diumenge 17 de maig de 2009 dominical · 2009. 5. 17. · per grÈcia. l’art a catalunya als...

Reportatge La Vall de Bianya a Mendoza El retaule barroc de Sant Andreu de Sucarrats a l’Argentina PÀGINES 2 i 3. ReportatgeEls hereus de l’electrònica El Sònar 2009 té una extensió específica per als nens PÀGINES 4 i 5. Entrevista Sílvia Pérez PÀGINA 6.

DEL 21 DE MARÇ AL 30 DE NOVEMBRE DE LES 10 A LES 18 HORESPÀRQUING - BEGUDES - RECORDS Tel. 0033/468 39 16 21 - FRANÇA

PRATS DE MOLLÓ

MONTFERRER

CORSAVI(CORSAVY)

COLL D’ARES

CERET

PERPINYÀ(PERPIGNAN)

EL PERTÚS (LE PERTHUS)

ARLES DE TEC(ARLES SUR TECH)

ST. LAURENTDE CERDAN

COUSTOUGES MAÇANET DE CABRENYS

LA FOU

EL CONGOST MÉS ESTRET DEL MÓN

Dom

inic

alDiumenge 17de maig de 2009

Diari de Girona

ReportatgeL’atracció d’Ulisses,

quan Girona és GrèciaUna ambiciosa exposiciódel Museu d’Art mostra la

influència clàssica en l’art català PÀGINES 7, 8 i 9

2 DominicalDiumenge 17de maig de 2009

DominicalPasseig General Mendoza 2.17002 GIRONA.Telèfon: 972 20 20 66

DirectorJordi Xargayó

CoordinacióPili Turon

DissenyMartí Ferrer

AdministradorMiquel Miró

PublicitatPaco Martí

FOTO PORTADA: MARC MARTÍ («FASCINACIÓPER GRÈCIA. L’ART A CATALUNYA ALS SEGLESXIX I XX)

17 de maig de 2009

4 i 5 ReportatgeEls hereus del’electrònicaEl Sónar rejoveneix en la 16aedició amb un retorn musicalals orígens i una extensió delfestival dedicada als nens

6 EntrevistaSílvia PérezLa cantant de Palafrugell estàimplicada en diversos projectesmusicals, entre els qualsdestaquen Las Migas i Llama

7, 8 i 9 ReportatgeQuan Girona és GrèciaEl Museu d’Art de Girona mostrala influència clàssica en l’art català

10 EntrevistaSanti Santamaria«Vaig donar una puntada de peua una icona de la cuina»

11 Artistes de l’Empordà Lo Laurent

15 Col·leccionisme Els armers ripollesos

SUMARI

Vall de Bianya a

MendozaEl retaule barroc de Sant Andreu de Sucarrats, a la Garrotxa,

data del tombant dels segles XVII i XVIII i és la peçade més valor del Museo del Pasado Cuyano, situat en

una província del centre oest d’Argentina

TEXT: XAVIER VALERI

La restauració d'un retaule barroc de SantAndreu de Sucarrats a la Garrotxa s'hadonat per acabada i la peça s'exposa al

Museo del Pasado Cuyano «Doctor Edmun-do Correas», a la província de Mendoza a l'Ar-gentina –d'1.700.000 habitants i situada alcentre oest del país, a la frontera amb Xile.El retaule, d'autor desconegut, va ser creat afinals del segle XVII o principis del XVIII peradornar l'ermita de Sant Andreu de Sucarrats,una petita església ubicada al peu de la mun-tanya de Sant Miquel del Mont a la Vall deBianya. «El seu estil barroc i la seva talla po-pular el fan una peça única en el nostre medi»,va comentar la presidenta de la Junta de Es-tudios de Mendoza, Maria Parma de Isleño,al diari Los Andes Mendoza.

La causa de la seva localització a l'Argenti-na és el fet que al voltant de l'any 1920, unindustrial olotí va adquirir l'altar a les autori-tats eclesiàstiques espanyoles per portar-lo aaquell país. L'industrial Pau Masllorens Pa-yerols va pagar pel retaule l'import suficientper fer un nou altar i per construir una esco-la al nucli de Lloc Alou.

FÀBRICA TÈXTIL A BUENOS AIRESPau Masllorens havia fundat el 1905, a Bue-nos Aires, la fàbrica de teixits La Glòria –Mas-llorens Hnos–, que arribà a tenir més de 3.000operaris. El 1910, Pau Masllorens es va casaramb Francisca Llopis Bertrand a la parròquiade Buenos Aires.

El 1917, Pau Masllorens Payerols va ad-quirir una illa situada al marge esquerre delriu Luján, al delta del Paranà, a la provínciade Buenos Aires, on va construir una casa fa-

miliar de 300 metres quadrats. Al costat de lamansió va elevar una capella per tal d'ins-tal·lar-hi el retaule.

Mentre l'altar era al delta del Paranà, a Ca-talunya a l'estiu del 1936 la capella de SantAndreu de Sucarrats va ser cremada i ambella el nou altar substitut que havia pagat PauMasllorens. D'aquesta manera, sense inten-ció, Masllorens va salvar el retaule barroc.

Pau Masllorens va morir el 1942 i, la sevaesposa va vendre l'illa del delta. El retaule vapassar al seu fill Ramon Masllorens, que ha-via comprat una propietat rural a Mendoza,on creà una finca, anomenada «Los Piquilli-nes». Al cap d'un temps hi elevà una cape-lla; a la zona del Carrizal, per tal d'ubicar-hil'altar. Llavors es va fer una restauració de lapeça que va anar a càrrec de Joaquín VeigaFarías, que havia guardat el retaule en cus-tòdia a Buenos Aires.

La inauguració del temple del Carrizal vatenir lloc el 1959. Uns anys més tard, RamonMasllorens es va vendre la propietat i es va

1

2

Reportatge


Fotos:1L’aparença actualdel retaule de SantAndreu deSocarrats.2Abans de ser restau-rat.3Els treballs de netejaquímica a què es vasotmetre la peça.4 i 5A l’esquerra, abansde la intervenció i, alseu costat, el resul-tat. 6El Museo del PasadoCuyano, a Mendoza.Fotografies:Museo delPasado Cuyano7L’ermita de SantAndreu de Sucarrats(Xavier Valeri)

establir a Buenos Aires.

EL MUSE0 DEL PASADO CUYANOEl 1966, mitjançant el doctor Horació Day, lafamília Masllorens va decidir donar el retauleal Museo del Pasado Cuyano. El primer queva fer el centre de salvaguarda de peces his-tòriques va ser encarregar una restauració,que va anar a càrrec de Sergio Hocevar.

El 1997 es va iniciar el tercer procés de res-tauració de l'altar. Fou quan la jove llicencia-da en Art Estela Gamma va descobrir l'altar iva proposar-ne una nova restauració. Els tre-balls es van iniciar el 2003 i van durar quatreanys. En aquest temps, Estela i el seu marit,Andrés Sansoni, van treballar intensament enla recuperació. Segons explica Estela Gamma,especialistes en fusta i hospitals, van partici-par en les tasques; a més de proporcionar apa-rells per poder investigar sobre la matèria del'altar.

Gamma ha concretat a Diari de Girona queli van fer dos tipus d'intervenció. Una prime-

ra de conservació per aturar el deteriorament.«No es podia ni tocar perquè desprenia pin-tura», diu Estela Gamma. La segona part fouuna neteja química perquè, al llarg dels anys,van haver-hi diferents retocs i en un li vanaplicar resina, la qual va envellir i això no per-metia reconèixer els colors originals. EstelaGamma concreta que el consideren un bé mu-seaïtzat, en el quel primen els referents his-tòrics sobre els estètics.

L'altar fa cinc metres d'alçada per cinc d'am-plada. Les tres imatges principals representenSant Andreu, Sant Ignasi de Loiola i Santa Llú-cia. Als laterals hi ha l'arcàngel Sant Miquel iel Sant Fundador. A la part superior, hi ha SantIsidre Llaurador, amb els vestits d'un campe-rol del segle XVII; Sant Josep i el nen i un bis-be que no saben qui és i la part inferior unsant que jeu. Segons exposa el diari gironi ElNorte, del 22 d'abril del 1898, la festa de Su-carrats era al voltant del 15 d'abril i el cultereligiós estava dedicat a la verge del Rosari ials sants màrtirs Fauste i Laudat.

6

7

4 5

3

Passen els anys i el Sónar, en lloc de fer-segran, ha decidit fer-se petit. En la setze-na edició, el Festival de Música Avança-

da i Art Multimèdia de Barcelona ha optat pertornar a la seva infància, recuperant el seu es-perit fundacional, amb més electrònica i risc enl’apartat sonor, i una aposta decidida per acos-tar-se als petits, gràcies a una extensió del cer-tamen exclusivament dedicada als menors. Undels grups capitals en la història recent de lamúsica, el duo escocès Boards of Canada, jaho va deixar dit ara fa onze anys quan va titu-lar el seu primer treball Music has the right tochildren, és a dir, «La música té dret als nens».

El Sónar posa en marxa aquest any un festi-val paral·lel per als nens que segueix la filoso-fia del seu germà gran. De fet, justament per aaixò serveix l’experiència, perquè els veteransaconsellin els novells. La programació musicald’aquesta iniciativa, batejada com SónarKids ireservada per al diumenge 21 de juny com aculminació de les tres jornades anteriors, lesdel Sónar convencional (de dijous 18 a dissab-te 20), és d’allò més atractiva i està repleta d'ar-tistes de primer ordre: Laurent Garnier, Pup-petmastaz, Beardyman, el trio format per LaMala+Griffi+M’Baka, etc. Tots ells oferiran xous

especials per al certamen, adaptats a una jor-nada tan particular com aquesta.

UNA CITA PER APRENDREEl pla de SónarKids garanteix la diversió ambindependència de l’edat de l’auditori. A més deles actuacions en viu, l’organització, encapça-lada pels tres directors, Sergi Caballero, EnricPalau i Ricard Robles, ja ha confirmat que esmuntaran diversos tallers i activitats per als in-fants relacionades amb el món de la música(avançada) i l'art (multimèdia). Així, s’hi im-partiran cursets de DJ i de beatboxing, una mas-terclass de ball de hip-hop, una iniciació a lail·lustració, retrats moderns a càrrec del popu-lar dibuixant Jordi Labanda, classes sobre ni-nots i objectes, fingerskate, construcció amb fit-xes de Lego... O sigui, resultarà impossible avo-rrir-s’hi. I és que el SónarKids també està con-cebut per a una generació de pares que volencompartir amb els fills una nova manera detreure el màxim profit possible del seu (escàs)temps lliure. Es tracta d’aficionats a l’electròni-ca que probablement van assistir a les prime-res edicions del festival als anys noranta i que,ara, busquen la millor forma de compaginar lesseves passions culturals amb la vida familiar,

sense que això suposi deixar d’anar a concerts,exposicions... Llavors, tal com es van pregun-tar els impulsors d’aquesta idea, per què aques-tes persones no podrien dur els fills al seu fes-tival favorit? Així, en anys anteriors, ja comen-çaven a veure’s pares amb nens al Sónar de dia.El 2009, s’institucionalitzarà aquesta continuï-tat de l’electrònica: dels progenitors als hereus.

Però, a més d’aquesta finalitat lúdica, n’hi hauna altra, d’educativa. Aquest festival inten-cionadament reduït està pensat perquè els nensaprenguin tot gaudint de la música i l'art d'unmode que mai no s’havia dut a la pràctica finsal present. Per això, s'hi inclouen les obres del’espai SónarMática, que aquest cop aborda elfascinant món dels instruments construïts a par-tir dels avenços de la robòtica i la tecnologiaamb el títol «Mecanics».

Aquesta mostra del Sónar gran, que ocupatota una planta del Centre de Cultura Contem-porània de Barcelona (CCCB), un dels espaison se celebra el festival de dia juntament ambel Museu d’Art Contemporani de Barcelona(Macba), permetrà als menors apropar-se cre-ativament a la composició i la interpretaciómentre interactuen amb programaris i ins-tal·lacions.

Els hereus de

l’electrònicaEl Sónar rejoveneix en la setzena edició amb un retorn musical als orígens

i una extensió del festival dedicada exclusivament als nens

TEXT: J.L. MICÓ I A. VÁZQUEZ


1

Tot i les aventures del Festival de Mú-sica Avançada i Art Multimèdia perciutats d’arreu del món en forma de

sortides breus (aquest any a Londres, Was-hington i Nova York), el Sónar no es po-dria entendre sense Barcelona. De fet, pera molts assistents a les diferents edicionsdel certamen, l’atractiu de la capital cata-lana és gairebé tan potent com el del car-tell. I és que Barcelona no és únicament eldecorat de la festa. A més de ser l’empla-çament idoni per a un esdeveniment d’a-questa magnitud, la Ciutat Comtal cada ve-gada proporciona més artistes amb la sevadenominació d’origen perquè hi actuïn.

Així, veïns de tota la vida, visitants tem-porals i residents a altres indrets del paísveuen en la Barcelona del Sónar una ex-cel·lent plataforma de llançament a escalainternacional. Aquest juny, nous valorscom el gironí Cauto, Guillamino o Miaaucompartiran espai amb músics ja veterans(i, a priori, difícils d’ubicar dintre del festi-val) com Pau Riba i la banda Mil Simonis,i amb artistes estrangers que han convertitla capital en el seu centre d’operacions:Cardopusher (el veneçolà Luis Garbán),Roland Olbeter (creador de l'orquestra ro-bòtica SoundClusters), el trompetista de lano wave nord-americana Mark Cunning-ham (ha col·laborat en multitud de pro-jectes, l'últim dels quals és Bèstia Ferida)…

Entre tots ells conformaran una ofertaestilística força variada, equiparable a la ri-quesa que aportaran els intèrprets, DJ, pro-ductors i grups forans, amb electrònica,house, dubstep, folk eteri, psicodèlia o ex-perimentació. I com a colofó, la sessió es-pecial de Txarly Brown presentant el se-gon volum de la sèrie Achilifunk, una re-copilació basada en un gènere tan típica-ment barceloní com la rumba.

En clau catalana, el Sónar de 2009 in-clourà igualment l’apartat «Versus: suma detalents», xous basats en el diàleg musicalentre dos o més projectes sobre un únicescenari. En aquesta secció, Colch-ón s’en-frontarà a Suma, o sigui, l’excomponent deManta Ray Frank Rudow actuarà al costatde Laura Clark. Un altre tàndem promete-dor serà el que integraran el grup més (jus-tificadament) iconoclasta de l’Estat, és a dir,Tarántula, i l’Orquesta del Caballo Gana-dor. Precisament un membre de Tarántu-la, Joe Crepúsculo, s’aliarà al festival ambL'Estrella de David i Thelemáticos. I l’or-questra de la ciutat BCN216 buscarà el seucomplement perfecte en el músic noruecLars Horntveth.

Veïnsde totala vida

Reportatge


Des de l’organització, recorden que en totmoment tindran en compte la comoditat delsmés grans i, sobretot, la del públic infantil, elqual disposarà d’un sistema de so adequat a laseva capacitat auditiva i de facilitats com arauna ludoteca, una zona de picnic o un bar.

COSA DE NENS (GRANS)El SónarKids contribuirà a rejovenir el festival.No obstant això, per recobrar el vigor d’antu-vi, no hi ha res com tornar als orígens. Per dir-ho clarament: l'electrònica, en la setzena en-trega del certamen barceloní més internacio-nal, estarà tan viva com al principi i progres-sarà amb més força que mai, tant a la versiódiürna (a la concorreguda zona de les placesdels Àngels i Joan Coromines), com a la noc-turna (a la Fira Gran Via de l’Hospitalet de Llo-bregat). Veterans amb el pes específic d’Orbi-tal compartiran cartell amb els màxims expo-nents del tecno procedent d’Alemanya, segu-rament el país millor representat al Sónar d’a-questa temporada, o amb els mestres de l’estilallotjats al segell nord-americà Ghostly Inter-nacional, que convidarà el públic a la festa delseu desè aniversari, amenitzada per artistescom Michna o The Sight Below. La combina-ció de músics d’aquesta mena demostra que lamaduresa que ha assolit el gènere electrònicno està renyida en absolut amb la frescor, laqual apunta variades possibilitats sonores i òp-tims resultats rítmics. Els germans Paul i PhilHartnoll, això és, Orbital, són un referent in-eludible del que s’ha anomenat «tecno intel·li-gent». Des que van començar a publicar singlescom Chime (1990), Satan (1991) o Lush (1993)o treballs de llarga durada com els conegutscom Green Album (1991) i Brown Album(1993), moltes de les seves peces s’han con-vertit en clàssics per als amants de la músicade ball amb substrat emocional. Ells lideraranuna programació en què també hi brillarà lagran Grace Jones, musa d’Andy Warhol, divade la passarel·la i actriu antagonista de James

Bond a 007: Panorama per matar, que reneixreconvertida en sensual cantant amb col·labo-radors de luxe (Brian Eno, Sly and Robbie,Tricky). Els seguiran en ordre d’importància elgrup Animal Collective, amb el seu pop extra-vagant i futurista, i Fever Ray, el projecte en so-litari de la sueca Karin Dreijer Andersson, laveu dels aclamats The Knife.

HETERODÒXIA BEN ENTESAL’expectació que està despertant el directe delsalemanys Moderat, conjunció dels talents deModeselektor i Apparat, és molt elevada, i alSónar 2009, es podrà satisfer amb escreix. Tam-bé germànica (en tots els aspectes) és la dis-cogràfica Raster Noton, que portarà al festivalel seu equip titular: Alva Noto, Atom T, Byeto-ne i SND, artífexs de la màxima depuració del’electrònica d’avui.

Amb idèntica denominació d’origen i encontrast amb els paisatges nevats de la imatgeoficial d’aquesta convocatòria, Shed i MarcelDettmann s’encarregaran d’enfosquir i donarprofunditat al gènere estrella d’aquesta edició:l’electrònica. Les lectures que en faran artistestan diferents entre si com Carl Craig, BombSquad, Crystal Castles, Late of the Pier, Martyn,Filastine, Ebony Bones, Buraka Som Sistema oMujava seran més heterodoxes, però igual d’es-sencials.

En síntesi, aquest juny, als reproductors deMP3 d’última generació i els auriculars més po-tents, nombrosos assistents al festival afegiranper als seus equipaments estàndards els xumetsi els biberons. Sense descuidar la indumentà-ria moderna i els complements innovadors –pensats meticulosament setmanes abans delcertamen i sempre combinats amb ànim trans-gressor–, també caldrà portar a sobre un pa-quet de bolquers. En realitat, les paraules Só-nar i sonall no s’havien assemblat mai tant. I,per acabar-ho d’arrodonir, els responsables delcertamen fins i tot hi duran el conjunt de rapYoung Fathers (Pares joves, en català).

Fotos:1Grace Jonesés una de lesestrelles destacadesdel Sónar 2009. 2Els germansPaul i Phil Hartnoll,és a dir, Orbital,portaran el seu«tecno intel·ligent»a Barcelona. 3La sueca KarinDreijer Andersson,Fever Ray, també ésal cartell d’aquestaedició del festival. 4El gironí Cauto és undels catalans inclo-sos en la programa-ció d’aquest any.

2

3

4

TEXT: J.L. MICÓ

La Sílvia és el cul d’en Jaumet. No para mai:concert amb Las Migas, Coetus (una novaformació amb quinze percussionistes i

dues veus), Joan Díaz Trio, Llama, Xalupa... iqui sap en quants projectes més participarà enel futur. La seva veu encanta i per això els pro-jectes musicals li plouen. Ella confessa que can-tar és la seva passió des que era una nena.

De petita, feia saxo i piano, com és que esva acabar decantant pel cant? Quan toquesun instrument tens una barrera entremig. Can-tar, però, és més directe. Encara toco però emguanyo la vida cantant. Les proves de l’Esmuc(Escola Superior de Música de Catalunya) lesvaig fer de saxo i de cant i em van agafar per laveu. Penso que és una forma molt més directade comunicar-te.

Diu que els seus pares cantaven a casa, su-poso que en un context així és fàcil que t’a-gradi la música, no? Em sembla impossibleque la música no pugui agradar a algú. Pensoque és important viure-la com un mitjà, perquèes fa més amè i més fàcil. El meu referent és lameva mare, que sempre cantava a casa.

Què té la cançó «Alfonsina y el mar» quesempre la cita quan parla dels seus orígens?Quan tenia 9 anys, el meu pare, que cantavahavaneres a les tavernes de Calella de Palafru-gell, me la va posar i em va encantar. Més omenys un any després, em va regalar la lletra iuna guitarra, així que vaig aprendre a tocaraquest instrument amb aquesta cançó. Amb 12anys, a la cantada d’havaneres de Calella, la vaigcantar amb el meu pare. És una cançó que can-tava un cop a l’any, a l’estiu, quan veia el meupare. Després la vam gravar i a un periodista deBarcelona, Luis Troquel, li va agradar molt.Quan la gent del projecte Immigrasons busca-va cançons, Troquel els va parlar de la cançó ide mi i és així com vaig poder formar-ne part.

És a Barcelona quan la música comença aser «una teràpia necessària», què és el quecanvia? És allà quan descobreixo que existeixuna carrera de música. Fins aquell moment, lamúsica havia estat per a mi una cosa més. Defet, quan vaig anar a Barcelona volia estudiarFilosofia però finalment vaig entrar al Taller deMúsics. La música sempre ha estat una teràpianecessària per a mi però a Barcelona és quancomenço a fer contactes professionals.

Està involucrada amb molts projectes: Im-migrasons, Llama, Las Migas, Joan DíazTrio... amb tanta varietat estilística amb quèes queda? A mi m’agrada la música com a llen-guatge per comunicar-se. M’enamora. Senzilla-ment vull aprendre el màxim de cada estil. Vaigcomençar en aquest món amb la música clàssi-ca, que em va servir per analitzar el so, les par-titures, etc. Llavors, vaig sentir que necessitavainventar, per això em vaig llençar al jazz, queem va permetre entendre l’harmonia, improvi-sar, etc. També vaig entrar en el flamenc, queem va connectar amb la força i el sentiment, iamb la música tradicional catalana que relacio-no amb Palafrugell. D’allà, precisament, m’haquedat la sensació d’estar a prop de la gent, detenir el públic al costat mentre cantava hava-neres a les tavernes de Calella acompanyant elmeu pare.

I se sent més cantant de jazz o de flamenc?Em sento amant de la música i crec que ambquè millor s’expressa és amb la veu.

Quin és el secret de la seva veu tan particu-lar? Sóc filla de la meva mare! (riu) Ella va seruna gran influència per a mi. Jo diria que el meusecret és cantar sense imitar, per transmetre co-ses. És així com m’agrada.

Com va néixer Llama?Deu fer uns quatre anys. En Ravid Goldschmidt,un israelià que toca el hang –un instrument depercussió que, alhora, és melòdic–, va pensarque podria sonar bé amb el cant flamenc. Emva venir a veure a un concert de Las Migas i emva proposar cantar amb ell. Així, vam quedarper assajar un dia i sobre la base del hang, joimprovisava lletres. Ens vam entendre molt deseguida.

Amb un instrument com aquest, suposoque la veu ha de tenir molt protagonisme.Sí, tinc molta responsabilitat però és comparti-da. Sí que és veritat que et sents molt despullaten conjunt, fa una mica de por (riu). Intentembuscar lletres amb una estructura molt concre-ta i volem fugir del so més místic. Per això, quancanto acompanyada del hang, intento tractar-ho com si fos una guitarra.

Respecte a Las Migas, com tenen la prepa-ració del disc? Ens el produeix en Raül Fer-nández (Refree). Nosaltres confiem molt en elli amb la seva manera d’entendre la música. Jafa un mes i mig que estem treballant amb els

temes. Tenim previst gravar al juny i suposo quesortirà a la tardor.

Veig que amb en Raül formen un bon tàn-dem. Sí, de fet el que ha quedat del projecteImmigrasons és un duet que fem ell i jo, ja si-gui per tocar repertori propi o el de Refree -quan és així, intercanviem papers i jo toco al-gun instrument i ell canta, ens ho passem moltbé! Farem de teloners de Paco Ibánez al Festi-val Jardins de Cap Roig de Calella de Palafru-gell. Però també hem treballat junts per fer ban-des sonores i en altres projectes. També ambels músics argentins que formaven Immigrasonshem creat una nou projecte anomenat «Vientosy Lugares» i hem fet alguna gira per Mèxic.

Com és que no s’ha especialitzat en cap es-til? Jo el que vull fer és composar cançons no-ves sense pensar en cap estil. Necessito fer-ho,no sé si jo sola o en duet però això és el queem ve de gust fer.

Això vol dir que està pensant en un projecteen solitari? Sí, tot i que no sé quan m’hi podrédedicar. Ara tinc una nena, la Lola, de 15 me-sos, i costa més d’organitzar-me (riu).

Com porta el fet de ser mare amb la impa-rable carrera musical que està desenvolu-pant? Doncs és una mica difícil perquè no paro,però ho aconsegueixo.

Intueixo que la Lola serà una gran artista...(riu) Home, doncs ja canta una mica! I balla moltquan ens sent cantar a casa!

SÍLVIA Pérez Cruz Cantant

Va néixer a Palafrugell fa vint-i-sis anys i tota la seva vida ha estat acompanyada de música. Elseu pare era cantant d’havaneres i la seva mare sovint taral·lejava cançons per casa. Primer comuna afició i ara professionalment, Pérez Cruz ha aconseguit projectar la seva veu ben lluny

“El meu secret éscantar sense imitar”

TEXT: DÚNIA RIERA

Entrevista


“Sóc filla

de la mevamare! Ella,

que semprecantava a

casa, va ser

una graninfluència per a mi

i és el meureferent“

Reportatge


Fa més de 2.400 anys, la civilització gregafloreix al port d’Empúries, des d’aquestsorígens primitius, a través de les èpoques,

l’art clàssic inspira i influeix les obres dels ar-tistes catalans i gironins. Un referent constant,sempre present a totes les èpoques.

El Museu d’Art de Girona, per commemorarel centenari de la descoberta de l’estàtua d’Es-culapi a Empúries, repassa en una ambiciosaexposició que poden visitar fins al 30 d’agost,la petja clàssica a les nostres arts. La mostra estitula «Fascinació per Grècia. L’art a Catalunyaals segles XIX i XX». I hi trobaran des d’obresclàssiques a peces contemporànies realitzadesper Miró, Picasso, Dalí o Torres-García. En elcas de l’escultura, ens trobem davant d’unamostra de gran importància.

ESSÈNCIA MEDITERRÀNIATerres esquerpes, de penya-segats inversem-blants, poblades d’una verdor colpidora. Terresaparentment eixorques, que empenyen a l’a-ventura marítima. A la descoberta dels Ulissesanònims. Una llenca d’aigua d’un blau iridis-cent abraça la pedra: totes les gammes del blau.Cases blanques en els rengles de les mun tanyes,que semblen pintades en un paisatge meridio-nal. Oliveres ben presents. El paisatge lluminósdel Mediterrani s’obre a la visió del visitant del’exposició, a través d’unes imatges que pro-porcionen una pau difícil de definir. Imatgesconsiderades també obres d’art. Com les de l’au-diovisual de la cerimònia de l’arribada de la fla-ma olímpica a Empúries, abans de les Olimpí-ades de Barcelona 1992, proporcionades per laFundació Barcelona Olímpica. Que s’uneixen,en l’altre extrem de la Mediterrània, amb els ver-sos recitats per la desapareguda actriu Irene Pa-pàs al temple d’Hera, a Olímpia. Els dos ex-trems del Mediterrani s’abracen.

EL VIATGEEl paisatge natural que contemplen els ulls delvisitant en una altre audiovisual, és la costa del’illa grega d’Ítaca. És la metàfora del viatge dela vida, de l’encreuament de cultures i de l’en-riquiment personal a través del pas de la vida iles experiències. Però aquesta mateixa costapodria molt bé ser Cadaqués, amb aroma a ro-maní i salaó de mar. Carrers costeruts. Màgia enl’aire.

Podria ser Empúries, fundada per comer-ciants foceus, bressolada entre la pinassa comun símbol iniciàtic del Noucentisme català, unmoviment que cerca en les arrels grecollatines,les arrels de la cultura catalana.

Kavafis, al poema Ítaca, parla del viatge i elretorn. Els seus versos, musicats per Lluís Llach,són una declaració de principis: «Però no for-cis gens la travessia/ És preferible que durimolts anys/ i que ja siguis vell quan fondegis al’illa/ ric de tot el que hauràs guanyat fent elcamí/ sense esperar que t’hagi de dar riquesesÍtaca».

Quan Gironaés Grècia

Fa 100 anys de la descoberta de l’Esculapi a Empúriesi el Museu d’Art de Girona presenta una ambiciosa exposició

sobre la relació de l’art català amb els seus orígensi la influència clàssica al nostre país

TEXT: MOISÈS DE PABLO FOTOGRAFIA: MARC MARTÍFotos:Sobre aquesteslínies, de dalt a baix,Marbre de Paros (delMuseu d’Empúries)un ex-librisd’Alexandre deRiquer i una medallade coure.1Neptú (1830-1832),en primer terme.2Una noia observa«Les tres gràcies»,una de les primeresescultures d’Apel·lesFenosa.

1

2

L’ESCULAPIEl director del Museu d’Art i comissari de l’ex-posició, Josep Maria Trullén, destaca que l’artcatalà es troba molt influenciat per Grècia entotes les èpoques, però especialment a travésde dos grans moments històrics. Un és al llargdel Noucentisme, època en què es troba l’es-tàtua d’Esculapi, del segle IV abans de Crist,una representació del Déu de la medicina, toti que aquest extrem es discuteix. L’original fados metres vint per noranta-cinc per seixanta-cinc, i pesa 761 quilograms.

La talla exposada al Museu d’Art és una cò-pia feta a làser, amb marbre pantèlic per a lapart de baix, i marbre de Paros per a la part su-perior, tot reproduint l’original. Aquesta còpias’exposarà al Museu d’Arqueologia de Cata-lunya-Barcelona, mentre que l’estàtua originalestà instal·lada a Empúries, a on va ser rebudaamb tots els honors. Segons explica Trullén ala introducció de l’exhaustiu catàleg editat pera la mostra, l’Esculapi és «la troballa arqueolò-gica més rellevant d’un original grec en tot elMediterrani Occidental». S’han conservat es-cassíssimes mostres d’estàtues hel·lèniques enaquesta part del Mediterrani.

Altres exemples que poden veure de l’Em-púries grega és el cap d’Apol·lo, inicialmentatribuït a Afrodita, i realitzat el segle IV abansde Crist, i que va servir als teòrics del Noucen-

tisme com a model del seu Almanach. Hi hatambé les monedes en curs a l’època, els drac-mes emporitans, o el vas delicat i estilitzat defigures negres, conservat al Museu Episcopalde Vic des del 1891, i procedent d’Etrúria, o po-den veure un dels diaris d’excavacions d’Em-púries, del 1919.

ELS CLÀSSICSLa influència grega, la petjada clàssica es potinterpretar també en la imponent col·lecció dellibres de la Fundació Bernat Metge, que es vaocupar de traduir un llarg seguit d’obres delsclàssics grecollatins, en una època en què elcatalà estandaritzat, encara no havia traduït lesgrans obres de la cultura universal. I, per tant,no es podia reivindicar del tot com a llenguade prestigi.

Una iniciativa recolzada econòmicament pelpolític Cambó, i que va comptar entre els tra-ductors amb monstres de les nostres lletres comCarles Riba, que va visitar amb d’altres in-tel·lectuals la costa grega en vaixell. Diu Tru-llén que «en aquells periples hi bategava l’es-perit homèric del retorn als orígens», a la pàgi-na 12.

El col·leccionista, empresari i polític Fran-cesc Cambó, va ser el gran mecenes de la Fun-dació Bernat Metge, que tenia per objectiu pu-blicar les obres dels clàssics grecs i llatins, en

versió original i amb la traducció catalana corresponent. La iniciativa seguia l’exemple decol·leccions clàssiques europees, tot contribuinta afermar la llengua catalana.

EL PARTENÓ CATALÀUn altre exemple d’aquesta atracció per l’Hè-lade, és la del rei Pere el Cerimoniós. En l’è-poca dels almogàvers establerts als Ducats d’A-tenes i Neopàtria, el monarca d’Aragó va or-denar que una host armada vetllés per la sal-vaguarda del Partenó atenenc, que considera-va la joia més bella del món. Gràcies a l’art bi-zantí també arriben les influències hel·lèniques.Trullén recorda: «l’estètica bizantina havia arri-bat (...) per mitjà de les relacions polítiques icomercials amb Constantinoble, Sicília i Venè-cia, i la figura del cavaller Sant Jordi, patró deGrècia i Catalunya (...) agermanava també enaquella època l’art i la fe de tots dos pobles»,a la pàgina 10.

La influència grega va més enllà del Nou-centisme, i es plasma a través de l’art bizantí,que, arribat a Itàlia, també ens arriba a casa nos-tra. Tot avançant en el temps, l’art europeu, desdel romanticisme, està tenyit d’hel·lenisme. AL’Atlàntida, de Verdaguer, se’ns explica el nai-xement de les illes gregues. I mentre la Cata-lunya modernista mirava cap a París en la pin-tura, i cap a Wagner, en la música, trobem que


Fotos:Sobre aquesteslínies una peça deceràmica, una joia iuna moneda debronze.3A l’esquerra, un olisobre tela pertanyenta la col·lecció delMNAC.4Coberta número 7,del juny de 1935, deJoan Miró.5Una de les obres dePicasso. 6Ex-libris de JosephTriadó (1916-1919).

3

7654

Reportatge


la construcció de l’Orfeó Català de Domènechi Montaner hi ha al prosceni un grup escultò-ric de Pau Gargallo, d’innegable influència del’estil dòric amb el que es va bastir el Partenód’Atenes. La cultura traspua classicitat.

A principis del segle XX, pintors com Torres-García o escultors com Aristides Maillol reivin-diquen la classicitat estètica i la blavor medite-rrània. Torres-García realitza el mural La Cata-lunya eterna al saló de Sant Jordi de l’actual Pa-lau de la Generalitat. A l’exposició poden veu-re el disseny preparatori per aquest mural.

ELS GIRONINSEntre els autors de les comarques gironines,poden trobar les escultures de l’escultor olotíJosep Clarà. Trobem La deessa (1909), un tes-timoni de la seva dilatada obra. Una obra debronze iniciada dos anys abans, i modificada,seguint directrius clàssiques, amb les faccionsdel rostres de la dona ben perfilades. Imbuïdade serenor. Va guanyar el Premi d’Honor del’Exposició Internacional d’Amsterdam el 1912,i el guardó va convertir aquest escultor en unautor rellevant fora de les nostres fronteres. Unaversió d’aquesta peça va ser emplaçada a la Pla-ça Catalunya, arrel de l’Exposició Universal de1929, traslladada al pati de l’Ajuntament de Bar-celona.

Del també olotí Miquel Blay, conegut a la

seva millor època a tot Hispanoamèrica, tro-bem diverses medalles que commemoren l’Ex-posició Internacional de Belles Arts de 1915.

NEOCLÀSSICS I ROMÀNTICSEntre les obres seleccionades, cal citar L’Hi-meneu de Damià Campeny, del 1805, conser-vada a la Cambra de Comerç, Indústria i Na-vegació de Barcelona. Campeny, un neoclàs-sic format a Roma, és un dels grans escultorsde l’època en l’àmbit europeu. Va ser alumnede Canova, i el fet que es pugui veure aques-ta obra, de gran qualitat, és important perquèla Cambra de Comerç no és oberta al gran pú-blic. La poden veure al saló del Tron del Mu-seu d’Art, juntament amb l’Esculapi. L’Himeneuencén la flama de l’amor, i la presència de lesdues estàtues, amb més de 2.000 anys de dife-rència entre elles, simbolitza la unió d’una es-cultura grega, i la seva reinterpretació a la ma-nera neoclàssica, en un diàleg cultural i de per-vivència de valors.

De Miquel Carbonell i Selva, trobem la pin-tura Safo llençant-se al mar, una de les mostresmés importants del romanticisme català. Re-presenta la poetessa de l’illa de Lesbos arrande la mar, dreta davant d’un penya-segat, abansdel seu suïcidi, en una imatge ben romànticadel 1881. Habitualment aquesta obra es trobaal Museu del Prado, que l’ha prestada.

PICASSO, DALÍHi ha també d’altres peces importants, com eldibuix de Pablo Picasso realitzat per ser admèsa l’Escola de Llotja de Barcelona. És Academia.Tors (1895). La còpia de models de guix d’es-cultures greco-romanes és una pràctica habi-tual a nivell acadèmic, en aquest cas és la imat-ge d’una escultura del frontó del Partenó d’A-tenes. Com a curiositat, dir que aquesta obrava romandre en mans del mestre universal dela pintura durant molts anys. No se’n va volerdesprendre fins a la darrera part de la seva vida,quan la va donar al Museu Picasso de Barce-lona. Més obres: Les tres gràcies d’Apel·les Fe-nosa, del 1923. Fenosa viatja a França, on estroba amb Picasso, que l’empeny a realitzarobra, i li compra per tal d’ajudar-lo. Una d’a-quelles tres escultures era Les tres gràcies, ex-posada al Museu d’Art de Girona.

De la segona part del segle XX, trobem lesinterpretacions dels tres grans artistes del se-gle. Picasso, que sempre va tenir com un delsseus referents el món clàssic; Miró, que va ti-tular algunes de les obres amb noms de la mi-tologia grega, i el figuerenc Dalí, que va rein-terpretar repetidament temes clàssics com elminotaure, Narcís o Leda (la seva Leda atòmi-ca). L’art contemporani beu dels clàssics perser etern, per a ser perdurable. Segurament comla nostra civilització.

Fotos:Sobre aquesteslínies, de dalt a baix,«Minotaure, ambcopa a la mà, i donajove, de PabloPicasso, i dues xilo-grafies. 7Un fragmentd’«Al·legoria de lesPanatenees».8Fusta i guix / Pinturaa l’oli, plicromat,daurat, puntejat delMuseu Diocesà iComarcal deSolsona.9Oli sobre tela de laReial AcadèmiaCatalana de BellesArts de Sant Jordi,de Barcelona.

8

9

Santi Santamaria (Sant Celoni, 1957) haviaacumulat en el seu llegendari restaurantCan Fabes totes les estrelles Michelin que

un cuiner pot somiar, abans de multiplicar-lesen altres projectes. Un dia va escriure La cui-na al nu, i va desencadenar el cisma entre tra-dicionals i moleculars. És a dir, l'icònic FerranAdrià.

Perquè es faci càrrec del tipus d'entrevista:són imaginacions meves, o es parla menysde Ferran Adrià des que vostè va declararque estava nu? Li vaig clavar una puntada depeu a una icona de la cuina, la falsa imatge delqual ningú qüestionava. Ens dediquem a ali-mentar els esnobs, amb plats que semblen deDamien Hirst, carregats de formol. És una llui-ta a llarg termini, però la bombolla de l'alta cui-na ha esclatat.

No adverteixo en el seu físic les macadurespels cops dels seus col·legues. En absolut,sóc fill de casa pobra –ens canviàvem de vo-rera quan passàvem per un restaurant de luxe–i amb Franco vaig rebre algun cop. Ara bé, novaig calcular el poder mediàtic del lobby de lacuina molecular i amb additius. L'ecològic haestat presentat com a reaccionari.

Què pensaran a Etiòpia de la guerra degrans xefs? Pensaran que si venen la seva in-tegritat a les indústries agroalimentàries –queestan darrere d'aquesta guerra–, a Etiòpia lespassaran encara més putes. Els promotors delstransgènics van assegurar que acabarien ambla fam del món, i no veig que sigui així.

Suposem que a un gurmet li agraden CanFabes i El Bulli. Fantàstic, perquè serà unhome més complet i sense prejudicis. La di-versitat és una riquesa.

La seva figura demostra que menja d’allòque cuina. I tant. Sóc un malalt, un obès, perunes males pràctiques. Sóc el metge que fumai sap que els seus pacients no ho han de fer.Els meus familiars són grassos, per la qual cosaen el meu cas requereix un doble esforç.

Els rics ja no desitgen que els vegin men-jant car? Jo estic amagat, al meu restaurant novénen a deixar-se veure. A casa, el menú com-plet amb vi inclòs costa 180 euros. És una micaelevat, però els meus homòlegs europeus co-bren el doble i no m'he fet ric.

Quants clients a l'any atreu Michelin? Molts,equival a posar una autopista amb una sortidaque dóna a casa teva. Un restaurant poc cone-gut pot doblar la clientela en guanyar la pri-mera estrella.

Què és fonamental en un pa amb oli? El pa.Som el que sembrem, i hem refinat massa lesfarines. Estic molt content amb el pa de Bale-ars, menys industrial i salat que a Catalunya. Icom que els tomàquets són el que més ha em-pitjorat en la nostra cuina, prefereixo el pa amboli a seques. Tenim olis que poden competiramb els millors de la Toscana.

Vostè és un roig que no va emigrar a la cui-na, s’hi va quedar. Sóc comunista en tant quedefensor dels interessos de la comunitat, i uti-litzo la provocació perquè la gent reaccioni.

Parlant a Palma, davant de centenars de res-tauradors, els vaig preguntar quants incloïen enles seves cartes una truita d'espàrrecs. Nomésn’hi havia un, ens falta autenticitat.

Què pot posar-me per 50 euros? Moltíssim.M'acabo d'implicar en un menú de temps decaça a 39 euros, amb dues copes de vi inclo-ses. No donem filet de cérvol, però sí llom cu-rat, canelons d'ànec salvatge i crema de cas-tanyes amb caldo de faisà. No podem perdreels qui han acudit a la cuina com un fenomencultural.

Gairebé l'únic fenomen cultural. Hem so-cialitzat la restauració. Entre els clients no hi haclassisme, i a ningú li fa por entrar en un res-taurant. Amb diners, tothom se sent importanta la taula. S'ha complert la democratització delplaer, el gust i el sexe que propugnava Váz-quez Montalbán.

Cada quant canvia la vaixella i les estova-lles del seu restaurant? Ho faig a poc a poc.Tinc molt present que un plat desgastat o unacopa esquerdada són petits detalls que deno-

ten deixadesa, i t'obliguen a plantejar-te comfunciona el tracte humà, que és bàsic.

Un dels seus col·legues acompanya un platamb un iPod. És un plat d'ostres que es diuSound of sea, i escoltes les onades amb l’iPod.Penso que les pròtesis cobreixen carències dela sensualitat. Per aconseguir aquest efecte, ésmillor menjar al costat del mar.

I si vostè no tingués raó? Aquesta decisió jano ens correspon a nosaltres. Els cuiners jovess'han refugiat a la cuina molecular i no tenentècnica suficient per assolir la creativitat, queconfonen amb l'extravagància. Són una gene-ració perduda que ronda els vint anys, que hau-ran de reciclar-se perquè no saben cuinar nipreparar un sofregit. Són addictes a l'acobla-ment i als efectes òptics.

Quin menú tindrà l'últim sopar? Si jo l'es-collís, seria la capacitat de no menjar, tenir lallibertat de decidir si val la pena dejunar. Pren-dre consciència que, de tant en tant, mereixesuna purga, i pots deixar un plat intacte. El po-der d'escollir.

Entrevista


SANTI Santamaria Cuiner

El cuiner reafirma en aquesta entrevista les seves crítiques llençades cap a una cuina que descriuutilitzant el terme «molecular», que s’ha identificat amb el xef del restaurant El Bulli, Ferran Adrià,i en contraposició defensa les essències de la cuina.

“Vaig fer una puntada de peua una icona de la cuina”

TEXT: MATÍAS VALLÉS FOTOGRAFIA: B. RAMÓN

“Ens dediquem

a alimentarels esnobs,amb plats

que semblende Damien

Hirst,carregatsde formol.

És una lluitaa llarg termini,

però labombollade l’altacuina aesclatat“

Després d’una vida accidentada, marca-da per la decepció de la pintura a la quales va dedicar íntegrament els primers

anys, després de cursar Arts Déco a la rued’Ulm a París i passant per obrir un sushi res-taurant a Barcelona, descobrí fortuïtament elbambú i començà a investigar sobre aquestmaterial. S’assabentà que a Nova Deli se ce-lebrava un Congrés mundial del bambú i de-cidí assistir-hi. Fou el primer punt d’un llargviatge i amb la informació que rebé (les prin-cipals plantacions de bambú es troben en unafranja que va de la Xina a Corea i de l’hemis-feri meridional a Indonèsia) es programà unaruta del bambú que segueix per Tailàndia,Laos i el Vietnam, llocs on el bambú és un re-curs ancestral de primera necessitat.

Quatre mesos abans d’emprendre el viatge,l’amic José Luis Pascual veié els primers tre-balls en bambú i li programà una exposició ala tornada. Lo Laurent, que vivia al Garraf, lloàuna casa a Ventalló. Era l’any 2000. Em diuque José Luis Pascual ha estat un home deci-siu en la seva dedicació total i absoluta a l’artdel bambú.

Va descobrir tot un món i l’home reservati introvertit quan parla del bambú es trans-forma en un conversador compulsiu: comen-ça per dir-me que, si en el món occidental par-lem de l’edat de pedra, en aquests països l’e-quivalent és l’edat del bambú i, a més, que elbambú –una de les famílies botàniques mésextenses i més importants per l’home– és unmaterial constructiu amb el qual es fan poblessencers. Poden ser plantes petites d’un metred’alçada i un diàmetre de mig centímetre, iplantes de vint-i-cinc metres i un diàmetre de

trenta centímetres. Que, a excepció d’Europa,el bambú es troba en tots els continents. Escomplau a detallar-ne els avantatges i expli-ca que creix quatre vegades més ràpid que elsarbres; cosa que el fa un substitut, ecològic isostenible de la fusta. És el material del futur:el sostre de la Terminal T4 de Madrid a Bara-jas (un total de 200.000 metres quadrats decontraplacat) és de bambú.

I segueix amb les virtuds el bambú: la sevaprincipal qualitat és que creix molt ràpida-ment: a l’anomenat bambú gegant només licalen sis anys per aconseguir una alçada detrenta metres i una circumferència de més detrenta centímetres. A més, es regenera sensehaver de tornar a plantar-lo. La seva estruc-

tura resulta molt semblant a la de la fusta i téuna duresa similar a la del roure.

La visita al taller ple d’estructures aèries quevoleien harmònicament revela que la sevaobra té les mateixes característiques del bam-bú: és lleugera, resistent, elàstica, flexible,mal·leable... es basa en la segmentació i laproporció mostra aquest procés, a través delqual el bambú no perd estabilitat.

Hi ha diferents peces que es troben en di-ferents estadis: peces tendres tot just acaba-des de treballar i d’altres que són en el pro-cés d’assecar-se. Formes i estructures, petiteso monumentals d’un singular equilibri i ten-sió, que es mouen en l’espai de manera sub-til i molt complexa gràcies a un sistema de càl-

culs que l’artista desenvolupa de manera vir-tuosa i secreta.

Després d’haver conegut l’obra prodigiosade Moisès Villèlia se’m feia difícil imaginar quehi podia haver un altre artista del bambú, ori-ginal i genuí. Si Villèlia va treballar a partir delbambú del Maresme i després va descobrir lagudúa a l’Equador, on és material de cons-trucció, Lo Laurent ha aportat a l’art occiden-tal el bambú asiàtic.

Diu que quan és tendre li pot donar la for-ma que vol, després cal molta paciència: hu-mitejant aquí, lligant allà, deixant que la plu-ja i el sol hi posin de part seva durant uns qua-tres mesos, tenint en compte que la tramun-tana hi juga un paper decisiu.

Artistes del’Empordà

11 DominicalDiumenge 17de maig de 2009Lo Laurent

l’art del bambúTEXT: MARIA LLUÏSA BORRÀS

Fotos:Just a sobre d’a-questes línies,«BambooGalaxy» (2007).A dalt, una altracreació. 1Lo Laurent ambuna de les sevespeces. 2Una obra carac-terística de l’ar-tista. 3 i 4El bambú, laseva matèria pri-mera, i un delsespais on creix.

1 MariaLluïsa Borràs

2

3 4

Ningú dubta que ara per ara la cuina espanyola gau-deix d'un ben guanyat prestigi mundial, encara que

potser més que de la cuina espanyola en si hauríem deparlar de cuiners espanyols, que sembla el mateix peròno ho és. En aquests temps d'eufòria és bo recordar queles coses no succeeixen perquè sí, sinó que, normal-ment, tenen un principi, uns antecedents, unes causes.Doncs bé, abans que arribés el reconeixement mundialdel treball de Ferran Adriá, a qui molts consideren no jael millor cuiner del món, sinó el millor de la història, vanpassar a Espanya un parell de coses sense les que resdel que avui succeeix seria com és. Una, a Madrid, a mit-jan anys 70; una altra, a Vitòria, en els 80 i 90. La troba-da de Madrid va ser un encontre auspiciat per la revis-ta Club de Gurmets de Paco López Canís, en el qual al-guns dels principals protagonistes de la «nouvelle cuisi-ne» francesa van explicar la filosofia d'aquest moviment,decisiu en l'evolució de la cuina mundial, filosofia queva recollir, en primer lloc, un grup de cuiners bascos elscaps visibles dels quals van ser Juan Mari Arzak i PedroSubijana. Aquí van començar a canviar les coses, i la cui-na -l'alta cuina- espanyola es va obrir al món, va des-cobrir nous horitzons. La trobada de Vitòria va ser... elreconeixement definitiu, el desplegament. A mitjan anys80, un empresari d'hostaleria, Gonzalo Antón, i un crí-tic gastronòmic, Rafael García Santos, es van inventar elque, en principi, va ser un Certamen d'Alta Cuina, quedesprés es convertiria en Congrés. Per Vitòria, durantcatorze anys, van passar els millors cuiners del món. Novan venir a fer ponències, ni a desplegar vídeos de lesseves creacions: van venir a cuinar. I els assistents, en-tre ells, i molt actius, els millors cuiners espanyols delmoment i els que començaven a sorgir, van poder com-provar les excel·lències de la cuina d'aquests mestres dela millor manera possible: provant-la i posant-la a de-bat. La relació de grans figures que van passar pel Zal-diaran vitorià és aclaparador. Michel Guérard, Alain Du-casse, Pierre Gagnaire, Michel Trama, Michel Bras, JoÎlRobuchon, Jacques Chibois i molts altres. A Vitòria vangaudir de les primeres mels de l'èxit públic espanyolscom Martín Berasategui, Carme Ruscalleda, el mateixFerran Adrià...

Vitòria va servir perquè els cuiners espanyols deste-rressin definitivament els seus complexos, si és que elstenien, davant els mestres francesos. Es van convèncerque sí, que podien fer-ho tan bé com ells. I van començara fer-ho. Igual i, moltes vegades, millor. La cuina es-panyola del segle XXI és impensable sense els certà-mens i congressos de Vitòria, que van deixar de cele-brar-se a finals dels 90, entre altres coses perquè, la ve-ritat, els grans de fora ja tenien poc a ensenyar als gransde dins. Van ser diversos dies de festins memorables, enels quals, curiosament, no va participar cap cuiner fran-cès, sinó un holandès -Jonnie Boer, de De Librije, deZwolle-, un altre alemany -JoachimWissler, del Vendû-mede Gladbach-, un altre rus -Anatoly Komm, del Var-vari de Moscou-, un italià -Carlo Cracco, del Cracco mi-lanès- i tres dels millors espanyols: Quique Dacosta, d’ElPoblet de Dénia; Dani García, del Calitj marbellí, i Mar-tín Berasategui, del restaurant de Lasarte que porta elseu nom. Memorable, insisteixo. Trobem a faltar, aixòsí, alguna cosa consubstancial a les edicions anteriors:els debats que llavors seguien a cada festí, en els qualsels presents opinaven, elogiaven i criticaven sense pèlsa la llengua. Debats molt animats, que també ensenya-ven molt. També es va recuperar el lliurament del go-rro de plata, que va rebre, naturalment, Adrià, que nova cuinar, però va oferir una magnífica ponència en laqual va parlar amb gratitud del passat, amb rotunditatdel present i amb il·lusió i optimisme del futur. Certa-ment, els qui des de la nostra activitat hem aportat elnostre granet -o el nostre camió- de sorra al desenvolu-pament de la gastronomia i la cuina espanyoles no po-dem més que expressar la nostra gratitud i el nostre re-coneixement a aquestes persones que, amb el seu tre-ball i el seu entusiasme, han fet possible que avui elscuiners espanyols estiguin considerats a tot arreu entreels millors del món. Ho són, i estan aquí per mèrits pro-pis, com ho estan els grandíssims cuiners d'altres paï-sos. Però que ningú oblidi que tot això va començar enun debat a Madrid i es va plasmar en unes inoblidablesjornades que feien, any rere any, de Vitòria la capitalgastronòmica del món. Va ser... una altra transició, tam-bé admirable. I aquí estan els resultats.

VitòriaCAIUS APICIUS GASTRòNOM


AgustíEnsesaBonetEscola de Tastavins del Gironès

Medalla d’Or al Concurs Mundialde Brussel·les i Medalles de Pla-

ta al The Wine Masters d’Estoril i dePlata Best in Class a l’InternacionalWine & Spirit Competición de Lon-dres. És un vi blanc molt suau, aro-màtic, afruitat i fresc. Destaquen lesnotes cítriques i florals, amb un re-cord de la fruita tropical anomena-da litxi. Elaborat amb raïms Muscatde Frotignan procedents de la vin-ya Can Parés, de terrenys franco-calcaris. Fantàstic per degustar moltfred com a aperitiu i amb plats depeix. Bon maridatge amb filets dellenguado amb salsa de garoines.Preu aproximat 7 euros.

El celler elaborador: Torre del Ve-guer situada a Sant Pere de Ribesdintre la D.O. Penedès, és una fin-ca i casa fortificada que fou resi-dència del Veguer del Penedés i mo-nestir Jeronim. El celler està dirigitper l’enòloga Marta Estany. Per amés informació: Girovi.cat.

Torre del VeguerEl vi

Muscat 2008

El vi de porto, el vinho do Porto (Portugal),el port o l'oporto és, sense cap mena dedubte, el vi dolç generós més famós del

món. I ho és amb ple mereixement: pels seusmèrits propis que el fan únic, fragant i perfu-mat, i per la seva història, il·lustre. Aquest sa-grat miracle de la dieta que ho guareix tot in-clou el vi; doncs bé, ens va venir de terres trans-caucàsiques: no tan sols és d’origen mediterra-ni! A més, la Mediterrània islàmica no en beu i,per tant, el tòpic idealitzat sobre la trilogia mà-gica –pa, oli d’oliva i vins– se’n va en orris. Acasa, quan fèiem de pagès, cuinàvem amb greix(llard), no pas amb oli. L’oli era per a les ama-nides i els plats de Quaresma. Com diu Pep Vilaen un pròleg en un text sobre un quadern decuina d’una masia de la Garrotxa (casa Casa-bona), de principis del segle XIX, compendi dela cuina familiar catalana, «Les menges són cui-nades amb greix (greix de porc, moltó), can-salada, mantega, sagí. Els plats en els quals in-tervé l’oli d’oliva són escassíssims».

Va lligat a la història de Portugal, un país que,retroactivament, és com un mirall de Catalun-ya: que ens fa veure la sort, a Ponent, de la Pe-nísula Ibèrica i la desgràcia, a Llevant. La sortd'haver-se aconseguit independitzar i la des-gràcia de ser encara dependents. Com que se-’ns oculta la història, i coneixem massa poc ladel país germà, o se'n fa una lectura esbiaixa-da, potser cal recordar que «també» Portugal«pertanyia» a Espanya, com Catalunya, i amb-dós països, el 1640, es varen aixecar en armes.

L'admirable país ibèric en pocs temps va anarrefent la seva identitat: la llengua espanyola,que ja era dominant a Lisboa al teatre, a la so-cietat, va ser definitivament arraconada, men-tre que els portuguesos podien ser portugue-sos, no «espanyols». I, d'entre aquests senyalsd'identitat, hi ha el vi de porto, un vi que éscom si fos la sang de la nació reconquistada,amb l'important ajut literal i simbòlic dels an-glesos. Diversos autors, justament, expliquenl’assoliment de la independència de Portugal –nom que, justament, ve de la ciutat de O Por-to, el port del nord– gràcies als interessos bri-tànics, derivats que l’aristocràcia i les classes di-rigents feren del vi de Porto un dels elementsconsubstancials dels seus plaers diaris.

El vi de porto porta a l'ampolla, doncs, queés un producte de Portugal, però estan forta-ment impregnats d’altres elements d’origen bri-tànic. Així doncs, per la tradició dels cellerersi exportadors anglesos establerts a la ciutat,s’empra una terminologia de qualitats en an-glès. El porto està severament reglamentat desdel marquès de Pombal (s. XVIII), i constitueixla primera denominació d'origen de la història.L’Instituto do vinho de Porto, o consell regula-dor, vetlla per la qualitat del producte, mentreque l'Associaciaçaô dos Exportadores do vinhodo Porto en controla el procés de difusió.

Porto, declarada patrimoni de la humanitat-tant pel seu urbanisme pintoresc com pel seullegat barroc, està fortament impregnada, a tra-vés del riu, d’aquest vi que porta el seu nom:les grans destil·leries es veuen des de la ciutata l’altra riba, amb les seves marques visibles engrans caràcters, les barcasses van circulant i,una vegaa a l’any, hi té lloc una esplèndida fes-ta fluvial dedicada al vi.

Només és vi de porto el produït a la regió del'alt Douro i els seus afluents, el Cima Corgo iel Baixo Corgo. Els ceps (i els vins) són fona-

mentalment negres, amb algun blanc (menysapreciat): alvarelhâo, touriga, souzâo, mouris-co semente, etc. Les categories que, com hemdit, són escrupulosament vigilades pel consellregulador, són les següents: Porto blanc; ruby(joves, criats en fusta; ideal per cuinar); tawnyo «torrat»: hi ha els tawnys amb edat, de 10, 20,30 i més de 40 anys (una autèntica ambrosia!),i el tawny colheitas (collites). Ve a continuacióel porto L.B.V. (inicials de Late Bottled Vinta-ge, embotellat tardanament), envellit durant 4o 6 anys en fusta i, a dalt de la categoria, el vin-tage, elaborarat d'una sola collita, però de qua-litat excepcional i embotellat al segon any.

El porto és un excepcional vi d'aperitiu (se-gons costum francès), de postres i de totes ho-res (segons costum anglès i nostre). És, també,la base culinària de salses memorables, que so-len portar el nom del vi, aporta el seu perfuminconfusible al meló, les macedònies de frui-tes, els pastissos i plats diversos.

FAMA MUNDIAL Portugal també es pot honorar de produir unaltre vi de fama mundial, el madeira, del nomde l’illa atlàntica. La vinya representa en aques-ta illa un quart de la superfície cultivada, sovintaprofitant estretes feixes que fan pintoresc elpaisatge; se situen al nivell del mar o entre 350i 600 m d’altitud. Com s’escau amb el porto, éstambé un «descobriment» britànic. El costum debeure madeira va ser heretat, a més, pel pri-mers nord-americans, a l’època colonial: nomancava a les cases benestants de la Nova An-glaterra, de Boston, Filadèlfia, Charleston, Nova

York: com s’escau amb altres vins i licors, escreia que el llarg viatge en vaixell millorava lesqualitats del vi. Encara avui, els Estats Units,amb els països escandinaus, són els principalsimportadors de vi de madeira.

El madeira és un vi licorós i dolç, un vi dolçnatural amb afegit d’alcohol. Es fan servir lesvarietats verdelho, boval, cerceal (sercial, quedóna el madeira més sec) i malvasia. S’elabo-ra fent escalfar el most a 49-54º pel sistema ano-menat estufagem, als cellers escalfats o estufas.Després s’envelleix en bótes de roure 18 me-sos. La seva oxidació i la fusta en produeix unesaromes molt típiques i inconfusibles.

Hi ha diversos tipus de madeira, que van delmolt sec al molt dolç, del pàl·lid o de color depalla (Rainwater) al fosc o daurat (Malmsey).Els diversos ceps donen nom a madeires ca-racterístics: sercial, verdelho, boal (ambdós migdolços) malvasia o malmseu, els més dolços.

El Madeira també és present a la cuina i enl’elaboració de postres. Segons el tipus, es potdegustar a temperatura ambient o refredat.

En enologia, es fan servir els termes de ma-deritzar, maderització i maderitzat. La maderit-zació és l’oxidació d’un vi, en general blanc–però també rosat a causa de l’envelliment enfusta; es pot aplicar de forma negativa, quan lamaderització no és la qualitat cercada en el vi.Aquesta oxidació es pot produir per haver es-tat exposat massa temps a temperatures altes.El vi blanc, fruit d’aquest procés, agafa un co-lor ambre clar amb reflexos daurats, mentre queel rosat l’agafa de teula. La maderització és con-siderada un defecte greu del vi.

El portoi el madeira

Gastronomia


JaumeFàbrega«Bona Vida»http://blocs.mes -vilaweb.cat/jau -mefabrega

La macedònia –nom que es refereix a ladivisió d’aquest país– és una barreja defruites. També se’n diu amanida o en-

salada de fruita.

ElaboracióRenteu en un recipient amb aigua els ma-duixots (si són frescos) i també les cireres;peleu els préssecs i les taronges, i feu-nedaus, havent-ne tret primerament, de les quecalgui, el pinyol. Poseu-ho tot en un bol, afe-gint-hi les fruites congelades. Afegiu-hi elporto. Ho podeu guardar a fora fins al mo-

ment de servir, quan les fruites congeladesno siguin dures. O bé deixeu-ho a la neveraun temps prudencial i serviu-ho fred.

Notes– S’hi poden afegir altres fuites: albercocs,raïms (millor pelats i sense llavors), trossosde meló, plàtan, taronja, pera, poma, síndria,etc.– Al mercat hi trobareu fruites congelades ex-cel·lents per a aquestes postres fàcils d’im-provisar; n’hi ha al natural o amb sucres. Po-deu trobar maduixes, fruites vermelles, ba-rreges mediterrànies, tropicals, etc. Podendur meló a boles, préssec, albercoc, raïms,mango, etc. Si porten sucres no cal afegir-ne a la macedònia.

Ingredients

� 100 g demaduixots frescoso congelats (od’una barreja defruites congela-des)

� 100 g de cireres� 100 g de prés-secs� 1 taronja� 2 copes deporto ruby � Sucre o sacari-na al gust

Macedònia de fruita fresca amb portoLa recepta

Establiments

antics


Mai els tossencs s’haurien arribat a pen-sar que el rodatge de la pel·lícula Pan-dora y el holandés errante, als any cin-

quanta del passat segle, amb Ava Gardner, Ja-mes Mason i Mario Cabré, arribaria a projec-tar la població a una fama d’àmbit mundial.La presència d’artistes com els esmentats, alsquals es va sumar un gelós Frank Sinatra per-seguint la seva estimada Ava Gardner, va aca-bar d’arrodonir la llegenda popular sobre unapetita població de pescadors, que era una deles meravelles del litoral mediterrani. A partirde llavors, el turisme de classe s’hi va bolcar.

Però poc més de vint anys abans –el 1930–,Francisca, Maria i Josep Moré i Casas, tres ger-mans que havien nascut a pagès, es van ins-tal·lar a la vila on van obrir una taverna. Elstossencs hi anaven a comprar vi a granel i elspescadors, un cop acabada la feina, hi anavena beure el seu porronet. Més tard, es portavenel pa i el peix de casa seva i els tres germansels el fregien.

Durant la Guerra Civil els republicans ana-ven a buscar menjar per les masies, que sem-pre tenien alguna cosa per ells, i portaven elque havien aconseguit a Can Tonet perquè elsho cuinessin. No hi va haver mai cap proble-ma, sempre van ser molt ben considerats pertots. La taverna era com una mena de «casadel poble», on tothom, fos de dretes o d’es-querres, hi anava a fer un got de vi, a menjaro a passar l’estona i després se’n tornava a casaseva.

DE LA TAVERNA A L’HOTELA la postguerra, Tossa de Mar va ser una deles poblacions que més van practicar l’estra-perlo, per una banda, i el contraban, per l’al-tra. Les cales del costat de la vila, Pola, Give-rola, Llevadó i també d’altres, eren un conti-nu anar i venir de barques de pescadors que,durant la nit, recollien tabac d’altres embar-cacions per revendre’l en el mercat negre. LaGuàrdia Civil ja controlava però eren més elscontrabandistes que els vigilants i, és clar, sem-pre guanyaven els primers.

Als anys cinquanta, el rodatge i posteriorprojecció de la pel·lícula Pandora y el holan-dés errante va projectar Tossa arreu del món.

Van començar a arribar turistes, sobretot ame-ricans i anglesos, que primer s’allotjaven enalgunes cases particulars llogades, però des-prés es van construir els primers hotels. Elstreballadors de les obres anaven a menjar aCan Tonet i buscaven un lloc per dormir. Vaser aleshores quan els tres germans Moré vandecidir construir una fonda.

Amb la fonda muntada es feien casaments.En aquells temps els actes religiosos s’haviende celebrar d’hora perquè els nuvis pogues-sin agafar l’únic autocar que hi havia i quemarxava a les set de matí. Francisca Morè i Ca-sas va tenir tres fills i les dues noies, Carme iConsol Nualart i Morè, van entrar a treballar ala casa. Ambdues, quan es van casar, van mar-xar del negoci però, al jubilar-se Francisca i

Maria Morè i Casas, als anys 1980, van tornar,agafant aleshores les regnes de l’empresa, con-juntament amb el marit de Consol, Joan Fer-nández Aedo.

De fonda es va passar a hotel també als anysvuitanta del passat segle, i el portaven Carmei Consol Nualart, així com Joan Fernández. Elsfills de Consol i Joan, Joan Carles, Ricard i Da-mià Fernández i Nualart ja fa vint-i-cinc anysque hi treballen i seran els qui, en un futur, di-rigiran l’establiment; en el qual, al llarg de totaquest temps, s’hi han anat fent reformes, mo-dernitzant-lo i posant al dia les seves ins-tal·lacions. Dos dels tres germans FernándezNualart també tenen fills, però són petits i en-cara no saben si voldran continuar amb la tra-dició hotelera familiar.

Hotel TonetTossa de MarÉs un dels hotels més antics de Tossa de Mar. Les parets del

seu bar estan plenes de fotografies de la vila, de la pel·lículaque hi va rodar Ava Gardner, tot i que l’actriu no hi va anar mai

Història

La casa va tenirels seus iniciscom a taverna iel seu nom liprové de l’avidels fundadors,que es deia An-toni. A la taver-na, on hi anavenels pescadors,després s’hi vanfer menjars imés tard, a l’ini-ci de l’època tu-rística –que vaarribar als anyscinquanta mer-cès a la pel·lícu-la «Pandora y elholandés erran-te»– es va con-vertir en hostal.Des de fa mésde vint-i-cincanys és un hotelmolt conegut aTossa, en elqual s’hi han fetreformes permodernitzar-lode cares al tu-risme.

Origen1930FundadorsFrancisca,Maria i JosepMorè i CasasPropietariesactuals Consol i CarmeNualart i MorèTreballadorsRègim familiar ActivitatHotel i bar

TEXT I FOTOGRAFIA: JOSEP MARIA BARTOMEU

Escolta, aquell d’allà no és el bisbe?

– Sí que ho és.– I què hi fa aquí?

Bonaventura Codina Augeroles va néixer alocalitat selvatana d’Hostalric el 1785 i va es-tudiar a la Universitat de Cervera abans d’in-gressar, el 1804, a la Congregació de la Mis-sió dels Pares Paüls. A partir d’aquell mo-ment va començar a viatjar pels pobles deCatalunya com a missioner.

El 1816, quan tenia 31 anys, aquest sa-cerdot d’Hostalric va traslladar-se a Badajozper fer-hi classes de teologia. Després depassar onze anys en aquella ciutat extre-menya es va instal·lar a Madrid, on va col·la-borar en la creació d’una nova casa centralde la seva congregació, i també va acceptardirigir l’orde de les Filles de la Caritat.

El 1835, però, a causa d’una de les diver-ses guerres carlines que van marcar la his-tòria del segle XIX espanyol, BonaventuraCodina Augeroles va haver de fugir a Fran-ça, on es dedicà a la docència de la teologiadurant una temporada.

Aquest religiós no va tornar a Espanya finspassada més d’una dècada –concretament el1844– per fer-se càrrec, de nou, de les Fillesde la Caritat. Un any més tard, però, va tor-nar a marxar. En aquella ocasió va creuarl’Atlàntic primer per anar a Mèxic i, el 1846,també a Cuba, que aleshores era colònia es-panyola. Tant en un lloc com en l’altre, Bo-naventura Codina va fundar-hi establimentsde la seva congregació i de les Filles de laCaritat.

Quan només havia passat un any del seutrasllat a terres americanes, va haver deixar-les perquè fou nomenat bisbe de la diòceside les Canàries, on es va instal·lar el 1848.Aquest religiós d’Hostalric va fer-se acom-panyar en aquesta nova, i darrera, etapa dela seva vida pel sacerdot Antoni Maria Cla-ret, que aleshores ja era un dels preveresmés importants del país. Segons les cròni-ques, el bisbe Codina va tenir un paper clau

durant una epidèmiade còlera declarada al’arxipèlag el 1851, jaque, a causa de la faltade personal religiós isanitari als centres hos-pitalaris, es va encarre-gar personalment del’assistència de moltsmalalts.

Bonaventura CodinaAugeroles va morir aLas Palmas de Gran Ca-nària el 1857, quan te-nia setanta-dos anys.Poc després se’n va de-manar la beatificació ala Santa Seu.

Col.leccionismeHistòria


Patricia Ribera RieraDirectora

APRIMAMENT

Un mètode desenvolupat a França per un prestigiós especialista, basat en antigues tècniques orientals

Primeravisita

gratuïta

Com aprimar-se i mantenir-se amb un mètode natural, agradable, eficaçi durador. Es poden perdre de 15 a 18 kg en 9 setmanes.

• Sense passar gana • Sense agulles • Sense medicaments ni altres productes• Sense patir depressions. Amb massatges, digipuntura i una alimentació equili-

brada basada en principis energètics.

� 972 20 53 35 - Fax: 972 41 01 87C/Pare Maria Claret, 14, 2n 2a - 17002 GIRONA

BonaventuraCodina XAVIER CARMANIU

Gironins del segleXIX

XavierCarmaniuMainadéHistoriadori periodista

Els col·leccionis-tes de la capitalripollesa, aple-

gats al voltant delCercle Filatèlic i Nu-mismàtic de la vila,estan celebrant du-rant aquests dies laXXXVIII Exposició,que havent estat in-augurada ahir ro-mandrà oberta fins aldia 20, a la sala abatSenjust. Enguany esdedica als armers ri-pollesos, en home-natge a aquellcol·lectiu de profes-sionals que proveï-ren d’armes indretscom el Bruc, Girona,Figueres o Molins deRei, per citar-ne al-guns dels més cone-guts, immersos enaquella època queanava de 1808 a1814, i que fóra co-neguda com la Gue-rra del Francès o laGuerra de la Inde-pendència.

Dues conferèncieses van pronunciar enl’acte d’aquesta pre-sentació, la titulada«Les armes de foc deRipoll», per XavierSala i Aragó; i «La ba-talla de Ripoll», a cà-rrec d’Agustí Dalmaui Font. A més a més de la presentació dels se-gells, del matasegells i de la medalla, i rere elrepartiment d’un punt de llibre, fou lliurada aixímateix, la revista/butlletí de l’entitat, que a ban-da de diverses informacions sobre els partici-pants i la l’associació, ofereix aquests estudis:«L’esforç bèl·lic de Ripoll», d’Eudald Maideu;«Dos nous segells amb motius ripollesos», perAgustí Dalmau; «La guerra del Francès a Cata-lunya. Impacte postal», de Joan F. Molina; «Lesmedalles commemoratives de la batalla del Bruc(1808)», per Jordi Campderrós; i «Monedes en-cunyades durant la guerra de la Independèn-cia», treball de Joan Tarré.

El Cercle de Ripoll –una de les entitats mésactives de la seva localitat, i en el camp concretdel col·leccionisme igualment una de les mésdestacades del país– torna a ser especialmentsensible amb la història local i a recordar i glo-sar tants esdeveniments i personatges que handonat renom i prestigi a aquesta contrada giro-nina, bressol de Catalunya.

Per commemorar la present mostra han es-tat encarregats dos segells de correus persona-litzats que es dediquen als armers i a la batallade Ripoll del 1813. Pel seu compte, el matase-gells especial recorda una de les marques dels

armers i panytaires ripollesos, mentre que la me-dalla anual reprodueix el taller de barrinar ca-nons del diorama que hi havia al Museu, obrade Josep Mestres Cabanes.

Cal destacar, igualment, que avui dia 17 télloc en aquesta vila la trobada anual de les setsocietats filatèliques gironines, les quals seranrebudes per la presidenta del Cercle, CarmeFont, i la resta dels seus companys. Tots plegatsi abans del tradicional dinar de germanor po-dran gaudir d’una visita guiada als edificis mo-dernistes de Ripoll, per Agustí Dalmau.

UN PLANTER D’ESTUDIOSOSVoldríem subratllar, i el mateix lector se’n po-drà fer càrrec, l’erudició que els col·leccionistesd’aquestes dues branques clàssiques, la filatèliai la numismàtica, poden arribar a assolir ambl’estudi i el conreu d’ambdues especialitats, dig-nes i ben reconegudes auxiliars de la història.

A Ripoll indubtablement hi ha ben arrelada ides de fa anys un vertader planter d’aquests es-tudiosos de la història, que moltes vegades deforma no prou coneguda i gairebé anònima,arriben a desenvolupar uns treballs de recercai de conservació realment admirables i dignesd’aplaudiment.

Armers ripollesos

XavierRomero

Se celebra la trenta-vuitena exposició filatèlica i numismàtica,que es complementa amb una trobada d’entitats gironines


1

2

3

6

7

Tendencies


1Penélope &Mónica Cruz for Mango2Mango.3Marithé +FrançoisGirbaud.4Oxbow.5Venca6Mango.7Reef.8Sandrina Fasolifor Mango.9Torradas.

C/ Rutlla, 11 - 17002 GIRONA - Tel./Fax 972 20 34 23 | C/ Maluquer Salvador, 3 - 17002 GIRONA - Tel. 972 22 33 43 | Pl. Rector Ferrer, 4 - 17800 OLOT - Tel. 972 26 20 98

L’ART DEL DESCANS

Nou negrets«Deu negrets van anar a sopar, un d’ells es va asfixiar i en van quedar nou...»; amb lahistòria d’Agatha Christie com a excusa oferim nou propostes per vestir el color menysestiuenc però més elegant

ANA RODRÍGUEZ

8

4 5

9

Música


Bandes sonores

Novetats

OMFGGDiversosWarner Sunset

Aquestes si-gles volen dirOriginal MusicFeatured onGossip Girl, ésa dir, i en po-ques parau-les, la bandasonora deGossip Girl,una de les sè-ries de televi-sió revelació

del 2008 als Estats Units i que al nostre país Cua-tro emet els diumenges a la tarda. Creada pel ma-teix responsable d’OC –una altra sèrie de referèn-cia entre el públic adolescent– la banda sonora estan glamurosa com la sèrie. Aquest CD correspona la primera temporada i reuneix temes d’algunesde les bandes més representatives de l’escena «in-die», grups que causen furor sobretot entre els ado-lescents com The Ting Tings, The Kills, The Kooks,Phantom Planet –la formació que firmava el temacentral d’OC– The Republic Tigers, Junkie XL, TheVirgins, Crystal Castles i Nadia Oh. Lluís Poch

DVD en directe de The Killers

The Killers està preparant un DVD en directe quesortirà a la venda a finals d’any. La banda ha fetaquest anunci quan encara es troba en plena girade presentació del seu últim disc, Day & Age, enels concerts de la qual s’enregistren imatges quees podran veure en el DVD. A part d’això, The Ki-llers també ha confirmat la publicació d’un disc deversions –aquest sense data exacta– per al qual jahan gravat relectures de temes de Bright Eyes,Cyndi Lauper y Murray Head.

Mika: «Songs for Sorrow»El músic d'origen libanès Mika continua el repàs ala seva biografia en un nou àlbum, que sortirà a lavenda a la tardor i en el qual li ha arribat el torn al'adolescència; abans, el 25 de maig, estarà a lesbotigues Songs for Sorrow, un senzill de quatre can-çons gravades en acústic. Mika, que acaba de pas-sar per Madrid per punxar a uns pocs privilegiatsalguns temes d'aquest nou treball, no ha volgut re-velar detalls com el títol, però ha permès compro-var com la seva música segueix en la mateixa líniaque el seu àlbum de debut, Life in cartoon motion.

Morente i Tomatito al CCCBEl cantaor Enrique Morente i el guitarrista Tomatitoactuaran junts el 19 de maig al Hall del Centre deCultura Contemporània de Barcelona (CCCB) perinaugurar el XVI festival Flamenc Ciutat Vella de Bar-celona, que dóna l'alternativa als nous valors delflamenc com, en aquesta ocasió, Enrique Morentefill al costat de Juan Habichuela nét (20 de maig) iMari Ángeles Fernández, filla de Tomatito (21 demaig).

Els 5 mésvenuts

ESPANYA

1 � A las bue-nas y a lasmalas Rosana 2 = HannahMontana:The Movie BSO 3 � Sounds ofthe UniverseDepeche Mode 4 � Togetherthrough lifeBob Dylan 5 � Amor delalma RocíoDurcal

REGNE UNIT

1 = TogetherThrough LifeBob Dylan2 � The FameLady Gaga 3 � It’s not meit’s you Lily Allen 4 � FunhousePink 5 � I am SashaFierce Beyonce

ESTATSUNITS

1 � TogetherThrough LifeBob Dylan 2 = HannahMontana:The MovieSoundtrack 3 � UnstoppableRascal Flatts4 � Deeper thanrap Rick Ross 5 � The FameLady Gaga

TEMPS DE FLORS - TEMPS DE MOSQUESFES-LA VOLAR AMB LLIBERTAT PORTANT L’ADHESIU DE LA MOSCA DE GIRONA

I gaudeix amb ella intensament. Deixa’t impregnar per la seva fragància i seduir pels seus colors primaverals com la nostra terra. I volem així bojament tots plegats pels racons més bonics de la nostra ciutat.

PUNTS DE VENDA: PAPERERIA PAPIRONA (Hortes, 20), JAN COL·LECCIÓ (Ferreries Velles, 11), i també als ja habituals LLIBRERIA CARLEMANY, LLIBRERIA GELI i LLIBRERIA 22I també podeu tenir l’Auca de la llegenda de les mosques amb el nostre patró sant Narcís. Per tan sols el preu de 3€ mosca inclosa.

��

��

��

Guitarra en mà i amb els 40 anys espe-rant-lo al tombar de la cantonada, elnord-americà Ben Harper presenta

White Lies for Dark Times, el seu vuitè disc ennomés deu anys. L'àlbum inclou onze cançonsen les quals l’acompanya per primera vegadala banda The Relentless7.

Aquest nou disc sona indubtablement arock, encara que s’hi barregen diversos estils«i també conserva el so soul» d'altres treballscom el seu anterior Lifeline, segons va expli-car el mateix Harper. En la seva opinió, enaquest disc no falta ni sobra una sola nota,cosa que no pot dir d'altres treballs, però queja li va passar amb el seu àlbum anterior, una«línia a seguir» que espera poder mantenir enel futur. «Si no hi ha canvi, no tenim ni passat,ni present, ni futur», reflexiona Harper sobreles diferències entre els seus dos últims dis-cos, reflectides principalment en la substitu-ció de The Innocent Criminals –la banda quel’acompanyava en els seus dos treballs ante-riors– per The Relentless7.

Les seves cançons «parlen de moltes coses;d'amor, d’odi, de sentiments, emocions», en-cara que subratlla la importància que juga «lainterpretació» a l'hora d'entendre les seves lle-tres. «D'una mateixa cançó tu pots interpretarque va d'amor i un altre que es refereix a al-guna cosa totalment diferent, com en el temaFaithful remain (inclòs en el seu últim àlbum),on pots pensar que parla d'amor o creure queva sobre la fe. Depèn gairebé al 50% de comtoqui el tema l'artista i de com ho interpretiqui l’escolta», explica. De fet, «la gent escolta

un tema quan està a laseva habitació i ningú lipot dir què ha de pensarsobre ell. Això és el bo-nic», insisteix Harper.

El cantautor i guitarris-ta nord-americà defensaque les seves cançons«estan influenciades pertots els sons que escolto,per tota la música delmón». En la seva opinió,no hi ha «música dolen-ta» i sempre hi ha algunacosa que es pot aprendrede qualsevol artista, finsi tot dels qui surten deprogrames com Ameri-can Idol, versió america-na d’Operación Triunfo.

«Jo crec que tots haurí-em de gravar una cançóalmenys una vegada enla nostra vida», defensaHarper, qui admet queentre les seves influèn-cies es troben alguns delsmés famosos grups i ar-tistes del segle XX, comNirvana, Led Zeppelin,

Jimi Hendrix o fins i tot Bob Marley. «Però tam-bé estic influït per la música tradicional es-panyola, per Camarón, per exemple», afegeix.

En una època en què el més habitual és dei-xar diversos anys d'espai entre un disc i un al-tre, el també guanyador de dos Grammy as-segura no saber què el porta a ser tan prolí-fic. «Jo només em fixo en la meva música», as-severa, mentre subratlla que quan escriu lesseves cançons mai pensa en qui les escoltarà,ja que l'únic que intenta «és assolir el màximnivell de creació artística possible».

POLÍTICAMENT COMPROMÈSConegut també pel seu caràcter compromès–el 2004 va participar en la campanya «Votapel canvi», encapçalada per desenes d'artistesamb l'objectiu d'evitar la reelecció de GeorgeW. Bush– Harper es mostra confiat que l'arribada del nou president dels EUA, Barack Obama, servirà perquè Amèrica es redimeixi d'alguns dels seus pecats. Harper defensa la decisió de molts artistes de manifestar la sevaopinió, ja que «tothom parla i la seva veués només una més en un cor de milions deveus».

«On està el problema d'assegurar-te que lateva opinió sigui escoltada?», es pregunta l'au-tor de temes com In the colors, qui va posarcom a exemple el líder de la banda irlandesaU2, Bono. «Tenir relació amb les Nacions Uni-des el fa ser més escoltat i, en comptes de te-nir un sol micròfon, té milers de persones pen-dents del que diu. I això posa nerviós a al-guns», diu.

temps foscosMentides per a

Ben Harper acaba de publicar el seu vuitè disc, titulat«White Lies for Dark Times», que ha enregistrat al costat

d’una banda nova, The Relentless7

TEXT: ISABEL LAGUNA FOTOGRAFIA: CHEMA MOYA

La Duda

Director: John P. Shanley.Intèrprets: Meryl Streep, Phi-lip Seymour Hoffman.Distribuïdora: Disney.Durada: 105 minuts.Un text esplèndid sobre te-mes particularment espino-sos que Shanley posa enimatges amb habilitat, però

que no aconsegueix transcendir els seus orígensteatrals. No cal dir que el duel entre Hoffman iStreep és d’antologia, però també brilla AmyAdams amb la seva habitual intensitat. Peca d’a-cadèmica, sí, però val realment la pena. P. P.

The Code

Director: Mimi Leder.Intèrprets: Antonio Bande-ras, Morgan Freeman.Distribuïdora: DeAPlaneta.Durada: 104 minuts.Una de lladres, aparencesque enganyen i girs impossi-bles que segueix al peu de la

lletra tots i cadascun dels tòpics d’aquest tipus deproductes. Leder té ofici, d’això no hi ha dubte,però el final s’olora de lluny i tampoc no hi ajudagens que Freeman i Banderas s’interpretin a ellsmateixos. El triangle interpretatiu es complementaamb una Radha Mitchell que mereix papers demolta més categoria. P. P.

Valkiria

Director: Bryan Singer.Intèrprets: Tom Cruise, TomWilkinson.Distribuïdora: DeAPlaneta.Durada: 123 minuts.No s’acaba d’entendre lacampanya de desprestigi que

es va engegar contra aquest notable thriller desuspens que manté molt bé el ritme narratiu, acon-segueix esquivar amb elegància el handicap d’ex-plicar una història de final conegut i que, a més,està molt ben interpretat, amb Cruise al capdavant.Fins i tot hi ha escenes, com la primera trobadaamb Hitler, realment magnífiques. P. P.

Tot el cinema nord-americà, inclòs el mésaparentment inofensiu, és polític. No ésuna afirmació gratuïta; al llarg de la seva

història, el cinema ha estat el millor mirallpossible de crisis econòmiques, febres anti-comunistes, tensions socials, amenaces nu-clears i guerres il·lícites. Però les pel·lículesobertament polítiques, enteses com a gène-re, també existeixen, i els seus múltiples res-sorgiments sempre s’han degut a afanys dedenúncia o a la necessitat de compromís dela indústria. Gràcies a George W. Bush, viuun momentd’esplendor,però la incòg-nita és saberquè passaràdurant el man-dat de BarackObama.

Quan, l’11de setembre de 2001, els atemptats contraNova York i Washington feren caure els pi-lars de tota una manera d’entendre el món,el cinema en fou un dels principals afectats.Els atacs provocaren la suspensió d’estrenesi una involució tan des del punt de vista vi-sual com conceptual: només així s’entén l’in-sistent ocultisme de les Torres Bessones (arri-bant a retirar un tràiler de Spider-man per-què hi apareixien) o el retorn a la pitjor ma-nifestació de les gestes bèl·liques dels 80, coma Tras la línea enemiga. Però, a diferènciadels temps de Reagan, la complicitat de la in-dústria amb les decisions de Bush durà poc,i de mica en mica els contraris al règim acon-seguiren exportar el seu missatge. Només així

s’explica que pel·lícules tan agosarades comUnited 93, Redacted o En el valle de Elah tin-guessin una distribució normalitzada i, espe-cialment el primer cas, un cert impacte en ta-quilla.

Així, l’única herència positiva del mandatde Bush ha estat la resurrecció definitiva delmodel de thriller polític dels anys setanta, aracorregit i augmentat per donar resposta a l’o-rografia ideològica del nou ordre global. Ésper això que El dilema, Zodiac, Syriana, Mi-chael Clayton, Red de mentriras i fins i tot la

saga dedicada a Jason Bourne difuminen lesfronteres identitàries i converteixen les cau-ses i efectes dels conflictes mundials en untrencaclosques farcit de multinacionals, es-pies sense amo i obscurs interessos particu-lars.

A la darrera pel·lícula de James Bond, perexemple, els dolents ja no treballen per alsgoverns, sinó que són espectres adinerats queaspiren a la omnipotència. El cinema políticactual, per tant, s’assembla més al que prac-ticaven Sidney Pollack i Alan J. Pakula als 70,com ho demostren les recents La sombra delpoder i The International, que a les dèriespropagandístiques de Tony Scott i GeorgeCosmatos.

El retornd’un model

La política sempre ha estat present en la història del cinemanord-americà, amb un gènere específic que va ressorgint a

causa d’un afany de denúncia o de compromís de la indústria

TEXT: PEP PRIETO

DVD

GRUP 22 / Tel. 972 22 14 30 fax 972 21 57 02 • llibreria 22 / llibreria&quiosc 22 / còmics 22 • Girona · c/e [email protected] www.llibreria22.net

Cinema

Bandes sonores

NotoriousDiversosBad boy / Fox

Banda sonorade la pel·lículabiogràfica so-bre el raperChristopherWallace, mésconegut com aNotorious BIG,un dels músicsmés influentsdel hip hop, ques’estrenarà a fi-

nals de mes. La pel·lícula narra l’ascens d’aquest can-tant, sorgit dels carrers més marginals de Brooklyn ique en poc temps es va convertir en l’abanderat delrap de la costa est. Fa poc més d’una dècada, quancomençava a assaborir l’èxit, va ser assassinat a la sor-tida d’una festa de lliurament de premis. La banda so-nora recupera alguns dels seus temes, entre els quals,un parell de maquetes i un curiós duet amb el seu fill.També inclou col·laboracions amb Jay-Z, el grup BoneThugs-N-Harmony, Puff Daddy o Lil’ Kim i el tema prin-cipal de l’score de Danny Elfman. Lluís Poch.


Resurrecció d’un gènereL’única herència positiva del mandat de

George Bush ha estat la resurrecció definitivadel model de «thriller» polític dels anys setanta

Patricia Ribera RieraDirectora

APRIMAMENT

Un mètode desenvolupat a França per un prestigiós especialista, basat en antigues tècniques orientals

Primeravisita

gratuïta

Com aprimar-se i mantenir-se amb un mètode natural, agradable, eficaçi durador. Es poden perdre de 15 a 18 kg en 9 setmanes.

• Sense passar gana • Sense agulles • Sense medicaments ni altres productes• Sense patir depressions. Amb massatges, digipuntura i una alimentació equilibrada

basada en principis energètics.

� 972 20 53 35 - Fax: 972 41 01 87C/Pare Maria Claret, 14, 2n 2a - 17002 GIRONA

Aprimar-se definitivament d’una maneranatural, ràpida i duradora.La ciutat de Girona disposa d’un centre d’aprimament Holovital. A través d’un mètode naturalutilitzat a França des de fa 15 anys en més de 55 centres i basat en antigues tècniques orientals,Holovital aconsegueix reduir el sobrepès sense patir gana i ajudant el pacient a incrementar el seubenestar general i el seu control d’ansietat.

Holovital té unes modernes instal·lacions al mateix centre de la ciutat de Girona.

Holovital

El centre de tractaments natu-rals Holovital va ser creat el1994 a Barcelona per Ana

Geli. A través d’un mètode comple-tament natural utilitzat a França desde fa quinze anys en més de 55 cen-tres i basat en antigues tècniquesorientals, Holovital aconsegueix re-duir el sobrepès.

Des de setembre de 2003 Holovi-tal s’ha establert a la ciutat de Gi-rona, al carrer Pare Maria Cla-ret, 14 2n 2a, des de l’abril de 2005també els ofereixen les seves ins-tal·lacions, on Patricia Ribera i el seuequip ja han solucionat el problemade sobrepès de molts homes i dones.

El mètode

És un mètode molt antic en les so-cietats orientals, que hem adaptat alsistema alimentari d’Occident. És untractament tàctil, basat en antiguestècniques orientals que consisteix enlleugeres pressions digitals sobrepunts concrets del cos; no s’utilitzenni agulles ni medicaments ni aparells.Activem els punts reflexos d’un òr-gan i regulem el funcionalment de totl’organisme mitjançant aquestspunts.

Amb aquestes sessions, s’aconse-gueix treure la gana, l’ansietat i regu-lar l’organisme perquè realitzi millortotes les seves funcions. Durant eltractament millora la pell, el cabell,les ungles, la persona dorm millor, esnormalitzen els paràmetres de co-lesterol i de glucosa, si estan alterats,i en els casos de menopausa es re-dueixen notablement les sufocacions,així com els dolors articulars.

Com a complement a la digito-puntura, és necessari seguir una die-

ta sana que cobreixi totes les neces-sitats nutritives amb el mínim aportde greixos.

Una dieta que, com que es treuenl’ansietat i la gana, no costa gens deseguir, sense carències, rumiada per-què la persona mantingui un to aní-mic òptim. Es proporciona una llistad’aliments naturals de la dieta medi-terrània que inclouen fruita, verdura,carn i peix; tot triat i combinat en fun-ció del tipus de pacient.

Els resultats

Depenent de cada cas el pacientpot sotmetre’s a un tractament curt(de 4 a 6 setmanes) en el qual és pos-sible perdre entre 8 i 10 quilos, o unde llarg (de 9 setmanes) en el qual espoden rebaixar de 15 a 18 quilos,sempre seguit d’una fase de mante-niment de 3 setmanes, que tenencom a finalitat estabilitzar el pes ad-quirit. Finalitzat el procés, vostè po-drà tornar a menjar normalment sen-se guanyar pes.

És un tractament que poden se-

guir dones (fins i tot aquelles que estroben en període postpart –semprei quan no estiguin alletant–), homes inens a partir dels 18 anys d’edat, sen-se contraindicacions. Amb dietesadaptades a persones amb diabetis ovegetarianes.

Es tracta d’un mètode que té encompte el binomi cos-ment, ajudantels pacients a incrementar la sevaautoestima, el benestar general i elcontrol d’ansietat. Per a Holovital, elmés important és la salut de la per-sona.

A Holovital Aprimament, els re-sultats són ràpids i duradors. Les nos-tres tècniques són saludables. Aju-dem a portar un control sobre el cos,

i, el que és més important, a tro-bar-se més dinàmic i amb més ga-nes de viure.

Holovital té les seves ins-tal·lacions situades al c/ Pare Ma-ria Claret, 14 2n 2a. Aquesta ésuna bona opció per a aquellespersones que es vulguin aprimarsense passar-ho malament ni pa-tir gana, i a la vegada gaudir d’unbon estat de salut i optimisme.

APRIMAMENT

diumenge 17 de maig de 2009 dominical · 2009. 5. 17. · per grÈcia. l’art a catalunya als...

Documents