7/29/2019 29 -maig- 2009

1/28

1

3a poca - nm. 29 -maig- 2009

Editorial

Verges celebra el seu 1.050 aniversari

El primer esment s de l'any 959, Villa Virginibus. El seu terme t una extensi de9,06 km2 i presenta dues rees ben diferenciades:

- La septentrional, laspra, amb petits turons (lalada mxima, puig Rodon, 65 m),

7/29/2019 29 -maig- 2009

2/28

2

contraforts de la serra de Valldavi. Shi localitzen els cultius de sec (cereals, vinya ioliveres).- I la plana alluvial, eminentment hortcola i fruitera, que inclou els terrenys guanyatsal Ter, la mota i les plantacions darbres que la defensen de les seves avingudes. Latravessen el rec del Mol (de Sentmenat) i el rec de lEstany Canal que desguassa

desprs al mateix rec.

Limita al nord i a lest amb la Tallada, al sud amb Foix, Ultramort i Serra de Dar, al'oest amb Foix i Jafre, i al nord-oest amb Garrigoles. La creuen dues carreteres, unade la Bisbal dEmpord a Figueres i laltra de Torroella de Montgr a la Nacional II. Uncam venal porta fins a Garrigoles.

Verges fou construda sobre un petit pujol de 23 m dalt. Leconomia s agrcola iramadera amb mercat setmanal a la plaa Major i la completen, ja des de ledat

mitjana, bons artesans, laprofitament de les aiges del rec de Sentmenat avui elmol est inactiu, i les indstries agroalimentries i de la construcci. La poblaci vacrixer molt a finals del xviii i el xix. Avui es mant estable. Les dades anteriors amitjan segle xx sn orientatives per lesdiferncies en la confecci dels censos: 353habitants lany 1718, 554 lany 1787, 1.154 lany 1860, 1.021 lany 1900, 1.202 lany1930, 1.103 lany 1960 i 1.195 lany 2008. Forma part de la comarca del BaixEmpord, al Baix Ter.El nucli histric est encerclat per la muralla: al nord la plaa Major, amb un llen de

muralla, dues torres molt ben conservades i una porta dentrada al recinte; al sud elcarrer del Rec del Mol; a l'est el carrer Valls; i a loest carrers com el Riboss o el del'Esglsia,veritables supervivents medievals, que condueixen a la porta oest.El castell fou enderrocat a finals del segle xix, en quedar el mur de la part nord. A laresta shi constru un edifici que ubicava lajuntament, els jutjats, les escoles i lescases dels mestres. Les escoles es traslladaren lany 1971 i ledifici fou reformat lany1990.El campanar s el signe didentitat de la poblaci. Lesglsia parroquial de Sant Juli iSanta Basilissa, s. xii-xiii / xvii-xviii i xx , en qu fou restaurada i ampliada per

larquitecte giron Rafel Mas, conserva labsis romnic, completat amb un arctriomfal. Es restaur la part central i sampli amb un estil modernista, amb arcsgtics decorats amb colors vius i brillants.Leixample de Verges, condicionat per les inundacions del Ter, va crixer en duesdireccions: nord i est. A extramurs, a la plaa Major, hi ha una casa amb porxos delssegles xvii i xix. Tot aquest barri, amb els carrers Major i del Bous, es cre en unaprimera fase dexpansi durant els segles xv-xvii. En una segona, est formada pelcarrer Migdia i altres parallels al nord, aixecats als segles xviii. Ambdues contenenedificis de caire popular dinters.

7/29/2019 29 -maig- 2009

3/28

3

El municipi comprn tamb el venat de la Vall. El formen dues masies fortificades,una esglesiola romnica i un mol, avui abandonat.La representaci de la Passi, la Process i la Dansa de la Mort. Molt anomenada, esrepresenta, des de fa segles, Dijous Sant. Hi participen dos grups de cinc personatges,lun porta torxes i laltre dansa al so dun tabal. Representen la mort amb la dalla-, el

que som amb un atuell amb cendra, i el temps que fuigamb un rellotge sensebroques. Els seus orgens poden remuntar-se al segle xiv en qu la pesta feia estralls.Altres hiptesis lapropen a lesperit de la contrareforma i el judici final. En un cas oaltre d'arrels medievals, s nica als Pasos Catalans.La Festa de la Sopa no s tan coneguda. pat popular, tamb dorigen medieval, en elqual els senyors feudals convidaven el poble. Se celebra els dimarts de carnaval.Verges conserva avui restes vives de la seva esplendor medieval, lorgull i record delsseus personatges illustres i una viva tradici cultural que mantenen, entre daltres,lAssociaci de la Process de Verges, la comissi de festes i la Coral Vergelitana.

Consell de redacci

Notcies

Cala Montg.

Els ajuntaments de Torroella de Montgri de l'Escala han arribar a un acord perfer-se crrec dels serveis que shan deprestar, sobretot en seguretat ivigilncia, en aquest paratge quepertany a ambds termes, al lmit entrel'Alt Empord i el Baix Empord.Torroella s'encarregar de la seguretat,

neteja de laplatja, lesconcession

s i la casetade

salvament,i l'Escala

assumir la neteja del passeig i el servei

de socorrisme; i en cas durgnciapodran actuar-hi els cossos de seguretatde lEscala.

Els respectius alcaldes, Joan Margall iEstanis Puig, van fer palesa la bonasintonia que hi ha entre les duesadministracions.

La llevantada de Nadal pos aldescobert galeres de fa ms de dos milanys.

En uns estudis fets per localitzar anticsports a la costa, des de Roses a l'Estartit,shan detectat ms de dues-centes

restes denaufragis,

fins aradesconegu

des.

http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num29/n2.jpg','Galera%20fen%C3%ADcia',450,296,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num29/n1.jpg','Cala%20Montg%C3%B3',450,301,1,0);

7/29/2019 29 -maig- 2009

4/28

4

Pertanyen a lpoca fencia, grega iromana i ara han estat posades aldescobert pel fort temporal de mar deSant Esteva passat.

Actualment hi ha al litoral catal uns 800jaciments de diverses poques. La majorconcentraci s a les comarquesgironines (358), al Tarragons (99), alMaresme (81), al Baix Ebre (77) i alMontsi (58).

La mar de mirades. Exposici a CanQuintana Museu de la Mediterrnia dedivuit artistes del centre Vallgrassa.

Com a resultat de la collaboraci entreel centre experimental de les artsVallgrassa, del parc del Garraf i el Museude la Mediterrnia, divuit artistescollaboradors daquell centre exposen laseva obra a Torroella. Una mostra

similar, enaquest casdartistesque hanexposat aTorroella,ho fan alcentre Vallgrassa amb lobjectiudestablir un pont cultural amb llursprojectes creatius entre persones iterritoris del Mediterrani.

La crisi econmica actual: causes,

evoluci i superaci, al Palau Solterra.

La conferncia, a crrec del Dr. enCincies Econmiques Fulgencio Muoz

Espn, inaugur el VI Cicle dHistria iHumanitats organitzat per la FundaciVila Casas. Ricard Juli i Joan Margallinauguraren lacte.

El conferenciant dissert sobre lapoltica, que fixa els objectius, i lapoltica econmica sectorial,instrumental. Els cicles deldesenvolupament econmic: elcreixement (plena ocupaci, laconstrucci va tenir al nostre pas unefecte multiplicador) estabilitat(distribuci de la riquesa) i recessi.La situaci, agreujada per la crisi

financera ibancria iaccentuada

per actiustxics, fonsde risc, i pelfet de

finanar-se amb crdits a curt termini,obtinguts amb gran facilitat i a baixa taxadinters, inversions i hipoteques a llargtermini. Reactivar leconomia: com?

1. Ajudes a la banca que no hatancat laixeta, no hi ha aigua!

2. Ajudes a leconomia real, atravs del crdit de la banca

oficial per garantir prstecs.3. I mesures de caire

internacional.

La conferncia fou seguida amb moltaatenci i es van fer nombroses lespreguntes al finalitzar.

http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num29/n3.jpg','Vallgrasa%20a%20Torroella',450,301,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num29/n3.jpg','Vallgrasa%20a%20Torroella',450,301,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num29/n4.jpg','F.%20Mu%C3%B1oz%20al%20Solterra',450,301,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num29/n3.jpg','Vallgrasa%20a%20Torroella',450,301,1,0);

7/29/2019 29 -maig- 2009

5/28

5

Un bili de dlars per ajudar pasos ianimar el comer.

Amb lobjectiu de superar la crisieconmica, els lders mundials del G20,

que inclou els pasos ms desenvolupatsi els emergents, van establir un acordque contempla una reforma del sistemafinancer, aix com la creaci dunfonsd'un bili de dlars(aproximadament 750.000 milionsd'euros), per ajudar els pasos ambproblemes i reactivar el comer mundial.Es va acordar aix mateix la lluita contrael secret bancari i la publicaci de la llistade 25 paradisos fiscals que no

collaborencontra

l'evasifiscal i el

blanqueigde diners.

Vanreiterar elcomproms de reformar els fons d'altrisc, controlar les agncies dequalificaci de riscos, establir un sistemainternacional comptable ms idoni per ala claredat de les seves informacions, ique l'esfor fiscal que estan portant aterme els pasos del G-20 aportar a

l'economia mundial 5 bilions de dlarsaddicionals fins a finals del 2010.En el comunicat final s'assenyala queaix ajudar a augmentar la produccimundial un 4%.

El futur dels terrenys i installacions delantiga base de Loran a lEstartit.

La Comissi de Defensa del Congrs vaaprovar que es venguin els terrenys i lesinstallacions de l'antiga base Loran al'Ajuntament de

TorroelladeMontgr,en elstermesms favorables que estableixi la llei, perfer possible la seva rehabilitaci ireconversi en bns d'equipament id'inters natural per al municipi i tota la

comarca.

Els pares del jove francs de 17 anysque va morir a l'Estartit en caure-li unaporteria a sobre reclamen unaindemnitzaci de 270.000 euros al'Ajuntament.

El trgic accident va passar lany 2007 enun espai polivalent municipal a l'Estartit.El jove i el seu germ van baixar a jugar afutbol i una de les porteries, que noestava fixada al terra, va caure al cap dela vctima. Els pares diuen que, fins ara,s'han sentit ignorats. Com que ning elsha dit res, han contractat un advocat.Viuen a Baraqueville, a Occitnia, i

ladvocat va presentar una reclamaci deresponsabilitat patrimonial al'Ajuntament, donat que lespaipolivalent no complia les mesures deseguretat necessries, que la porteria noestava fixada al terra i que laresponsabilitat s de l'Ajuntament. Elconsistori no defuig la responsabilitat i

proposa que es negocin les quantitats

http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num29/n6.jpg','La%20base%20Loran%20a%20L%C2%B4Estartit',450,301,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num29/n6.jpg','La%20base%20Loran%20a%20L%C2%B4Estartit',450,301,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num29/n6.jpg','La%20base%20Loran%20a%20L%C2%B4Estartit',450,301,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num29/n5.jpg','Portada%20The%20Times',450,338,1,0);

7/29/2019 29 -maig- 2009

6/28

6

demandades, ja que la companyiaasseguradora mant que hi ha unaconcurrncia de culpes entrel'Ajuntament i el noi; asseguren que eljove es va penjar de la porteria i va tenir

una part de culpa en el sinistre.

La Biblioteca Pere Blasi de Torroella deMontgr dobla els prstecs i els usuarisen dos anys.

Des que la Biblioteca Municipal vainaugurar les noves installacions haaugmentat progressivament tant enprstecs com en usuaris. De 1.800prstecs el maig del 2007 sha passat a3.800 el mar del 2009. Pel que fa alsvisitants, han augmentat un 10% i hanarribat a la xifra de 3.500 usuaris cada

mes.Tenint en

compte

que lapoblaci

s de11.000

habitants,es pot valorar positivament levoluci dela Biblioteca Pere Blasi.Qualitativament tamb ha ampliat el seuventall de serveis. Shan fet activitats per

promocionar la lectura, com lhora delconte per a infants i adults, o lactivitatestrella: el club de lectura, on hi haapuntades unes 20 persones. Han passatper la biblioteca escriptors com SalahJamal, Joaquim Pijoan o Miquel Martn.La Biblioteca collabora regularment ambdiferents rees de lAjuntament per

poder difondre la carta dels seus serveis,

com la fira de Terra de Pirates delEstartit, Mediterrnia Mar Obert,exposicions o lactivitat de Poemes delMn, que es va celebrar el 23 dabril,diada de Sant Jordi, a Can Quintana

Museu de la Mediterrnia.

Jos Luis Rodrguez Zapatero ha dut aterme una remodelaci del seu Govern.

El president ha informat que la ha dut aterme per donar un "nou impuls a lagesti de la crisi, que entra en una fasedecisiva ".Sn els nous ministres: Elena Salgado,Economia i vicepresidenta segona;Manuel Chaves, Cooperaci territorial ivicepresident tercer; Jos Blanco,Foment; Trinidad Jimnez, Sanitat iPoltiques socials; Angel Gabilondo,Educaci i ngeles Gonzlez-Sinde,Cultura.

El cap de l'Executiu s'ha mostratconvenut que es podran afrontar elsreptes "amb un nou impuls i msfortalesa", la prioritat de lluitar contra lacrisi econmica i, la segona prioritat, lapoltica territorial, al ms alt nivell.Ha justificat el nomenament de Chavespel seu coneixement autonmic icapacitat d'interlocuci i negociacipoltica. Ser l'encarregat de negociar eldesenvolupament dels Estatuts, entre

ells lestancat Estatut de Catalunya.

http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num29/n7.jpg','Biblioteca%20Pere%20Blasi',450,338,1,0);

7/29/2019 29 -maig- 2009

7/28

7

Llus Llach, nou director de la processde la "Dansa de la mort" de Verges, enun projecte de tres anys.

En un escenari al bell mig de la plaa

Major s'ha representat el misteri de lapassi i mort de Jesucrist, amb diferentspassatges de l'Evangeli, textos moltantics retocats al llarg dels anys.Acabada la representaci, comen laprocess formada per encaputxats,centries romanes, manages i la Dansade la mort, amb els cinc esqueletsavanant al ritme d'un tabal.

Declarada Festatradicional dintersnacional lany 1983,amb ms de 400anys dhistria,Verges s`ha bolcaten la process, queha necessitat unes

800 persones en laseva preparaci i haconvocat ms dun miler despectadorspels carrers i places de la poblaci.Enguany, el protagonisme se l'ha endutel projecte de renovaci iniciat per LlusLlach, amb els canvis introduts en lailluminaci que incrementa el seuaspecte medieval-, la renovaci del

vestuari, de lescenografia i la musical,amb diversos Agnus Dei i una simfoniade Xostakvitx.Tot i les diferents novetats, que cerquenla seva renovaci i el mantenir-la msviva, si cap, la Dansa de la mort,avanant al ritme de tabal, continuasilenciant el pblic per all on passa,

recordant el dest que, tard o d'hora,arribar a tothom.

Bellcaire dEmpord i Bandera deCatalunya.

Per segon any consecutiu no sharepresentat a l'entorn del castell-palaude Bellcaire d'Empord l'escenificaci deBandera de Catalunya dEsteve Albert,per diferncies entre la direcci i l'equipde govern municipal.Una obra teatral en la qual els castells deBellcaire i de Torroella de Montgr esmiraven desafiadors i servien detestimonide latremendalluitaentre lamonarquia catalana

i els comtes emporitans. Una tradici detot lEmpord, que va cam dedesaparixer?

LEstartit: consolidaci definitiva de lamuntanya i millores dels seus carrers.

La muntanya de lEstartit es va

esllavissar lany 1994, fa ja 15 anys.L'Ajuntament ha decidit refer el projecteper reduir-ne limpacte visual i el seucost. L'Institut Geolgic de Catalunyaelaborar l'estudi geolgic de la zona dela muntanya del Molinet, mentrel'empresa pblica Geocat s'encarregarde la redacci del projecte deconsolidaci de tot aquest espai, un dels

millors miradors de les illes Medes, que

http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num29/n10.jpg','Bandera%20de%20Catalunya',450,299,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num29/n10.jpg','Bandera%20de%20Catalunya',450,299,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num29/n10.jpg','Bandera%20de%20Catalunya',450,299,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num29/n9.jpg','La%20Dansa%20de%20la%20Mort',300,450,1,0);

7/29/2019 29 -maig- 2009

8/28

8

resta tancat des del novembre del 2001.Per altra banda, sha posat a licitaci elprojecte d'urbanitzaci de sis carrers del'Estartit: Roca Maura, Esglsia, PintorMascort, Eivissa, Vctor Concas i

avinguda de Roma, per 1.464.723 euros iun termini mxim d'execuci de vuitmesos.

Rescat amb helicpter duna dona, alcastell del Montgr.

Els Bombers de la Generalitat van feruna sortida d'emergncia a la zona delcastell del Montgr. Van rebre un avsd'un grup d'excursionistes que estavenfent una ruta per la zona del castell i unadona que anava amb el grup es varegirar un peu i no va poder continuar latravessia. Com que la dona era en unazona de difcil accs, hi va haverd'intervenir l'helicpter.

Xavier Ferrer, economista i politleg, vapresentar el seu llibreCal un exrcit perimposar la pau?.

Desprs de la seva presentaci aTorroella de Montgr en III Jornades depoltica internacional, Xavier Ferrer ho va

fer a Girona, a la salade la Farinera. I lapregunta queplanteja s: a Europal'interessa un exrcitcom per defensar lallibertat i laseguretat dels seusciutadans i per

exportar els valors

de la uni, o b, no tenen cura de ladespesa en defensa i se senten cmodeson els EUA i l'OTAN, si cal, ja els trauranles castanyes del foc. Hi varen intervenirLlus Falgs, director del programa Aqui

parlem de TVE, Narcs Gens, presidentdel Collegi de Periodistes a Girona,Josep Martinoy, redactor en cap dElPunt, i el propi autor del llibre XavierFerrer.

Mirades. I Festival de fotografia: Silenci.

Amics de la Fotografia s lentitattorroellenca a qui devem el que cadames es pugui visitar una exposici defotografia al claustre de lHospital. Haorganitzat aquest primer festival defotografia a Torroella de Montgr i alEstartit. Ha disposat de diversescollaboracions: de la Fundaci VilaCasas, consistent en la visita guiada al

seu Museu de Fotografia a Torroella; i deJoan ManelNavia, queorganitz untaller defotografia detres dies dedurada i untaller de

cmera depinhole, per anois i noies de 10 a 12 anys a CanQuintana.

Han estat sis les exposicions que shanpogut contemplar; quatre a Torroella:Jordi Gamero a la Capella de Sant

Antoni, Angel Vil al Claustre de

http://www.elpunt.cat/canals/entrevistes/article/3/17-politica/26710-lcal-un-exercit-per-imposar-la-paur.htmlhttp://www.elpunt.cat/canals/entrevistes/article/3/17-politica/26710-lcal-un-exercit-per-imposar-la-paur.htmlhttp://www.elpunt.cat/canals/entrevistes/article/3/17-politica/26710-lcal-un-exercit-per-imposar-la-paur.htmlhttp://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num29/n12.jpg','I%20Festival%20de%20Fotografia',417,450,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num29/n12.jpg','I%20Festival%20de%20Fotografia',417,450,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num29/n12.jpg','I%20Festival%20de%20Fotografia',417,450,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num29/n12.jpg','I%20Festival%20de%20Fotografia',417,450,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num29/n12.jpg','I%20Festival%20de%20Fotografia',417,450,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num29/n12.jpg','I%20Festival%20de%20Fotografia',417,450,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num29/n11.jpg','Cal%20un%20exercit',299,450,1,0);http://www.elpunt.cat/canals/entrevistes/article/3/17-politica/26710-lcal-un-exercit-per-imposar-la-paur.htmlhttp://www.elpunt.cat/canals/entrevistes/article/3/17-politica/26710-lcal-un-exercit-per-imposar-la-paur.htmlhttp://www.elpunt.cat/canals/entrevistes/article/3/17-politica/26710-lcal-un-exercit-per-imposar-la-paur.htmlhttp://www.elpunt.cat/canals/entrevistes/article/3/17-politica/26710-lcal-un-exercit-per-imposar-la-paur.htmlhttp://www.elpunt.cat/canals/entrevistes/article/3/17-politica/26710-lcal-un-exercit-per-imposar-la-paur.htmlhttp://www.elpunt.cat/canals/entrevistes/article/3/17-politica/26710-lcal-un-exercit-per-imposar-la-paur.html

7/29/2019 29 -maig- 2009

9/28

9

lHospital, Massimo Failutti a laBiblioteca Pere Blasi i Jordi Rafel alMuseu de la Mediterrnia; i dues alEstartit: Xevi Jaime Novo al ConsellMunicipal i Sandra March al Club Nutic.

Reprodum una frase del regidor JosepMaria Surroca i Sens: Felicitats i grciespel vostre treball i dedicaci al municipi.

Crdits per millorar infraestructuresturstiques.

Dotze municipis gironins rebran un totalde 34 milions d'euros en forma deprstecs amb un 0,5% d'inters. Erarequisit indispensable que la propostainclogus una inversi privada,relacionada amb el turisme, ambl'objectiu d'estrnyer la collaboracientre les administracions i el sectorprivat per assegurar la sostenibilitat i lacompetitivitat del sector.

A Torroella de Montgr, les inversionsconsistiran en la construcci d'un recintefiral i de congressos,equipaments per a platges i altresinversions a la via pblica, amb un costtotal de 2,4 milions . El crdit ser de2,2 milions .

La negociaci del finanamentautonmic.

El conseller d'Economia, Antoni Castells,ha dit que s'han reobert les conversesper parlar dels temes bloquejats delfinanament autonmic i que confia enque es pugui arribar a un acord desprs"dintroduir canvis substancials en el

model".

Desprs de la reuni amb la ministrad'Economia, Elena Salgado, haassenyalat que s'han obert viesdavan", dexploraci" i ara el que calfer s treballar

"de maneraimmediata,rpida i intensa "en el temarellevant, quesn els recursosque cal posarsobre la taula iha considerat

"obvi" que aquest increment ha d'anardestinat a les comunitats "que pitjorestan en el punt de partida.

VII Beques de recerca Joan Torr iCabratosa. Medi ambient i cinciessocials.

Al Museu de la Mediterrnia tingu llocla presentaci de les VII bequesguanyadores.En una primera sessi, ho fou la deltreball guanyador de recerca del mediambient. Savaluava lestat deconservaci i les propostes de gesti dela florasingular del

masss delMontgr i laplana delBaix Ter.Obrirenlacte el Sr.Marc Vidal, delegat de la Generalitat, iJoan Margall, alcalde de Torroella, que

assenyalaren la fita destimular els joves

http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num29/n13.jpg','La%20negociaci%C3%B3%20del%20finan%C3%A7ament',349,450,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num29/n13.jpg','La%20negociaci%C3%B3%20del%20finan%C3%A7ament',349,450,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num29/n13.jpg','La%20negociaci%C3%B3%20del%20finan%C3%A7ament',349,450,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num29/n13.jpg','La%20negociaci%C3%B3%20del%20finan%C3%A7ament',349,450,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num29/n14.jpg','Beques%20Joan%20Torr%C3%B3%20-%20medi%20ambient',450,321,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num29/n14.jpg','Beques%20Joan%20Torr%C3%B3%20-%20medi%20ambient',450,321,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num29/n14.jpg','Beques%20Joan%20Torr%C3%B3%20-%20medi%20ambient',450,321,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num29/n14.jpg','Beques%20Joan%20Torr%C3%B3%20-%20medi%20ambient',450,321,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num29/n13.jpg','La%20negociaci%C3%B3%20del%20finan%C3%A7ament',349,450,1,0);

7/29/2019 29 -maig- 2009

10/28

10

envers la investigaci i la conservaci delmedi ambient, agraren la tasca feta perXavier Quintana, aix com la destimar irecordar, un any ms, a Joan Torr iCabratosa. La seva famlia ms directa

acompanyava als nombrosos assistentsen aquest acte. La presentaci delstreballs an a crrec dels bilegs SandraSaura-Mas, Joan Font i Miquel Jover, quedetallaren les tasques realitzades i lesrecomanacions per als dos tipusestudiats de flora singular, brifits(molses) i angiospermes (margall...), enmolts casos nics en tot Catalunya.

El diumenge segent es va fer unasortida, des del Museu de laMediterrnia, per observar sobre elterreny la flora tan singular estudiadapels bilegs guanyadors de les beques.

La Coral Dalladalt, de lInstitut IESMontgr.

Finalitzada la presentaci de les Bequesde recerca Joan Torr, la CoralDalladalt(aix tot junt) de lIES Montgr

interprettres

canons: Ijo

mestimava

locell...Com a

Banderer de la Pau... i Qui la ballar laclavellinera.Bonica sorpresa molt aplaudida pelpblic assistent. Felicitats!

Lescriptor Jorge Bucay torna a Torroella

de Montgr.

Organitzat per la Llibreria el Cucut, i ambassistncia dun nombrs pblic,l'escriptor Jorge Bucay, juntament ambSlvia Salinas, es fu crrec de pronunciarla conferncia Seguir sin ti.

Han tornat al poliesportiu de Torroellados anys desprs de la seva anteriorvinguda. El motiu, la publicaci dun noullibre amb el ttol de la conferncia.Ha estat aquest un acte nic a laprovnciade Girona, itant elseditors comels autorsvarendemanar-ho per retrobar-se amb un pblicperfecte i amb una organitzaci dunainfraestructura impecable.

Una mirada antropolgica a les minesneoltiques de Gav, al Palau Solterrade la Fundaci Vila Casas.

Conferncia a crrec de Diana JuliLlobet, llicenciada en Antropologia Sociali Cultural per la Universitat de Barcelonai membre de l'equip del Parc Arqueolgicde les Mines de Gav.Actualment sen coneixen unes centboques de mina, i la sala ms gran t uns

6,5 metresd'altitud,

amb unasuperfcie

d'uns 16m. La

dimensi

http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num29/n15.jpg','Jorge%20Bucay%20i%20Silvia%20Salinas',450,301,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num29/n15.jpg','Jorge%20Bucay%20i%20Silvia%20Salinas',450,301,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num29/n16.jpg','Les%20mines%20de%20Gav%C3%A0',450,301,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num29/n15.jpg','Jorge%20Bucay%20i%20Silvia%20Salinas',450,301,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num29/n14b.jpg','Coral%20Dalladalt',450,301,1,0);

7/29/2019 29 -maig- 2009

11/28

11

del jaciment est estimada en unes 200hectrees, s a dir, uns 280 camps defutbol. Es van comenar a excavar faaproximadament 6.000 anys i la sevaexplotaci es va prolongar ms de 1.000

anys amb un nic objectiu: l'extraccid'un mineral de color verd, la variscita,utilitzada per confeccionar joies.Uns homes i dones que formen part dela nostra histria i el coneixement quetenien duna economia altamentespecialitzada. La seva subsistncia(aliments), tecnologia (mineria), hbitsculturals (ornaments, joies), medicina

(trepanacions, algunes amb signes desupervivncia), creences i simbolismes(enterraments a les mines jaexhaurides), aportaran llum a laconcepci actual de l'home del neoltic.Una comunitat avanada en el seuentorn que, no obstant, convivia en eltemps amb civilitzacions plenament

histriques del prxim orient i Egipte.

La diada de Sant Jordi a Torroella ilEstartit.

Si els infants representen el nostre futur,els carrers i places de Torroella forenlexpressi ms brillant de les nostresesperances.

Milersdinfants hicirculaven,reien,aplaudien igaudien enla diada delpatr de

Catalunya i dels estudiants, amb una

muni dactes, tant a Torroella com alEstartit, que resumim seguidament.

A Torroella:

2009, Any Joan Amades, destacatetnleg i folklorista catal.Activitats de lleure, al pati de CanQuintana, amb els nens i nenes de 1r a6 de Primria.

- Taller de punts de llibre i rac dellibres sobre Joan Amades, per a nens i

nenes de 1r i 2n.

- Pintem el mural Joan Amades a laplaa Quintana i Combis, per als de 3r 14t.

- Projecci de la pellcula El mn de JoanAmades i Sant Jordi, per als de 5 i 6. Alauditori de Can Quintana.

- Fira de llibres, roses i entitats, a laplaa de la Vila.

- Espectacle de teatre adreat als mspetits, de P3, P4 i P5 a la plaa de la Vila.

- I mona de Pasqua, de la pastisseria

Masvidal, per a tots, a la plaa de la Vila.

I per als menys joves:

- Simultnia descacs, a la plaa delMestre Rigau.

- Al Cine Petit: Espectacle de Playback a

crrec del grup Argent Viu del Recer.

http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num29/n17.jpg','Els%20infans%20a%20la%20Pla%C3%A7a',450,397,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num29/n17.jpg','Els%20infans%20a%20la%20Pla%C3%A7a',450,397,1,0);

7/29/2019 29 -maig- 2009

12/28

12

- A la plaa de la Vila, entrega del IIpremi El Clam de narraci breu SantJordi.

A lEstartit:

No menys seguida fou la diada de SantJordi a lEstartit. Va comenar amb:

- Festa de roses i entitats a la plaa delEsglsia.I segu amb la- Companyia Metromtic Teatre: TallersRecicletades de Sant Jordi.

I a la tarda:

- Contes pintats de Sant Jordi, animatsper un illustrador en directe, i

- Berenar de Sant Jordi, ofert per lapastisseria Brugus.

Poemes del mn, Pessics de cel, alMuseu de la Mediterrnia. I per afinalitzar la diada de Sant Jordi, resmillor que la lectura del poemari Pessicsde Cel, per part daltres vilatans,arribats daltres pasos que, estimant lanostra llengua, laprenen!

I han volgutfer-hopatent

participanten aquestacte de la

diada,llegint en tots dos idiomes, el seu

dorigen i el catal dadopci, uns

poemes de la seva terra, traduts pelspropis alumnes de catal.Lacte ha estat possible grcies alorganitzaci feta per lOficina de Catalde Torroella i pel Museu de la

Mediterrnia, i la collaboraci de laBiblioteca Pere Blasi i de lEscolaDAdults.Finalitz amb un tast de pastes que,portats de la seva cuina i tradici,endolciren la vetllada a la Biblioteca PereBlasi.

Alberto de Quintana i Pou hamort a

ledat de 53 anys.

Lesglsia de Torroella, tot i les sevesdimensions, es feu molt petita per acollirtots els que volem assistir a la missaexequial, que oficiaren el seu oncle Mn.Pou i Mn. Canyada. I recordar-lo enescoltar el cant de la Coral Dalladalt de

lInstitut IES Montgr, del qual eraprofessor, i les paraules transcrites delseu recordatori, que recull un curt dilegentre el poeta, el seu fill, i ell mateix. Filli nebot el llegien, per al nebot li fouimpossible acabar de fer-ho. El finalitzuna neboda, en un momentdincontenible emoci, que sentremtots els assistents.

El nostre condol a la mare, a lesposa, al

seu fill i als altres familiars i amics. I el

http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num29/n18.jpg','Poemes%20del%20mon',450,301,1,0);

7/29/2019 29 -maig- 2009

13/28

13

nostre record per a tu. Descansa en pau,Albert!

El romnic pornogrfic, del sincretismea la lli moral Conferncia al Palau

Solterra de la Fundaci Vila Casas.

Joaquim Jubert i Gruarts metgeespecialista en Neurologia (Universitatsde Barcelona, Pars i Montpeller) i anticprofessor del Collegi Universitari deGirona-Universitat Autnoma deBarcelona.El romnic pornogrfic no existeix com atal. Aquesta fou la seva contundentafirmaci. Els primers cristianscelebraven lEucaristia en domicilisprivats. Passats 3 anys de l'any mil,l'occident cristi es cobr d'una tnica

blanca,esglsies i

esglesioles

pintades deblanc. Latemuda fidel mn no

s'ha produt: s l'esclat de l'arquitectura ide l'art romnics. Els capitells snportadors de missatges, descenes del'Antic Testament (creaci d'Adam id'Eva, el diluvi universal, No, Daniel en

la fossa dels lleons...), i el NouTestament queda redut a la Nativitat, lafugida a Egipte i a escenes del judici finalque patiran els pecadors, presidit tot perun Crist viu, vestit, somrient i triomfant.En fora d'aquestes esglesioles, aCantbria, Astries, Palncia, Andorra,en els permdols (canecillos) , hi figuren

humans i animals exhibint els rgans

genitals i comportaments que avuianomenem pornogrfics. Quin paperjuguen? En resseguir-les, s possibleidentificar-hi una molt explcita llimoral: el pecat carnal s reprovable.

Com reprovables sn les deesses de lafecunditat (seela-na-gig), les festespaganes que pinta el Bosco, les sirenes,els genitals, la masturbaci, la sodomia.Aquesta era lli de la bblia en pedra.Larribada dels ordes monstics i lamajor cultura general feren que lesformes ms crues anessin convertint-seen simbliques.

Beques de recerca Joan Torr iCabratosa. Presentaci del treballguanyador en lapartat de cinciessocials.

A lauditori del Museu de laMediterrnia van dur a terme la

presentaci Antoni Roviras i Josep MariaRuf, primer tinent dalcalde. Aquestltim va destacar la importncia de les

beques,agra la

aportacide totes les

entitatsque hi

collaboreneconmicament i, a tots els assistents, laseva presncia. Seguidament el fillegMoiss Selfa feu lexposici del treballrealitzat sobre la toponmia dunmunicipi com el de Torroella de Montgr,amb una extensi de 65,91 km2, quecomprn el Montgr, la plana del Ter, la

zona litoral i les illes Medes.

http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num29/n21.jpg','Beques%20Joan%20Torr%C3%B3%20-%20ci%C3%A8ncies%20socials',450,301,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num29/n20.jpg','Rom%C3%A0nic%20pornogr%C3%A0fic?%27,450,301,1,0);

7/29/2019 29 -maig- 2009

14/28

14

La tasca incid sobre sis zones -la vall deSanta Caterina i Sobrestany, les Dunes, lamuntanya Gran, el Palau i els Cossis, lacosta del Montgr de lEstartit a calaMontg, la plana del Ter i el Mas Pinell i

finalment lEstartit i les illes Medes. Esferen enquestes orals i lestudi dels fonsdocumentals.Agra les moltes ajudes rebudes iespecialment la incondicional del seuamic Higini Arbuser. I invit a tots a lasortida que es feia el dia segent perconixer sobre el terreny la toponmiaestudiada.

Recital potic Vosts, nosaltres, msicai poesia, al Palau Solterra de la FundaciVila Casas.

Al Palau Solterra tingu lloc el recital depoesia i msica, amb les veus dInsGum i Ricard Juli, acompanyats pel so

de larpa de Meritxell Gama.Sn sobradament coneguts els mritsdels poetes i el so de larpa que elsacompanya, per hiafegirenquelcomms, quedon un

carcterms amical encara: el de recitar unespoesies sense cap preparaci, en funcidel nmero de la pgina del poemari,nmero que elegia un dels assistents i,encara ms, varen convncer a vuitpersones del pblic perqu fossin ells elsrapsodes; que escollissin la poesia del

seu autor predilecte. El premi era com

no, una rosa de Sant Jordi i elsaplaudiments forts i sincers, tant per alsrapsodes del pblic com per alsreconeguts per tots com a mestres.

Llegendes torroellenques.

El cor de lesglsia

Jaume Bassa

La llegenda que conto avui s molt

coneguda. Lexplica Pella i Forgas a laseva gran obra Historia del Ampurdn i larecullen la majoria descrits sobre lanostra esglsia de Sant Gens.El cor s situat a lentrada de ponent, decara a laltar major, i s un dels elementsms interessants de tota lestructura deltemple. Se sost sobre una arcadaauda, entre les bases dels dos

campanars, i agafa tota la llumtransversal del temple. Segons JosepVert, es va aixecar en substituci dun devell, situat davant de laltar major, quedificultava les funcions religioses i el paspels costats de la nau. Aix va ser entreels anys 1511 i 1513.Larcada delcor s moltagosarada,t totalampladade la naudel temple,13,48 m, isostenen el pis quatre arcades queneixen a les bases dels campanars i es

tanquen amb una clau de volta.

http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num29/n22.jpg','Recital%20po%C3%A8tic%20al%20Solterra',450,300,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num29/n22.jpg','Recital%20po%C3%A8tic%20al%20Solterra',450,300,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num29/arc.jpg','El%20Cor,%20viste%20lateral',450,346,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num29/arc.jpg','El%20Cor,%20viste%20lateral',450,346,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num29/n22.jpg','Recital%20po%C3%A8tic%20al%20Solterra',450,300,1,0);

7/29/2019 29 -maig- 2009

15/28

15

Diu la llegenda que quan es va acabarlatrevida volta, en retirar les bastides, elcor es va ensorrar, que la varen construirde nou i que el fet desgraciat es torn arepetir un altre cop, i que a la tercera els

mestres de lobra estaven a punt derenunciar a una construcci tan auda.Per diu que, tot i desanimats, varen ferconfiana a les indicacions que els donun desconegut que els sembl prouexperimentat. I diu que larcada aguant.s possible que el desastre i el desnimconsegent fossin a causa de clculserronis pel fet que en aquell moment els

campanars eren buits i encara no tenientota lalada, aix que no varen aguantarla crrega de tan descomunal obertura.Aix ho deia Joan Pericot, i deia tambque per resoldre-ho es varen reforar lesparets i els contraforts del campanarpetit i es va prolongar lamplada delprimer contrafort fins al mur del palau

del Mirador. Sigui com sigui, el cas sque la volta tan agosarada del nou corfinalment aguant.

I diu que el desconegut, que tanoportunament havia aconsellat el quecalia fer als amonats constructors,desaparegu i que mai ms no el varentornar a veure.

Conca

Joan Surroca i Sens

Si vaig a Pars sc en Joan, no en Jean; aMadrid segueixo amb el meu nom deJoan i no Juan, i a Washington no emdiuen John, sin Joan. A mi magradariaque les ciutats conservessin els seusnoms, independentment dels idiomesamb qu sn anomenades. Per qu nodir NewYork arreu?

Per qucanviar deLondon aLondres? Jas que elsespecialistes troben raons per traduir-les,simplement exposo les mevespreferncies. Quan vaig a Conca no

hauria destar puntualitzantcontnuament que vull dir que viatjo aCuenca. Fa set anys que passo laSetmana Santa en aquesta ciutatconeguda per les casas colgadas(Castellfollit en t ms), per lesprocessons (sn la meva veritable creu)o la ciutat encantada. La meva anada a

Conca s per assistir a un dels millorsfestivals de msica europeus. Estdedicat a msica religiosa i portaquaranta-vuit edicions, una llargahistria que sha consolidat den quela ciutat compta amb auditori, el meulloc preferit per escoltar msica entretots els que conec.

http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num29/cartell.jpg','48%20setmana%20de%20musica%20religiosa%20de%20Conca',450,338,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num29/cartell.jpg','48%20setmana%20de%20musica%20religiosa%20de%20Conca',450,338,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num29/cartell.jpg','48%20setmana%20de%20musica%20religiosa%20de%20Conca',450,338,1,0);

7/29/2019 29 -maig- 2009

16/28

16

Durant una setmana es poden sentir elsmillors concerts imaginables interpretatspels especialistes ms competents. Elresultat s mgic i all, cada any, tincvivncies ms celestials que terrenals,

perqu la msica t aquest poderevocador incomparable per elevar-nos aall que estem cridats a ser, sense quemai aconseguim esdevenir. El violinistaitali Fabio Biondi, abans de repetir elsublim Adagio de la Sonata nm. 4, BWV1017 de Bach, amb Kenneth Weiss alclave, va pronunciar unes paraules enrecord de les vctimes del recent

terratrmol de la ciutat de LAquila,poblaci agermanada precisament ambConca. No van ser unes paraules decomproms, ni solament anavendestinades exclusivament a la gent delseu pas que ha quedat sense res. Ellmanifestava la necessitat de lasolidaritat humana i de fer front a la

soledat de tantes persones que no sesenten estimades. La msica ho pot tot,la msica permet el que res msaconsegueix.

Conca t una quantitat desglsies imonestirs solament comparable amb

ciutats eminentment religioses, Asss perexemple. Dues terceres parts de latrentena de concerts que sofereixendurant la setmana tenen lloc a esglsiesben restaurades i de sonoritat perfecta.

Sant Miquel i la Merced sn habituals.Altres concerts es fan en el marc demuseus i cada any hi ha oportunitat dedescobrir un parell de llocs indits.Lesglsia romnica del poble ve dArcastamb s un escenari impressionant i,enguany, fins i tot un dels concerts lhemescoltat en el sorprenent monestirdUcls, a 70 quilmetres de Conca. A

ms, sorganitzen seminaris interessantsper aprofundir sobre una temticaconcreta amb la participaci de bonsespecialistes. El daquest any versavasobre Literatura, mstica, msica.

La ciutat de Conca t una densitatartstica fabulosa grcies al fenomen de

la trobada dartistes en un determinatmoment. s el cas de Tossa de Mar, deCeret, etc. A Conca va fer-hi estadaFernando Zbel (1924-1984), un artistainquiet dorigen filip que es va convertir,juntament amb Gustavo Torner iGerardo Rueda, en el motor delincreble Museo de Arte AbstractoEspaol i que enguany li dedica una

exposici amb motiu del 25 aniversaride la seva mort. Anar a Conca vol dir, ams, tenir oportunitat de visitar altrescentres dart de primer ordre, com laFundaci Antonio Prez, la FundaciAntonio Saura i lEspacio Torner. Concas igual a espiritualitat, a art, a mgia... icom que les dones i els homes nosolament vivim dels aires del cel, el

7/29/2019 29 -maig- 2009

17/28

17

millor que es pot fer per acabar lajornada s visitar la tasca amb elsmenjars ms gustosos que mai cappaladar ha tastat: La Pondorosa.Esprrecs, revoltillos, formatges, bolets...

amb una copa de vi negre, us prometoque ho cura tot: les penes de lnima iles nafres del cos.

Setmana Santa.

Merc Pags

Hem passat Setmana Santa i, com cadaany, em pregunto quin significat tenenper a la majoria de gent de les nostrescomarques aquestes festes, aquestescelebracions. Segons la meva modestaopini, cada any ens anem allunyant msdel que representen aquests dies, quehaurien de consistir en un emotiurecordatori i homenatge a aquell home,Jess de Nazaret, que fa ms de 2000anys fou condemnat a morir a la creu.Per a uns es Du, per a daltres, unprofeta, i encara per a daltres s el mssavi en el coneixement de lhome, el quems ha estimat. Magrada llegir enrevistes i diaris les diferents versions quese nescriuen, i em va agradar

especialment el que en va escriure enToni Puigverd a la columna que sota elnom Ull de Mosca publica cadasetmana a la revista Girona, de LaVanguardia, on sempre planteja un temadiferent relacionat amb la nostraprovncia. Amb el ttol dEstranyaSetmana Santa (que trobareu a laportada del dijous dia 9 dabril) Puigverd

escriu: Havia desaparegut del tot elclima recollit de la vella Setmana Santareligiosa que el franquisme, amb lesseves irritants normes dobligatcompliment, havia convertit en una cosa

antiptica.

Aquestes paraules mhan fet pensar comcelebrvem la Setmana Santa al meupoble dUll en aquella poca, a partirdels anys quaranta del segle passat.Recordo i en sc testimoni, perqu hovaig viure durant molts anys, que laSetmana Santa, com a tot arreu,

comenava, com ara, el diumenge deRams amb labenedicci depalmes i palmons odun ramet de llorer,que era el que mshi havia. En la missa,es llegia i es

comentava tota lapassi de Jess, unresum del quehavem escoltatdurant tots els diumenges de quaresmaen el viacrucis, en el qual mai nofaltvem. Encara que tenem pocs anys,jo mescruixia de pensar que a un Hometan bo se li hagus pogut fer tant de mal

i que jo, com tots els altres, neraculpable. Qu havia fet jo tan dolent quepogus martiritzar daquella manera tanterrible un Home que no havia fet msque el b? Aix era un turment per a mi,i suposo que per a alg ms.

El dimarts Sant, el capell i els escolanssortien a fer el que en diem el salps,

7/29/2019 29 -maig- 2009

18/28

18

que consistia a portar dintre duna menade recipient en forma de galleda aiguabeneda i sal que tiraven en petitesquantitats al costat de la porta de cadacasa i a tots els masos del poble, a fi de

beneir-los, aix com la casa i la gent quehi vivia. A canvi, era costum que elsfessin un donatiu, ja fos amb espcies,bunyols, ous o diners... El dijous Sant eradia de dol rigors. Es lligaven lescampanes, aquest dia no podien tocar, ia lesglsia es tapaven les imatges.Noms en una capella hi havia el SantCrist i el Santssim, on anvem a fer

ladoraci, unes hores de companyia i,qui en sabia, molta meditaci. A la tarda,tota la mainada anvem armats ambmasses i baquetes, primer alesglsia i desprs als carrers, fent tantafressa com podem, cosa que ens deienque representava matar jueus, alsquals es culpava de la mort de Jess. El

dissabte, que era de glria, ja ens havientret el dol i la tristesa, tot era repicar decampanes i cants dalegria.

Han passat els anys, iem miro la SetmanaSanta duna maneramolt diferent. Ara lahem millorat,per el

missatge central nose si queda prouexplicitat. Tornant ala revista de LaVanguardia, sem fa

difcil entendre perqu totes les notciesque sen donen es centren en aspectescom que a la process de Verges el msdestacat denguany s que el cantant

Llus Llach nha assumit la direcci. QuelEscala, desprs de quaranta anys,enguany recupera el viacrucis isestrenen vestits. Que el viacrucis deCastell dEmpries guanya en realisme

perqu en les escenes de la flagellacide Jess utilitza uns fuets de fusta debalsa perforada, i que el poble haur dereforar el seu paper de dolent, i que elssabien greu les fuetejades, i que Jessestrena indumentria. Que a Girona, elbisbe encapala la process. I aix podriaanar seguint. Per molt boniques quesiguin aquestes representacions, ens

comuniquen realment el motiu principaldaquests actes?

Vull acabar amb unes paraules deRaimon Panikkar: La Pasquarepresentava i representa aquestaresurrecci personal. Ara molta gent hooblida, sen va a fugir. Don fugim? Dun

mateix. I don no podem fugir? Denosaltres mateixos. Es ben curis. (...)La Quaresma seria perode depreparaci per a aquesta vivncia que,evidentment, demana condicions, i lamxima condici s lalliberament delegoisme.

Reflexions Podem aturarla bombolla ecolgica?

Jaume Bassa

Tinc un amic, Miquel Coll dAlemany,enginyer industrial, defensor decidit delmedi natural des de sempre. A la seva

vida i al seu treball no hi ha faltat mai la

http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num29/setmana.jpg','La%20Creu%20s%C3%ADmbol%20de%20Crist',296,450,1,0);

7/29/2019 29 -maig- 2009

19/28

19

perspectiva ecologista. Encara fa poc elvaig sentir com educadament corregiauna persona de fora nivell que deia:

1. Cal que ens esforcem per evitarla destrucci del planeta.

El meu amic va matisar:

1. S, cal que respectem el planeta,per el problema no s delplaneta sin nostre. La Terra esva adaptant a les circumstncies

amb total indiferncia i sapevitar la destrucci ambreaccions dautodefensa.Nosaltres no destruirem laTerra; en tot cas, la canviarem ila farem inhabitable per a lahumanitat.

La crisi financera i econmica ha

proporcionat al meu amic nous motiusde reflexi que comparteixo i resumeixo.

1. La crisi actual s molt diferentde la del 1929 i els seus remeistamb ho han de ser.

2. Duna banda, les mesures deseguretat social introdudes

desprs del 1929 a la legislacide molts pasos atenuenlimpacte sobre els msdesemparats (aturats, vells,malalts, discapacitats). Per,daltra banda, tant lademografia com la natura hanexperimentat canvisespectaculars, dramtics.

3. Els recursos naturalsdisponibles lany 1929, encarafrescos i potents en granmanera, ara estan sotmesos apressions gaireb insostenibles

per una humanitat que lesltimes dcades ha espremut elmn en proporcionsmalaltisses.

4. Actualment som per a la Terrauna mena de cncer del qualella sha de defensar, i aix,lentament, el mn es vadesequilibrant i es va fent

insostenible i inestable per a lahumanitat.

5. Tot plegat ha influt i molt en eldesencadenament de la crisiactual, per sobretot sessencial comptar-hi perencarar el futur. Fracassar totprograma dissenyat sense tenir

gaire present aquest aspecte dela qesti.

Fins aqu lesformulacions

del meu amicdavant la crisi.Jo noms hiafegir dues

anotacions.Primera: perdesagradable

que ho pugueu trobar, proposo quepenseu un moment en un gat mort a lacarretera, que comena a ser menjatpels cucs. A mesura que van trobantaliment, els cucs es reprodueixen a granvelocitat, fins que la carn sacaba i

7/29/2019 29 -maig- 2009

20/28

20

noms queden ossos. Llavors, totsdesapareixen.Segona: tamb us proposo que penseuun moment en el gran xit aconseguitquan la humanitat sha pres seriosament

el seu esdevenidor. Aix, quan haprohibit fabricar gasos perjudicials per ala capa doz, que en afeblir-se anavadeixant desprotegida la vida i la salut deles persones per excs de radiaci solar,ara sembla que la capa ja es mantestable. Quan ens hi posem, la salvacis possible.

Verges. Retalls dhistria

Santiago Sat

Els testimonis ms antics. Sn delsperodes ibric i rom. Es conservenparts de cinc sitges romanes i s'handetectat restes al Camp de la Pedra, alMas Vicen (del segle iv aC) i al puigRodon.

El nom de Verges. Apareix en llat comVilla Virginibus en un escrit de lany 959.El comte Gausfred dEmpries enconfirmava unes possessions al magnatRiculf. s de nou documentat lany 1019.

Pocs anys desprs es menciona l'esglsiade Verges, sense esmentar-nel'advocaci. Una de les hiptesis apuntaque lesglesiola de la Vall, sotaladvocaci de sant Pere, fou la primeraparrquia de Verges.

El vescomtat de Verges. Lany 1078sesmenta Ramon de Verges com a

vescomte de Verges. En el mateix anysigna com a testimoni el testament delcomte dEmpries Pons I, amb el nom deRaimundo Guillielmi de Virgines.

El castell. El castell consta en unaescriptura pblica dels anys 1115-1116,de reconeixement dels drets que elcomte de Rossell rebia del comtatdEmpries en concepte dalbergues.Fou empenyorat per Hug IV al bisbeAlemany de Girona, que lhaviaexcomunicat, donat en feu a BernatAmat de Cardona i dEmpries i confiscatlany 1302.

La baronia de Verges. L'any 1325, quanel comtat d'Empries fou incorporat a laCorona pel rei Jaume II, la baronia deVerges va romandre en mans de lafamlia dels comtes emporitans. Tenienla cort al castell i el batlle estenia la seva

jurisdicci sobre un bon nombre depobles de les rodalies. Corria la bramaque el poble que pertanyia a la Coronagaudia de ms avantatgesque el que depenia d'unsenyor privat. El rei elsdotava de privilegis,alleugeria impostos i elstribunals estaven

sotmesos a la justcia reial,ms reglamentada imenys arbitrria que la dels senyorsbarons. L'any 1449 els vens intentarencomprar al bar els seus drets, aquellprimer intent no van reeixir. L'any 1553,reprengueren la batalla legal ambloposici aferrissada de la famlia dels

Cardona-Rocabert, una branca, la

7/29/2019 29 -maig- 2009

21/28

21

baronia de Sant Mori, i laltra, la deVerges.

Lluites entre el comte Joan I d'Empries iel rei Pere el Cerimonis. Durant

aquestes lluites el comandament delcastell de Verges, juntament amb els dela Tallada, Bellcaire i Sant Martd'Empries, foren lliurats a l'aventurerBita, previ jurament, a l'esglsia deVerges, de respectar tot el que caliarespectar. El setembre del 1385 Verges

fou presa per les hostes reials,comandades per Bernat de Forti. Pereel Cerimonis annex el comtatd'Empries a la Corona, per el 1387 elretorn al comte Joan II, que lany 1399vengu Verges al seu germ Pere II. A laseva mort pass a Joana de Rocavert,muller i hereva seva. Amb ella comenel domini daquesta poderosa famlia i

d'una lnia d'aquest llinatge, la delsbarons de Sant Mori. Pass als Cardona,fins que lany 1587 fou incorporada a laCorona.

La batllia reial. Ja incorporada, Vergesesdevingu centre de la batllia reial quecomprenia, a ms, la Tallada, Bellcaire,Canet de Verges, Jafre, Vilopriu,

Camallera, Saus, Garrigoles, Marany,Tor, Colomers i Gases.

La guerra dels nou anys (1688-1697). El1694 les tropes franceses del mariscal

Noailles derrotaren les del lloctinent deCatalunya, marqus de Villena, durant labatalla de Vergeso del Ter. A les tropesfranceses les acompanyaven experts,que sapropiaven de documents iobjectes dart dels pobles conquistats.

Fills illustres de Verges. Francesc Cambi Batlle (1876-1947), advocat, poltic,prohom de la Lliga i financer. Ministre deFoment i de Finances en els governsAntoni Maura. Destacat protector de lacultura catalana, mor a l'exili a BuenosAires. Llus Llach, nat el 1948, intrpret iautor de canons, ingress en Els SetzeJutges i s figura de les ms populars dela Nova Can Catalana. Avui, nou

director de la Process de Verges. AntoniCanet, escultor de finals del segle xv.Anthonius de Caneto, ymaginarius,oriundus Castri de Virginibus, dicesisGerundensis , aix figura en un documentnotarial de l11 de maig del 1401.Ramon Marqus i Matas (1825-1895),pioner de la indstria farmacutica delpas. Llus Albert i Peraleda (1844-1890),

pare de Caterina Albert (Vctor Catal),diputat pel partit republic-federal ibatlle de l'Escala.

Sentncia curiosa. Dita breu (en cursiva)en lescut sobre la porta dentrada dunacasa del nucli antic: Metge, si fasfermana (fiana, garantia) a ning deus,

(per) pagars tu.

7/29/2019 29 -maig- 2009

22/28

22

La representaci de la Passi i la Dansade la Mort. Segons alguns historiadors, laDansa de la Mort data del 1347. Altresassenyalen que reflecteix lesperit de lacontrareforma un Du, una vida i un

judici final, al qual acudirien tots, vius imorts, homes i dones

Les pellcules que shan estrenat aquestprimer trimestre han estat duna qualitatextraordinria. Poques vegadescoincideixen en tan curt espai de tempsun seguit de ttols tan interessants,

alguns dels quals ja estan escrits amblletres dor a la llarga llista de pellculesmemorables de la histria del cinema.Ha estat un primer trimestre per gaudirdel bon cinema amb pellculesdaquelles que fan del cinema un artespectacle gran. Totes elles shan pogutveure al Cinema Montgr.Podem comenar per les dues obres del

gran mestre Clint Eastwood: Elintercambio i Gran Torino. Des de fa unsvint anys, el vell mestre que aquest mescompleix setanta- nou anys, quan varealitzar i interpretar Sense perd, ambla qual va guanyar lOscar, va passar aser, donant un tomb a la seva carrera, undels autors prodigi en la tcnica

narrativa clssica que el situen a lalada

de grans mestres com John Ford oAntony Mann. A partir daqu tota laseva obra segueix una lnia de granqualitat, i la majoria de les sevespellcules arriben a la categoria dobra

mestra: Els ponts de Madison (1995),Mitjanit en el jard del b i del mal(1997), Space Cowboys (2000), MysticRiver (2003), Million Dolar Baby (2004),Banderes dels nostres pares i Cartes desde Iwo Jima (2006).Aquest any ha estrenat, en un curt espaide temps, dues magnfiques obres: Elintercambio i Gran Torino.

, creences que elsmissioners espanyols portaren a lesterres descobertes en el nou mn i enqu perduren tradicions similars.

Pellcules per estimar elcinema

Jordi Bellapart

El intercambio s una interessantpellcula en la qual Angelina Jolie fa unainterpretaci mereixedora dOscar.Narra una histria basada en fets reals,una histria que ens pot semblar

inversemblant, per que en mansdEastwood, lltim gran director defactura clssica, es converteix en unaobra impecable que mant lespectadorclavat a la butaca. El mateix podem dirde Gran Torino, que es projecta els dies1, 2, 3 i 4 de maig. Aquesta, segonsparaules de Clint Eastwood, ser la sevadarrera interpretaci.

7/29/2019 29 -maig- 2009

23/28

23

A inicis de febrer, la pantalla del CinemaMontgr es va omplir amb lesespectaculars imatges duna pellculagran: Austrlia, de Baz Luhrmann. Eldirector, que fa uns anys ja ens havia

sorprs amb la seva particular versi deMoulin Rouge, ens torna a fascinar ambAustrlia, un espectacular dramadaventures i amor fet amb unmajestus to pic per amb un estilparticular. Luhrmann ens acosta cap alcinema gran espectacle de sempre. Nos All que el vent sendugu, no sLawrence de Arabia, no s Memries

dfrica, per el gran llen que crea ambaquesta obra ens proposa semblancescap aquests grans films.

Qu hem de dir de la sorprenent obra deDavid Finger El curioso caso de Benjamin

Button?, una excellent pellcula de 166min de durada, que et passa volant. Ambun argument que dentrada pot semblardifcil de creure: una persona que neixvella i la seva vida transcorre al revs, amesura que passen els anys es va fentjove, fins que sen va daquest mn comsi fos un infant acabat de nixer, Fingerens proposa una profunda reflexi sobre

el temps que passa, sobre la vida, lamort i lamor. Realment impressionant.

Revolucionary Road i The reader sndues excellents obres interpretades perKate Winslet que va guanyar lOscar a la

millor actriu per la segona. ARevolucionary Road, dirigida pel seumarit Sam Mendes, comparteixprotagonisme amb Leonardo DiCaprio,amb qui havia format la parellaprotagonista de Titnic.A The Reader, de Stephen Daldry, KateWinslet interpreta el paper duna donaque t un apassionat idilli amb un noimolt ms jove que ella. Durant les sevestrobades ella li demana que li llegeixitota mena de llibres. Vuit anys desprstornen a trobar-se.

Tamb s una obra de gran inters ladarrera pellcula vista el mes de mar,La duda, de John Patrick Shanley. Una

pellcula que utilitza la fora del dubteper crear interrogants sobre laculpabilitat o innocncia. Per sobretotaquest film s una extraordinriademostraci interpretativa de MerylStreep i Philip Seymour Hoffman.I finalment destacarem la pellcula granguanyadora als premis Oscar daquestany, Slumdog millionaire. Sen va endur

7/29/2019 29 -maig- 2009

24/28

24

vuit estatuetes entre elles la de millorpellcula i millor director. s unapellcula dirigida per un director angls,Danny Boyle, per de temtica iambientaci totalment ndia. La histria

s la dun jove orfe, dun barri pobre deBombai, que es presenta al famsconcurs de televisi Vol ser milionari?Davant la sorpresa de tots, responcorrectament totes les preguntes. Cadaresposta serveix per explicar-nos un trosde la seva vida, del seu germ i unaamiga, en un dels barris ms populosos iconflictius de Bombai. Una idea narrativa

insuperable, moguda per la intriga i unaencertada elecci dels protagonistes.

Aquests propers dies veurem el jaesmentat film de Clint Eastwood, GranTorino, la darrera producci amb elsegell inconfusible de Pedro Almodvar,Los abrazos rotos, una intelligent idivertida comdia, Una pareja de tres, i

un impactant thriller interpretat perRussell Crowe, El precio del poder.

Mediaci

Montserrat Blai i Alabau

Sovint sentim parlar de mediaci en

diferents mbits de la nostra societat:

mediaci escolar, venal, intercultural,judicial...

La paraula mediaci implica, per unabanda, que hi ha dues parts en conflicte

que necessiten trobar una soluci a unasituaci determinada, i per altra banda,que hi ha una persona o dues que fan demitjanceres.

Al nostre municipi hi ha molts daltres, fatemps que tenim un servei de mediaciintercultural que no sha de confondreamb un servei de traducci. Aquestservei el solliciten aquelles personesque, a ms de parlar llenges diferents,tenen costums diferents i conv que hihagi una bona comunicaci per tal quees puguin entendre correctament. Aix,per exemple, des dels centres escolarssovint es demana aquest servei quannecessiten

entrevistar-seamb famlies queprovenen dunaltre pas, ambuns costums,llengua i cultures diferents de les del pasdacollida.

En un altre sentit hi ha la mediaciescolar o la mediaci entre iguals. Lamediaci escolar dna la possibilitat alsalumnes que conviuen diriament en unmateix espai de poder resoldre elsconflictes que inevitablement sorgeixen,a travs duns companys i companyesque estan formats per ser mediadors.

7/29/2019 29 -maig- 2009

25/28

25

Els conflictes, en si, no sn ni bons nidolents, tot depn del tipus de respostaque donem a cadascun dells. Si sabem

donar-hi unaresposta positiva,

sempre en sortimenfortits perqu elconflicte ens ajudaa crixer.

Les principals caracterstiques de lamediaci sn que s voluntria, sconfidencial i les decisions sempre esprenen lliurement. s a dir, el mediadormai dna solucions, ni jutja, ni prenpartit per ning. Sn les dues parts enconflicte que arriben a un acord quedurant el procs de mediaci han anattrobant ells mateixos, un acord just per ales dues parts, un acord on ning sentque ha perdut, sin que totes dues partssenten que hi han guanyat.

Tenir un servei de mediaci escolarimplica que la comunitat educativa esvol comprometre a treballar per unacultura de la pau. Accepta que descartala violncia com a forma de solucionarels conflictes i posa els mitjansnecessaris per tal que el servei demediaci funcioni.

La mediaci suposa un aprenentatgeque, a la llarga, ha de donar bonsresultats tant per als alumnes mediadorscom per als que van a mediaci, nonoms perqu els implicats viuen en laseva prpia persona una maneradiferent de donar resposta a un

conflicte, sin perqu durant el procs

saprn a escoltar laltra quan parla, atractar-lo amb respecte, a posar-se alseu lloc, a definir b el conflicte, a donaridees per resoldrel, a triar aquellessolucions que aniran ms b a les dues

parts... per finalment arribar a un acordi, si s el cas, a una reconciliaci.

Alguns municipis tenen un servei demediaci venal. En aquest cas lespersones mediadores, mitjanant eldileg, ajuden els dos vens en conflicte aarribar a un acord que satisfaci tots dos.

Com es pot veure, els diferents serveisde mediaci treballen amb un objectiucom: millorar la comunicaci entre lespersones ja que a la base de moltsconflictes sol haver-hi una malacomunicaci.

Apostar per la mediaci, per la resoluci

pacfica dels conflictes, s treballar per lapau; per tant, benvingudes totes lesiniciatives de mediaci.

Els nostres artistes

Guillem Rocas

Guillem Rocas va nixer a Torroella

lany 1946. Viu a Palafrugell.

7/29/2019 29 -maig- 2009

26/28

26

s un pintor existencial i surrealista,tocat de la tramuntana, boig pelMontgr.En paraules de Modest Cuixart pertanya la nova generaci de pintors que saben

fer avanar la tradici de lart amb el passegur de noves formes des de linfinit queofereix la creaci en el llenguatgepictric.

A l'aguait del nostrepatrimoni

Els antics regadius del Baix Ter, sestanconvertint en abocadors.

Crida a la collaboraci. Racons que calmillorar. Feu-nos arribar les vostresfotografies!

Els joves escriuen

CRTICA LITERRIA

Dictadors de butxaca

Jem Vergs

El llibre Dictadors de butxaca, de MiquelMartn, s un llibre natural, alliberador,sincer, ideolgic... el que en direm talcom raja. Totes les histries sn

contades per un narrador que alhoran's el personatge: la Reparada, unadona empordanesa i catalana fins al mollde l's que sap el que creu, i creu enaquests ideals. s una dona amb estudisque, a ms a ms, t inters per a seguiraprenent i intentar transmetre-ho a quipugui. Durant cada un d'aquests contesla Reparada ens parlar d'afers o temes

de la vida quotidiana que ens podenpassar a qualsevol de nosaltres, un dia adia com pot ser buscar casa, feina, ajutsocial... tamb li preocupa molt el temade la llengua, s una ferma defensora delcatal i dels seus diferentsdialectalismes, que tamb usar perescrit. Tots aquests contes estan

envoltats d'un esperit crtic caracterstic,amb una ironia i un sarcasme que, si enfas un cctel amb l'humor empordans,dna el recurs perfecte per a criticar(constructivament) els anomenatsdictadors de butxaca, persones queabusen del seu poc poder per a sentir-semillor. Persones ignorants que, si arribenon sn s perqu, simplement i

desgraciada, estem absorts en una mena

7/29/2019 29 -maig- 2009

27/28

27

de lquid amnitic anomenat oligocrcia.Quan la Reparada ens explica ancdotesi opina sobre elles o altres temesexterns, ho fa amb un lxic ric i variat.Tot i aix usa moltes hiprboles i un estil

molt de comarques. Un exemple potser els dialectalismes propis del poble deBegur i rodalies, com el salat.Aquest s un llibre que recomanaria, noa tothom (perqu no tothom li troba elsentit), per s a totsaquells que tendeixincap a les esquerres i elcatalanisme, ja que tot el

llibre est enfocat ambaquest punt de vista.Aquest fet s el causantde la majoria decrtiques negatives que ha rebut l'autor.Tot i aquesta faceta de radical catalana,independentment de si coincideixes o noamb certs aspectes, estic segur que qui

se'l llegeixi passar una bona estona: sdivertit, lleuger i aclaridor.

Cinema i Espectacles

7/29/2019 29 -maig- 2009

28/28

28

La pellcula del Mes: La sombra del

poder

FET i FUMUT...!