€¦ · disposicions departament de territori i sostenibilitat edicte de 30 de setembre de 2015,...

DISPOSICIONS

DEPARTAMENT DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT

EDICTE de 30 de setembre de 2015, sobre una resolució del director general d'Ordenació del Territori iUrbanisme i un acord de la Comissió Territorial d'Urbanisme de la Catalunya Central referents al municipide Tavèrnoles.

La Comissió Territorial d’Urbanisme de la Catalunya Central, en la sessió de 6 de març de 2015 i el directorgeneral d’Ordenació del Territori i Urbanisme en data 19 de maig de 2015, van adoptar, entre altres, l’acord i laresolució següents:

Exp.: 2009/038671/N

Pla d'ordenació urbanística municipal, del municipi de Tavèrnoles

Resolució de 19 de maig de 2015

Atesos els articles 92.4 i 106.1 del Text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, de 3d’agost, modificat per la Llei 3/2012, de 22 de febrer, el director general d’Ordenació del Territori i Urbanismeresol:

–1 Donar conformitat al Text refós del Pla d'ordenació urbanística municipal, del municipi de Tavèrnoles,promogut i tramès per l’Ajuntament en compliment de l’acord d’aprovació definitiva de 6 de març de 2015 dela Comissió Territorial d’Urbanisme de la Catalunya Central.

–2 Ordenar la publicació al DOGC, a l’efecte de l’executivitat del Pla, d’aquesta resolució, de l’acord d’aprovaciódefinitiva de data 6 de març de 2015 de la Comissió Territorial d’Urbanisme de la Catalunya Central i de lesnormes urbanístiques corresponents, de conformitat amb l’article 106.1 del Text refós de la Llei d’urbanisme,modificat per la Llei 3/2012, de 22 de febrer.

–3 Notificar aquesta resolució a l’Ajuntament.

Acord de 6 de març de 2015

Vist l’informe proposta dels Serveis Tècnics, aquesta Comissió acorda:

–1 Aprovar definitivament el Pla d'ordenació urbanística municipal, de Tavèrnoles, promogut i tramès perl'Ajuntament, i supeditar la publicació al DOGC i consegüent executivitat a la presentació d’un text refós, perduplicat, verificat per l’òrgan que ha atorgat l’aprovació provisional de l’expedient i degudament diligenciat, queincorpori les prescripcions següents:

1.1 Pel que fa a sistemes:

1.1.1 Cal que en el quadre 8 de la memòria d’ordenació, on es justifica el compliment de la reserva mínima pera espais lliures fixada en l’article 58.1 f) del Text refós de la Llei d’urbanisme, s’inclogui en el còmput lasuperfície de sostre residencial admès en el PAU1- Fussimanya com també els espais lliures de cessióestablerts en aquest polígon d’actuació.

1.1.2 Cal incorporar l’actuació corresponent a la urbanització de la zona verda provinent de la Modificaciópuntual aprovada definitivament el 15 de maig de 1996, i que ara serà a càrrec de l’Ajuntament, tant enl’agenda del document, establint els terminis per a la seva urbanització, com en l’estudi de viabilitat i l’informede sostenibilitat econòmica, tot concretant el seu pressupost i amb la justificació que l’Ajuntament té capacitat

DL B 38014-2007ISSN 1988-298X http://www.gencat.cat/dogc

Núm. 6970 - 6.10.20151/155 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

CVE-DOGC-A-15273084-2015

econòmica per dur-la a terme.

1.2 Pel que fa a sòl urbà i urbanitzable:

1.2.1 Cal modificar la regulació del paràmetre de separació a límits de les subclaus 6a i 6b, d’acord ambl’exposat en la part valorativa de la proposta.

1.2.2 Cal excloure de la fitxa del sector PPU-1 El Roquet Sud, els percentatges parcials de sòl privat establertssegons el règim dels habitatges, de manera que només hi consti el percentatge màxim de sòl privat del 55%.Així mateix, aquests percentatges també s’hauran d’excloure de la fitxa del sector SND-1 El Roquet Nord,juntament amb els paràmetres d’edificabilitat i densitat màxima fixats en aquest sector, tot establint que totsaquests paràmetres seran concretats en el corresponent pla parcial de delimitació.

1.2.3 Pel que fa al sector PPU-2 Plans de can Riera:

1.2.3.1 Cal establir tant en la normativa urbanística com en l’Agenda del document, que aquest sector s’hauràde desenvolupar durant el primer quadrienni a partir de l’executivitat de l’aprovació definitiva del POUM, i queen cas contrari, els terrenys passaran automàticament a estar classificats com a sòl urbanitzable no delimitat.Només en cas que aquest sector passi a estar classificat de sòl urbanitzable no delimitat, es podran admetrealtres usos diferents al docent, sempre que estiguin vinculats a usos d’equipaments privats i degudamentjustificats.

1.2.3.2 Cal disminuir la superfície del sector per la banda nord, tot ajustant la seva delimitació a la traça delcamí existent, i classificar com a sòl no urbanitzable els terrenys situats entre aquest camí i la reserva viàriade la Ronda Est d’Osona.

1.2.3.3 Cal replantejar l’estudi de la viabilitat, tot justificant degudament el valor de repercussió mitjà brutproposat, i ajustant, si és necessari, els paràmetres i càrregues del sector per tal de garantir la seva viabilitat,tenint en compte els aprofitaments assignats en aquest àmbit envers les càrregues urbanístiques proposades.

1.3 Normativa i documentació

1.3.1 Pel que fa a l’article 17. Gestió del patrimoni municipal de sòl i habitatge, cal adaptar el seu contingut al’establert en l’article 163.2 del Text refós de la Llei d'urbanisme. En aquest sentit, cal esmenar també l’apartat4.1.2.1 del document d’agenda i avaluació econòmica i financera.

1.3.2 A l’article 78, cal regular les places d’aparcament per a l’ús industrial.

1.3.3 En l’article 168, cal establir en les subclaus 8b i 8c un mínim de places d’aparcament per a turismes dinsla parcel·la per a les noves construccions o substitució de les existents, atès que només s’ha previst per abicicletes. Aquestes reserves hauran de ser coherents amb les previstes en l’article 78.

1.3.4 En l’article 183, cal afegir que en el desenvolupament del planejament derivat i els projectesd’urbanització del sector PPU-2 caldrà recaptar l’informe vinculant del Servei Territorial de Carreteres deBarcelona, d’acord amb l’informe de la Direcció General de Transports i Mobilitat de 16 de desembre de 2013.

1.3.5 En l’article 215.1, apartat a), es recomana possibilitar que les instal·lacions agropecuàries puguin superarel sostre màxim de 5.400 m2 establert, amb la condició que caldrà redactar en aquests casos un pla especialurbanístic. Així mateix, en l’apartat b), caldria especificar que la normativa sectorial en determinarà lesdistàncies entre les instal·lacions destinades a explotacions agropecuàries.

1.3.6 En l’article 218.1.c), cal reconsiderar els sostres màxims edificables proposats per als magatzemsagrícoles, atès que s’han establert els mateixos que per a les granges, i es consideren excessius.

1.3.7 Cal també que en la regulació dels usos admesos en sòl no urbanitzable, tant genèrica com particular encada zona, es precisés una mica més sobre la possibilitat d’admetre o no tots els usos establerts en l’article 47del Text refós de la Llei d'urbanisme, atès que hi ha actuacions permeses a la Llei que no queda clar si estanadmeses o no pel POUM.

1.3.8 Pel que fa a la regulació projectada sobre les activitats extractives en l’article 208, i tenint en comptel’informe emès per la Direcció General d’Energia, Mines i Seguretat Industrial el 20 de novembre de 2013,caldrà justificar els motius pels quals només s’admeten l’explotació de pedreres i roques ornamentals, restantprohibides les altres de manera genèrica, tenint en compte que la llei sectorial vigent estableix que “qualsevolprohibició continguda en els instruments d’ordenació sobre activitats incloses en la Llei de Mines haurà de sermotivada i no podrà ser de caràcter genèric”.

1.3.9 Pel que fa a l’article 219.3, cal establir que els petits establiments comercials dedicats a la venda directade productes agrorurals del lloc on s'ubiquin es poden implantar només en aquelles qualificacions urbanístiques



CVE-DOGC-A-15273084-2015

on el POUM les admeti expressament, excloent el concepte “amb caràcter general”. L’article també haurà depreveure aquesta excepcionalitat en els usos de càmping i aparcament de caravanes, autocaravanes i remolcsa tenda, tot establint que en aquests casos caldrà la redacció prèvia d’un pla especial urbanístic.

1.3.10 Cal completar l’Agenda, l’Avaluació econòmica i financera i l’Informe de sostenibilitat econòmica, totcontemplant les actuacions previstes en el Pla i no incloses en polígons o sectors, entre les quals caldrà inclourela urbanització de la zona verda situada al nord-oest del nucli del Roquet, provinent de la Modificació puntualaprovada definitivament el 15 de maig de 1996. Així mateix, cal preveure la fórmula que s'adoptarà per al'execució de les obres d'ampliació, millora i adaptació de la xarxa municipal d'abastament d’aigua necessàries,d’acord amb l'informe de l'Agència Catalana de l'Aigua, de 8 d'abril de 2014.

1.3.11 Cal, pel que fa a l’avaluació econòmica i financera de les actuacions, justificar amb caràcter general elsvalors de repercussió que s’han establert segons els usos en cada cas, atès que aquests són primordials perpoder justificar la viabilitat de cada polígon i sector.

1.3.12 Cal que el subapartat 2.5.3- Protecció de sistemes de la memòria estigui inclòs en l’apartat 2.3- Sistemaviari i mobilitat, i no en l’apartat 2.5- Espais lliures.

–2 Indicar a l’Ajuntament que el text refós inclourà el text de les normes urbanístiques i els plànols d’ordenacióen suport informàtic i en format editable de tractament de textos, en compliment de l’article 17.6 delReglament de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret 305/2006, de 18 de juliol, i de l’ordre PTO/343/2005, de27 de juliol, per la qual s’estableixen els requeriments tècnics de la presentació, en suport informàtic, de lesnormes urbanístiques de les figures de planejament urbanístic als òrgans de la Generalitat de Catalunyacompetents per a la seva aprovació definitiva.

–3 Manifestar que el document de Pla d'ordenació urbanística municipal de Tavèrnoles ha estat sotmès altràmit ambiental preceptiu previst a l’article 86.bis i disposició transitòria divuitena del Text refós de la Lleid’urbanisme, modificat per la Llei 3/2012, de 22 de febrer, i a l’article 115 del Reglament de la Lleid'urbanisme, aprovat pel Decret 305/2006, de 18 de juliol, la qual cosa ha estat considerada, prèvia la sevaresolució definitiva.

–4 Facultar el director general d’Ordenació del Territori i Urbanisme, d’acord amb l’article 92.4 del Text refósde la Llei d’urbanisme, modificat per la Llei 3/2012, de 22 de febrer, per donar conformitat al text refós quecompleixi amb les prescripcions del punt 2 d’aquest acord, i per ordenar la publicació de l’acord esmentat i deles normes urbanístiques corresponents al DOGC, a efectes de la seva immediata executivitat, d’acord ambl’article 106 del cos legal esmentat.

–5 Comunicar-ho a l'Ajuntament.

Contra aquesta resolució i acord, que es refereixen a una disposició administrativa de caràcter general, es potinterposar recurs contenciós administratiu davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior deJustícia de Catalunya en el termini de dos mesos a comptar de l'endemà de la notificació o publicació al DiariOficial de la Generalitat de Catalunya, de conformitat amb el que preveuen l'article 107.3 de la Llei 30/1992,de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, iels articles 10, 25 i 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosaadministrativa, sens perjudici que els particulars puguin interposar qualsevol altre recurs que considerinprocedent, i de la possibilitat que tenen els ajuntaments i altres administracions públiques de formular elrequeriment previ que preveu l'article 44 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicciócontenciosa administrativa.

En el cas de formular requeriment, aquest s'entendrà rebutjat si, dins el mes següent a la recepció, no éscontestat. En aquest supòsit, el termini de dos mesos per a la interposició del recurs contenciós administratiues comptarà de l'endemà d'aquell en què es rebi la comunicació de l'acord exprés o del dia en què s'entenguirebutjat presumptament.

Consulta i informació de l’expedient



CVE-DOGC-A-15273084-2015

L’expedient restarà per a la consulta i la informació que preveu l’article 107 del Text refós de la Lleid’urbanisme modificat per la Llei 3/2012, del 22 de febrer, al Servei Territorial d’Urbanisme de la CatalunyaCentral, carrer Àngel Guimerà, 14, 1a i 2a planta, 08241 Manresa, de 9.30 h a 13.30 h, de dilluns a divendresfeiners.

S’inclou a continuació l’enllaç al Registre de Planejament Urbanístic de Catalunya que permet la consultatelemàtica i immediata del contingut dels documents que conformen l’instrument de planejament urbanísticaprovat amb plena garantia d’autenticitat i integritat, en virtut del que preveuen la disposició addicional quartade la Llei 2/2007, del 5 de juny, del Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, i l’article 103.3 del Text refósde la Llei d’urbanisme modificat per la Llei 3/2012, del 22 de febrer.

http://tes.gencat.cat/rpucportal/AppJava/cercaExpedient.do?reqCode=veureFitxa&codiPublic=2009/38671/N&set-locale=ca

Manresa, 30 de setembre de 2015

Ferran Caparroz Pérez

Secretari de la Comissió Territorial d’Urbanisme de la Catalunya Central

Annex

Normes urbanístiques del Pla d'ordenació urbanística municipal, de Tavèrnoles

(Vegeu la imatge al final del document)

NNUU_cat.pdf

(15.273.084)



CVE-DOGC-A-15273084-2015



1

NORMES URBANÍSTIQUES PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL, DE TAVÈRNOLES TÍTOL PRIMER DISPOSICIONS GENERALS CAPÍTOL I ÀMBIT D’APLICACIÓ MATERIAL, TERRITORIAL I TEMPORAL, INTERPRETACIÓ, REVISIÓ, MODIFICACIÓ I DRETS DE CONSULTA ARTICLE_1. Part dispositiva Integren la part dispositiva del present Pla d’ordenació urbanística municipal la present Normativa urbanística i els documents i plànols d’ordenació següents: Documents: Document núm. 6: Normativa urbanística Document núm. 8: Catàleg de béns a protegir Plànols d’ordenació: O.1.1 Classificació del sòl i estructura general E:1/10.000 O.1.2 Classificació del sòl i estructura general. Elements catalogats E:1/10.000 O.1.3 Sistemes i infraestructures E:1/1.000 O.2.1 Ordenació del sòl no urbanitzable. Àmbits i àrees de protecció en

planejament de rang superior E:1/10.000 O.2.2 Zonificació i ordenació del sòl no urbanitzable plànol general E:1/10.000 O.2.3 Zonificació i ordenació del sòl no urbanitzable plànol A. E:1/5.000 O.2.4 Zonificació i ordenació del sòl no urbanitzable plànol B. E:1/5.000 O.2.5 Zonificació i ordenació del sòl no urbanitzable plànol C. E:1/5.000 O.3.1 Ordenació del sòl urbà i urbanitzable. Delimitació sectors el Roquet-Plans

de can Riera E:1/2.000 O.3.2 Ordenació del sòl urbà i urbanitzable. Delimitació sector Fussimanya

E:1/2.000 O.3.3 Ordenació del sòl urbà i urbanitzable. Tavèrnoles i el Roquet E:1/1.000 O.3.4 Ordenació del sòl urbà i urbanitzable Fussimanya (1) E:1/1.000 O.3.5 Ordenació del sòl urbà i urbanitzable Fussimanya (2) E:1/1.000 O.3.6 Ordenació del sòl urbà i urbanitzable Fussimanya (3) E:1/1.000 O.3.7 Ordenació del sòl urbà i urbanitzable. Nucli antic E:1/500



CVE-DOGC-A-15273084-2015

2

ARTICLE_2. Objecte i àmbit territorial del Pla d’ordenació urbanística municipal El Pla d’ordenació urbanística municipal de Tavèrnoles és l’instrument que té per objecte l’ordenació urbanística integral del sòl que forma part del terme municipal d’aquesta localitat, per al desenvolupament urbanístic sostenible, preservant els recursos naturals i de paisatge, establint la classificació i règim urbanístic del sòl, definint el model d’implantació urbana, l’estructura general que cal adoptar per a l’ordenació urbanística del territori i les pautes per al desenvolupament urbanístic. Per al compliment de les anteriors finalitats el Pla d’ordenació urbanística municipal conté, entre altres, les determinacions que s’enuncien a continuació:

a) Classifica el sòl en urbà, urbanitzable i no urbanitzable, en les distintes modalitats que defineix la Llei d’urbanisme.

b) Detalla i concreta d’acord amb la Llei d’urbanisme el règim urbanístic específic concorrent en cada classe de sòl, que determina els drets i els deures dels propietaris en relació als usos i a l’edificació.

c) Defineix els elements determinants del desenvolupament urbà, tals com els sistemes generals de comunicacions, d’espais lliures públics i d’equipaments comunitaris, reserva sòl per al seu establiment i en fixa la fórmula jurídica per a l’obtenció.

d) Defineix les xarxes generals de serveis del municipi. e) Defineix les intervencions necessàries sobre el teixit urbà existent en vistes

a la seva conservació, preservació, rehabilitació, regeneració, reurbanització o transformació.

f) Delimita els sectors de creixement urbanístic del municipi i estableix els paràmetres urbanístics bàsics sota els quals hauran de desenvolupar-se.

g) Estableix la programació temporal i els indicadors de creixement, socials, tècnics o econòmics així com la previsió de recursos hídrics i energètics en funció dels quals ha d’ajustar-se l’execució de les actuacions previstes i el desenvolupament del sòl urbanitzable, respecte a les prescripcions del Pla territorial parcial de les comarques centrals, sobre l’àmbit territorial i temporal en què ha de dur-se a terme l’expansió urbana dels seus nuclis de població.

h) Estableix les determinacions necessàries per assolir una mobilitat sostenible en el municipi.

i) Determina els valors arquitectònics, arqueològics, paisatgístics i ambientals que han d’ésser objecte de protecció.

j) Conté les determinacions necessàries per atendre les necessitats socials d’accés a l’habitatge d’acord amb la memòria social i fixa el sòl que s’ha de destinar a la construcció d’habitatges de protecció pública o altres règims assimilables, mitjançant la qualificació de sòl amb aquest destí i la determinació del percentatge de sostre que els sectors de planejament derivat hagin de qualificar a tal efecte.



CVE-DOGC-A-15273084-2015

3

ARTICLE_3. Vigència 1. La vigència del present instrument de planejament urbanístic és indefinida, en tant no s’aprovi una revisió integral del Pla d’ordenació urbanística municipal de Tavèrnoles en els termes que fixa l’article 11, sense perjudici de les modificacions puntuals que puguin acordar-se. 2. Aquest Pla d’ordenació urbanística municipal entrarà en vigor l’endemà de la publicació de l’edicte de la seva aprovació definitiva i de la corresponent normativa urbanística al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. ARTICLE_4. Incidència de les distintes normatives sobre les determinacions del Pla d’ordenació urbanística municipal 1. El present Pla d’ordenació urbanística municipal se subjecta i adequa formalment i materialment a la normativa vigent al temps de la seva aprovació. No obstant això, la interpretació, vigència i aplicabilitat de les disposicions que conté s’efectuarà en la forma i condicions que determini la llei vigent en cada moment. 2. Així mateix, les determinacions de noves normatives sectorials que, incidint sobre matèria que ve a regular el present Pla d’ordenació urbanística municipal, entrin en vigor durant el seu termini de vigència, seran d’aplicació en els termes que aquelles prevegin. 3. Sense perjudici del què disposa l’article 2, les determinacions d’un pla director urbanístic que afecti el present Pla d’ordenació urbanística municipal, podran ésser d’aplicació directa i immediata sense prèvia adaptació, sempre així ho disposi expressament el primer, o es dedueixi inequívocament de la seva part dispositiva. 4. Els plans territorials sectorials o parcials que s’aprovin amb posterioritat a la entrada en vigor del present Pla d’ordenació urbanística municipal seran de directa aplicació sobre el territori solament per a les actuacions en què la llei urbanística exigeixi el compliment de les determinacions del planejament territorial. Altrament, caldrà per implementar els dictats dels plans territorials mitjançant la prèvia modificació o elaboració dels corresponents instruments urbanístics. 5. En el supòsit que diverses normes o mesures restrictives o protectores resultin directament aplicables sobre un mateix àmbit, tant les derivades de la legislació sectorial o dels seus instruments específics de planejament com les de caràcter urbanístic, i comportin diferents graus de preservació, s'ha de ponderar l'interès públic que hagi de prevaler i cercar la utilització més racional possible del territori. ARTICLE_5. Obligatorietat Les determinacions que integren la part dispositiva del present Pla d’ordenació urbanística municipal són d’obligat compliment arreu del terme municipal de Tavèrnoles i vinculen tant els particulars com els organismes i Administracions públiques d’acord amb allò previst a l’ordenament jurídic. S’entén l’esmentada obligatorietat sense perjudici de les determinacions que el propi Pla d’ordenació estableixi com a indicatives i de les actuacions que les altres Administracions amb



CVE-DOGC-A-15273084-2015

4

competències urbanístiques puguin dur a terme sobre el municipi, en el marc del seu exercici legítim. ARTICLE_6. Interpretació del planejament i resolució de conflictes 1. Les determinacions obligatòries del planejament urbanístic municipal s’interpretaran atenent al sentit propi de les seves paraules, al seu context i al seu contingut global, i de conformitat amb l’esperit, la finalitat i els objectius que s’expressen a la memòria del Pla d’ordenació urbanística municipal. 2. Els dubtes que sorgeixin en la interpretació del planejament urbanístic municipal es resolen atenent als criteris de menor edificabilitat, de major dotació per a espais públics i de major protecció ambiental i aplicant el principi general d'interpretació integrada de les normes. No es consideraran dubtosos, als efectes del paràgraf anterior, els conflictes que s’originin per determinacions il·lògiques, clarament errònies o incoherents amb la motivació, el sentit o la finalitat de la part expositiva del planejament urbanístic municipal que escaigui, quan d’aquest ja se’n desprengui una única resolució lògica i vàlida. 3. En cas de mera discordança entre la documentació escrita i la gràfica del planejament que no pugui resoldre’s segons les regles anteriors, prevaldrà l’escrita, llevat que la discordança es refereixi a quantificació de superfícies de sòl, supòsit en el qual cal atenir-se a la superfície real. 4. Els drets urbanístics que es defineixin mitjançant l’aplicació o concurrència de diversos paràmetres urbanístics s’entendran acotats sense dubte interpretatiu a la configuració màxima que els respecti tots i cada un d’ells. 5. Els límits de les zones, sistemes, de sectors de planejament derivat o polígons d’actuació urbanística que comprengui aquest Pla, podran ésser objecte de precisió mitjançant els instruments de planejament i/o gestió, fins un màxim d’un 5%, sempre que es justifiqui que dita alteració respon a l’aplicació més acurada dels mateixos criteris tinguts en compte per a la seva delimitació en el Pla d’ordenació urbanística municipal i no es produeixi un canvi substancial en les previsions d’ordenació de la zona, polígon o sector de planejament que escaigui. ARTICLE_7. Dret d’informació de la ciutadania 1. Hom té dret a consultar, ser informat i a obtenir còpia dels documents que integrin el planejament urbanístic municipal i els seus instruments d’execució, tant dels que es trobin en vigor com dels que estiguin en fase d’informació pública, sens perjudici de l’aplicació de la corresponent taxa, si escau, per a la realització de reproduccions en format paper o digital. 2. A més, en virtut de l’acció pública en matèria d’urbanisme, hom té dret a conèixer el contingut dels actes i procediments que es duguin a terme en aplicació del present Pla d’ordenació urbanística municipal i podrà exercitar les accions i prerrogatives que reconeix la regulació legal d’aquesta figura. 3. Es podran denegar motivadament les sol·licituds de còpia, consulta o informació dels procediments i documentacions que per raons d’interès públic calgui reservar de la divulgació.



CVE-DOGC-A-15273084-2015

5

4. La consulta, informació i còpia de la documentació abans referida es durà a terme amb les limitacions i restriccions que procedeixin d’acord amb la legislació de protecció de dades. ARTICLE_8. Informació telemàtica L’Ajuntament de Tavèrnoles haurà de publicitar per mitjans telemàtics el contingut de les aprovacions inicials i definitives dels instruments de planejament urbanístic, general o derivat, convenis urbanístics que s’hi associïn, projectes d’urbanització, inclosos els complementaris, i projectes de reparcel·lació, amb l’antelació suficient per possibilitar l’acció del ciutadà en exercici dels drets que li són atorgats per la Llei d’urbanisme. ARTICLE_9. Certificats de règim urbanístic Hom té dret a sol·licitar i obtenir de l’Ajuntament de Tavèrnoles informes sobre una o vàries finques concretes, havent-se de notificar els corresponents certificats en el termini que fixi la Llei d’urbanisme, el Reglament de l’esmentada Llei o l’ordenança corresponent.

a) Si la finca objecte de consulta és edificable, el certificat té una vigència de sis mesos, a comptar de la notificació a les persones interessades, durant els quals les sol·licituds de llicència urbanística que es presentin hauran d’ésser preceptivament concedides, sempre que compleixin la forma establerta per la legislació de règim local, s’ajustin a les normes vigents en el moment de l’emissió del certificat i al seu contingut, i no es trobi afectada per defectes inesmenables.

En aquest supòsit, la sol·licitud de llicència no es veu afectada per la

suspensió potestativa de llicències que l’Ajuntament pugui acordar amb la finalitat d’estudiar la formació o la reforma de figures de planejament urbanístic.

b) Si els certificats es refereixen a finques que no són susceptibles d’obtenir llicència directament tenen igualment una vigència de sis mesos, durant els quals, l’alteració de les determinacions i previsions que es facin constar en aquests documents podrà donar dret a les persones legitimades a plantejar una reclamació indemnitzatòria per les despeses en què hagin incorregut per l’elaboració dels projectes que esdevinguin inútils.

ARTICLE_10. Consultes de delimitació de sòl urbanitzable 1. Les persones interessades podran presentar a l’Ajuntament de Tavèrnoles avanços de plans parcials urbanístics de delimitació de sòl urbanitzable per consultar la viabilitat de la futura formulació i perquè, en el seu cas, puguin servir d’orientació a l’hora de fer-ne la redacció. L’Ajuntament haurà d’emetre un informe en el termini de dos mesos de la data de presentació de l’avanç al Registre



CVE-DOGC-A-15273084-2015

6

General de l’Ajuntament i, posteriorment, en el termini màxim de 10 dies de la data de la seva emissió posarà l’expedient a disposició de la Comissió Territorial d’Urbanisme de les Comarques Centrals per tal que en un nou termini de dos mesos emeti l’informe definitiu. La manca de notificació dels esmentats informes un cop transcorregut un mes del finiment dels terminis per a la seva emissió que s’estableixen al paràgraf anterior comporta la conformitat de l’òrgan que els incompleixi en relació al contingut proposta formulada, sense perjudici de la posterior tramitació dels plans parcials de delimitació a què faci referència. 2. Els informes a què es refereix l’apartat anterior tenen efectes administratius interns, preparatoris de la redacció de plans, i han d’expressar les observacions que els òrgans emissors considerin adequades en el marc de les seves competències respectives, o bé les raons que fonamentin la inviabilitat de la proposta. 3. Serà aplicable el règim previst a la lletra b) de l’article anterior per als certificats de règim urbanístic als informes definitius que s’emetin en les consultes per a la delimitació de sòl urbanitzable. ARTICLE_11. Revisió 1. Mitjançant la revisió, es reformula totalment o substancialment el planejament general del municipi i s’haurà de cursar la seva tramitació segons els requisits exigits per a la formació de planejament general municipal que estableixi la normativa urbanística vigent al temps de la seva redacció. 2. Podrà adoptar-se l’acord de revisió del present instrument de planejament quan concorri almenys una de les circumstàncies següents:

a) Que s’hagin complert 12 anys de vigència. b) L’alteració o variació substancial i sobrevinguda de les necessitats del

municipi sobre habitatge, usos comercials o industrials, en relació a les tingudes en compte al moment de redacció del present Pla d’ordenació, sempre que dites variacions no siguin conseqüència natural de l’execució progressiva d’aquest, cas en què caldrà atendre a allò que estableix la lletra d) del present apartat.

c) L’aprovació d’un pla director urbanístic quan per raó de la forta incidència de les seves determinacions sobre el present Pla d’ordenació faci necessària l’actualització dels paràmetres descrits al primer paràgraf del present punt.

d) Que s’hagi consolidat l’edificació en un 75% del sòl industrial i residencial previst en els polígons d’actuació urbanística i sectors de planejament derivat que delimita o recull el Pla d’ordenació.

e) Les altres que fixi la Llei d’urbanisme. 3. Sense perjudici de l’anterior, cada sis anys a comptar a partir de l’entrada en vigor d’aquest Pla d’ordenació urbanística municipal s’actualitzarà l’agenda i l'avaluació econòmica i financera de les actuacions a desenvolupar. 4. La revisió implicarà, com a mínim, a més dels altres requisits establerts a la Llei, el deure d’informar activament a la ciutadania sobre el procediment, la seva



CVE-DOGC-A-15273084-2015

7

finalitat i les seves distintes fases, per tal de facilitar-ne el coneixement i la participació ciutadana. ARTICLE_12. Modificació 1. L’alteració de qualsevol dels elements que integren el Pla d’ordenació urbanística municipal que no sigui constitutiva del supòsit de revisió rebrà la consideració de modificació. 2. La tramitació i requisits materials i formals de la modificació se subjectaran a la llei vigent al temps de la seva redacció. 3. En tot cas, la modificació del POUM haurà de contenir les determinacions adequades a la seva finalitat específica i, a més:

a) Justificar la conveniència de la modificació i de les noves determinacions que s’introdueixen.

b) Identificar i descriure, en la documentació escrita i gràfica, les determinacions i les normes urbanístiques objecte de modificació.

c) Establir, mitjançant les normes urbanístiques i els plànols d’ordenació corresponents, les determinacions que s’introdueixen amb la modificació i que substitueixen les precedents.

CAPÍTOL II DESENVOLUPAMENT DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL Secció I Competència i iniciativa per al desenvolupament del Pla d’ordenació urbanística municipal ARTICLE_13. Competència 1. És competent per desenvolupar i fer complir les finalitats del Pla d’ordenació urbanística municipal l’Ajuntament de Tavèrnoles de conformitat amb la Llei d’urbanisme i amb l’article 25.2 d) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les bases del règim local, en virtut de les quals s’atorga al Municipi, entre d’altres atribucions, les d’ordenació, gestió i execució urbanística. 2. Les competències urbanístiques de l’Ajuntament de Tavèrnoles inclouen la formulació i tramitació de planejament urbanístic i l’aprovació del que correspongui segons la llei, l’atorgament de llicències i autoritzacions urbanístiques, l’emissió de certificats de règim urbanístic, la subscripció d’acords o convenis amb ens públics o privats per al desenvolupament del planejament urbanístic, la disciplina urbanística i totes les altres facultats complementàries i congruents per al seu exercici d'acord amb la llei. 3. L’Administració de la Generalitat de Catalunya podrà subrogar-se, en els casos previstos per la llei, en l’execució d’aquest Pla d’ordenació urbanística municipal pel cas d’incompliment o inactivitat de l’Ajuntament de Tavèrnoles i podrà delegar



CVE-DOGC-A-15273084-2015

8

aquesta facultat a la Comissió Territorial d'Urbanisme de les Comarques Centrals, o a una altra entitat supralocal de l’àmbit territorial on se circumscriu el municipi. ARTICLE_14. Iniciativa en la formulació de planejament urbanístic 1. El planejament urbanístic derivat que calgui redactar per al desenvolupament de sectors delimitats pel present Pla d’ordenació urbanística municipal podrà ésser formulat per la iniciativa privada llevat que s’especifiqui el contrari en la regulació específica de cada sector. Les persones interessades en formular planejament derivat ho hauran de comunicar per escrit a l’Ajuntament de Tavèrnoles, identificant el sector de què es tracti, i enunciant el termini en el qual presentaran la documentació necessària per a la seva tramitació, que no podrà excedir d’un any ni del termini màxim establert en l’agenda per a la seva formulació. 2. La redacció i modificació del planejament urbanístic general és exclusivament d’iniciativa pública, les formulacions efectuades per particulars tindran la consideració de proposta o suggeriment i la seva mera presentació no iniciarà la tramitació de l’instrument. Si l’Ajuntament no assumeix o accepta expressament la formulació esmentada en un termini de dos mesos, s’entendrà desestimada. ARTICLE_15. Especificitats dels plans urbanístics derivats d’iniciativa privada 1. Els plans urbanístics derivats d'iniciativa privada, a més d'incloure les determinacions establertes amb caràcter general per la Llei d’urbanisme, han de contenir documentació específica referida a:

a) L'estructura de la propietat del sòl afectat. b) La viabilitat econòmica de la promoció. c) Els compromisos que s'adquireixen. d) Les garanties de compliment de les obligacions contretes.

2. Les garanties a què es refereix l'apartat 1 d) han de respondre també de les sancions que es puguin imposar per raó d'infraccions urbanístiques en matèria d'execució d'obres d'urbanització i de les indemnitzacions que correspongui eventualment satisfer, i s'han d'actualitzar, si escau, en funció del pressupost dels projectes complementaris d'urbanització. En el supòsit que siguin executades, aquestes garanties han d'ésser reposades. 3. Els plans urbanístics a què es refereix l'apartat 1 es tramiten d'acord amb el que estableixi la llei per als plans urbanístics derivats, amb les especificitats següents:

a) S'ha de citar personalment al tràmit d'informació pública les persones propietàries dels terrenys que hi siguin compresos, llevat que el pla sigui formulat per la totalitat de les persones propietàries de la superfície afectada i aquest fet s'acrediti mitjançant un document públic en què es faci constar l'estructura de la propietat del sòl.

b) S'ha de notificar individualment a les persones propietàries dels terrenys l'aprovació definitiva del pla, si escau.



CVE-DOGC-A-15273084-2015

9

4. L'acte d'aprovació dels plans urbanístics a què es refereix l'apartat 1 pot imposar les condicions, les modalitats i els terminis que siguin procedents o convenients, sempre sota el principi de proporcionalitat. 5. Per a l’obtenció de les dades que figuren a l’apartat 1, així com per a la resta d’informació que fos necessària en la redacció del planejament derivat, les persones promotores podran sol·licitar i obtenir de l’Ajuntament de Tavèrnoles les dades informatives o urbanístiques oportunes, així com la seva assistència per obtenir-ne d’altres Administracions o Organismes públics, sempre que se’n justifiqui la idoneïtat per a la finalitat perseguida. Secció II Reserves per a habitatges de protecció pública ARTICLE_16. Reserves per a habitatges de protecció pública 1. Aquest Pla d’ordenació urbanística municipal resta exempt de l’obligació mínima de reserva de sòl per a habitatges de protecció pública, en aplicació de l’article 57.3 de la Llei d’urbanisme. No obstant, es preveu destinar un total de 7 habitatges de protecció, amb diferent règim i en diferents sectors de creixement, per tal que puguin ser destinats a la demanada exclusiva del municipi o altres col·lectius que poguessin requerir-ho. 2. Es considera sostre residencial de nova implantació el sostre destinat a l’ús residencial, encara que ho sigui en règim de compatibilitat amb d’altres usos, que el Pla d’ordenació urbanística municipal prevegi en qualsevol dels següents àmbits de sòl urbà i urbanitzable.

a) En sectors subjectes a un pla de millora urbana que tinguin per finalitat la determinació d’operacions urbanístiques que comportin el desenvolupament del model urbanístic de l'àmbit de què es tracti o bé la seva reconversió quant a l'estructura fonamental, l'edificació existent o els usos principals.

b) En sectors de pla parcial urbanístic. c) En polígons d’actuació urbanística que tinguin les mateixes finalitats

descrites a la lletra a). d) En actuacions de dotació.

No es considerarà sostre residencial de nova implantació i no computarà per a l’aplicació de la reserva el sostre corresponent a edificacions amb ús residencial ja existents en qualsevol dels anteriors àmbits. 3. Els polígons d’actuació urbanística, els plans de millora urbana i els plans parcials urbanístics han de contenir la reserva per a habitatges de protecció pública, la seva localització concreta, el règim de protecció i el termini d’inici i acabament de la seva construcció, en aplicació dels articles 57.3, 57.4 i 57.7 de la Llei d’urbanisme. 4. Els terminis d’inici i acabament dels habitatges de protecció pública als quals es fa referència en el punt anterior, i d’acord amb l’article 68.2 h del Reglament de la Llei d’urbanisme, no poden ser superiors a 2 anys per a l’inici de les obres, a



CVE-DOGC-A-15273084-2015

10

comptar des que la parcel·la tingui la condició de solar, i a 3 anys per a la seva finalització, a comptar de la data d’atorgament de la llicència d’obres. 5. En cas de modificació de les previsions de sostre d’ús residencial que estableix el present Pla d’ordenació urbanística municipal per a qualsevol dels àmbits enunciats a l’apartat segon les variacions del còmput de la reserva establerta per aquest Pla d’ordenació urbanística municipal repercutiran exclusivament en l’àmbit que es modifiqui. En cas que la modificació vingui a delimitar un nou àmbit de sòl urbà o urbanitzable i resulti aplicable la reserva segons la Llei, aquesta serà ubicada dins aquest. Aquesta regla de distribució podrà ser alterada en els casos en què per raó de la delimitació de qualsevol de les actuacions previstes a l’apartat 2 a) c) o d) es justifiqui la inviabilitat d’ubicar el sostre de protecció pública que calgui reservar dins el propi àmbit. L’instrument que delimiti l’actuació amb l’esmentada dispensa haurà de preveure el correlatiu augment de la reserva d’habitatge amb protecció pública sobre un o diversos àmbits de planejament del municipi. 6. Els instruments de planejament derivat que hagin d’establir la ubicació concreta de les reserva a què es refereix el present article hauran d’acreditar la inexistència de concentració excessiva d’aquest tipus d’habitatge i la no generació de segregació espacial, procurant, a més, barrejar l’habitatge de protecció pública amb el de renda lliure, i si fos possible, fer coexistir ambdós tipus d’habitatge en el territori. 7. Resten excloses de les previsions del present article les reserves, còmputs i exclusions que facin referència a àrees delimitades pel planejament director. ARTICLE_17. Gestió del patrimoni municipal de sòl i habitatge 1. El sòl corresponent al percentatge d’aprofitament urbanístic de cessió obligatòria i gratuïta, tant en sòl urbà com en sòl urbanitzable, s’incorporarà al patrimoni municipal de sòl i d’habitatge. 2. La gestió i, si escau, la transmissió dels béns que integren el patrimoni municipal de sòl i d’habitatge així com els recursos econòmics que en formen part, han d’adequar-se a les finalitats que li corresponen d’acord amb la legislació urbanística:

a) Preveure, posar en marxa i desplegar, tècnicament i econòmicament, l’expansió de les poblacions i la millora de la qualitat de vida.

b) Fer efectiu el dret de la ciutadania a accedir a un habitatge digne i adequat. c) Intervenir en el mercat immobiliari per abaratir el preu del sòl urbanitzat i

facilitar l’adquisició de sistemes urbanístics. d) Formar reserves per protegir i tutelar el sòl no urbanitzable.

3. El patrimoni municipal de sòl i habitatge de Tavèrnoles podrà ser gestionat per qualsevol de les formes admeses en la legislació de règim local.



CVE-DOGC-A-15273084-2015

11

Secció III Planejament derivat Subsecció I Disposicions comunes ARTICLE_18. Planejament derivat 1. Per al desenvolupament del Pla d’ordenació urbanística municipal en àmbits en els quals no s’estableixi l’ordenació detallada del sòl caldrà formular, amb caràcter previ a la sol·licitud de llicències urbanístiques, l’instrument de planejament derivat que escaigui, l’àmbit del qual se cenyirà a la delimitació que estableixi el primer. En sòl urbà, sempre que no existeixi delimitació de sector de pla de millora urbana o pla especial, o bé d’una àrea residencial estratègica definida pel corresponent pla director, s’entendrà que l’ordenació definida al present Pla d’ordenació urbanística municipal és la detallada. 2. La tramitació de planejament derivat requerirà la previsió expressa del corresponent sector de planejament continguda en el planejament general essent preceptiva, en cas contrari, la prèvia o simultània modificació del darrer instrument en aquest sentit. 3. No serà d’aplicació l’anterior regla de modificació en el cas dels plans de millora urbana en què es prevegin operacions de millora urbana no contingudes en el planejament general sempre que es compleixin tots els requisits següents:

a) Que no s’alterin els usos principals. b) Que no s’alteri l’edificabilitat bruta. c) Que es determinin unes càrregues de cessió de sòl i urbanització

equivalents a les derivades del planejament urbanístic general. d) Que es mantingui la destinació a sistemes dels terrenys qualificats com a

sistemes urbanístics generals pel planejament urbanístic general, sens perjudici que pugui modificar-se el seu nivell de servei o introduir-se ajustos en la seva delimitació que no alterin substancialment la seva funcionalitat, superfície o localització en l’àmbit territorial.

En aquest cas, el pla de millora urbana inclourà la delimitació del seu propi àmbit de gestió i les altres determinacions que exigeixi la Llei. 4. Tampoc serà d’aplicació la regla de modificació continguda a l’apartat 2n del present article, en el cas dels plans especials no previstos pel Pla d’ordenació urbanística municipal quan justifiquin la necessitat de la seva formulació i la seva compatibilitat amb el planejament urbanístic general, considerant-se a tal efecte compatibles els plans especials urbanístics que tinguin per finalitat alguna de les següents:

a) Establir determinacions de protecció del patrimoni cultural, del paisatge i dels valors ambientals concurrents, o que estableixin les limitacions d’usos necessàries per ordenar la incidència i els efectes urbanístics, ambientals i sobre el patrimoni urbà que les activitats produeixen sobre el territori,



CVE-DOGC-A-15273084-2015

12

sempre que no alterin els usos principals establerts pel Planejament general.

b) Implantar, en sòl no urbanitzable, nous sistemes urbanístics de caràcter general o local, o qualsevol dels altres usos admissibles amb el règim legal d’usos d’aquesta classificació de sòl, sempre que no entrin en contradicció amb les previsions establertes pel Pla d’ordenació urbanística municipal.

c) Modificar el destí concret dels terrenys qualificats pel planejament urbanístic general com a sistemes urbanístics d’equipaments comunitaris, o el seu caràcter local o general, tot mantenint la qualificació com a sistema d’equipaments comunitaris.

d) Implantar infraestructures previstes en un pla director urbanístic o en un projecte aprovat d’acord amb la legislació sectorial.

e) Els plans especials per a la implantació i execució dels serveis urbanístics bàsics, de les infraestructures de telecomunicacions i altres infraestructures d’interès local.

5. A excepció del què estableix l’article 22 per als plans especials, els plans derivats que s’elaborin en el marc de l’execució d’aquest Pla d’ordenació urbanística municipal estaran sotmesos, en virtut del principi de jerarquia normativa, a les determinacions de caràcter imperatiu que estableixi el darrer segons l’article 5, i del planejament supramunicipal, si existís, d’acord amb la Llei d’urbanisme. 6. Llevat que s’estableixi el contrari en la fitxa específica de cada sector de planejament, les determinacions d’aquest POUM que siguin relatives a imputacions de càrregues i deures urbanístics tenen el caràcter d’obligatòries, les que facin referència a paràmetres d’aprofitament urbanístic tenen el caràcter de màxims, i les que facin referència a percentatges o superfícies de cessió obligatòria i gratuïta per a sistemes urbanístics tenen el caràcter de mínims. ARTICLE_19. Prescripcions generals sobre el planejament derivat 1. El planejament derivat es redactarà d’acord amb la forma, la documentació, els requisits i els estudis i informes complementaris que estableixi la Llei en el moment de la seva redacció, i, en tot cas, amb subjecció a les determinacions de caràcter imperatiu que es defineixen als articles 20.2 i 21.4, 5 i 6 de la present Normativa. 2. La tramitació i aprovació dels instruments de planejament derivat serà igualment la que estableixi la Llei d’urbanisme en cada moment. 3. En tot cas, serà prescriptiva l’observança en la redacció del planejament derivat la normativa relativa a la promoció de l’accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques. 4. El planejament derivat haurà de respectar les restriccions dels catàlegs de béns protegits, procurant evitar la confusió de règims jurídics i establint les corresponents previsions en la seva normativa. Aquest apartat no serà d’aplicació per als plans especials que es redactin amb les mateixes finalitats que els catàlegs. 5. Si en un sector de planejament derivat es defineixen dos o més polígons d’actuació, haurà d’acreditar-se el compliment del requisit que estableix l’article



CVE-DOGC-A-15273084-2015

13

32.7, segons les dades, quantificacions i valors que es disposi en el moment de la seva redacció. Subsecció II Instruments de planejament derivat ARTICLE_20. Plans parcials urbanístics 1. Mitjançant els plans parcials es desenvoluparan els sectors de sòl urbanitzable que el Pla d’ordenació urbanística municipal hagi delimitat a tal efecte amb la finalitat de dur-hi a terme una actuació de transformació urbanística de nova urbanització. Els plans parcials precisen l’ordenació amb detall suficient per permetre l’execució, qualifiquen el sòl, regulen els paràmetres d’edificació que han de permetre l’atorgament de llicencies, l’assenyalament de les alineacions i rasants de la vialitat, defineixen els paràmetres bàsics de l’ordenació de volums, estableixen les condicions de gestió i, si escau, els terminis d’execució. 2. Els plans parcials hauran de respectar obligatòriament les determinacions que el Pla d’ordenació urbanística municipal estableixi:

a) Sobre l’edificabilitat i la densitat o intensitat màximes, els usos principals i compatibles i els estàndards per a reserves de sòl destinat a sistemes locals d’espais lliures i equipaments comunitaris de titularitat pública.

b) Sobre els terrenys que el Pla d’ordenació urbanística municipal destini a sistemes generals, tant si són directament inclosos dins el sector de pla parcial, com si, formant part del sòl urbà o no urbanitzable, hi són vinculats als efectes de la seva mera obtenció i gestió, en aquest últim cas, per tractar-se de sòls que siguin necessaris per a la implantació, ampliació o reforçament d’infraestructures, serveis, o connexió d’aquests, requerits per als desenvolupament del sector.

c) Sobre la imputació a sectors, en tot o part, de costos d’implantació i forma d’execució de les infraestructures de connexió amb sistemes urbanístics generals, o bé les obres per a l’ampliació o el reforçament d’aquests, que siguin necessàries com a conseqüència de la magnitud de l’actuació urbanística, sempre que es manifesti el seu caràcter d’obligatori en la definició detallada de l’actuació corresponent.

d) Sobre la participació del sector en els costos d’implantació de les infraestructures de transport públic, d’acord amb allò que estableixi la legislació sectorial.

e) Sobre l’establiment de terminis per a la formulació i tramitació dels plans parcials, i l’execució del planejament.

La resta de determinacions que incorpori el Pla d’ordenació urbanística municipal en relació a sectors de sòl urbanitzable delimitat tindran el caràcter d’indicatives, llevat d’aquelles que tinguin per objecte l’establiment de criteris sobre la connexió amb la xarxa viària o l’emplaçament de sistemes urbanístics públics i s’indiqui de forma expressa el seu caràcter vinculant. 3. Els plans parcials poden precisar directament les característiques i el traçat de les obres d'urbanització bàsiques a què fa referència la Llei. En aquest cas, el pla



CVE-DOGC-A-15273084-2015

14

ha de definir les obres amb el grau suficient de detall per a permetre l'execució immediata, avaluar-ne el cost i preveure les etapes d'execució per a cada polígon d'actuació urbanística i ha d'establir uns criteris i un pressupost orientatiu de les altres obres i despeses d'urbanització, sens perjudici que els projectes d'urbanització complementaris els concretin. Opcionalment, les obres d'urbanització bàsiques es poden concretar en un document separat mitjançant un projecte d'urbanització. 4. Els plans parcials en els quals correspongui efectuar la reserva per a habitatges de protecció pública establiran la seva concreta ubicació, observant les regles contingudes a l’article 16.4 i 5 de la present Normativa. També caldrà establir en els plans parcials els terminis màxims per a l’inici i finalització de l’execució d’aquests habitatges. 5. Si per raó del desenvolupament d’un sector urbanitzable alguna de les construccions catalogades de conformitat amb el Catàleg de masies i cases rurals passa a formar part del sòl urbà, el pla parcial corresponent haurà d’adequar la qualificació i règim urbanístic a les condicions de rehabilitació i reconstrucció que el catàleg hagi fixat, sense perjudici de l’establiment d’altres paràmetres urbanístics que hi siguin compatibles. 6. Els plans parcials hauran de respectar el contingut del catàleg de béns que defineix l’article 24, s’hauran d’adequar la qualificació i règim urbanístic dels béns que s’hi identifiquen de manera que no es produeixi ni confusió ni incoherència amb les mesures de protecció que el darrer estableixi. Les anteriors determinacions del Pla d’ordenació urbanística municipal a respectar obligatòriament s’entenen sense perjudici de la seva modificació prèvia o simultània al pla parcial. 7. Amb motiu de la redacció d’un pla parcial, el seu promotor podrà sol·licitar i obtenir de l’Ajuntament de Tavèrnoles, la concreció de les característiques bàsiques del mobiliari urbà, arbrat, enjardinament, enllumenat públic, paviments i d’altres elements d’urbanització que calgui ubicar sobre sòls de cessió obligatòria i gratuïta. 8. Els plans parcials han d’efectuar la delimitació d’un o diversos polígons d’actuació urbanística amb vista a l’execució i gestió urbanístiques. 9. El desenvolupament dels plans parcials mitjançant subsectors serà possible en els termes i condicions establerts a la Llei d’urbanisme. ARTICLE_21. Plans de millora urbana 1. Mitjançant els Plans de millora urbana es desenvoluparan els sectors de sòl urbà que el Pla d’ordenació urbanística municipal delimiti amb la finalitat de dur-hi a terme; o bé una actuació de transformació urbanística (de nova urbanització, de renovació o reforma de la urbanització o de dotació); o altres actuacions d’abast limitat previstes per la normativa urbanística. Els plans de millora urbana estableixen l’ordenació detallada del seu àmbit territorial, mitjançant les determinacions pròpies de la seva naturalesa i finalitat, amb el contingut i limitacions que estableixi la Llei d’urbanisme. 2. Les finalitats dels plans de millora urbana poden ésser en sòl urbà consolidat:

a) Completar o acabar la urbanització.



CVE-DOGC-A-15273084-2015

15

b) Actuacions d’abast limitat per a l’ajust, l’ampliació o la millora de la vialitat o dels espais lliures.

c) Regular la composició volumètrica i de façanes. d) Preveure operacions de rehabilitació o de revitalització de teixit urbà,

ordenar el subsòl. e) Altres finalitats anàlogues a les anteriors.

I, en sòl urbà no consolidat, a més de les anteriors; a) Completar el teixit urbà. b) De reforma interior, remodelació urbana, transformació d’usos o

reurbanització. c) De sanejament de poblacions i altres similars. d) Actuacions aïllades sobre sòls urbans subjectes únicament a cessió

obligatòria i gratuïta de vialitat per adquirir la condició de solars. e) Actuacions de dotació en aquell sòl urbà que, prèvia la seva delimitació,

hagués tingut la condició de consolidat. 3. En les fitxes de cadascun dels sectors subjectes a la redacció d’un pla de millora urbana que contingui el present Pla d’ordenació urbanística municipal i posteriors modificacions, ha d’especificar-se la finalitat per a la qual es projecta de manera que resulti inequívoc si, d’acord amb la legislació urbanística, correspondrà subjectar, o no, el pla de millora urbana a la cessió de sòl amb aprofitament urbanístic a l’Administració actuant. 4. Els plans de millora urbana en sòl urbà consolidat únicament podran disposar sobre els aspectes concrets que constitueixin la seva finalitat, d’acord amb les definides al punt 2n del present article. S’entendran imperatives la resta de determinacions que contingui el Pla d’ordenació urbanística municipal, sense perjudici de la seva prèvia o simultània modificació. 5. Els plans de millora urbana en sòl urbà no consolidat hauran de respectar obligatòriament les determinacions que el Pla d’ordenació urbanística municipal estableixi:

a) Sobre els terrenys que el Pla d’ordenació urbanística municipal destini a sistemes generals, tant si són directament inclosos dins el sector del pla de millora urbana, com si, formant part del sòl no urbanitzable, hi són vinculats als efectes de la seva mera obtenció i gestió, en aquest últim cas, per tractar-se de sòls que siguin necessaris per a la implantació, ampliació o reforçament d’infraestructures, serveis, o connexió d’aquests, requerits per al desenvolupament del sector.

b) Sobre l’edificabilitat i la densitat o intensitat màximes, els usos principals i compatibles i els estàndards per a reserves de sòl destinat a sistemes locals d’espais lliures i equipaments comunitaris de titularitat pública.

c) Sobre la finalitat legal per a la qual es projecta i correlatives obligacions, d’acord amb el punt 3r del present article.

d) Sobre la participació del sector en els costos d’implantació de les infraestructures de transport públic, d’acord amb allò que estableixi la legislació sectorial.

e) Sobre l’establiment de terminis per a la formulació i tramitació dels plans de millora urbana i la seva execució.



CVE-DOGC-A-15273084-2015

16

La resta de determinacions que incorpori el Pla d’ordenació urbanística municipal en relació a sectors de pla de millora urbana en sòl urbà no consolidat tindran el caràcter d’indicatives, llevat d’aquelles que tinguin per objecte l’establiment de criteris sobre la connexió amb la xarxa viària o l’emplaçament de sistemes urbanístics públics i s’indiqui de forma expressa el seu caràcter vinculant. Les anteriors determinacions del Pla d’ordenació urbanística municipal a respectar obligatòriament s’entenen sense perjudici de la seva modificació prèvia o simultània al pla de millora urbana. 6. Els plans de millora urbana hauran de respectar el contingut del catàleg de béns que defineix l’article 24, hauran d’adequar la qualificació i règim urbanístic dels béns que s’hi identifiquen de manera que no es produeixi ni confusió ni incoherència amb les mesures de protecció que el darrer estableixi. 7. Amb motiu de la redacció d’un pla de millora urbana, el seu promotor podrà sol·licitar i obtenir de l’Ajuntament de Tavèrnoles, la concreció de les característiques bàsiques del mobiliari urbà, arbrat, enjardinament, enllumenat públic, paviments i altres elements d’urbanització que calgui ubicar sobre sòls de cessió obligatòria i gratuïta. 8. Els plans de millora urbana han d’efectuar la delimitació d’un o diversos polígons d’actuació urbanística amb vista a l’execució i gestió urbanístiques. 9. El desenvolupament dels plans de millora urbana mitjançant subsectors serà possible en els termes i condicions establerts a la Llei d’urbanisme. ARTICLE_22. Plans especials 1. Mitjançant els plans especials es desenvoluparan o completaran les determinacions del planejament urbanístic general, en qualsevol classe o categoria de sòl o, si escau, en diverses classes i categories de sòl simultàniament. 2. Les finalitats dels plans especials poden ésser les següents:

a) La implantació de sistemes locals o generals. b) Si són necessaris, en desenvolupament de les determinacions contingudes

en els plans territorials parcials i sectorials i en el planejament urbanístic general, per a l'ordenació de recintes i conjunts artístics, per a la recuperació i el millorament del paisatge urbà, per a la protecció addicional de les vies de comunicació, per al millorament d'àmbits rurals, per a la identificació i la regulació de les masies i les cases rurals, per a la implantació de les obres i els usos en sòl no urbanitzable, per a la protecció i el millorament dels espais agrícoles i forestals, dels espais fluvials i, en general, del medi natural i del paisatge, o per a qualsevol altra finalitat anàloga.

c) Per a l'ordenació del subsòl, si no és objecte d'una altra figura del planejament urbanístic derivat.

d) Per a la implantació de càmpings i d'establiments de turisme rural. e) Per concretar la titularitat i l'ús dels equipaments comunitaris, si no ho fa el

planejament urbanístic general. f) Per a l'execució directa d'obres corresponents a la infraestructura del

territori o als elements determinants del desenvolupament urbà, pel que fa



CVE-DOGC-A-15273084-2015

17

a l'assenyalament i la localització de les infraestructures bàsiques relatives a les comunicacions terrestres, marítimes i aèries, a la infraestructura hidràulica general, a les infraestructures de gestió de residus, a l'abastament i el subministrament d'aigua, al sanejament, al subministrament d'energia elèctrica, a les telecomunicacions, a la producció d'energia a partir de fonts renovables i a la resta de sistemes urbanístics generals. Si la infraestructura afecta més d'un municipi o diverses classes de sòl, la formulació i la tramitació del pla especial són preceptives, sens perjudici del que estableix la legislació sectorial.

g) Per a la implantació d'activitats vinculades a l'explotació de recursos naturals.

3. Els plans especials es regiran pel principi d’especialitat, i gaudiran de facultats suficients per a la consecució dels seus fins legítims amb les úniques limitacions de cenyir-se a les finalitats establertes al punt anterior, de no modificar l’estructura fonamental de l’ordenació definida pel Pla d’ordenació urbanística municipal, ni suplantar a aquest últim, com a instrument d’ordenació integral del territori. 4. Els plans especials no previstos pel Pla d’ordenació urbanística municipal han de justificar la necessitat de la seva formulació i la seva compatibilitat amb el planejament urbanístic general. A aquests efectes, es consideren compatibles amb el planejament urbanístic general, i no requereixen la seva modificació prèvia:

a) Els que estableixin determinacions de protecció del patrimoni cultural, del paisatge i dels valors ambientals concurrents, o que estableixin les limitacions d’usos necessàries per ordenar la incidència i els efectes urbanístics, ambientals i sobre el patrimoni urbà que les activitats produeixen sobre el territori, sempre que no alterin els usos principals establerts pel planejament general.

b) Els que tinguin per objecte la implantació, en sòl no urbanitzable, de nous sistemes urbanístics de caràcter general o local, o de qualsevol dels altres usos admissibles d’acord amb el règim d’ús del sòl no urbanitzable que prevegi la llei, sempre que no entrin en contradicció amb les previsions establertes pel Pla d’ordenació urbanística municipal.

c) Els plans especials que modifiquin el destí concret dels terrenys qualificats pel planejament urbanístic general com a sistemes urbanístics d’equipaments comunitaris, o el seu caràcter local o general, tot mantenint la qualificació com a sistema d’equipaments comunitaris.

d) Els plans especials per a la implantació d’infraestructures previstes en un pla director urbanístic o en un projecte aprovat d’acord amb la legislació sectorial.

e) Els plans especials per a la implantació i execució dels serveis urbanístics bàsics, de les infraestructures de telecomunicacions i altres infraestructures d’interès local.



CVE-DOGC-A-15273084-2015

18

Secció IV Catàlegs de béns i ordenances municipals ARTICLE_23. Catàleg de masies i cases rurals El present Pla d’ordenació no contempla el Catàleg de masies i cases rurals. Aquest, tramitat independentment del POUM, va ser aprovat definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme de la Catalunya Central, el 20 de setembre de 2013, i publicat al DOGC a efectes de la seva executivitat el 28 de juliol de 2014.

ARTICLE_24. Catàleg de béns protegits 1. El catàleg de béns protegits constitueix el document núm. 8, titulat ‘Catàleg de béns a protegir’, d’aquest Pla d’ordenació urbanística municipal i té per objecte identificar i definir el grau de protecció d’aquells béns immobles, singulars, o de conjunt, que per raó del seu interès cultural, arqueològic, geològic, paisatgístic, històric o altres similars, calgui preservar. A tal efecte, en l’esmentat Catàleg es descriuen les característiques físiques de cadascun dels béns comprensius d’elements susceptibles de preservació, es detallen justificadament aquells que constitueixen element protegit, es concreta el seu grau de protecció d’acord amb la pròpia classificació que formula el Catàleg, i s’estableix el règim d’actuacions, obres i intervencions que podran dur-s’hi a terme segons la protecció establerta i la qualificació o règim urbanístic del bé. 2. Podran ésser objecte del Catàleg, paisatges, jardins, conjunts urbans, elements d’enginyeria civil, fonts i altres elements singulars. 3. La catalogació d’un element comprès dins un entorn paisatgístic, construcció o edificació, implica l’afectació global del darrer, restant expressament prohibida l’alteració o transformació substancial d’acord amb els valors concrets que el Catàleg protegeixi, sense obtenir la preceptiva llicència o, en qualsevol cas, l’autorització de l’Administració competent. 4. Les determinacions del Catàleg de béns protegits que incorpora aquest Pla d’ordenació urbanística municipal són d’aplicació preferent a la normativa urbanística derivada de la qualificació en la qual s’insereixi el bé catalogat. 5. En cas que d’acord amb el que preveu la legislació sectorial s’estableixin nivells de protecció sobre béns ubicats al terme municipal de Tavèrnoles, serà d’aplicació el règim que aquesta fixi. Es podrà adaptar el Catàleg de béns protegits en qualsevol moment, mitjançant l’oportuna modificació o bé mitjançant la tramitació d’un pla especial. 6. Si d’acord amb l’apartat anterior s’establissin sobre un mateix bé distintes proteccions provinents de la legislació sectorial i de la que estableixi el Catàleg a què es refereix el present article, serà d’aplicació la més restrictiva. ARTICLE_25. Ordenances L’Ajuntament de Tavèrnoles, d’acord amb la legislació de règim local, es reserva la facultat de dictar ordenances per regular aspectes urbanístics que no siguin



CVE-DOGC-A-15273084-2015

19

objecte del Pla d’ordenació urbanística municipal, sempre que no es contradiguin o alterin les determinacions. Secció V Projectes d’urbanització ARTICLE_26. Projectes d’urbanització 1. Els projectes d’urbanització són projectes d’obres per a l’execució material de les determinacions dels plans urbanístics pel que fa a les obres d’urbanització dels àmbits d’actuació urbanística, i poden constituir un document integrant d’una figura de planejament urbanístic o es poden tramitar i aprovar com un document independent. 2. Poden fer referència a totes les obres d’urbanització o només a les que la Llei d’urbanisme estableix com a bàsiques. 3. La seva forma, requisits i tramitació s’ajustarà a allò que estableixi la Llei d’urbanisme en el moment de la seva redacció. 4. En tant que projectes d’obres, els projectes d’urbanització no podran modificar les determinacions del planejament que executin. 5. Amb motiu de la redacció d’un projecte d’urbanització es podrà sol·licitar i obtenir de l’Ajuntament de Tavèrnoles la concreció de les característiques bàsiques del mobiliari urbà, arbrat, enjardinament, enllumenat públic, paviments i altres elements d’urbanització que calgui ubicar sobre sòls de cessió obligatòria i gratuïta, llevat que dita concreció ja s’hagués efectuat en el marc de la redacció de l’instrument de planejament derivat. ARTICLE_27. Projectes d’urbanització complementaris 1. Els projectes d’urbanització complementaris són els projectes per a l’execució d’altres obres d’urbanització que les bàsiques, i tenen per objecte determinar els elements que caracteritzen l’espai públic i preveure els recursos adequats a la seva funció, segons les característiques concretades per l’ajuntament tal i com estableixen els articles 20.7, 21.7 i 26 de la present Normativa. 2. La seva forma, requisits i tramitació s’ajustarà a allò que estableixi la Llei per als projectes d’urbanització complementaris en el moment de la seva redacció. Secció VI Delimitació d’àrees de tanteig i retracte ARTICLE_28. Àrees de tanteig i retracte Als efectes de constituir o incrementar el patrimoni municipal del sòl i facilitar el compliment dels seus objectius l’Ajuntament de Tavèrnoles podrà delimitar àrees en les quals les transmissions oneroses que es produeixin restin subjectes a l’exercici del dret de tanteig i retracte al seu favor.



CVE-DOGC-A-15273084-2015

20

Els requisits i condicions relatives a l’establiment i exercici d’aquest dret se cenyiran a allò que fixi la Llei d’urbanisme. ARTICLE_29. Procediment de delimitació 1. Amb caràcter general el Planejament urbanístic podrà delimitar àrees de tanteig i retracte. 2. Podran delimitar-se també àrees de tanteig i retracte mitjançant la tramitació del projecte de divisió poligonal a què es refereix l’article 35, amb les particularitats següents:

a) No són d’aplicació els subapartats b), c), d) i e) de l’apartat 2n, ni els apartats 5è i 6è.

b) Caldrà incorporar a la memòria la previsions econòmicofinanceres en base a les quals s’hagi previst la delimitació de l’àrea de tanteig i retracte.

c) Caldrà incorporar una relació dels béns afectats per la delimitació i de les seves persones propietàries.

d) Els plànols a què es refereix l’apartat 3r de l’article 35 hauran de grafiar amb detall les finques, carrers o sectors identificats i afectats per la delimitació.

e) Respecte de cada àrea caldrà especificar quina és l’Administració o entitat urbanística especial que pot exercir els drets de tanteig i retracte.

CAPÍTOL III EXECUCIÓ DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL Secció I Disposicions generals ARTICLE_30. Condició bàsica d’executivitat L’execució del planejament urbanístic requereix la prèvia publicació en el corresponent diari oficial de l’aprovació de l’instrument detallat que sigui exigible segons s’estableix a l’article 18. Les àrees residencials estratègiques que, en el seu cas, defineixi el Planejament director, seran executables en la forma i condicions que la llei estableix. ARTICLE_31. Gestions urbanístiques integrada i aïllada 1. Sempre que el planejament urbanístic o els instruments de gestió hàbils a l’efecte hagin delimitat un polígon d’actuació urbanística se’n durà a terme l’execució de forma integrada, pel sistema d’actuació que es determini, a l’efecte de distribuir equitativament els beneficis i càrregues.



CVE-DOGC-A-15273084-2015

21

2. Podran delimitar-se també polígons d’actuació urbanística que tinguin per única finalitat l’execució d’obres i serveis urbanístics necessaris i la distribució del seu import entre els obligats al pagament. 3. En altre cas, és a dir, quan no s’hagi delimitat cap polígon d’actuació urbanística, per resultar innecessària o impossible l’equidistribució de beneficis i càrregues, les prescripcions del Pla que reuneixin la condició bàsica d’executivitat que fixa l’article 30 seran executables de forma puntual o aïllada, mitjançant l’expropiació forçosa, l’ocupació directa, o per iniciativa dels particulars mitjançant cessió de vialitat i urbanització d’aquesta, prèvia a l’edificació del sòl. ARTICLE_32. Polígons d’actuació urbanística 1. El present Pla d’ordenació urbanística municipal podrà delimitar polígons d’actuació urbanística a l’efecte d’establir l’àmbit dins el qual haurà de dur-se a terme, en cada cas, l’equitativa distribució de beneficis i càrregues entre els propietaris inclosos. 2. La delimitació, subdivisió, agrupació o alteració dels polígons d’actuació urbanística inclosos en sectors de planejament derivat, podrà operar-se mitjançant l’oportuna modificació del planejament corresponent, o bé mitjançant el projecte de delimitació poligonal que defineix l’article 35 de les presents normes. 3. Els polígons d’actuació urbanística situats en sòl urbà i no inclosos en sectors de planejament derivat únicament podran ésser establerts pel Pla d’ordenació urbanística municipal, sense perjudici de la seva subdivisió d’acord amb el que estableix l’article anterior. La subdivisió, agrupació o alteració dels límits interiors dels polígons a què es refereix el paràgraf previ podrà dur-se a terme mitjançant el projecte de delimitació poligonal que defineix l’article 35 de les presents normes, sempre que no es modifiqui el perímetre exterior de la delimitació efectuada pel Pla d’ordenació urbanística municipal. En altre cas, caldrà modificar el Pla d’ordenació urbanística municipal. S’exceptua de la regla continguda al primer paràgraf del present apartat la delimitació de polígons d’actuació urbanística que sigui necessària per a la cessió de terrenys per a carrers i vies, la qual podrà establir-se mitjançant el projecte a què es refereix l’article 35 i podrà executar-se mitjançant la formalització d’una escriptura pública atorgada per les persones propietàries i haurà d’ésser sotmesa a l’acceptació de l’Ajuntament de Tavèrnoles, sense perjudici de les altres fórmules d’execució de polígons d’actuació segons el sistema i modalitat que es defineixi en cada cas. 4. No es consideraran modificacions ni alteracions de límits les adaptacions que es duguin a terme en virtut de l’apartat 5è de l’article 6 d’aquestes Normes. 5. En tot cas, els polígons d’actuació urbanística es delimiten tenint en compte els requisits següents:

a) Que per les seves dimensions i per les característiques de l’ordenació urbanística siguin susceptibles d’assumir les cessions de sòl regulades pel planejament.

b) Que, dins el mateix sector, estiguin equilibrats uns respecte els altres, pel que fa als beneficis i càrregues i permetin fer-ne un repartiment equitatiu.



CVE-DOGC-A-15273084-2015

22

c) Que tinguin entitat suficient per justificar tècnicament i econòmicament l’autonomia de l’actuació.

6. En les fitxes de cadascun dels polígons d’actuació urbanística, ha d’especificar-se la finalitat per la qual es delimita de manera que resulti inequívoc si, d’acord amb la legislació urbanística vigent, correspondrà subjectar, o no, el polígon d’actuació urbanística a la cessió de sòl amb aprofitament urbanístic a l’Administració actuant. 7. Quan un sector de planejament o polígon d’actuació urbanística se subdivideixi en dos o més polígons d’actuació urbanística, les diferències entre el seu respectiu valor individual i el valor global del sector o polígon originari no podrà excedir el 15% d’aquest darrer. Els valors a què es refereix el paràgraf anterior seran els que corresponguin a l’aprofitament urbanístic atribuïble a cada polígon, minorat per les càrregues i despeses d’urbanització que li siguin imputables, de conformitat amb el mètode establert a la legislació bàsica en matèria de sòl per a la valoració del sòl urbanitzat sense edificar. ARTICLE_33. Compensacions entre els polígons d’actuació urbanística en el supòsit de l’article 32.7 Les diferències de valor que puguin existir entre polígons d’actuació urbanística que integrin el mateix sector de planejament derivat hauran de compensar-se pel procediment que estableix la Llei d’urbanisme, amb les precisions següents: 1. La data de referència de la valoració econòmica dels drets que calgui compensar, per excés o per defecte, serà la del moment d’aprovació inicial del projecte de reparcel·lació del primer polígon que es desenvolupi, d’acord amb els criteris que es fixen a l’article 32.7, sense perjudici de la seva actualització al moment d’aprovació definitiva d’acord amb l’interès legal del diner, a partir del transcurs del termini de sis mesos des de l’aprovació inicial, o, en el cas d’expropiació, en la fixació del just preu, segons els criteris de valoració que corresponguin per aplicació de la normativa estatal en matèria de sòl. 2. En el sistema de reparcel·lació, si el polígon d’actuació urbanística que es desenvolupa en primer lloc és excedentari, la compensació del valor diferencial es durà a terme preferentment en sostre, adjudicant-lo en el projecte de reparcel·lació corresponent a l’Administració actuant o, en el seu cas, a l’ens a qui correspongui subrogar-se en la posició del polígon deficitari. Seran d’aplicació les regles legals d’adjudicació en proindivís i en metàl·lic, pel cas que l’escassa quantia del valor diferencial a compensar no permetés l’adjudicació d’una parcel·la independent. Si el polígon que es desenvolupa en primer lloc és deficitari, la compensació del valor diferencial es durà a terme, en el projecte de reparcel·lació, imputant a l’Administració actuant despeses d’urbanització pel valor de l’import que calgui compensar.



CVE-DOGC-A-15273084-2015

23

ARTICLE_34. Delimitació d’àmbits d’actuació per a l’execució d’infraestructures comunes 1. Les modificacions o actualitzacions de l’agenda del Pla d’ordenació urbanística municipal que impliquin la delimitació de nous sectors de planejament o polígons d’actuació urbanística o modificació dels existents podran establir àmbits d’execució comuna d’infraestructures que de conformitat amb la llei els correspongui sufragar. 2. Llevat del supòsit a què es refereix l’apartat següent, la participació relativa de cada sector o polígon en l’execució de la infraestructura comuna serà el resultat de ponderar el benefici que n’obtingui en relació amb els altres sectors o polígons, i el seu aprofitament. 3. La regla de ponderació definida a l’apartat anterior podrà trencar-se per compensar les diferències d’aprofitament que existissin entre polígons d’actuació urbanística delimitats dins un mateix sector, de conformitat amb el que preveu l’article 32.7 de les presents normes. En aquest supòsit, l’instrument que delimiti la infraestructura comuna haurà d’establir les garanties, la quantificació, i la forma de compensar dites diferències d’aprofitament sense que sigui d’aplicació allò disposat a l’article anterior . ARTICLE_35. Projectes de delimitació poligonal 1. Els projectes de delimitació poligonal són instruments hàbils per delimitar, subdividir, agrupar o modificar polígons d’actuació urbanística, en l’abast i limitacions que estableixen els articles anteriors. 2. La memòria dels projectes de delimitació poligonal haurà de contenir:

a) Justificació suficient de la necessitat o conveniència de l’actuació. b) Justificació de la manca de lesió dels interessos públics. c) L’acreditació de la concurrència d’alguna de les situacions en què

procedeix la redacció de l’instrument, segons els apartats 2, 3 i 4 de l’article 32.

d) L’acreditació del compliment dels requisits de l’article 32.6 de la normativa, per a cadascun dels polígons d’actuació que resultin de la divisió poligonal.

e) L’acreditació del compliment del requisit de l’article 32.7, en cas de resultar més d’un polígon d’actuació urbanística.

3. S’acompanyaran a la memòria els corresponents plànols de la delimitació a escala adequada. 4. La seva tramitació se cenyeix a la que estableixi la llei per als instruments de gestió urbanística. 5. Els projectes de delimitació poligonal podran ésser formulats per la iniciativa pública o la privada. En aquest darrer cas, l’Ajuntament de Tavèrnoles podrà denegar, de forma motivada, la tramitació del procediment si considera invàlides les justificacions a què es refereixen els punts a) i b) de l’apartat 2n. 6. Si el projecte de delimitació poligonal incorpora modificacions del sistema d’actuació de la totalitat o part de l’àmbit que afecti haurà de complir les determinacions que fixa l’article 37.



CVE-DOGC-A-15273084-2015

24

ARTICLE_36. Sistemes d’actuació 1. Els sistemes d’actuació mitjançant els quals hauran d’executar-se els polígons d’actuació urbanística que es preveuen en el marc d’aquest Pla d’ordenació urbanística municipal són els que estableix la Llei d’urbanisme, en les seves respectives modalitats. 2. El sistema d’actuació aplicable a cada polígon d’actuació urbanística concret és el que estableixi la seva regulació detallada o fitxa, llevat que s’hagi aprovat en relació a aquest el procediment que fixa l’article 35 quan sigui d’aplicació el seu punt 6, o bé el procediment de l’article 37, essent d’aplicació tals previsions en ambdós casos. ARTICLE_37. Modificació del sistema d’actuació 1. Podrà modificar-se el sistema d’actuació que prevegi el planejament urbanístic general o derivat per a qualsevol polígon d’actuació urbanística, sempre que concorrin circumstàncies de necessitat o conveniència que ho acreditin i no es produeixi lesió dels interessos públics. No serà necessària l’acreditació de les anteriors circumstàncies de necessitat per canviar les modalitats de compensació bàsica o compensació per concertació a cooperació quan s’hagin esgotat els terminis fixats pel planejament per a l’execució urbanística. 2. La tramitació se cenyeix a la que estableixi la Llei d’urbanisme per als instruments de gestió urbanística. 3. La modificació podrà dur-se a terme directament per l’Ajuntament de Tavèrnoles, o bé podrà ésser instada per la iniciativa privada. 4. Les sol·licituds de modificació formulades per la iniciativa privada hauran d’acreditar la concurrència de les circumstàncies que s’estableixen a l’apartat 1er, si bé, la seva apreciació correspondrà, en última instància, a l’Ajuntament de Tavèrnoles, que podrà denegar, de forma motivada, la tramitació del procediment. ARTICLE_38. Condició d’Administració urbanística actuant 1. L’Ajuntament de Tavèrnoles ostentarà la condició d’Administració urbanística actuant, per a tots els polígons d’actuació urbanística que es defineixin en el marc del Pla d’ordenació urbanística municipal, llevat dels casos en què s’especifiqui d’altra manera en la seva fitxa específica. Resten exclosos de l’anterior determinació els sectors de planejament definits pels plans directors quan, d’acord amb la Llei, designin directament l’Administració urbanística actuant. 2. Sense perjudici de l’estipulat al primer paràgraf de l’apartat anterior l’Ajuntament podrà acordar, en tot moment i mitjançant els oportuns convenis jurídics, la cessió de la condició d’Administració urbanística actuant, respecte d’un o diversos sectors de planejament derivat o polígons d’actuació urbanística, a altres organismes o entitats que de conformitat amb la Llei d’urbanisme puguin ostentar aquesta condició.



CVE-DOGC-A-15273084-2015

25

Secció II Execució de sistemes urbanístics ARTICLE_39. Execució de sistemes urbanístics L’execució dels sistemes urbanístics es pot dur a terme directament sempre que les previsions contingudes en el Pla d’ordenació urbanística municipal o els seus instruments de desenvolupament siguin suficientment detallades. En cas contrari, caldrà la tramitació prèvia d’un pla especial que es redacti amb aquesta finalitat. ARTICLE_40. Obtenció del sòl 1. Els sòls que el planejament urbanístic reservi per a sistemes urbanístics locals o generals i que hagin estat inclosos en sectors de Pla parcial o de Pla de millora urbana o en polígons d’actuació urbanística en sòl urbà no consolidat s’obtenen per cessió obligatòria i gratuïta, mitjançant l’aprovació del projecte de reparcel·lació, en el sistema de reparcel·lació, o mitjançant el l’aprovació del projecte de taxació conjunta o tramitació d’expedients expropiatoris individualitzats segons la legislació aplicable, en el cas del sistema d’expropiació. 2. Els sòls urbans destinats a carrers o qualsevol altre tipus de via o ampliació d’aquesta a què es refereix l’article 53, s’obtindran mitjançant cessió gratuïta operada en document públic notarial o administratiu. 3. Els terrenys destinats a sistemes urbanístics vinculats, als efectes de la seva obtenció, a sectors o a polígons d’actuació, en el sentit de l’article 43, s’obtindran d’acord amb la pròpia regulació que preveu dit article. ARTICLE_41. Ocupació directa del sòl 1. En els casos de sectors o polígons d’actuació urbanística per als quals s’hagi establert el sistema de reparcel·lació l’Administració actuant podrà obtenir anticipadament i posar a disposició de la persona beneficiària que escaigui, els terrenys que el planejament urbanístic reservi per a qualsevol tipus de sistema urbanístic, mitjançant l’ocupació directa que preveu la legislació urbanística. La tramitació i requisits per al seu exercici seran així mateix els que estableixi l’esmentada legislació. 2. Els terrenys destinats a sistemes urbanístics vinculats, als efectes de la seva obtenció, a sectors o a polígons d’actuació, d’acord amb l’article 43 d’aquest POUM, podran ésser igualment objecte d’ocupació directa, conservant els titulars dels terrenys afectats tots els drets indemnitzatoris que els correspongui percebre, en el moment en què s’executi el sector o polígon al qual hagin estat vinculats. ARTICLE_42. Expropiació del sòl 1. L’afectació de qualsevol terreny a sistemes urbanístics locals o generals, quan aquest no es trobi inclòs en un sector o polígon d’actuació sotmès al sistema de reparcel·lació, implica la declaració d’utilitat pública i necessitat d’ocupació dels



CVE-DOGC-A-15273084-2015

26

terrenys i edificis afectats, essent aplicable allò que disposa la legislació en matèria d’expropiació forçosa per a la seva obtenció, com a mecanisme de gestió urbanística aïllada de les previsions del planejament urbanístic. 2. Per a l’obtenció dels sòls a què es refereix l’article 40 l’ocupació directa serà preferent a l’expropiació forçosa. Si tot i així es considera necessari iniciar una actuació aïllada expropiatòria s’hauran de justificar suficientment en l’expedient les raons que impedeixen o fan inviable la utilització de l’ocupació directa per a aconseguir les finalitats legítimes que escaiguin. ARTICLE_43. Obtenció dels sòls destinats a sistemes urbanístics vinculats a sectors o polígons d’actuació Quan el planejament vinculi, als efectes de la seva obtenció, sòls destinats a sistemes urbanístics situats en sòl no urbanitzable o en sòl urbà a sectors de sòl urbanitzable, o bé sòls destinats a sistemes urbanístics situats en sòl no urbanitzable a sectors subjectes a un pla de millora urbana o a polígons d’actuació urbanística en sòl urbà, aquests no formaran part del sector o polígon d’actuació urbanística i la seva obtenció es durà a terme mitjançant el projecte de reparcel·lació, taxació conjunta o el procediment individualitzat d’expropiació que correspongui, en els quals la comunitat reparcel·latòria o bé l’Administració expropiant pagaran al seu titular la indemnització procedent, que es calcularà en atenció als criteris que estableix la normativa estatal en matèria de sòl per a la situació bàsica en què es trobin. En l’aplicació de l’anterior normativa estatal en matèria de sòl s’entendrà que els esmentats sòls destinats a sistemes vinculats no es troben en règim d’equidistribució de beneficis i càrregues. ARTICLE_44. Execució de l’obra Les obres d’urbanització que segons la Llei d’urbanisme i el planejament urbanístic siguin imputables als propietaris del sòl s’executaran materialment dins els terminis que fixi el planejament urbanístic i segons el detall establert en el projecte d’urbanització.



CVE-DOGC-A-15273084-2015

27

CAPÍTOL IV INTERVENCIÓ ADMINISTRATIVA EN ELS DRETS D’ÚS I EDIFICACIÓ DEL SÒL Secció I Disposicions generals ARTICLE 45. Actes subjectes a llicència o autorització urbanística Estan subjectes a llicència urbanística prèvia tots els actes de transformació o d’utilització del sòl o del subsòl, d’edificació, de construcció o d’enderrocament d’obres previstos a la Llei d’urbanisme i en el planejament general i específicament els següents:

a) Les parcel·lacions urbanístiques. b) Les obres de construcció i d’edificació de nova planta, i les d’ampliació,

reforma, modificació o rehabilitació d’edificis, construccions i instal·lacions ja existents. En aquests casos les llicències han de contenir necessàriament la previsió del nombre d’habitatges o d’establiments.

c) La demolició total o parcial de les construccions i de les edificacions. d) Les obres puntuals d’urbanització no incloses en un projecte d’urbanització. e) La primera utilització i ocupació, i el canvi d’ús, dels edificis i de les

instal·lacions. f) Els moviments de terra i les obres de desmuntatge o esplanació en

qualsevol classe de sòl. g) L’autorització d’obres i d’usos de manera provisional. h) L’extracció d’àrids i l’explotació de pedreres. i) L’acumulació de residus i el dipòsit de materials que alterin les

característiques del paisatge. j) La construcció o la instal·lació de murs i tanques. k) L’obertura, la pavimentació i la modificació de camins rurals. l) La instal·lació de cases prefabricades i instal·lacions similars, siguin

provisionals o permanents. m) La instal·lació d’hivernacles o instal·lacions similars. n) La tala de masses arbòries, de vegetació arbustiva o d’arbres aïllats, en els

supòsits en què ho exigeixi el planejament urbanístic. o) La col·locació de cartells i tanques de propaganda visibles des de la via

pública. p) Les instal·lacions i les actuacions que afectin el subsòl. q) La instal·lació de línies elèctriques, telefòniques o altres de similars i la

col·locació d’antenes o dispositius de telecomunicacions de qualsevol tipus, quan siguin de caràcter públic.

r) La constitució d’un règim de propietat horitzontal o bé d’un complex immobiliari privat o la seva modificació quan comporti un increment del nombre d’habitatges o establiments, i també les operacions que tinguin per



CVE-DOGC-A-15273084-2015

28

objecte constituir més elements susceptibles d’aprofitament independent dels que s’hagin fet constar en una declaració d’obra nova precedent. No cal la llicència si la llicència d’obres ja conté el nombre de departaments individuals susceptibles d’aprofitament independent.

ARTICLE 46. Atorgament de llicències urbanístiques 1. La subjecció a llicència que es refereix l’article anterior és exigible amb independència de la condició del sol·licitant, sigui un particular o una Administració pública, sens perjudici de les excepcions que prevegi la Llei d’urbanisme. 2. Les llicències urbanístiques hauran de donar compliment a la Llei d’urbanisme, al planejament urbanístic i a les ordenances municipals. En conseqüència, només podran atorgar-se les llicències que responguin a les finalitats de la normativa administrativa, urbanística i sectorial que regeixi en el moment del seu atorgament, que no siguin prohibides segons el règim del sòl del terreny de què es tracti, i que respectin tots els paràmetres, requisits i condicions que imposi la qualificació urbanística corresponent. Tot, sense perjudici de les esmenes, condicions, compromisos exigibles i mesures correctores, que puguin acordar-se en cada cas. ARTICLE 47. Atorgament d’autoritzacions d’usos i obra provisionals 1. Es pot autoritzar donar al sòl els usos provisionals i de fer-hi les obres de caràcter provisional que no siguin expressament prohibides per la legislació urbanística o sectorial ni pel planejament territorial, urbanístic o sectorial i que no hagin de dificultar l'execució d'aquests planejaments, tant en sòl urbanitzable delimitat, sense pla parcial urbanístic aprovat, com en terrenys emplaçats en qualsevol classe de sòl que estiguin afectats per sistemes urbanístics generals o locals, mentre no s'hi hagi iniciat un procediment de reparcel·lació, d'ocupació directa o d'expropiació. 2. Les obres i usos de caràcter provisional que poden ésser autoritzades en virtut d’aquest POUM són únicament les que es defineixen als articles 59, 66 i disposició transitòria primera, sense perjudici de les prohibicions addicionals que pugui establir la normativa i instruments esmentats al paràgraf anterior. 3. L’autorització a què fa referència el present article no dóna dret en cap cas a percebre indemnització. 4. Les obres executades amb vista als usos provisionals autoritzats han d'ésser les mínimes que siguin imprescindibles per permetre unes instal·lacions fàcilment desmuntables, però no han d'ometre cap de les garanties de seguretat establertes per la legislació sectorial, que s'han d'acreditar en la memòria justificativa que cal presentar a aquests efectes. 5. L’autorització d’usos i obres de caràcter provisional se sol·licitarà mitjançant la fórmula que es prevegi a les ordenances municipals i s’adequarà a la tramitació que estableixi la legislació urbanística vigent al moment de la sol·licitud. 6. Podrà subjectar-se l’autorització d’usos i obres provisionals al termini màxim que s’estimi procedent, en cada cas.



CVE-DOGC-A-15273084-2015

29

7. Procedirà el cessament dels usos i el desmuntatge o enderrocament de les instal·lacions i obres a càrrec de la persona titular i sense dret a indemnització quan ho acordi l’ajuntament pels següents motius:

a) Per haver transcorregut el termini màxim fixat en l’autorització. b) Per tal d’executar les determinacions del planejament, hagi transcorregut

o no el referit termini màxim en cas que s’hagués fixat. c) Per haver-se acordat deixar sense efectes l’autorització per raó

d’incompliment de qualsevol dels compromisos i requisits que es fixin en les ordenances que regulen l’atorgament.

ARTICLE 48. Responsabilitat 1. Les llicències i autoritzacions urbanístiques s’atorguen llevat el dret de propietat i sense perjudici de tercer i no podran ésser invocades pels seus titulars a l’efecte d’eximir o minorar responsabilitats de tota índole en què puguin incórrer en l’execució de l’actuació emparada per la llicència. 2. L’atorgament de llicència o autorització no implicarà per a l’Ajuntament de Tavèrnoles cap responsabilitat pels danys o perjudicis que es puguin produir en l’execució de l’actuació emparada per la llicència. Secció II Intervenció en les distintes classes de sòl Subsecció I En sòl urbà ARTICLE_49. Condicions d’urbanització suficients per rebre la condició de solar 1. Els sòls urbans amb qualificació urbanística apta per a l’edificació, tindran la condició de solar i seran, per tant, susceptibles de llicència immediata segons els paràmetres d’ordenació corresponents, sempre que no es trobin pendents dels deures de cessió obligatòria i gratuïta de terrenys, en el sentit que estableix la Llei d’urbanisme, no es trobin inclosos dins de polígons d’actuació pendents d’executar i, en tot cas, compleixin amb les condicions d’urbanització que imposi el projecte d’urbanització o, en el seu defecte, totes les següents:

a) Comptin amb una xarxa viària que tingui un nivell de consolidació suficient per permetre la connectivitat amb la trama viària bàsica municipal.

b) Disposin de xarxes d'abastament d'aigua i de sanejament. c) Disposin de subministrament d'energia elèctrica. d) Afrontin una via que compti amb enllumenat públic i estigui pavimentada. e) Que tingui assenyalades alineacions i rasants, si el planejament urbanístic

les defineix.



CVE-DOGC-A-15273084-2015

30

2. Els serveis urbanístics enunciats en els punts a), b) i c) de l’apartat anterior han de tenir a més les característiques adequades per servir a l'ús del sòl previst pel planejament urbanístic que el classifica. 3. Per tal d’evitar reposicions innecessàries per desperfectes que puguin ocasionar-se en el decurs de les obres d’edificació, no serà exigible als efectes del present article, que les voreres estiguin pavimentades o finalitzades en els seus acabats. L’establert en l’anterior paràgraf s’entén sense perjudici del deure d’urbanitzar, i no podrà ésser al·legat en cap cas per eximir al responsable del pagament o l’execució d’aquesta part de l’obra. En tot cas, l’Ajuntament podrà exigir l’acabament íntegre de la urbanització quan es tracti d’actuacions integrades. Les ordenances municipals establiran el condicionament de l’atorgament de la llicència de primera ocupació a l’efectiva pavimentació i acabat de la vorera segons el projecte que correspongui. ARTICLE_50. Simultaneïtat entre les obres d’urbanització i les d’edificació 1. Els sòls que no es trobin pendents de cessions obligatòries i gratuïtes de terrenys o no es trobin inclosos en polígons d’actuació pendents d’executar, podran obtenir llicència d’edificació de manera simultània a l’execució de les obres d’urbanització que s’hi defineixen, sempre que:

a) Estiguin realitzades les obres relatives al sanejament, incloent-hi els col·lectors d’aigües pluvials, els col·lectors d’aigües residuals i, en el seu cas, les actuacions adequades relacionades amb la depuració d’aigües residuals.

b) Estiguin compactats i anivellats els terrenys destinats a carrers o vies, incloent-hi el pas de vianants i les xarxes de subministrament i distribució d’aigua, energia elèctrica i de connexió a les xarxes de telecomunicacions.

c) Que la persona interessada es comprometi per escrit en el moment de sol·licitud de la llicència a no utilitzar l’edificació fins l’acabament de les obres d’urbanització que atorguin als terrenys la condició de solars, d’acord amb l’article anterior, així com a fer constar aquest compromís tant en les transmissions de la propietat com en les cessions de l’ús de tota l’edificació o de parts d’aquesta, condicionant-les a la subrogació per part de la persona adquirent o cessionària.

d) Que la persona interessada presti fiança en una quantia del 20% sobre l’import d’obres d’urbanització que resti encara per satisfer a la parcel·la corresponent, acreditant-ho degudament en la mateixa sol·licitud. Aquesta fiança no inclou la que pugui ésser exigida per garantir la reposició d’obres d’urbanització ja executades.

2. En el cas dels sòls urbans consolidats al quals només manqui completar o acabar la urbanització per assolir la condició de solar es podrà prescindir dels requisits a) i b) de l’apartat anterior, sempre que sigui possible executar de forma aïllada les obres d’urbanització pendents. Si no és possible l’execució aïllada per mancar trams d’urbanització que impedeixen l’enllaç dels serveis urbanístics amb la corresponent xarxa local, caldrà subjectar-se a les regles de l’article 54.



CVE-DOGC-A-15273084-2015

31

3. En tots els altres casos encabibles en el primer paràgraf de l’apartat 1, podrà prescindir-se dels requisits a) i b) del primer apartat, si així ho autoritza l’ajuntament per entendre les obres d’edificació compatibles amb les d’urbanització, per bé que la fiança prevista a l’apartat d) haurà de ser del 100%. 4. Per tal que sigui executiva la llicència d’obres caldrà acreditar la inscripció de les condicions d’atorgament i especialment el compromís assumit a la lletra c) del punt 1 al Registre de la Propietat. Les ordenances municipals establiran el condicionament de l’atorgament de la llicència de primera ocupació fins que es verifiqui el compliment d’aquelles condicions i compromisos. 5. L’incompliment dels compromisos comporta la pèrdua de la fiança constituïda i fonamenta, si escau, l’adopció de les mesures adients per impedir els usos de l’edificació, fins l’adequació de les obres a les condicions de la llicència d’edificació, sense perjudici de l’execució subsidiària i de la declaració d’incompliment de l’obligació d’urbanitzar. ARTICLE_51. Sòl urbà consolidat 1. Els sòls urbans consolidats en què, de conformitat amb la Llei d’urbanisme i el present Pla d’ordenació urbanística municipal, concorrin les condicions per a considerar-los solar, seran susceptibles de llicència d’edificació immediata, d’acord amb les condicions i paràmetres fixats a la normativa urbanística. 2. En els sòls urbans consolidats en què no concorrin les condicions per a considerar-los solar, per trobar-se pendent de completar la urbanització en els termes que defineix aquest Pla d’ordenació urbanística municipal, caldrà concloure i, en el seu cas, haver lliurat l’obra urbanitzadora que escaigui a l’Ajuntament de Tavèrnoles, prèviament a la concessió de l’oportuna llicència urbanística, sense perjudici d’allò establert a l’article anterior. 3. S’entendrà no iniciat el còmput del termini per a la resolució de sol·licituds de llicències d’edificació que es presentin amb antelació a la conclusió de les obres d’urbanització fins i tant no es verifiqui aquesta o, en el seu cas, s’hagi atorgat l’acta de recepció a favor de l’Ajuntament de Tavèrnoles, llevat que s’opti per seguir el procediment de la simultaneïtat d’obres d’edificació i urbanització. ARTICLE_52. Sòl urbà no consolidat 1. En sòl urbà no consolidat inclòs en un polígon d’actuació urbanística, o bé amb pla de millora urbana aprovat i executiu, restarà suspès l’atorgament de llicències de parcel·lació de terrenys, d'edificació de construccions, d'instal·lació o ampliació d'activitats o usos concrets i altres autoritzacions municipals connexes establertes per la legislació sectorial fins que no hagi esdevingut ferma en via administrativa l’aprovació definitiva del projecte de reparcel·lació o taxació conjunta, segons correspongui, i s’hagin lliurat a l’Ajuntament de Tavèrnoles les obres d’urbanització, llevat dels casos en què sigui d’aplicació el procediment d’execució simultània d’obres d’edificació i urbanització.



CVE-DOGC-A-15273084-2015

32

2. En el sòl urbà no consolidat inclòs en un sector de pla de millora urbana pendent de desenvolupar, no es podran atorgar llicències d’edificació ni d’activitats sinó a partir del moment en què s’hagi desenvolupat el planejament derivat i executat de conformitat amb el que estableix l’apartat anterior. 3. L’edificació del sòl urbà no consolidat no inclòs en polígons d’actuació urbanística, que tingui aquesta consideració per trobar-se subjecte a la cessió gratuïta de terrenys destinats a carrers o qualsevol altre tipus via, sistema de comunicació o les seves ampliacions, per tal que pugui adquirir la condició de solar, requerirà el previ compliment d’aquest deure, que es durà a terme en la forma detallada a l’article següent. A més del deure definit a l’anterior paràgraf serà necessari urbanitzar el sòl d’acord amb les condicions establertes en el planejament. ARTICLE_53. Cessió obligatòria i gratuïta de sòls destinats a vial que sigui necessària per tal que un terreny situat en sòl urbà no inclòs en cap àmbit d’actuació urbanística adquireixi la condició de solar 1. En cas que existeixin dubtes sobre la porció de sòl que de conformitat amb la Llei d’urbanisme calgui cedir obligatòriament i gratuïtament per tal que un determinat terreny adquireixi la condició de solar, podrà formular-se la pertinent consulta a l’Ajuntament de Tavèrnoles, per la via de l’informe previ que regulen les ordenances municipals. 2. Si per adquirir la condició de solar és necessària la urbanització de sòls que no són de titularitat de la persona interessada caldrà efectuar la prèvia cessió a favor de l’Ajuntament. En el cas anterior, i a manca d’acord entre els propietaris per a la cessió dels terrenys afectats, qualsevol persona interessada podrà formular un projecte de delimitació poligonal en els termes de l’art. 35, que abastarà els terrenys destinats a vialitat i les parcel·les que hagin d’adquirir la condició de solar, als efectes d’articular les cessions pertinents i compensar, en el seu cas, les desproporcions entre aquestes i l’aprofitament urbanístic resultant per a cada propietari. ARTICLE_54. Condicions d’urbanització per a l’edificació de sòls urbans no inclosos en polígons d’actuació 1. Les condicions i abast concret de les obres d’urbanització de carrers i vies de comunicació necessàries per tal que un determinat terreny adquireixi la condició de solar podran sol·licitar-se a l’Ajuntament per la via de l’informe previ que regulen les ordenances municipals. Si l’Ajuntament ho estima convenient podrà exigir-se la presentació d’un projecte tècnic que defineixi l’abast, les característiques així com altres determinacions relatives a les obres que calgui executar. 2. Les obres d’urbanització que resultin necessàries per tal que diversos terrenys adquireixin la condició de solar hauran de costejar-se pels seus propietaris, proporcionalment a l’aprofitament urbanístic que els correspongui. 3. Si de conformitat amb l’establert al punt primer el propietari interessat ha d’executar més urbanització de la que li correspondria d’acord amb la seva



CVE-DOGC-A-15273084-2015

33

participació proporcional, l’Ajuntament exigirà el pagament al titular de la finca que correspongui en el moment que aquest decideixi completar la part restant d’urbanització o, en els seu cas, d’edificar la seva finca. L’import així satisfet es rescabalarà al propietari que l’hagués avançat. El pagament de l’expressat import serà condició per a l’atorgament de les llicències esmentades al paràgraf anterior, fent-se constar aquesta circumstància en els certificats d’aprofitament urbanístic que s’expedeixin en relació a les finques pendents de completar la urbanització. Subsecció II En sòl urbanitzable ARTICLE_55. Sòl urbanitzable delimitat 1. En sòl urbanitzable delimitat amb pla parcial aprovat i executiu restarà suspès l’atorgament de llicències de parcel·lació de terrenys, d'edificació de construccions, d'instal·lació o ampliació d'activitats o usos concrets i altres autoritzacions municipals connexes establertes per la legislació sectorial fins que no hagi esdevingut ferma en via administrativa l’aprovació definitiva el projecte de reparcel·lació o taxació conjunta segons correspongui, i s’hagin lliurat a l’Ajuntament de Tavèrnoles les obres d’urbanització, llevat dels casos en què sigui d’aplicació el procediment d’execució simultània d’obres d’edificació i urbanització. 2. En el sòl urbanitzable inclòs en un sector de pla parcial pendent de desenvolupar, no es podran atorgar llicències d’edificació ni d’activitats sinó a partir del moment en què s’hagi desenvolupat el planejament derivat i executat de conformitat amb el què estableix l’apartat anterior. 3. No obstant l’establert al punt anterior, podran atorgar-se autoritzacions d’ús provisional del sòl, d’acord amb les condicions que fixa l’article 47. ARTICLE_56. Simultaneïtat entre les obres d’urbanització i les d’edificació En els sectors de pla parcial amb projecte de reparcel·lació o taxació conjunta que hagi guanyat fermesa en via administrativa s’hi podran dur a terme les obres d’urbanització de forma simultània a les d’edificació amb els requisits i condicions que es fixen a l’apartat 1, 3, 4 i 5 de l’article 50. Subsecció III En sòl no urbanitzable ARTICLE_57. Llicències en sòl no urbanitzable En sòl no urbanitzable qualsevol activitat, instal·lació o edificació s’haurà de subjectar a les condicions, documents i procediments establerts en la legislació urbanística i sectorial vigents en el moment de la seva sol·licitud i a les



CVE-DOGC-A-15273084-2015

34

determinacions contingudes en aquest Pla d’ordenació urbanística municipal per a cada cas, en especial, les de l’apartat de la regulació del sòl no urbanitzable. Secció III Llicències en els sòls qualificats de sistemes urbanístics ARTICLE 58. Llicències en els sòls qualificats de sistemes urbanístics 1. Independentment de la tramitació i aprovació d’aquells instruments de planejament o execució que es requereixen per al desenvolupament i implantació dels sistemes urbanístics, les construccions, instal·lacions, edificacions i altres activitats que puguin situar-se d’acord amb aquest Pla d’ordenació urbanística municipal en els sòls qualificats de sistema i en les zones adjacents de protecció de sistemes estaran subjectes, en qualsevol cas i sens perjudici d’altres autoritzacions o procediments que es requereixin, a l’obtenció de la corresponent llicència municipal. 2. L’Ajuntament tramitarà les sol·licituds als òrgans competents, prèviament a l’atorgament de la llicència, l’emissió del preceptiu informe. Els informes denegatoris per raons de competència específica, determinaran la denegació de la llicència municipal. 3. Les instal·lacions, obres o usos per als quals se sol·liciti llicència hauran d’adaptar-se, a més dels plans d’ordenació o d’usos, a aquelles prescripcions de caràcter constructiu i estètic que fixi l’Ajuntament. 4. En el procediment de sol·licitud de la llicència municipal s’hauran d’incorporar els informes i estudis d’impacte ambiental necessaris per conèixer la influència de l’activitat sobre el medi, avaluar els seus efectes i, en el seu cas, establir les mesures correctores necessàries per pal·liar els possibles efectes negatius. 5. La llicència es condicionarà a l’adopció de les mesures que assegurin la qualitat ambiental de l’entorn respecte dels efectes nocius o perjudicials per al medi ambient. 6. Els projectes aprovats per l’Ajuntament per a obres ordinàries i actuacions promogudes per aquest estaran subjectes a la present Normativa urbanística per bé que no precisaran de llicència municipal. ARTICLE_59. Autoritzacions d’ús i obra provisional en sistemes urbanístics ja adquirits per l’Administració Els terrenys destinats a sistemes urbanístics generals o locals ja adquirits per l'Administració pública poden ésser utilitzats de manera temporal i esporàdica, per instal·lar-hi mercats ambulants o per desenvolupar-hi activitats de lleure, esportives, recreatives, culturals i similars. L'autorització d'aquests usos no comporta l'incompliment de l'obligació de destinar els terrenys a les finalitats determinades pel planejament urbanístic.



CVE-DOGC-A-15273084-2015

35

Secció IV Intervenció administrativa en les construccions i activitats en supòsits de disconformitat o fora d’ordenació ARTICLE_60. Execució en supòsits d’edificis o usos en situació de fora d’ordenació 1. En les construccions i usos que per raó de l’aprovació del planejament urbanístic quedin subjectes a expropiació, cessió obligatòria i gratuïta, enderroc o cessament s’aplicarà el règim jurídic especial d’atorgament de llicències que es preveu a la disposició transitòria primera, relativa a la situació urbanística de fora d’ordenació. 2. Per tal que s’entengui produïda la subjecció a expropiació a què es refereix l’apartat 1er del present article amb l’aprovació del planejament, caldrà que aquest hagi delimitat una actuació integrada i que hagi establert el sistema d’actuació d’expropiació per a la seva execució, o bé, que hagi previst l’obtenció de sòl per via d’una actuació aïllada expropiatòria, en tot cas amb fonament als procediments, objectius i finalitats de la legislació urbanística. 3. Per tal que s’entengui produïda la subjecció a cessió obligatòria i gratuïta a què es refereix l’apartat 1er del present article amb l’aprovació del planejament, caldrà que l’esmentada construcció quedi afectada totalment o parcial per qualsevol sistema urbanístic inclòs dins un polígon d’actuació urbanística en sòl urbà, o dins un sector de planejament derivat ja desenvolupat i executiu. Si la construcció està afectada parcialment per una nova alineació de vial subjecte a cessió gratuïta, però no està inclosa en cap sector de planejament derivat ni en cap polígon d’actuació urbanística, se li aplica el règim que estableix l’article següent. 4. Per tal que s’entengui produïda la subjecció d’una construcció o edificació a l’enderroc a què es refereix l’apartat 1er del present article, caldrà que s’estableixi expressament aquesta previsió en el planejament, sense perjudici de fixar la fórmula urbanística a seguir per compensar el dret del titular, o, altrament, de l’expressió del fonament pel qual no sigui procedent l’esmentada compensació. 5. L’ús preexistent al present POUM, o instruments de desenvolupament d’aquest, que sigui incompatible amb règim d’usos que aquest fixi només es considerarà en situació de fora d’ordenació quan l’instrument de planejament urbanístic el subjecti a cessament de forma expressa. No obstant l’anterior, l’ús preexistent al present POUM, o instruments de desenvolupament d’aquest, que es dugui a terme en una edificació, instal·lació, o part d’aquestes, afectada per qualsevol de les circumstàncies establertes als punts 2, 3 i 4 del present article es considerarà subjecte a cessament sense necessitat de declaració expressa, únicament en relació a la part d’edificació afectada, llevat que el propi ús ja sigui directament incompatible amb la nova ordenació. En tot cas, tots els usos preexistents al present POUM, o instruments de desenvolupament d’aquest, que es trobin subjectes a cessament per raó de la



CVE-DOGC-A-15273084-2015

36

seva incompatibilitat amb la nova ordenació, podran mantenir-se fins al moment en què, alternativament:

a) Representin un obstacle per a l’execució, la seguretat o la conservació de les obres d’urbanització.

b) Entrin en conflicte amb els nous usos que permeti el planejament urbanístic, per raons d’insalubritat, molèstia, nocivitat o perill.

c) S’extingeixin jurídicament mitjançant el corresponent instrument d’execució urbanística.

d) Es produeixi un canvi en la titularitat de l’ús, finalitzi el termini de l’autorització o llicència o es revoqui aquesta, en cas que no es trobi subjecte a termini, davant la concurrència de qualsevol de les anteriors causes.

Tot l’anterior s’estableix sense perjudici de les compensacions o indemnitzacions que, en el seu cas i d’acord amb la legislació aplicable, calgués reconèixer al titular de l’ús per raó de la seva extinció. 6. En el cas de construccions afectades per sistemes urbanístics vinculats a sectors o a polígons d’actuació urbanística, en el sentit de l’article 43, aquestes s’entendran subjectes a expropiació als efectes del que preveu l’apartat 2n del present article. 7. En cap cas les obres que s’autoritzin en construccions i usos fora d’ordenació no comportaran l’augment del valor d’expropiació. A tal efecte, i sense perjudici de les renúncies per escrit que addicionalment puguin exigir-se, totes les llicències concedides sobre aquestes situacions urbanístiques implicaran la renúncia del seu propietari a l’increment de valor d’expropiació a què poguessin donar lloc. Aquesta circumstància haurà d’ésser objecte d’anotació al Registre de la Propietat en concedir-se la llicència. ARTICLE_61. Execució en supòsits d’edificis o usos en situació de volum disconforme En qualsevol altre supòsit de disconformitat en què no es verifiquin cap de les premisses anteriors serà aplicable el règim jurídic especial d’atorgament de llicències que s’estableix a la disposició transitòria segona, relatiu a la situació de volum disconforme. ARTICLE_62. Abast dels règims de disconformitat o fora d’ordenació, en els supòsits d’afectació parcial 1. Les situacions de volum disconforme d’edificacions o instal·lacions afecten el règim d’obres i usos de la total parcel·la on s’insereixen. 2. L’anterior regla no serà d’aplicació en els casos en què la parcel·la sigui susceptible de segregació o divisió d’acord amb els paràmetres i requisits que estableix el POUM, cas en el qual la situació de disconformitat només serà predicable respecte les edificacions, instal·lacions i parcel·la teòrica que les comprengui.



CVE-DOGC-A-15273084-2015

37

La parcel·la teòrica a què es refereix l’apartat anterior serà la mínima que permeti a l’edificació existent complir amb els paràmetres d’ocupació màxima i sostre edificable màxim. Secció V Incompliment de les obligacions imposades pel planejament ARTICLE 63. Efectes de l’incompliment de les obligacions d’execució i desenvolupament del Pla 1. L’incompliment dels terminis imposats pel planejament urbanístic per formular plans derivats, o per urbanitzar i edificar els sectors o polígons d’actuació urbanística, o per iniciar i finalitzar la construcció d’habitatges de protecció pública, podran donar lloc, segons les característiques i transcendència de l’incompliment, a l’adopció de les mesures legalment establertes a l’efecte. 2. En tot cas, l’incompliment d’obligacions establertes en el planejament urbanístic podrà comportar:

a) La realització de les fiances o garanties constituïdes per la Llei d’urbanisme, o voluntàriament, quan s’incompleixin les obligacions a les quals estiguin vinculades.

b) La declaració d’incompliment del deure d’urbanitzar, si s’haguessin incomplert els terminis fixats pel planejament urbanístic, suspenent els efectes del planejament sobre l’àmbit corresponent fins i tant la junta de compensació o l’entitat promotora corresponent no garantís la totalitat de l’import pressupostat de les obres pendents d’executar.

c) La declaració d’incompliment del deure d’edificar, si s’haguessin incomplert els terminis fixats pel planejament urbanístic. Es podrà inscriure el solar objecte de l’incompliment en el Registre municipal de solars sense edificar, amb els efectes previstos per la Llei d’urbanisme.

d) L’expropiació per raons urbanístiques, quan s’incompleixin els terminis d’edificació o d’execució de les obres d’urbanització que el planejament fixi, o bé quan s’incompleixin els terminis per iniciar i finalitzar l’edificació dels habitatges de protecció pública, o bé que els propietaris d'immobles no facin les obres d'adaptació que siguin requerides per a la seguretat de les persones o les obres que siguin determinades pels plans, les normes o els projectes de caràcter històric, arqueològic o artístic, o bé que s'incompleixin els deures que comporten les diverses modalitats del sistema de reparcel·lació, o bé per raó de la manca de participació dels propietaris en el sistema de reparcel·lació, de conformitat amb la Llei d’urbanisme.

e) La pèrdua dels drets indemnitzatoris que poguessin correspondre per al cas d’impedir-se l’exercici de la facultat de participar en l’actuació o alterar les seves condicions.



CVE-DOGC-A-15273084-2015

38

TÍTOL SEGON PARÀMETRES COMUNS D’ORDENACIÓ I ÚS CAPÍTOL I REGULACIÓ DELS USOS ARTICLE 64. Bases de la regulació 1. El Pla d'ordenació regula de forma detallada els usos a què poden ser afectats els terrenys classificats com a sòl urbà. 2. En el sòl urbanitzable, el Pla d'ordenació assenyala l'ús global de cada sector i, si és el cas, els usos complementaris. A més a més, pot fixar la proporció admissible d'usos compatibles. 3. En el sòl no urbanitzable, el Pla d'ordenació regula els usos admissibles, i s'entenen prohibits els no admesos expressament. 4. L’article 68 de les presents Normes anomena i defineix els usos a que poden ser afectats els terrenys del municipi, ja siguin en sòl urbà, urbanitzable o no urbanitzable. 5. Atesa la seva significació, en el marc d'aquestes Normes es regulen de forma específica els usos residencial o d’habitatge, d’aparcament o estacionament, terciari, serveis tècnics, industrial, equipaments comunitaris, agrari o rural, extractiu, càmping i servei viari.

ARTICLE 65. Conceptes 1. S’entén per ús admissible aquell la implantació del qual és permesa pel Pla. Els espais adscrivibles a un ús admissible poden ser limitats. A més a més, es poden regular de forma diferenciada les unitats d’implantació de cada ús. 2. S'entén per ús prohibit aquell la implantació del qual no és permesa pel Pla. 3. S'entén per ús global el que defineix l'especialització d'un sector o àmbit de planejament. 4. S'entén per ús complementari aquell que necessàriament ha d'incloure el pla parcial urbanístic que ordeni un sector de planejament. 5. Són usos compatibles aquells la implantació dels quals no és contradictòria amb l'ús global. Correspon al pla parcial urbanístic la definitiva admissió d'aquests usos, i l'establiment, si és el cas, de mesures o limitacions per assegurar la no pertorbació dels usos global i complementaris.

ARTICLE 66. Usos i obres de caràcter provisional A part de les altres situacions que específicament prevegi aquest Pla d’ordenació, només podran admetre's com a usos provisionals, els previstos a l’article 53.3 de la Llei d’urbanisme:

a) L'emmagatzematge o el dipòsit simple i mer de mercaderies o altres béns mobles.



CVE-DOGC-A-15273084-2015

39

b) La prestació de serveis particulars als ciutadans. c) Les activitats del sector primari i les activitats comercials que hi estiguin

relacionades. d) Les activitats de lleure, esportives, recreatives i culturals. e) L’exhibició d’anuncis publicitaris mitjançant panells. f) En les construccions i les instal·lacions preexistents en sòl urbà, els usos

admesos en la zona urbanística en què estiguin inclosos els terrenys que ocupen. Si aquestes construccions i instal·lacions estan en situació de fora d’ordenació, l’autorització pertinent d’usos i obres provisionals se subjecta a les determinacions de l’article 53 de la Llei d’urbanisme amb les limitacions que estableix l’article 108 de la Llei d’urbanisme.

ARTICLE 67. Desenvolupament de la regulació d’usos 1. En sòl urbà, mitjançant ordenances específiques, poden fer-se més restrictives les determinacions del Pla d'ordenació pel que fa a la localització i característiques dels usos admesos. 2. Els plans especials urbanístics i els plans de millora urbana poden:

a) restringir les localitzacions i les característiques dels usos. b) prohibir usos admesos pel Pla d'ordenació.

3. Els plans especials urbanístics han de ser sempre compatibles amb el Pla d’ordenació. Es consideren compatibles amb el Pla d’ordenació, i no se’n requereix la modificació prèvia, els plans especials que, sense alterar els usos principals establerts pel Pla d’ordenació estableixen restriccions d’ús per ordenar la incidència i els efectes urbanístics ambientals i sobre el teixit urbà que les activitats produeixen sobre el territori o per tal d’impedir la desaparició o l’alteració dels béns que integren el patrimoni cultural, de les zones d’un gran valor agrícola, forestal o ramader o d’espais rurals o periurbans o del paisatge. 4. Els plans de millora urbana tenen per objecte, en sòl urbà no consolidat i entre altres, acomplir operacions de transformació d’usos. 5. En el sòl urbanitzable, el pla parcial urbanístic regula detalladament els usos admesos. 6. En sòl no urbanitzable, els plans especials urbanístics per a la millora del medi rural poden prohibir usos que resultin perjudicials per al medi. 7. En general, els plans especials de protecció del patrimoni històric i cultural poden establir limitacions d'usos.

ARTICLE 68. Classes d’usos S’estableixen els usos següents segons la seva funció urbanística: 1. Ús d'habitatge, que comprèn l'edifici destinat a habitatge o residència familiar. S'estableixen les categories següents:

1. Habitatge unifamiliar. És l'edifici per a un habitatge que pot tenir inclòs el garatge propi, situat en parcel·la independent, en edifici aïllat o adossat, amb accés independent o exclusiu. 2. Habitatge aparellat. És l’edifici per a habitatge, inclòs el garatge propi, que conté dos habitatges independents, els quals disposen d’una paret



CVE-DOGC-A-15273084-2015

40

mitgera comú que coincideix amb la projecció vertical de la divisió parcel·lària. 3. Habitatge plurifamiliar. És l'edifici que conté més d’un habitatge amb elements comuns.

2. Ús d’aparcament-estacionament, que comprèn les àrees destinades a parada o disposició de vehicles automòbils. 3. Ús terciari, que comprèn les activitats de tipus comercial i les de servei. Es considera activitat de tipus comercial la que consisteix a posar a disposició del mercat de béns, productes o mercaderies, àdhuc en aquells supòsits en què les mercaderies siguin sotmeses a processos de transformació, tractament o condicionament que són usuals en el comerç. Aquesta activitat es pot desenvolupar a l’engròs i al detall. Es considera activitat de serveis la que consisteix a la prestació de serveis personals al públic.

1.Comercial. D’acord als articles 5 i 6 del Decret llei 1/2009, de 22 de desembre, d’ordenació dels equipaments comercials, i l’article 112 de la Llei 9/2011, de 29 de desembre, de promoció de l’activitat econòmica, s'entén per: a) Establiment comercial: els locals, construccions, instal·lacions o espais

coberts o sense cobrir en els quals es desenvolupin activitats comercials, tant si aquestes activitats es fan de manera continuada, periòdica o ocasional i independentment que es realitzin amb intervenció de personal o amb mitjans automàtics. Queden exclosos d'aquesta consideració els espais situats a la via pública en què es duguin a terme mercats de venda no sedentària, periòdics o ocasionals, degudament autoritzats per l'ajuntament corresponent. Els establiments comercials poden ser individuals o col·lectius i es poden classificar tenint en compte la seva superfície, el règim de venda, l'assortiment i la seva relació amb altres establiments.

b) Establiments de caràcter col·lectiu: els integrats per un conjunt d'establiments situats en un o en diversos edificis en un mateix espai comercial, en els quals es duen a terme diferents activitats comercials. S'entén que dos o més establiments comparteixen un mateix espai comercial si es dóna qualsevol de les circumstàncies següents: Accés comú des de la via pública, d'ús exclusiu o preferent dels comerciants o clients de la zona comercial. Aparcaments compartits o adjacents d'ús preferent per als clients de la zona comercial. Serveis comuns per als comerciants o per als clients de la zona comercial. Denominació o existència d'elements que conformen una imatge comuna. En tot cas es consideren establiments comercials col·lectius: 1. Centres comercials, entenent com a tals els que estiguin conformats per establiments comercials que estiguin situats dins d'un mateix edifici o en dos o més que estiguin comunicats i que hagin estat concebuts, localitzats i gestionats com una unitat.



CVE-DOGC-A-15273084-2015

41

2. Galeria comercial, és el conjunt d'establiments minoristes de petita dimensió i independents que comparteixen espais comuns de circulació i determinats serveis. Les galeries comercials poden constituir per si mateixes un establiment comercial col·lectiu o al seu torn formar part d'un de més gran. 3. Mercat municipal, és un establiment comercial col·lectiu de titularitat pública, que disposa de serveis comuns i requereix una gestió de funcionament també comuna, segons les fórmules jurídiques establertes en la legislació de règim local. El mercat està format per un conjunt de locals comercials, fonamentalment d'alimentació perible en règim de venda personalitzada, sense que cap de les empreses o grup d'empreses que els exploten pugui ocupar més del 60% de la superfície de venda del conjunt del mercat. 4. Recintes comercials, quan dos o més establiments s'agrupen en diversos edificis en un mateix espai comercial. No són recintes comercials els establiments comercials situats en els locals dels baixos dels edificis destinats a habitatges, hotels o oficines, sempre que estiguin ubicats dins la trama urbana consolidada.

Els establiments comercials es classifiquen per categoria d'establiment, en funció de la seva superfície de venda i de la seva singularitat. 1. Classificació per categoria d'establiment a) Per raó de la superfície de venda

Petits establiments comercials (PEC): establiments, individuals o col·lectius, amb una superfície de venda inferior a 800 metres quadrats. Mitjans establiments comercials (MEC): establiments, individuals o col·lectius, amb una superfície de venda igual o superior a 800 i inferior a 1.300 metres quadrats. Grans establiments comercials (GEC): establiments, individuals o col·lectius, amb una superfície de venda igual o superior a 1.300 i inferior a 2.500 metres quadrats. Grans establiments comercials territorials (GECT): establiments, individuals o col·lectius, amb una superfície de venda igual o superior a 2.500 metres quadrats.

b) Per raó de la singularitat de l’establiment Establiments comercials singulars (ECS): els establiments de venda a l’engròs, els establiments dedicats essencialment a la venda d’automoció i carburants, d’embarcacions i altres vehicles, de maquinària, de materials per a la construcció i articles de sanejament, de pirotècnia, i els centres de jardineria i els vivers. Els establiments comercials singulars es classifiquen en petits establiments comercials (PEC), mitjans establiments comercials (MEC), grans establiments comercials (GEC) i grans establiments comercials territorials (GECT), d’acord amb els trams de superfície que estableix la lletra a.

2. Oficines i serveis. Comprèn totes aquelles activitats o serveis administratius, burocràtics, financers, d’assegurances, empresarials o



CVE-DOGC-A-15273084-2015

42

similars, efectuats en oficines obertes al públic o en despatxos particulars. En aquest sentit, comprèn les institucions financeres o bancàries, companyies d’assegurances, les gestories administratives, els serveis als particulars i a les empreses, les oficines vinculades al comerç i a la indústria, i els despatxos professionals o similars. 3. Establiment hoteler. Els establiments hotelers són establiments que presten servei d'allotjament temporal en unitats d'allotjament als usuaris turístics, com a establiment únic o com a unitat empresarial d'explotació amb els serveis turístics corresponents. Els establiments hotelers es classifiquen en els grups següents:

a) Grup d’hotels. b) Grup d’hostals o pensions. Els establiments del grup d’hotels es classifiquen en les modalitats següents: a) Hotels. b) Hotels apartament. Els hotels i els hotels apartament són establiments hotelers que presten el servei d'allotjament en unitats d'allotjament i que, tant si disposen de serveis complementaris com si no en disposen, resten oberts les vint-i-quatre hores del dia. Els hostals i les pensions són establiments hotelers que presten el servei d'allotjament en habitacions que, per la dimensió, l'estructura o les característiques de l'establiment o per la tipologia dels serveis, no assoleixen els nivells exigits als hotels i als hotels apartament. Es donarà compliment a la normativa turística vigent, en concret a la Llei 13/2002, de 21 de juny, de turisme de Catalunya, i al Decret 159/2012, de 20 de novembre, d’establiments d’allotjament turístic i d’habitatges d’ús turístic, o normatives que els substitueixin.

4. Restauració. Comprèn els locals i establiments del sector de la restauració com són restaurants, cafès, bars, cafeteries, frankfurts, xocolateries, gelateries, orxateries, granges i similars. En el supòsit que aquests locals vagin associats a discoteques, bars musicals, pubs, wiskeries o similars estaran adscrits a l’ús recreatiu. 5. Recreatiu. Comprèn els serveis relacionats amb les manifestacions comunitàries de l’oci i de l’espectacle, no compreses en cap altra qualificació, que poden generar molèsties tant a l’interior com a l’exterior de l’establiment. Inclou els locals com discoteques, bars-musicals, pubs, wiskeries, sales de festes, bingos, cafès-teatres, salons recreatius, esportius i similars. 6. Docent. Comprèn les activitats destinades a l’ensenyament en totes les modalitats i nivells oficials que s’imparteixin en acadèmies i escoles públiques o privades o en centres docents homologats. 7. Residències de la tercera edat i centres de rehabilitació. Comprèn les activitats en establiments oberts al públic, en unitat d’explotació, dedicats a prestar de forma habitual allotjament i serveis complementaris, i en especial serveis mèdics o sanitaris i que reuneixin tots els requisits de benestar i accessibilitat que precisa el tipus d’usuari, en especial la supressió de barreres arquitectòniques.



CVE-DOGC-A-15273084-2015

43

8. Apartaments turístics. Els apartaments turístics són establiments que presten servei d'allotjament temporal en edificis o conjunts continus constituïts en la seva totalitat per apartaments o estudis, com a establiments únics o com a unitats empresarials d'explotació, amb els serveis turístics corresponents. Es donarà compliment a la normativa turística vigent, en concret a la Llei 13/2002, de 21 de juny, de turisme de Catalunya, i al Decret 159/2012, de 20 de novembre, d’establiments d’allotjament turístic i d’habitatges d’ús turístic, o normatives que els substitueixin. 9. Habitatges d’ús turístic. Els habitatges d'ús turístic són habitatges que són cedits pel seu propietari, directament o indirectament, a tercers, de manera reiterada i a canvi de contraprestació econòmica, per a una estada de temporada, en condicions d'immediata disponibilitat i amb les característiques establertes per reglament. Els habitatges d'ús turístic requereixen la corresponent comunicació prèvia d'inici d'activitat a l'ajuntament. Es donarà compliment a la normativa turística vigent, en concret a la Llei 13/2002, de 21 de juny, de turisme de Catalunya, i al Decret 159/2012, de 20 de novembre, d’establiments d’allotjament turístic i d’habitatges d’ús turístic, o normatives que els substitueixin.

4. Ús serveis tècnics, que comprèn aquelles infraestructures de serveis tècnics i mediambientals, de comunicacions (antenes) i de serveis relacionats amb el transport rodat.

1. Serveis tècnics i mediambientals. Comprèn les instal·lacions i els espais reservats per als serveis tècnics d’electricitat, abastament d’aigua, gas, telefonia, sanejament i similars. Inclou també les estacions depuradores d’aigües residuals, les instal·lacions de reutilització i reciclatge de residus sòlids urbans i activitats destinades al foment de l’educació mediambiental. 2. Estació de servei. Comprèn les instal·lacions destinades a la venda al públic de benzines, gasoil i lubricants al servei de l’automoció. L’estació de servei admet com a usos complementaris els d’oficines, serveis, petit establiment comercial (PEC), restauració i reparació d’automòbils relacionats amb la pròpia instal·lació. D’acord amb la disposició addicional vuitena del Decret llei 1/2009, de 22 de desembre, d’ordenació dels equipaments comercials, les estacions de servei, fora de la trama urbana consolidada, poden incorporar un petit establiment comercial amb una superfície de venda fins a 200 m2, com a servei complementari a la benzinera.

5. Ús industrial, que comprèn les activitats de tipus industrial, de magatzem, artesanals, vinculades a l’habitatge, i de taller de reparació de vehicles.

1. Indústria. Comprèn les activitats dirigides a l’obtenció, reparació, manteniment, transformació o reutilització de productes industrials, a l’envasat i embalatge així com a l’aprofitament, recuperació i eliminació de residus o subproductes, qualsevol que sigui la naturalesa dels recursos i processos tècnics utilitzats. 2. Magatzem. Comprèn les activitats destinades a la conservació, dipòsit i guarda de productes, on no es produeix cap manipulació, tria, agrupament o



CVE-DOGC-A-15273084-2015

44

subdivisió d’aquests, amb exclusiu subministrament a detallistes, majoristes, instal·ladors, fabricants o distribuïdors sense servei de venda directa. 3. Taller de reparació de vehicles. Comprèn aquells usos destinats al manteniment de vehicles en el ram mecànic i electricitat com activitat mixta d’indústria i servei, pneumàtics i neteja de cotxes.

6. Ús d’equipaments comunitaris. Inclou aquells usos o activitats al servei directe dels ciutadans per a la seva educació, assistència sanitària, enriquiment cultural, pràctica de l’esport, i tots aquells que impliquin una millora de la seva qualitat de vida en la ciutat.

1. Docent. Comprèn les activitats destinades a l’ensenyament en totes les modalitats i nivells oficials que s’imparteixin en acadèmies i escoles públiques o privades o en centres docents homologats. 2. Sanitarioassistencial. Comprèn els serveis destinats al tractament o allotjament de malalts: hospitals, sanatoris, clíniques, dispensaris, consultoris i similars. Inclou també les clíniques. 3. Administratiu. Comprèn els centres o edificis destinats a l’Administració pública. 4. Cultural, social i religiós. Comprèn els serveis relacionats amb activitats de tipus cultural desenvolupades en sales d’art, museus, biblioteques, sales de conferències, espais d’exposicions, arxius, centres culturals, teatres, cinemes, auditoris, ludoteques i similars, així com les activitats dels diferents cultes religiosos en esglésies, convents o similars. 5. Esportiu. Comprèn les activitats relacionades amb la pràctica, l’aprenentatge i el desenvolupament d’activitats esportives, com poden ser camps de futbol, poliesportius, gimnàs i escoles de dansa, esquaix, piscines i similars. 6. Cementiri.

7. Ús agrari o rural. Comprèn aquelles activitats que són pròpies del medi rural destinades a l’explotació i aprofitament sostenible dels recursos naturals, agrícoles, incloses les petites explotacions de caràcter familiar i artesà d’elaboració de productes derivats de la pròpia explotació agrícola o ramadera.

1. Agrícola. Inclou les activitats relacionades amb el cultiu de la terra i les petites activitats de caràcter familiar i artesanal d’elaboració de productes derivats de la pròpia explotació agrària. 2. Pecuari. Comprèn les activitats relacionades amb la cria, engreix, guàrdia i custòdia de bestiar, fins a les petites activitats de caràcter familiar i artesanal d’elaboració de productes derivats de la pròpia explotació. 3. Forestal. Comprèn les activitats relacionades amb la conservació, restauració, repoblació i explotació dels boscos en els termes que regulen la Llei forestal de Catalunya i disposicions que la desenvolupen, així com, d’acord amb el que estableix la Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals en aquells àmbits en els que li és d’aplicació. També inclou les petites activitats d’elaboració artesanal de productes derivats de la pròpia explotació forestal que puguin ser-hi incloses. 4. Activitats d’educació en el lleure. Comprèn les activitats d’ensenyament vinculades al medi natural i aquelles d’esbarjo, esplai, o repòs que necessàriament s’han de desenvolupar en espais a l’aire lliure i en contacte



CVE-DOGC-A-15273084-2015

45

amb la natura. Són activitats d’educació en el lleure les previstes a la Llei 38/1991, de 30 de desembre, d’instal·lacions destinades a activitats amb infants i joves, i en el Decret 140/2003, de 10 de juny, d’aprovació del Reglament d’instal·lacions destinades a activitats amb infants i joves. 5. Desenvolupament rural. Comprèn totes aquelles activitats de formació, capacitació professional, innovació i incorporació de noves tecnologies destinades a la millora qualitativa, i a l’ordenació de les produccions agràries. 6. Turisme rural. Els establiments de turisme rural són establiments que presten servei d'allotjament temporal en habitatges rurals, en règim d'habitacions o de cessió de l'habitatge sencer, segons les modalitats i els requisits definits per reglament. Es donarà compliment a la normativa turística vigent, en concret a la Llei 13/2002, de 21 de juny, de turisme de Catalunya, i al Decret 159/2012, de 20 de novembre, d’establiments d’allotjament turístic i d’habitatges d’ús turístic, o normatives que els substitueixin. 7. Usos artesanals. Comprèn les activitats d’elaboració i transformació artesanal dels recursos naturals i agropecuaris, així com de comercialització, degustació i venda d’aquests productes vinculats a la mateixa finca o finques de l’entorn territorial. 8. Activitats professionals vinculades a l’habitatge. Comprèn usos associats a professions lliberals com escultors, pintors, músics, estudis de gravació, veterinaris, metges...

8. Ús extractiu. Aquest ús comprèn les activitats d'extracció de zones i moviments de terres en general. 9. Ús d’establiment de càmping. Els càmpings són establiments que presten servei d'allotjament temporal en espais d'ús públic degudament delimitats, destinats a la convivència agrupada de persones a l'aire lliure, mitjançant tendes de campanya, caravanes, autocaravanes i altres albergs mòbils o mitjançant bungalous, segons les modalitats que siguin establertes per reglament. Es donarà compliment a la normativa turística vigent, en concret a la Llei 13/2002, de 21 de juny, de turisme de Catalunya, i al Decret 159/2012, de 20 de novembre, d’establiments d’allotjament turístic i d’habitatges d’ús turístic, o normatives que els substitueixin. 10. Ús de casa de colònies. Comprèn tota instal·lació que permanentment o temporalment es destini a donar allotjament a grups d'infants o de joves participants en activitats educatives en el temps lliure, culturals i de lleure, d’acord a la Llei 38/1991 de 30 de desembre, d’instal·lacions destinades a activitats amb infants i joves, i en el Decret 140/2003, de 10 de juny, d’aprovació del Reglament d’instal·lacions destinades a activitats amb infants i joves. 11. Ús de compostatge. Aquest ús comprèn el procés de transformació de la matèria orgànica de les deixalles domèstiques, que condueix a l'obtenció d'un compost aprofitable per a l'agricultura. 12. Ús de servei viari. Comprèn aquelles instal·lacions i activitats pròpies de la xarxa viària. S’inclouen també aquells serveis públics vinculats al viari i de suport al transport rodat.



CVE-DOGC-A-15273084-2015

46

ARTICLE 69. Definició d’activitat i regulació 1. S’entén per activitat aquella explotació que es duu a terme en un determinat centre o establiment ramader, industrial, miner, comercial, de serveis o altres i que està integrada per una instal·lació o més d’una. 2. Totes les activitats susceptibles d’afectar al medi ambient i la seguretat i salut de les persones estan sotmeses a la Llei 20/2009, de prevenció i control ambiental de les activitats. ARTICLE 70. Nivells de regulació dels usos i activitats Els usos i activitats s’ajustaran a les determinacions dels tres nivells de regulació següents:

a) Les que s’estableixen per a cada zona (usos compatibles i admesos i usos prohibits).

b) Les que s’estableixen per a la situació relativa respecte d’altres usos. c) Les que s’estableixen en relació al nivell d’incidència dels usos sobre

l’entorn. ARTICLE 71. Situacions relatives de les activitats 1. S’entén per situació relativa d’una activitat cadascuna de les diferents possibilitats d’emplaçament físic respecte d’altres usos. 2. La situació relativa d’una activitat ve determinada per la ubicació que ocupa el local principal i d’accés a l’activitat, podent ocupar la mateixa activitat les plantes superiors i inferiors a la principal. 3. D’acord amb aquesta ubicació s’estableixen les següents situacions:

Situació Tipus d’activitat

0 Activitat situada exclusivament en planta soterrani i amb accés independent respecte d’altres usos

1 Activitat situada en planta baixa d’edifici d’habitatges i amb accés independent dels habitatges

2 Activitat situada en planta d’edifici d’habitatges i amb accés comú amb els habitatges. Activitat situada en planta pis d’edificis d’habitatges i amb altres usos diferents de l’habitatge a les plantes inferiors.

3 Activitat situada en planta pis d’edifici d’habitatges i amb ús d’habitatge a les plantes inferiors

4 Activitat situada en planta baixa d’edifici sense habitatges 5 Activitat situada en planta pis d’edifici sense habitatges 6 Activitat contigua a l’habitatge i situada en edifici d’ús exclusiu 7 Activitat contigua a un altre ús que no sigui el d’habitatge i situada en

edifici d’ús exclusiu 8 Activitat separada d’un altre ús per espai lliure sense edificar 9 Activitat situada en edifici aïllat en zones allunyades de nuclis urbans



CVE-DOGC-A-15273084-2015

47



CVE-DOGC-A-15273084-2015

48

ARTICLE 72. Usos específics en relació a les situacions relatives Sens perjudici del que s’estableix per a cada zona, cada ús específic es permetrà només en les situacions relatives que apareixen en el quadre següent:

SITUACIONS RELATIVES USOS

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 Aparcament Petit establiment comercial (PEC)

< 800 m² (4)

Oficines i Serveis < 150 m² > 150 m² (1) (1) Hoteler (1) (1) Restauració Recreatiu < 100 persones d'aforament > 100 persones d'aforament Serveis tècnics i medi ambientals Estació de serveis Indústria taller (2) (1) Indústria tipus I (1) Indústria tipus II Indústria tipus III Magatzems (2) Tallers de reparacions de vehicles (3) Docent < 150 m² > 150 m² Sanitarioassistencial < 150 m² > 150 m² (1) Administratiu < 150 m² > 150 m² Cultural (1) Social < 150 m² > 150 m² Religiós < 150 m² > 150 m² Esportiu < 150 m² > 150 m² (1) No, llevat que disposin d'accés independent. (2) De risc intrínsec baix, a nivell de protecció del foc. (3) Del mateix titular de l'edifici. (4) Sense accés al públic Ús no permès Ús permès



CVE-DOGC-A-15273084-2015

49

ARTICLE 73. Nivell d’incidència dels usos sobre l’entorn i el medi ambient 1. Qualsevol ús o activitat compatible o admesa del planejament en una determinada zona podrà instal·lar-s’hi atenent dos requisits previs:

a) Que el nivell d’incidències sobre d’altres usos i fonamentalment sobre l’ús residencial pugui permetre la seva compatibilitat.

b) Que els efectes a l’entorn i el medi ambient no sobrepassin els nivells fixats en el Decret 176/2009, de 10 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica.

2. La mesura del nivell d’incidència de qualsevol activitat sobre l’entorn o sobre d’altres usos, s’estableix mitjançant els següents paràmetres:

- Sorolls i vibracions - Contaminació atmosfèrica - Aigües residuals - Residus sòlids - Càrrega i descàrrega - Aparcament - Olors - Radiacions electromagnètiques - Risc d’incendi - Risc d’explosió

ARTICLE 74. Sorolls i vibracions 1. S’utilitzaran les definicions acústiques, notacions, nivells màxims d’emissió i d’immissió i unitats que figuren a les normes tècniques vigents. 2. S’exigirà un estudi d’impacte acústic a totes les activitats contigües a habitatges que funcionin, totalment o parcialment, en horari nocturn; a totes les activitats situades en contigüitat amb usos docents o sanitarioassistencials i a totes les activitats que els serveis tècnics municipals considerin oportú. 3. Per tal d’evitar la transmissió de vibracions i sorolls a través de l’estructura de l’edificació, especialment en activitats situades en contigüitat amb l’ús d’habitatge, educatiu i sanitarioassistencial, s’ha de tenir en compte el que estableixen els apartats següents:

a) Totes les màquines aniran dotades d’elements esmorteïdors de vibracions o es muntaran sobre bancades apropiades per esmorteir vibracions.

b) No es permet l’ancoratge directe de màquines i suports d’aquesta en les parets mitgeres, sostres o forjats de separació de recintes, sinó que s’ha de realitzar interposant els dispositius antivibradors adequats.

c) Les màquines d’arrencada violenta, les que treballin per cops o xocs bruscos i les dotades d’òrgans amb moviment alternatiu han d’estar ancorades en bancades independents, sobre el sòl i aïllades de l’estructura de l’edificació per mitjà dels antivibradors adequats.



CVE-DOGC-A-15273084-2015

50

Secció I Disposicions sobre l’ús d’habitatge

ARTICLE 75. Condicions específiques de l’ús d’habitatge És de compliment obligatori tot allò que s’estableix en el Decret 141/2012, de 30 d’octubre, sobre les condicions mínimes d’habitabilitat dels habitatges i la cèdula d’habitabilitat. Secció II Disposicions sobre l’ús d’aparcament i estacionament

ARTICLE 76. Definició 1. S'entén per "estacionament" l'àrea en espai obert fora de la calçada, especialment destinada a parada o terminal de vehicles automòbils. 2. Es designen amb el nom de "garatge i/o aparcament" els espais situats en el subsòl, sòl o edificacions, i les instal·lacions mecàniques especials, destinades a guardar vehicles, tant per a ús privat com en règim d'explotació econòmica, per a la instal·lació dels quals és preceptiva la llicència o el permís ambiental, queden exclosos d'aquesta obligació els garatges dels habitatges unifamiliars aparellats i els bifamiliars. 3. Les condicions de construcció s'apliquen als locals i instal·lacions per a aparcament o garatges. ARTICLE 77. Característiques 1. Els plans parcials urbanístics, els plans de millora urbana i el plans especials urbanístics, si es deriva de les seves finalitats, han de preveure sòl per a estacionament, en funció de l'edificabilitat i dels usos, de manera que s'asseguri suficient espai per a parades terminals de vehicles automòbils. Igualment, en la regulació dels polígons d'actuació urbanística en sòl urbà, i en els corresponents plànols d'ordenació, es contenen determinacions específiques per a alguns espais adscrits a l'esmentat ús. 2. Les determinacions o exigències mínimes previstes per a qualsevol espai d'estacionament fora de la calçada han de respectar les regles següents: Quan de l'aplicació de les determinacions mínimes referides a m2 d'estacionament resulti un nombre fraccionari de places, qualsevol fracció igual o menor de la meitat es pot descomptar. Tota fracció superior a la meitat s'ha de computar com a un espai més per a estacionament.

a) Els espais d'estacionament exigits en aquestes Normes s'han d'agrupar en àrees específiques sense produir excessives concentracions que donin lloc a "buits urbans", ni a distàncies excessives a les edificacions i instal·lacions.



CVE-DOGC-A-15273084-2015

51

b) Amb exclusió dels accessos, illes, rampes i àrees de maniobra, per a cada plaça d'estacionament s'ha de preveure, com a mínim, una superfície de sòl de 2,20 m d'amplada per 4,50 m de llargària.

c) Qualsevol espai d'estacionament s'ha d'obrir directament des de la calçada mitjançant una connexió, el disseny de la qual garanteixi la seguretat i sigui suficient per a l'accés i la sortida dels vehicles, coherentment amb el moviment de trànsit.

d) Els espais oberts per a estacionament s'han d'integrar en el paisatge urbà. A aquests efectes, s'han d'establir els voltants necessaris de l'arbrat, jardineria, talussos o altres elements que assegurin aquesta integració.

e) A les àrees d'estacionament no és permesa cap tipus d'activitat relacionada amb la reparació.

ARTICLE 78. Previsió d'aparcament en els edificis Les places mínimes d'aparcament que s'han de preveure són les següents: A) Edificis d'habitatges

a. En sòl urbà, les que es fixen per a cada zona d’edificació. b. En sòl urbanitzable, objecte d'un pla parcial urbanístic, i en el sòl urbà objecte d'un pla especial urbanístic o de millora urbana, o d’un polígon d’actuació urbanística, les que es fixin en aquests mateixos plans.

B) Edificis adscrits a l'ús d'oficines Una plaça d'aparcament per cada 100 m² de superfície útil dedicada a oficines o despatxos.

C) Edificis adscrits a l'ús comercial Dues places d'aparcament per cada 100 m² de superfície construïda.

D) Edificis adscrits a l’ús industrial Una plaça d’aparcament per cada 100 m² de superfície construïda de nova construcció o de substitució d’aquells edificis existents a la data d’aprovació inicial del POUM.

ARTICLE 79. Condicions de les places d'aparcament i garatge 1. Cada plaça de garatge o aparcament ha de disposar d'un espai totalment lliure configurat per un mínim de 2,20 per 4,50 m2. Als garatges i aparcaments d'ús públic per a vehicles lleugers, cal reserva permanentment, a la planta de més fàcil accés, i tan a prop com sigui possible d'aquest accés, almenys un dos per cent de les seves places, i sempre com a mínim una plaça, per a vehicles que transportin passatgers minusvàlids. Aquestes places han de tenir unes dimensions mínimes de 3,30 per 4,50 metres. 2. En el cas de l'existència de pilars, l'amplada de les places es pot prendre entre eixos de pilars, però en tot cas ha de quedar una amplada lliure mínima de 2,10 metres.



CVE-DOGC-A-15273084-2015

52

ARTICLE 80. Prohibicions Es prohibeix el tancament de places d'aparcament dels garatges comunitaris, excepte quan el tancament frontal sigui amb porta calada en més del 50% i les condicions de ventilació de l'aparcament no quedin afectades pel tancament. ARTICLE 81. Supòsit especial de denegació L'Ajuntament pot denegar motivadament la instal·lació de garatges o aparcaments en finques situades en vies que pel seu trànsit o característiques urbanístiques singulars ho facin aconsellable, llevat que s'adoptin les mesures correctores escaients mitjançant les condicions que cada cas requereixi. Secció III Disposicions sobre els usos terciaris

ARTICLE 82. Definició Aquests usos incorporen els definits per aquestes Normes com a comercials, oficines, hoteler, restauració i recreatiu.

ARTICLE 83. Condicions de l'ús comercial 1. Dins d'aquest article es regula l'ús comercial al detall, a partir d'una superfície de venda al públic de 500 m2. Aquesta superfície comercial correspon a la suma de tots els locals comercials d'una mateixa parcel·la. 2. Les condicions que ha de complir aquest ús són:

a) Els elements d'ús comú en els locals comercials es regeixen pels mínims que disposen aquestes normes per a l'ús d'habitatge. El tractament d'elements de seguretat, accessibilitat, instal·lacions, aïllament tèrmic i acústic, ventilació i dimensions mínimes, han de seguir les disposicions genèriques d'aquestes Normes.

b) Han de disposar d'accés des de l'exterior independent d'altres activitats quan aquestes corresponguin a hotels o habitatges.

c) L'altura mínima en qualsevol punt d'accés públic ha de ser de 2,50 m, i es pot reduir a 2,20 m en magatzems, serveis sanitaris i dependències que no siguin utilitzades permanentment pel personal o pel públic.

3. Només és possible la implantació, en el municipi, de petits establiments comercials (PEC) no singulars, en sòl urbà i urbanitzable, on l’ús residencial sigui el dominant, sense a arribar a configurar un gran establiment comercial col·lectiu (GEC) o un gran establiment comercial territorial (GECT).



CVE-DOGC-A-15273084-2015

53

ARTICLE 84. Condicions de l'ús d'oficines 1. Les condicions d'habitabilitat que ha de complir aquest ús són:

a) Els elements d'ús comú en els locals d'oficines es regeixen pels mínims que disposen aquestes Normes per a l'ús d'habitatge. El tractament d'elements de seguretat, accessibilitat, instal·lacions, aïllament tèrmic i acústic, ventilació i dimensions mínimes, han de seguir les disposicions genèriques d'aquestes Normes.

b) L'altura mínima dels locals és de 2,50 m, i es pot reduir a 2,20 m en magatzems, serveis sanitaris i dependències que no siguin utilitzades permanentment per personal o pel públic.

ARTICLE 85. Condicions de l'ús hoteler Els locals destinats a hotel han d'observar les condicions següents: Les condicions d'habitabilitat dels edificis destinats a aquest ús es regulen per les disposicions vigents en la matèria. El tractament d'elements de seguretat, accessibilitat, instal·lacions, aïllament tèrmic i acústic, ventilació i dimensions mínimes, han de seguir les disposicions genèriques d'aquestes Normes. En tot allò que correspongui, són d'aplicació les condicions d'habitabilitat establertes per als habitatges. L'ús hoteler respectarà allò que estableix la Llei 13/2002, de 21 de juny, de turisme de Catalunya. Secció IV Disposicions sobre l’ús industrial ARTICLE 86. Definició L’ús global industrial comprèn les activitats dirigides a l’obtenció, reparació, manteniment, transformació o reutilització de productes industrials, a l’envasat i embalatge així com a l’aprofitament, recuperació i eliminació de residus o subproductes, qualsevol que sigui la naturalesa dels recursos i processos tècnics utilitzats; els magatzems i els tallers de reparació de vehicles. ARTICLE 87. Categories 1. Indústria La classificació de l’ús industrial per categories és la següent: 1a. Indústria taller. Comprèn aquells tallers i establiments, de caràcter individual o familiar, no molestos ni perillosos per a l’habitatge i l’entorn, destinats a activitats de reparació, transformació i manteniment de productes a petita escala. 1b. Indústria tipus I. Comprèn aquelles indústries compatibles amb l’ús residencial i que no produeixen efectes molestos ni són perilloses respecte l’habitatge i l’entorn.



CVE-DOGC-A-15273084-2015

54

1c. Indústria tipus II. Comprèn aquelles indústries condicionades a l’ús dominant de l’entorn, que poden produir efectes molestos sobre altres usos i que, fins i tot amb l’adopció de mesures correctores, no es poden admetre al costat de l’habitatge, excepte en sectors especialment reglamentats. Comprèn, en general, la petita i mitjana indústria, excepte aquelles que per les seves característiques no poden ser admeses en proximitat a d’altres indústries. Els tallers de reparació de vehicles del ram de planxa i pintura, s’inclouen en aquest grup. 1d. Indústria tipus III. Comprèn aquelles indústries que per les seves característiques s’hagin d’instal·lar en zones industrials sense contigüitat amb altres activitats alienes a elles. 2. Magatzem. Comprèn les activitats destinades a la conservació, dipòsit i guarda de productes, on no es produeix cap manipulació, tria, agrupament o subdivisió d’aquests, amb exclusiu subministrament a detallistes, majoristes, instal·ladors, fabricants o distribuïdors sense servei de venda directa. 3. Taller de reparació de vehicles. Comprèn aquells usos destinats al manteniment de vehicles en el ram mecànic i electricitat com activitat mixta d’indústria i servei, pneumàtics i neteja de cotxes. No inclouen els tallers de planxisteria o pintura que tindran la consideració d’indústria tipus II. ARTICLE 88. Condicions específiques de l’ús industrial 1. Les activitats d’ús industrial estan sotmeses a la Llei 20/2009, de prevenció i control ambiental de les activitats, i al seu desplegament reglamentari. 2. Les activitats d’ús industrial hauran de complir les exigències de la normativa sectorial específica i no podran sobrepassar els nivells de contaminació fixats en el Decret 176/2009, de 10 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica Secció V Disposicions sobre l’ús extractiu

ARTICLE 89. Definició 1. Es consideren àrees extractives aquells sòls en els quals es realitzen activitats d'extracció o moviment de terres, àrids o qualsevol tipus de roca. 2. Aquestes activitats sempre tenen caràcter temporal i provisional.

ARTICLE 90. Prohibició Es prohibeix qualsevol activitat extractiva en els sòls urbà i urbanitzable. ARTICLE 91. Regulació de l'ús extractiu 1. Les activitats extractives estan sotmeses al règim d'autorització o llicència ambiental d'acord amb el que preveu la Llei 20/2009, del 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats.



CVE-DOGC-A-15273084-2015

55

2. Les activitats extractives estan sotmeses a llicència municipal, i als compromisos de restauració d'acord amb el marc legal bàsic referent a la protecció i restauració dels espais afectats per les activitats extractives a cel obert. 3. A més, l'atorgament de les corresponents autoritzacions ambientals, està subordinat al compliment dels requisits següents:

a) El respecte a les condicions paisatgístiques rurals pròpies de la zona. b) La preservació de l'ambient natural de les riberes i torrents.

4. En el sòl no urbanitzable es podran autoritzar les activitats extractives a través de la tramitació d’un pla especial urbanístic, i d’acord al procediment establert en els articles 48 i 49 de la Llei d’urbanisme. Tanmateix, no s’admet l’autorització de noves activitats extractives en sòls de protecció especial definits pel Pla territorial parcial de les comarques centrals. ARTICLE 92. Documentació de la sol·licitud de llicència Informe Mines La sol·licitud de llicència municipal, ha de concretar necessàriament els punts següents:

a. Memòria sobre l'abast de les activitats que es pretenen desenvolupar, assenyalant específicament els desmunts o terraplens previstos, la durada aproximada de l'explotació i el compliment de les condicions i requisits a què es refereix l'article anterior.

b. Menció específica de les precaucions adoptades per no afectar la conformació del paisatge.

c. Testimoni fefaent del títol de propietat del terreny on es vol fer l'extracció. Si el sol·licitant de l'autorització no és el propietari, a més, ha de presentar el corresponent permís de la propietat.

d. Descripció de les operacions d'extracció amb els perfils corresponents. S'ha d'exposar també l'estat en què quedarà el terreny un cop efectuada l'extracció i les operacions que el sol·licitant de la llicència es compromet a realitzar per reintegrar els sòls afectats al seu entorn paisatgístic.

e. Estudi geològic sobre la delimitació de l'espai de l'explotació en profunditat i en funció de la hidrogeologia local, per demostrar que l'extracció no sobrepassarà en cap cas les cotes màximes de les diverses oscil·lacions de nivell freàtic.

f. Indicació del volum de terra i roca que s'han de remoure i/o del volum d'àrids que s'extraurà.

g. Garanties suficients de caràcter patrimonial respecte a allò previst en els paràgrafs anteriors.

ARTICLE 93. Altres requisits 1. L'efectivitat de la llicència resta condicionada a la prestació o establiment de les garanties econòmiques i de tot ordre corresponents. 2. Quan, per a la restitució de les condicions naturals, sigui necessària la repoblació d'arbres, s'ha d'imposar al titular de la llicència l'obligació d'efectuar-la amb arbres de l'espècie preexistent i de tenir cura de la plantació fins que hagi arrelat i pugui desenvolupar-se de forma natural i autònoma.



CVE-DOGC-A-15273084-2015

56

Secció VI Disposicions sobre l’ús de càmping i casa de colònies

ARTICLE 94. Condicions específiques de l'ús de càmping L'ús de càmping respectarà allò que estableix la Llei 13/2002, de 21 de juny, de turisme de Catalunya. La concessió de llicències d’obres o activitats relatives a l’ús de càmping resta sotmesa al que determina l’article 47.6.e. de la Llei d’urbanisme. ARTICLE 95. Condicions específiques de l'ús de casa de colònies L’ús de casa de colònies respectarà allò que estableix la Llei 38/1991 de 30 de desembre, d’instal·lacions destinades a activitats amb infants i joves, i el Decret 140/2003, de 10 de juny, d’aprovació del Reglament d’instal·lacions destinades a activitats amb infants i joves. Secció VII Disposicions sobre l’ús d’establiment hoteler, de turisme rural o d’educació en el lleure ARTICLE 96. Condicions específiques de l'ús hoteler i turisme rural L'ús hoteler i de turisme rural respectarà allò que estableix la Llei 13/2002, de 21 de juny, de turisme de Catalunya. La concessió de llicències d’obres o activitats relatives a l’ús de turisme rural resta sotmesa al que determina l’article 47.6.e. de la Llei d’urbanisme. El Catàleg de masies i cases rurals estableix expressament la possibilitat de destinar determinats volums d’aquestes a les activitats d’establiment hoteler amb exclusió de la modalitat d’hotel apartament, a les activitats de turisme rural. La no indicació de la possibilitat de destí de determinats volums a aquestes activitats, significa que s’hi prohibeix. Tal com estableix l’article 47.3 de la Llei d’urbanisme, no es permet l’establiment d’aquestes activitats en aquelles masies i cases rurals no incloses en el Catàleg de masies i cases rurals, amb l’excepció prevista en l’article 56.1 del Reglament de la Llei d’urbanisme. ARTICLE 97. Condicions específiques de l'ús d’educació en el lleure El Catàleg de masies i cases rurals estableix expressament la possibilitat de destinar determinats volums d’aquestes a les activitats d’educació en el lleure. La no indicació de la possibilitat de destí de determinats volums a aquestes activitats, significa que s’hi prohibeix.



CVE-DOGC-A-15273084-2015

57

Tal com estableix l’article 47.3 de la Llei d’urbanisme, no es permet l’establiment d’aquestes activitats en aquelles masies i cases rurals no incloses en el Catàleg de masies i cases rurals. CAPÍTOL II DISPOSICIONS COMUNES AL TIPUS D’ORDENACIÓ ARTICLE 98. Regulació de l’edificació L’edificació es regula a través de les disposicions d’aplicació general, les disposicions que depenen del tipus d’ordenació de l’edificació i les específiques de cada zona. ARTICLE 99. Tipus d’ordenació de l’edificació Els tipus d’ordenació de l’edificació de les zones establertes en aquest POUM són els següents: 1. Edificació alineada a vial: Correspon a una edificació entre mitgeres, la façana de la qual és coincident o paral·lela a l’alineació del vial. Es regula fonamentalment per l’altura reguladora màxima, que va referida a la rasant del carrer, i per la fondària edificable. 2. Edificació aïllada: Correspon a una edificació aïllada en relació amb la forma i superfície de la parcel·la. Es regula fonamentalment per l'índex d’edificabilitat, l’altura màxima, l’ocupació màxima i les distàncies de separació mínimes a les partions i a carrer. 3. Edificació ordenada volumètricament (volumetria específica): Correspon a una edificació que s’ajusta a uns volums que poden ser definits amb independència de l’alineació dels carrers, i conforme als paràmetres d’aquest sistema d’ordenació, definits segons un pla especial, pla parcial o ordenació d’illa definitivament aprovats. Secció I Normes aplicables a tots els tipus d’ordenació de l’edificació ARTICLE 100. Parcel·la a) S’entén per parcel·la tota porció de sòl urbà edificable, delimitada amb la finalitat de facilitar l’execució de la urbanització i de l’edificació. b) Front mínim. És la condició per la qual un solar, per ser edificable separadament ha de donar front a via pública. c) Parcel·la mínima. És la superfície que ha de complir un solar per ser edificable. d) Si dins d’aquest Pla o en els plans parcials, especials o plans de millora, s’establís una parcel·la mínima o unes condicions mínimes de grandària o forma, seria obligatori, per poder edificar, complir aquest front mínim o parcel·la mínima.



CVE-DOGC-A-15273084-2015

58

Les parcel·les anteriors a l’aprovació inicial del POUM i que no compleixin la superfície mínima o la façana mínima es consideren igualment edificables encara que no compleixin les prescripcions d’aquest article quant a front i parcel·la mínimes. e) Les parcel·les mínimes seran indivisibles. La qualitat de parcel·la indivisible haurà de fer-se constar obligatòriament a la inscripció de la finca en el Registre de la Propietat. Condicions de solar. Per a que una parcel·la tingui la consideració de solar haurà d’estar urbanitzada d’acord amb les determinacions establertes pel planejament urbanístic, o en tot cas, que disposin dels serveis urbanístics bàsics assenyalats per l’article 27.1 de la Llei d’urbanisme, i afrontin amb una via que compti amb enllumenat públic i estigui íntegrament pavimentada, inclosa la zona de pas de vianants. ARTICLE 101. Edificabilitat Índex d'edificabilitat net per parcel·la: és el resultat de dividir la superfície del sostre, permesa a cada parcel·la, per la seva superfície. En el còmput del sostre màxim, s'hi inclouen les superfícies de totes les plantes situades per sobre de la planta soterrani. També s'hi inclouen els cossos sortints tancats o semitancats així com la superfície que en cada planta es destina als patis de llum i ventilació. L'edificabilitat total no superarà en les parcel·les amb pendent a la que resultaria de considerar l'edificació en un terreny horitzontal. ARTICLE 102. Densitat d’habitatges La densitat d’habitatges és el coeficient que fixa el nombre d'habitatges en relació a la superfície del sector o parcel·la. Paràmetres a considerar: Superfície computable als efectes del càlcul de la densitat màxima per la qual se sol·licita llicència urbanística: per al càlcul d’aquesta superfície no es descompten els elements comuns com, escales, ascensors i passos, però sí els patis de ventilació o similars. Es computa l’increment de superfície per al possible aprofitament de l’espai sotacoberta si es destina a complement de l’habitatge de la planta inferior i té una altura igual o superior a 1,90 m. ARTICLE 103. Ocupació 1. L’ocupació màxima d’un edifici s’amidarà per la projecció ortogonal sobre un pla horitzontal de tot el volum construït per sobre de la planta soterrani, inclosos els cossos sortints, els elements sortints permanents i els patis de llums i de ventilació. 2. Els porxos comptabilitzen al 100% a nivell d’ocupació igual que els ràfecs de més de 80 cm.



CVE-DOGC-A-15273084-2015

59

ARTICLE 104. Planta soterrani 1. En l'ordenació seguint l'alineació del vial, la planta soterrani és la situada per sota de la planta baixa, tingui o no obertures. 2. En els altres tipus d'ordenació de l'edificació planta soterrani és tota aquella planta que tingui el seu sostre a menys d'un metre per sobre del nivell del sòl exterior definitiu. La part de la planta soterrani el sostre de la qual sobresurti més d'un metre d'aquest nivell tindrà la consideració de planta baixa. 3. A les plantes soterrani, no s'hi admet l'ús d'habitatge ni la ubicació de dormitoris d'ús residencial o sanitari. L'altura mínima lliure de les plantes soterrani serà de 2,20 metres. ARTICLE 105. Planta baixa 1. En l'ordenació seguint l'alineació del vial la planta baixa per a cada parcel·la és aquella el paviment de la qual estigui situat entre 60 centímetres per sobre i 60 centímetres per sota de la rasant del vial, en els punts de major i menor cota respectivament, que correspongui a la parcel·la. Si, com a conseqüència del pendent, hi ha més d'una planta situada dins dels límits establerts en el paràgraf anterior, serà planta baixa per a cada tram del front de parcel·la la de posició inferior. 2. En els altres tipus d'ordenació de l'edificació, planta baixa és la que està situada per sobre de la planta soterrani. 3. L'altura mínima lliure de la planta baixa serà de 2,50 m en els tipus d'ordenació aïllada i volumetria específica i de 2,75 m en el d'alineació seguint el vial. L’altura mínima entre forjats de plantes amb ús d’habitatges serà de 2,70 m, d’acord amb el Decret 55/2009, de 7 d’abril, sobre condicions mínimes d’habitabilitat dels habitatges i la cèdula d’habitabilitat. 4. No es permet el desdoblament de la planta baixa en semisoterrani i entresolat. 5. S'admet la construcció d'altells, amb una altura mínima de 2,50 m separats 3 m de l'alineació del vial, sempre que formin part del local de la planta baixa, no tinguin accés independent des del carrer i no es destinin a habitatge. ARTICLE 106. Planta pis És tota planta situada sobre la planta baixa. L’altura mínima habitable donarà compliment al Decret 141/2012 sobre condicions d’habitabilitat dels habitatges i la cèdula d’habitabilitat, o altra normativa vigent. ARTICLE 107. Planta golfes o sota coberta S’entén per golfes o espai sota coberta el volum comprès entre el darrer forjat de l’edificació i la coberta d’aquesta. Estan permeses les golfes habitables sempre que no ho prohibeixin les condicions d’edificació de cada zona, i sempre vinculades a la planta inferior, mai com a habitatge independent.



CVE-DOGC-A-15273084-2015

60

La superfície de les plantes sota coberta amb una alçària lliure superior a 1,50 metres computarà als efectes de determinar la quantitat de sostre de l’edificació, a excepció d’aquelles que no siguin accessibles. Es distingeixen dues classes de sota cobertes:

a) Espai sota coberta auxiliar: aquell en què l’espai es destina a dependències auxiliars de caràcter comunitari (allotjament de maquinària, safareigs, estenedors) o a dependències auxiliars de caràcter individual (trasters).

b) Espai sota coberta complementari: aquell en què l’espai és complementari dels habitatge situats a la planta immediatament inferior.

ARTICLE 108. Coberta És l’element que cobreix l’edificació i la protegeix. Pot ser inclinada o plana. La col·locació de la coberta està definida per l’altura reguladora màxima de l’edificació o per l’altura màxima, depenent de la zona a on ens situem. Finestres i llucanes sobre la coberta: quan calgui disposar d’obertures d’il·luminació i ventilació de la planta sotacoberta, aquestes es podran tancar amb finestres integrades al pla de la coberta inclinada sense sobresortir del gàlib màxim. ARTICLE 109. Instal·lacions, antenes i plaques solars per a la producció d’aigua calenta sanitària o calefacció situades a coberta 1. La instal·lació d’aparells de climatització anirà sempre incorporada al volum de l’edifici, integrada i enrasada per l’exterior a la fusteria dels forats de façana. Els aparells s’instal·laran preferentment a les façanes interiors d’illa. En cas d’instal·lació de part de la maquinària en cobertes planes, aquesta es realitzarà de forma que quedi integrada en el conjunt de la coberta. No es permeten sortides de conductes d’instal·lacions en façana principal. Els aparells exteriors de climatització s’ubicaran a coberta i compliran les mateixes normes que els elements tècnics a coberta. En els edificis existents es podran col·locar els aparells exteriors de climatització a la façana sempre que s’integrin i no siguin visibles des de la via pública. En aquest cas s’hauran d’ubicar sempre a una altura superior a 2,30 m de la rasant del vial. 2. Les antenes al servei de l’edifici se situaran a la coberta i en cas que no sigui possible tindrà el mateix tractament que els aparells exteriors de climatització. Es prohibeix la ubicació d’antenes parabòliques i el seu cablejat a la façana principal. Es procurarà que la instal·lació de plaques solars en coberta tant plana com inclinada, quedi integrada. ARTICLE 110. Ventilació i il·luminació 1. En els edificis destinats a habitatges s'hauran de respectar les condicions de ventilació i il·luminació fixada pel Decret 141/2012 de 30 d’octubre, sobre les condicions mínimes d’habitabilitat dels habitatges i la cèdula d’habitabilitat.



CVE-DOGC-A-15273084-2015

61

2. Els patis de llum serveixen per il·luminar i ventilar dormitoris i habitacions principals. La seva dimensió serà la que permeti la inscripció en el seu interior d'un cercle de 3 metres de diàmetre. La seva superfície mínima, funció de l'altura de l'edifici, serà la següent:

Altura del pati (núm. plantes pis) Superfície mínima (en m²) 1 9

2 9 3 9

3. La dimensió i la superfície dels patis de ventilació depenen de la seva altura. La seva dimensió serà la que permeti la inscripció en el seu interior d'un cercle de 2 metres de diàmetre. La seva superfície mínima serà la següent:

Altura del pati (núm. plantes pis) Superfície mínima (en m²) 1 4

2 4 3 4

4. En cap cas no s'admet la construcció d'elements o cossos sortints en els patis de llum i ventilació. 5. Tant els patis de llum com de ventilació es poden cobrir amb claraboies sempre que quedi un espai perifèric lliure, sense tanques, entre la part superior de les parets del pati i la claraboia amb una superfície de ventilació mínima del 25% superior a la del pati. ARTICLE 111. Cossos sortints 1. Els cossos sortints habitables o ocupables, tancats, semitancats o oberts que sobresurtin de la línia de façana o de l'alineació de l'espai lliure interior de l'illa o de l'alineació de l'edifici, compliran el que segueix en aquest article. 2. Són cossos sortints tancats els miradors o tribunes amb tots els costats tancats. Són cossos semitancats els que tinguin completament tancat algun costat. Són cossos oberts els balcons. 3. La superfície dels cossos tancats i semitancats es comptarà als efectes de la superfície de sostre de l'edificació. La superfície dels cossos sortints oberts no computarà als efectes anteriors. 4. Només s'admet l'existència de cossos sortints en planta baixa en el tipus d'edificació aïllada, mantenint però sempre les limitacions corresponents a les particions, façana i fons de parcel·la. 5. Els cossos sortints s'admeten a partir de la planta primera excepte que específicament s'estableixi de forma més restrictiva en la normativa específica de les zones. 6. El pla límit de vol dels cossos sortints se situa a 1 m de la mitgera. ARTICLE 112. Volada màxima dels cossos sortints 1. Als tipus d'ordenació de l'edificació seguint l'alineació del vial i de la volumetria específica, a l'espai lliure interior de l'illa no s'hi admeten cossos sortints tancats o semitancats que sobrepassin la fondària edificable.



CVE-DOGC-A-15273084-2015

62

La volada màxima dels cossos sortints oberts no podrà ser superior a la vintena part del diàmetre de la circumferència inscrivible a l'espai lliure interior de l'illa, amb un màxim d’1,5 metres. 2. Als tipus d'ordenació d'edificació aïllada, sigui quina sigui la volada dels cossos sortints, ve limitada per la superfície de sostre edificable de la parcel·la. En els percentatges d'ocupació màxima i en les separacions als límits de la parcel·la s'hauran de tenir en compte els cossos tancats, semitancats i oberts. ARTICLE 113. Elements sortints Els elements sortints, com ara els sòcols, ràfecs, gàrgoles, marquesines i altres de similars fixes, es limiten pel que fa a la seva volada, al que disposa per als cossos sortints, amb les següents limitacions: No s'admeten elements sortints en planta baixa. Els ràfecs poden sobresortir fins a un màxim de 50 centímetres per sobre dels 3 metres d’altura. ARTICLE 114. Rètols, marquesines, veles, banderoles i tanques publicitàries L’Ajuntament redactarà una ordenança municipal específica respecte a rètols, marquesines, veles i banderoles. Mentre tant, es procurarà que les noves sol·licituds s’integrin a l’entorn urbà on s’ubiquen, i respectin els elements arquitectònics de l’edifici. No s’admet la col·locació de tanques publicitàries en tot el sòl urbà a excepció d’aquelles que anunciïn una activitat temporal que s’està realitzant al mateix solar. ARTICLE 115. Elements patrimonials En cas d’intervenció en edificació existent, si es detecta la presència de qualsevol element d’interès arquitectònic, tant en l’interior com en l’exterior de l’edificació, caldrà mantenir-los o entregar-los a l’Ajuntament per tal de que siguin inventariats. Secció II Normes aplicables al tipus d’ordenació seguint l’alineació vial ARTICLE 116. Paràmetres específics L’edificació alineada a vial es regula genèricament a través de les disposicions següents d’aquesta secció i a través dels paràmetres que es relacionen a continuació: fondària edificable, front mínim de parcel·la, nombre màxim de plantes, altura reguladora màxima i parcel·la mínima. Es regulen com a edificació alineada a vial les zones: nucli antic (clau 1) i serveis (8).



CVE-DOGC-A-15273084-2015

63

ARTICLE 117. Alineació de vial És la línia que estableix, al llarg dels carrers, límits a l'edificació. L'alineació coincideix amb la del carrer. S’admet la reculada de l’edificació en les edificacions situades entre el carrer del Call i el camí que limita amb el sòl no urbanitzable. ARTICLE 118. Línia de façana És el tram d'alineació de vial corresponent a cada parcel·la. ARTICLE 119. Fondària edificable És la distància a la línia de façana que limita l'edificació per la seva part posterior. En els plànols d'ordenació a escala 1/1.000 s'assenyala gràficament la fondària edificable en totes les zones on el tipus d'ordenació de l'edificació és el d'alineació seguint el vial. ARTICLE 120. Altura reguladora L'altura reguladora i el nombre màxim de plantes queden establerts a les Normes aplicables per a cada zona. L'altura es mesura verticalment en el pla exterior de la façana, fins a la intersecció amb el pla inclinat superior de la coberta. Per damunt de l'altura reguladora màxima només s'hi admet:

1. La coberta inclinada terminal de l'edifici amb un pendent màxim del 32%. La golfa resultant només pot utilitzar-se com a ampliació del programa

funcional de l'habitatge immediat inferior. 2. Les càmeres d'aire en els casos de coberta plana. 3. Les baranes de les façanes posteriors i anteriors en els casos de coberta

plana; l'altura màxima de les baranes serà d’1,1 m. 4. Els elements de separació entre terrats, amb una altura màxima d’1,80 m

per separacions que no permetin les vistes entre les distintes finques. 5. Els elements tècnics de les instal·lacions (xemeneies, etc.). 6. Els elements decoratius que sobresurtin de la façana.

ARTICLE 121. Determinació d’altures La determinació del punt de referència per mesurar l'altura reguladora màxima es farà per a cada una de les situacions que es defineixen: 1. Edificis que donen a un sol carrer.

a) Si la rasant del carrer, agafada a la línia de façana, és tal que la diferència de nivells entre l'extrem de la façana de cota més gran i el seu centre és menor de 0,60 m. L'altura reguladora màxima es mesurarà en el centre de la façana a partir de la cota de la vorera en aquest punt.

b) Si la diferència de nivells és superior a 0,60 m, l'altura reguladora màxima es mesurarà a partir d'un nivell situat a 0,60 m per sota de la cota de l'extrem de la línia de façana de cota més gran.



CVE-DOGC-A-15273084-2015

64

c) Quan per aplicació d'aquesta regla resulti que, en determinats punts de la façana, la rasant de la vorera es trobi a més d’1,20 m per sota del punt d'aplicació de l'altura reguladora, caldrà dividir la façana en els trams necessaris per tal que això no passi. En cada un dels trams, l'altura reguladora es mesurarà com si cada un d'ells fos façana independent.

2. Edificis que fan front a dos o més que formen cantonada . S'aplicarà el que es disposa en el punt anterior, però considerant el conjunt de les façanes desenvolupades com si es tractés d'una sola. 3. Edifici que fa front a dos o més carrers que no formen cantonada. Els edificis en solars que no formen cantonada ni xamfrà es regularan, pel que fa a la mesura de l'altura reguladora, com si es tractés d'edificis independents per a cada tram de carrer. ARTICLE 122. Mitgeres Quan a conseqüència de diferents altures, reculades, fondària edificable, etc. apareguin parets mitgeres al descobert s'hauran de tractar amb materials propis de la façana. ARTICLE 123. Illa És la superfície de sòl delimitada per les alineacions de vial contigües. ARTICLE 124. Espai lliure interior d’illa És l'espai lliure d'edificació o parcialment edificable només en planta baixa i si escau en planta soterrani, que resulta d'aplicar les fondàries edificables. A les zones on s'admet una ocupació parcial de l'espai lliure interior d'illa amb edificacions, la planta baixa podrà ocupar el percentatge fixat per a cada zona o subzona. ARTICLE 125. Planta pis Les plantes pis s’han d’ajustar a la línia de façana a excepció de les determinades en cada zona. ARTICLE 126. Planta soterrani S’admet l’ocupació de la parcel·la en planta soterrani en la mateixa proporció que la de la planta baixa. ARTICLE 127. Coberta L’acabat de coberta inclinada serà de teula vermella tradicional o similar, excepte quan en les condicions específiques de cada zona se’n determinin d’altres.



CVE-DOGC-A-15273084-2015

65

1. L’altura reguladora màxima es compta des de sota teulat i des del pla de façana, per tant la planta coberta inclinada complirà aquesta condició. El pendent de la teulada no podrà ser superior del 32%. 2. Per a edificis acabats en terrassa es considerarà el pla d’arrencada de la planta coberta, el pla superior dels elements resistents de la darrera planta pis. Les baranes tindran una altura màxima d’1,10 m per sobre de l’altura reguladora màxima. Les cobertes planes no podran sobrepassar la línia de façana, per tant no podran fer volada. 3. Per sobre dels plans definits per a la teulada, podran sobresortir elements de ventilació, climatització, caixes d’escala, caixes d’ascensor, antenes, claraboies dels celoberts i plaques solars per a la producció d’aigua calenta sanitària. ARTICLE 128. Cossos sortints i elements sortints Només es permet la construcció de cossos sortints oberts o balcons amb una volada no superior a 40 cm i a 3 m d’altura respecte de la rasant del carrer. La longitud d’aquests elements no serà superior al 50 % de la longitud de la façana. El pla límit de vol se situarà com a mínim a 1 metre de la mitgera. ARTICLE 129. Tanques Les tanques tindran, sens perjudici del que aquest POUM determini per a cada zona, les següents característiques: - Tanques a carrer (alineació reculada de vial): tindran una alçària màxima

d’1,80 m. Fins a una alçària d’1 metre serà massissa i amb acabat de façana i la resta s’acabarà amb vegetació d’arbust o reixes. Es prohibeixen les gelosies i la tela metàl·lica.

- Tanques entre veïns: • En terrats de planta pis: tindran una altura d’1,80 metres que serà de

material que no permeti les vistes entre les finques veïnes, segons Dret civil català.

• En jardins de planta baixa: tindran una alçària màxima de 2,00 m, massissa o translúcida segons escaigui, segons Dret civil català.

ARTICLE 130. Regulació dels aparcaments S’estableix una reserva mínima d’una plaça d’aparcament, amb accés lliure i directe a l’espai comú, per a cada habitatge de nova creació i una plaça d’aparcament per a cada 100 m² construïts de local en edificis de nova planta. En les claus 1 i 2, s’eximeix aquesta obligació quan per la geometria, dimensions de la parcel·la o de l’edifici existent, no sigui possible la construcció dels aparcaments necessaris o sigui extremadament dificultosa la seva execució, - perquè en la planta baixa on seria possible ubicar les reserves dels aparcaments necessaris es té la previsió o existeix una activitat admesa pel planejament diferent a la d’habitatge.



CVE-DOGC-A-15273084-2015

66

Secció III Normes aplicables al tipus d’ordenació de l’edificació aïllada ARTICLE 131. Paràmetres específics És aquella zona en la qual l’edificació es preveu amb volumetria independent per a cada una de les parcel·les i que per la baixa densitat d’ocupació i aprofitament, pot deixar-se a la lliure disposició sempre que compleixi els paràmetres establerts en la zona. L’edificació aïllada es regula a través de les disposicions següents d’aquesta secció i a través dels paràmetres que es relacionen a continuació: índex d’edificabilitat, parcel·la mínima, front mínim, altura màxima, nombre màxim de plantes, ocupació màxima de la parcel·la i separacions de l’edificació al carrer i a les partions de parcel·la. Es regulen com a edificació aïllada les zones: cases aïllades (6). ARTICLE 132. Altura màxima i nombre màxim de plantes 1. L'altura màxima de l'edificació es determinarà en cada punt a partir de la cota del paviment de la planta que tingui la consideració de planta baixa. En aquells casos en els quals, per raó del pendent del terreny, l'edificació es desenvolupi esglaonadament, els volums d'edificació, que es construeixin sobre cada una de les plantes que tinguin la consideració de "planta baixa", es subjectaran a l'altura màxima corresponent a cada una d'aquestes plantes. L'edificabilitat total no superarà la que resultaria en un terreny horitzontal. Les cotes de referència de la planta baixa no es podran establir amb una variació absoluta de més o menys un metre en relació a la cota del terreny definitiu. El punt de referència que es considerarà serà el centre de gravetat de la planta baixa o part de planta baixa. 2. Per sobre de l'altura màxima només s'admet la coberta definitiva de l'edifici, de pendent inferior a 32%, l'arrencada de la qual s'ha de situar sobre una línia exterior de les façanes a una altura que no pot superar la màxima. Les golfes resultants poden ser habitables, en els casos d'habitatges unifamiliars. ARTICLE 133. Separacions mínimes 1. Són les distàncies mínimes que separen l'edifici principal i els cossos sortints del front al carrer, del fons i dels límits laterals de la parcel·la. 2. Les plantes subterrànies que resulten com a conseqüència d’anivellacions, excavacions o desmunts hauran de respectar, en el cas dels habitatges unifamiliars, les separacions mínimes.



CVE-DOGC-A-15273084-2015

67

ARTICLE 134. Sòl lliure d’edificació Els terrenys que quedin lliures com a conseqüència de l'aplicació de la regla sobre ocupació màxima no es podran destinar a altre aprofitament que el que correspongui a espais lliures al servei de l'edifici, essent preferentment enjardinat. ARTICLE 135. Planta baixa d’un edifici referida a la cota de terreny Tindrà la consideració de planta baixa, referida a la cota de terreny, la primera planta per sobre de la planta soterrani, real o possible, sempre que el paviment d’aquesta estigui com a màxim a 1 m per sobre del sòl exterior definitiu, i el seu sostre estigui com a mínim a 1 m del sòl exterior definitiu. Les plataformes d’establiment del terreny definitiu es podran situar en la franja compresa entre 1,50 metres per sobre i 2,50 metres per sota la cota natural del terreny. ARTICLE 136. Planta soterrani d’un edifici referida a la cota de terreny Tindrà la consideració de planta soterrani referida a la cota de terreny la que tingui el sostre a menys d’un metre per sobre del nivell del sòl exterior definitiu. La part de planta semienterrada el sostre de la qual sobresurti més d’un metre per sobre d’aquest nivell, tindrà solament en aquesta part la consideració de planta baixa, i la resta de planta tindrà la consideració de planta soterrani.



CVE-DOGC-A-15273084-2015

68

ARTICLE 137. Adaptació topogràfica A les parcel·les amb pendent superior al 30% regiran les següents variacions del percentatge d’ocupació i edificabilitat establert per a cada zona: Pendent entre el 30 i el 50 per 100: disminueix en 1/3 Pendent entre el 50 i el 100 per 100: disminueix en 1/2 Pendent superior al 100 per 100: no es permet edificar La cota de les plataformes d’anivellament que toquin a les llindes no es podrà situar per damunt d’1,50 m ni per sota de 2,50 m respecte de la cota natural del terreny a la llinda. Quan sigui necessari anivellar l’interior de la parcel·la amb terrasses (a excepció de la planta soterrani), la cota de cadascuna d’elles se situarà dins els límits d’1,50 m per sobre i 2,50 m per sota la cota natural del terreny a llinda. En cas de formació de talussos, aquests tindran com a màxim una relació de pendent d’1:3 (altura:base). En el cas de formació de murs de contenció dins la parcel·la, aquests no podran superar una altura vista de 2,50 m, restant sempre dins el límit d’1,50 m per sobre i 2,50 m per sota la cota del terreny natural.



CVE-DOGC-A-15273084-2015

69

Caldrà maximitzar l’adaptació topogràfica de les edificacions per tal de reduir el moviment de terres associat al seu desenvolupament, especialment en els àmbits on el pendent del terreny és superior al 20% tal i com es grafia en els plànols d’ordenació. ARTICLE 138. Tanques 1. Les tanques que facin front a vials públics, zones verdes o dotacions hauran de subjectar-se en tota la seva llargada a les seves alineacions i rasants. Podran ésser massisses fins a 1,00 m d'altura i lleugeres, opaques o transparents, fins a assolir una altura màxima d’1,80 m. 2. Les tanques entre veïns tindran una alçària màxima de 2,00 m, massissa o translúcida segons s’escaigui, segons Dret civil català. TÍTOL TERCER RÈGIM URBANÍSTIC DEL SÒL CAPÍTOL I DISPOSICIONS GENERALS ARTICLE 139. Funció social de la propietat del sòl La funció social de la propietat establerta a l’article 33.2 de la Constitució Espanyola delimita el contingut de les facultats urbanístiques susceptibles d’adquisició i en condiciona l’exercici.



CVE-DOGC-A-15273084-2015

70

ARTICLE 140. Contingut de la propietat del sòl i exercici del dret de propietat 1. Les facultats del dret de propietat s’exerciran dintre dels límits i amb el compliment dels deures establerts a l’ordenament urbanístic, o en virtut d’aquest, pel Pla d’ordenació o pel planejament que el desenvolupi, d’acord amb la classificació i la qualificació urbanística del sòl establerta en aquest Pla i sota el principi de la seva funció social. 2. És requisit d’inexcusable observança per a la validesa i l’eficàcia de l’exercici de les facultats urbanístiques del dret de propietat, el compliment dels deures imposats per aquest Pla d’ordenació municipal, així com pel planejament i ordenances que el desenvolupin, tant en matèries de planejament, gestió o execució, com en matèries d’ús del sòl i d’edificació, de conformitat amb els preceptes esmentats en l’apartat 1 d’aquest article. 3. En cap cas no s’entendran adquirides per silenci administratiu facultats en contra del contingut de la Llei d’urbanisme, ni d’aquest Pla d’ordenació municipal, planejament derivat i ordenances que el desenvolupin. 4. L’ordenació de l’ús dels terrenys i construccions prevista en aquest Pla no confereix dret als propietaris a exigir indemnització, ja que implica meres limitacions i deures que defineixen el contingut urbanístic de la propietat, llevat dels supòsits expressament establerts per la legislació aplicable en matèria de règim del sòl i valoracions i per la Llei d’urbanisme. 5. El subsòl queda sotmès a les servituds administratives necessàries per a la prestació de serveis públics o d’interès públic, sempre que aquesta utilització sigui compatible amb l’ús de l’immoble privat servent. En cas que no sigui compatible amb l’aprofitament urbanístic atribuït pel planejament, s’haurà de procedir a la seva expropiació. En qualsevol cas, l’ús de l’aprofitament urbanístic i la implantació d’infraestructures en el subsòl, queden condicionats a la preservació de les restes arqueològiques d’interès declarat, si fos el cas. ARTICLE 141. Usos del subsòl El subsòl dels terrenys de domini públic i dels sistemes generals destinats a ús públic serà de titularitat pública des del moment en què el sòl passi a ser-ho. Podrà ser ocupable en soterrani si així es determina en els articles de condicions d’ús, d’ordenació i edificació establerts per a cada sistema. No obstant això, el planejament urbanístic pot preveure que el subsòl dels sistemes urbanístics de titularitat pública es destini a usos diferents dels atribuïts al sòl, sempre que siguin compatibles amb la funcionalitat del sistema. En sòl urbà, en els àmbits inclosos en polígons d’actuació urbanística o en sectors subjectes a un pla de millora urbana, el planejament urbanístic pot establir que el subsòl del sòl que destini a sistemes de titularitat pública sigui susceptible d’aprofitament de titularitat privada destinat als usos previstos a l’article 34.2 del Reglament de la Llei d’urbanisme i en qualsevol de les situacions contemplades



CVE-DOGC-A-15273084-2015

71

en aquest mateix apartat segon de l’article 34. Així mateix el planejament pot qualificar com a sistema de titularitat pública part de les edificacions existents, o del subsòl dels immobles, per raó de la necessitat d’implantació d’equipaments comunitaris, així com per facilitar l’accessibilitat dels vianants als sistemes viari i d’espais lliures en les trames urbanes consolidades, tot això conforme es determina a l’article 34.3 de l’esmentat precepte reglamentari. El subsòl de les zones amb destí i ús privat serà susceptible d’aprofitament privat amb les limitacions establertes en cada zona d’aquestes normes. Per a tots els casos, el límit de plantes soterrani no sobrepassarà el de dos nivells o l’equivalent a 6,00 metres, essent ampliable, mitjançant la redacció d’un pla especial o pla de millora urbana on es justifiqui que no es produeixin perjudicis en l’ús públic del subsòl. El subsòl queda sotmès al règim establert a la Llei d’urbanisme i a l’article 32 del Reglament de la Llei d’urbanisme, i el seu aprofitament urbanístic resta subordinat a les servituds administratives necessàries i exigències de la implantació d’instal·lacions i infraestructures vinculades a la prestació de serveis públics o d’interès públic, així com a les limitacions que es derivin de la legislació sectorial respecte a la preservació front als riscs i a la protecció de les restes arqueològiques d’interès declarat, dels aqüífers classificats i del patrimoni geològic protegit d’acord amb la legislació sectorial aplicable. Els límits a l’aprofitament urbanístic establerts en aquest precepte delimiten el contingut urbanístic de la propietat del subsòl i no confereixen a les persones propietàries el dret a exigir indemnització en el cas que comportin una reducció de l’aprofitament urbanístic del subsòl previst en el planejament urbanístic. En sòl urbà, quan de les exigències derivades de la prestació de serveis públics o d’interès públic en el subsòl se’n derivi una incompatibilitat total o parcial amb l’ús del sòl o del vol de l’immoble privat servent d’acord amb l’aprofitament urbanístic atribuït, s’ha de procedir a l’expropiació de l’aprofitament afectat conforme es determina a l’article 32.4 del Reglament de la Llei d’urbanisme. ARTICLE 142. Règim urbanístic del sòl El règim urbanístic del sòl i, per tant, les facultats urbanístiques que confereix la seva propietat, d’acord amb allò que preveu la legislació urbanística vigent, es defineix a través de:

a) La classificació del sòl. b) La determinació i la regulació de l’estructura general i orgànica del

territori. c) La divisió del sòl en zones, sistemes, sectors o àrees segons la seva

qualificació urbanística. d) La inclusió en un polígon d’actuació urbanística en sòl urbà o en un sector

de planejament urbanístic derivat.



CVE-DOGC-A-15273084-2015

72

ARTICLE 143. Classificació del sòl 1. El Pla d’ordenació urbanística municipal classifica el sòl del terme municipal de Tavèrnoles, a l’efecte del règim jurídic, d’acord amb l’article 24 i següents de la Llei d’urbanisme, en:

- Sòl urbà consolidat (SUC) - Sòl urbà no consolidat (SNC) - Sòl urbanitzable delimitat (SUD) - Sòl urbanitzable no delimitat (SND) - Sòl no urbanitzable (SNU)

2. Dintre del sòl urbà, atenent a les condicions establertes en els articles 30 i 31 de la Llei d’urbanisme, el Pla estableix una diferenciació entre el sòl urbà consolidat i el sòl urbà no consolidat. 3. El sòl urbanitzable delimitat (SUD) es convertirà en sòl urbà per mitjà dels procediments establerts a l’ordenament urbanístic i sempre serà necessària l’aprovació definitiva del corresponent pla parcial urbanístic, la realització efectiva de les obres d’urbanització i el compliment de les seves obligacions per part dels propietaris. 4. El sòl urbanitzable no delimitat (SND) es convertirà en sòl urbà per mitjà dels procediments establerts a l’ordenament urbanístic i sempre serà necessària l’aprovació definitiva del corresponent pla parcial urbanístic de delimitació, la realització efectiva de les obres d’urbanització i el compliment de les seves obligacions per part dels propietaris. 5. El sòl no urbanitzable (SNU) només es pot transformar en sòl urbanitzable mitjançant el procediment de modificació puntual o de revisió del Pla d’ordenació, segons es preveu en els article 11 i 12 d’aquestes Normes urbanístiques. 6. La delimitació d’aquestes classes i categories de sòl es grafia en els plànols d’ordenació relatius al règim del sòl. 7. La regulació de cadascuna d’aquestes classes de sòl abans esmentades i de les seves respectives categories, es determina en els capítols d’aquest títol que segueixen. ARTICLE 144. Qualificació del sòl 1. Per la seva funció en l’ordenació del territori, el Pla d’ordenació qualifica el sòl en zones i sistemes. La flexibilitat o no dels sistemes està definida en els articles corresponents a cada sector, en relació amb la determinació o no d’un sistema general o local. 2. La delimitació concreta de les zones i sistemes, i la localització indicativa de les zones preferents a detallar i els sistemes inclosos en sectors de planejament s’especifiquen en les diferents sèries de plànols d’ordenació inclosos en el Pla. 3. La regulació detallada de cadascuna de les zones i dels sistemes s’estableix en els capítols següents d’aquest títol.



CVE-DOGC-A-15273084-2015

73

CAPÍTOL II REGULACIÓ I DESENVOLUPAMENT DE SISTEMES Secció 1 Disposicions generals ARTICLE 145. Definició dels sistemes 1. Els sistemes són aquell conjunt d’elements d’interès general que interrelacionats contribueixen a assolir els objectius del planejament en matèria d’infraestructures de comunicacions, de serveis, d’equipaments i d’espais lliures en general. 2. El Pla d’ordenació estableix les determinacions generals dels sistemes sense perjudici del que estableixi de forma més específica la legislació sectorial vigent en cadascuna de les respectives matèries que afectin a cada sistema. ARTICLE 146. Tipus de sistemes 1. Per la seva incidència en la definició de l’estructura del territori, el Pla d’ordenació distingeix entre sistemes generals i sistemes locals. 2. Són sistemes generals els terrenys que aquest Pla, d’acord amb el que estableix l’article 34.1 de la Llei d’urbanisme, reserva per a les comunicacions, per als equipaments comunitaris i per als espais lliures públics, si el seu nivell de servei és d’abast municipal o superior. Els sistemes urbanístics generals configuren l’estructura general i orgànica del territori i determinen el desenvolupament urbà. 3. Són sistemes locals els terrenys que aquest Pla, d’acord amb el que estableix l’article 34.2 de la Llei d’urbanisme, reserva per a les comunicacions, per als equipaments comunitaris i per als espais lliures públics, si el seu nivell de servei és un àmbit d’actuació de sòl urbà o de sòl urbanitzable o el conjunt de sòl urbà del municipi, d’acord amb el que estableix, en aquest darrer cas, el POUM. ARTICLE 147. Desenvolupament del Pla respecte dels sistemes generals El desenvolupament de les determinacions del Pla sobre els sistemes s’efectuarà d’acord amb el que disposa el present capítol i els que regulen específicament cadascun dels sistemes. En qualsevol cas s’hauran de complir els articles 33 a 35 del Reglament de la Llei d’urbanisme. ARTICLE 148. Gestió i execució dels sistemes 1. Per a la gestió i execució dels sistemes, així com per a la seva adquisició, es procedirà segons el règim urbanístic del sòl en què se situïn d’acord amb el que es determina al present article i altres concordants d’aquestes normes i d’acord amb la legislació urbanística vigent.



CVE-DOGC-A-15273084-2015

74

2. Els terrenys qualificats com a sistemes per aquest POUM seran adquirits per l’Administració actuant per qualsevol títol jurídic, mitjançant les cessions obligatòries imposades per la legislació urbanística vigent i d’acord amb aquest Pla, o per expropiació forçosa. 3. Els terrenys reservats per a sistemes urbanístics de titularitat pública, si són compresos en un àmbit d’actuació urbanística sotmès al sistema de reparcel·lació, s’adquireixen mitjançant cessió obligatòria i gratuïta, sens perjudici del que estableix l’article 156 de la Llei d’urbanisme. Si cal avançar l’obtenció de la titularitat pública, i l’ocupació directa regulada per l’esmentat article no és suficient, es pot també efectuar una actuació aïllada expropiatòria, en el qual cas l’Administració adquirent se subroga en els drets i els deures de la persona que n’era propietària. 4. L’adquisició dels terrenys reservats per a sistemes urbanístics públics que no siguin compresos en un àmbit d’actuació urbanística sotmès al sistema de reparcel·lació es poden adquirir mitjançant l’actuació expropiatòria que correspongui. 5. El cost d’adquisició d’aquests terrenys i l’execució dels sistemes podrà ser repercutit segons sigui procedent, entre els propietaris afectats del sector de planejament o polígon d’actuació, o mitjançant la imposició de contribucions especials a aquells propietaris que resultin especialment beneficiats de la millora, previ l’acord i requisits pertinents. 6. Les reserves de sòl per a sistemes locals, tant en sòl urbà com en sòl urbanitzable, computen als efectes del càlcul de l’aprofitament urbanístic. 7. Les reserves de sòl per a sistemes generals, que el POUM inclogui en polígons d’actuació o bé en sectors de planejament derivat, als efectes de la seva gestió, queden classificades com a sòl urbà o urbanitzable, segons escaigui, són part integrant del sector i se subjecten a les determinacions següents:

a) Se’ls atorga l’aprofitament de l’àmbit d’actuació. b) Computen als efectes de determinar els sistemes locals, al servei de l’àmbit

d’actuació. 8. En els sòls qualificats d’equipaments comunitaris i serveis tècnics, un cop siguin de titularitat pública podran atorgar-se concessions administratives o altre procediment anàleg per a la construcció i explotació d’aquests sistemes, en les condicions i el procediment legalment establerts, i d’acord amb les determinacions definides en aquest Pla. 9. Aquest POUM pot, quan sigui necessari per a la implantació d’infraestructures i serveis de connexió o per l’ampliació o el reforçament d’aquestes infraestructures i serveis, que requereixi el desenvolupament de l’àmbit: - Vincular a sectors de sòl urbanitzable, als efectes de la seva obtenció, sòls

reservats per a sistemes urbanístics que estiguin classificats com a sòl urbà o com a sòl no urbanitzable per aplicació dels criteris de classificació de la Llei d’urbanisme.

- Vincular a sectors subjectes a un pla de millora urbana, o a polígons d’actuació urbanística en sòl urbà no consolidat, als efectes de la seva obtenció, sòls reservats per a sistemes urbanístics que estiguin classificats com a sòl no urbanitzable per aplicació dels criteris de classificació de la Llei d’urbanisme.



CVE-DOGC-A-15273084-2015

75

En els casos previstos en aquest apartat, els terrenys vinculats no formen part del sector ni del polígon d’actuació urbanística ni als efectes de l’aplicació dels índexs d’edificabilitat i altres paràmetres urbanístics, ni als efectes de compliment dels estàndards de cessions per a sistemes, ni als efectes de còmput de les superfícies necessàries per exercir la iniciativa en matèria d’execució del planejament, i la seva obtenció per mitjà de la reparcel·lació es produeix en els termes que estableix l’article 133.4 del Reglament de la Llei d’urbanisme. 10. Són aplicables els supòsits de compatibilitat entre sistemes i altres qualificacions que preveu aquest POUM, conforme es determina a l’article 34 del Reglament de la Llei d’urbanisme. ARTICLE 149. Protecció dels sistemes 1. Aquest Pla delimita els espais afectats a la protecció dels diferents sistemes, com a sòls que per la seva proximitat als sistemes i afectació derivada de la corresponent legislació sectorial, no poden ser edificats o tenen restringit el seu ús. 2. Entre els diferents espais de protecció de sistemes, aquest Pla estableix els següents:

a) Protecció del sistema viari: s’estarà al que disposa aquest Pla i la legislació sectorial vigent, segons es tracti de vies, autonòmiques o municipals, és a dir, la Llei 7/1993, de 30 de setembre de carreteres de Catalunya, i el Reglament general de carreteres aprovat per Decret 293/2003, pel que fa al règim de protecció referent a les zones d’afectació i línia d’edificació. Així mateix caldrà respectar la legislació sectorial vigent pel que fa als camins rurals segons estiguin subjectes per raó de la seva ubicació en sòl agrícola o forestal.

b) Protecció del sistema hidrològic: (fonts i cursos d’aigua): s’estarà al que disposa aquest Pla i el Reial decret legislatiu 1/2001, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’aigües, i el Reglamento del dominio público hidráulico, aprovat per Reial decret 849/1986, d’11 d’abril i legislació concordant en la matèria, a més d’aquelles disposicions que l’Administració competent en la matèria dicti o reguli, per al seu desenvolupament.

c) Protecció dels equipaments: s’estarà al que estableix aquest Pla en cada cas, i concretament i pel que fa als cementiris, s’hauran de respectar les limitacions establertes a la legislació sectorial vigent.

d) Protecció de les infraestructures tècniques: s’estarà al que disposa la legislació sectorial vigent en cada cas, i entre aquesta al que s’estableix en el reglament sobre xarxa elèctrica d’alta tensió i regulacions concordants. En les infraestructures soterrades que creuin el territori no urbanitzat (canalització de gas, portada d’aigües, etc.) s’estableix una franja de protecció de 2 m a costat i costat de l’eix definit pel traçat soterrat d’aquestes.

3. En qualsevol cas, la legislació sectorial a què es fa menció concreta en cadascun dels apartats anteriors, ha d’entendre’s aplicable en tant sigui vigent i s’entendrà substituïda si escau, per la legislació equivalent que es promulgui, i que derogui l’anterior.



CVE-DOGC-A-15273084-2015

76

4. Els espais de protecció de sistemes podran ser utilitzats per al pas d’infraestructures i vials, sempre que no es contradigui amb les condicions de l’espai que es protegeix. 5. No podran autoritzar-se en aquests espais, edificacions i instal·lacions que no estiguin directament relacionades amb el respectiu sistema al qual es refereix la protecció. Secció II Sistemes de comunicació ARTICLE 150. Disposicions generals 1. El Pla d’ordenació estableix les determinacions dels sistemes de comunicació, sens perjudici del seu ulterior desenvolupament. Aquests sistemes de comunicació comprenen totes les infraestructures necessàries per a la mobilitat de les persones i de les mercaderies, per transport terrestre, marítim o aeri, i comprèn també les àrees de protecció i les àrees d’aparcament de vehicles. En aquest POUM estan constituïts bàsicament pel sistema viari (X). 2. S’admet l’ús del subsòl per a la instal·lació de serveis públics, gestionats de manera directa o indirecta. En qualsevol cas, la utilització d’aquest espai ha de quedar protegida amb una estructura preparada per suportar el trànsit i una sobrecàrrega d’ús públic. ARTICLE 151. Sistema viari (X) 1. El sistema viari comprèn les instal·lacions i els espais reservats per a la xarxa viària, els estacionaments i altres serveis, destinats a la circulació de vehicles i persones, i necessaris per assegurar nivells suficients de mobilitat i accessibilitat dins del terme municipal, incloent el domini públic de les corresponents infraestructures viàries. L’ús global d’aquest sistema és fonamentalment el de transport i comunicació terrestre. 2. S’estableixen les següents categories de vies:

- X1– Xarxa territorial bàsica. Xarxa viària de caràcter supramunicipal dels catàlegs oficials de carreteres que, juntament amb la bàsica, conforma l’estructura general del territori. Li és d’aplicació a tots els efectes la legislació de carreteres (Text refós de la Llei de carreteres, aprovat pel Decret legislatiu 2/2009, de 25 d’agost, i Reglament general de carreteres, aprovat pel Decret 293/2003, de 18 de novembre). De produir-se contradicció entre la normativa del POUM i la legislació de carreteres esmentada, prevaldrà el que determina aquesta legislació.

- X2– Vies de llarg recorregut. Composada per la xarxa de senders, carrerades i recorreguts d’interès

paisatgístic, importants per la seva funció connectora de valors naturals i faunístics del territori

- X3- Xarxa urbana.



CVE-DOGC-A-15273084-2015

77

Es composa per la trama urbana de carrers i resta d’espais públics (aparcaments) dels nuclis de Tavèrnoles i del Roquet; és a dir, inclou el conjunt del sistema viari ubicat dins el sòl urbà.

- X4 - Xarxa rural de camins. Integren aquesta xarxa la resta de vies que tenen la finalitat de vertebrar,

dotar d’accés rodat i dinamitzar la totalitat d’explotacions i usos situats en el sòl no urbanitzable.

- Xr- Trànsit restringit – prioritat invertida Espais públics lligats a la xarxa viària, on el vianant té preferència respecte

al vehicle. 3. Els terrenys destinats a sistema viari i les seves franges de protecció no són edificables ni amb caràcter provisional. 4. Les determinacions del Pla d’ordenació urbana municipal, pel que fa a la xarxa viària es podran completar mitjançant la redacció del planejament derivat corresponent. 5. Per a la xarxa viària de carreteres, s’estableix l’àrea de protecció del sistema en sòl no urbanitzable que determina la línia d’edificació, grafiada als plànols d’ordenació d’acord amb el que disposa la legislació de carreteres. 6. Pel que fa als camins rurals s’haurà de conservar en la seva integritat l’actual xarxa. 7. Als efectes del compliment de les disposicions anteriors, s’indiquen en els plànols d’ordenació (de Classificació del sòl i estructura general, i ordenació del sòl no urbanitzable) els camins rurals i pistes forestals que s’integren a la xarxa viària bàsica. També es consideraran incorporats com a xarxa viària bàsica els determinats per a la prevenció d’incendis forestals en el pla elaborat per l’Administració competent en la matèria. 8. La xarxa viària urbana i la rural de camins haurà de preveure reserves d’espai suficients per a la col·locació i la integració dins el paisatge de contenidors o altres equipaments necessaris per optimitzar les operacions de recollida i transport de residus, així com el foment de la recollida selectiva i valorització de residus. ARTICLE 152. Reserva viària (RX) 1. Es qualifica com a sistema de Reserva viària la franja de terrenys que han de poder garantir la futura implantació de la Ronda Est d’Osona, al seu pas pel municipi de Tavèrnoles. 2. En aquest sòl no s’admet la construcció de cap mena d’edificació ni moviment de terres. 3. Un cop executada aquesta actuació, i per tal d’adequar les qualificacions del sòl a la realitat construïda, els terrenys inclosos en aquesta franja de reserva, situats fora de la zona de domini públic viari i amb les servituds corresponents, podran recuperar la qualificació original, mitjançant la tramitació de la pertinent figura de modificació del planejament urbanístic. 4. Entre la franja de reserva viària i el límit d’edificació es prohibeix qualsevol tipus d’obra de construcció, reconstrucció o ampliació, llevat que siguin imprescindibles per a la conservació i el manteniment de les construccions existents.



CVE-DOGC-A-15273084-2015

78

5. Transitòriament, i mentre no s’iniciï la pertinent tramitació del projecte d’execució o l’expedient d’expropiacions, es poden mantenir les construccions i usos que se situen dins la franja de reserva viària. ARTICLE 153. Protecció d’infraestructures segons legislació sectorial 1. En els plànols d’ordenació es grafien amb una línia discontínua les franges de no edificació dels marges de les infraestructures que es deriven de les determinacions del Reial decret 1211/1990, de 28 de setembre, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’ordenació dels transports terrestres i la Llei 7/1993, de 30 de setembre, de carreteres. Aquests sòls poden ser de domini privat amb els usos que estableixen el Pla d’ordenació urbana municipal, però, ajustant-se sempre a les limitacions que estableix la legislació sectorial abans esmentada. 2. El conjunt de vies que conformen el sistema viari restarà sotmès a la regulació de les zones de domini públic, de servitud i d’afecció, així com a les determinacions relatives a la línia límit d’edificació, segons estableixi en cada cas la legislació sectorial aplicable en matèria de carreteres. ARTICLE 154. Sistema de protecció de sistemes (S) 1. La seva destinació és la de constituir reserves de sòl per a la protecció de les infraestructures. 2. No s’hi pot autoritzar cap edificació que no estigui directament relacionada amb el respectiu sistema que el defineix. 3. Queden definits en els plànols d’ordenació amb la clau S. 4. El paper fonamental del sistema de protecció viària, en el sòl urbà i urbanitzable és fer de corredors verds públics amb les funcions següents: - Reducció de l’impacte sonor i visual de les carreteres vers els nous

creixements, és a dir, crear una barrera visual i acústica. - Connexió dels espais verds del sòl no urbanitzable amb els parcs i jardins

urbans per aconseguir que el verd es converteixi en una xarxa contínua dins tot el terme municipal.

5. Aquests corredors tindran un tractament verd natural, l’estudi del qual s’inclourà en els projectes d’urbanització. 6. No s’admetran aprofitaments privats del subsòl, sòl i volada d’aquests espais. 7. Els nous serveis urbanístics que es requereixin, o la millora dels existents, en forma de corredor de serveis, se situaran preferentment fora de la zona de servitud de la carretera.



CVE-DOGC-A-15273084-2015

79

Secció III Sistema d’espais oberts ARTICLE 155. Disposicions generals 1. El Pla d’ordenació estableix les determinacions dels sistemes d’espais oberts, sens perjudici del seu posterior desenvolupament. Es consideren sistemes d’espais oberts el sistema d’espais lliures i zones verdes (V). 2. S’admet l’ús del subsòl per a la instal·lació de serveis públics, gestionats de manera directa o indirecta. En qualsevol cas, la utilització d’aquest espai ha de quedar protegida amb una estructura preparada per suportar el trànsit i una sobrecàrrega d’ús públic. ARTICLE 156. Sistema d’espais lliures i zones verdes (V) 1. Formen aquest sistema tots els parcs, jardins, places, rambles i tot l’espai lliure verd públic, situat en sòl urbà o urbanitzable. 2. S’ordenen com a sistema d’espais lliures i zones verdes aquells que s’especifiquen en els plànols amb la clau V. Poden estar en sòl urbà o urbanitzable i tant la seva ubicació com els seus límits són normatius. 3. L’ús fonamental dels espais lliures i zones verdes és el lleure, descans i l’esbarjo de la població. Sols s’hi admetran les construccions i instal·lacions que ajudin a aconseguir aquest fi. En qualsevol cas, aquestes no podran ocupar més del 5% de la superfície total de l’espai lliure o zona verda. Temporalment s’hi admet la instal·lació de fires, circs i atraccions que no malmetin els espais enjardinats. 4. El disseny bàsic de las zones verdes seguirà les pautes de xerojardineria o jardineria de baix consum d’aigua següents:

• Respectar l’estructura natural del terreny. • Reduir la superfície ocupada per las zones de consum elevat d’aigua, com

la gespa, en favor de les formacions menys exigents. Normalment aquesta elecció requereix disminuir la superfície dedicada a la gespa i augmentar la d’arbres, arbusts o plantes d’entapissar.

• Seleccionar espècies amb requeriments d’aigua modestos o que, senzillament, no necessiten reg una vegada han arrelat bé.

• Incorporar recobriments de sòl que redueixen les pèrdues d’aigua per evaporació, i que, alhora, produeixen agradables efectes estètics. Es tracta de cobrir algunes superfícies del jardí amb materials com ara pedra, grava, escorça d’arbres, etc.

• Crear zones d’ombra, que redueixen el poder dessecant del sol. • Utilitzar sistemes de reg eficient i distribuir les plantes en grups amb

necessitats de reg similars. En superfícies de més de 1.000 m2 la gespa ocuparà com a màxim del 15% de la superfície. La utilització d’aigua potable per al reg de jardins es limitarà a un màxim de 1.600 m3/ha/any.



CVE-DOGC-A-15273084-2015

80

El sistema de reg s’ha d’adequar a la vegetació. S’utilitzaran aquells que minimitzen el consum d’aigua com la microirrigació, el reg per degoteig, una xarxa d’aspersors regulats per programador horari o detectors d’humitat per controlar la freqüència del reg, sobretot els dies de pluja. Tant com sigui possible, s’ha de regar amb aigua procedent dels captadors d’aigua de pluja o dels sobreeixidors de piscines, convenientment desclorada. El disseny de les noves zones verdes públiques o privades de superfície igual o superior a 400 m2 ha de considerar la possibilitat d’usar aigües pluvials i/o regenerades més que no pas aigua potable, i redactar un programa anual de manteniment que, en tot cas, inclourà sistemes per a l’estalvi d’aigua consistents en: comptador d’aigua específic per a la zona de reg, programadors de reg ajustats a les necessitats hídriques concretes de la plantació, sensors de pluja, d’humitat del sòl i/o de vent, en el cas que aquests factors puguin modificar les necessitats de reg, Detectors de fuites, aspersors de curt abast a les zones de gespa, reg per degoteig a les zones arbustives i arbrades, sistemes de prevenció d’escolament. Les canonades de les instal·lacions de gran consum, les superfícies enjardinades de més de 1.000 m2 o les que utilitzen aigües regenerades per al reg, disposaran de sistemes de control i alarma de fuites.

Secció IV Sistema hidrogràfic i servituds associades ARTICLE 157. Sistema hidrogràfic (HI), servitud de protecció del sistema hidrogràfic i servitud d’àrees inundables. 1. Sistema hidrogràfic (clau HI). Es defineix coincident amb la zona fluvial, que és la part de zona inundable que inclou la llera del riu i les seves riberes i que l’instrument de planificació hidrològica corresponent delimita d’acord amb l’avinguda de període de retorn de 10 anys, tenint en compte els requeriments hidràulics i ambientals (vegetació de ribera, ecosistemes fluvials, etc.) i respectant la seva continuïtat. 2. Servitud de protecció del sistema hidrogràfic. És la servitud d’usos del sòl que afecta la part de la zona inundable que l’instrument de planificació hidrològica corresponent delimita d’acord amb l’avinguda per al període de retorn de 100 anys, tenint en compte els requeriments hidràulics i ambientals i respectant la seva continuïtat (zona de sistema hídric). No s’admet cap nova edificació o construcció ni cap ús o activitat que suposi una modificació sensible del perfil natural del terreny, que pugui representar un obstacle al flux de l’aigua o l’alteració del règim de corrents en cas d’avinguda. Aquesta restricció d’usos també és vàlida per a la part de la zona inundable per episodis extraordinaris en què es produeixi la condició d’inundació greu, motiu pel qual aquests àmbits també són inclosos dins de la servitud de protecció del sistema hidrogràfic. Són usos compatibles en l’àmbit de l’espai afectat per la servitud de protecció del sistema hidrogràfic, els següents:



CVE-DOGC-A-15273084-2015

81

a) Els usos agraris, sense que es pugui admetre cap instal·lació o edificació, no tampoc l’establiment d’hivernacles ni cap tipus de tancament de les parcel·les.

b) Els parcs, espais lliures, zones enjardinades i usos esportius a l’aire lliure, sense edificacions ni construccions de cap mena.

c) Els llacunatges i les estacions de bombament d’aigües residuals o potables. d) L’establiment longitudinal d’infraestructures de comunicació i transport,

sempre que permeti la preservació del règim de corrents. e) La implantació d’infraestructures de serveis i canonades, degudament

soterrades i protegides i sempre que es preservi el règim de corrents i es garanteixi la no afectabilitat a la qualitat de les aigües.

f) Aquells altres usos previstos per la legislació aplicable en matèria de domini públic hidràulic.

3. Servitud d’àrees inundables. És la servitud d’usos del sòl que afecta la part de la zona inundable que l’instrument de planificació hidrològica corresponent delimita a partir de l’avinguda de període de retorn de 500 anys. Amb caràcter general:

a) No s’admeten àrees d’acampada ni serveis de càmping, ni cap tipus d’edificació a l’àmbit de la servitud d’àrees inundables per episodis extraordinaris en què es produeixi la condició d’inundació greu.

b) No s’admeten àrees d’acampada ni serveis de càmping, ni cap tipus d’edificació, amb excepció de les destinades a usos industrials i d’emmagatzematge, a l’àmbit de la servitud d’àrees inundables per episodis extraordinaris en què es produeixi la condició d’inundació moderada.

c) No estan subjectes a limitacions els usos admissibles a l’àmbit de la servitud d’àrees inundables per episodis extraordinaris en què es produeixi la condició d’inundació lleu.

4. Es prohibeixen les obres de canalització dels cursos hídrics, a no ser que estiguin dictaminades per l’Administració competent. En tot cas, es mantindran el domini i l’ús públic dels terrenys superficials del llit anterior a la canalització. 5. Les fonts localitzades en sòl no urbanitzable mantindran una protecció urbanística radial de 50 m. A l’interior del cercle definit no s’admet cap tipus de construcció excepció feta de les obres de millora de l’entorn de la font. 6. En el cas de realitzar-se ponts, passos o obres de fàbrica que es projectin sobre la llera de qualsevol curs d’aigua, el projecte constructiu haurà d’incloure el seu dimensionat per al cabal Q500 (amb les dimensions mínimes establertes al document de “Recomanacions tècniques per al disseny d’infraestructures que interfereixin amb l’espai fluvial” de juny de 2006 de l’Agència Catalana de l’Aigua). Secció V Sistema d’equipaments comunitaris i serveis tècnics ARTICLE 158. Disposicions generals Per la seva finalitat es regulen en aquest capítol els equipaments comunitaris i els espais reservats a instal·lacions de serveis tècnics.



CVE-DOGC-A-15273084-2015

82

ARTICLE 159. Sistema d’equipaments comunitaris (E) 1. Formen el sistema d’equipaments aquelles zones assenyalades pel Pla amb la clau E, ja siguin públics o privats d’interès públic i social. El sistema urbanístic d’equipaments comunitaris comprèn els centres públics, els equipaments de caràcter religiós, cultural, docent, esportiu, sanitari, assistencial, de serveis tècnics i de transport i altres equipaments que siguin d’interès públic o d’interès social. 2. Els sòls destinats a equipament podran ésser expropiats, tanmateix els sòls destinats a equipament que en el moment de l’aprovació d’aquest POUM siguin de domini privat continuaran en règim de propietat privada. Aquests sòls inclouen el subíndex “p” en els plànols d’ordenació. 3. Els possibles usos que es determinen com a sistema d’equipament comunitari són:

- E - Genèric. Sense ús concret assignat. - E3 - Administratiu / proveïment: Administració pública, congressos,

exposicions, serveis de seguretat pública. - E4 - Cultural, social i religiós: cases de cultura, biblioteques, centres

socials, llars d’ancians, centres d’esplai, sales de cinema, sales de teatre, esglésies.

- E5 - Esportiu: instal·lacions i edificacions esportives, d’esbarjo i serveis annexos.

- E6 - Funerari / cementiri. 4. L’edificació s’ajustarà a les necessitats funcionals dels diferents equipaments, al paisatge, a l’organització general del teixit urbà en què se situen, i a les condicions ambientals del lloc. En el cas d’una zona d’equipaments que comparteixi illa amb altres zones les condicions de l’edificació seran les mateixes establertes per a la zona contigua on se situa l’equipament. En el cas que l’equipament sigui partió a dues zones diferents, s’adoptaran les condicions de la zona de major edificabilitat. En el cas que es grafiï l’ordenació en el plànol d’ordenació aquesta prevaldrà sobre el redactat anterior. En el cas d’una zona d’equipaments que constitueixi una illa independent les condicions de l’edificació seran: ordenació per edificació aïllada, una edificabilitat de 1 m²/m² i una altura màxima, llevat de casos excepcionals i concrets, de 9’50 m sobre la cota natural del terreny. 5. Pel que fa exclusivament a l’equipament privat de la casa rectoral, s’admeten, a més dels usos propis de la clau E4, el d’habitatge unifamiliar, terciari (limitat a oficines i serveis, docent, residències de la tercera edat i centres de rehabilitació). ARTICLE 160. Sistema de serveis tècnics i ambientals (T) 1. El sistema de serveis tècnics comprèn els terrenys destinats a la titularitat pública o privada per a la dotació d’infraestructures, encara que siguin gestionats en règim de concessió per empreses privades, d’abastament d’aigües, serveis d’evacuació d’aigües residuals, centrals receptores i distribuïdores d’energia elèctrica i la xarxa d’abastament, centrals de comunicació i de telèfon, parcs



CVE-DOGC-A-15273084-2015

83

mòbils de maquinària, plantes incineradores o abocadors de deixalles i altres possibles serveis de caràcter afí. 2. Els possibles usos que es determinen com a sistema de serveis tècnics i ambientals són:

- T1 - Aigua. - T2 - Energia. - T3 - Depuració. - T4 - Residus. - T5 - Comunicacions. - T6 - De nova creació / Reserves sense ús assignat.

3. Tanmateix, quan el desenvolupament urbanístic municipal exigeixi la instal·lació d’algun dels serveis abans assenyalats i no n’existeixi una reserva específica de sòl en aquest Pla d’ordenació urbanística municipal, es podran situar en sòl no urbanitzable, d’acord amb la tramitació establerta a la Llei d’urbanisme. A les actuacions que es desenvolupin en els àmbits qualificats de serveis tècnics en sòl no urbanitzable, es minimitzarà l’afectació de la vegetació preexistent i dels terrenys de pendent elevat, i es garantirà la seva integració paisatgística, aprofitant, sempre que sigui possible, els camins d’accés i les instal·lacions actuals. 4. Estacions depuradores: tots els sectors de desenvolupament, tant residencials com industrials, han de preveure en els seus corresponents plans parcials i projectes d’urbanització, un sistema separatiu de clavegueram d’aigües pluvials. 5. L’Agència Catalana de l’Aigua tindrà competència per a l’atorgament de les autoritzacions i/o concessions administratives per a l’ús de l’aigua, l’autorització i/o l’informe i la imposició dels límits dels abocaments d’aigües residuals al medi, d’acord amb els procediments administratius establerts al Reglament del domini públic hidràulic, aprovat per Reial decret 849/1986, d’11 d’abril, i la Llei 20/2009, de 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats. 6. Antenes de telecomunicacions (telefonia mòbil, wifi, etc.). Els espais destinats a antenes de comunicació es podran col·locar en la resta de sistemes d’equipaments establerts en el POUM sempre que siguin admesos per la normativa sectorial i altres normes de règim dels béns quan aquests siguin de titularitat pública. Secció VI Sistema d’habitatge dotacional públic ARTICLE 161. Sistema d’habitatge dotacional públic (D) El sistema d’habitatge dotacional públic aplega les actuacions públiques d’habitatge destinades a satisfer els requeriments temporals de col·lectius de persones amb necessitats d’assistència o d’emancipació justificades en polítiques socials prèviament definides, tal com disposa l’article 34.3 de la Llei d’urbanisme així com les disposicions concordants del seu Reglament. Pel que fa a l’edificació s’assimilaran a la regulació que es fa per als equipaments. El Pla no estableix cap reserva concreta per a aquest sistema.



CVE-DOGC-A-15273084-2015

84

CAPÍTOL III REGULACIÓ I DESENVOLUPAMENT DEL SÒL URBÀ Secció I Disposicions generals ARTICLE 162. Definició, categories d’aquesta classe de sòl, i drets i deures dels propietaris 1. Aquest Pla d’ordenació urbanística municipal, classifica com a sòl urbà SU aquell sòl que, de conformitat amb allò que disposa l’article 25 de la Llei d’urbanisme, constitueix aquesta categoria de sòl, ja sigui perquè ha estat sotmès al procés d’integració en el teixit urbà, disposa de tots els serveis urbanístics bàsics, o bé és comprès en àrees consolidades per l’edificació d’almenys dues terceres parts de la seva superfície edificable. També es classifiquen com a sòl urbà aquells sòls que, en execució del planejament urbanístic, assoleixen el grau d’urbanització que aquest determina. El simple fet que un terreny confronti amb carreteres i vies de connexió interlocal i amb vies que delimiten el sòl urbà no comporta que el terreny tingui la condició de sòl urbà. 2. Els propietaris de sòl urbà tenen dret a executar o acabar les obres d’urbanització perquè els terrenys assoleixin la condició de solar, i a edificar els solars resultants, sota les condicions establertes en la Llei d’urbanisme, especialment en el seu article 41, i pel planejament urbanístic. Els propietaris resten subjectes al compliment de les normes sobre rehabilitació urbana establertes pel Pla d’ordenació urbanística municipal per a àmbits determinats. 3. El POUM distingeix dins la classe de sòl urbà dues categories: el sòl urbà consolidat i el sòl urbà no consolidat. 4. A l’efecte del Pla, constitueixen sòl urbà consolidat aquells terrenys que tenen la condició de solar, d’acord amb allò que determina l’article 29 de la Llei d’urbanisme i aquells terrenys en els quals només manca, per assolir la condició de solar, assenyalar les alineacions o les rasants, o bé completar o acabar la urbanització en els termes assenyalats en l’apartat a) de l’article 29 de la Llei d’urbanisme abans esmentat, tant si han estat inclosos amb aquesta finalitat en un polígon d’actuació urbanística o en un pla de millora urbana com si no hi han estat inclosos. 5. Té la condició de sòl urbà no consolidat el sòl urbà restant que no és consolidat. 6. Els propietaris o propietàries de sòl urbà consolidat tenen els drets d’acabar o completar al seu càrrec la urbanització necessària perquè els terrenys assoleixin la condició de solar, prèvia tramitació i aprovació dels instruments de planejament i de gestió corresponents en cas que els terrenys estiguin inclosos a aquest efecte en sectors subjectes a un pla de millora urbana o en un polígon d’actuació urbanística, i d’edificar els solars resultants en els terminis i d’acord amb les determinacions que fixi el present POUM i el planejament de desenvolupament.



CVE-DOGC-A-15273084-2015

85

7. Els propietaris o propietàries de sòl urbà consolidat estan subjectes als deures següents:

a) Costejar i, si escau, executar la urbanització necessària perquè els terrenys assoleixin la condició de solars, prèvia tramitació i aprovació dels instruments de planejament i de gestió corresponents en cas que els terrenys estiguin inclosos a aquest efecte en un polígon d’actuació urbanística.

b) Edificar els solars en les condicions que estableix la Llei d’urbanisme i el planejament urbanístic.

c) Executar en els terminis establerts pel planejament urbanístic la construcció de l’habitatge protegit que eventualment els correspongui.

8. Els propietaris del sòl urbà no consolidat han de cedir a l’Administració actuant, gratuïtament, el sòl corresponent al 10% de l’aprofitament urbanístic dels àmbits d’actuació inclosos en polígons d’actuació urbanística que tinguin per objecte alguna de les finalitats a les quals fa referència l’article 70.2 a) de la Llei d’urbanisme. A aquest efecte s’inclouen en aquestes finalitats:

a) Les actuacions urbanístiques integrades que tenen per objecte completar el teixit urbà en àmbits que en la seva major part no han estat objecte de transformació urbanística.

b) Les actuacions urbanístiques integrades que tenen per objecte la transformació del model urbanístic preexistent. Comporten transformació del model urbanístic preexistent les actuacions que determinen l’establiment d’una nova estructura fonamental de l’àmbit per raó de la creació de nous sistemes, la implantació d’usos principals diferents dels existents, o la substitució de l’edificació existent per l’establiment de nous criteris d’ordenació, però no les actuacions d’abast limitat per a l’ajust, l’ampliació o la millora de la vialitat o dels espais lliures.

c) Les actuacions urbanístiques aïllades que generen un increment de l’aprofitament urbanístic per raó de la transformació dels usos preexistents o de l’augment de l’edificabilitat.

L’Administració actuant ha de fixar l’emplaçament del sòl de cessió amb aprofitament urbanístic en el projecte de reparcel·lació, i pot atendre proporcionalment les diferents qualificacions de zona de l’àmbit d’actuació, per tal d’assegurar la participació de la iniciativa privada en la construcció d’habitatges de protecció pública. La cessió de sòl a la qual es refereix aquest apartat pot ésser substituïda pel seu equivalent en altres terrenys fora del sector o del polígon si es pretén millorar la política d’habitatge o si l’ordenació urbanística dóna lloc a una parcel·la única i indivisible. En aquest darrer cas, la cessió pot ser substituïda també per l’equivalent del seu valor econòmic. En tots els casos, l’equivalent s’ha de destinar a conservar o ampliar el patrimoni públic de sòl. 9. Els deures dels propietaris del sòl urbà no consolidat són, a més dels referits en els apartats precedents, els següents:

a) Repartir equitativament els beneficis i les càrregues derivats del planejament urbanístic.

b) Cedir a l’Ajuntament, de manera obligatòria i gratuïta, tot el sòl reservat pel planejament urbanístic per als sistemes urbanístics locals de titularitat



CVE-DOGC-A-15273084-2015

86

pública inclòs en l’àmbit de desenvolupament en què siguin compresos els terrenys, és a dir, dins del polígon d’actuació urbanística o el sector del pla de millora urbana, que d’acord amb allò que estableixen els articles 34.2 i 36.3 de la Llei d’urbanisme, poden ser discontinus.

c) Cedir a l’Ajuntament de manera obligatòria i gratuïta, el sòl necessari per a l’execució dels sistemes urbanístics generals de titularitat pública que aquest Pla o el planejament inclouen dins de l’àmbit d’actuació corresponent.

d) Costejar, i si escau, executar la urbanització dels sistemes generals i locals inclosos en l’àmbit i de les infraestructures necessàries per al seu funcionament, d’acord amb el que estableixi el planejament, sens perjudici del dret a rescabalar-se de les despeses d’instal·lació de les xarxes d’abastament d’aigua, de subministrament d’energia elèctrica, de distribució de gas, si escau, i d’infraestructura de connexió a les xarxes de telecomunicacions, a càrrec de les empreses subministradores, en la part que, segons la reglamentació específica d’aquests serveis, no hagi d’anar a càrrec dels usuaris.

e) Edificar els solars en els terminis establerts pel planejament urbanístic. f) Executar en els terminis establerts pel planejament urbanístic la construcció

de l’habitatge protegit que eventualment els pertoqui. g) Conservar les obres d’urbanització, agrupats legalment com a junta de

conservació, en els supòsits en què s’hagi assumit voluntàriament aquesta obligació o bé ho imposi justificadament el Pla d’ordenació, vinculant-la objectivament a la manca de consolidació del sòl o a la insuficiència de la urbanització.

h) Els propietaris de sòl urbà no consolidat han de participar en els costos d’implantació de les infraestructures de transport públic, d’acord amb el que estableix la legislació sectorial, en els casos en els quals la promoció urbanística hagi de donar lloc a una actuació la magnitud de la qual obligui a redefinir o ampliar aquestes infraestructures i les seves connexions, com a conseqüència de la mobilitat generada.

10. Els propietaris de sòl urbà no consolidat no inclòs pel planejament general en polígons d’actuació urbanística tenen els deures següents:

a) Cedir gratuïtament a l’ajuntament, de manera prèvia a l’edificació, la part dels terrenys destinada a carrers o qualsevol altre tipus de via del sistema urbanístic de comunicacions, o a les seves ampliacions, sempre que aquesta cessió sigui necessària per tal que la resta del sòl adquireixi la condició de solar i es pugui construir d’acord amb les determinacions del planejament urbanístic general.

b) Costejar i executar la urbanització necessària perquè els terrenys assoleixin la condició de solars.

c) Edificar els solars en els terminis establerts pel planejament urbanístic. d) Executar en els terminis establerts pel planejament urbanístic la construcció

de l’habitatge protegit que eventualment els pertoqui.



CVE-DOGC-A-15273084-2015

87

ARTICLE 163. Determinació i ordenació en el sòl urbà 1. Els límits de SU, zones i sistemes, així com els àmbits de planejament derivat per al posterior desenvolupament del POUM es delimiten en els plànols d'ordenació. Tot junt constitueix l'ordenació detallada d'aquest sòl. 2. Cada zona porta una clau que l’identifica i permet relacionar la seva localització amb les corresponents condicions de parcel·lació, edificació i ús establertes per aquestes Normes urbanístiques. 3. Els terrenys reservats per a sistemes també s’indiquen amb la corresponent clau. 4. Per al desenvolupament de la gestió del POUM, en sòl urbà, es poden delimitar polígons d’actuació urbanística per als quals s’establirà l’ordenació detallada mitjançant la qualificació urbanística dels terrenys, i es determinaran les condicions de gestió i el règim de cessions. ARTICLE 164. Cessions gratuïtes en sòl urbà Les cessions gratuïtes i obligatòries en sòl urbà, ja siguin en àmbits d’actuació urbanística o no, es determinaran en la corresponent regulació i es realitzaran de la forma que disposa la Llei d’urbanisme. Secció II Regulació del sòl urbà ARTICLE 165. Definició de zones 1. Aquest Pla d’ordenació estableix per al sòl urbà les següents zones:

- Nucli antic (clau 1). - Cases aïllades (clau 6). - Industrial (clau 7). - Serveis (clau 8). - Verd privat (clau Vp).

2. Els solars que el planejament derivat destini a la construcció d’habitatge de protecció pública s’identificaran afegint els següents subíndex a la clau principal:

- Hpo, per a habitatge de protecció oficial, de règim general i de règim especial, o de preu concertat.

Pel que fa als terminis per a la construcció dels habitatges de protecció pública, aquests terminis no podran ser superiors a 2 anys per a l’inici de les obres, a comptar des de que la parcel·la tingui la condició de solar, i a 3 anys per a la seva finalització, a comptar de la data d’atorgament de la llicència d’obres. ARTICLE 166. Nucli antic (clau 1) 1. DEFINICIÓ Aquesta zona comprèn el nucli històric de Tavèrnoles, organitzat bàsicament a l’entorn de l’església de Sant Esteve i que conserva avui una estructura urbana i



CVE-DOGC-A-15273084-2015

88

edificatòria antiga que convé mantenir pel seu valor patrimonial i històric. L’objectiu bàsic per a aquesta zona és el de preservació i protecció del seu caràcter, tant pel que fa referència a l’espai construït com a l’espai lliure privat. Aquestes Normes regulen les obres de substitució o de complementació de les edificacions existents i les obres de conservació i millora de l’edificació. Regulen també les obres de nova edificació en aquells solars lliures que encara puguin existir. Protecció del patrimoni construït. a) Obligacions dels i de les particulars:

Els propietaris o propietàries de béns immobles emplaçats en aquesta zona estan obligats al seu manteniment en bones condicions de seguretat, higiene i ornat públics. De manera molt especial, estan obligats a respectar i protegir els edificis, les construccions i els elements d’especial interès o valor arquitectònic i artístic, d’acord amb les determinacions incloses al Catàleg de Béns a protegir del Pla d’ordenació. L’Ajuntament podrà, si ho creu oportú i necessari, redactar el corresponent Padró municipal de façanes i/o elements del nucli antic en mal estat. Les façanes incloses (obligades a l’execució de les obres de restauració necessàries per garantir el manteniment dels elements o edificis) quedarien vinculades per uns terminis d’execució. El no compliment comportarà la sanció corresponent i eventualment l’actuació subsidiària de l’Ajuntament.

2. CONDICIONS DE PARCEL·LACIÓ - Front mínim de parcel·la: 6 metres. A més a més es determina el següent:

a) A les parcel·les amb façana igual o inferior als 6 metres, només s’hi admet un habitatge unifamiliar.

b) No s’admet la subdivisió de la parcel·la en el supòsit de substitució de l’edificació existent.

c) S’admet l’agrupació de parcel·les sempre que les façanes a la via pública i a l’interior de la parcel·la mantinguin la modulació vertical de la parcel·lació original.

3. CONDICIONS DE L’EDIFICACIÓ - Tipus d’ordenació: edificació en alineació de vial.

• És obligatori que els edificis s’ajustin a les actuals alineacions del carrer, definides en els plànols d’ordenació a escala 1/1.000.

- Emplaçament de les edificacions: • El plànol d’ordenació del nucli antic a escala 1/1.000, dibuixa en planta la

forma dels edificis existents i la possibilitat que tenen d’ampliació o nova construcció, limitada al gàlib o àrea en planta que s’hi defineix, anotant en aquests darrers casos, el nombre màxim de plantes que s’hi permeten. En cas de substitució de l’edificació, el nou edifici s’haurà d’emplaçar en idèntica forma en planta que l’edifici enderrocat, amb possibilitat d’ampliar-lo si el plànol d’ordenació ho permet, amb el nombre màxim de plantes que s’hi indica, i diferenciant compositivament les façanes de la part de nova ocupació amb les de la resta de l’edifici.

• La part de parcel·la no ocupada per l’edificació es destinarà a jardí privat, permetent-s’hi la ubicació d’elements de protecció tals com pèrgoles lleugeres i marquesines, amb una ocupació màxima de 15 m² i una altura



CVE-DOGC-A-15273084-2015

89

màxima de 2,50 metres, i sempre que estiguin integrades amb l’entorn i separades com a mínim dos metres de les partions. Es permet també al jardí la construcció de piscines d’ús particular, separades com a mínim un metre de les partions.

- Edificabilitat màxima: • L’índex resultant de l’aplicació de les condicions d’ordenació de la zona

establertes per aquestes normes i pels plànols d’ordenació. En aquest cas, serà el gàlib màxim edificatori multiplicat per 2, resultant de l’aplicació del nombre de plantes corresponent a PB+1PP.

- Nombre màxim d’habitatges: • Per a aquesta clau, el nombre màxim d’habitatges serà el que resulti de

dividir l’edificabilitat màxima pel factor de 120 m2. - Nombre màxim de plantes:

• Es fixa en: - En els edificis existents: el nombre de plantes existents. - En les ampliacions o noves construccions permeses: segons indica el

plànol d’ordenació del nucli antic a escala 1/1000. - En cas de substitució de l’edificació: el nombre de plantes

preexistents i enderrocades. - Altura reguladora:

• Es fixa en: - En els edificis existents: l’altura existent. - En les ampliacions o noves construccions permeses: 6,70 m (PB+

1PP). - En cas de substitució de l’edificació: la mateixa altura que

l’enderrocada. • En cap cas no s’admet la divisió de la planta baixa en semisoterrani i

entresolat. • En el cas de les edificacions reculades de l’alineació de vial, situades

entre el carrer del Call i el camí que limita amb el sòl no urbanitzable, el punt a partir del qual es prendrà l’altura reguladora és el paviment de la planta baixa, tal i com es defineix en les Normes aplicables al tipus d’ordenació de l’edificació aïllada.

- Coberta: serà inclinada i a dues aigües, amb un pendent màxim del 32%. Les cobertes es revestiran amb teula vella o de color vermell. Es prohibeixen les llucanes. No es permeten les terrasses integrades a les vessants de la coberta, en obres de substitució, conservació o millora de l’edificació existent. Només es permeten aquestes terrasses, que quedaran reculades respecte de les façanes, en edificacions d’obra nova, justificant un impacte visual i formal nul sobre el nucli històric.

No s’admet la coberta plana. Per a l’arrencada de la coberta és obligada la formalització del ràfec, el qual no sobrepassarà en més de 60 cm el pla de façana.

- Sotacoberta: l’espai interior sota coberta pot destinar-se a l’ampliació del programa de l’habitatge del pis inferior. No podrà constituir-se com a entitat independent.

- Balcons a la façana del carrer.



CVE-DOGC-A-15273084-2015

90

• En aquesta zona només es permeten balcons totalment oberts a la façana del carrer, sempre que l’amplada d’aquest sigui igual o superior a 4,5 metres.

• La longitud total del balcó o balcons no excedirà el 50% de la longitud de la façana, per a cada planta.

• Vol màxim: no superior a 40 cm. • El seu cantell no serà superior als 15 cm. • El balcó haurà de respectar una altura lliure mínima de 3 metres amb la

rasant del carrer. • Pla límit lateral de vol: el balcó se situarà com a mínim a 1 m de la

mitgera. • Quan els balcons no envaeixin el vial públic, la seva superfície serà

tinguda en compte a efectes del càlcul de l’edificabilitat. - Elements sortints. Es permeten elements sortints fixes i mòbils, tals com

motllures i porticons, propis de l’arquitectura tradicional, amb un vol màxim de 15 cm, sempre que no dificultin la circulació dels vianants per les voreres.

4. CONDICIONS ESTÈTIQUES - Composició de façanes: Han de mantenir les normes compositives i estètiques de les edificacions veïnes i el caràcter pla de les façanes. En els projectes tant de rehabilitació com d’obra nova, les façanes es presentaran acompanyades de les veïnes a fi i efecte de garantir la seva integració en el conjunt urbà.

- Acabat i cromatisme de façana: Les façanes es realitzaran amb materials que no desvirtuïn el caràcter del nucli antic i els seus valors tradicionals. En aquest sentit el principal material a utilitzar per a la construcció de totes les façanes exteriors i interiors serà la pedra pròpia de la zona disposada a la manera tradicional. Es prohibeixen en general tots aquells elements que no formen part de l’arquitectura pròpia del nucli antic tals com les gelosies de ceràmica i/o vidre, l’obra vista, les parets de vidre i els aplacats de plàstic o de metall, etc. Es respectaran les condicions de textura mate, tons terrosos i intensitat clara. Els paraments hauran de quedar lliures d’instal·lacions tècniques i antenes i altres elements que distorsionin el paisatge urbà.

- Mitgeres: Les parets mitgeres que quedin vistes han de ser tractades amb els mateixos materials, textures i colors que les façanes principals.

- Obertures: Les obertures tindran proporcions verticals tot dominant en qualsevol cas els paraments plens sobre els buits. La separació a partió en plantes pis serà mínim d’un metre. Els forats seran sempre de formes ortogonals deixant la possibilitat de trencar l’ortogonalitat en les obertures de la darrera planta que estiguin immediatament sota ràfecs inclinats, sempre que segueixin la mateixa inclinació de les cobertes i a les plantes baixes per formació de portalades.

- Fusteria, baranes i manyeria: Tota la fusteria, baranes i manyeria exterior dels edificis serà de fusta, ferro o alumini, de tonalitats fosques.



CVE-DOGC-A-15273084-2015

91

Als cossos sortints queden prohibides les baranes de balustres, les opaques i les d’obra a base gelosia de ceràmica i/o vidre, i en general es prohibeixen totes aquelles baranes o elements que no estiguin integrats amb l’entorn. Les baranes sols es podran fer de ferro amb barrots, preferentment verticals.

- Elements de coberta: Sobre la coberta no s’admetran altres elements que les xemeneies i fumeres. Sota d’aquesta s’hauran d’englobar les caixes d’escala, l’aire condicionat, les antenes parabòliques i altres elements i/o aparells similars que puguin distorsionar la imatge tradicional del conjunt del nucli. Les noves xemeneies es faran d’obra arrebossada i pintada de color adequat amb l’entorn, o de pedra vista.

- Canaleres i baixants: Les canaleres podran quedar dins de la cornisa o bé penjades i seran metàl·liques tals com de coure, alumini o xapa, de color adequat amb l’entorn, o de ceràmica. Es prohibeixen explícitament les canaleres i baixants de fibrociment o de materials plàstics no adequats amb l’entorn. En el nivell de les plantes pis els baixants podran anar vistos per davant de la façana. En el nivell de planta baixa, els baixants no podran anar vistos i tampoc podran envair el vial.

5. CONDICIONS D’ÚS Usos admesos: Ús d' habitatge:

Habitatge unifamiliar. Habitatge plurifamiliar.

Ús d’aparcament-estacionament (és obligat dotar els edificis nous o objecte de rehabilitació integral amb una plaça d’aparcament per cada habitatge). Les places podran ser en el mateix edifici o estar a l’aire lliure en la mateixa parcel·la o estar situades en un altre edifici pròxim. L’ajuntament podrà exonerar d’aquesta obligació, bé per raó de l’amplada del carrer, bé perquè la dimensió de la parcel·la ho impossibilita tècnicament o bé per tractar-se d’una finca inclosa en el Catàleg de béns a protegir del municipi.

Ús terciari: Comercial. Restauració. Hoteler. Oficines i serveis. Docent.

Ús serveis tècnics, limitat als serveis tècnics i mediambientals. Ús industrial: Indústria-taller en planta baixa, amb un màxim de 150 m². Magatzem en planta baixa, amb un màxim de 150 m². Ús d’equipaments comunitaris.

Docent. Sanitarioassistencial. Administratiu. Cultural i social.



CVE-DOGC-A-15273084-2015

92

5. ESPAI NO EDIFICAT Els espais lliures d’edificació mantindran, en la mesura del possible, la vegetació arbòria autòctona preexistent, llevat que es justifiqui el contrari per raons de prevenció de riscos o fitosanitàries. ARTICLE 167. Cases aïllades (clau 6) TIPUS D’ORDENACIÓ: EDIFICACIÓ AÏLLADA 1. DEFINICIÓ Aquesta zona comprèn diversos sectors d’habitatges unifamiliars aïllats i per tant separats amb caràcter general de les partions i del carrer. Es distingeixen cinc subzones, segons les condicions de parcel·lació i edificació: Subzona 6a: Habitatge aïllat nucli Tavèrnoles. Subzona 6b: Habitatge aïllat nucli el Roquet. Subzona 6c: Habitatge aïllat especial can Món/can Casanoves. Subzona 6d: Habitatge aïllat nucli Fussimanya. Subzona 6e: Habitatge aïllat existent nucli Fussimanya. 2. CONDICIONS DE PARCEL·LACIÓ Paràmetres específics de les subzones: - Subzona 6a Front mínim: l’existent, o 16 m en cas de nova parcel·lació. Parcel·la mínima: l’existent, o 450 m2 en cas de nova parcel·lació. - Subzona 6b Front mínim: l’existent, o 16 m en cas de nova parcel·lació. Parcel·la mínima: l’existent, o 500 m2 en cas de nova parcel·lació. - Subzona 6c Front mínim: l’existent, o 20 m. en cas de nova parcel·lació. Parcel·la mínima: l’existent, o 500 m2 en cas de nova parcel·lació. - Subzona 6d Front mínim: l’existent o el grafiat en el plànol d’ordenació. Parcel·la mínima: l’existent o la grafiada en el plànol d’ordenació. - Subzona 6e Front mínim: l’existent. Parcel·la mínima: l’existent. No s’admet nova parcel·lació. 3. CONDICIONS DE L’EDIFICACIÓ Paràmetres comuns a les subzones 6a, 6b, 6c, 6d i 6e: - Tipus d’ordenació:

• Correspon al d’edificació aïllada. - Nombre màxim de plantes:

• Es fixa en planta baixa i una planta pis. - Altura màxima:

• Es fixa en 7,00 m (PB + 1PP). - Parcel·les amb superfície inferior a la mínima:

• A les subzones 6a i 6b, quan la superfície de la parcel·la no arribi als mínims establerts en aquest article, i sempre que consti inscrita en el Registre de la Propietat amb data anterior a la d’aprovació inicial de les Normes de Tavèrnoles any 1977, s’hi podrà construir, sempre que l’edifici



CVE-DOGC-A-15273084-2015

93

disminueixi el seu aprofitament (ocupació en planta i sostre edificable) en la mateixa proporció que la superfície de la parcel·la en relació a les condicions del present Pla d’ordenació.

Paràmetres específics de les subzones: - Subzona 6a Edificabilitat neta: 0,40 m2s/m2s. Ocupació màxima: 40%. Separació a límits (front-lateral-fons): 3-2-2 amb caràcter

general, prevalent les separacions indicades en el plànol d’ordenació a E 1/1000. En l’illa compresa entre el carrer Montseny i el carrer del Mig serà de 3-3-3.

- Subzona 6b Edificabilitat neta: 0,40 m2s/m2s. Ocupació màxima: 30%.

Separació a límits (front-lateral-fons): 3-3-3 amb caràcter general, prevalent les separacions indicades en el plànol d’ordenació a E 1/1000.

Per raons de l’orografia del terreny i de la transició paisatgística necessària entre el sòl urbà i el sòl no urbanitzable, no es permet l’edificació a la part posterior de les parcel·les del costat de llevant del carrer del Pirineu. El plànol d’ordenació a escala 1/1000 indica la part d’aquestes parcel·les que admet la implantació de les edificacions i la part que no l’admet. Per al còmput de l’edificabilitat neta, l’ocupació màxima i la separació a límits, només es tindrà en compte la part de la parcel·la susceptible d’acollir les edificacions. La part posterior d’aquestes parcel·les no es podrà dividir de la part amb façana al carrer del Pirineu, i es podrà utilitzar únicament com a jardí.

- Subzona 6c Edificabilitat neta: 0,40 m2s/m2s. Ocupació màxima: 30%. Separació a límits (front-lateral-fons): 0-3-3 amb caràcter

general, prevalent les separacions indicades en el plànol d’ordenació a E 1/1000.

- Subzona 6d Edificabilitat neta: 0,40 m2s/m2s, amb un màxim de 350 m² de sostre construït. Ocupació màxima: 30%. Separació a límits (front-lateral-fons): 3-3-3. - Subzona 6e Edificabilitat neta: S’admeten ampliacions de l’edificabilitat actual fins a un màxim de 0,40 m2s/m2s, i limitat a 350 m² de sostre construït. Ocupació màxima: S’admeten ampliacions de l’ocupació actual fins a un màxim del 30% de la superfície de la parcel·la. Separació a límits (front-lateral-fons): 3-3-3 per a les

ampliacions. 4. MESURES PER A L’ESTALVI D’AIGUA



CVE-DOGC-A-15273084-2015

94

Atès que aquest model d’edificació és molt dispers i envoltat de jardí, per a les noves construccions caldrà preveure un dipòsit de recollida de les aigües pluvials soterrat –sempre que tècnicament sigui possible-, les quals s’utilitzaran per al reg del jardí. La capacitat del dipòsit s’estableix en 1 m3 per cada 17 m2 de coberta, més 2 m3 per cada 100 m2 de jardí, amb un mínim de 20 m3 i un màxim de 50 m3

de capacitat del dipòsit. 5. CONDICIONS D’ÚS Paràmetres comuns a les subzones 6a, 6b, 6c, 6d i 6e: Usos admesos: Ús d' habitatge:

Habitatge unifamiliar. Són prohibits els usos d’habitatge plurifamiliar.

Ús d’aparcament-estacionament. S’estableix la següent reserva mínima d’aparcament dins la parcel·la per als habitatges de nova construcció o de substitució d’aquells edificis existents a la data d’aprovació inicial del POUM: • Turismes (dimensions mínimes 4,75 m x 2,40 m): 1 plaça/100 m2 de

sostre o fracció. • Motocicletes (dimensions mínimes 2,20 m x 1,00 m): 1 plaça/200 m2 de

sostre o fracció. • Bicicletes: 2 places/100 m2 de sostre o fracció.

Ús terciari: Comercial, limitat a una superfície de 150 m2. Oficines i serveis, limitat per a superfícies inferiors a 150 m2. Habitatges d’ús turístic.

Paràmetres específics de les subzones 6a, 6b, 6c: A més dels usos anteriors, s’admet: Ús terciari:

Hoteler. Restauració.

Ús serveis tècnics, limitat als serveis tècnics i mediambientals. Ús industrial:

Indústria-taller, amb un màxim de 150 m². Magatzems, amb un màxim de 150 m².

Paràmetres específics de la subzona 6e: S’admet la divisió horitzontal en cas que sigui necessari per garantir els drets de pas i accessos a altres habitatges existents. El projecte de reparcel·lació en justificarà la seva admissió, concretant els casos possibles. 6. TANQUES A VIA PÚBLICA Per a la realització de les tanques de la parcel·la, se seguiran els següents criteris: seran massisses fins a una altura de 0,90 m, i de material translúcid, vegetal o reixat fins a una altura d’1,80 m. La part massissa serà de pedra pròpia de la zona. 7. ESPAI NO EDIFICAT Els espais lliures d’edificació mantindran, en la mesura del possible, la vegetació arbòria autòctona preexistent, llevat que es justifiqui el contrari per raons de prevenció de riscos o fitosanitàries.



CVE-DOGC-A-15273084-2015

95

ARTICLE 168. Industrial (clau 7) TIPUS D’ORDENACIÓ: EDIFICACIÓ ALINEADA A VIAL 1. DEFINICIÓ Aquesta zona comprèn una única parcel·la destinada a usos industrials, en l’actual sala de desfer i preparació d’embotits de Fussimanya. 2. CONDICIONS DE PARCEL·LACIÓ.

• Front mínim: l’existent. • Parcel·la mínima: l’existent.

3. CONDICIONS DE L’EDIFICACIÓ - Tipus d’ordenació:

• Correspon al d’edificació aïllada. - Nombre màxim de plantes:

• Es fixa en planta baixa i una planta pis. - Altura reguladora:

• Es fixa en 8,00 m (PB + 1PP). Per sobre d’aquesta només es permet que sobresurtin els elements tècnics propis del procés productiu.

- Edificabilitat neta: • S’admeten ampliacions de, com a màxim, un 25% del sostre edificat

actual. - Ocupació màxima:

• S’admeten ampliacions de, com a màxim, un 25% de l’ocupació actual. 4. CONDICIONS D’ÚS Usos admesos: Ús Industrial:

del sector agroalimentari que dóna compliment a la Llei 20/2009 de 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats, o legislació que sigui vigent.

Ús d’aparcament-estacionament. S’estableix la següent reserva mínima d’aparcament dins la parcel·la per a les noves construccions o de substitució d’aquells edificis existents a la data d’aprovació inicial del POUM: • Bicicletes: 1 plaça/100 m2 de sostre o fracció. • Turismes: 1 plaça/200 m2 de sostre o fracció.

Ús terciari: Comercial vinculat a l’activitat industrial. Establiments comercials singulars (ECS): els establiments de venda a l'engròs, els establiments dedicats essencialment a la venda d'automoció i carburants, d'embarcacions i altres vehicles, de maquinària, de materials per a la construcció i articles de sanejament, de pirotècnia, i els centres de jardineria i els vivers. Oficines i serveis vinculats a l’activitat industrial.

5. ESPAI NO EDIFICAT Els espais lliures d’edificació mantindran, en la mesura del possible, la vegetació arbòria autòctona preexistent, llevat que es justifiqui el contrari per raons de prevenció de riscos o fitosanitàries.



CVE-DOGC-A-15273084-2015

96

6. RESTRICCIONS EN RELACIÓ A UBICACIONS NO PERMESES DE SECTORS D’INCENDIS Es tindran en compte les restriccions per a edificacions d’ús industrial i d’emmagatzematge, en relació a ubicacions no permeses de sectors d’incendis amb activitats industrials i d’emmagatzematge, que determina l’apartat 1 de l’annex II del Reglament de seguretat contra incendis en els establiments industrials, aprovat pel Reial decret 2267/2004, de 3 de desembre. ARTICLE 169. Serveis (clau 8) TIPUS D’ORDENACIÓ: EDIFICACIÓ AÏLLADA 1. DEFINICIÓ Aquesta zona comprèn parcel·les o àrees urbanes destinades a activitats diferents de les industrials i residencials amb predomini d’un ús concret de residencial temporal (hoteler) o terciari (bàsicament de restauració). Es distingeixen tres subzones, segons les condicions de parcel·lació, de l’edificació i d’ús: Subzona 8a: Hoteler (residencial temporal). (nou emplaçament Fussimanya) Subzona 8b: Restauració i serveis (terciari). (can Janot - el roquet) Subzona 8c: Restauració i serveis (terciari). (rest. Fussimanya) 2. CONDICIONS DE PARCEL·LACIÓ. Paràmetres específics de les subzones: - Subzona 8a Front mínim: el grafiat en el plànol d’ordenació.

Parcel·la mínima: parcel·la única i indivisible, grafiada en el plànol d’ordenació. No s’admet nova parcel·lació.

- Subzona 8b Front mínim: 25 m Parcel·la mínima: 500 m2

- Subzona 8c Front mínim: l’existent. Parcel·la mínima: la grafiada en el plànol d’ordenació.

3. CONDICIONS DE L’EDIFICACIÓ Paràmetres comuns a les subzones 8a, 8b i 8c: - Tipus d’ordenació:

• Correspon al d’edificació aïllada. Paràmetres específics de les subzones: - Subzona 8a Nombre de plantes

i altura màxima: PB + 1 (planta baixa i planta pis) 7,50 m.

Edificabilitat neta màxima: limitada a una edificabilitat total de 1.200 m².

Ocupació màxima: 25% Separació a límits: (front-lateral-fons): 3-3-3.

- Subzona 8b Nombre de plantes i altura màxima: PB + 2 (planta baixa i dues

plantes pis) 9,50 m. Edificabilitat neta màxima: 0,60 m2/m2s Ocupació màxima: 60%



CVE-DOGC-A-15273084-2015

97

Separació a límits: A tots els límits: 6 m amb caràcter general, prevalent les separacions indicades en el plànol d’ordenació a E 1/1000. Es respectaran les alineacions actuals.

Es preveurà, dins de la parcel·la i com a norma general, una plaça d’aparcament per cada 150 m² de superfície comercial dedicada a l’activitat.

Composició estètica: serà imprescindible la uniformitat en el tractament de l’edifici.

- Subzona 8c Nombre de plantes i altura màxima: PB + 1 (planta baixa i planta pis)

7,50 m. Edificabilitat neta màxima: S’admeten ampliacions de, com

a màxim, un 25% del sostre edificat actual.

Ocupació màxima: S’admeten ampliacions de, com a màxim, un 25% de l’ocupació actual.

Separació a límits: (front-lateral-fons): 0-3-3. 4. CONDICIONS D’ÚS Paràmetres específics de les subzones: - Subzona 8a: Usos admesos: Ús d’aparcament-estacionament. S’estableix la següent reserva mínima

d’aparcament dins la parcel·la per a les noves construccions o de substitució d’aquells edificis existents a la data d’aprovació inicial del POUM: • Bicicletes: 1 plaça/100 m2 de sostre o fracció. • Turismes: 1 plaça/200 m2 de sostre o fracció.

Ús terciari, Hoteler. Restauració vinculada a l’ús hoteler.

Activitats d’educació en el lleure. Casa de colònies. - Subzona 8b: Usos admesos: Ús d’aparcament-estacionament. S’estableix la següent reserva mínima


Ús terciari: Comercial.



CVE-DOGC-A-15273084-2015

98

Establiments comercials singulars (ECS): els establiments de venda a l'engròs, els establiments dedicats essencialment a la venda d'automoció i carburants, d'embarcacions i altres vehicles, de maquinària, de materials per a la construcció i articles de sanejament, de pirotècnia, i els centres de jardineria i els vivers. Oficines i serveis. Hoteler. Restauració. Recreatiu.

Ús d’equipament comunitari, limitat a l’ús esportiu, en l’àmbit de la piscina del Roquet. - Subzona 8c: Usos admesos: Ús d’aparcament-estacionament. S’estableix la següent reserva mínima


Ús terciari, Restauració.

5. TANQUES Per a la realització de les tanques de la parcel·la, se seguiran els següents criteris: seran massisses fins a una altura d’1,00 m, podent ser d’altura superior, construint aquesta part amb material translúcid, vegetal o reixat fins a una altura d’1,80 m. La part massissa serà de pedra pròpia de la zona. 6. ESPAI NO EDIFICAT Els espais lliures d’edificació mantindran, en la mesura del possible, la vegetació arbòria autòctona preexistent, llevat que es justifiqui el contrari per raons de prevenció de riscos o fitosanitàries. ARTICLE 170. Verd privat (clau Vp) 1. DEFINICIÓ Aquesta zona comprèn els sòls destinats bàsicament a jardins, al servei d’altres zones o subzones amb aprofitament privat i vinculats als usos d’aquestes. 2. CONDICIONS D’ORDENACIÓ I EDIFICACIÓ. En aquesta zona no es permeten edificacions en superfície. Amb caràcter general, en aquesta zona el tractament de la superfície es disposarà de forma enjardinada o pavimentada, en coherència amb l’entorn en la qual s’emplaci i mantindran, en la mesura del possible, la vegetació arbòria autòctona preexistent, llevat que es justifiqui el contrari per raons de prevenció de riscos o fitosanitàries. No es permeten parcel·lacions independents en aquesta zona. La titularitat de les àrees de sòl qualificat com a Verd privat ha d’abastar, en una mateixa finca, altres sòls sobre els quals s’apliqui una qualificació de zona prevista pel planejament, en els quals es concentrarà l’aprofitament del conjunt.



CVE-DOGC-A-15273084-2015

99

En aquesta zona es permet l’aprofitament en planta soterrani, en el 100% de la seva superfície, sempre que l’accés a aquest soterrani es realitzi des d’altres sòls amb diferent qualificació zonal. Secció III Àmbits de desenvolupament i execució en sòl urbà ARTICLE 171. Polígons d’actuació urbanística en sòl urbà no consolidat 1. Aquest Pla d’ordenació estableix un únic polígon d’actuació urbanística: PAU-1 Fussimanya. 2. Les determinacions d’aquest polígon d’actuació s’estableixen en l’article següent. ARTICLE 172. PAU-1 Polígon d’actuació urbanística Fussimanya 1. ÀMBIT Àmbit configurat per les parcel·les residencials construïdes majoritàriament al llarg dels anys 70, a banda i banda de la carretera de Fussimanya, i els seus entorns actualment sense edificar. 2. OBJECTIUS Reconèixer les actuals edificacions de caràcter residencial implantades majoritàriament al llarg dels anys 70. Admetre noves construccions en els espais buits entre edificacions existents, com a nova ubicació de parcel·les disperses en el territori, i d'acord al Conveni formalitzat entre l'Ajuntament de Tavèrnoles i els propietaris de l'àmbit. Finalitzar el procés urbanitzador de tot l'àmbit, en molts llocs precari i inclús inexistent. 3. DADES URBANÍSTIQUES Superfície de l’àmbit 209.832 m² Edificabilitat bruta màxima 0,1574 m²sostre/m²sòl Sostre màxim edificable 33.031 m² Clau 6d 13.650 m² Clau 6e 17.150 m² Clau 7 437 m² Clau 8a 1.200 m² Clau 8c 594 m² Densitat bruta total 4,2 hab/ha Nombre màxim d’habitatges 88 unitats (49 existents + 39 de nova creació) Sistema d’actuació Reparcel·lació per compensació bàsica DISTRIBUCIÓ DEL SÒL Sòl públic 51.478 m² 24,53% Vials 35.379 m² 16,86% Zones verdes 14.723 m² 7,02%



CVE-DOGC-A-15273084-2015

100

(en terrenys amb pendent superior al 20%) Serveis tècnics 1.376 m² 0,65% Sòl privat 158.354 m² 75,47% Clau 6d 46.319 m² 22,08% Clau 6e 91.052 m² 43,39% Verd privat 9.783 m² 4,66% Clau 7 2.196 m² 1,05% Clau 8a 7.234 m² 3,45% Clau 8c 1.770 m² 0,84% 4. ALTRES Se cedirà el 10% de l'aprofitament urbanístic segons les disposicions de l'article 43 de la Llei d'urbanisme i concordants del seu Reglament, el qual serà concretat en el futur projecte de reparcel·lació, i que es correspondrà amb el 10% del sostre admès com a nova implantació. S’ampliarà l’actual EDAR de manera que es garanteixi un cabal mínim de 70 m3 al dia. El projecte d’urbanització haurà de disposar de l’informe favorable de l’Agència Catalana de l’Aigua. El sector es farà càrrec de les obres que siguin necessàries per a l’ampliació, millora i adaptació de la xarxa municipal d’abastament, si escau. Mesures preventives de caire geològic: - Es prendran les mesures adequades durant o posteriorment a l’execució

d’excavacions o talussos antròpics per evitar el desenvolupament d’inestabilitats.

- S’evitarà, en la mesura del possible, edificar en les vores d’escarpaments i talussos, recomanant deixar una distància prudencial entre l’escarpament i les bases de les edificacions.

- S’evitaran, en la mesura del possible, fonamentacions en terraplens o rebliments antròpics, per evitar provocar assentaments diferencials.

Mesures preventives i correctores de caire mediambiental: - Xarxa de clavegueram separativa en la urbanització. La connexió a l’actual

EDAR de Fussimanya haurà d’estar autoritzada pel Consell Comarcal. - La xarxa d’aigües pluvials haurà d’incorporar les obres i instal·lacions que

permetin retenir i evacuar adequadament cap a l’estació depuradora d’aigües residuals urbanes, les primeres aigües d’escorrentia de la xarxa de sanejament amb elevades concentracions de contaminants.

- Es donarà compliment a les disposicions vigents que es derivin de l’aplicació de la Directiva marc d’aigües, i, en particular, al Pla de gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya (Decret 188/2010, de 23 de novembre).

- L’ocupació i edificabilitat de la parcel·la es fixarà d’acord el fixat en l’article 137 de les Normes urbanístiques ‘Adaptació topogràfica’, el qual estableix una reducció d’aquests paràmetres en funció del pendent mitjà de la parcel·la.

- Es prohibeix l’edificació en zones sensibles del territori (careners). - Per a les noves edificacions, s’adoptaran criteris d’integració paisatgística per

tal que les textures, colors, i materials no generin impactes innecessaris.



CVE-DOGC-A-15273084-2015

101

- Es garantirà la no afectació al torrent de Fussimanya, per tal de preservar la seva possible funció connectora. En aquest sentit, es donarà compliment estricte de les mesures a adoptar que estableixi l’Agència Catalana de l’Aigua.

- Es preservarà, en la mesura del possible, la vegetació existent en l’interior de la parcel·la, tot identificant els exemplars arboris més representatius de roures i alzines.

- Serà indispensable la neteja del sotabosc, per tal de minimitzar els efectes de possibles incendis forestals.

- Els espais lliures de parcel·la de les claus 6 disposaran, com a màxim, del 50% de la seva superfície acabat amb paviment impermeable, per tal d’afectar mínimament amb la permeabilitat del terreny.

- L’enllumenat públic de l’àmbit es limitarà al mínim de zones imprescindibles que requereixin d’il·luminació. Els bàculs a emprar tindran una altura màxima de 4 metres.

- Obligat compliment del Codi tècnic de l’edificació i del Decret d’ecoeficiència en les noves edificacions.

- Utilització de sistemes de reg eficients i plantes de baix consum d’aigua en la urbanització de zones verdes.

- Regulació de l’aprofitament de les aigües de la pluja pel reg de jardins públics. - Situació de nous contenidors amb facilitat d’accés per a una correcta gestió

dels residus. Projectes d’urbanització: - Es justificarà la disposició dels hidrants d’incendi suficients, i d’una xarxa

d’abastament d’aigua contra incendis que garanteixi els requeriments establerts en els articles 1, 2, 3 i 4 de l’annex del Decret 241/1994, de 26 de juliol, sobre condicionants urbanístics i de protecció contra incendis en els edificis.

- Es procurarà, en la mesura del possible, que es puguin mantenir les condicions d’entorn i accessibilitat per a la intervenció dels bombers definides en els articles 6, 7 i 11 de l’annex del Decret 241/1994, de 26 de juliol, sobre condicionants urbanístics i de protecció contra incendis en els edificis, que regulen les condicions de via pública, via pública apta per a autoescales de bombers i nombre de façanes d’accés, respectivament.

- El projecte d’urbanització contemplarà l’ús de paviments tous i drenants per als seus vials.

- Inclouran l'obligació, per part del promotor, del compliment de la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra contaminació acústica i de la Llei 6/2001, de 31 de maig, d'ordenació ambiental d'enllumenat per a la protecció del medi nocturn.

- Compliment de l’Ordre VIV/561/2010: document tècnic de condicions d’accessibilitat als espais públics urbanitzats i de l’article 6 del Decret 344/2006 de 19 de setembre, de regulació dels estudis d’avaluació de la mobilitat generada.

- Es realitzarà un estudi d’estabilitat del vessant previ a la implantació d’edificacions o altres estructures vulnerables si aquestes afecten els terrenys inclosos en l’àmbit de perillositat natural mitjana enfront despreniments.



CVE-DOGC-A-15273084-2015

102

CAPÍTOL IV REGULACIÓ DEL SÒL URBANITZABLE Secció I Disposicions Generals ARTICLE 173. Definició i objectius 1. Aquest tipus de sòl està integrat pels terrenys que, per la seva situació, característiques físiques i situació urbanística, són indispensables per al creixement del municipi dins dels criteris per a una ordenació sostenible del territori. 2. Per les característiques del sòl urbanitzable de Tavèrnoles es preveu:

- Sòl urbanitzable delimitat (2 sectors). - Sòl urbanitzable no delimitat (1 sector).

ARTICLE 174. Desenvolupament i normativa aplicable 1. El desenvolupament del sòl urbanitzable es porta a terme mitjançant plans parcials urbanístics per a cadascun dels sectors delimitats, els quals contenen les determinacions i la documentació que especifiquen els articles 65 i 66 de la Llei d’urbanisme. 2. El desenvolupament del sector de sòl urbanitzable no delimitat es portarà a terme mitjançant un pla parcial urbanístic de delimitació, que contindrà les determinacions i la documentació que especifiquen els articles 65 i 66 de la Llei d’urbanisme. 3. El model de mobilitat s’ajustarà sempre als principis de moderació de la circulació, on es promouen models de desplaçament més sostenibles a fi de defensar els valors de la qualitat de vida i mediambientals de la població. ARTICLE 175. Sistemes generals i locals en sòl urbanitzable Aquest POUM assenyala, d’una banda, la reserva de sistemes generals que formen part de l’estructura general i orgànica del territori inclosos dins dels sectors. La superfície d’aquests terrenys és computable als efectes de l’article 36.1 de la Llei d’urbanisme. D’altra banda, el POUM preveu la reserva dels sistemes locals dins dels sectors. La seva destinació, posició i mida és indicativa encara que prescriptiva pel que fa als criteris. ARTICLE 176. Deures dels propietaris del sòl urbanitzable Els propietaris del sòl urbanitzable delimitat en el present Pla d’ordenació tenen els deures establerts a la Llei d’urbanisme, en especial els previstos als articles 44



CVE-DOGC-A-15273084-2015

103

i 45 de l’esmentada Llei, així com els previstos i desenvolupats a l’article 42 del Reglament de la Llei d’urbanisme, i entre aquests els següents: 1. Repartir equitativament els beneficis i les càrregues derivats del planejament urbanístic. 2. Cedir a l’Ajuntament, de manera obligatòria i gratuïta, tot el sòl reservat pel planejament urbanístic per als sistemes urbanístics locals de titularitat pública inclòs en l’àmbit de desenvolupament en què siguin compresos els terrenys, és a dir, dins del sector del pla parcial corresponent, que pot ser físicament discontinu. 3. Cedir a l’Ajuntament de manera obligatòria i gratuïta el sòl necessari per a l’execució dels sistemes urbanístics generals de titularitat pública que aquest Pla inclou dins del sector del pla parcial corresponent i el sòl per a les infraestructures de connexió amb els sistemes generals exteriors a l’actuació, quan aquest sòl no sigui ja de titularitat pública. 4. Costejar, i si escau, executar la urbanització, sens perjudici del dret a rescabalar-se de les despeses d’instal·lació de les xarxes d’abastament d’aigua i de subministrament d’energia elèctrica, de distribució de gas, si escau, i de la infraestructura de connexió a les xarxes de telecomunicacions, a càrrec a les empreses subministradores, en la part que, segons la reglamentació específica d’aquests serveis, no hagi d’anar a càrrec dels usuaris. 5. Edificar els solars en els terminis i les condicions establertes pel planejament urbanístic. 6. Executar en els terminis establerts pel planejament urbanístic la construcció de l’habitatge protegit que eventualment els correspongui. 7. Conservar les obres d’urbanització, agrupats legalment com a junta de conservació, en els supòsits en què s’hagi assumit voluntàriament aquesta obligació o bé ho imposi justificadament el Pla d’ordenació, vinculant-la objectivament a la manca de consolidació del sòl o a la insuficiència de la urbanització. 8. Cedir a l’Administració actuant, gratuïtament i lliure de càrregues d’urbanització, dins el sector de sòl urbanitzable en què siguin compresos els terrenys, el sòl necessari per edificar el sostre corresponent al 15% de l’aprofitament urbanístic del sector. 9. Costejar i, si escau, executar les infraestructures de connexió amb els sistemes urbanístics generals exteriors a l’actuació urbanística, i les obres per a l’ampliació o el reforçament d’aquests sistemes que siguin necessàries com a conseqüència de la magnitud d’aquesta actuació, d’acord amb les determinacions d’aquest Pla general. S’hi inclou, d’acord amb la legislació sectorial, l’obligació de participar en els costos d’implantació de les infraestructures de transport públic que siguin necessàries perquè la connectivitat del sector sigui l’adequada. 10. La cessió de sòl a què es refereix l’apartat 8 precedent pot ésser substituïda, d’acord amb l’article 45 de la Llei d’urbanisme, pel seu equivalent en altres terrenys fora del sector o del polígon si es pretén millorar la política d’habitatge o si l’ordenació urbanística dóna lloc a una parcel·la única i indivisible. En aquest darrer cas, o quan concorrin les circumstàncies previstes a l’article 120.1 d de la Llei d’urbanisme en el sentit que la cessió no es pugui emplaçar en una parcel·la independent, la cessió pot ser substituïda totalment o parcialment per l’equivalent del seu valor econòmic. En tots els casos, l’equivalent s’ha de destinar a les



CVE-DOGC-A-15273084-2015

104

finalitats dels patrimonis públics de sòl i d’habitatge que regula l’article 224 del Reglament de la Llei d’urbanisme. ARTICLE 177. Gestió del sòl urbanitzable 1. És obligatòria l’aprovació prèvia del corresponent pla parcial urbanístic amb l’acompliment de requisits i establiment de determinacions que regulen i preveuen els articles 65 i 66 de la Llei d’urbanisme, els articles 79 a 89 del seu Reglament, així com les establertes en aquest POUM. 2. Els sectors també es poden desenvolupar parcialment en subsectors amb les condicions previstes en l’article 93 de la Llei d’urbanisme. 3. El pla parcial s’executarà per polígons complets de conformitat amb el pla d’etapes; s’aplicarà en cada un dels polígons en què s’hagi dividit el sector, i s’aplicarà en cada un d’ells el sistema d’actuació i modalitat més idoni dels previstos per la legislació vigent. 4. Quan els sectors es desenvolupin per iniciativa privada, el sistema preferent serà el de reparcel·lació ja sigui en la modalitat de compensació bàsica o de compensació per concertació. 5. La informació pública de l’aprovació inicial d’un pla parcial incorporarà el corresponent Conveni subscrit entre l’Ajuntament, l’Agència Catalana de l’Aigua i els propietaris, amb la finalitat d’executar el sanejament amb les adequades condicions per a que pugui ser recepcionat per l’Ajuntament. Secció II Zones d’ordenació del sòl urbanitzable ARTICLE 178. Definició de zones Per als sectors de sòl urbanitzable, aquest Pla d’ordenació urbanística municipal, s’estableixen les zones descrites en els articles següents. ARTICLE 179. Desenvolupament residencial (clau 32) Aquesta zona ordena l’edificació que es troba inclosa en sòl urbanitzable residencial que ha de ser ordenat per un pla parcial. Es distingeix una zona amb el següent ús: Zona 32: densitat baixa. Habitatge unifamiliar aïllat. El pla parcial d’ordenació definirà els paràmetres de parcel·lació i edificació mitjançant la creació de subclaus de zonificació. Els solars que el planejament derivat destini a la construcció d’habitatge de protecció pública s’identificaran afegint els subíndexs següents:

- Hpo, per a habitatge de protecció oficial de règim general i de règim especial.

- Con, per a habitatge amb protecció oficial de preu concertat. Pel que fa als terminis per a la construcció dels habitatges de protecció pública, aquests terminis no podran ser superiors a 2 anys per a l’inici de les obres, a



CVE-DOGC-A-15273084-2015

105

comptar des de que la parcel·la tingui la condició de solar, i a 3 anys per a la seva finalització, a comptar des de la data d’atorgament de la llicència d’obres. ARTICLE 180. Desenvolupament d’equipament privat educatiu (clau 38) Aquesta zona ordena l’edificació que es troba inclosa en sòls urbanitzables destinats a la implantació d’un equipament privat educatiu que han de ser ordenats per un pla parcial. El pla parcial d’ordenació definirà els paràmetres de parcel·lació i edificació mitjançant la creació de subclau de zonificació. Secció III Regulació i desenvolupament del sòl urbanitzable ARTICLE 181. Sectors Els sectors de desenvolupament del sòl urbanitzable que s’estableixen des d’aquest Pla d’ordenació urbanística municipal són els següents: PPU 1 – Pla parcial urbanístic el Roquet sud PPU 2 – Pla parcial urbanístic Plans de can Riera -1 SND 1 – Àmbit de sòl urbanitzable no delimitat el Roquet nord Les determinacions pel que fa a cadascun d’aquests sectors, s’estableixen en els articulats que segueixen. ARTICLE 182. PPU 1 Pla parcial urbanístic el Roquet sud 1. ÀMBIT Àmbit discontinu que comprèn, en primer lloc, terrenys situats entre carretera BV-5213 al sud, camps de conreu a l’oest, el sòl urbà del nucli del Roquet al nord i la prolongació del carrer del Pirineu fins a la carretera a l’est (àmbit 1a); i, en segon lloc, terrenys situats al sud del sòl urbà del nucli de Tavèrnoles (àmbit 1b). 2. OBJECTIUS Omplir el buit físic que existeix entre els dos nuclis separats per la carretera. Millorar els accessos i comunicacions entre aquests dos nuclis, a partir de solucions consensuades amb la Diputació de Barcelona, a l’actuar en la seva àrea d’influència. Omplir el buit físic que existeix entre els dos nuclis separats per la carretera. Millorar els accessos i comunicacions entre aquests dos nuclis, a partir de solucions consensuades amb la Diputació de Barcelona, a l’actuar en la seva àrea d’influència. Obtenir una peça de sòl en la part sud del nucli de Tavèrnoles, per tal de ser destinada primordialment a espais lliures, i, si escau, a equipaments públics. Protegir l’espai posterior de les edificacions qualificades amb la clau 6c en el nucli del Roquet, tot prohibint la implantació d’edificacions. Generar uns adequats espais de transició amb el sòl no urbanitzable de l’entorn de la riera de Tavèrnoles.



CVE-DOGC-A-15273084-2015

106

3. DADES URBANÍSTIQUES Superfície de l’àmbit 40.174 m² 1a 38.070 m² 1b 2.104 m² Edificabilitat bruta màxima 0,226 m²sostre/m²sòl Sostre màxim edificable 9.100 m² Sostre mínim habitatges de protecció pública 700 m² Sostre màxim habitatges de renda lliure 8.400 m² Densitat bruta total 7,2 hab/ha Densitat habitatges de protecció pública 1,2 hab/ha Densitat habitatges de renda lliure 6,0 hab/ha Nombre màxim d’habitatges 29 unitats Nombre mínim habitatges de protecció pública 5 unitats Nombre màxim habitatges de renda lliure 24 unitats Sistema d’actuació Reparcel·lació per compensació bàsica DISTRIBUCIÓ DEL SÒL Sòl públic 18.078 m² 45,00% Vials 6.026 m² 15,00% Zones verdes 8.838 m² 22,00% Equipaments 3.214 m² 8,00% Sòl privat 22.096 m² 55,00% Clau 32- Clau 32hpo 22.096 m² 55,00% 4. ALTRES Se cedirà el 15% de l'aprofitament urbanístic segons les disposicions de l'article 45 de la Llei d'urbanisme i concordants del seu Reglament. Es reservarà, com a mínim, el sòl corresponent al 7,7% del sostre qualificat com a ús residencial per a la construcció d'habitatge de protecció pública. L’altre 92,3% com a màxim del sostre residencial, es destinarà a habitatge de renda lliure. La seva localització i quantificació es concretarà en el projecte de reparcel·lació corresponent. Les zones verdes establiran, en l’àmbit 1a, els espais adequats de transició amb el sòl no urbanitzable, pels seus costats oest i sud. En cas que part de l’àmbit 1b estableixi destinar-lo a equipaments públics, aquests se situaran al nord d’aquest àmbit, amb front al carrer, i el màxim d’allunyats possible respecte de la casa del Xuclà. La superfície construïda d’aquests equipaments es limita a 500 metres quadrats. Es protegirà l’espai posterior de les edificacions qualificades amb la clau 6c, tot prohibint la implantació d’edificacions, per tal de protegir el patrimoni arquitectònic i arqueològic d'aquesta zona. Es garantirà un accés per a vianants que enllaci la nova ordenació amb el carrer de Baix, travessat la carretera. Es garantirà l’accés a la zona agrícola del sud de l’àmbit 1b, per mitjà d’una previsió de pas pròxim a la cantonada dels carrers de Baix i del Mig. En aplicació de l’article 7 del Reglament de la Llei d’urbanisme, els terrenys amb pendent superior al 20% no podran acollir cap tipus d’edificació ni altres actuacions que alterin la morfologia del relleu, ni seran computables als efectes



CVE-DOGC-A-15273084-2015

107

del compliment dels estàndards legals mínims d’espais lliures públics i equipaments comunitaris. La línia d’edificació de l’àmbit 1a es mantindrà a 25 m respecte de l’aresta exterior de la calçada de la carretera BV-5213. Aquest Pla parcial pot ésser objecte de desenvolupament per subsectors, i aquests es podran executar per fases, sempre que es doni compliment a l’article 93 de la Llei d’urbanisme. El projecte d’urbanització haurà de disposar de l’informe favorable de l’Agència Catalana de l’Aigua. El sector participarà en les obres necessàries per a l’ampliació, millora i adaptació de la xarxa municipal d’abastament, pel que fa a un percentatge del 62% del total d’aquestes obres, i amb una valoració estimada en el Pla director del servei d’abastament d’aigua potable del municipi de Tavèrnoles de 50.000 euros. L’import definitiu d’aquestes obres es definirà juntament amb el projecte d’urbanització del sector, el qual tindrà en compte la previsió de creixement del sector contigu SND-1, i serà objecte d’un conveni entre el promotor i l’Ajuntament, per tal de garantir l’aportació econòmica del sector, la qual es farà efectiva prèviament a la recepció de les obres d’urbanització del sector. Mesures preventives de caire geològic: - Es prendran les mesures adequades durant o posteriorment a l’execució




Mesures preventives i correctores de caire mediambiental: - Xarxa de clavegueram separativa en la urbanització. - La xarxa d’aigües pluvials hauran d’incorporar les obres i instal·lacions que

permetin retenir i evacuar adequadament cap a l’estació depuradora d’aigües residuals urbanes, les primeres aigües d’escorrentia de la xarxa de sanejament amb elevades concentracions de contaminants. En el cas que no sigui possible la connexió a cap sistema de sanejament en alta, aquest sector inclourà una reserva econòmica i d’espai que tindrà doble qualificació, com a sistema general de serveis tècnics, de forma prioritària, i, alhora, com a sistema general d’equipaments privats, on s’hi ubicaria un sistema de sanejament autònom, en concordança amb els Acords signats el 28 de desembre de 2011 entre l’Agència Catalana de l’Aigua, la Direcció General d’Urbanisme i la Federació Catalana de promotors i constructors d’edificis, posteriorment validats per l’Associació Catalana de municipis i comarques, i la Federació de municipis de Catalunya. En el tràmit de comunicació del projecte d’urbanització, l’Agència Catalana de l’Aigua avaluarà si pot ser viable la connexió del sector al sistema públic de sanejament i, en cas afirmatiu, admetrà la subscripció del corresponent Conveni de sanejament. En aquest supòsit, el promotor del sector haurà d’acreditar a favor de l’Agència Catalana



CVE-DOGC-A-15273084-2015

108

de l’Aigua l’import imputable de les obres de construcció, ampliació i/o millora de l’EDAR i els col·lectors en alta del sistema de sanejament.

- No es permetran activitats que generin fums, pols, vapors o qualsevol altre residu que afecti la seguretat viària en les zones adjacents a la carretera. Totes les activitats hauran de complir amb tot allò que estableix la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l’Administració ambiental i el Reglament corresponent que figura en el Decret 136/1999, de 18 de maig.


- Utilització de sistemes de reg eficients i plantes de baix consum d’aigua en la urbanització de zones verdes.

- Regulació de l’aprofitament de les aigües de la pluja per al reg de jardins públics.

- Situació de nous contenidors amb facilitat d’accés per a una correcta gestió dels residus.

- Es procurarà conservar, en la mesura del possible, la vegetació arbòria autòctona del sector.

Pla parcial i projectes d’urbanització: - Caldrà aportar un estudi arqueològic per tal de valorar l’existència de possibles

jaciments a la zona. - L’àmbit del sector podrà ajustar-se per tal d’incloure en el seu interior el sòl

necessari per a la construcció dels seus accessos a les carreteres. - Es justificarà la disposició dels hidrants d’incendi suficients, i d’una xarxa

d’abastament d’aigua contra incendis que garanteixi els requeriments establerts en els articles 1, 2, 3 i 4 de l’annex del Decret 241/1994, de 26 de juliol, sobre condicionants urbanístics i de protecció contra incendis en els edificis.

- Es mantindran les condicions d’entorn i accessibilitat per a la intervenció dels bombers definides en els articles 6, 7 i 11 de l’annex del Decret 241/1994, de 26 de juliol, sobre condicionants urbanístics i de protecció contra incendis en els edificis, que regulen les condicions de via pública, via pública apta per a autoescales de bombers i nombre de façanes d’accés, respectivament.

- Disseny dels elements viaris de connexió a la carretera d’acord amb la instrucció de traçat de carreteres "3.1-IC" i amb la "Instrucció per al disseny i projecte de rotondes" de la Generalitat de Catalunya.

- Atesa l’ocupació parcial de zones on es donen condicions de risc hidrològic, l’ordenació, zonificació i rasants d’urbanització s’establiran en concordança amb els resultats de la revisió de l’estudi hidràulic inclòs en la documentació del POUM, i l’aplicació de la directiva de l’article 6 del Reglament de la Llei d’urbanisme i els criteris tècnics aprovats pel Consell d’Administració de l’Agència Catalana de l’Aigua, de 28 de juny de 2001 i modificats el 17 de juliol de 2006 sobre l’ocupació dels terrenys integrats en el sistema hídric i les zones inundables.

- Es donarà compliment a les disposicions vigents que es derivin de l’aplicació de la Directiva marc d’Aigües, i, en particular, al Pla de gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya (Decret 188/2010, de 23 de novembre).



CVE-DOGC-A-15273084-2015

109

- Inclouran l'obligació, per part del promotor, del compliment de la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra contaminació acústica i de la Llei 6/2001, de 31 de maig, d'ordenació ambiental d'enllumenat per a la protecció del medi nocturn. En el cas que es produís contaminació acústica o enlluernament sobre les carreteres, el promotor haurà d’executar, a càrrec seu, les mesures de protecció pertinents.

- Haurà d'obtenir l'informe favorable vinculant de la Diputació de Barcelona. - Compliment de l’Ordre VIV/561/2010: document tècnic de condicions

d’accessibilitat als espais públics urbanitzats i de l’article 6 del Decret 344/2006 de 19 de setembre, de regulació dels estudis d’avaluació de la mobilitat generada.

ARTICLE 183. PPU 2 Pla parcial urbanístic Plans de can Riera -1- 1. ÀMBIT Àmbit situat a l’extrem nord-oest de Tavèrnoles que limita amb el terme municipal de les masies de Roda i amb sòl no urbanitzable, i amb front a la carretera BV-5213. 2. OBJECTIUS Permetre el desenvolupament d’un sector en què la major part dels seus terrenys són propietat de l’Institut Català del Sòl, classificat per les Normes subsidiàries com a sòl urbanitzable industrial, per a la implantació d’un equipament privat educatiu a l’entrada del municipi, i ben comunicat amb els municipis veïns. Admetre l’ús d’equipament privat educatiu. Queden prohibits els usos residencials a excepció de l’habitatge del vigilant. 3. DADES URBANÍSTIQUES Superfície de l’àmbit 106.670 m² Edificabilitat bruta màxima 0,095 m²sostre/m²sòl Sostre màxim edificable 10.168 m² Densitat 0 hab/ha Sistema d’actuació Reparcel·lació per compensació bàsica DISTRIBUCIÓ DEL SÒL Sòl públic 22.403 m² 21,00% Vials 2.104 m² 2,00% Zones verdes 13.869 m² 13,00% Equipaments 6.400 m² 6,00% Sòl privat 84.267 m² 79,00% Clau 38 84.267 m² 79,00% 4. ALTRES Se cedirà el 15% de l'aprofitament urbanístic segons les disposicions de l'article 45 de la Llei d'urbanisme i concordants del seu Reglament. Aquest sector s'haurà de desenvolupar durant el primer quadrienni a partir de l'executivitat de l'aprovació definitiva del POUM. En cas contrari, els terrenys passaran automàticament a estar classificats com a sòl urbanitzable no delimitat. Només en cas que aquest sector passi a estar classificat de sòl urbanitzable no delimitat, es podran admetre altres usos diferents al docent, sempre que estiguin vinculats a usos d’equipaments privats i degudament justificats.



CVE-DOGC-A-15273084-2015

110

Les zones verdes es concentraran majoritàriament al llarg de l’espai que confronta amb la riera del Rigat, així com en el seu límit amb el terme de les masies de Roda i en el nord del sector, de manera que es generi un espai de transició entre el sòl urbanitzable i el sòl no urbanitzable. El sistema d’equipaments se situarà amb front a la carretera BV-5213, en el límit sud-est de l’àmbit. Aquest Pla parcial pot ésser objecte de desenvolupament per subsectors, i aquests es podran executar per fases, sempre que es doni compliment a l'article 93 de la Llei d'urbanisme. En el desenvolupament del planejament derivat i els projectes d’urbanització caldrà recaptar l’informe vinculant del Servei Territorial de Carreteres de Barcelona. El projecte d’urbanització haurà de disposar de l’informe favorable de l’Agència Catalana de l’Aigua. El sector es farà càrrec de les obres que siguin necessàries per a l’ampliació, millora i adaptació de la xarxa municipal d’abastament, si escau. Mesures preventives de caire geològic: - Es prendran les mesures adequades durant o posteriorment a l’execució


- S’evitarà, en la mesura del possible, edificar en les vores d’escarpaments i talussos i es recomanarà deixar una distància prudencial entre l’escarpament i les bases de les edificacions.

- S’evitaran, en la mesura del possible, fonamentacions en terraplens o rebliments antròpics, per evitar provocar assentaments diferencials. L’accés a la xarxa de carreteres es farà mitjançant la connexió a la carretera BV-5213. S’implantaran sistemes de promoció de transport públic o escolar, a justificar degudament en el Pla parcial. La parada de bus que s’implanti tindrà en compte les distàncies de parada suficients segons Norma 3.1.IC, i un itinerari continu i segur per als vianants.

Mesures preventives i correctores mediambientals: - Xarxa de clavegueram separativa en la urbanització. - L’EDAR a implantar garantirà el correcte servei al sector. - La xarxa d’aigües pluvials hauran d’incorporar les obres i instal·lacions que


- No es permetran activitats que generin fums, pols, vapors o qualsevol altre residu que afecti la seguretat viària en les zones adjacents a la carretera. Totes les activitats hauran de complir amb tot allò que estableix la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l’Administració ambiental i el Reglament corresponent que figura en el Decret 136/1999, de 18 de maig.

- Obligat compliment del Codi tècnic de l'edificació i del Codi d'ecoeficiència en les noves construccions.

- Utilització de sistemes de reg eficients i plantes de baix consum d'aigua en la urbanització de zones verdes.



CVE-DOGC-A-15273084-2015

111

- Regulació de l'aprofitament de les aigües de la pluja per al reg de jardins públics.

- Utilització d'energies renovables en les noves edificacions. Pla parcial i projectes d’urbanització: - L’ordenació, zonificació i rasants d’urbanització s’establiran en concordança

amb els resultats dels models de simulació hidràulica d’avaluació de risc hidrològic respecte de les crescudes extraordinàries de la riera del Rigat, i determinar, si calen, modificacions i/o actuacions d’infraestructura hidràulica i/o mesures de protecció passiva necessàries segons els criteris tècnics aprovats pel Consell d’Administració de l’Agència Catalana de l’Aigua, el 28 de juny de 2001 i modificats el 2 de març de 2006 sobre l’ocupació dels terrenys integrats en el sistema hídric i les zones inundables i les determinacions de la directiva de l’article 6 del Reglament de la Llei d’urbanisme.


- En el cas que no sigui possible la connexió a cap sistema de sanejament en alta, aquest sector inclourà una reserva econòmica i d’espai que tindrà doble qualificació, com a sistema general de serveis tècnics, de forma prioritària, i, alhora, com a sistema general d’equipaments privats, on s’hi ubicaria un sistema de sanejament autònom, en concordança amb els Acords signats el 28 de desembre de 2011 entre l’Agència Catalana de l’Aigua, la Direcció General d’Urbanisme i la Federació Catalana de promotors i constructors d’edificis, posteriorment validats per l’Associació Catalana de municipis i comarques, i la Federació de municipis de Catalunya. En el tràmit de comunicació del projecte d’urbanització, l’Agència Catalana de l’Aigua avaluarà si pot ser viable la connexió del sector al sistema públic de sanejament i, en cas afirmatiu, admetrà la subscripció del corresponent Conveni de sanejament.

- L’àmbit del sector podrà ajustar-se per tal d’incloure en el seu interior el sòl necessari per a la construcció dels seus accessos a les carreteres.

- Disseny dels elements viaris de connexió a la carretera d’acord amb la instrucció de traçat de carreteres "3.1-IC" i amb la "Instrucció per al disseny i projecte de rotondes" de la Generalitat de Catalunya.

- Inclouran l'obligació, per part del promotor, del compliment de la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra contaminació acústica i de la Llei 6/2001, de 31 de maig, d'ordenació ambiental d'enllumenat per a la protecció del medi nocturn. En el cas de produir-se contaminació acústica o enlluernament sobre les carreteres, el promotor haurà d’executar, a càrrec seu, les mesures de protecció pertinents.

- Es justificarà la disposició dels hidrants d’incendi suficients, i d’una xarxa d’abastament d’aigua contra incendis que garanteixi els requeriments establerts en els articles 1, 2, 3 i 4 de l’annex del Decret 241/1994, de 26 de juliol, sobre condicionants urbanístics i de protecció contra incendis en els edificis.

- Es mantindran les condicions d’entorn i accessibilitat per a la intervenció dels bombers definides en els articles 6, 7 i 11 de l’annex del Decret 241/1994, de 26 de juliol, sobre condicionants urbanístics i de protecció contra incendis en



CVE-DOGC-A-15273084-2015

112

els edificis, que regulen les condicions de via pública, via pública apta per a autoescales de bombers i nombre de façanes d’accés, respectivament.

- Haurà d'obtenir l'informe favorable vinculant de la Diputació de Barcelona. - Compliment de l’Ordre VIV/561/2010: Document tècnic de condicions

d’accessibilitat als espais públics urbanitzats i de l’article 6 del Decret 344/2006 de 19 de setembre, de regulació dels estudis d’avaluació de la mobilitat generada.

ARTICLE 184. SND-1 el Roquet nord 1. ÀMBIT Sector de sòl urbanitzable no delimitat, situat al nord-oest del nucli urbà del Roquet, limitant amb el sòl no urbanitzable per l’oest, el sector urbanitzable el Roquet i sòl no urbanitzable pel sud, el sòl urbà del nucli del Roquet a l’est i el sòl no urbanitzable al nord. 2. OBJECTIUS Disposar d’un espai de futur creixement residencial, ja previst en les actuals Normes subsidiàries. 3. DADES URBANÍSTIQUES Superfície màxima de l’àmbit (sense caràcter definitiu) 25.180 m² Reserves de sòl públic (sistemes) Les cessions per a sistemes seran, com a mínim, les establertes a l'article 65 de la Llei d'urbanisme i concordants del seu Reglament, i s'acabaran de definir en el moment del desenvolupament del sector, en funció de les necessitats del municipi. El sòl d'aprofitament privat, edificabilitat i densitat màxims seran concretats en el corresponent pla parcial de delimitació. Sistema d'actuació: iniciativa privada en la formulació del planejament derivat. Sistema de reparcel·lació, en la modalitat de compensació bàsica. 4. URBANITZACIÓ Se cedirà el 15% de l'aprofitament urbanístic segons les disposicions de l'article 45 de la Llei d'urbanisme i concordants del seu Reglament. Es reservarà, com a mínim, el sòl i edificabilitats necessaris per tal de disposar de dos habitatges de protecció pública. Els sòls localitzats al final de la bifurcació dels vials al sud de l’actual sòl urbà del Roquet, amb una important massa arbòria a conservar, es destinaran a sistema d’espais lliures i zones verdes. Els sòls a l’entorn de la depuradora actual també es destinaran a sistema d’espais lliures i zones verdes. El pla parcial de delimitació garantirà que l’ordenació proposada suposarà una correcta transició entre el sòl urbà i el no urbanitzable, tot conformant una façana adequada cap a la zona de passeig de la riera. El sector participarà en les obres necessàries per a l’ampliació, millora i adaptació de la xarxa municipal d’abastament, pel que fa a un percentatge del 38% del total d’aquestes obres, i amb una valoració estimada en el Pla director del Servei d’abastament d’aigua potable del municipi de Tavèrnoles de 50.000 euros. L’import definitiu d’aquestes obres serà definit en el projecte d’urbanització del



CVE-DOGC-A-15273084-2015

113

sector PPU-1, i serà objecte d’un conveni entre el promotor i l’Ajuntament, per tal de garantir l’aportació econòmica del sector, la qual es farà efectiva prèviament a la recepció de les obres d’urbanització del sector. Mesures preventives de caire geològic: - Es prendran les mesures adequades durant o posteriorment a l’execució




En aplicació de l’article 7 del Reglament de la Llei d’urbanisme, els terrenys amb pendent superior al 20% no podran acollir cap tipus d’edificació ni altres actuacions que alterin la morfologia del relleu, ni seran computables als efectes del compliment dels estàndards legals mínims d’espais lliures públics i equipaments comunitaris.

Mesures preventives i correctores de caire mediambiental: - Xarxa de clavegueram separativa en la urbanització. - La xarxa d’aigües pluvials haurà d’incorporar les obres i instal·lacions que


En el cas que no sigui possible la connexió a cap sistema de sanejament en alta, aquest sector inclourà una reserva econòmica i d’espai que tindrà doble qualificació, com a sistema general de serveis tècnics, de forma prioritària, i, alhora, com a sistema general d’equipaments privats, on s’hi ubicaria un sistema de sanejament autònom, en concordança amb els Acords signats el 28 de desembre de 2011 entre l’Agència Catalana de l’Aigua, la Direcció general d’urbanisme i la Federació Catalana de promotors i constructors d’edificis, posteriorment validats per l’Associació Catalana de municipis i comarques, i la Federació de municipis de Catalunya. En el tràmit de comunicació del projecte d’urbanització, l’Agència Catalana de l’Aigua avaluarà si pot ser viable la connexió del sector al sistema públic de sanejament i, en cas afirmatiu, admetrà la subscripció del corresponent conveni de sanejament.


- Utilització de sistemes de reg eficients i plantes de baix consum d’aigua en les zones verdes.

- Regulació de l’aprofitament de les aigües de la pluja per al reg de jardins públics.

- Situació de nous contenidors amb facilitat d’accés per a una correcta gestió dels residus.

- Es preservarà, en la mesura del possible, la vegetació existent en el límit nord de l’àmbit, així com els terrenys forestals situats al sud.



CVE-DOGC-A-15273084-2015

114

Altres: - Atesa l’ocupació parcial de zones on es donen condicions de risc hidrològic,

l’ordenació, zonificació i rasants d’urbanització s’establiran en concordança amb els resultats de la revisió de l’estudi hidràulic inclòs en la documentació del POUM, i l’aplicació de la directiva de l’article 6 del Reglament de la Llei d’urbanisme i els criteris tècnics aprovats pel Consell d’Administració de l’Agència Catalana de l’Aigua de 28 de juny de 2001 i modificats el 17 de juliol de 2006 sobre l’ocupació dels terrenys integrats en el sistema hídric i les zones inundables.


- El projecte d’urbanització haurà de disposar de l’informe favorable de l’Agència Catalana de l’Aigua.

- Es justificarà la disposició dels hidrants d’incendi suficients, i d’una xarxa d’abastament d’aigua contra incendis que garanteixi els requeriments establerts en els articles 1, 2, 3 i 4 de l’annex del Decret 241/1994, de 26 de juliol, sobre condicionants urbanístics i de protecció contra incendis en els edificis.

- Es mantindran les condicions d’entorn i accessibilitat per a la intervenció dels bombers definides en els articles 6, 7 i 11 de l’annex del Decret 241/1994, de 26 de juliol, sobre condicionants urbanístics i de protecció contra incendis en els edificis, que regulen les condicions de via pública, via pública apta per a autoescales de bombers i nombre de façanes d’accés, respectivament.

CAPÍTOL V REGULACIÓ DEL SÒL NO URBANITZABLE Secció I Principis generals de l’ordenació del sòl no urbanitzable

ARTICLE 185. Delimitació i regulació del sòl no urbanitzable 1. El Pla d’ordenació delimita el sòl no urbanitzable en els plànols d’ordenació que corresponen. 2. El sòl no urbanitzable delimitat per aquest Pla es regularà per les determinacions que s’estableixen en aquest capítol, així com per les específiques i concretes definides per a cada zona i per a cada sistema, recollides en aquestes Normes i, en el seu cas, per les determinacions que estableixin els plans especials que el desenvolupin. 3. Aquest Pla estableix les determinacions generals que regulen el sòl no urbanitzable sense perjudici de l’aplicació de la legislació sectorial vigent que



CVE-DOGC-A-15273084-2015

115

correspongui i aquelles determinacions que disposin les altres Administracions competents en cada matèria.

ARTICLE_186. Definició del sòl no urbanitzable 1. El Pla d’ordenació classifica com a sòl no urbanitzable tots aquells terrenys que, pel seu valor natural, agrícola, ramader, forestal, faunístic i/o paisatgístic, cal protegir dels processos d’urbanització de caràcter urbà i dels usos contraris a la naturalesa rústica dels terrenys, amb la finalitat de preservar i potenciar la continuïtat i millora de les condicions i recursos naturals d’aquests sòls i de conservar la seva funcionalitat ecològica i d’equilibri territorial. 2. El sòl no urbanitzable és un sòl antropitzat i no urbanitzat que constitueix la base territorial de l’activitat i l’economia agrària, alhora que genera externalitats de la qual gaudeixen tots els ciutadans. És un recurs no renovable i limitat que cal gestionar de forma sostenible per assegurar la qualitat de vida de les generacions futures. ARTICLE_187. Acció privada i acció pública en el sòl no urbanitzable 1. Els propietaris del sòl no urbanitzable són els responsables de la seva bona gestió. 2. L’acció pública ha d’evitar que el sòl no urbanitzable esdevingui un espai territorial sense gestió i ha de promoure les condicions per fomentar la seva rendibilitat econòmica, el sosteniment del sector agrari i la seva bona gestió. ARTICLE_188. Objectius de la regulació del sòl no urbanitzable 1. El Pla d’ordenació, en relació al sòl no urbanitzable, persegueix a nivell:

a) Ambiental: protegir els hàbitats propis de la majoria de les espècies de flora i fauna autòctones que són la base de la biodiversitat local. La conservació d’aquests hàbitats, de la seva extensió, connectivitat i qualitat són necessaris per mantenir les funcions ecològiques del territori i la biodiversitat existent.

b) Conservador: protegir els corredors biològics, ja que els ecosistemes no coneixen fronteres i el sòl no urbanitzable d’un municipi presenta una funció clau en la continuïtat, permeabilitat o connexió d’ecosistemes o espais naturals supramunicipals.

c) Productiu: garantir tant l’activitat agrària i ramadera que ens proporciona aliment, com la recol·lecció de bolets o plantes medicinals, la caça i la pesca així com l’extracció de biomassa de qualsevol tipus i possibilitar l’agroindústria lligada a la pròpia activitat de la finca on es desenvolupa.

d) Extractiu: per a l’autorització d’una nova activitat extractiva caldrà fer el procediment establert a l’article 48 de la Llei d’urbanisme o bé la redacció d’un pla especial.

e) Cultural: preservar el conjunt dels béns arquitectònics del municipi que formen part de la riquesa cultural.



CVE-DOGC-A-15273084-2015

116

f) Lúdic i educatiu: permetre les activitats de caràcter esportiu, d’esbarjo, culturals i d’educació en el lleure que es desenvolupin a l’aire lliure, amb les obres i instal·lacions mínimes i imprescindibles per al seu ús.

g) Turístic: possibilitar i incentivar l’ús turístic del municipi permetent les activitats turístiques i els establiments de turisme rural (classificats en cases de pagès o establiments d’agroturisme, i allotjaments rurals, per la Llei 13/2002, de 21 de juny, de turisme de Catalunya) o de càmping.

ARTICLE_189. Elements que configuren el sòl no urbanitzable 1. El Pla d’ordenació defineix com a elements bàsics del sòl no urbanitzable aquells que configuren la seva fesomia i que esdevenen elements referencials de les actuacions permeses en ell, amb la finalitat de garantir la compatibilitat dels usos i la idoneïtat de les instal·lacions i construccions amb l’estructura i característiques físiques del territori on es localitzen i aconseguir la seva integració en el medi i reduir-ne l’impacte. 2. Configuren el sòl no urbanitzable:

a) L’estructura de la propietat del sòl, que tradicionalment és la dels masos pairals en la qual coexisteixen sota una mateixa unitat de gestió empresarial les activitats agrícoles, les ramaderes i pecuàries i les forestals.

b) La xarxa viària que s’hi emplaça. c) Els rius, rieres, torrents, canals i la infraestructura hidràulica que s’hi

emplaça. d) Els camps de conreu i pastures. e) Les àrees boscoses i/o de vegetació singular. f) Els elements singulars que determinen la topografia i el paisatge. g) Els elements de valor arqueològic o arquitectònic que s’hi emplacen. h) Les edificacions i elements construïts que s’hi emplacen.

ARTICLE_190. Ordenació del sòl no urbanitzable 1. El sòl no urbanitzable del municipi de Tavèrnoles té en compte aquells planejaments de rang superior que li són d’aplicació. En aquest sentit, es defineix, en el plànol O.2.1 Ordenació del sòl no urbanitzable, els àmbits i àrees de protecció establertes per aquests planejaments per tal de delimitar, en cada cas, les normatives de rang superior aplicables en qualsevol terreny inclòs en el sòl no urbanitzable. En concret, es delimita:

a) Sòl de protecció preventiva del Pla territorial parcial de les comarques centrals

b) Sòl de protecció especial del Pla territorial parcial de les comarques centrals

c) Àmbit del PEIN Savassona i Xarxa Natura 2000 d) Àmbit del Pla especial de protecció i millora de l’espai natural Guilleries

Savassona 2. La zonificació del sòl no urbanitzable comprèn la totalitat del sòl rural. Totes les intervencions i activitats desenvolupades estaran emmarcades dins d’una de les



CVE-DOGC-A-15273084-2015

117

zones que, a continuació, es defineixen, i hauran d’acollir-se a la regulació corresponent establerta en aquestes Normes. Aquestes Zones són:

Zones: a) Agrícola de valor. 21a. b) Forestal de valor. 22a. c) Àrees d’especial interès del patrimoni ecològic paisatgístic en entorn

forestal. Clau 22b. d) Agroforestal. 23a. e) Àrees d’especial interès del patrimoni ecològic paisatgístic en entorn

agroforestal. Clau 23b. 3. Els sistemes urbanístics compresos en el sòl no urbanitzable tenen la consideració de Sistemes generals, i els seran d’aplicació les disposicions que, per a cada sistema, s’estableix en aquestes Normes. 4. El Pla d’ordenació assenyala, dins aquesta classe de sòl, les edificacions, elements d’enginyeria civil i els elements arquitectònics que, pel seu especial valor de caràcter arquitectònic, històric, cultural, científic o educatiu són objecte de protecció i que estan inclosos en el Catàleg de béns a protegir. ARTICLE_191. Desenvolupament del Pla en sòl no urbanitzable 1. Les determinacions de les normes del Pla d’ordenació que regulen el sòl no urbanitzable són d’aplicació directa i immediata, no obstant es poden desenvolupar les previsions del Pla mitjançant plans especials urbanístics en sòl no urbanitzable que tinguin per objectiu l’execució directa o l’acompliment de qualsevol de les finalitats establertes a l’article 67 de la Llei d’urbanisme. 2. El sòl no urbanitzable estarà subjecte a les limitacions que fixen els articles 47 al 54 de la Llei d’urbanisme. Les autoritzacions de llicència per a aquest tipus de sòl seguiran el tràmit fixat pels articles 48 a 51 de la Llei d’urbanisme. 3. Els plans especials urbanístics no poden alterar les determinacions del Pla d’ordenació, excepte per regular més restrictivament les condicions d’edificació i d’ús i per augmentar la superfície establerta com a mínima, per a les finques emplaçades en el sòl no urbanitzable. 4. El planejament especial pot tenir les finalitats previstes en aquestes normes, en la Llei d’urbanisme i en la legislació urbanística complementària. 5. Els plans especials de qualsevol tipus, que persegueixen objectius diferents dels anteriorment esmentats i que incideixen en el territori classificat com a sòl no urbanitzable, han de justificar expressament l’observació de les determinacions d’aquest Pla d’ordenació.



CVE-DOGC-A-15273084-2015

118

Secció II Disposicions generals. Elements configuratius del paisatge ARTICLE_192. Règim general d’ús El règim general d’ús del sòl no urbanitzable serà d’acord amb l’article 47 de la Llei d’urbanisme. ARTICLE_193. Estructura de la propietat del sòl 1. L’acció pública ha d’evitar que la segregació de les finques rústiques degeneri en un minifundisme rural. 2. Seran indivisibles totes les finques en sòl no urbanitzable, la dimensió de les quals sigui inferior al doble de les unitats mínimes de conreu o de producció forestal d’acord amb l’art. 196 de la Llei d’urbanisme i la legislació sectorial específica. 3. Queden prohibides les parcel·lacions urbanístiques en sòl no urbanitzable. S’entendrà que hi ha parcel·lació quan concorrin les circumstàncies assenyalades a l’art. 191 de la Llei d’urbanisme. Hi ha presumpció de parcel·lació quan es donin les condicions de l’art. 194 de la Llei d’urbanisme. 4. Es considera il·legal a efectes urbanístics, tota parcel·lació que sigui contrària al que estableix el Pla d’ordenació o que infringeixi el que disposa l’art. 195.1 de la Llei d’urbanisme i tota divisió o segregació que faciliti o tingui per finalitat facilitar la construcció d’edificacions o usos que no estiguin permesos en sòl no urbanitzable. 5. D’acord amb els articles 213 i 214 de la Llei d’urbanisme, es consideren infracció urbanística els actes de parcel·lació urbanística contraris a l’ordenament jurídic urbanístic que es duguin a terme en sòl no urbanitzable. 6. La legislació sectorial estableix les unitats mínimes de conreu i forestals vigents al municipi. 7. A efectes d’aplicació d’aquesta Normativa es reconeixen com a indivisibles les finques cadastrals actualment amb superfície igual o inferior a les unitats mínimes de conreu i forestals segons la revisió efectuada pel centre de gestió cadastral, a més de les segregades amb anterioritat a l’aprovació d’aquest Pla d’ordenació. ARTICLE_194. Obligació de l’existència de masies 1. Als efectes de garantir la bona gestió del territori rural no és permesa la segregació de finques rústiques si les finques resultants no hi tenen enclavades, cadascuna d’elles, una masia, o bé que existeixi la possibilitat. 2. La segregació de la finca en el supòsit establert en el paràgraf anterior estarà condicionada al compliment de les determinacions del Decret 82/85, de 21 de març, que modifica el Decret 169/83, de 12 d’abril, sobre unitats mínimes de conreu i, també, al Decret 10/94, de 26 de juliol, d’adequació de la Llei 8/88, de 30



CVE-DOGC-A-15273084-2015

119

de març, forestal de Catalunya i, al Decret 35/90, de 23 de gener, sobre unitat mínima forestal. ARTICLE_195. Segregacions excepcionals 1. Amb caràcter excepcional es poden segregar finques amb una superfície inferior a les unitats mínimes de conreu o forestals per al municipi, en els següents supòsits:

a) Quan la superfície segregada s’agregui immediatament a una altra finca i de manera que tant la superfície de la finca resultant de l’agregació, com de la finca matriu segregada, compleixin amb la unitat mínima de conreu.

b) En aquells casos que calgui segregar finques per al bon establiment de les infraestructures que discorren sobre el sòl no urbanitzable.

ARTICLE_196. Xarxa viària de comunicacions 1. La xarxa viària de comunicacions del sòl no urbanitzable comprèn els espais reservats per a vies que han de permetre la connexió dels diversos punts de la geografia municipal amb el nucli urbà i els municipis veïns, per assegurar un nivell adequat de mobilitat. 2. El Pla d’ordenació delimita la xarxa viària de comunicacions en els plànols d’ordenació que corresponen, i es considera un sistema general o local segons s’escaigui. 3. El Pla d’ordenació determina i conserva íntegrament la xarxa actual dels camins rurals i els que estan explícitament reconeguts i formen part del sistema viari. Aquests camins històrics o d’accés al medi i/o a les edificacions ha de garantir les activitats que s’hi desenvolupen i s’han de poder adaptar a les noves exigències derivades de les noves necessitats de circulació de la maquinària agrícola. En aquest cas, es contemplarà, sempre que sigui possible, el manteniment de la seva secció i permeabilitats actuals. En cas que sigui necessària l’ampliació del camí, es procurarà minimitzar l’afectació de terrenys forestals, tot vetllant per garantir la seva adaptació topogràfica. 4. Les franges de fins a tres metres d’amplada situades a partir de cadascuna de les dues arestes exteriors de l’explanació dels camins i malgrat no estar delimitades en els plànols corresponents, són declarades d’utilitat pública per aquest Pla d’ordenació. Per tant l’Ajuntament podrà adquirir-les totalment o parcial amb la finalitat de destinar-les a la millora de l’ambient rural (plantació d’arbrat, reforestació, tasques de condicionament, etc.). 5. La situació de les tanques, parets o murs, donarà compliment, com a mínim, als següents criteris:

a) A una distància mínima de 3 metres de l’eix del camí. Aquesta separació de 3 metres garanteix el trànsit de maquinària, per aquesta raó qualsevol element que es construeixi al costat del camí, inclosos elements que formin part de les infraestructures lineals de serveis, mantindran aquesta separació mínima.

b) A un metre de l’aresta exterior de l’explanació.



CVE-DOGC-A-15273084-2015

120

ARTICLE_197. Xarxa hidrològica: rius, torrents, rieres, canals i altres elements 1. La xarxa hidrogràfica del sòl no urbanitzable concentra i canalitza el desguàs de les aigües pluvials i de les surgències, així com els embassaments fets sobre les lleres i els estanys i llacunes naturals. 2. El Pla d’ordenació delimita la xarxa hidrològica superficial en els plànols d’ordenació que corresponen. 3. La xarxa hidrogràfica pot ser de domini públic o privat. 4. Els titulars de les lleres han de garantir-ne la correcta funcionalitat i conservació d’acord amb la normativa específica. 5. Tothom pot, sense necessitat d’autorització administrativa, utilitzar les aigües superficials que discorren per les seves lleres naturals, per beure, banyar-se i altres usos domèstics, així com abeurar el bestiar sempre que no comporti una alteració de la qualitat ni del cabal de les aigües. 6. Resta rotundament prohibit abocar residus de cap tipus a les lleres dels cursos d’aigua. 7. S’estableix una franja de protecció dels rius, torrents i rieres de 10 metres a comptar de la llera d’aquests cursos fluvials. Els terrenys compresos en aquesta zona no es podran dedicar a usos que suposin la transformació de les condicions actuals. 8. Les obres en la xarxa hidrogràfica quedaran subjectes a llicència municipal i a les llicències que prevegi la normativa específica. No podrà realitzar-se cap construcció, instal·lació ni tanca, paret o mur, a excepció d’aquelles de naturalesa hidrogràfica que siguin autoritzades, a una distància inferior de 10 metres comptats a partir de la llera dels cursos fluvials. 9. En cap cas les aigües no podran ser desviades de les seves lleres, segons la Llei 29/1985 d’aigües, de 2 d’agost i altra legislació concordant. 10. Es respectaran les lleres, evitant les actuacions que obstaculitzin el pas o impedeixin el correcte drenatge de l’aigua, i deixant espai lliure suficient al voltant de la llera. ARTICLE_198. Camps de conreu i pastures 1. El Pla d’ordenació estableix com a prioritària la conservació i recuperació del paisatge agrícola tradicional, caracteritzat per una elevada qualitat paisatgística i per un important paper en el manteniment de la biodiversitat . 2. Els nous sistemes productius no comportaran una alteració substancial de la fisonomia dels conreus en aquells espais de major interès paisatgístic, de tal manera que la dimensió dels camps i la superfície ocupada per la vegetació dels marges es mantingui inalterada substancialment. 3. Les zones de conreu i pastura es regularan segons les presents Normes del Pla d’ordenació.



CVE-DOGC-A-15273084-2015

121

ARTICLE_199. Àrees boscoses i/o de vegetació singular 1. Les masses boscoses consolidades i aquelles àrees de vegetació singular existent en el sòl no urbanitzable, es consideren elements naturals que cal protegir. Amb aquesta finalitat, no es podran autoritzar, en aquestes àrees, edificacions, instal·lacions i explotacions agrícoles que puguin perjudicar les seves condicions naturals, a més de respectar les determinacions establertes per a cada zona on es regula l’existència d’aquests elements naturals. 2. En qualsevol cas l’objectiu primordial d’aquest Pla en relació a aquestes àrees boscoses i de vegetació singular és preservar-les i protegir un patrimoni natural valuós, així com salvaguardar les funcions ecològiques que porten a terme. 3. En àrees forestals, només s’admetrà l’explotació forestal sense que aquesta comprometi la persistència de la massa forestal i compleixi el que requereix la legislació sectorial vigent. Per al desenvolupament de qualsevol activitat forestal serà necessària l’obtenció de llicència municipal, prèvia presentació del corresponent projecte tècnic i/o pla de gestió forestal, sense perjudici de les competències dels organismes corresponents. Així mateix caldrà que aquestes àrees compleixin les condicions exigides per a la prevenció d’incendis segons les disposicions de la legislació sectorial vigent. 4. En les àrees de vegetació singular, les tasques que s’hi realitzin aniran encaminades a la seva protecció, revalorització i desenvolupament natural. 5. Es conservarà la vegetació existent al llarg de les rieres i torrents i altres cursos fluvials, així com aquells espais arbrats al llarg de camins o vinculats a les edificacions existents. 6. Excepcionalment i per motius de seguretat es podran tallar arbres propers a les instal·lacions agrícoles i als habitatges rurals. 7. Les anteriors disposicions del present article seran d’aplicació per a totes les àrees amb presència de masses boscoses constituïdes o en període de successió o ecològica o comunitats vegetals aïllades. ARTICLE_200. Elements naturals que configuren la topografia i el paisatge 1. Són elements naturals que configuren la topografia i el paisatge, les carenes i els turons que, conjuntament amb els espais oberts i les masses boscoses defineixen el paisatge del municipi. 2. Les noves construccions permeses en el sòl no urbanitzable se situaran en els terrenys menys exposats visualment. En aquest sentit, es prohibeixen les construccions sobre carenes, turons i altres punts singulars del relleu. 3. Les noves construccions, instal·lacions i explotacions permeses en el sòl no urbanitzable s’adaptaran en el possible a la topografia natural del terreny i no produiran modificacions de rasant superiors als dos metres, amb excepció d’aquells casos en què el planejament defineixi altres condicions. D’acord amb aquest apartat, es consideren com a terrenys no aptes per edificar-hi, aquells que tinguin un pendent igual o superior al 20%.



CVE-DOGC-A-15273084-2015

122

Secció III Protecció del sòl no urbanitzable

ARTICLE_201. Protecció ambiental 1. Per a totes aquelles actuacions que hagin d’efectuar-se dins del sòl no urbanitzable i que comportin un impacte ambiental negatiu o que generin situacions de risc per al medi ambient o altres perjudicis anàlegs, i sempre que ho determini la legislació sectorial vigent, serà necessari efectuar un estudi d’impacte ambiental que haurà d’adjuntar-se al projecte corresponent d’acord amb el Reial decret 1302/86 d’avaluació de l’impacte ambiental, el Decret 114/88, així com la resta de legislació concordant i vigent. 2. Totes les actuacions que s’hagin d’efectuar en sòl no urbanitzable hauran de complir les condicions de protecció ambiental establertes en el present Pla d’ordenació. 3. Mesures de caire preventiu:

- Es prendran les mesures adequades durant o posteriorment a l’execució d’excavacions o talussos antròpics per evitar el desenvolupament d’inestabilitats.

- S’evitarà edificar, en la mesura del possible, a les vores d’escarpaments i talussos, recomanant deixar una distància prudencial entre l’escarpament i les bases de les edificacions, ja que es poden veure afectades per un progressiu desenvolupament d’inestabilitzacions locals en forma de moviments de massa o despreniments.

- S’evitarà, en la mesura del possible, fonamentacions en terraplens o rebliments antròpics, per evitar provocar assentaments diferencials.

ARTICLE_202. Línies elèctriques 1. La implantació de línies elèctriques en sòl no urbanitzable, comportarà que es dugui a terme l’avaluació d’impacte ambiental en els casos que determini la Llei 6/2009, de 28 d’abril, d’avaluació ambiental de plans i programes, el Reial decret legislatiu 1/2008, d’11 de gener, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’avaluació d’impacte ambiental de projectes, així com el Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s’aprova el Pla d’espais d’interès natural. 2. El projecte tècnic que acompanyi la sol·licitud d’autorització per a l’establiment de les línies elèctriques de nova implantació d’alta i/o mitjana tensió que discorrin pel sòl no urbanitzable, haurà de justificar suficientment el respecte al medi mitjançant un estudi on es justifiqui que l’alternativa escollida produeix el menor impacte ambiental possible, tant pel què fa al traçat com a l’execució material. En cas que l’Ajuntament no accepti cap de les alternatives proposades, aquest podrà demanar el soterrament parcial o total de la línia. 3. Les actuacions que tinguin per finalitat el traçat de les noves línies elèctriques en sòl no urbanitzable es tramitaran d’acord a la regulació legal i reglamentària vigent.



CVE-DOGC-A-15273084-2015

123

ARTICLE_203. Instal·lacions de radiocomunicació en sòl no urbanitzable Amb caràcter general, les infraestructures de radiocomunicació en sòl no urbanitzable, es regiran, regularan i tramitaran d’acord al que s’estableix en la Llei 12/2012, de 26 de desembre, de mesures urgents de liberalització del comerç i determinats serveis, i en la Llei 9/2014, de 9 de maig, de telecomunicacions. ARTICLE_204. Tanques i murs de contenció 1. Les tanques que es puguin disposar en les partions de les finques es construiran de forma que no agredeixin el medi natural on s’emplacen, ni barrin el pas de camins existents. 2. Les tanques o altres tipus d’elements metàl·lics o de fusta, hauran de ser totalment diàfanes i congruents amb un caràcter rural de l’espai amb la finalitat de deixar passar la fauna salvatge del lloc. 3. En cap cas seran admesos tancats opacs de fàbrica ni els que tinguin les característiques pròpies de les tanques urbanes. Únicament s’admet una tanca amb paret de pedra de la zona, al voltant de les edificacions existents, respectant les normes de distàncies fixades en la present normativa. 4. No s’admetrà el tancament d’espais interiors de les finques que no resultin necessàries per al desenvolupament dels usos agraris o ramaders. 5. El que estableixen els punts anteriors s’entén sense perjudici de les facultats que atorga als propietaris l’article 388 del codi civil. 6. Els murs de contenció s’ajustaran a les següents condicions:

a) La construcció de murs de contenció es limita en tot el sòl no urbanitzable a l’altura màxima d’1,50 metres, i a la longitud màxima de 60 metres, sempre que es pugui justificar.

b) Per a l’execució dels murs de contenció caldrà presentar el corresponent projecte d’obres, el qual proposarà les mesures per a la seva integració al medi.

7. Pel que fa als filats metàl·lics, es regiran pel que s’estableix en l’article 76.6 del Decret 293/2003, de 18 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament general de carreteres.

ARTICLE_205. Moviments de terres El moviment de terres en sòl no urbanitzable estarà subjecte a la presentació d’un projecte adequat a tal fi i a llicència municipal, que haurà de valorar la seva adequació a les disposicions del Pla d’ordenació i en especial de les presents Normes. ARTICLE_206. Publicitat 1. No es permeten els anuncis, rètols o cartells publicitaris ni aquells que, per la seva situació, proporcions i altres característiques puguin:

a) Desvirtuar la integritat del paisatge. b) Alterar les perspectives obertes del paisatge.



CVE-DOGC-A-15273084-2015

124

c) Distorsionar la visió dels perfils del municipi. 2. Queda prohibida la col·locació de publicitat visible des de la zona de domini públic de les carreteres de la xarxa bàsica. 3. Resten subjectes a l’obtenció de llicència urbanística les actuacions de col·locació de cartells i tanques de propaganda visibles des de la via pública tal com s’estableix en l’article 187 de la Llei d’urbanisme. 4. La senyalització dels camins i les pistes forestals es farà d’acord amb la Llei 9/1995, de 27 de juliol, de regulació de l’accés motoritzat al medi natural.

a) Els camins i les pistes objecte de limitacions o de prohibicions de pas han d’estar convenientment senyalitzats al començament, a l’acabament i, si escau, als accessos intermedis.

b) La senyalització dels camins i dels mapes comarcals de camins i pistes que resultin dels inventaris corresponents s’han d’homologar segons criteris de denominació, representació i simbologia comuns, d’acord amb el que s’estableixi per reglament.

5. En els espais del sòl no urbanitzable queda totalment prohibida la col·locació de cartells, anuncis i rètols, exceptuant aquells que van destinats al retolament específic d’indrets. ARTICLE_207. Abocament de residus 1. Els aspectes relacionats amb residus es regiran per les presents ordenances així com per les determinacions de la Llei 6/1993, de 15 de juliol i legislació vigent. 2. La gestió de les dejeccions ramaderes es regirà per les presents ordenances així com per les determinacions del Decret 136/2009, d’1 de setembre, d’aprovació del programa d’actuació aplicable a les zones vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats que procedeixen de fonts agràries i de gestió de les dejeccions ramaderes, i per l’Ordre de 22 d’octubre de 1998 del Codi de bones pràctiques agràries i legislació vigent. ARTICLE 208. Explotacions extractives 1. S’inclouen, dins d’aquesta activitat, l’explotació de pedreres i roques ornamentals destinades a la construcció per a l’abastiment del municipi. 2. Només s’admeten, dins del terme municipal, l’explotació de pedreres i roques ornamentals, no admetent-se, en cap cas, l’obertura de noves activitats extractives dins l’àmbit del Pla especial de l’en Guilleries-Savassona, entenent com a tals els aprofitaments de recursos minerals i geològics enumerats als apartats A i C de l’article 3.1 de la Llei de mines, de 21 de juliol de 1973, i l’apartat de l’article 1 de la seva modificació de 5 de novembre de 1980 i concordant. 3. Les activitats d’extracció que precisin l’ús d’explosius per a la seva arrencada, només es podran realitzar si se situen a una distància de 1000 metres de qualsevol nucli de població i de les zones qualificades del sòl urbà i urbanitzable. 4. Com a excepció, les extraccions de roques ornamentals i l’explotació de pedreres actualment existents en el territori municipal, podran mantenir-se en actiu i ampliar la seva àrea d’afecció en la mesura que els sigui necessari per a la seva continuïtat, d’acord amb el projecte d’explotació i els programes de



CVE-DOGC-A-15273084-2015

125

restauració que hagin estat aprovats, encara que estiguin situades a distàncies inferiors. 5. Les activitats d’extracció no es podran iniciar sense disposar de les autoritzacions i concessions administratives que corresponguin per la seva naturalesa, amb la pertinent llicència municipal, la qual serà sol·licitada per l’interessat, presentant els documents següents:

a) Un projecte tècnic on es descrigui l’activitat a desenvolupar, els mitjans que utilitzarà, desmunts i anivellacions previstos, durada suposada de l’explotació i volum de l’extracció i les seves característiques.

b) Projecte de reposició del sòl un cop s’hagi finalitzat l’extracció, on es farà constar la descripció del sòl abans d’iniciar-se l’extracció, l’àrea afectada, les precaucions que s’adoptaran en les àrees pròximes per no afectar la conformació del paisatge, estat en el qual quedarà el terreny un cop efectuats els moviments de terra i les operacions que l’interessat proposi realitzar per integrar els sòls afectats al seu entorn i al paisatge, així com el pressupost previst.

c) Certificat de domini del sòl i, en cas que el sol·licitant no en fos el propietari, una còpia autèntica del títol jurídic que l’habilita per portar a terme l’extracció.

d) Garanties que ofereix prestar per assegurar la reposició del sòl, un cop realitzada l’extracció, les quals aniran referides al total del cost del pressuposat. Un cop prestades aquestes garanties, es revisaran amb caràcter forçós cada cinc anys i s’ajustaran al valor de les dues que seran pressupostades, però l’ajuntament podrà, això no obstant, avançar el terme o reduir el període quan circumstàncies justificades ho aconsellin.

e) Aval per garantir el manteniment dels camins públics per on circuli el material extret.

f) El procediment per a la seva autorització serà l’establert en l’article 48 del TRLUC.

6. L’ajuntament autoritzarà aquelles activitats, prèvia tramitació de l’expedient, d’acord amb el Reglament de la Llei 3/98 d’intervenció integral de l’Administració ambiental i tenint en compte, en tot moment, els criteris següents:

a) Respecte al paisatge. b) Conservació de l’arbrat. La seva destrucció comportaria la repoblació amb

arbres de la mateixa espècie i que estarien a cura de conservació a càrrec del sol·licitant.

c) Preservació de la puresa del medi ambient. d) No desviació, minvament o pol·lució de corrents d’aigua superficials o

subterranis, que seria motiu de denegació de llicència. ARTICLE_209. Protecció dels elements arqueològics 1. La descoberta de restes arqueològiques a qualsevol indret del sòl no urbanitzable comportarà:

a) La informació immediata a l’ajuntament i, aquest, al Departament competent de la Generalitat de Catalunya, essent d’aplicació immediata el que determinen els article 51 i 52 de la Llei 9/93, de 30 de setembre, del



CVE-DOGC-A-15273084-2015

126

patrimoni cultural català, en matèria de notificació i de suspensió d’obres respectivament.

b) Sol·licitud a la Generalitat de l’estudi de les restes i la delimitació de l’àmbit de protecció.

c) La prohibició d’efectuar en el lloc, moviments de terres, construir qualsevol edifici o instal·lació així com realitza-hi activitats que puguin perjudicar el jaciment o restes descobertes, en un entorn mínim de 50 metres fins al moment en què es precisi la delimitació de l’àmbit o es descarti el seu interès .

ARTICLE_210. Protecció de la vegetació 1. Els usos i les activitats forestals s’han de desenvolupar amb criteris de gestió sostenible dels terrenys forestals i de forma que sigui compatible l’aprofitament dels recursos forestals amb la millora constant de la massa forestal. 2. L’ajuntament podrà establir mesures de protecció d’espècies vegetals o de sectors territorials concrets, per tal de preservar i afavorir les seves poblacions, prèvia realització dels estudis corresponents i d’acord amb els directius del Departament de medi ambient. 3. La tala d’arbres és una acte sotmès a la llicència municipal, sigui quina sigui la qualificació del sòl, i independentment dels permisos que exigeixi l’Administració competent en virtut de la legislació aplicable. 4. Per obtenir la llicència per a la tala d’arbres l’interessat haurà d’especificar:

a) Nombre d’arbres a talar. b) Diàmetre i altura. c) L’edat estimada dels exemplars a talar. d) L’estat del bosc i el sotabosc, la densitat d’arbres en una extensió almenys

el doble de la que es pensi a talar. e) El pendent del terreny on es farà la tala i si existeixen o no bancals o

terrasses. f) Una valoració de l’estat del sòl i el perill d’erosió.

5. Es realitzaran totes les mesures per a la prevenció d’incendis a la vegetació d’acord amb el que disposa el Decret 64/1995 de mesures de prevenció d’incendis forestals. 6. Els aprofitaments forestals es portaran a terme d’acord amb les disposicions legals i normatives vigents en matèria forestal a Catalunya i les determinacions del present text normatiu. En tot cas s’hauran d’ajustar als condicionaments tècnics següents:

a) Es prohibeixen les tales arreu, llevat dels supòsits previstos a l’article 58.2 de la Llei 6/88 forestal de Catalunya.

b) Com a norma general, es prohibeix el desarrelament d’arbres i arbustos amb finalitats comercials.

c) Serà obligatòria l’eliminació de residus de l’aprofitament en una franja de vint metres a banda i banda dels camins existents o de nova construcció, d’acord amb allò que disposa l’article 12 del Decret 64/1995 de mesures de prevenció d’incendis forestals.



CVE-DOGC-A-15273084-2015

127

d) Es podrà autoritzar la neteja selectiva del sotabosc quan aquesta vagi orientada a millorar les condicions de regeneració de l’arbrat o pugui justificar-se com a mesura preventiva de lluita contra foc, buscant en tot moment la compatibilitat amb la prevenció dels valors ecològics i mediambientals.

7. Les edificacions que afronten amb àrees forestals estan obligades a mantenir una franja perimetral de 25 metres d’amplada permanent lliure de vegetació baixa i arbustiva, amb massa forestal aclarida i les branques baixes esporgades, segons l’article 5 del Decret 241/1994, de 26 de juliol, sobre condicionants urbanístics i de protecció contra incendis en els edificis. ARTICLE_211. Fauna 1. L’ajuntament podrà establir mesures de protecció d’espècies animals i dels seus hàbitats, per tal de preservar i afavorir les seves poblacions, prèvia realització dels estudis corresponents i d’acord amb les directrius del Departament d’agricultura, ramaderia i pesca. 2. Es prohibeix en tot el municipi, l’agressió, deteriorament o recol·lecció de les poblacions faunístiques, llevat dels supòsits inclosos en programes de gestió promoguts per organismes públics o privats, sempre que els projectes hagin estat informats prèviament i preceptiva per l’ajuntament. 3. Es prohibeix la introducció d’espècies alienes a la fauna característica d’aquest àmbit geogràfic. S’exceptuen les incloses en programes de gestió biològica promoguts per organismes públics o privats, sempre que els projectes hagin estat informats prèviament i preceptiva per l’ajuntament. Secció IV Habitatge ARTICLE_212. Ús de l’habitatge en sòl no urbanitzable 1. El Pla d’ordenació estableix amb caràcter general i d’acord amb els articles 47 i 50 de la Llei d’urbanisme, la prohibició d’edificar construccions destinades a un nou habitatge no vinculat a l’activitat rústica dels terrenys no urbanitzables. Els nous habitatges o ampliació dels existents només s’admeten directament i justificadament vinculats a l’explotació rústica i condicionats a la impossibilitat de fer servir una edificació existent. 2. El Pla d’ordenació estableix amb caràcter general i d’acord amb els articles 47 i 50 de la Llei d’urbanisme, la possibilitat de conservació, millora o reforma dels habitatges existents en sòl no urbanitzable. El Catàleg de masies i cases rurals, estableix les obres permeses a realitzar en cadascuna de les edificacions i elements catalogats, així com les condicions d’ordenació, serveis i accessos i altres condicions específiques. Als habitatges preexistents no inclosos en el Catàleg de masies i cases rurals i no associats a explotacions rústiques només es permeten obres d’adequació i millora que reuneixin les condicions objectives d’habitabilitat o quan per assolir-les, les obres no superin amb escreix les



CVE-DOGC-A-15273084-2015

128

imprescindibles i no pressuposin cap ampliació tal com regula la disposició transitòria sisena del Reglament de la Llei d’urbanisme. A més, s’exigirà que l’edificació no sigui objecte d’un expedient de protecció de la legalitat urbanística o bé que no pugui ser-ho per prescripció d’accions. 3. El vigent Catàleg de masies i cases rurals indica expressament en la seva fitxa corresponent, aquelles masies i cases rurals on s’hi permet la constitució d’una divisió horitzontal. Les unitats o elements de la divisió horitzontal hauran de tenir, cadascuna d’elles, un accés independent o des d’un espai comú i hauran de complir, cadascuna d’elles, amb les condicions d’habitabilitat vigents. 4. Queda expressament prohibida la constitució d’una divisió horitzontal en aquelles masies i cases rurals incloses al Catàleg de masies i cases rurals, quan la seva fitxa corresponent no indiqui clarament que s’hi permet. Així mateix, queda expressament prohibida la constitució d’una divisió horitzontal en totes aquelles masies i cases rurals emplaçades en el sòl no urbanitzable que no estiguin incloses al Catàleg de masies i cases rurals. 5. Les masies o cases rurals que generin aigües residuals que no estiguin connectades a la xarxa municipal hauran de disposar de l’autorització d’abocament emesa per l’Agència catalana de l’Aigua, i hauran de complir amb els criteris establerts a la Instrucció tècnica aplicable al sanejament autònom, aprovat pel Consell d’Administració de l’Agència Catalana de l’Aigua amb data 20 de novembre de 2008. ARTICLE_213. Condicions generals per a la construcció d’habitatges en sòl no urbanitzable 1. Les obres d’ampliació, conservació, millora o reforma dels edificis existents en sòl no urbanitzable, així com les noves construccions que s’hi permetin, s’ajustaran a les condicions següents: a) Condicions per a la implantació de nous habitatges: Es donarà compliment a les determinacions dels articles 47 de la Llei

d’urbanisme i 50 del Reglament que el desenvolupa. b) Condicions de volum:

b.1) El tipus d’ordenació de les noves edificacions i les ampliacions permeses dels habitatges existents, és el d’edificació aïllada. b.2) Les noves edificacions aïllades i les ampliacions de les edificacions existents tindran una altura màxima de 7,50 m, corresponents a planta baixa i una planta pis, mesurats en la cota mitjana del nivell natural de les terres. b.3) El volum màxim construït, a computar per sobre el paviment de la planta baixa, serà de 1.200 m³. b.4) L’edifici o l’ampliació permesa, se separarà com a mínim 15 metres dels camins i 20 metres dels límits de propietat. En cas d’ampliació d’edificis existents, amb façana consolidada a camí, que no puguin complir les separacions mínimes, podran mantenir l’alineació existent sempre que se separin 3 metres de l’eix del camí. Caldrà fer el tràmit que estableix l’article 48 de la Llei d’urbanisme.

c) Condicions estètiques:



CVE-DOGC-A-15273084-2015

129

Tant les noves edificacions com les ampliacions permeses es realitzaran d’acord amb les exigències del paisatge on se situïn, tant per la seva composició volumètrica com pels materials emprats i les seves textures i colors.

d) Condicions sanitàries: Totes les edificacions adoptaran les mesures adients per emmagatzemar i depurar les seves aigües residuals, ja sigui a través de fosses biològiques o d’altres tecnologies que garanteixin una correcta gestió d’aquests residus de manera que generin el mínim impacte ambiental.

Secció V Edificacions vinculades a les explotacions ARTICLE_214. Definicions 1. Instal·lacions agropecuàries: són les edificacions vinculades a les explotacions agropecuàries i a l’estabulació dels animals, així com les seves dependències complementàries, l’agroindústria lligada a la pròpia explotació i les edificacions utilitzades per al turisme rural. 2. Ramaderia extensiva: és aquella que no precisa instal·lacions d’estabulació permanent, referida a la pastura i a la circulació de bestiar. 3. Ramaderia intensiva: és la que requereix un règim d’estabulació permanent, amb instal·lacions fixes. 4. Agroindústria: és aquella activitat agroindustrial, lligada a la pròpia explotació, de transformació dels productes obtinguts de l’explotació de la finca agrària. 5. Turisme rural: els establiments de turisme rural són establiments que presten servei d’allotjament temporal en habitatges rurals, en règim d’habitacions o de cessió de l’habitatge sencer, segons les modalitats i requisits definits per reglament. ARTICLE_215. Instal·lacions destinades a explotacions agropecuàries 1. Condicions d’ordenació de l’edificació:

a) Les edificacions i/o instal·lacions que siguin admeses en cada qualificació del sòl no urbanitzable o les permeses segons el Catàleg de masies i cases rurals, no podran superar conjuntament el percentatge d’ocupació en planta que s’especifica a continuació, en funció de la superfície de la finca i amb els topalls màxims que s’hi especifiquen: - Finques de superfície fins a 1 hectàrea de superfície: 15 m2 o l’ocupació

preexistent de masia catalogada en aquella finca. - Finques de superfície d’entre 1 i 4 hectàrees de superfície: 8% amb un

màxim de 2.800 m2. - Finques de superfície d’entre 4 i 10 hectàrees de superfície: 6% amb un

màxim de 4.400 m2.



CVE-DOGC-A-15273084-2015

130

- Finques de superfície de més de 10 hectàrees de superfície: 4% amb un màxim de 6.000 m2.

Pel que fa al sostre edificable per a aquestes instal·lacions, es fixen els següents màxims en funció de la superfície de la finca: - Finques de superfície fins a 1 hectàrea de superfície: no s’admeten. - Finques de superfície d’entre 1 i 4 hectàrees de superfície: màxim de

2.200 m2. - Finques de superfície d’entre 4 i 10 hectàrees de superfície: màxim de

3.800 m2. - Finques de superfície de més de 10 hectàrees de superfície: màxim de

5.400 m2. - Mitjançant un Pla especial on s’acrediti la necessitat de disposar d’una

superfície construïda superior, es permet superar els 5.400 m2 de sostre. - Per a qualsevol nova construcció pretesa caldrà disposar de superfície

no inferior a la unitat mínima de conreu. En cas contrari, caldrà justificar que la finca no prové de cap segregació posterior a l’aprovació definitiva del Pla d’ordenació.

- La concessió de la llicència per a la construcció d’una granja s’haurà d’acompanyar d’un document d’indivisibilitat de la finca.

b) Separacions: La normativa sectorial en determinarà les distàncies entre les instal·lacions destinades a explotacions agropecuàries. Tanmateix, es fixa: - Als camps i límits de la finca: 10 m. - A l’aresta de la calçada de les carreteres locals: 25 m, i als camins 15 m,

en cas de ser principals o primaris i 8 m en cas de camins secundaris. c) Altura màxima: planta baixa amb una altura màxima total, com a norma

general, de 5,00 m, mesurada en el carener o punt més alt de l’edificació. En cas d’edificacions destinades al bestiar boví, aquesta altura es fixa en 7,00 m.

d) Llargada de façana: la llargada màxima de façana s’estableix en 70 m. e) Condicions estètiques:

- Les parets de tancament de les construccions estaran pintades amb colors clars de gamma terrosa, excepte quan el material de base dels tancaments estigui preparat per anar vist.

- Es procurarà que el material exterior de les cobertes inclinades sigui de color vermellós tractant d’assimilar-lo amb el color de la teula. Aquest material serà de teula ceràmica entenent-se de forma preceptiva en llocs d’especial impacte visual.

- Es protegiran les visuals sobre les granges des de les carreteres i les vies locals bàsiques amb una plantació d’arbres d’espècies autòctones.

- Cobertes: a part de la teula característica de la zona, podran utilitzar-se altres materials tals com planxa metàl·lica o similars, de color verd o vermell segons es justifiqui i teula de formigó quan els condicionaments estructurals ho facin necessari, sempre que presentin tonalitats cromàtiques a la de la teula de ceràmica.

- Colors: s’utilitzaran colors que reprodueixen els existents del terreny.



CVE-DOGC-A-15273084-2015

131

f) En cas que se superin els llindars establerts en l’article 68.8.d) del Reglament de la Llei d’urbanisme, caldrà fer el tràmit de l’article 49 de la Llei d’urbanisme.

2. Condicions de l’emplaçament: a) Es mantindrà lliure de construccions una faixa perimetral que serà objecte

del tractament següent: - Plantació d’una doble filera d’arbres autòctons separats per distàncies

inferiors a 8 metres. S’acceptaran, també, altres formes de disposició de l’arbrat sempre que impliquin la plantació d’un nombre equivalent d’exemplars i resultin paisatgísticament més adequades.

ARTICLE 216. Regulació de les activitats ramaderes existents Per a la legalització de les explotacions ramaderes existents es requerirà, sens perjudici de les condicions fixades a la legislació específica i a la legislació medi ambiental vigent, el compliment de les condicions estètiques de les construccions a realitzar o adequar. ARTICLE 217. Consideracions especials per a les explotacions agropecuàries 1. Les granges d’animals dedicades a la cria i engreix per al seu consum i comercialització, a més de complir la corresponent legislació sectorial, compliran les condicions següents:

a) Justificació del seu emplaçament, observant: - Es respectaran i justificaran les distàncies que estableix el reglament del

domini públic hidràulic. - Situació aigües avall de fonts i pous, impedint la contaminació d’aquests. - Situació ventilada, evitant cotes baixes i valls tancades. - Relació amb la xarxa bàsica de camins, i evitant noves obertures. - Relació amb el paisatge buscant indrets on la instal·lació no malmeti les

característiques del paisatge agrícola. 2. Sistema de depuració d’aigües:

a) Caldrà presentar un projecte que inclogui: - Sistema de recollida i emmagatzematge de residus líquids i sòlids. - El dipòsit per l’emmagatzematge serà impermeable amb una capacitat

mínima per a dos mesos de producció de residus. - Justificació documentada del sistema d’eliminació dels residus, estació

de tractament o escampament pels camps. En el cas que l’estació de tractament estigui fora de la instal·lació, indicació del sistema de recollida i transport, distància de l’estació i altra documentació que asseguri l’efectivitat de l’eliminació dels residus. En el cas d’escampament pels camps, documentació del sistema de fermentació dels residus per impedir la contaminació d’aqüífers, dels camps d’acolliment i rotació de conreus per disposar en les diferents èpoques de l’any de superfície lliure de conreu per tal d’assegurar l’escampament.



CVE-DOGC-A-15273084-2015

132

ARTICLE_218. Disposicions específiques sobre magatzems agrícoles 1. La construcció de magatzems agrícoles en sòl no urbanitzable ha de complir les condicions següents:

a) Només es permet per a magatzem de productes agrícoles, d’eines del camp i de maquinària quan estiguin vinculats a una explotació agrícola o ramadera.

b) No es permet la seva ubicació a més de 50 m de les cases o masies existents i a les que donaran servei i a menys de 25 m des de l’aresta de calçada de carreteres locals, a 15 m de camins principals o primaris, i 8 m en camins secundaris. Pel que fa a la separació respecte de cases o masies existents de finques veïnes, s'estarà al que exigeixi la normativa sectorial, si escau.

c) Pel que fa al sostre edificable, es fixen els següents màxims en funció de la superfície de la finca:

- Finques de superfície fins a 1 hectàrea de superfície: no s’admeten. - Finques de superfície d’entre 1 i 4 hectàrees de superfície: màxim de

800 m2. - Finques de superfície d’entre 4 i 10 hectàrees de superfície: màxim

de 1.000 m2. - Finques de superfície de més de 10 hectàrees de superfície: màxim

de 1.200 m2. Pel que fa a l’ocupació, i atès que els magatzems agrícoles formen part de les edificacions i/o instal·lacions d’una finca en sòl no urbanitzable a les quals es fa referència en l’article 215.1.a), caldrà tenir en compte el seu còmput per tal de no sobrepassar les ocupacions màximes en funció de la superfície de la finca fixades en aquell article.

d) Les construccions seran de planta baixa amb una altura màxima de 5,00 m, excepte en casos degudament justificats on es podrà superar aquesta altura fins a una altura màxima de 10,00 m.

e) En planta cap dimensió serà superior a 30 m. f) En els llocs on sigui freqüent l’arbrat, es projectarà i plantaran al llarg de les

edificacions fileres d’arbres, d’espècie autòctona, en una proporció mínima d’un arbre cada 5 m de longitud, a l’objecte de matisar l’impacte visual de la construcció .

g) Si se superen els llindars establerts en l’article 68.8.d) del Reglament de la Llei d’urbanisme, caldrà fer el tràmit de l’article 49 de la Llei d’urbanisme.

h) Es prioritzarà la seva ubicació en semisoterranis, per tal d’oferir una major integració en el territori. En qualsevol cas, els soterranis comptabilitzaran a efectes del sostre edificable.

Secció VI Regulació dels àmbits i àrees de planejament de rang superior i de les zones en sòl no urbanitzable



CVE-DOGC-A-15273084-2015

133

ARTICLE_219. Regulació d’usos 1. En el sòl no urbanitzable són permesos els usos descrits en les disposicions generals per al sòl no urbanitzable o en les disposicions particulars de cada zona d’aquest. Són admesos tots aquells usos establerts en l’article 47 de la Llei d’urbanisme sempre que no siguin prohibits en la regulació de la zona de sòl no urbanitzable concreta on es planteja. 2. L’establiment de qualsevol de les activitats autoritzables comportarà l’adopció de mesures correctores per evitar la degradació de la natura i per aconseguir una total adequació al medi on s’instal·lin. Per tant s’haurà d’estudiar acuradament la presa d’aigües potables, el desguàs i la depuració de les aigües residuals, els accessos i els arbrats. Els titulars tindran l’obligació de conservar els establiments i el seu entorn que s’emplacen en el medi rural, perquè reuneixin les perfectes condicions de seguretat, salubritat i ornamentació pública. 3. S’admeten els petits establiments comercials dedicats a la venda directa de productes agrorurals del lloc on s’ubiquin, l’ús de càmping i aparcament de caravanes, autocaravanes i remolcs tenda, en aquelles zones on s’admet explícitament la seva admissió. En el cas de càmping i aparcament de caravanes, autocaravanes i remolcs tenda, caldrà la redacció prèvia d’un pla especial urbanístic. ARTICLE_220. Àmbits i àrees de protecció establertes en planejament de rang superior El sòl no urbanitzable estableix els següents àmbits i àrees de planejament de rang superior, les normatives del qual li són d’aplicació:

a) Sòl de protecció preventiva del Pla territorial parcial de les comarques centrals

b) Sòl de protecció especial del Pla territorial parcial de les comarques centrals

c) Àmbit del PEIN Savassona i Xarxa Natura 2000 d) Àmbit del Pla especial de protecció i millora de l’espai natural Guilleries

Savassona La delimitació d’aquests àmbits es defineix, gràficament, en el plànol O.2.1 Ordenació del sòl no urbanitzable – Àmbits i àrees de protecció establertes en planejament de rang superior. Cal tenir present que es pot donar el cas de la superposició de dos o més àmbits en un espai concret del territori; en aquesta situació, li són d’aplicació les disposicions establertes per a cada àmbit o àrea en el qual estigui inclòs. ARTICLE_221. Sòl de protecció preventiva del Pla territorial parcial de les comarques centrals A aquest sòl li són d’aplicació les Normes d’ordenació territorial del Pla territorial de les comarques centrals, aprovat definitivament en data 16 de setembre de 2008 i publicat en el DOGC número 5241, de 22 d’octubre de 2008, i



CVE-DOGC-A-15273084-2015

134

especialment els seus articles 2.10 i 2.11 pel que fa a la protecció del sòl no urbanitzable, i el títol VI i les disposicions transitòries primera, segona i tercera pel que respecta a paisatge. ARTICLE_222. Sòl de protecció especial del Pla territorial parcial de les comarques centrals A aquest sòl li són d’aplicació les Normes d’ordenació territorial del Pla territorial de les comarques centrals, aprovat definitivament en data 16 de setembre de 2008 i publicat en el DOGC número 5241, de 22 d’octubre de 2008, i especialment els seus articles 2.6 i 2.7 pel que fa a la protecció del sòl no urbanitzable, i el títol VI i les disposicions transitòries primera, segona i tercera pel que respecta a paisatge. ARTICLE_223. Àmbit del PEIN Savassona – Xarxa Natura 2000 A aquest sòl li serà d’aplicació allò establert en la Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals; el Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s’aprova el Pla d’espais d’interès natural; l’Acord GOV/12/2006, de 5 de setembre, pel qual es designen zones d’especial protecció per a les aus (ZEPA) i s’aprova la proposta de llocs d’importància comunitària (LIC); i el Pla especial de delimitació dels espais naturals Serres de Milany-Santa Magdalena i Puigsacalm-Bellmunt, i Savassona, aprovat definitivament en data 30 de novembre de 2004. ARTICLE_224. Àmbit del Pla especial de protecció i millora de l’espai natural Guilleries-Savassona A aquest sòl li serà d’aplicació allò establert en la Normativa del Pla especial de protecció i millora de l’espai natural Guilleries-Savassona, aprovat definitivament el 28 de gener de 2004, i publicat el 17 de març de 2004. ARTICLE_225. Zonificació en sòl no urbanitzable Dins del sòl no urbanitzable, a més dels àmbits i àrees descrits en els anteriors articles, les disposicions de les quals cal donar compliment, el Pla d’ordenació estableix les següents zones:

a) Agrícola de valor. Clau 21a. b) Forestal de valor. Clau 22a. c) Àrees d’especial interès del patrimoni ecològic paisatgístic en entorn

forestal. Clau 22b. d) Agroforestal. Clau 23a. e) Àrees d’especial interès del patrimoni ecològic paisatgístic en entorn

agroforestal. Clau 23b.



CVE-DOGC-A-15273084-2015

135

ARTICLE_226. Agrícola de valor. Clau 21a 1. Comprèn aquells sòls que per la seva destinació i funció d’espais de conreu s’han de preservar del procés urbanitzador amb les finalitats d’assegurar el desenvolupament i millora de les explotacions agràries existents tot preservant la funció ambiental de l’espai, i de preservar els hàbitats d’interès comunitari existents. 2. Els objectius principals d’aquesta zona són els següents:

a) El desenvolupament de les activitats agràries i aquells altres usos relacionats amb aquestes.

b) El manteniment d’espais oberts sense coberta forestal, a fi de garantir la presència d’hàbitats per preservar la biodiversitat de l’espai.

c) El manteniment de zones que, en relació a la preservació i extinció d’incendis forestals, generen certa discontinuïtat de la massa forestal.

3. En el sòl agrícola: a) S’admeten els usos i activitats agrícoles i agropecuàries regulats amb

caràcter general en aquesta normativa. Els usos forestals s’admeten únicament en aquells enclavaments forestals que actualment es troben dins aquesta qualificació.

b) S’admeten les noves edificacions ramaderes i agropecuàries en general. c) S’admeten els moviments de terra d’afeixament amb finalitats agrícoles. En

qualsevol cas, els afeixaments que suposin la creació de talussos de més de 2 metres són un acte sotmès a llicència municipal.

d) S’admet l’eliminació de feixes sempre que se’n resolgui adequadament l’escorrentia de les aigües.

e) És admès l’ús d’habitatge, vinculat a l’explotació agrària. f) S’admeten els petits establiments comercials dedicats a la venda directa de

productes agrorurals del lloc on s’ubiquin. 4. En una part d’aquest sòl s’hi emplacen els usos consistents en l’explotació de recursos naturals o altres usos existents i específics del sòl no urbanitzable, que estan legalment implantats i autoritzats coneguts com Massans, que es du a terme part en la finca Massans i part en la finca mas Puigsech Nou, per a ús de compostatge. Són admesos aquests usos legalment implantats i autoritzats. En el cas de cessament de l’activitat existent, es podran reordenar les edificacions actuals per tal d’adaptar-les als usos admesos en sòl no urbanitzable, a través d’un pla especial, i d’acord a la Llei d’urbanisme. ARTICLE_227. Forestal de valor. Clau 22a 1. Comprèn aquells sòls que constitueixen espais forestals d’interès o extensió, i que són mereixedors d’un tractament adequat. 2. Els objectius principals d’aquesta zona són els següents:

a) El desenvolupament de les activitats forestals i aquells altres usos relacionats amb aquestes.

b) El manteniment de masses arbòries, a fi de garantir la presència d’hàbitats per preservar la biodiversitat de l’espai.



CVE-DOGC-A-15273084-2015

136

c) El manteniment i conservació de zones amb la finalitat de preservació i extinció d’incendis forestals.

3. En el sòl forestal: a) S’admeten els usos i activitats forestals i agropecuàries regulats amb

caràcter general en aquesta Normativa. b) Només s’admetran noves edificacions vinculades a la utilització forestal

dels terrenys d’acord amb legislació urbanística i sectorial vigent i les limitacions que imposen aquestes Normes, i en cap cas no s’hi admetrà l’ús d’habitatge, a excepció de l’actualment existent. Són admeses petites construccions per a l’aixopluc dels animals que hi pasturin.

c) Es permeten les rompudes d’acord amb la legislació sectorial vigent. d) La repoblació forestal es portarà a terme amb espècies pròpies de la zona,

prohibint la plantació intensiva d’espècies que puguin alterar l’equilibri ecològic i l’entitat de les vegetacions autòctones.

e) Es prohibeixen les noves edificacions ramaderes i agropecuàries en general.

f) S’admeten els petits establiments comercials dedicats a la venda directa de productes agrorurals del lloc on s’ubiquin.

ARTICLE_228. Àrees d’especial interès del patrimoni ecològic paisatgístic en entorn forestal. Clau 22b 1. Comprèn les àrees, en entorn forestal, d’alt valor ecològic, paisatgístic, patrimonial i cultural per contenir ecosistemes, formacions, comunitats o espècies de gran interès, importants formacions geològiques, paisatge singular i característic, elements del patrimoni històric i cultural. 2. Els objectius principals d’aquesta àrea són els següents:

a) Per l’alt interès i la seva vulnerabilitat, salvaguardar i, si fos el cas, reconstruir, aquest patrimoni natural i cultural.

3. Es distingeixen els següents espais: a) Els Munts; vèrtex geodèsic d’itineraris de passeig. b) La Solella de les Valls; d’interès paisatgístic i geològic, amb parets verticals

de diferents estrats calcaris. c) Torrent de Tavèrnoles; d’interès paisatgístic en el conjunt del seu entorn.

Meridià verd. 4. En aquestes àrees, el Consorci de l’espai natural de les Guilleries-Savassona prioritza les seves actuacions, posant els mitjans de gestió i establint les mesures de foment necessàries per dur a terme les funcions ecològiques i culturals d’aquests indrets. 5. El Consorci també elaborarà els informes preceptius per a les llicències d’obres i activitats d’aquestes àrees. Podrà sol·licitar documentació annexa i els estudis complementaris adients o elaborar-los el propi Consorci, i restringir –si cal– els usos i les activitats transitòriament, donant prioritat a la conservació del medi. 6. Circulació i accés:

a) En general és restringida i limitada a vehicles de servei. b) No s’admet obrir camins de nou traçat als cingles.

7. Activitats esportives:



CVE-DOGC-A-15273084-2015

137

Les activitats esportives compliran amb la legislació sectorial d'aplicació. 8. Quan l’estat d’abandonament d’una finca impliqui perill d’incendi, erosió o qualsevol altra alteració que pogués tenir com a conseqüència la pèrdua de la seva capacitat de sustentació, de la vegetació característica de la zona o en particular de la possibilitat d’aprofitament agrícola de la finca, el Consorci o l’Ajuntament implicat haurà de requerir la propietat per tal que prengui les mesures oportunes. En cas de no complir aquest requeriment, i d'acord amb el que estableix la legislació urbanística sobre això, el Consorci o l’Ajuntament podrà redactar projectes de manteniment o estabilització del sòl per tal d’aconseguir les condicions necessàries per a la conservació del medi, hom tindrà present les recomanacions dels diferents organismes públics competents en la matèria. Les despeses del projecte descrit en l’epígraf anterior, que es tramitarà com a pla especial, així com aquelles que corresponguin a les obres de la seva execució, anirà totalment a càrrec de la propietat del sòl, en tractar-se d’una millora per a la finca. 9. En les àrees d’especial interès del patrimoni ecològic paisatgístic en entorn forestal:

a) S’admeten els usos i activitats forestals regulats amb caràcter general en aquesta Normativa, i d’acord al Consorci de l’espai natural de les Guilleries-Savassona.

b) Només s’admetran noves edificacions vinculades a la utilització forestal dels terrenys d’acord amb legislació urbanística i sectorial vigent i les limitacions que imposen aquestes Normes, i en cap cas no s’hi admetrà l’ús d’habitatge, a excepció de l’actualment existent Són admeses petites construccions per a l’aixopluc dels animals que hi pasturin, i sempre d’acord al Consorci de l’espai natural de les Guilleries-Savassona.

c) No es permeten les rompudes. d) La repoblació forestal es portarà a terme amb espècies pròpies de la zona,

prohibint la plantació intensiva d’espècies que puguin alterar l’equilibri ecològic i l’entitat de les vegetacions autòctones.

e) Es prohibeixen les noves edificacions ramaderes i agropecuàries en general.

ARTICLE_229. Agroforestal. Clau 23a 1. Comprèn aquells sòls forestals i de conreu inclosos dins el Pla especial de protecció i millora de l’Espai natural de les Guilleries-Savassona, que per la seva destinació i funció d’espais oberts s’han de preservar del procés urbanitzador. 2. Els objectius principals d’aquesta zona són els següents:

a) Assegurar el desenvolupament i millora de les explotacions agràries existents, conservant, regenerant i millorant les masses forestals i preservant la biodiversitat que ofereix un paisatge en mosaic, constituint un agrosistema.

3. En el sòl agroforestal: a) Es prohibeix l’establiment de granges de nova creació essent admeses les

ampliacions de les existents així com les reconversions d’aquestes, en granges amb especificacions de sanitat controlada.



CVE-DOGC-A-15273084-2015

138

b) És admès l’ús d’habitatge, vinculat a l’explotació agrària, i sempre que estigui reconegut en el pertinent Catàleg de masies i cases rurals.

c) S’admeten petits establiments comercials dedicats a la venda directa de productes agrorurals

d) S’admet l’ús de càmping i aparcament de caravanes, autocaravanes i remolcs tenda.

4. En una part d’aquest sòl s’hi emplacen els usos consistents en l’explotació de recursos naturals o altres usos existents i específics del sòl no urbanitzable, que estan legalment implantats i autoritzats coneguts com la Baga, i com a fàbrica de pinsos. Són admesos aquests usos legalment implantats i autoritzats. El règim aplicable a aquestes activitats existents serà l’establert en la disposició transitòria setena del Reglament de la Llei d’urbanisme. En el cas de cessament de l’activitat existent, es podran reordenar les edificacions actuals per tal d’adaptar-les als usos admesos en sòl no urbanitzable, a través d’un pla especial, i d’acord a la Llei d’urbanisme. ARTICLE_230. Àrees d’especial interès del patrimoni ecològic paisatgístic en entorn agroforestal. Clau 23b 1. Comprèn les àrees, en entorn agroforestal, d’alt valor ecològic, paisatgístic, patrimonial i cultural per contenir ecosistemes, formacions, comunitats o espècies de gran interès, importants formacions geològiques, paisatge singular i característic, elements del patrimoni històric i cultural. 2. Els objectius principals d’aquesta àrea són els següents:

a) Per l’alt interès i la seva vulnerabilitat, salvaguardar i, si fos el cas, reconstruir, aquest patrimoni natural i cultural.

3. Es distingeixen els espais següents: a) Meandre de Fussimanya; d’interès paisatgístic, faunístic i també per la seva

vegetació de rouredes i pinedes de pi roig. b) Sant Feliuet de Savassona; punt panoràmic d’interès paisatgístic i patrimoni

històric i cultural. Cal destacar els jaciments ibers i l’ermita preromànica i romànica.

c) Pla de Santa Margarida; punt panoràmic, constitueix una zona de passeig i lleure.

d) Cingleres de la Riba o Vilanova; d’interès paisatgístic i geològic. Punt panoràmic. Itineraris (GR2 i PR-C40.1).

4. En aquestes àrees, el Consorci de l’espai natural de les Guilleries-Savassona prioritza les seves actuacions, posant els mitjans de gestió i establint les mesures de foment necessàries per dur a terme les funcions ecològiques i culturals d’aquests indrets. 5. El Consorci també elaborarà els informes preceptius per a les llicències d’obres i activitats d’aquestes àrees. Podrà sol·licitar documentació annexa i els estudis complementaris adients o elaborar-los el propi Consorci, i restringir –si cal– els usos i les activitats transitòriament, donant prioritat a la conservació del medi. 6. Circulació i accés:

a) A peu, BTT, i amb cavall, podrà quedar restringida ocasionalment en algunes zones del cingles segons l’època de l’any.



CVE-DOGC-A-15273084-2015

139

Es restringirà l’accés a les cingleres quan coincideixi amb els períodes de nidificació d’ocells rapinyaires.

b) En general és restringida i limitada a vehicles de servei. c) No s’admet obrir camins de nou traçat als cingles.

7. Activitats esportives: Les activitats esportives compliran amb la legislació sectorial d'aplicació. La pràctica de l’escalada podrà quedar restringida ocasionalment en algunes zones del cingles segons l’època de l’any, evitant els períodes de nidificació de rapinyaires. 8. Quan l’estat d’abandonament d’una finca impliqui perill d’incendi, erosió o qualsevol altra alteració que pogués tenir com a conseqüència la pèrdua de la seva capacitat de sustentació, de la vegetació característica de la zona o en particular de la possibilitat d’aprofitament agrícola de la finca el Consorci o l’Ajuntament implicat haurà de requerir la propietat per tal que prengui les mesures oportunes. En cas de no complir-se aquest requeriment, i d'acord amb el que estableix la legislació urbanística sobre això, el Consorci o l’Ajuntament podrà redactar projectes de manteniment o estabilització del sòl per tal d’aconseguir les condicions necessàries per a la conservació del medi, hom tindrà present les recomanacions dels diferents organismes públics competents en la matèria. Les despeses del projecte descrit en l’epígraf anterior, que es tramitarà com a pla especial, així com aquelles que corresponguin a les obres de la seva execució, anirà totalment a càrrec de la propietat del sòl, en tractar-se d’una millora per a la finca. 9. En les Àrees d’especial interès del patrimoni ecològic paisatgístic en entorn agroforestal:

a) Es prohibeix l’establiment de granges de nova creació essent admeses les ampliacions de les existents així com les seves reconversions en granges amb especificacions de sanitat controlada.

b) És admès l’ús d’habitatge, vinculat a l’explotació agrària, i sempre que estigui reconegut en el pertinent Catàleg de masies i cases rurals.

TÍTOL QUART CATÀLEG DE BÉNS A PROTEGIR CAPÍTOL I Objecte del document ARTICLE 231. Objecte del document El Pla d’ordenació urbanística municipal de Tavèrnoles, en compliment de l’article 59 de la Llei d’urbanisme, incorpora el Catàleg de béns a protegir com a document que en forma part, per, tal com estableix l’article 71 de l’esmentada Llei,



CVE-DOGC-A-15273084-2015

140

aconseguir l’efectivitat de les mesures de protecció de monuments, edificis, jardins, paisatges o béns culturals. El Catàleg, juntament amb les normes específiques, i d’acord amb les categories establertes per la legislació sectorial aplicable, són part integrant de la documentació imperativa del Pla d’ordenació urbanística municipal. En aquest Catàleg s’hi relacionen aquells edificis o conjunts arquitectònics, aquells elements d’arqueologia i paleontologia i aquells elements naturals i fonts que tenen un interès patrimonial, ordenant-los per tipologies: Tipologia 1 - Arquitectònic Tipologia 2 - Arqueològic – Paleontològic Tipologia 3 - Natural CAPÍTOL II Aspectes generals ARTICLE 232. Intervencions previstes en els elements del Catàleg de béns a protegir Els projectes d’intervenció sobre tots els elements edificats que formen part del Catàleg i que no corresponguin a actuacions menors de manteniment, aniran acompanyats de la següent documentació independent del corresponent projecte tècnic: - Aixecament planimètric complet de l’edificació en plantes, alçats i seccions,

tant generals del conjunt, com de detall de les diferents parts diferenciades que els composin, així com detalls constructius dels diferents elements significatius, amb un nivell de precisió i unes escales gràfiques suficients per a la seva plena comprensió fins permetre la seva possible reconstrucció total o parcial.

- Reportatge fotogràfic detallat complert sobre la totalitat de l’edificació, amb visions de conjunt i de detall dels diferents elements que la composen, tant de la formalització exterior, com dels espais interiors.

En qualsevol cas, els documents urbanístics o projectuals redactats per a l’ampliació, rehabilitació o consolidació de les edificacions incloses en el Catàleg de béns a protegir, i de totes aquelles que es trobin dins la franja de 100 metres d’amplada al costat dels marges de les lleres, es redactaran en concordança amb els resultats d’un estudi annex, signat per tècnic competent, adaptat a les “Recomanacions tècniques per als estudis d’inundabilitat d’àmbit local” (ACA, març 2003) i a l’aplicació de l’article 6 de la Llei d’urbanisme i als criteris tècnics aprovats pel Consell d’Administració de l’ACA (28 de juny de 2001 – modificats el 17 de juliol de 2006). ARTICLE 233. Categories de protecció S’estableixen les següents categories de protecció:



CVE-DOGC-A-15273084-2015

141

Categoria 1 - Béns Culturals d’Interès Nacional (BCIN) Són els béns immobles més rellevants del patrimoni cultural català, inclosos en el Registre de béns culturals d’interès nacional del Departament de Cultura. Gaudeixen d’aquesta protecció: - Els béns més rellevants del patrimoni cultural català, declarats per la

Generalitat segons el procediment que estableix la Llei 9/1993 de patrimoni cultural català.

- Castells i fortificacions, Decret 22 d’abril de 1949, recollit a la disposició addicional 1.2. de la Llei 9/1993 de patrimoni cultural català.

Dins el present Catàleg de béns a protegir, s’identifiquen les següents classificacions dins els BCIN: - MH–Monument històric, entès com a construcció o altra obra material produïda

per l’activitat humana que configura una unitat singular. - ZA–zona arqueològica, com a lloc on hi ha restes de la intervenció humana

que solament és susceptible d’ésser estudiat en profunditat amb la metodologia arqueològica, tant si es troba en la superfície com si es troba en el subsòl o sota les aigües. En el cas de BCIN-MH, que tinguin en el subsòl restes que solament siguin susceptibles d’ésser estudiades arqueològicament, tindran també la condició de zona arqueològica.

La Direcció General del Patrimoni Cultural és l’òrgan encarregat de la tramitació i seguiment de la seva conservació, investigació i difusió. Categoria 2 – Béns Culturals d’Interès Local (BCIL) Són els béns immobles integrants del patrimoni cultural que, tot i la seva significació i importància, no compleixin les condicions pròpies dels béns culturals d’interès nacional, però que cal preservar i mantenir com a identificadors del municipi. Estan inclosos en el Catàleg del patrimoni cultural català del Departament de Cultura. Els elements BCIL que contenen la identificació ZA (zona arqueològica) són catalogats així per la possibilitat de l’existència de restes de la intervenció humana que solament és susceptible d’ésser estudiat en profunditat amb la metodologia arqueològica, tant si es troba en la superfície com si es troba en el subsòl o sota les aigües. Per a la declaració dels BCIL caldrà que el Consell Comarcal iniciï la tramitació de la declaració en bloc amb el corresponent informe justificatiu d’un tècnic qualificat i es procedeixi a donar audiència als interessats, atès que d’acord amb l’article 17 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, de patrimoni cultural català, la declaració d’un bé com a BCIL en els municipis de menys de 5.000 habitants, com és el cas de Tavèrnoles, correspon al Consell Comarcal i no al Ple de l’Ajuntament. Categoria 3 – Espais de protecció arqueològica (EPA) Es consideren Espais de protecció arqueològica, i són objecte de catalogació, els jaciments que no han estat declarats BCIN, on per evidències materials, per antecedents històrics o per altres indicis, es presumeix de l’existència de restes arqueològiques o paleontològiques.



CVE-DOGC-A-15273084-2015

142

Categoria 4 – Béns amb protecció urbanística (BPU) Són aquells béns immobles (elements, conjunts, indrets, etc.), no declarats ni incoats BCIN o BCIL, els valors dels quals identifiquen l’arquitectura tradicional del lloc i/o el paisatge del municipi, que el Pla vol protegir pels seus valors d’interès cultural. Els elements BPU que contenen la identificació AEA (àrea d’expectativa arqueològica) són catalogats així per la possibilitat de l’existència de restes de la intervenció humana que solament és susceptible d’ésser estudiat en profunditat amb la metodologia arqueològica, tant si es troba en la superfície com si es troba en el subsòl o sota les aigües. Categoria 5 – Entorns de protecció L’adequada protecció d’un bé pot requerir la delimitació i regulació d’un àmbit de protecció al seu entorn, l’alteració del qual podria afectar i desmerèixer els valors del bé catalogat, trencant la seva harmonia amb l’entorn natural i/o la identitat en el paisatge urbà on s’emplaça. L’entorn delimitat, que pot incloure el subsòl, és constituït per l’espai, sigui edificat o no, que dóna suport ambiental al bé catalogat. Qualsevol variació en la regulació urbanística de l’entorn pot incidir directament o indirecta en els valors protegits del bé limitant-ne la contemplació o l’estudi. Amb caràcter general, els BCIL i els BCIN donaran adequat compliment, quan s’escaigui, al que s’estableix als articles 34 (autorització d’obres–BCIN), 35 (criteris d’intervenció–BCIN) i 36 (autorització de canvis d’ús–BCIN), de la Llei 9/93, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català. Alhora, es donarà compliment als articles 21 i 25 en relació a la conservació, preservació i manteniment dels monuments. ARTICLE 234. Nivells de protecció del Catàleg de béns a protegir Per a la protecció del patrimoni arquitectònic, arqueològic, paleontològic i natural de Tavèrnoles, es defineixen els següents nivells de protecció: Nivell de protecció 1: INTEGRAL Nivell de protecció total, aplicable a aquells béns que s’han de mantenir íntegrament, amb especial respecte de les seves característiques específiques, i dels elements o parts que els composen. Sols es permetran actuacions de restauració i consolidació que no malmetin, perjudiquin o desvirtuïn el bé. De vegades s’haurà d’intervenir per garantir el manteniment del bé. Tots els BCIN, així com tots els jaciments arqueològics i paleontològics, siguin BCIN o no, així com els EPA, tenen un nivell de protecció integral, d’acord amb allò establert per la llei 9/93. També es pot establir un nivell de protecció integral a BCIL o BPU que, atenent als seus valors arquitectònics, escultòrics o històrics, formen un tot indivisible. Nivell de protecció 2: CONSERVACIÓ Nivell de protecció per als elements o conjunts lliures de modificacions substancials que els desfigurin, els quals cal preservar i revalorar globalment.



CVE-DOGC-A-15273084-2015

143

En termes generals són permeses les actuacions encaminades a la seva conservació i posada en valor i a la recuperació d’aquells aspectes que s’hagin vist alterats. L’atribució d’una protecció amb nivell de conservació pot suposar restriccions d’ús. En el cas del patrimoni arquitectònic, aquest nivell de protecció afecta aquells edificis o elements de singular valor, BCIL o BPU, bé perquè conserven la seva fesomia original, bé perquè, tot conservant-la en els aspectes bàsics, han perdut la coherència unitària genuïna a causa d’intervencions sobre la construcció original, d’un procés de degradació o d’un canvi d’ús. En aquests edificis i elements, les actuacions permeses seran les de restauració dels seus valors primitius mitjançant projectes unitaris de reforma i/o restauració. El grau de protecció, en el cas dels edificis, afectarà la composició i elements constitutius de façanes principals i secundàries visibles des del carrer, volums generals –és a dir, límits exteriors dels edificis, cobertes, i aquells espais interiors que, en cada cas particular, tinguin un valor espacial i artístic, com ara vestíbuls, escales, sales nobles, torres, etc. Aquest nivell de protecció implica també la conservació in situ dels elements d’interès que es troben en els edificis, com poden ser arcs, llindes, elements escultòrics, paviments, vidrieres, elements ceràmics, peces d’ofici, pintures murals exteriors o interiors, etc. Nivell de protecció 3: PARCIAL Nivell de protecció per als béns on interessa preservar i revaloritzar algun dels seus elements. Són permeses obres sempre que no es perdin els valors dels elements que van originar la protecció. Aquesta protecció és aplicable a BCIL i BPU, els valors dels quals resideixen principalment en la seva estructura tipològica, exteriorment reflectida en la façana, i en la disposició dels elements comuns (vestíbuls i caixes d’escala), que serien les parts protegides; la resta de l’edifici podrà ser afectat per actuacions de rehabilitació, sempre que mantinguin o revalorin els esmentats elements comuns. En el cas del patrimoni arqueològic i paleontològic el nivell de protecció parcial es pot aplicar als jaciments, ja siguin BCIL o BPU, i a les AEA (àrees d’expectativa arqueològica -espais urbans, rurals o naturals que són susceptibles de contenir en el subsòl elements o jaciments d’interès arqueològic-). Per a les AEA el nivell de protecció parcial es tracta d’una protecció transitòria, ja que una vegada descobertes s’haurà de valorar si requereix protecció, així com el nivell d’aquesta. Qualsevol intervenció en aquestes AEA, incloent-hi el subsòl d’elements immobles, ha d’anar precedida d’exploracions i dels pertinents informes arqueològics que justifiquin l’oportunitat de l’obra projectada. Als jaciments arqueològics les intervencions tenen per finalitat descobrir, documentar o investigar restes. Nivell de protecció 4: PROTECCIÓ AMBIENTAL Nivell de protecció per a béns i/o conjunts, el valor dels quals resideix principalment en la configuració del paisatge urbà, rural, natural o paisatgístic de notable valor ambiental. Quant als béns arquitectònics, aquest nivell protegeix els



CVE-DOGC-A-15273084-2015

144

béns o conjunts BCIL i BPU, els valors dels quals es troben fonamentalment a les façanes, per formar part d’un context d’edificacions d’una mateixa tipologia que defineix un determinat ambient o paisatge urbà o rural. En aquest cas, independentment de l’obra a realitzar, fins i tot la substitució total o parcial de l’edificació, caldrà una adequació ambiental, mantenir els trets tipològics de les façanes, línies de coronament, així com parcel·lació en el nou projecte. Quant als Béns naturals i ambientals paisatgístics, aquest nivell protegeix àrees, entorns i elements puntuals, que tinguin valor ecològic i mediambiental (ex.: boscos, miradors, cingleres, abrics, jardins històrics, fonts naturals, arbres monumentals). Nivell de protecció 5: DOCUMENTAL Nivell de protecció que permet les intervencions de conservació, restauració, reforma o rehabilitació, ampliació i, fins i tot, enderroc, condicionades a deixar constància documental (planimetria i fotogràfica) per tal de garantir la permanència de la seva memòria històrica. Aquest nivell de protecció només és aplicable a aquells BPU, on per motius d’interès públic, no sigui possible la seva conservació. ARTICLE 235. Normes generals en relació als béns immobles 1. Els propietaris de les finques i/o edificacions incloses en el present Catàleg i, per tant, mereixedores de protecció, estan obligats a conservar-los en bon estat de seguretat, salubritat i aspecte. 2. L’Ajuntament ordenarà d’ofici o a instància de qualsevol interessat, l’execució de les obres necessàries per a la conservació de les bones condicions de seguretat, salubritat i aspecte de les edificacions, jardins i terrenys, quan els seus propietaris no tinguin cura d’aquesta conservació. 3. Els propietaris d’immoble en el qual hi hagin elements incorporats a la construcció que mereixin ésser protegits, no podran canviar-los de lloc ni realitzar-hi reparacions o reformes sense l’autorització de l’Ajuntament, que serà el responsable de la seva vigilància i conservació. 4. Quan en el decurs d’una obra de reforma, conservació o construcció, apareguin elements d’interès històric o arqueològic, el propietari queda obligat a comunicar-ho immediatament a l’Ajuntament per tal que pugui estudiar la troballa i si cal dictar amb caràcter preventiu la suspensió de la llicència. 5. Els propietaris inclosos dintre dels conjunts protegits resten obligats, prèviament a qualsevol actuació que hi vulguin efectuar, a la sol·licitud d’un informe a l’Ajuntament, en la qual es determinarà per a cada actuació els elements que cal preservar i protegir. 6. Tota ampliació en masies i cases rurals preexistents en sòl no urbanitzable es portarà a terme, en la mesura del possible, en terrenys amb pendent no superior al 20%, de conformitat amb la directriu de preservació de la urbanització amb pendent elevada. Així mateix, en les que es troben properes a hàbitats d’interès comunitari, caldrà garantir la seva preservació evitant l’ocupació temporal durant qualsevol obra que es realitzi i, un cop executats els treballs, restaurant el sòl que



CVE-DOGC-A-15273084-2015

145

hagi pogut veure’s alterat, mantenint ordenat i net l’entorn de qualsevol residu i instal·lacions innecessàries. ARTICLE 236. Normes reguladores per als conjunts urbans i els elements d’enginyeria civil Serà d’aplicació allò que s’especifica per a cadascun dels conjunts urbans i els elements d’enginyeria civil en les fitxes annexes. ARTICLE 237. Regulació de les obres en edificis o elements inclosos en el Catàleg 1. De forma específica l’actuació sobre els béns inclosos en el Catàleg i assenyalats en les fitxes annexes, ja tinguin la qualificació de BCIN (bé cultural d’interès nacional) i BCIL (bé cultural d’interès local), s’ajustaran al que es fixa en la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català. 2. Per treure la protecció total o parcial d’un BCIL, s’ha de procedir a la seva descatalogació segons l’article 17 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català. ARTICLE 238. Legislació vigent La legislació vigent sobre el patrimoni és:

• Llei 9/93, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català. • Decret 78/2002, de 5 de març, del Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya.

ARTICLE 239. Òrgan competent per autoritzar les obres en els béns protegits

L’òrgan competent per autoritzar les obres en els béns protegits és el següent: - Béns culturals d’interès nacional (BCIN) - Comissió Territorial del Patrimoni

Cultural de la Catalunya Central del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

- Béns culturals d’interès local (BCIL) - Ajuntament de Tavèrnoles. Correspon a la Comissió Territorial del Patrimoni Cultural de la Catalunya Central emetre informes sobre les propostes de deixar sense efecte la declaració de béns culturals d’interès local, d’acord amb l’article 17.4 de la Llei 9/93, de 30 de setembre, del Patrimoni cultural català. La Comissió Territorial del Patrimoni Cultural de la Catalunya Central pot emetre els informes i atendre les consultes que l’Ajuntament els formuli en relació amb el patrimoni arquitectònic, arqueològic i paleontològic, en virtut del que estableix l’art. 2.1.k del Decret 276/2005, de 27 de desembre, de les Comissions Territorials del Patrimoni Cultural.

- Béns de protecció urbanística (BPU) - Ajuntament de Tavèrnoles.



CVE-DOGC-A-15273084-2015

146

- Patrimoni arqueològic: Jaciments arqueològics i/o àrees d’expectativa arqueològica, l’òrgan competent per autoritzacions d’intervenció arqueològiques és la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Pel que fa a les llicències d’obres ho és l’Ajuntament de Tavèrnoles, un cop realitzades les intervencions arqueològiques preventives d’acord amb allò que determina el Decret 78/2002. Si el jaciment arqueològic té la categoria de BCIN o BCIL, s’apliquen així mateix els criteris indicats per les esmentades categories.

CAPÍTOL III Relació de béns ARTICLE 240. Relació dels béns a protegir 1. Definició: es tracta d’aquells elements, conjunts o edificis, delimitats en funció del seu valor historicoartístic i arquitectònic que cal protegir, ja que es consideren essencials del patrimoni cultural del municipi. 2. En la següent taula es llisten tots els béns a protegir, la seva tipologia així com la seva protecció.



CVE-DOGC-A-15273084-2015

147

INVENTARIS PREVIS

NÚ

ME

RO

DE

BÉ

A

PR

OTE

GIR

TIPUS DE VALORS ATRIBUÏBLES ALS BÉNS

CLA

SS

IFIC

AC

IÓ

QU

ALIF

ICA

CIÓ

INVENTARI DEL PATRIMONI

ARQUITECTÒNIC DE GUILLERIES

SAVASSONA

INVENTARI DEL

PATRIMONI CULTURAL IMMOBLE

CA

TE

GO

RIA

DE

PR

OTE

CC

IÓ

NIV

ELL D

E P

RO

TE

CC

IÓ

ARQUITECTÒNIC

PATRIMONI ARQUITEC.

1 EL REGUER, 1 SNU Clau 21a X BCIL 3

2 CAN RIERA, 3 SNU Clau 21a BCIL 3

3 MOLÍ DEL REGUER, 5 SNU Clau 21a BPU-AEA 3

4 CAL TANYÀ, 6 SNU Clau 21a BPU 3

5 EL MALGOIG, 7 SNU Clau 21a X BCIL 3

6 EL CÓS, 12 SNU Clau 21a BCIL 3

7 CAN PILLET, 14 SNU Clau 21a X BPU 3

8 SERRABOU, 18 SNU Clau 21a X BPU-AEA 3

9 EL BANÚS, 19 SNU Clau 21a X BPU-AEA 3

10 TORRENTS, 20 SNU Clau 21a X BCIL-ZA 3

11 LA BAUMA, 22 SNU Clau 21a BCIL 3

12 EL PENDÍS, 23 SNU Clau 21a BPU 3

13 EL ROQUET, 26 SNU Clau 21a X BPU-AEA 3

14 BENARIGUES, 31 SNU Clau 21a BCIL 3

15 CAN TON XIC, 35 SNU Clau 21a BCIL 3

16 PASSARELLA, 36 SNU Clau 21a BPU 3

17 ELS FOQUERS, 37 SNU Clau 21a X BPU-AEA 3

18 EL POU, 38 SNU Clau 21a BCIL-ZA 3

19 EL COMPÒSIT, 39 SNU Clau 21a X BCIL 3

20 ROC DE LLUM, 40 SNU Clau 23a X X BCIL 3

21 CASTELL DE SAVASSONA, 41 SNU Clau 23a X X BCIN 1

22 MASOVERIA DE SAVASSONA, 41 SNU Clau 23a X BCIL 3

23 RECTORIA, 41 SNU Clau 23a X BPU 3

24 SANT PERE DE SAVASSONA, 41 SNU Clau 23a X X BCIL 3

25 SANT FELIUET DE SAVASSONA, 42 SNU Clau 23b X X BCIL 2

26 LES PUNXES, 43 SNU Clau 23a X X BCIL 3

27 EL SOLER, 44 SNU Clau 23a X X BCIL-ZA 3

28 LA SOLEIA, 46 SNU Clau 23a X BCIL 3

29 MASGRAU, 47 SNU Clau 23a X X BCIL-ZA 3

30 L'AGUILAR, 49 SNU Clau 23a X X BCIL-ZA 3

31 BELLACONA, 50 SNU Clau 23a X BCIL 3

32 CAN LLORENÇ, 51 SNU Clau 23a X X BCIL 3



CVE-DOGC-A-15273084-2015

148

33 ROVIRETES, 52 SNU Clau 23a X X BPU 3

34 CASADEVALL, 53 SNU Clau 23a X X BCIL-ZA 3

35 CAN COROMINES, 56 SNU Clau 23a X X BPU-AEA 3

36 SABATERS, 59 SNU Clau 23a X X BCIL-ZA 3

37 SANTA MARGARIDA D'ARDOLA, 60 SNU Clau 23b X X BPU-AEA 3

38 EL RAURELL, 61 SNU Clau 23a X X BCIL-ZA 3

39 ELS MUNTS, 62 SNU Clau 22b X X BCIL 3

40 CASANOVA DEL RAURELL, 66 SNU Clau 23a X BCIL 3

41 LA GARRIGA, 67 SNU Clau 23a X BPU-AEA 3

42 FUSSIMANYA SNC Clau 8c X BPU-AEA 3

43 CASANOVA SUC Clau 6e X BCIL 3

44 CAN MON SUC Clau 6e X BCIL 3

45 EL XUCLÀ SUC Clau 1 X BCIL 3

46 SANT ESTEVE DE TAVÈRNOLES SUC E4 X BCIL-ZA 3

47 CASTELL DE ROCA DEL PURPIROL SNU Clau 21a X BCIN 1

48 CASAL DE VILAMUNTÀ SNU Clau 23a X BCIN 1

49 CAN TORDERA SUC Clau 1 BCIL 3

50 CAN JANOT SUC Clau 1 BCIL 3

51 ESCALES DELS FOQUERS SNU Clau 22b BPU 3

52 MOLÍ DEL PUJOL SNU Clau 21a BPU 3

ARQUEOLÒGIC - PALEONTOLÒGIC

1 CONJUNT DE SANT FELIUET I PLA DE SAVASSONA

SNU Clau 23b BCIL-ZA 1

2 LA PEDRA DEL DAU SNU Clau 23b X X BCIL-ZA 1

3 PEDRA DEL SACRIFICI SNU Clau 23b X X BCIL-ZA 1

4 PEDRES GRAVADES DE SAVASSONA SNU Clau 23b X X BCIN-ZA 1

5 REC DE LA FÍBULA SNU Clau 23b X X BCIL-ZA 1

6 TOMBES ANTROPOMORFES SNU Clau 23b X BCIL-ZA 1

7 TOMBA 1958 SNU Clau 23b X X BCIL-ZA 1

8 BAUMA 81 SAVASSONA SNU Clau 23b X X BCIL-ZA 1

9 TEULERIA DE SAVASSONA SNU Clau 23a X BCIL-ZA 1

10 PUIG DEL FAR SNU Clau 23b X X BCIL-ZA 1

11 CAN ROQUET SUD PPU-1 X BCIL-ZA 1

12 PEDRA DE CAN ROQUET SNU Clau 21a X BCIN-ZA 1

13 JACIMENT PALEONTOLÒGIC CAN TON XIC SNU Clau 21a X BCIL-ZA 1

14 BAUMA DE LA BARONESA SNU Clau 23a X X BCIL-ZA 1

PATRIMONI NATURAL

1 MEANDRE DE FUSSIMANYA SNU HI BCIL 4

2 SANT FELIUET DE SAVASSONA SNU Clau 23b BCIL 4

3 PLA DE SANTA MARGARIDA SNU Clau 23b BCIL 4

4 CINGLERES DE LA RIBA O DE VILANOVA SNU Clau 23b BCIL 4



CVE-DOGC-A-15273084-2015

149

5 ELS MUNTS SNU Clau 22b BCIL 4

6 LA SOLELLA DE LES VALLS SNU Clau 22b BCIL 4

7 TORRENT DE TAVÈRNOLES SNU Clau 22b BCIL 4

8 ROURE DE ROVIRETES SNU Clau 23a BCIL 4

9 ROURE GROS DEL BANÚS SNU Clau 21a BCIL 4

10 ALZINA DE MASGRAU SNU Clau 23a BCIL 4

11 CAMÍ RURAL SENDER SNU X4 BCIL 4

12 MERIDIÀ VERD SNU X2 BCIL 4

13 GR-2 SNU X2 BCIL 4

14 VIA DE PASSEJADA SNU X2 BCIL 4

15 FONT DELS FOQUERS SNU Clau 21a BCIL 4

16 FONT DEL ROQUET SNU Clau 21a BCIL 4

17 FONT DE LA BARONESSA SNU Clau 23a BCIL 4

18 FONT DE FUSSIMANYA SNU Clau 23a BCIL 4

19 FONT DE SANTA MARGARIDA SNU Clau 21a BCIL 4

20 FONT DEL PUJOL SNU Clau 21a BCIL 4

21 ALZINA DE CASANOVA DE LA GARRIGA (I) SNU Clau 23a BCIL 4

22 ALZINA DE CASANOVA DE LA GARRIGA (II) SNU Clau 23a BCIL 4



CVE-DOGC-A-15273084-2015

150

TÍTOL CINQUÈ DISPOSICIONS ADDICIONALS, TRANSITÒRIES, FINALS I DEROGATÒRIES DISPOSICIÓ ADDICIONAL Les referències genèriques a la Llei d’urbanisme que efectua la present Normativa, s’entenen fetes a les disposicions amb aquest rang i a les de desplegament. DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA PRIMERA. FORA D’ORDENACIÓ 1. Quan les construccions i instal·lacions i usos amb llicència anterior a l’aprovació inicial d’aquest Pla d’ordenació urbanística municipal estiguin subjectes, per raó del planejament, a expropiació, cessió obligatòria i gratuïta, enderrocament de l’edifici o cessament de l’activitat, quedaran en situació de fora d’ordenació. 2. Així mateix, resten qualificats en situació de fora d’ordenació les edificacions implantades il·legalment en sòl no urbanitzable. 3. En els edificis i instal·lacions fora d’ordenació no s’hi podran realitzar obres de consolidació, ni augment de volum, o increment del seu valor d’expropiació, però sí les petites reparacions que exigeixin la salubritat pública, la seguretat de les persones i la conservació de l’immoble. 4. Els canvis d’ús de les construccions i les instal·lacions que estan fora d’ordenació es poden autoritzar en els supòsits i les condicions regulats per l’article 53.5 de la Llei d’urbanisme i l’article 61 del seu Reglament. 5. Els usos preexistents i legalitzats abans de l’aprovació inicial del Pla d’ordenació urbanística municipal poden mantenir-se mentre no esdevinguin incompatibles amb el nou planejament, s’hauran d’adaptar als límits de molèstia, de nocivitat, d’insalubritat i de perill que estableixi la Llei i les normes per a cada zona d’aquest Pla. DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA SEGONA. VOLUMS DISCONFORMES 1. Quan les edificacions existents no s’ajustin a les determinacions del planejament, però no han de donar lloc a l’expropiació, cessió o enderroc de les construccions, aquestes es consideraran en situació de volum disconforme. Igualment les construccions afectades parcialment per una nova alineació de vial subjecte a cessió gratuïta, i que no estan incloses en cap sector de planejament derivat ni en cap polígon d’actuació urbanística, se li aplica el règim que estableix l’article 119.2 del Reglament de la Llei d’urbanisme. 2. En els edificis i instal·lacions amb volum disconforme s’autoritzaran totes les obres de consolidació, rehabilitació i canvi d’ús d’acord amb les condicions bàsiques que aquestes normes urbanístiques estableixen per a cada zona. Les obres de gran rehabilitació autoritzables queden limitades pels següents graus de disconformitat amb les condicions bàsiques d’ordenació:

a) Ocupació: no sobrepassar en més d’un 20%. b) Fondària edificable: no sobrepassar en més de 5 m.



CVE-DOGC-A-15273084-2015

151

c) Altura màxima: no superar en més de 3 m. d) Edificabilitat màxima: no superar en més d’un 10%. e) Separació a veïns: ±1 m.

3. Els usos preexistents i legalitzats abans de l’aprovació inicial del Pla d’ordenació urbanística municipal poden mantenir-se mentre no esdevinguin incompatibles amb el nou planejament, s’hauran d’adaptar als límits de molèstia, de nocivitat, d’insalubritat i de perill que estableixi la Llei i les normes per a cada zona d’aquest Pla. DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA TERCERA. PARCEL·LACIONS ANTERIORS AL PRESENT POUM 1. Les parcel·les existents anteriors a l’aprovació inicial del POUM situades en sòl urbà, que constin segregades o dividides en document públic amb compliment de l’ordenament jurídic vigent al temps de la seva realització, no estaran subjectes a les condicions de parcel·la i façana mínima edificable que estableix la present Normativa urbanística. No obstant l’anterior, les operacions de segregació o divisió que es duguin a terme amb posterioritat a l’aprovació inicial del present POUM hauran de complir inexcusablement els expressats paràmetres.



CVE-DOGC-A-15273084-2015