SUMA I SEGUEIX:ARA ENS VOLEN

RETALLAR LES PENSIONS

> Perquè l’Estat no desmantelli les pensions,

cal una resposta social suficientment potent

> No podem oblidar-nos de reconstruireines -al marge d’estat i privatitzacions-

que ens permetin tenir una vellesa segura, que depenguin només de nosaltres mateixos, és a dir, dels

treballadors/es lliurement associats.

PER FER-SE ENTENDRE PÀG. 2

LA CONFEDERACIÓ NACIONAL DELTREBALL: UN SINDICAT DIFERENT

CAMPANYA PÀG. 6

EN ACTIU O EN ATUR: LA MATEIXA CLASSE EXPLOTADA

CULTURA PÀG. 8

NOVEMBRE ROIG I NEGRE

Afilia’t a la CNT! perquè les cosesno s’arreglen soles

Manifest pel ressorgiment

de laconsciència

de classe

Pàg.4

Cap a una nova Federació AnarquistaPàg.7

En marxa el Grup deConsum Autogestionatde CNT Olot

Creant estructures per autogestionar les nostres videsPàg.5

SENSE SUBVENCIONS, SENSE ALLIBERATS SINDICALS

Publicació de la classe treballadora a la Garrotxa Nº3. Novembre del 2013

> PÀGINA 3

Comitè Local de CNT Olot

Des de l'últim número d’a-questa publicació que vaser un especial per l'1 de

Maig d'enguany, el funcionamenti l'activitat de CNT Olot ha aug-mentat considerablement. Esmultipliquen les consultes labo-rals i jurídiques els dimarts de 7a 9 del vespre, les quals són gra-tuïtes fins hi tot per als no afiliats(la primera) a l'hora que es mul-tiplica la pocavergonya de patro-nal i govern en forma de fraus iexplotació generalitzada aprofi-tant la crisi per retallar drets icondicions laborals. La últimabomba és la retallada a les pen-sions i la conseqüent pèrdua depoder adquisitiu dels pensionistesmalgrat que ho vulguin disfres-sar. Esperem que es convoqui unanova vaga per poder tornar atreure els piquets de CNT als ca-rrers d’Olot, no hi faltarem.

En aquests darrers mesos hemdut a terme cursets i jornades deformació pels delegats de les Sec-cions Sindicals a les empreses ipels afiliats i afiliades en general.L'objectiu bàsic és el de formar-nos per dur a terme el nostre tre-ball sindical a les empreses.També hem dut a terme un intenstreball de denúncia de les altes xi-fres d'atur aquí a La Garrotxa i atot el país amb una campanyaconjunta de la CNT de tot l'estat.

A més de tot l'esmentat cal nooblidar les moltes activitats cul-turals; cinema, presentacions dellibres, documentals, actes en so-lidaritat amb la caixa de resistèn-cia dels docents en lluita de lesIlles Balears, i sobretot la posadaen marxa del Grup de ConsumAutogestionat de CNT Olot onels afiliats i afiliades al sindicatens coordinem per posar en pràc-tica la sobirania alimentària i l'au-togestió de cada vegada mésaspectes de les nostres vides.

Direcció: Plç. Cinema Colon,4. Olot.Telf: 972 27 1682Correu-e: olot@cnt.esWeb: www.cntolot.org

La CNT: un sindicat diferentEn masses ocasions es posa a

tots els sindicats en el mateixsac. Això és degut per la des-

informació de la majoria i a lamanca de saber-nos fer escoltar desde CNT. Intentarem posar-hi remei:

La CNT, un sindicatsense subvencions

La CNT és l'únic sindicat a nivellde tot l'estat que no cobra sub-vencions, doncs pensem que és claula independència econòmica per lallibertat d'acció. Per això, la CNTnomés ingressa de manera regularles quotes dels seus afiliats, lesquals són autogestionades pel sindi-cat i distribuïdes en diferents àmbitsinterns, tant per als òrgans de gestióals diferents nivells (local, regional,Confederal, Internacional), com perentitats culturals i mitjans de comu-nicació de la Confederació. Amb aquest fet, ens garantim no de-pendre de les subvencions, que talcom s'ha pogut comprovar amb elsindicalisme oficial de CC.OO. iUGT, creen dependència, burocrà-

cia i clientelisme, i en el pitjor delscasos corrupció amb fons públics.

La CNT no té alliberatssindicals

Per no crear elits directives i buro-cràcies clientelistes, a la CNT s'hiparticipa de manera voluntària i mi-litant, sense cobrar un sol euro. D'a-questa manera, el funcionament i lapresa de decisions és horitzontal i elmés democràtica possible mitjan-çant assemblees i no directrius ema-nades d'un òrgan executiu. Aquíningú ens ha de dir el que hem defer, i està establert que els càrrecs degestió no poden ser ocupats perningú més enllà de dos anys. Aixíanem agafant experiència el màximnúmero d'afiliats en la gestió delsindicat i garantim que no es creïn“poltrones”, que a la única cosa quecondueixen és a la desmobilització,a pràctiques autoritàries i a la mancad'innovació en la manera de gestio-nar el sindicat i la manera d'afrontarels reptes. No volem gent com Càn-dido Mèndez, que porta de secretari

general de la UGT des de 1994 i espresenta a la reelecció aquest ma-teix 2013 per quatre anys més.A la CNT ningú treu benefici eco-nòmic dels problemes dels treba-lladors, i això ajuda a garantir quesempre es lluita per mantenir llocsde treball, drets laborals i un futurmillor, i no pas per un sobre ambdiner negre o prebendes sindicals.La figura de l'alliberat sindical pro-mou el delegacionisme. Promou el“quan tingui un problema ja me'lsolucionarà el sindicalista”. A laCNT no tenim alliberats perquè en-tenem que els problemes se'ls hande gestionar i solucionar els propistreballadors/es. El sindicat nomésofereix solidaritat i eines per afron-tar la lluita.

La CNT no utilitza larepresentació unitària

La representació unitària, més cone-guda com a Comitès d'Empresa (oen els centres de treball de menys de50 treballadors com a Delegats dePersonal), introdueix el parlamenta-

risme als llocs de treball. Aquestscomitès, són òrgans decisoris esco-llits cada 4 anys, i tenen a l'assem-blea de treballadors com aconsultiva. Això vol dir, en últimainstància, que poden fer i desfercomptant o no amb la resta de tre-balladors. I això vol dir també, queés un òrgan desmobilitzador comels Alliberats Sindicals, doncsnomés requereixen del vot (delega-ció de responsabilitats) perquè fun-cionin.Quan s'instaura un Comitè d'Em-presa en un lloc de treball, el quees fa en realitat, és donar subven-cions al sindicat a qui representacada delegat (50€ per delegat iany), i delegar la responsabilitatde cadascú en un reduït número decompanys, que no necessàriamenttreballen pels interessos dels treba-lladors (tots coneixem casos de co-mitès formats per encarregats,pilotes i esquirols), doncs la llei noestableix que voti la majoria de laplantilla per ser legalitzats.

La CNT utilitza les Seccions Sin-dicals (que és la representació sin-dical als centres de treball), figuralegal com la dels Comitès o els de-legats de personal, però que fun-ciona amb l'assemblea com a òrgandecisori, i segons l'article 8.1 de laLlei Orgànica de Llibertat Sindical(LOLS), aquest model és aplicablea qualsevol centre de treball inde-pendentment del número de treba-lladors.Però ni un ni altre sistema és ressi no va acompanyat de la forçadel col·lectiu. Les lleis obliguen acelebrar reunions periòdiques entretreballadors i empresaris, però noobliguen pas a que ens faci cas lapart que ostenta la representació pa-tronal. No serveix de res la repre-sentació unitària si la patronal enviaa la reunió a un representant “mut,cec i sord”. Compleix amb la legis-lació vigent al fer-ho, però només hiha la possibilitat de que la patronalaccepti les reclamacions quan no hovol fer si hi ha el pes de l'assembleaimpulsant els delegats, siguin deSecció Sindical o de Comitè d'Em-presa. Per això la CNT planteja unsistema assembleari i no de repre-sentació, doncs és la única maneralluny de subvencions, de cohesio-nar, de prendre consciència declasse i tenir força real. La representació, per si sola, no ser-veix per res a no ser que es vulguicontinuar com fins ara o engreixarel Compte Corrent del sindicalismeoficial.

Pàg.2 Especial sistema de pensions

SINDICAT D’OFICIS VARIS D’OLOTSense alliberats sindicalsSense subvencions

http://www.facebook.com/cntolot

https://twitter.com/cntolot

Dinar de CNT durant l’1 de maig a Olot

Cursets de formació sindical el juliol passat

Especial sistema de pensions Pàg.3

Secretariat PermanentComitè Confederal de CNT

En el context actual el pensamenten rusc ens porta a la críticasimplista de les retallades en les

pensions “públiques”, des del punt devista de la defensa de les mateixes, en-front de les privades. El debat no estàben enfocat, ja que no es tracta d’unadicotomia entre pensions públiques oprivades, sinó entre que el controlsobre la nostra vellesa el tingui l’Estato les empreses privades. Aquest marcde protestes reduccionista l’estan po-sant els grups polítics d’esquerres, de-fensors del paper Estatal com a manerade conservar els seus privilegis. És ne-cessària la memòria històrica per com-prendre aquesta tercera via que capd’ells vol ni tan sols esmentar, on elspropis treballadors organitzats gestio-nem la salut i les necessitats col·lecti-ves socials.

Molta gent s’està posant les mans alcap pel que suposa la nova Reforma deles Pensions. Som molts els que veiemallunyar-se l’hora de la jubilació, i sommolts també els que ni tan sols la veiemcom una possibilitat remota. Tambésabem que les quanties que rebem esreduiran i que es beneficiarà al negociprivat de les pensions. En realitat ésuna cosa que es podia intuir, ja que noés la primera, ni segurament serà l’úl-tima Reforma de les Pensions.

Les modificacions de 1985, 1997,2002, 2006 i 2011 han portat una líniaclara: retardar l’edat de jubilació, fo-mentar que la gent segueixi treballantdesprés de la mateixa i recolzar el ne-goci rodó de la Pensions Privades, através de desgravacions fiscals. Encaraque en aquests anys s’han creat pen-sions de misèria, molt similars a la ca-ritat cristiana, però a través de lacontribució obligatòria via impostos,en general la situació ha empitjorat. Laclau del per què aquests retallades enles condicions socials és la nul·la forçade la classe treballadora, totalment des-mobilitzada, per fer-hi front.

CLAUS HISTÒRIQUES PER COM-PRENDRE LA SITUACIÓ ACTUAL:

El Sistema Públic de Pensions no és uninvent de fa dos dies. Si a Europa s’im-planta el sistema de Seguretat SocialBismarckià a mitjans del segle XIX, aEspanya no és fins a l’any 1908 quan

es crea l’Institut Nacional de Previsió,que pretenia dissenyar un model depensió de vellesa, en un règim d’afilia-ció lliure, subvencionat per l’Estat i de-pendent del mateix. Des d’aquestmoment, el model va anar evolucionanti ampliant serveis, a costa d’ampliar lesaportacions patronals i dels obrers, alprincipi lliurement, però més tard demanera obligatòria. La classe treballa-dora en general va desconfiar d’aquestamesura.

Ara bé, no podem deixar de banda elcontext en el qual es donaven aquestessuposades millores a la classe treballa-dora, que era precisament un momentd’alta conflictivitat social, i sobretot degran organització obrera, que, tot i queinsuficients, mantenia sistemes de so-lidaritat per mantenir als treballadorsen casos de vellesa, accidents o altresesdeveniments inesperats. Els gremis,les cases de socors, les mútues obreres,les borses de treball i finalment els sin-dicats, donaven solució en gran part alque coneixem com a Seguretat Social,i d’aquí el seu nom, “social” que no“estatal”. En realitat, l’Estat i la Patro-nal van prendre el control de la solida-ritat als obrers que perdien així lacapacitat de decisió sobre la seva pen-sió, a canvi de finançar ells mateixos laseva pròpia paga de vellesa: Patró iEstat obtenien els diners de les quotesque ingressaven a costa de l’esforç delstreballadors. De fet sistemes de pen-sions estatals van començar sense co-tització directa del treballador ja que alcap i a la fi el que aporti tant l’Estatcom la patronal és riquesa alienada alstreballadors.

I ARA QUÈ?

És evident que l’Estat té eines sufi-cients perquè la caixa comuna de lespensions no es trenqui. És evidenttambé que l’única manera que l’Estatno desmantelli les pensions és que hihagi una resposta social suficientmentpotent com per mantenir el sistema depensions. Però des de CNT entenemque és més important anar a l’arrel delproblema per poder arribar a una solu-ció.

En primer lloc, cal ser conscients, comhem comentat, que el Sistema de Pen-sions se sustenta a través de l’esforçdiari de la classe obrera. La dotacióeconòmica de la caixa comuna parteix:de les cotitzacions empresarials, cada

La CNT davant lanova reforma deles pensions

vegada més baixes i que surten direc-tament de l’explotació dels treballa-dors; dels impostos, cada vegada mésinjusts, que ens roba cada dia l’Estat;més les cotitzacions forçoses dels tre-balladors a la Seguretat Social.

En segon lloc, vist que el problema ésl’explotació de la classe obrera per elsqui ostenten el Poder, cal comprendreque l’única lluita que ens portarà a can-viar les coses, serà la que estigui lliured’ingerències dels polítics, que nomésbusquen aferrar-se al Poder. Per tant,no hem de fer seguidisme de les con-signes de Partits i Sindicats Oficials, nohem de deixar-nos portar com a ovellesa l’escorxador electoral, sinó que hemde generar plantejaments propis, quesurtin del marc de propostes establert,que només ens porta al carreró sensesortida de canviar-ho tot perquè rescanviï.

En aquesta línia, des de la CNT sempreens hem oposat a la intervenció del’Estat en la solució dels problemes dela classe treballadora, perquè precisa-ment és un dels causants dels nostresmals. Ens oposem també per coherèn-cia a la intervenció de l’Estat en lescures de la nostra vellesa. No obstantaixò mentre no recomponguem un mo-viment obrer capaç de prendre el con-

trol i proporcionar una cobertura sociala totes les persones, ens tocarà defensarel que tenim contra les retallades en lescondicions laborals i de vida, en aquestcas les pensions.

NO HI HA FUTUR SENSE PRE-SENT

No podem oblidar-nos de reconstruireines que ens permetin tenir una ve-llesa segura, que depenguin només denosaltres mateixos/es, és a dir, dels/lestreballadors/es lliurement associats. Elpacte de suport mutu i solidaritat queens uneix a les persones que formem laCNT, ha de ser la base per a un futur depensions de control obrer. Un sistemabasat en la solidaritat, el suport mutu ila lliure federació de comunitats lliures.Mentre part de la lluita està a prendreel control social dels sistemes públicsde protecció social, apostant per la sevaautogestió i democratització per partdels propis treballadors, usuaris i lacol·lectivitat en general.

És la lluita la que ens dóna el que la lleiens treu, i en última instància és des-truir per complet el sistema establertper canviar-lo per un altre que ens ser-veixi, la qual cosa ens permetria passarla tercera edat amb tranquil·litat i bonasalut.

Cartell de CNT exortant a lalluita contra les retallades alsistema de pensions

“Les modificacions de1985, 1997, 2002, 2006 i2011 han portat unalínia clara: retardar l’e-dat de jubilació, fo-mentar que la gentsegueixi treballant des-prés de la mateixa i re-colzar el negoci rodóde la Pensions Priva-des, a través de desgra-vacions fiscals.”

Pàg.4 Especial sistema de pensions

Els sindicats de la CNT tenim elcompromís de fer front als greusi continus atacs del sistema capi-

talista. És la nostra obligació com a einesde lluita dels treballadors unir forces perposar fre i lluitar contra la pèrdua dedrets laborals i socials, i respondre al'empitjorament de les condicions de vidade la classe obrera.

Aquí i ara, expressem de forma claraels nostres plantejaments:

En relació a les institucions antiobre-res

Manifestem que ni la classe políticani els seus partits solucionaran els pro-blemes dels treballadors, ja que noméssón titelles corruptes al servei de la bancai les grans empreses. Els treballadorshem de tornar a lluitar, com hem fet sem-pre que hem pretès aconseguir respecte,millores de vida i drets per a la nostraclasse social. El camí és la lluita (secto-rial, social, als barris, als pobles...). Calengegar una de les nostres millors einesde resposta, la vaga general real, i no re-petir escenificacions de cara a la galeriaper cobrir l'expedient.

Ens oposem a totes les directriuseconòmiques, polítiques i socials emana-des del FMI, la Troica i la Unió Europea,que fan pagar als treballadors les conse-qüències de la crisi que el sistema eco-nòmic i financer han provocat. Elsgoverns i parlaments nacionals s'escudenen les altes institucions internacionals perimposar tot tipus de mesures antiobreresi repressives, eludint així la seva respon-sabilitat directa. Les seves "solucions"s'apliquen a costa de la nostra explotaciói patiment, condemnant-nos a nosaltres ials nostres fills a un futur incert, negre iinjust, mentre asseguren el de les elits po-lítiques i financeres. Estan robant la ri-quesa que generem els treballadors en elpresent i la seva avarícia és de tal mag-nitud que han endeutat i condemnen a lesgeneracions futures a condicions de vidacontra les quals hem de rebel·lar-nos.

Rebutgem les estructures militars alservei del capital i els estats, que enfron-ten i divideixen als pobles per mantenirel control sobre la matèria primera i elsrecursos energètics, en les seves guerresper l'hegemonia econòmica, sense impor-tar-los gens ni mica la barbàrie i el dolorque provoquen.

Denunciem els privilegis econòmics,fiscals, laborals o d'estament social del'Església Catòlica i la resta de confes-sions, la classe política, la monarquia iels militars.

En relació a l'organització dels treba-lladors per a la lluita

Expressem el nostre respecte i reco-neixement als treballadors afiliats aCCOO i UGT que encara conserven laseva consciència de classe; és a dir, a lesseves bases. Però malgrat ser aquest unmanifest que crida als treballadors a ferfront comú en la lluita, no per això dei-xarem de dir alt i clar que mostrem elnostre rebuig i repulsa als pactes que, aesquena dels treballadors i els seus inte-ressos, signen i negocien les cúpules di-rigents de CCOO i UGT. Tambécondemnem les seves pràctiques traïdo-res i desmobilitzadores, que pretenencontrolar o acabar amb altres lluites so-cials i sindicals legítimes i autònomes.

Denunciem la trajectòria de CCOO iUGT, que demostra sense cap gènere dedubtes que actuen com a instruments delsistema, moguts pels seus propis interes-sos: subvencions, favoritisme, cliente-lisme... i una infinitat d'actuacions que notenen res a veure amb la defensa delsdrets dels treballadors. S'han convertit fatemps en còmplices necessaris i gestors

del sistema a l'hora de controlar, vendrei utilitzar a la classe obrera, atorgant-sela seva representació, legitimats pels go-verns i la patronal com a interlocutors"legals i democràtics" per permetre al ca-pital espoliar al poble i desmantellar lesconquestes obreres que tant els va costaraconseguir als treballadors que ens vanprecedir.

Per tant, fem una crida a tots els tre-balladors que conformen aquestes orga-nitzacions a que les abandonin i nosegueixin ni sostenint ni recolzant als quide forma constant traeixen no solamenta les seves bases sinó a tota la sevaclasse. Els demanem que no es retirin dela lluita, sinó que, com a persones lliuresi conscients, s'autoorganitzin o s'integrinen altres organitzacions obreres.

La història recent, des dels Pactes dela Moncloa, ens demostra que la partici-pació en el model sindical oficial basaten la delegació del poder i la responsabi-litat dels treballadors en representants através d'eleccions sindicals només afe-bleix a la classe obrera. Els camins pre-establerts del sistema de representacióunitària en els comitès d'empresa es con-

Manifest pel ressorgiment de laconsciència de classe. Per plantar cara

EINES// UNA PEÇA CLAU PER PODER FER FRONT ALS ATACS QUE ESTEM PATINT LA CLASSE TREBALLADORA

verteixen en una escenificació controladaque impossibilita l'acció sindical, quenomés pot ser real si parteix dels propistreballadors.

La CNT afirma que només pot serqualificada com a sindicat una organitza-ció obrera autònoma; és a dir, sostingudaeconòmicament i gestionada pels propistreballadors. Només un sindicalisme declasse sense ingerències polítiques ni cor-porativismes pot proporcionar una unitatd'acció i una resposta global amb capaci-tat transformadora.

Suport a les lluites socials, des del res-pecte i el reconeixement als qui les pro-tagonitzen

Des de CNT fem una crida a totes lespersones de classe treballadora, en actiu,aturats, precaris, jubilats, immigrants, es-tudiants, desnonats, etc, en definitiva, atotes les persones que patim les injustesconseqüències del capitalisme, a enfron-tar-se a aquells que ens oprimeixen.

És necessari que tots fem un esforçde solidaritat sumant-nos als actes de pro-testa que se succeiran en tot l'estat durantels propers mesos en defensa de l'educa-ció, la sanitat, les pensions, el dret a l'a-vortament, i en definitiva de la nostrallibertat i les nostres condicions de vida.Parem l'espoli dels nostres drets i acabemamb els seus privilegis.

En la lluita és on hem de trobar-nostots per respondre com a classe obrera alsgreus atacs del capitalisme. És el momentde confluir als carrers per entre tots en-fortir les lluites i així d'una vegada persempre fer-los veure al Capital i a l'Estatque no els serà senzill seguir arrabassant-nos drets socials i laborals.

Pel ressorgir de la consciència de classe

Els sindicats de la CNT ens oposemi denunciem totes les mesures injustesque aquest sistema social ens imposa,però som conscients que, a dia d'avui,com a organització no podem fer-hi frontsols i sense suports. Les nostres causes delluita són les de la nostra classe social.Només la classe treballadora unida podràdefensar i conservar tot allò que ens ésnecessari i comú. La guerra de classesmai ha desaparegut: hem de defensar-nosi passar al contraatac. Les persones queconformem la CNT estem disposades i enlluita, però necessitem dels nostres ger-mans i germanes de classe que feu un pasal capdavant i que la vostra responsabili-tat individual es converteixi en confron-tació col·lectiva.

Les seves "solucions"s'apliquen a costa de lanostra explotació i patiment, condemnant-nos a nosaltres i als nostresfills a un futur incert,negre i injust, mentreasseguren el de les elitspolítiques i financeres.

Només pot ser qualificada com a sindicat una organització obrera autònoma; és a dir, sostinguda econòmicament i gestionada pels propistreballadors.

Treballadors de BCNen lluita pels seus

drets durant el boikot ala cadena de

restaurants Ginos

Especial sistema de pensions Pàg.5

Posada en marxa del Grup de ConsumAutogestionat de CNT Olot

EINES// CONSTRUIM ALTERNATIVES PER AUTOGESTIONAR LES NOSTRES VIDES. ESTRUCTURES PER AQUÍ I ARA

DEFINICIÓ I ORÍGEN DELS GRUPSDE CONSUM

Podem definir un grup de consumcom un conjunt de persones del mateixàmbit territorial que s’agrupen amb l’ob-jectiu d’engegar un sistema de consumalternatiu a l’imperant avui dia; és a dir,un consum respectuós amb el medi am-bient, ecològic, sostenible, que fomentirelacions directes entre productors i con-sumidors, elimini intermediaris, impulsiel desenvolupament rural del seu àmbitgeogràfic i consolidi circuits curts de co-mercialització.

La definició anterior posa de manifestque tot grup de consum té una perspec-tiva clarament política. El prendre lesregnes i canviar la nostra manera de con-sumir ens posiciona frontalment contral’estructura del sistema capitalista. For-mant part d’un grup de consum eliminemels intermediaris, creem relacions iguali-tàries entre productors i consumidors,construïm espais assemblearis i autoges-tionats, trenquem amb l’individualismeimperant, ens relacionem amb els nostresveïns, afavorim el desenvolupament rurali fem un pas fonamental cap a l’autoges-tió completa de les nostres vides.

En aquest sentit, no podem contem-plar únicament al grup de consum comuna opció per “menjar bé”, sinó com unaeina de transformació política i social, és

a dir, un nou camp al que portar la lluita.Es tracta, en definitiva, de construir unaalternativa al sistema de producció – em-magatzematge – distribució – venda dela indústria agroalimentària, que encareixels productes i busca el benefici econò-mic per sobre de tot, fins i tot a costa deles condicions de salubritat dels aliments.

A finals dels anys 80 i principis de ladècada dels 90 comencen a aparèixer elsprimers grups de consum a l’estat espan-yol. Per exemple, a Catalunya es creenels grups “El Brot” (Reus, 1987), “El Re-bost” (Girona, 1988) i més tard “Germi-nal” (Tarragona 1993) i "la Cooperativade les Muntanyases" (Garrotxa, 1998).Al sur de la Península i de manera simul-tànea es van constituir: “La Ortiga” (Se-villa, 1993), “La Breva” (Màlaga 1995),“El Zoco” (Jaén, 1995), “Hortigas” (Gra-nada, 2000)

Moltes d’aquestes iniciatives van aca-bar prenent forma legal de cooperativa,d'altres van arribar a l'autodissolució id'altres es van reinventar reorganitzant-se en grups més petits, ja que el creixe-ment desmesurat feia perdre en gran partels principis d’autogestió i assemblea-risme.

Encara que hem esmentat que els pri-mers grups apareixen a finals dels 80 iprincipis dels 90, realment és a partir del’any 2000 quan aquests comencen a

créixer de forma exponencial al llarg detot l’estat. Cal esmentar l’aparició de pro-jectes com “Bajo el Asfalto está laHuerta” (Madrid, 2000), iniciativa que hadonat lloc a la creació de nombrososgrups de consum i producció integrats enun enriquidor projecte agroecològic.

Sens dubte, podem identificar la presade consciència, de cada vegada més per-sones, respecte a les pràctiques de la in-dústria alimentària com un dels motiusprincipals d’aquest punt d’inflexió en lacreació de grups de consum. I és quecada vegada tenim més clar que l’actualsistema agroalimentari és insostenibletant en termes mediambientals com desalut per als propis consumidors i consu-midores.

L’altre aspecte que justifica l’augmentd’aquest tipus d’iniciatives és el descon-tentament social pel que fa al sistema ac-tual, explotador i aniquilador de totaforma de vida. La gent s’està adonantque l’única forma de defensar els seus in-teressos comuns és auto-organitzant-se,engegant les seves pròpies alternatives,creant espais autònoms i autogestionats.En aquest aspecte els grups de consumjuguen un paper fonamental, ja que l’ali-mentació és un recurs bàsic i indispensa-ble cada vegada més car i vulnerable a larapacitat dels grans conglomerats empre-sarials. En aquest sentit, formant partd’un grup de consum podem canviarl’anterior, ja que aconseguim accedir aaliments més sans i en condicions econò-

miques més justes (tant per productorscom per consumidors), a més d’afavorirel desenvolupament rural i la conservaciódel medi ambient.

La nostra organització, la CNT, va re-alitzar al seu últim Congrés una apostadecidida per l’engegada de projectes d’e-conomia alternativa al capitalisme, im-pulsant així un model d’organitzacióobrera que tendeix a complementar leslluites sindicals amb la gradual construc-ció d’un entorn econòmic tendent a lasubstitució del capitalisme. En aquestprocés, els grups de consum poden seruna altra peça més que ajudi a incremen-tar el potencial de la classe obrera orga-nitzada.

En aquest sentit, i desenvolupant l’an-terior, els anarcosindicalistes tenim tresvies possibles (es diria que tres tàctiques)de cara a dur a terme aquesta estratègiad’intervenció política explicitada en pa-ràgrafs anteriors; sota el nostre punt devista són les següents:

Primera. Constituir grups de consumde CNT: parlem que els sindicats de laConfederació es dotin dels seus propisgrups de consum, formats pels seus mili-tants, la qual cosa, al principi, afavoririala concepció anticapitalista dels matei-xos i el seu funcionament assembleari iautogestionari.

Segona. Constituir grups de consumautogestionats: formats per militants ce-netistes però oberts a la participació depersones no vinculades al moviment lli-bertari; el que permet, d’una banda, obrirun espai de socialització ampli i nou pera alguns membres del grup, i, per unaltre, familiaritzar a bona part dels inte-grants d’aquests grups amb les pràctiquesautogestionàries de les quals fan gala lesorganitzacions i col·lectius de caràcterllibertari.

Tercera. Participar en grups de con-sum no específicament llibertaris ni au-togestionaris: aquesta alternativa es potplantejar en contextos geogràfics on noexisteixin experiències de grups de con-sum políticament afins a nosaltres; enaquest cas, entenem que la nostra partici-pació en aquests grups pot resultar inte-ressant de cara a visualitzar el nostrediscurs i la nostra aposta pels modelsd’organització horitzontal.

En la passada Assemblea General Ordinària del sindicat deldia 12 de juliol, es va tractar i acordar la creació d’un Grup

de Consum format per afiliats i afiliades del Sindicat.Des de fa uns anys, algunes persones conscients de la pròpiaalimentació i economia, s’han anat organitzant amb la intencióde crear Grups de Consum, amb l’objectiu d’aconseguir con-juntament productes alimentaris de procedència agroecolò-gica, principalment, i directament del productor, eliminant elsintermediaris i, en conseqüència, abaratint-ne el preu.Entenem que l’agroecologia és la manera de conrear la terraamb responsabilitat i respecte pel medi natural i la vida queaquest genera. Amb aquesta pràctica aconseguim alimentssans i saludables.Tractar directament amb el productor és l’acció directa que enspermet conèixer les persones que cultiven i els projectes quevan generant els aliments que hem de consumir.L’experiència de més de deu anys, intentant i aconseguint enmolts dels intents, consolidar Grups de Consum i una relaciódirecta amb els productors han afavorit que actualment hi hagimés d’una desena de grups de consum a La Garrotxa i cente-nars arreu de Catalunya.

Definició:

Origen:

CNT i els grups de consum: més autogestió,més conscienciació

Logo del Grup de Con-sum Autogestionat de

la CNT d’Olot

Pàg.6 Especial sistema de pensions

Que l’atur no t’aturi!CAMPANYES// TREBALLADORS EN ACTIU O A L’ATUR: LA MATEIXA CLASSE EXPLOTADA

La CNT considera que l’aturobrer no ha deixat de créixercom a resultat de les polítiques

econòmiques de governs d’un o altresigne, que han assumit com a priorita-ris el pagament d’un deute il·legítim iassegurar els beneficis de la patronal ide l’elit financera, al que dediquen mi-lions d’euros, davant del benestar i elsdrets de la majoria de la població. Peraixò continuen impulsant polítiques deretallades i reformes laborals que faci-liten i abarateixen els acomiadaments.

Per la CNT l’atur està assolint nivellsdramàtics, per sobre del 25%, molt ma-jors en determinats territoris, sectors ofranges d’edat. No obstant això, els go-verns segueixen retallant les presta-cions i subsidis per desocupació, ja deper si mateix insuficients, als quals sesumen els previstos als Pressupostospel 2013, on fins i tot la misèria del PlaPrepara hem vist com desapareixia apartir de febrer, aguditzant les conse-qüències de la desocupació, que es tra-dueix en desnonaments o en laimpossibilitat de fer front a les neces-sitats més elementals. Les contínues re-tallades en els serveis públics, en lasanitat, en l’educació i en els serveissocials, agreugen encara més la situa-ció pels treballadors i treballadoressense recursos.

Des de CNT entenem que aquestespolítiques posen en evidència que l’a-tur, en contra del discurs oficial, és l’-última de les seves prioritats, ja quepermet a la patronal aconseguir, sotal’amenaça de l’acomiadament, la con-tinua reducció dels salaris i l’empitjo-rament de les condicions de treball,objectiu últim de la reforma laboral,aprovada ara fa un any.

A CNT pensem que no podem espe-rar res dels governs en la lluita contral’atur, res de les seves promeses per ala generació d’ocupació, poc o res delsindicalisme institucional que durantanys ha acceptats ERO’s i acomiada-ments, mentre participava del negocide la formació i l’orientació laboral.

A CNT apostem per que siguem elspropis treballadors els qui ens organit-zem, especialment els directamentafectats per aquesta situació, fent delsindicat una eina útil en la lluita contral’atur, rebutjant frontalment EROS’s iacomiadaments. Exigim mesures radi-cals contra la desocupació, el reparti-ment del treball i la riquesa, pergarantir el benestar per tots i totes, cosaque en última instància no serà possi-ble sense un canvi radical de modeleconòmic i social.

LES ASSEMBLEES DE TREBALLADORS/ES EN ATUR

1. Les assemblees d’aturades davantla crisi econòmica i atur massiu.

Les assemblees d’aturades es carac-teritzen per tractar de recuperar el con-trol social sobre els processos de cercai selecció de treballadors, tractant d’a-rrencar-los del control de l’Estat i deles empreses privades, intentant ferfront als mecanismes de divisió declasse de coacció que la desocupacióexerceix sobre el conjunt de la classetreballadora.

Les Borses de Treball

Un element fonamental en aquestsentit són les borses de treball vincula-des o controlades des de les Assem-

blees d’aturats. Aquestes borses de tre-ball han estat en molts casos el nuclidel funcionament de les assemblees ientorn de les quals s’ha dinamitzat l’or-ganització dels treballadors i treballa-dores a l’atur.

Les borses de treball tracten, des d’a-questa perspectiva, de trencar amb lagestió estatal de la cerca i de l’ofertad’ocupació, cada vegada més privatit-zada, a través d’empreses d’interme-diació i ETTs, i d’imposar a lesempreses que la contractació es faci através d’una borsa de treball que es re-geixi per criteris de solidaritat, rotaciói repartiment de l’ocupació.

Plans d’ocupació públics: Solidaritat,transparència i control social

L’acció de les assemblees d’aturats,tracten també de pressionar a les em-preses i a les institucions per augmen-tar l’oferta d’ocupació, tractantd’implantar mesures de repartiment deltreball existent que augmentin tant l’o-ferta com la reducció del temps de tre-ball, la supressió d’hores extres itreball a preu fet, entre d’altres. D’igualforma s’actua promovent la creaciód’ocupació per part de l’administraciópública i incidint en els criteris de se-lecció per a aquestes contractacionsimposant criteris de solidaritat, repar-timent, rotació, transparència i controlsocial.

Prestacions dignes igratuïtat de serveis

Les assemblees d’aturats actuen d’i-gual forma com a mecanismes per a lapressió social en favor d’una major co-bertura pública mitjançant prestacionseconòmiques i serveis públics, i de lagratuïtat del transport i l’energia, de lapromoció del lloguer social i de la re-ducció dels béns bàsics.

Autogestió per a la satisfacció de lesnecessitats

Les assemblees d’aturats i aturadesno són només una via de reivindicació,sinó que poden ser també la base d’i-niciatives autogestionaries destinadesa la satisfacció de les necessitats mésbàsiques dels treballadors, tant des del’engegada de cooperatives de consum,com en la recuperació d’empreses pera la seva autogestió.

3. Les assemblees d’aturats des del’anarcosindicalisme

Per a l’anarcosindicalisme, la rupturade la divisió entre empleats i aturats,que és en molts casos un element clauen el debilitament del sindicat i del mo-viment obrer en general, és una neces-sitat fonamental. No podem oblidarque aquest , precisament, és una de lesprincipals efectes que es busquen ambla promoció i el foment de l’atur mas-siu des de la patronal i el govern.

Sindicats, seccions sindicals iassemblees d’aturats

Des d’aquesta perspectiva, la vincu-lació entre el sindicat , les seccions sin-dicals, i les assemblees d’aturats iborses de treball és una via de treballimprescindible a desenvolupar, des deles diferents fórmules organitzativesque els sindicats estan ja començant aengegar.

Dins de l’activitat de les assembleesd’aturades, el sindicat és fonamental al’hora d’imposar condicions laboralsque maximitzin l’oferta d’ocupació(repartiment del treball, eliminació depreu fet i hores extres, etc), de la ma-teixa forma que ho és a l’hora de trac-tar d’imposar el control sobre l’ofertad’ocupació o facilitar l’activitat de laborsa de treball.

També el sindicat és fonamental desde la perspectiva de la recuperaciód’empreses i l’autogestió.

Aquesta vinculació és encara mésnecessària, en un entorn laboral tanprecari, on el pas de la situació d’em-pleat a aturat, i viceversa, és continu, afi de revertir el handicap que suposaper a l’acció sindical.

Les assemblees d’aturats potencien amés la vocació unitària, i proporcionenuna forta vinculació amb el territori ila seva problemàtica social, sempremés difícil des de l’acció sindical enl’empresa, i que pot ser molt importantper al suport a vagues i conflictes sin-dicals, especialment aquells que es di-rigeixin a implantar el control sindicali social de l’ocupació.

Des d’una perspectiva anarcosidin-dicalista, elements com l’autoorganit-zació dels treballadors per a laconsecució dels seus objectius, l’acciódirecta i el tracte directe amb la patro-nal o la construcció d’eines d’apodera-ment i autonomia de la classe obrera,són al costat del valor de la unitat declasse, elements comuns i que impreg-nen l’activitat de les assemblees d’atu-rats, apropant-les a la pràcticaanarcosindicalista.

No en va la promoció de les assem-blees d’aturades i borses de treball i laseva vinculació als sindicats, ha estatun element recurrent dels acords de laCNT, i en determinats moments histò-rics de la seva pràctica.

L’actual conjuntura, l’especial inci-dència dels efectes de la crisi sobre elssectors més precaris de la classeobrera, als quals la CNT es dirigeix ique forma bona part de la seva afilia-ció, ha fet que s’estigui recuperant i ac-tualitzant aquesta línia de treball, ambexperiències en diferents sindicats, queja s’estan posant en comú i discutint.

“A CNT apos-tem per que si-guem els propistreballadors elsqui ens organit-zem, (...) fent delsindicat una einaútil en la lluitacontra l’atur, re-butjant frontal-ment EROS’s iacomiadaments”

Especial sistema de pensions Pàg.7

En moments com l'actual, d'aquests que es perceben comhistòrics, on les coses que ens envolten estan en cons-tant canvi, són els moments ideals per anar més enllà,

i analitzar si realment la solució en clau política passa per unarenovació dels partits de l'arc parlamentari, o si, pel contrari,l'espai parlamentari potser és incapaç de resoldre realmentaquest cúmul de “mal funcionaments” sistèmics que ens en-volten. És a dir, de fa uns anys ençà, amb l'esclat de la crisi,però sobretot amb la catarsi col·lectiva del 15M, sembla quetot allò que havia estat immòbil, fora de qualsevol dubte oqüestionament, està penjant d'un fil.

En un moment així, la resposta als problemes socials, polí-tics i econòmics (a tots nivells) passa per una regeneració delspartits que ens representen? O potser és l'hora de preguntar-nos i reflexionar sobre: quants models polítics socials i eco-nòmics existeixen? Quina ha estat la tradició política properaa part de l'estat-nació? Realment la democràcia parlamentària,és Democràcia en majúscules? En quin moment aquestes es-tructures tan “obvies“ i “lògiques” (eleccions, partits, senat,parlament, congrés...) van venir a ocupar el lloc que ara tenen?

És interessant nedar en la història de la teoria política i altresdisciplines per començar a veure que l'objectivitat no existeix,com tampoc el nostre model polític econòmic i social és real-

ment el més just, el més avançat ila clau per la millora.

Els Estats actuals són fills dels canvis his-tòrics del s. XVIII, entre ells, la RevolucióFrancesa, però també l'entrada de ple enla Revolució Industrial. Dos eixos quevan canviar els fonaments més pro-funds de les societats europees ique han estat precursors de lessocietats actuals. A partir d'a-quell moment, neixen el que esconeix com els Estats Liberals oestat-nació i amb ells l'organització de la vida que avui enssembla que sigui “sempre ha estat així”.

Aquí no podem ser prou curosos en el tema, però sí llençaruns punts que portin a la reflexió. Qui van ser els grups socialsque van crear aquestes estructures? Principalment, homes degran poder adquisitiu, empresaris i homes de negocis (fossino no descendents de casta nobiliària), que tenien la necessitatd'organitzar de forma tan estandaritzada, la unitat territorialnacional. Aquests homes encarnaven la figura del ciutadà i foraquedàvem les dones i la resta d'estrats socials.

Aquests sistemes de representació (amb diferents variantsen els diferents països), principalment partien dels principisliberals, d'emprenedoria, llibertat per a que els homes pogues-sin fer, des de la igualtat d'oportunitats, les fortunes que po-guessin. Una de les fal·làcies principals, era partir decategories i principis categòrics com la igualtat, quan aquestani existia, ni existeix a nivell intern.

El canvi era que al voltant de les organitzacions (partits) deforma col·lectiva, en els diferents espais que van crear, prenienles decisions, creaven polítiques, constitucions i un nou para-digma polític, econòmic i social que tenia com eix i objectiu,l'impuls de l'economia de mercat a gran escala (a escala na-cional), per afavorir una acumulació de capital també a granescala. Amb els avenços d'enginyeria, va sorgir la indústria ila classe obrera i per tant, la possibilitat de produir molt a mésbaix cost. Un dels pilars era la producció d'energia (carbó i hi-droelèctrica) per possibilitar la producció industrial i el crei-xement a l'infinit.

Aquestes institucions no tenien obligació de ser garantistesamb el poble, aquesta part del contracte social apareix méstard com resultat de les lluites socials del s. XIX que culminenamb la II Guerra Mundial, i el període de la Guerra Freda, onl'estratègia per garantir la pau social és l'aplicació de les tesisde Keynes i la social democràcia. Així doncs, l'important sem-pre ha estat la centralització de l'administració dels recursosdel territori per produir riquesa en clau capitalista.

En diferents moments de la història, s'ha cregut que poderentrar a formar part d'aquestes institucions (com ha estat el casde molts partits d'esquerres), era la manera de poder incidir iacabar amb les injustícies sistèmiques i endèmiques pròpiesd'aquest model. I històricament amb el transcurs dels anys,aquests objectius, aquestes il·lusions han acabat sempre en nores o en partits i experiències que han acabat igual de corruptesi pervertides que les altres. Perquè la corrupció no és una qües-tió de persones bones o dolentes, ja que forma part inherentde la pròpia estructura en tant que sempre ha estat un sistemapolític que havia de donar resposta als interessos dels empre-saris i les elits i no a la resta de la societat, i això ja, per si ma-

teix hauria de ser sufi-cient per adonar-nos que

aquestes institucions i espais de re-presentativitat i decisió no són vàlids i no

són els nostres. Però també, l'anàlisi dels seusmecanismes de funcionament, on es centren els

temes d'interès i debat, el seu funcionament basat enels pactes i prevendes d'aliances en espais informals itantes altres coses, també ens haurien de confirmar aquestfet. Els seus tempos i objectius, no permeten un treball méstransversal i obert, els seus protocols i les seves pròpies nor-mes acaben ofegant i constrenyint qualsevol bona intenció. Aaquest llistat, també, es podria incloure que es tracta d'una es-tructura jeràrquica que sempre ha volgut, des de la seva dis-tància i alienació, modificar la societat segons les sevesnecessitats i no al revés.

Per això, el cavall de Troia, no és el grup que entra per fercanviar les coses des de dins. El cavall de Troia és la perversióque aquest sistema conté i que o és altra que la de fer-noscreure que des de dins es poden canviar les coses i incidir, ali-mentant aquesta il·lusió, amb petites molles, amb forma de pe-tites polítiques mínimes o alguns punts dins d'una llei, que ensfan sentir que tenim un grau d'incidència real en la millora dela societat. Però en el fons, darrera d'aquestes petites victòriesel que hi ha és l'interès en què, des de les lluites socials, con-tinuem alimentant aquestes institucions, participant d'elles, detal manera que mentre estem destinant les energies en aquestalínia d'acció, no estem construint un teixit social i polític fortque proposi i crei les seves pròpies institucions.

I aquí s'escau recordar un principi bàsic de la teoria socialque no és altre que som les pròpies persones, en relació ambels nostres medis, les que generem i creem les institucions perdonar resposta a les nostres exigències i demandes socials. Siles institucions vigents, no tenen capacitat de resposta frontcada punt d'inflexió i reajust social, és qüestió de temps queaquestes quedin obsoletes.

Moments d'inflexió com l'actual passen cada cent o mésanys, per tant, ara que estem en aquest punt potser valdria lapena preguntar-nos si potser ha arribat l'hora de tornar a apos-tar fort per estructures amb anhels de construcció i transfor-mació social, fora d'aquests aparells, que s'articulin de formatransversal, coordinada i autònoma, a mode de xarxes ambnodes. Estructures que vulguin mirar de crear possibilitats d'or-ganització social i del territori, a través de mecanismes de de-cisió i participació directa on la cura de les persones tingui unespai central, i els mitjans de producció i creació siguin de ti-nença col·lectiva. Potser ara és important anar a treure la polsa tot el coneixement existent sobre sistemes de gestió comunal,anarquisme i bibliografia antropològica sobre aquests aspectes,que ens donin eines i referències per tornar a repensar compodem construir el món que anhelem i potser descobrirem queaquestes formules encara perviuen i no són ni tan llunyanes nitan estranyes com ens fan creure,

En aquest sentit, de fa un temps ençà, alguns col·lectius delínia anarquista estan treballant en vistes a constituir una fe-deració a través de la qual pensar un projecte que parteixi delbagatge de l'anarquisme en relació amb la societat del s. XXI,per mirar de poder marcar uns objectius d'incidència i cons-trucció d'un nou model polític i econòmic, tenint en comptel'esclat de nous grups i col·lectius, que ja treballen des de l'or-ganització assembleària i horitzontal.

Cap a una FederacióAnarquistainnovadora

CAMPANYES// CREANT ALTERNATIVES PER UNA SOCIETAT MÉS JUSTA I DEMOCRÀTICA

El proper dia 23 de novembre, a les 18h. esportarà a terme la presentació de l’AssembleaAnarquista de la Garrotxa al local de la CNTd’Olot, dins el marc de les jornades “Novembre roig i negre”.Aquesta és una iniciativa que es dóna a conèixer en un moment en que a Catalunya hiha diversos projectes i trobades per cohesionar el moviment anarquista, per poderdonar una resposta social al moment en queestem vivint. Un anarquisme per al segle XXI,lluny d’estereotips, modern i intrínsicament lli-gat al problemes actuals, capaç de donar res-posta als diferents reptes que com a societat ens veiem obligats a acceptar. És un plantejament necessari i és per sobre detot una possible via de solució.

Edurne BaguéAfiliada a la CNT d’Olot

Pàg.8 Especial sistema de pensions