrie de televisió. És tota una filosofia.

CASA ASIARETIRO 16:30

ace attorney

Ace Attorney es la adaptación de un videojuego homónimo muy popular en Japón. Nos ubica en un futuro hipotético en el que la avalancha de crimen ha instaura-do los juicios exprés: la defensa y la acusación tienen tres días para resolver si se manda o no a la cárcel al acusado. Tal dispa-rate convierte los juicios en algo parecido a un combate de Street Fighter: tres rounds, y a lanzarse pruebas, testigos y lo que haga falta. Phoenix Wright, el héroe de esta epopeya procesal, tendrá que resolver un asesinato enfren-tándose a Miles Edgeworth, que antes de convertirse en un temi-ble fiscal fue amigo del alma de Phoenix. Miike se empeña en no dar tregua al espectador, con un rocambolesco thriller en el que, cada vez que creemos saberlo todo, una nueva revelación nos devuelve al punto de partida.

7DIARI DEL FESTIVAL Diumenge 7 d’octubre 2012

NOVES VISIONS - FICCIó PRADO 01:00

the Fourth dimension

Eddy Moretti, uno de los man-damases de la revista Vice, reclu-tó a tres cineastas (un ruso, un po-laco y Harmony Korine) para que rodaran mediometrajes a partir de una serie de reglas sin demasiado sentido. Debían girar alrededor de la Cuarta Dimensión, aunque nadie tenía muy claro a qué se refería Moretti con ese concepto. Las películas tenían que mostrar algún animal disecado y a una persona a la que le faltara un dien-te. Otra regla, más explícita, era: “Olvida todo lo que conoces”. Lue-go, Korine, Aleksei Fedorchenko y Jan Kwiecinsky hicieron lo que les dio la gana. El resultado, The Four-th Dimension, se proyecta hoy en el Prado con la sana intención de dejaros sin tener mucha idea de lo que habéis visto. En el segmento de Korine, Val Kil-mer, que ya se parodió a sí mismo el año pasado en Twixt de Coppo-la, interpreta ahora a un apóstol del buen rollo. El polaco Kwie-cinsky, por su parte, se apunta al Apocalipsis presentándonos a una pandilla de punkis desnor-tados que deambulan y hacen el loco en una ciudad desierta. Y Fedorchenko nos propone un su-rrealista viaje atrás en el tiempo. La sesión se completa con Crazy & Thief, de Cory McAbee, que nos lleva de la mano de sus dos hijos, que saldrán de aventuras por la gran ciudad, al recuerdo maravi-lloso de la infancia.

S.O.F. PANORAMA COMPETICIó / MIDNIGHT X-TREMERETIRO 01:00

Killer MaratóeXcision + girls against boys

Ja ho deien els Coz, que “las chicas son guerreras”. Fins i tot les més raretes, com la Pauline. Marginada a l’escola i desubicada en una llar fami-liar asfixiant i conservadora, la protagonista d’Excision només troba consol en la seva ger-mana petita, malalta de fibro-si quística, i en la seva afició per la disecció d’animals. La seva aspiració és convertir-se en una gran cirurgiana, però primer haurà d’ocupar-se d’al-guns assumptes urgents, com ara els fogots propis de l’ado-lescència. Tanmateix, pot ser un xic difícil satisfer unes fan-tasies sexuals en què allò que més raja és la sang... De colors brillants, l’opera prima de Ric-hard Bates Jr. traeix la seva aparença decididament pop (accentuada per les aparicions breus de personalitats com ara John Waters, Malcolm Mc-Dowell o Ray Wise) amb un regust amarg que roman molt després d’acabada la projec-ció. Cal destacar, per cert, el duel interpretatiu mare/filla entre una Traci Lords a qui no havíem vist mai en un registre tan sever i Annalyne McCord, la difícilment recognoscible protagonista de la nova versió de Sensació de viure.La sessió es completa amb Girls Against Boys, un dels fe-nòmens del darrer SXSW. Shae

és una estudiant aplicada, convençuda que la seva vida va sobre rodes fins que un dia el seu amant la deixa dient-li que vol tornar amb la seva dona. Enfonsada, surt de fes-ta salvatge i s’embolica amb un noi que acabarà violant-la. Després del trauma, s’associa amb la misteriosa Lu, i juntes assassinen el seu agressor i, de passada, uns quants mascles més. Austin Chick ha elabo-rat una sofisticada aproxima-ció al subgènere del rape and revenge, purgant els elements més exploitation que s’asso-cien a aquest tipus de films per a dibuixar uns rols feme-nins tan actius com agressius. D’estètica atractiva i amb una banda sonora pensada fins al més mínim detall (no és casu-alitat que en un moment de la pel·lícula soni el She’s Lost Control de Joy Division), Girls Against Boys fa gala d’una ten-sió perfectament mesurada, que esclata en escasses, però inesborrables, sacsejades de violència. I, a més, proposa un duet femení per al record: Danielle Panabaker (una de les més fermes promeses del gè-nere, la qual hem pogut veure a Mr. Brooks, Piranha 3DD, els remakes de The Crazies i Vier-nes 13...) i, molt especialment, Nicole LaLiberte, una revelació tan seductora com perillosa.

CASA ASIAAUDITORI 00:45

especial Hong Kongthe Viral Factor + the Four

Programar en una doble sesión de madrugada dos clá-sicos del cine de Hong Kong como son Dante Lam (The Beast Stalker) y Gordon Chan (Painted Skin) es una gozada para cual-quier amante del cine de ac-ción y de las artes marciales. The Viral Factor ha sido una de las grandes apuestas de la cine-matografía hongkonesa para este año. Dirigida por Dante Lam, cuya marca suele ser si-nónimo de entretenimiento y espectáculo (no en vano, al-gunos de los mejores trabajos de acción de la pasada década llevan su firma), y apoyado en un elenco actoral que quita el hipo, la película no ha defrau-dado a los numerosos fans, que agotaron todas las sesiones de los cines donde se exhibió la cinta a principios de año. The Viral Factor es 100% cine de acción, que, sin llegar a la profundidad dramática de los anteriores trabajos de Lam, se convierte en una montaña rusa desde los títulos de crédito. La trama sigue a dos hermanos desde Jordania a los Países Bajos, que, habiendo sido se-parados de pequeños, se ven envueltos en una conspiración terrorista con armas biológi-cas que puede aniquilar Hong Kong. La bomba puede estallar en cualquier momento. Tic, tac. Tic, tac… Con la segunda película de este especial Hong Kong, The Four,

entraremos en un terreno dife-rente: el de la magia, los poderes sobrenaturales y las escenas de cable: dos organizaciones de se-guridad de gran alcance pugnan por mantener la ley y el orden en una importante ciudad chi-na. La primera, el Department Six, liderada por el corrupto Lord Liu, cuenta en sus filas con 6 jó-venes mujeres expertas en artes marciales; la segunda, conocida como el Divine Constabulary, la forma un grupo muy particular con extraños poderes. Ambas deberán enfrentarse a un caso de falsificación de moneda en el que están involucrados al-tos cargos de la Realeza. En The Four, el espectador occidental tendrá referentes muy conoci-dos del universo del cómic como Patrulla X, Los Vengadores o Los 4 Fantásticos, y así nos encon-traremos con una joven imita-dora de Charles Xavier (Profesor X) postrada en una silla de rue-das y que tiene poderes menta-les, un agente doble que cuando se enfada se le rompe la camisa y muta en una especia de lobo descontrolado (una mezcla perfecta de Hulk y Lobezno), e incluso un villano que tiene la capacidad de hacer arder cual-quier objeto o persona (como La Antorcha Humana). Una apues-ta visual impactante, que tiene también las constantes escenas cableadas de acción.

CineAsia

9DIARI DEL FESTIVAL Diumenge 7 d’octubre 2012

La tira De GUiLLeM DOLS

És a Sitges per presentar Maniac, però també per rebre un premi del festival. Quina importància atorga a la Màquina del Temps que Sitges li concedeix en aquesta edició?És un honor immens, tenia mol-tes ganes de venir des de fa anys. He estat en altres festivals, com el Fantastic Fest d’Austin, que van ser modelats a partir de Sitges. Sóc un gran fan del cinema de gènere, o sigui que aquí em sento ben acompanyat. Ha estat l’ocasió perfecta, perquè fa dos mesos que sóc a Barcelona rodant Grand Pia-no amb el director Eugenio Mira. No sé si tots els cineastes espan-yols seran així, però els dos amb qui he treballat —Eugenio i Álex de la Iglesia— comparteixen el fet de ser increïblement entusiastes i d’aconseguir contagiar als seus equips la seva passió pel projecte. Que m’orienti al cinema espanyol no és cap casualitat. Des de fa cinc o sis anys, el cinema espanyol està donant grans pel·lícules de gènere. REC o El orfanato es troben entre les meves preferides.

Coneixia l’original en què s’inspira Maniac, el film de 1981 que va diri-gir William Lustig, sobre un psicò-pata que assassina models?N’havia sentit a parlar, perquè és un film amb un culte considera-

ble al seu voltant, però no l’havia vist mai fins que vam començar a treballar-hi. La veritat és que no m’agraden gaire els remakes. Tornar a rodar pel·lícules que ja estaven prou bé i amb les quals un públic nombrós ha aconseguit identificar-se em sembla una ten-dència molt extesa però molt poc interessant. En tot cas, aquest cop em va semblar diferent. No es tractava de repetir la mateixa pel·lícula, sinó d’explicar-la d’una altra manera, des del punt de vista de l’assassí i amb càmera subjec-tiva. El director Franck Khalfour em va dir que el meu personatge quedaria permanentment fora de pla i que només se’l veuria a tra-vés del seu reflex als miralls. Em va semblar una manera original, innovadora i artística d’explicar la història. No m’ho vaig pensar dos cops abans de dir que sí.

Escollir rodar una pel·lícula on el seu personatge queda fora de pla al 90% de les escenes és una elec-ció força inhabitual per a una es-trella de Hollywood. No li suposa problemes d’ego?La història, el director i la seva idea respecte a la pel·lícula sempre m’importen mil vegades més que la meva imatge en pantalla. En aquest cas, fins i tot va ser un punt a favor per acceptar. Que la gent no em veurà prou minuts en pan-talla? Raonar així em sembla una absurditat, tot i que suposo que és cert quan diu que no és una mane-ra de pensar gaire habitual entre els actors d’avui.

Com s’interpreta a un psicòpata sense caure en estereotips? Com es fa un paper com aquest sense imitar Anthony Perkins a Psico-si, Robert De Niro a Taxi Driver o Anthony Hopkins a El silenci dels anyells?És una qüestió sobre la que vaig re-flexionar molt. Des del primer dia vaig decidir conscientment que no volia repetir estereotips, que inten-taria trobar una nova tonalitat, en algun punt entre la fredor clínica i la bogeria excessiva. La clau va ser no pensar en el meu personatge com si fos el dolent de la pel·lícula. No me’l vaig imaginar com si fos un home senzillament malvat,

sinó més aviat pertorbat, afligit i obsessionat. Vaig descobrir-hi una vulnerabilitat que m’interessava.

Des que va començar a treballar de petit, la seva manera de treba-llar ha semblat poc partidària dels excessos i dels focs d’artifici en pantalla. Creu que la contenció és la clau d’una bona interpretació?Com a actor sempre parteixo de la subtilesa. Sóc molt partidari de treballar així. És igual quin sigui el paper i el material, sempre intento mantenir-me ancorat en la realitat i en la versemblança. De vegades intento evolucionar cap a una in-tensitat que sigui més perceptible, tot i que sóc conscient que molts cops em quedo en una fase exces-sivament subtil i que són els direc-tors els que han de venir a treure-m’ho de dins. El més important és donar als teus papers una veu prò-pia, que tinguin certa presència a la pel·lícula fins i tot quan no els veus, com en el cas de Maniac.

Acaba de rodar una adaptació d’El Hòbbit amb Peter Jackson, on re-prén el paper de Frodo, que el va convertir en una mena d’icona planetària. Què ens en pot dir?Ha estat un plaer tornar a inter-pretar un paper que mai no vaig pensar que podria retrobar algun dia. Rodar de nou amb Peter Jack-son ha estat com un viatge en el temps i com una reunió de família, perquè gran part de l’equip és el mateix que va rodar El senyor dels anells. Ha estat una participació petita, perquè només tinc algunes escenes al film. Només vaig rodar tres dies, però vaig decidir quedar-me a Nova Zelanda durant tot un mes per poder passar temps amb

l’equip, en el qual conservo molts bons amics. L’últim dia de rodatge de la trilogia vaig fer 19 anys. Avui en tinc 31. Ha estat bonic retrobar-me amb tots aquells records des-prés de tots aquests anys.

Molts actors no toleren que un paper en una pel·lícula d’èxit defi-neixi la resta de la seva carrera. Els exemples abunden. És el seu cas?Frodo no ha estat cap maledic-ció, més aviat el contrari. M’ha aportat experiències al·lucinants i m’ha permès donar-me a conèi-xer a gran escala, creativament parlant. Què és això al costat de la suposada molèstia d’haver de signar autògrafs? He acceptat que la gent em digui Frodo pel carrer durant la resta de la meva vida. Sempre hi estaré connectat, però és com estar connectat amb un record increïble de la teva infan-tesa. El senyor dels anells ha aca-bat trascendint l’experiència de cadascun dels actors que en vam formar part. És el mateix que pas-sa amb La guerra de les Galàxies. Aquestes pel·lícules pertanyen a un espai eteri. Seran vistes per les generacions del futur sense per-dre el seu poder de fascinació.

Papers com el de Maniac l’ajuden a allunyar-se de la imatge que se li associa des de la saga èlfica?És cert que, quan vius una expe-riència com aquesta, t’exposes a ser reduït a un únic tipus de pa-pers. La solució és seguir treba-llant en projectes interessants i molt diferents. Potser així, els es-pectadors s’acabaran adonant que sóc alguna cosa més que Frodo, però no és una cosa que em pre-ocupi gaire.

“Sé que la gent em dirà Frodo durant la resta de la meva vida”

entreVista: elijah wood

maniac

10DIARI DEL FESTIVAL

Diumenge 7 d’octubre 2012

És a Sitges com a protagonista d’Aftershock, pel·lícula inspirada pel terratrèmol del 2010 a Xile. El film se suma a la moda de les pel·lícules apocalíptiques. Com s’explica la fascinació actual per la fi del món?Un terratrèmol és una mena d’Apocalipsi modern. A la pel·lícu-la, aquest desastre natural funcio-na com una metàfora de la desin-tegració de la societat. Les hores que van seguir l’inici del terratrè-mol a Xile van ser espantoses. Es van imposar el caos i l’anarquia pura i es va aprovar la llei marcial. La imatge de solidaritat entre els xilens que es va difondre més tard

tenia una base real, però la prime-ra reacció va ser una espècie de col·lapse social que em fa bastan-ta por. La gent estava pertorbada perquè els seus mòbils no fun-cionaven i no sabia a qui trucar. Avui en dia, depenem tant de la tecnologia que la simple idea de quedar-nos sense el nostre iPhone ens resulta terrorífica.

Als vuit anys va veure Alien i va decidir que seria director de cinema de gènere. Si hagués vist Casablanca, seria un cineasta di-ferent?El cinema de gènere em sembla més divertit, però els meus gus-tos són diversos; les últimes pel-lícules que he vist són Al final de la escapada i Días del cielo. Els meus interessos canvien en funció de la pel·lícula en què treballo. Ara preparo una cinta sobre un jove activista nord-americà capturat a la jungla, o sigui que he estat pensant molt en l’activisme dels nostres dies, que em sembla força superficial. La gent d’avui protes-ta només per sentir-se millor amb si mateixa i no perquè creguin en

la causa. Els és ben igual si és Free Pussy Riot o un criminal de guer-ra ugandès. L’activisme d’avui bà-sicament consisteix en prémer el botó de retuit i després seguir fent fotos de menjar amb Instagram.

Parlant de Twitter, en el seu compte s’autodefineix com “psi-còpata a temps parcial”...És la definició científica del meu cervell. Vaig fer-me un escàner cerebral, un test d’ADN i una extracció de sang per un progra-ma del Discovery Channel i van arribar a aquesta conclusió. Se-gons els científics, tinc un cervell semblant al d’un psicòpata. Em van explicar que és massa sen-sible als estímuls externs, fins el punt que quan observa co-ses extremadament violentes es tanca en banda i no és capaç de reaccionar al que veu. No em va amoïnar, al contrari. Fins i tot va ser una mica alliberador, perquè això explicaria moltes coses en la meva vida. Sospito que haver vist tantes pel·lícules hi té alguna cosa a veure, tot i que prefereixo no analitzar-ho en excés.

D’altra banda, aquesta definició s’ajusta al seu ofici. Treballar en pel·lícules violentes i després conduir una vida normal el deixa en una posició esquizofrènica?En absolut. La violència al cinema no m’impacta. El que ho fa és la vi-olència a la vida real. Tothom cul-pa les pel·lícules de coses com el tiroteig de Denver perquè és més fàcil culpar el cinema que buscar els motius de debò. El problema és la possessió d’armes. Hi estic en contra, perquè les armes només serveixen per matar. Però ningú no té la intenció de frenar-ho perquè és una indústria que mou molts diners. Dic això sense ser anti-re-publicà. De fet, sóc més conserva-dor del que la gent es pensa, mal-grat que els republicans estan una mica obsessionats amb la religió i les armes. Però així són els Estats Units: a la gent li encanten les se-ves armes.

“Segons els científics,

tinc un cervell de psicòpata”

entreVista: eli roth ÚLTIMA SALIDA

BRIGADOON

“Y yo sigo aquí / esperándote / que mi dulce boca / ruede por tu piel”. Esa es Paulina Rubio y yo sigo aquí, en efecto, medio amordazado y obligado a escu-char sórdidos hits pachangue-ros que me llegan a través de la única emisora que se puede sintonizar en este cuchitril. Aunque la verdad es que hoy me siento menos solo, desde que hace dos noches nos reunieron en la capilla (sí, tenemos una capilla e incluso una cripta) y el director del Festival nos coló una emotiva arenga deportiva, que me hizo sentir parte de este barco y me hizo recordar cierta película de Oliver Stone. Hoy en Brigadoon es un día para noso-tros, para los que nos pasamos las noches enchufados a la Red, porque los amigos de Almas Os-curas presentaran su suculento proyecto de Video On Demand, recién salido del horno en cola-boración con Filmin, que acer-cará el cine de género a las pan-tallas de vuestros santuarios del vicio, ejem, ordenadores. Y TumbaAbierta.com (en cuyo foro he estado registrado al me-nos con tres nicks distintos) pa-trocina el estreno de Cell Count de Todd E. Freeman, una sci-fi flick como las de antes, que no solo acredita sangre sino tam-bién ideas frescas y mala leche.

No abandonaremos la sana nostalgia que siempre caracte-riza este lugar: en el documen-tal Nightmare Factory, Donna Davies nos acerca a la figura de Greg Nicotero y de la legenda-ria KNB (Kurtzman, Nicotero, Berger), esa factoría de efec-tos especiales que tantas veces nos ha causado erecciones. Y el programador de Fantasia Marc Lamothe nos invita a su aluci-nante DJ XL5’s Italian Zappin’ Party, un viaje caleidoscópico y desbordante de entusiasmo ha-cia el mismísimo corazón del cine de género italiano, atra-vesando los dominios del gia-llo, el spaghetti western, el pé-plum... El mismo Lamothe hará de maestro de ceremonias. También tendremos el segundo pase de cortos del Premio Paul Naschy (¡no nos hemos olvi-dado de vosotros, chicos!), un programita de series de la BBC, y películas dementes como Be-yond the Grave de Davi de Oli-veira o At the End of the Day de Cosimo Alemà. Ya de madruga-da, los que se quedaron en as-cuas tras ver la primera parte de La cripta de las condenadas, de Mr. Franco, podrán termi-narla e irse a dormir calentitos y saciados.

Toni Junyent

11DIARI DEL FESTIVAL Diumenge 7 d’octubre 2012

Después de El orfanato, le situa-ban ya en Hollywood con un proyecto bajo el brazo: ¿en qué momento decidió no ir a Ho-llywood? No puedo imaginar mejor opor-tunidad que hacer una película como The Impossible, una produc-ción ambiciosa que tiene todos los ingredientes de una gran pelí-cula de Hollywood, pero que está hecha con mi equipo y en España. En este sentido, es cierto que des-pués del boom de El orfanato me tomé un tiempo para meditar y saber qué me apetecía. Este tiem-po me dio seguridad para poder llevar a buen puerto cualquier proyecto que quisiera hacer.

En el Sitges - Festival Internacio-nal de Cinema Fantàstic de Ca-talunya está como en casa, se le ha visto por aquí desde tiempos inmemoriales. ¿En qué medida puede haber influido en su ca-rrera cinematográfica ser espec-tador del Festival durante todos estos años?Somos una generación que ten-demos siempre hacia el cine fan-tástico porque hemos crecido con él, y en Sitges, evidentemente, en-contrábamos la manera de llegar a ese cine. Muchos de los que nos reuníamos aquí nos hemos con-vertido en un grupo de gente que ahora está haciendo películas. En este sentido, Sitges ha sido un motor que ha ayudado de una ma-nera muy importante a que todo esto se produjera.

¿Cuál ha sido el papel de todos los productores implicados en The Imposible y su compromiso con una película de semejante enver-gadura?Desde el principio, la productora que financia el proyecto, Media-set, con Belén Atienza en la cabe-

za, entendió que debía ser una pe-lícula ambiciosa. Cuando se habla de la posibilidad de hacer una pe-lícula sobre el tsunami, se llega a una serie de desafíos y se entien-de que estos desafíos deben estar en la película. De repente, entra-mos en una dinámica en la que finalmente no había más remedio que hacer la película, porque se había vendido a todo el mundo gracias a un guión escrito por Sergio G. Sánchez y a un cásting en el que Naomi Watts y Ewan McGregor se comprometieron tras una única lectura de guión. En ese momento, la película tiene que hacerse.

¿Por dónde se empieza a preparar y a rodar una película que nunca nadie ha hecho antes?Se empieza con un lápiz, dibu-jando en una hoja lo que quieres hacer y, a partir de ahí, empieza a entrar gente en el proyecto. La secuencia del tsunami la estuvi-mos preparando con los jefes de equipo un año antes de empezar el rodaje. Fue un trabajo que in-volucró a mucha gente y en el que fuimos realmente averiguando los resultados a medida que íbamos rodando la película. Cuando em-pezamos el rodaje, no sabíamos si iba a salir bien. Simplemente te-níamos fe.

¿Cómo fue el trabajo con Óscar Faura, el director de fotografia, a la hora de afrontar un proyecto como The Impossible?Le tengo mucha confianza. He-mos estudiado juntos y realmen-te había momentos en los que no me tenía que preocupar porque deposito toda la confianza en él, solo le marcaba directrices muy generales. Recuerdo que le dije que quería una película en la que la fotografía se pudiera oler. Al principio no lo entendió. Hace unos días leí un par de críticas que hacían hincapié en la fotogra-fía, en las dos se comentaba que la fotografía de The Impossible se podía oler. Recorté las críticas y se las envié.

entreVista: j. a. bayona

“Empiezas con un lápiz, dibujando en

una hoja lo que quieres hacer”

la columna del crÍticla columna del crÍtic

No hay título que defina mejor la perversidad que puede esconder-se bajo la piel de un tierno infan-te. ¿Quién puede matar a un niño? lo dice todo en apenas un puña-do palabras. Somos incapaces de hacer daño a un ser humano de corta edad, aunque se reve-le como un siniestro rapaz. Sin embargo, ellos, pequeños pero psicópatas, pueden sacarnos los ojos sin rechistar. Cría cuervos y atente a las consecuencias. El cine de horror y aledaños ha en-contrado una interesante fuente de inspiración chapoteando en el lado oscuro del parvulario. El insig-ne Chicho Ibáñez Serrador expri-mió a conciencia, no dejó escapar tan sugestiva materia prima, fir-mando una obra magna del géne-ro de terror. Nada puede dar más miedo, por real y cercano, que una inocente criatura ejerciendo el mal con crueldad. Sin Satán de por medio ni nada parecido. Sin razón aparente. El escalofrío se siente más cuando un pequeñajo malpa-rido se come nuestras almas, se bebe nuestra sangre, dejando a la altura del barro toda mente retor-cida adulta. La imborrable escena de la piñata humana de ¿Quién puede matar a un niño? representa un sadismo atávico. Los mocosos golpean con fruición el cuerpo magullado del adulto colgado del techo por los pies. Se recrean en su agonía. El espectador aparta la vista mientras se pregunta por la irracionalidad de ese inquietante tormento, de ese angustioso mo-mento, aparentemente un simple divertimento para los pizpiretos churumbeles. El juego macabro de los malditos críos refleja algo que nos cuesta creer: somos malvados desde nuestro nacimiento. El cine que explora las raíces del mal así lo cree. Afortunadamente, unos me-nos que otros. ¿Seguro? Desazón.La enferma protagonista de Cro-mosoma 3 enviaba a sus peque-ños monstruos a sembrar el páni-

co, niños con pinta de clones que surgían como respuesta somática a los trastornos mentales de su progenitora. La cinta de culto de Cronenberg cuenta con una ima-gen tan fascinante como estre-mecedora: una madre devorando a un hijo, mordiendo un feto san-guinolento, como el Saturno de Goya. Gore en estado puro. Mal rollo. Cualquier chico puede ser un demonio sin estar poseído por Belcebú. El terror está en casa. Entre nosotros. No tenemos que adentrarnos en los dominios del celuloide fantástico, ya sabemos que La profecía o La semilla del dia-blo –ese terrible título spoiler– son dos clásicos incontestables, para encontrar mentes pérfidas que abandonan la placenta con mo-dales desviados. Así lo defiende las hipnótica Tenemos que hablar de Kevin, de reciente cosecha. Un primogénito cabrón hasta decir basta, de mente maquiavélica, un sociópata en potencia, carente de escrúpulos, disfruta echando sal sobre las heridas. Degusta el mal ajeno. Como los protagonistas de El buen hijo o Semilla de maldad. Angelitos negros. En ¡Estoy vivo! y Baby Blood son bebés hambrien-tos. Caníbales de la humanidad. Nos comen antes de que los de-voremos nosotros. Saturno al carajo. La chavalada matarife de Los chicos del maíz extermina a los adultos por razones obvias, igual que los niños risueños e hijopu-tas de The Children. En Vinyan, como en El señor de las moscas, se organizan sin los mayores, con sus propias reglas, tan duras o más que las de sus progenitores. Niños y adolescentes antisocia-les con ganas de meter el dedo en el ojo, el puño en la llaga, los hay a patadas. No se les va de la cabeza matar al padre. Lo necesi-tan. ¡Lo necesitan! Lo más treme-bundo es que la realidad siempre supera a la ficción.

Borja Crespo

Queridos malnacidos

13DIARI DEL FESTIVAL Diumenge 7 d’octubre 2012

Una noche de agosto, durante las inefables Fiestas de Gracia, quien esto escribe acabó comiendo una hamburguesa que NO costaba ocho euros con, entre otras perso-nas, Xavi Daura y Esteban Navarro, los Venga Monjas. Llegó un mo-mento en el que le pedí a alguien si podía arrancarme con los dedos un pelo muy largo del bigote. Y Xavi Daura lo grabó con su móvil, pero la filmación no salió del todo bien y decidimos repetir la opera-ción. ¿Eso es POST-HUMOR? Luego hablaremos sobre ello. En aquel bar, sin embargo, no es-taba Carlo Padial, el señor de 35 años que ayer presentó Mi loco Erasmus, su debut como director, una especie de adaptación no li-teral de su libro, Erasmus, orgas-mus y otros problemas. Esteban hace un cameo en la película y también compuso la música. Y Xavi, bueno, está aquí porque es el otro Venga Monjas y porque ayer este dúo de cómicos, o lo que sean, presentaron uno de sus últimos cortos, Don Pepe Popi, dirigido por Carlos Vermut. Los cogí a los tres, a Xavi, a Esteban y a Carlo, y los senté en uno de

los sofás del Meliá, para que me hablaran de cosas.“Los Erasmus no me interesaban para nada, pero me parecieron la ex-cusa perfecta para hablar de sensa-ciones que a veces tengo cuando voy por Barcelona”, explica Padial. “Un día Xavi Daura vino y me dijo: a mí todo esto del sexo contemporáneo no me va. Y no necesité más explica-ción para entender a qué se refería”. Miro a Xavi y le pido que me defina el concepto. Le cuento que, cuan-do yo estuve de Erasmus, en una fiesta me vino un amigo y me dijo que le habían hecho una felación y que la chica, antes de hacérsela, le había dicho que era la segunda que hacía esa noche. Xavi me da la ra-zón: “sí, el sexo contemporáneo ven-dría a ser algo así. Eso de poder decir que te la han mamado y que además te ha dado tiempo de grabarlo con el móvil”. Quiero saber si Xavi y Este-ban han visto ya Mi loco Erasmus, la película de Carlo. Esteban ya la había visto. Xavi la ha visto hoy y no tiene dudas al respecto: “aho-ra tengo aquí a Carlo, con lo que no sonaría auténtico, pero puedo decir que es la mejor película que he visto en lo que va de década”.

¿Qué es el post-humor, además de una palabreja que un buen día se inventó Jordi Costa?. “Yo creo que tiene mucho que ver con esto de hacértelo tú mismo”. Esteban sin-tetiza la idea: “el post-humor, en realidad, es simplemente humor sin medios. Aunque, estemos en el post-humor o el nuevo humor o lo que sea, nuestro objetivo es hacer que la gente se parta el culo”. Los Venga Monjas, sobre todo Xavi, siempre han tenido esa cara de chavales inofensivos de clase media. De personajes de comedia juvenil adolescente. Me pongo con las preguntas habituales, del tipo: ¿Cómo habéis llegado hasta aquí? ¿Sois cómicos o como os de-finís? Xavi se marca una punchli-ne humilde: “pues empezamos por pura amistad, por querer grabar tonterías y publicarlas en YouTube, para que nuestros amigos pudieran verlas más fácilmente. Pero no pen-sábamos que esto fuera a trascen-der”. Carlo ve la oportunidad de hacer una declaración de princi-pios: “acabo de cumplir 35 años y no he trabajado ni un solo día, estoy muy contento. Esa es la principal motivación para levantarme cada día y escribir lo que sea, textos, ví-deos… No entiendo a la gente que tiene tiempo y no hace nada”.A óscar Dalmau y óscar Andreu, de RAC1, les gustaba mucho Ter-tulians, un programa de radio que dirigía Carlo Padial. Un día, charlando, le dijeron a Padial que si alguna vez se atrevía a hacer algo en la misma línea, en pelícu-la, mezclando géneros, y que no fuera muy caro, ellos incluso pon-drían dinero. Carlo no se lo pensó dos veces y les habló de lo que ter-minaría siendo Mi loco Erasmus. Los óscars pusieron veinte mil euros para producir la película. “A la gente, cuando les digo esa cifra, les parece mucho. Pero para mí el premio será poder hacer la siguien-te película con tan solo diez mil eu-ros”, me dice Carlo. Ya lo sabéis, el cine low cost también es un esta-do mental.

Toni Junyent

carlo Padial Y Venga monjas

Cada año, cientos de fans de la saga Crepúsculo, instalados ya de madrugada, rodean el Au-ditori, ansiosos por ser los pri-meros en disfrutar las primeras imágenes de la nueva entrega de la saga vampírica y licántro-pa. Coincidiendo con el even-to, DeAPlaneta ha ofrecido un avance de The Host, dirigida por Andrew Niccol y primera entre-ga de una nueva serie de pelí-culas igualmente surgidas de la pluma de Stephenie Meyer.La sala Tramuntana se vio des-bordada de jóvenes que no su-peraban los 16 años, acompa-ñados de algún progenitor para la ocasión. En previsión de la

afluencia, los pases del teaser y el avance de cinco minutos se realizaron dos veces. Ambos casos contaron con alborota-dos aullidos de inicio, atento silencio durante el visionado y aplausos finales.El actor Álex Monner ejerció de maestro de ceremonias, presen-tando el nuevo filme como “una historia de amor como las de siempre”. Persecuciones por el desierto, un toque de western y, por supuesto, un romanticismo ultraterrenal es el regusto que deja este adelanto. ¿Logrará esta nueva saga perpetuar el fenó-meno creado por Crepúsculo? La respuesta, en marzo de 2013.

Sitges - Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalu-nya vol estar al costat dels més necessitats i obre una finestra d’ajuda per animar a tothom que faci els seus donatius que es faran arribar a la seu de Càritas Ajuda Fraterna de Sitges.El donatius es poden fer a tra-vés d’aportacions econòmiques al compte corrent 2100 0395 52 0100643045, o bé sumant-se a la recollida d’aliments (oli, lle-

gum seca i cuita, llaunes pre-cuinades i aliments envasats en llauna). Els punts de recollida seran: Sala Tramuntana 2 (ta-quilles) de l’Hotel Melià Sitges; Cinema Retiro (entrada cine-ma); Cinema Prado (entrada cinema); Escorxador (entrada sala Brigadoon).La recollida a tots els espais serà el dimarts 9. Els horaris són de 10:00 a 20:00. Us animem a par-ticipar-hi!

The Host: nueva saga de Stephenie Meyer

Sitges solidari

14DIARI DEL FESTIVAL

Diumenge 7 d’octubre 2012

ProgramacióDEMÀ - DISSABTE 6

ProgramacióAVUI - DIUMEngE 7

última Projecció Programació subjecta a canvis. es recomana consultar la descripció de les pel·lícules abans d'adquirir les entrades

08:30 AUDITORI robot & FrankJake Schreier. EUA, 2011. 90’

08:45 RETIRO citadelCiarán Foy. Irlanda, Escòcia, 2011. 84’

09:00 PRADO craZy & thieFCory McAbee. EUA, 2012. 52’ los salVajesAlejandro Fadel. Argentina, 2012. 119’

10:30 AUDITORIthe imPossibleJ.A. Bayona. Espanya, 2012. 113’

10:45 RETIRO blood-c: the last darkNaoyoshi Shiotani. Japó, 2012. 106’

12:15 PRADOtrek nationScott Colthorp. EUA, 2010. 88’the caPtainsWilliam Shatner. Canadà, 2012. 96’

12:45 AUDITORIPHENOMENA e.t. the eXtraterrestrial (Versió restaurada)Steven Spielberg. EUA, 1982. 114’

12:45 RETIRO iron skyTimo Vuorensola. Finlàndia, Austràlia, Alemanya, 2012. 93’

14:45 RETIRO o aPóstoloFernando Cortizo. Espanya, 2012. 72’

15:30 PRADO desPite the godsPenny Vozniak. Austràlia, 2012. 85’

15:45 AUDITORIel alucinante mundo de normanSam Fell, Chris Butler. EUA, 2012. 92’

16:30 RETIROace attorneyTakashi Miike. Japó, 2012. 135’

17:15 PRADOTELEVISIó ESPECIALS VolareJoaquim Oristrell. Espanya, 2012. 82’

17:45 AUDITORIthe cabin in the woodsDrew Goddard. EUA, 2012. 95’

19:00 RETIRO Flying swords oF dragon gateTsui Hark. Hong Kong, Xina, 2011. 125’

19:00 PRADO 10 + 10Varis autors. Taiwan, 2011. 114’

20:00 AUDITORI robot & FrankJake Schreier. EUA, 2011. 90’

21:15 PRADO the liFe and times oF Paul the Psychic octoPusAlexandre O. Philippe. EUA, 2012. 72’

21:30 RETIROmaniac Franck Khalfoun. França, EUA, 2012. 90’

22:15 AUDITORIthe imPossibleJ.A. Bayona. Espanya, 2012. 113’

23:00 PRADO jack and dianeBradley Rust Gray. EUA, 2012. 105’

23:15 RETIROaFtershock Nicolas López. Xile, 2012. 90’

00:45 AUDITORIESPECIAL HONG KONGthe Viral FactorDante Lam. Hong Kong, Xina, 2012. 122’the FourGordon Chan. Xina, 2012. 118’

01:00 RETIROKILLER MARATóeXcisionRichard Bates Jr. EUA, 2012. 81’girls against boysAustin Chick. EUA, 2012. 92’

01:00 PRADO craZy & thieFCory McAbee. EUA, 2012. 52’ the Fourth dimensionHarmony Korine, Alexey Fedorchenko, Jan Kwiecinski. Polònia, Rússia, 2012 . 106’

SALA TRAMUNTANA

11:30 SITGES HOUSE OF MÉLIÈS: TROBADA AMB ELS DIRECTORS D’IRON SKY, MANIAC, STORAGE 24

17:15 RODANT THE IMPOSSIBLE. AMB J.A. BAYONA I TOM HOLLAND

19:00 PRESENTACIó WAX. AMB JACK TAYLOR, JIMMY SHAW I VÍCTOR MATELLANO

ESPAI FNAC

16:00 EL TERROR DESPRÉS DEL DESASTRE. AMB NÍCOLAS LóPEZ , ELI ROTH, MARC LESTER

18:00 PRESENTACIó COMIC “MALDITO VIERNES”. AMB PACO PLAZA, LETICIA DOLERA, HERNÁN MIGOYA I JOSEPH DÍAZ

BRIGADOON

10:00 ESTRENA DOCUMENTAL NIGHTMARE FACTORY

14:00 PRESENTACIóN ALMAS OSCURAS VOD

15:00 ESTRENA BRIGADOON BEYOND THE GRAVE

17:00 ESTRENA DOCUMENTAL DJ XL5’S ITALIAN ZAPPIN’ PARTY

19:30 PREMI BRIGADOON-PAUL NASCHY

21:30 TUMBAABIERTA.COM CELL COUNT

23:30 ESTRENA BRIGADOON AT THE END OF THE DAY

01:30 ESTRENA BRIGADOON LA CRIPTA DE LAS CONDENADAS II

15DIARI DEL FESTIVAL Diumenge 7 d’octubre 2012

ProgramacióDEMÀ - DISSABTE 6

ProgramacióDEMÀ - DIllUnS 8

última Projecció Programació subjecta a canvis. es recomana consultar la descripció de les pel·lícules abans d'adquirir les entrades

08:30 AUDITORIsightseersBen Wheatley. Regne Unit, 2012. 89’

09:00 PRADOdreams From a PetriFied head. 38’auroraKristina Buožytè. Lituània, França, Bèlgica, 2012. 120’

09:15 RETIROthe PactNicholas McCarthy. EUA, 2012. 95’

10:15 AUDITORIthe lords oF salemRob Zombie. EUA, Regne Unit, Canadà, 2012. 101’

11:15 RETIROmotorwaySoi Cheang. Hong Kong, 2012. 89’

12:00 PRADOcamille redoubleNoémie Lvovsky. França, 2012. 115’

12:15 AUDITORIrobo-gShinobu Yaguchi. Japó, 2012. 111’

13:00 RETIROthe Viral FactorDante Lam. Hong Kong, Xina, 2012. 122’

14:15 PRADOmementoChristopher Nolan. EUA, 2000. 113’

14:30 AUDITORIsaFety not guaranteedColin Trevorrow. EUA, 2012. 86’

15:15 RETIROCURTS FANTÀSTICS A COMPETICIó

16:30 AUDITORIheadshotPen-ek Ratanaruang. Tailàndia, França, 2011. 115’

16:30 PRADOside by sideChris Kenneally. EUA, 2012. 99’

17:30 RETIROalois nebelTomás Lunák. República Txeca, Alemanya, Eslovàquia, 2011. 84’

18:30 PRADOPoongsanJuhn Jai-hong. Corea del Sud, 2011. 121’

18:45 AUDITORIanimalsMarçal Forés. Espanya, 2012. 90’

19:15 RETIROmodus anomaliJoko Anwar. Indonèsia, 2012. 88’

20:45 PRADOmiss loVelyAshim Ahluwalia. Índia, 2012. 110’

21:00 AUDITORIsightseersBen Wheatley. Regne Unit, 2012. 89’

21:00 RETIROthe cabin in the woodsDrew Goddard. EUA, 2012. 95’

23:00 AUDITORIthe lords oF salemRob Zombie. EUA, Regne Unit, Canadà, 2012. 101’

23:00 RETIROcitadelCiarán Foy. Irlanda, Escòcia, 2011. 84’

23:00 PRADOlos salVajesAlejandro Fadel. Argentina, 2012. 119’

01:00 AUDITORIno one liVesRyûhei Kitamura. EUA, 2012. 87’loVely mollyEduardo Sánchez. EUA, 2011. 99’

01:00 RETIROaleXis. 10’la aPuesta de Pascal. 12’la segunda muerteSantiago Fernández Calvete. ARGENTINA, 2011. 91’

BRIGADOON

10:00 FOUR CORNERS

15:00 CICLE THE ASYLUM 2-HEADED SHARK ATTACK

17:00 ESTRENA DOCUMENTAL INDIE GAME: THE MOVIE

19:00 PRESENTACIó THE FACTORY I CHEATERS

20:00 ESTRENA DOCUMENTAL RAY HARRYHAUSEN

22:00 MONDO MACABRO CINDERELLA: NANG PEE

00:00 ESTRENA BRIGADOON WHERE THE DEAD GO TO DIE

SALA TRAMUNTANA

12:00 PRESENTACIó LLIBRE OFICIAL SITGES 2012: “NEOCULTE”

16:30 BRIAN WITTEN: L’EVOLUCIó DE LA PRODUCCIó AL CINEMA DE GÈNERE

20:30 POST SCREENING “ANIMALS” . AMB L’ EQUIP

ESPAI FNAC

18:00 PRESENTACIó LLIBRE: “MÁS DE 200 PELÍCULAS QUE NO DEBERÍAS VER ANTES DE MORIR”. AMB LA PRESÈNCIA DELS AUTORS