ANUNCIS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

DEPARTAMENT DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT

ANUNCI d’informació pública del Projecte de decret de derogació del Decret 148/2001, de 29 de maig,d’ordenació ambiental de les instal·lacions de telefonia mòbil i altres instal·lacions de radiocomunicació.

Se sotmet a informació pública el Projecte de decret esmentat així com la documentació complementària. Ladocumentació és a disposició del públic a la Direcció General de Qualitat Ambiental (Av. Diagonal, 523-525,08029 Barcelona), als Serveis Territorials del Departament de Territori i Sostenibilitat a Barcelona (C. d’Aragó,244-248 08007 Barcelona); a Girona (Pl. Pompeu Fabra, 1, 17002 Girona); a Lleida (C. Clot de les Monges, 6-8 25007 Lleida); a Tarragona (C. Anselm Clavé, 1 (Casa Gasset) 43004 Tarragona); a les Terres de l’Ebre (Av.de la Generalitat, 116 43500 Tortosa); a la Catalunya Central (C. Àngel Guimerà, 14, 08241 Manresa) i a l’AltPirineu i Aran (Ptge. Alzina, 3 25700 La Seu d’Urgell). També es pot consultar a la pàgina web delDepartament de Territori i Sostenibilitat (http://www.gencat.cat/territori). El termini per presentar al·legacionsés de 20 dies hàbils a comptar des de l’endemà de la data de publicació d’aquest Anunci al Diari Oficial de laGeneralitat de Catalunya.

Barcelona, 28 de novembre de 2014

Assumpta Farran i Poca

Directora general de Qualitat Ambiental

(14.343.063)

DL B 38014-2007ISSN 1988-298X http://www.gencat.cat/dogc

Núm. 6770 - 15.12.20141/1 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

CVE-DOGC-A-14343063-2014

DECRET /2014, de de , de derogació del Decret 148/2001, de 29 de maig, d’ordenació ambiental de les instal·lacions de telefonia mòbil i altres instal·lacions de radiocomunicació. L’article 46 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya estableix que els poders públics han de vetllar per la protecció del medi ambient per mitjà de polítiques públiques basades en el desenvolupament sostenible i la solidaritat col·lectiva i intergeneracional. Afegeix que les polítiques mediambientals s’han de dirigir especialment a reduir les diferents formes de contaminació, fixar estàndards i nivells mínims de protecció, articular mesures correctives de l’impacte ambiental, i respectar els principis de preservació del medi. D’acord amb aquests preceptes, l’article 144.1 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya estableix que corresponen a la Generalitat la competència compartida en matèria de medi ambient i la competència per dictar normes addicionals de protecció. S’hi afegeix que aquesta competència inclou, entre d’altres, l’establiment i la regulació dels instruments de planificació ambiental, la prevenció, la restauració i la reparació de danys al medi ambient, la regulació de l’ambient atmosfèric i de les diverses classes de contaminació i l’establiment d’altres instruments de control de la contaminació. La Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l’Administració ambiental, va establir a Catalunya el model de prevenció i control integrats de la contaminació instaurat per la Directiva 96/61/CE, del Consell, de 24 de setembre de 1996, de prevenció i control integrats de la contaminació (IPPC). Posteriorment, atès el creixement accelerat de la tecnologia de la comunicació mitjançant la telefonia mòbil que es produeix a finals dels anys 90, i amb l’objectiu de minimitzar la incidència que les instal·lacions de radiocomunicació tenen sobre el territori, el paisatge i el medi ambient en general, la Generalitat, dins el marc de la Llei 3/1998, reclama una ordenació urgent d’aquestes infraestructures per tal d’establir les mesures de prevenció i control necessàries, i aprova el Decret 148/2001, de 29 de maig, d’ordenació ambiental de les instal·lacions de telefonia mòbil i altres instal·lacions de radiocomunicació, el qual té com principis generals l’establiment de: a) Les especificacions i determinacions tècniques aplicables a les instal·lacions de radiocomunicació. b) El sistema d’ordenació urbanística de la implantació de les instal·lacions sobre el territori. c) El sistema d’intervenció administrativa de les obres i activitats mitjançant el seu sotmetiment als règims de llicència o de comunicació i, eventualment, de sanció. El Decret 148/2001 en primera instància i posteriorment el Decret 143/2003, de 10 de juny, de modificació del Decret 136/1999, de 18 de maig, pel qual s’aprova el Reglament general de desplegament de la Llei 3/1998, i se n’adapten els annexos, estableixen el règim d’intervenció per a les instal·lacions de radiocomunicació, que va ser el de llicència municipal o de comunicació, en funció de les característiques de la instal·lació i el seu lloc d’ubicació. El mateix any l’Estat va aprovar el Reial decret 1066/2001, de 28 de setembre, pel qual s’aprova el Reglament que estableix condicions de protecció del domini públic radioelèctric, restriccions a les emissions radioelèctriques i mesures de protecció sanitària davant d’emissions radioelèctriques, el qual reglamenta uns límits d’emissió menys restrictius que el Decret 148/2001, que reprodueixen les recomanacions de la

Unió Europea que figuren en la Recomanació del Consell, de 12 de juliol de 1999, relativa a l’exposició del públic en general a camps electromagnètics (0 Hz a 300 GHz) (1999/519/CE). Poc temps després, la Llei 32/2003, de 3 de novembre, general de telecomunicacions, regula, mitjançant l’article 26, la necessitat que els organismes encarregats de la planificació territorial demanin a l’Administració General de l’Estat l’informe sobre les necessitats de xarxes públiques de comunicacions electròniques, i mitjançant l’article 30, la ubicació compartida i l’ús compartit de la propietat pública o privada per part de les instal·lacions radioelèctriques de comunicacions electròniques. L’aprovació de la Llei 20/2009, del 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats, manté el règim d’intervenció administrativa aplicat per la Llei 3/1998 en aquestes instal·lacions, però queda sense efecte l’obligatorietat d’efectuar els controls inicials i periòdics de les activitats subjectes al règim de comunicació. Posteriorment, mitjançant la Sentència del Tribunal Suprem de 22 de març de 2011, s’anul·len i es deixen sense efecte els articles 5, 6.2.a), 14.2, la disposició transitòria segona i els annexos 1, 2, 3 i 4 del Decret 148/2001. Amb l’anul·lació d’aquests articles, la normativa que amb caràcter general és d’aplicació a Catalunya pel que fa als límits d’exposició a camps electromagnètics i distàncies de protecció de les instal·lacions de telefonia mòbil i altres instal·lacions de radiocomunicació, passa a ser el Reial decret 1066/2001, amb valors menys restrictius que els anteriors regulats pel Decret 148/2001. Darrerament l’Estat va aprovar la Llei 12/2012, de 26 de desembre, de mesures urgents de liberalització del comerç i determinats serveis, la qual, mitjançant l’article 3, introdueix canvis substancials en matèria de telecomunicacions, on es deroga l’obligatorietat de tramitar la llicència prèvia d’instal·lacions o d’activitat per a la majoria de les instal·lacions de radiocomunicació utilitzades per a la prestació de serveis de comunicacions electròniques disponibles per al públic, a les quals els era exigible, i se substitueix per una declaració responsable o comunicació prèvia, a excepció dels casos següents: Les de nova implantació que tinguin impacte sobre espais naturals protegits. Les que fan ús privatiu i ocupació dels béns de domini públic. Les que tinguin impacte en el patrimoni historicoartístic. Les que ocupin una superfície superior a 300 m2. Finalment l’Estat va aprovar la Llei 9/2014, de 9 de maig, de telecomunicacions, que deroga la Llei 32/2003. Aquesta Llei estableix, en el seu article 34.4, que la normativa elaborada per les administracions públiques en l’exercici de les seves competències que afecti el desplegament de les xarxes públiques de telecomunicacions electròniques i els instruments de planificació territorial o urbanística hauran de complir el que disposa la normativa sectorial de telecomunicacions, i, en el seu article 34.6, referma el marc de prevenció que estableix la Llei 12/2012, de 26 de desembre, de mesures urgents de liberalització del comerç i determinats serveis, abans esmentada, i amplia lleugerament els supòsits d’instal·lacions que es tramiten mitjançant el règim de declaració responsable. D’aquesta manera, la immensa majoria de les instal·lacions de radiocomunicació emplaçades en demarcació urbana passen a tramitar-se dins del règim de comunicació i, per tant, no els són exigibles els controls inicial i periòdics.

El procediment de comunicació impossibilita l’establiment dels preceptes preventius que permetia l’avaluació prèvia del projecte i trasllada als ajuntaments i altres administracions competents l’obligatorietat d’haver de garantir el compliment de les prescripcions exigibles a aquesta tipologia d’activitat, mitjançant el control i la inspecció exposats. Pel que fa al medi natural, el nou context jurídic no suposa una minva en la capacitat de protecció ni d’acció preventiva de l’Administració, atès que és possible incidir-hi mitjançant la supervisió d’aquelles instal·lacions de radiocomunicació que s’emplacen en espais d’interès natural i de la xarxa Natura 2000, d’acord amb els preceptes que regula la normativa d’avaluació d’impacte ambiental i de prevenció i control ambiental d’activitats. Així, la finalitat que va inspirar el Decret 148/2001 no es pot garantir actualment amb la seva aplicació, ja que l’objecte sobre el qual s’articula: “regular la intervenció administrativa d’instal·lacions de radiocomunicació pel que fa als aspectes d’implantació en el territori des del punt de vista d’impacte visual i sobre el medi ambient i la població”, ha quedat buit dels mecanismes jurídics que permeten exercir-lo. En aquest context, mantenir el Decret 148/2001 en vigor no comporta disposar d’un procediment administratiu que permeti una acció preventiva, per contra, suposa mantenir un sistema d’intervenció administrativa del qual deriven obligacions als diferents agents implicats que resulten ineficaces en l’actual marc normatiu. Per tot això, d’acord amb/vist el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora, a proposta del conseller de Territori i Sostenibilitat i d’acord amb el Govern, Decreto: Article únic Es deroga el Decret 148/2001, de 29 de maig, d’ordenació ambiental de les instal·lacions de telefonia mòbil i altres instal·lacions de radiocomunicació. Disposició addicional única Es deixa sense contingut l’apartat i) de l’article 118 del Decret 342/2011, de 17 de maig, de reestructuració del Departament de Territori i Sostenibilitat. Barcelona, Santi Vila i Vicente Conseller de Territori i Sostenibilitat Artur Mas i Gavarró President de la Generalitat de Catalunya