diagrames i taules de classificaciÓ de les roques...
TRANSCRIPT
Autors:
Pedro Enrique, Gemma Alías, Meritxell Aulinas,
Domingo Gimeno, Montserrat Liesa, Ramon Vaquer
DIAGRAMES I TAULES DE CLASSIFICACIÓ DE LES ROQUES ÍGNIES
Versió actualitzada octubre 2006
1
INTRODUCCIÓ
Aquest dossier recull els diagrames, taules de classificació i nomenclatura de les
roques ígnies més importants. La classificació preliminar de les roques ígnies es
basa en la composició modal de la roca, entenent com a composició modal la
proporció volumètrica dels minerals que formen la roca, obtingut per procediments
òptics o de tractament d’imatges.
Els diagrames de Streckeisen es basen en la composició modal de determinats
minerals i serveixen per classificar les roques plutòniques i les volcàniques. En
aquest dossier es presenten els diagrames de Streckeisen (1973, 1976, 1978)
següents:
• diagrames per a roques plutòniques amb M < 90 %
• diagrames per a roques plutòniques amb M ≥ 90 %
• diagrama per a roques volcàniques làviques amb M < 90 %.
2
De vegades resulta molt complicat utilitzar el contingut de minerals en una roca per
tal de classificar-la, ja sigui perquè està formada pràcticament per vidre o perquè la
mida dels grans és molt fina. En aquests casos, els diagrames de Streckeisen no
es poden utilitzar amb efectivitat i s’ha de recórrer a altres tipus de classificacions.
En aquest dossier es presenten les classificacions no modals següents:
• Diagrama TAS (Total Alkali Silica) (Le Bas et al., 1986) per a la
classificació de les roques volcàniques sobre la base de la seva
composició química.
• Classificació de Schmid (1981) per a la classificació dels dipòsits
piroclàstics (roques volcàniques) a partir de la mida de gra i del grau de
consolidació dels piroclastos que els formen. Els dipòsits mixtos
(piroclàstics-epiclàstics) també es classifiquen segons la mida dels
clastos i l’origen primari o no d’aquests.
3
Pel que fa a les roques hipabissals es presenta la nomenclatura de les roques
equivalents a les roques plutòniques del diagrama QAPF i la classificació de les
roques lamprofíriques en funció dels minerals fèlsics i màfics predominants.
Aquest tipus de roques requereixen una classificació especial perquè no són
simples varietats texturals de les roques plutòniques i volcàniques més comunes ja
que presenten continguts elevats en components volàtils i en determinats elements
traça. Aquest dossier no inclou algunes roques relativament rares a la superfície
terrestre, com les lamproïtes, les kimberlites, les carbonatites i les roques
melilítiques.
8
BIBLIOGRAFIA
• Le Bas, M. J., Le Maitre, R. W., Streckeisen, A., Zanetti, B., 1986. Chemical
classification of volcanic rocks based on the Total Alkali-Silica Diagram.
Journal of Petrology. Vol. 27, p. 745-750.
• Le Maitre, R.W., Batemman, P., Dudek, A., Keller, J., Lameyred, J., Le Bas,
M.J., Sabine, P.A., Schmidt, R., Sorensen, H., Streckeisen, A., Wooley,
R.A., Zannttin, B., 1989. Classification of igneous rocks and glossary of
terms. Recommendation of the International Union of Geologica Sciences.
Subcomission on the Systematics of Igneous Rocks. London. Blackwell
Scientific Publications, Oxford. 193 + xi pp.
• Riba, O. 1997. Diccionari de Geologia. Enciclopèdia Catalana, Barcelona.
1407pp.
• Schmid, R., 1981. Descriptive nomenclature and classification of pyroclastic
deposits and fragments: Recommendations of the IUGS Subcomission on
the Systematics of Igneous Rocks. Geology. The Geological Society of
America. Boulder. Vol. 9, p. 41-43.
• Streckeisen, A., 1973. Plutonic Rocks. Classification and nomenclature
recommended by the IUGS Subcomission on the Systematics of Igneous
Rocks. Geotimes. Vol. 18 (10), p. 26-30.
• Streckeisen, A., 1976. To each plutonic rock, its proper name. Earth Science
Reviews. International Magazine for Geo-Scientists. Amsterdam. Vol. 12, p.
1-33.
• Streckeisen, A., 1978. IUGS Subcomission on the Systematics of Igneous
Rocks. Classification and nomenclature of volcanic rocks, lamprophyres,
carbonatites and melilite rocks. Recommendations and suggestions. Neues
Jahrbuch für Mineralogie. Vol. 143, p. 1-14.
9