II TTUU,, CCOOMM EETT PPRREEPPAARREESS??Entrevistes a joves de Calvià sobre com es pre­

paren per accedir a estudis superiors des de se­

gon de batxillerat, accés per a majors a la

universitat i cicle formatiu de grau superior.

LL''EEDDUUCCAACCIIÓÓ SSUUPPEERRIIOORR,, LLAACCLLAAUU PPEERR AACCCCEEDDIIRR AALLMMEERRCCAATT LLAABBOORRAALL

LL''EEDDUUCCAACCIIÓÓ SSUUPPEERRIIOORR QQUUEETT''OOFFEERREEIIXX CCAALLVVIIÀÀ II LLAA UUIIBB

XXEERRRREEMM DDEE BBEEQQUUEESS, Parlam amb

Antoni Villalonga, responsable d'estudis i anàlisi

de PIMECO.

EENNTTRREEVVIISSTTAA AA MMAARRIIAA TTEERREESSAAAADDAAMMEE sobre l’abandonament escolar, els

models actuals d’ensenyament i les tensions que

poden comportar.

AARRTTIICCLLEE:: LLEESS PPAAUU,, EELLPPRRIINNCCIIPPII DDEELL FFII?? Resultats de les

PAU els dos darrers anys al municipi de Calvià.

CONTINGUTS

EDITORIAL

AAggrraaïïmmeennttss eessppeecciiaallss:: Maria Teresa Adame, Antoni

Villalonga, Carola Gómez, Isabel Díaz, Francina Mora,

IES Bendinat, IES Son Ferrer, IES Calvià, Universitat de

les Illes Balears i Agustí Aguiló.

Enguany el CUC celebra 20 anys des que va obrir les

seves portes al número 3 del carrer Lluna de Portals.

Durant aquests anys heu estat molts els qui heu format

part d'aquest projecte, tant becaris com estudiants, un

projecte que té una essència especial gràcies a tots

vosaltres.

Amb la intenció d’establir un nou canal de comunicació,

us presentam el primer número de l'edició digital CUCal­

vià, en la qual, per a les properes edicions, deixarem un

espai on, si us ve de gust, podeu aprofitar per publicar

experiències, informació, etc., que us interessi compartir.

Què hi trobareu, en aquest primer lliurament? Arran de la

molt recent realització de les PAU, hem volgut saber les

sensacions dels i les estudiants de Calvià que enguany

s’hi han presentat, però també d’aquells i d’aquelles que

han volgut accedir als estudis superiors per altres vies

d’accés. I què hem fet? Els hem entrevistat i hem

analitzat la LOMQE, per tenir més informació sobre

aquesta conflictiva llei.

Sense sortir d’aquesta primera línia marcada, hem

analitzat ràpidament l’oferta formativa pública de Calvià i

de la UIB, hem parlat amb Antoni Villalonga, responsable

d’estudis i anàlisi de PIMECO en relació a les beques

Calvià, i hem entrevistat Maria Teresa Adame, professora

del Departament de Pedagogia Aplicada i Psicologia de

l’Educació de la UIB en relació a l’abandonament escolar,

els models actuals d’ensenyament i les tensions que

poden comportar.

Al mateix temps et donam a conèixer els serveis que pots

aprofitar essent usuari/usuària del CUC. Esperam que la

gaudexis!

EEqquuiipp ddee rreeddaacccciióó:: Maria Antonia Fiol, Manon Dique­ro, Melania Forte i Miquel Pou.

Font: Enquesta Europea de Força de Treball (LFS). Eurostat 2013

L'EDUCACIÓ SUPERIOR,,LA CLAU AL MERCAT LABORAL

Hi ha nombrosos estudis i informes ons'analitzen les tendències del futur sobreformació i ocupació dels joves. Els indicadorssenyalen que les probabilitats de feina esconcentraran en els joves més qualificats –tantpel seu nivell formal d'estudis postobligatoriscom de competències adquirides–, mentre queels joves només amb estudis primaris osecundaris obligatoris tendran moltes mésdificultats per entrar en el mercat de treball.És important, entre d’altres factors, tenir unaresposta activa i obligar­se a seguir estudiant iformar­se, la qual cosa actuarà com aprotecció davant l'atur i suposarà una milloraen el treball qualificat i en la qualitat de vida.La gràfica és ben senzilla. A més nivellsd’estudis, més probabilitat de trobar una feinade qualitat, sigui quina sigui la situacióeconòmica i social.Des del CUC volem saber les vostrespercepcions, pors i motivacions en relació al'accés als estudis superiors, tant universitariscom de formació professional de grausuperior.Per als qui aquest any hagueu cursat primerde batxillerat, primer de CFGS o que tengueu

pensat accedir a la universitat a través de lesproves d'accés per a majors, aquestes sónexperiències que us poden resultar útils, imitjançant les quals podreu aprendre molt enrelació a les sensacions prèvies a aquestimportant pas.És per aquest motiu que hem seleccionat ihem plantejat una sèrie de preguntes a algunsusuaris del Centre Universitari de Calvià.«Prop del 60 % de les oportunitats laboralsseran per a treballadors amb educacióuniversitària o de formació professionalsuperior, mentre que les opcions per als nivellseducatius inferiors seran quasi inexistents (2%)». Font: Centre Europeu per aldesenvolupament de la formació professional,2013.Si t'interessa llegir més sobre aquest tema etproposam el següent informe elaborat per dosinvestigadors de la Universitat de València:

http://www.fbbva.es/TLFU/dat/Informe_Mercado_trabajo_jovenes.pdf

EEttss ddee lleess qquuee eessttuuddiieenn aa ccaassaa?? OO ffaass úúss

dd’’aallgguunn sseerrvveeii mmuunniicciippaall??Normalment estudii a casa, però sinecessit concentrar­me molt, vaig a labiblioteca d'Es Generador i darrerament,sobretot al CUC.

QQuuèè ééss eell qquuee tt’’aaggrraaddaa ddeell CCUUCC??M’agrada l’ambient que hi ha i s’hi respira,és un lloc on em puc concentrar molt bé im’hi sent molt a gust.

QQuuiinneess eexxppeeccttaattiivveess tteennss aammbb lleess pprroovveess

PPAAUU??Hem treballat alguns exàmens com asimulacre a classe. Crec que no serandifícils perquè coneixem la mecànica, peròestà clar que s'ha d'estudiar molt i sabrécontrolar els nervis

QQuuiinnaa ccaarrrreerraa vvoollss eessttuuddiiaarr?? PPeerr qquuèè??Magisteri Infantil. Crec que és una carreramolt interessant i, a la vegada, amb moltesresponsabilitats, ja que es tractad’ensenyar els primers coneixements als

infants, amb una mescla de creativitat. Noés per llançar­me flors però és un treballperfecte per a mi [rialles].

OOnn llaa vvoollss eessttuuddiiaarr??Aquí, a la UIB.

PPeerr qquuèè??No m’atreu ara mateix la idea d’anar­me’na estudiar a fora a una ciutat com perexemple Barcelona o Madrid. La UIB empareix una opció molt interessant.

TT’’eexxaammiinnaarrààss ddee lleess aassssiiggnnaattuurreess

eessppeeccííffiiqquueess ppeerr ppuujjaarr nnoottaa??És clar que sí, si es pot pujar nota s’had’intentar.

TTeennss ccllaarr eell ffuunncciioonnaammeenntt dd’’aaccccééss aa llaa

UUIIBB??Sí, perquè durant aquest darrer curs enshan informat molt bé amb xerrades, a mésde la informació que pots trobar en elweb… En cas que surtin dubtes, disposamde mitjans per resoldre’ls.

I TU, COM ET PREPARES?Especial accés a la UniversitatEntrevista a Carola Gómez, estudiant de segon de Batxillerat de l'IESBendinat

SSEE

NNSS

AACC

II OONN

SSAA

BBAA

NNSS

DDEE

LLAA

SSEE

LLEE

CCTT

II VVII TT

AATT

QQuuiinnss ssóónn eellss tteeuuss ppuunnttss mmééss ffoorrttss??He de dir que som més de lletres que no pasde nombres. Si hagués de triar unesassignatures, escolliria història de l’art (quem’encanta) i literatura.

TTeennss ppoorrss?? QQuuiinneess??Sí que tenc pors perquè som una personamolt nerviosa i m’exigesc molt a mi mateixa.Em fa por no poder arribar, sobretot alsobjectius que em marc.

SS’’hhaann ccoommpplleerrtt lleess tteevveess eexxppeeccttaattiivveess??En un principi no perquè no he pogutdemostrar tots els coneixements apresosdurant el curs.

HHaass eennttrraatt aa llaa ccaarrrreerraa qquuee aassppiirraavveess??Sí! Magisteri infantil, he tret una bona nota demitjana.

QQuuèè rreeccoommaannaarriieess aa ll’’aalluummnnaatt qquuee ll’’aannyy qquuee vvee

ccoommeennççaa sseeggoonn ddee bbaattxxiilllleerraatt??Buff... Molt d’esforç, que s’esforcin molt entreure bona nota de batxillerat i moltaconstància. És com una carrera que no potsanar fent “sprints”, has d’anar sempre a unavelocitat constant, i aquesta no ha de ser gensbaixa. La mitjana que es treu de batxillerat éssignificativa ja que és un percentatge moltelevat de la nota d’accés.

CCrreeuuss qquuee jjaa hhaa ppaassssaatt eell ppiittjjoorr??Sí, sense cap dubte.

QQuuèè eessppeerreess ddee llaa uunniivveerrssiittaatt??És una pregunta molt àmplia. Per començartenc moltes ganes de començar perquè lacarrera m’agrada molt, i per la informació quem’han donat de la universitat tenc moltesexpectatives i esper que es compleixin. Tencmoltes ganes de començar la carrera.

SSEE

NNSS

AACC

II OONN

SSDD

EESS

PPRR

ÉÉSS

DDEE

LLAA

SSEE

LLEE

CCTT

II VVII TT

AATT

I TU, COM ET PREPARES?Especial accés a la UniversitatEntrevista a Isabel Díaz, estudiant d'accés a la uni­versitat per a majors

EEttss ddee lleess qquuee eessttuuddiieenn aa ccaassaa?? OO

ffaass úúss dd’’aallgguunn sseerrvveeii mmuunniicciippaall??Solc estudiar a casa en horaris detarda/nit, però faig ús dels serveismunicipals quan el meu horari defeina m'ho permet.

QQuuiinnaa ccaarrrreerraa vvoollss eessttuuddiiaarr?? PPeerr

qquuèè??M'agradaria estudiar infermeriaperquè és la branca laboral queen l'àmbit personal em motiva i emfa sentir realitzada.

TTeennss ccllaarr eell ffuunncciioonnaammeenntt dd’’aaccccééss

aa llaa UUIIBB??Més o menys vaig aprenent comfunciona.

CCrreeuuss qquuee tt’’hhaa ffaallttaatt aallgguunn ttiippuuss

dd’’iinnffoorrmmaacciióó eenn aaqquueessttss ddooss

ddaarrrreerrss aannyyss eenn rreellaacciióó aa ll’’aaccccééss aa

llaa uunniivveerrssiittaatt?Sí, sempre apareixen dubtes enrelació a aquest aspecte.

QQuuiinnss ssóónn eellss tteeuuss ppuunnttss mmééss

ffoorrttss??La constància, l'interès i lesmatèries de ciències.

TTeennss ppoorrss?? QQuuiinneess??De no poder treure tot el tempsque m'agradaria per dedicar­meals estudis i en conseqüènciatreure unes notes inferiors a lesque s'exigeixen per a entrar a lacarrera que m'agradaria fer.

PPeerr qquuèè hhaass ttoorrnnaatt aa rreepprreennddrree eellss

eessttuuddiiss??Perquè aquesta vida és molt llargai no em vull conformar. Vull vivir­laamb el que realment em motiva im'agrada.

QQuuiinn hhaa eessttaatt eell rreessuullttaatt ddee lleess

pprroovveess aa llaa UUIIBB??Bé, l'accés no l'he aprovat, peròper dècimes, i sense haverestudiat massa. Aquest anym'apuntaré a l'Escola d'Adults deCalvià per a l'any que ve tenirl'aprovat garantit.

QQuuiinn hhaa eessttaatt eell ddaarrrreerr ccuurrss qquuee hhaass ffeett??Acab de cursar tercer de la carrera de Ciències del’Activitat Física i de l’Esport.

AA qquuiinn cceennttrree??Tot i que estic cursant el grau a la Universitat d’ACoruña, aquest darrer curs he estat d’intercanvi ala Universitat de Guadalajara, a Mèxic.

CCoomm hhii vvaarreess aacccceeddiirr??El meu accés a la universitat va ser a través d’ungrau superior, al qual vaig accedir després decursar un grau mitjà de la mateixa brancaprofessional. Sense oblidar la respectiva provad’accés al grau superior, que has d’aprovar si notens el batxillerat.

PPeerr qquuèè eett vvaarreess oorriieennttaarr ccaapp aa llaa FFPP??La meva decisió es va basar en diferentsaspectes, però el més decisiu va ser després decomparar els diferents plans d’estudis, els ciclesde FP (mitjà i superior) i el de batxiller. A més,amb els cicles de FP aconseguia dues titulacions.I sense oblidar­nos que, si feia els cicles de FP, jacomençava a estudiar allò que m’agrada, allò aquè em vull dedicar.

EEtt ppllaanntteeggeess sseegguuiirr eessttuuddiiaanntt?? EEnn ccaass aaffiirrmmaattiiuu,,

qquuèè??Sí. Ara mateix l’objectiu és cursar el quart any igraduar­me. Després, m’agradaria fer un postgrauo màster, tot i que encara he de decidir­me peralgun, després de comparar els diferents plansd’estudis i les respectives sortides professionals.

A més, no descart el doctorat, però per a aixòencara queda molt, així que ja veurem.

RReeccoommaannaarriieess aa eessttuuddiiaannttss ddee sseeggoonn ddee

bbaattxxiilllleerraatt ffeerr uunn CCFFGGSS?? PPeerr qquuèè??Això depèn de cada cas. Si l’objectiu és seguiramb formació universitària no ho veig necessari,sempre que es tengui la mitjana pertinent. Per ami el més important és estudiar el que t’agrada, oallò a què et voldries dedicar. Perquè hem de serrealistes, sempre hi haurà assignatures que not’agradaran.

CCrreeuuss qquuee tt’’hhaa ffaallttaatt aallgguunn ttiippuuss

dd’’iinnffoorrmmaacciióó//oorriieennttaacciióó ccaapp aa aallttrreess eessttuuddiiss oo

ssoorrttiiddeess llaabboorraallss??A mi personalment crec que no. Però el que sícrec i desitj és que no s’informi els al∙lots i al∙lotesúnicament de les sortides que es considerenoportunes per cada un d’ells, ja que, en el meucas, segons la meva tutora de quart d’ESO, jo erauna nina de batxiller, i no em va voler donar elsobre per al grau mitjà. I consider que el mésimportant de tot és estudiar allò que t’agrada,sobretot per aconseguir resultats.

QQuuèè rreeccoommaannaarriieess aa ll’’aalluummnnaatt qquuee ll’’aannyy qquuee vvee

ffaarràà sseeggoonn ddee CCFFGGSS??Que estudiïn i treguin bones notes, perquè sil’objectiu és la universitat la mitjana és important, imés encara si no es fa selectivitat. Que en elsCFGS la nota és sobre 10 si no es fa selectivitat, iels de batxiller tenen la nota sobre 14, i la nota detall és la mateixa per a tots.

I TU, COM ET PREPARES?Entrevista a Francina Mora, estudiant de Ciències de l'Activitat Física i del'Esport.

SSoobbrree lleess bbeeqquueess ddee ffoorrmmaacciióó pprrààccttiiccaa ......La funció de les beques fonamentalment és posar en contacte els estudiants amb la realitat de lesempreses i, evidentment és un tipus de passarel∙la al món laboral.El fet de fer una beca permet a l'estudiant posar en pràctica els coneixements adquirits i que, en moltesocasions, una vegada aplicats, la part teòrica és menys complicada i més senzilla del que li hantransmès en el terreny acadèmic.És important que les institucions publiques facilitin aquestes accions. És una de les polítiques públiquesque a llarg termini sense cap dubte millorarà la competitivitat dels estudiants i de les empreses.

DDuubbtteess eennttrree ffeerr uunnaa bbeeccaa oo ttrreebbaallllaarr......La meva recomanació és que els joves no s'han de plantejar el fet de fer una beca com una substitució defeina, sinó que ha de ser com una part més del seu aprenentatge acadèmic. S'ha de valorar aquestaoportunitat com una inversió de futur, més que el pes monetari del moment.

XERREM DE BEQUES...Hem volgut saber l'opinió sobre les beques de formació pràctica des d'unpunt de vista empresarial. Per a aquesta ocasió hem comptat amb laparticipació d'Antoni Villalonga, responsable d'estudis i anàlisi de PIMECO.PIMECO és l'associació de petit i mitjà comerç que col∙labora ambl'Ajuntament de Calvià – IMEB acollint becaris a la seva entitat.

AAssppeecctteess aa vvaalloorraarr ddeellss rreecceennttss ttiittuullaattss ......El “xoc” en la finalització dels estudis i l'accés al món del treball és molt fort, ja que vivim en una societaton pareix que tot són compartiments estancs i que traspassar­los pot ser molt fàcil o molt difícil i, pertant, el fet de fer beques són experiències que permeten adquirir una serie d'habilitats i aprenentatgesque facilitarà als joves que la incorporació al món del treball sigui menys traumàtica i la inserció mésràpida i fàcil.És important per part de l'estudiant no encaixonar­se sinó provar diferents situacions, ja que el mónempresarial és molt dinàmic, així com de cada vegada més els llocs de feina són aparentment per es­pecialistes, però cada vegada l'especialitat és més difusa.

LLaa iimmppoorrttàànncciiaa ddee llaa ffoorrmmaacciióó ......Hi ha un aspecte que és molt important i que no hem d'oblidar, i és el paper de les famílies. És importantque un estudiant, un jove, estigui en un procés continuu d'aprenentatge, i aquí és on la família juga unpaper fonamental a l'hora d'inculcar la importància en la realització d'estudis.Hi ha aspectes formatius que és obligat conèixer, aquestes són les habilitats tecnològiques ilingüístiques, sigui l'estudi que sigui.

De manera semblant, els joves no s'han de voler limitar a les oportunitat de feina que tenen al seu costatsinó que s'han de moure, tant a Mallorca, com en l'àmbit europeu o internacional, no ens hem de posarfronteres i ens hem d'adaptar a les demandes del mercat.

““HHeemm dd''eessttaarr oobbeerrttss aa aapprreennddrree,, hheemm ddee sseerr ccuurriioossooss ii vvoolleerr aapprreennddrreeccaaddaa ddiiaa aallgguunnaa ccoossaa””

Com cada any ha arribat l’horade les PAU, unes proves quemesuren la maduresaacadèmica, els coneixements iles competències adquiridesdurant el batxillerat. Sembla ser,però, que aquestes arriben a laseva darrera etapa vital des quees varen implantar l’any 1986. Talcom estableix la LOMQE (LleiOrgànica per a la millora de laqualitat educativa) aquesta provadeixarà de fer­se l’any 2017,motiu pel qual els alumnes queen el curs 2015­2016 hagin dematricular­se de primer debatxillerat no s’hauran depresentar al que seria el trenta­tresè aniversari de la prova de«selectivitat».

Què passarà a partir de l'any2017? Tot i que encara no estàmolt clar, i si la situació es mantétal com està previst, per obtenirel títol de batxillerat serànecessària la superació d'unaavaluació final de batxiller, aixícom una qualificació final de lamateixa etapa educativa(anomenada col∙loquialment«revalida») igual o superior a 5

punts sobre 10. La qualificaciófinal s’obtindrà fent unaponderació de les dues notes, laprimera amb un pes del 60 % i lasegona amb un del 40 %. Lasuperació d'aquestes duesproves o avaluacionsdeterminarà si es pot accedir al'educació superior.

Una vegada obtingut el títol debatxillerat, i a l'hora d'accedir adeterminades carreres, podenentrar en joc les universitats, lesquals poden determinar elscriteris d'admissió per entrar enuns determinats estudis. Per tant,cada universitat, entre d’altrescriteris d'admissió, pot proposarun examen per accedir a cadauna de les carreres queapareixen en la seva ofertaformativa. D'aquesta manera, iamb la llei amb la mà, si unestudiant de Calvià vol entrar enuna carrera que es fa en un altrecomunitat autònoma, haurà dedesplaçar­se a cada una de lesuniversitats a les quals li interessientrar i fer un examen d’accésper optar a una plaça. Actualmentmolts de rectors de les

universitats espanyoles estantreballant per tal d’evitar aquestacomplicació afegida als i lesalumnes i unificar els criteris. Hansorgit diverses propostes, com laque consisteix a fer una provad’accés per a cada comunitatautònoma, però, tot i que s’hiestà treballat molt, a dia d’avuiencara no s’ha arribat a capconsens.

Tot i això, cal dir que el Governde les Illes Balears,conjuntament amb Aragó,Castella ­ la Mancha,Extremadura, Andalusia,Canàries, Cantàbria, Navarra, elPaís Basc i Catalunya, hananunciat la seva intenció explícitade no aplicar l’anomenada LleiWert, que sumant­hi Astúries i laComunitat Valenciana, quetambé s’oposen a la reformaeducativa però no ho han fet demanera explícita, pràcticamentdeixarien aquesta llei aplicada,per el moment, únicament a cinccomunitats: Galícia, Castella iLleó, Madrid, Múrcia i la Rioja.

LES PAU, EL PRINCIPI DEL FI?

Mentre esperam a veure què ens deparen els anys vinents enrelació a aquestes proves i a aquesta llei, hem de dir que elpercentatge d’aprovats/ades de les PAU dels dos darrers anysen el municipi de Calvià són positius i s’adapten totalment alconjunt dels resultats de les estadístiques estatals d’anysanteriors (l’any 2012 era d’un 95 % d’aprovats segons l’INE).

En la següent gràfica podem veure els resultats de la relació delsestudiants presentats i aprovats dels dos darrers anys a les PAU.El 95 % dels estudiants que s’hi presentaren varen aprovar.

IIEESS BBeennddiinnaatt::

­ Grau mitjà:Activitats físicoesportives en el medi natural.­ Grau superior:Animació d’activitats físiques i esportives

IIEESS SSoonn FFeerrrreerr::

­ Grau mitjà:Sistemes microinformàtics i xarxes­ Grau Superior:Desenvolupament d’aplicacions web.

IIEESS CCaallvviiàà::­ Grau mitjà:Gestió administrativaCuina i gastronomia­ Grau superior:Administració i financesGestió d’allotjaments turístics.Direcció de cuinaDirecció de serveis de restauració

CCEEPPAA CCAALLVVIIÀÀ::­ Grau mitjà:Cures auxiliars d’infermeriaAtenció a persones en situació de dependèn­cia.­ Preparació per a l’accés a cicles formatius degrau mitjà i superior.­ Preparació per a l'accés a la universitat per amajors de 25 anys.

OOFFEERRTTAA EEDDUUCCAATTIIVVAA DDEE FFOORRMMAACCIIÓÓPPRROOFFEESSSSIIOONNAALL DDEELLSS IIEESS DDEELLMMUUNNIICCIIPPII DDEE CCAALLVVIIÀÀ

LLaa UUnniivveerrssiittaatt ddee lleess IIlllleess BBaalleeaarrss ooffeerreeiixx uunn aammppllee vveennttaallll ddee ttiittuullaacciioonnss ddiivviiddiiddeess

eenn ggrraauuss,, ppoossttggrraauuss ii pprrooggrraammeess ddee ddooccttoorraatt::

EEssttuuddiiss ddee GGrraauu 22001155 ­­ 22001166 ppeerr bbrraannqquueess::

­­ AArrttss ii HHuummaanniittaattss:: Grau d'Estudis Anglesos, d'Història, d'Història de l'Art, deFilosofia, de Llengua i Literatura Catalana i Espanyola.

­­ CCiièènncciieess:: Grau de Biologia, de Bioquímica, de Física, de Química.

­­ CCiièènncciieess ddee llaa SSaalluutt:: Grau d'Infermeria a Mallorca, Eivissa i Menorca,Grau de Fisioteràpia i de Psicologia.

­­ CCiièènncciieess SSoocciiaallss ii JJuurrííddiiqquueess:: Dobles titulacions: Administraciód'Empreses i grau de Dret, Administració d'Empreses i Turisme,

Economia i Turisme. Graus: d'Adminitració d'empreses aMallorca, Eivissa i a Menorca, d'Economia, d'Educació

Infantil, d'Educació Primària a Mallorca, Eivissa iMenorca, d'Educació Social (presencial i en línia), Dret

a Mallorca, Eivissa i a Menorca, Geografia,Pedagogia, Relacions Laborals, Treball Social,

Turisme a Mallorca, Menorca i Eivissa.

­­ EEnnggiinnyyeerriiaa ii AArrqquuiitteeccttuurraa:: Doble titulació:grau de Matemàtiques i d'Enginyeria

Telemàtica, Grau d'Edificació, d'EnginyeriaAgroalimentària i del Medi Rural,

d'Enginyeria Electrònica Industrial iAutomàtica, d'Enginyeria

Informàtica, d'EnginyeriaTelemàtica i Grau de

Matemàtiques.

OOFFEERRTTAA EEDDUUCCAATTIIVVAA UUIIBB

ENTREVISTA AMARIA TERESA ADAMELlicenciada en Psicologia i doctora enPsicopedagogia, professora del Dept. dePedagogia Aplicada i Psicologia del’Educació de la UIB. Les seves principalslínies d’investigació tenen a veure ambl’orientació educativa. Membre des de2005 del Programa d’AssessoramentPsicològic i Educatiu (PROAP­UIB)adreçat a donar suport a l’alumnatuniversitari en temes d’orientació educativai d’assessorament personal.

[[......]]ccaall ttrroobbaarr ffóórrmmuulleess qquuee ppeerrmmeettiinn qquueell’’aapprreenneenntt ssiigguuii pprroottaaggoonniissttaa aaccttiiuu iippaarrttiicciippaattiiuu ddeell pprrooccééss,, vviinnccuullaanntt eellssccoonneeiixxeemmeennttss aammbb vviivvèènncciieess iieexxppeerriièènncciieess,, ii aaffaavvoorriinntt­­nnee ll''aauuttoonnoommiiaa iiddeesseennvvoolluuppaammeenntt ppeerrssoonnaall,, ppaarrttiinntt ddeellssiinntteerreessssooss ddee ll’’aalluummnnaatt ii ddee llaa sseevvaarreeaalliittaatt mmééss pprrooppeerraa..

PPeerr qquuèè hhii hhaa uunnaa ttaaxxaa dd’’aabbaannddoonnaammeenntt

eedduuccaattiiuu pprreemmaattuurr ttaanntt eelleevvaatt aa llaa nnoossttrraa

ssoocciieettaatt??Bé, la veritat és que parlar d’abandonamenteducatiu significa haver de referir­se amultitud d’elements. L’abandonament delsestudis quasi mai no és un fet sorgit de laimmediatesa, més aviat sol respondre a unprocés iniciat molt abans del moment de laruptura, i entre els factors principals calparlar del vessant individual, personal (l'his­torial acadèmic d'aquests alumnes,habitualment marcat per uns baixosresultats, problemes disciplinaris, unesbaixes expectatives en el terreny laboral);també de la vessant social i institucional(amb factors claus com són la família,l’escola, el grup d’iguals…); a més d’un altrevessant relacionat amb factors econòmics ide mercat laboral.L’objectiu europeu per a 2020 el situa en un10%, emperò, encara ara, la mitjana al’Estat espanyol es troba per sobre del 20%,essent la taxa d’abandonament a Balears

una de les més altes, amb xifresaproximades d’un 32% l’any 2014.D’altra banda, fins a l’inici de la crisi elnostre mercat de treball, marcat pel sectorde la construcció i del turisme, bàsicamenteren una via ràpida d’accés al món laboraloberta a població jove sense titulacióacadèmica, és a dir, una oferta important dellocs de feina no qualificats.Sintetitzant, en la major part de casosd’abandonament s’observen mancances enel suport per part de les famílies i de lesinstitucions educatives, que no facilitenaccions preventives encaminades areconduir determinades situacionsvinculades a factors actitudinals, a la mancade compromís dels joves amb les exigènciesescolars, i als mals resultats acadèmics. Endefinitiva, l’abandonament només ésexplicable des de la confluència de multitudde factors. Per això cal fer palès que un delsreptes ineludibles a plantejar de cara aldesenvolupament, progrés i cohesió de lasocietat és el compromís per part de tots elsagents implicats a aconseguir una vertaderaestabilitat del sistema educatiu.

CCrreeuuss qquuee ccaannvviiaanntt eell ppllaa dd’’eessttuuddiiss,, ppaassssaarr

ddee ll’’aapprreenneennttaattggee mmeemmoorrííssttiicc aa uunn mmooddeell

dd’’aaddqquuiissiicciióó ddee ccoommppeettèènncciieess,, eess rreedduuiirriiaa

aaqquueessttaa ttaaxxaa??No hi ha una recepta única que ens indiquicom es pot reduir aquesta taxad’abandonament, i, com he indicat abans, lainstitució educativa i els possibles plansd’estudis en són un factor important, entremolts d’altres.

Ara bé, pel que fa a l’aprenentatge, és cert que

cal trobar fórmules que permetin que l’aprenent

sigui protagonista actiu i participatiu del procés,

vinculant els coneixements amb vivències i

experiències, i afavorint­ne l'autonomia i

desenvolupament personal, partint dels

interessos de l’alumnat i de la seva realitat més

propera.

Cal anar més enllà de la transmissió de concep­

tes, i donar importància a treballar procediments,

estratègies, recursos, a més de les actituds.

Sembla que hi ha més garanties de desenvolu­

par les competències des d’un model amb el

qual l’alumnat es pugui sentir identificat i que

permeti adaptar el pensament a noves situacions

i a nous objectes d’aprenentatge. De fet, com

sabem el coneixement no és estàtic.

Com ja he indicat, un escenari educatiu sòlid

requereix d’una gran estabilitat del sistema

educatiu (enfront dels continuats canvis polítics),

basada en els principis d’equitat i de qualitat.

Només així es pot treballar envers l’èxit escolar, i

això implica parlar, entre altres temes,

d’autonomia pedagògica i organitzativa dels

centres, de la professionalització de la carrera

docent, del currículum i de la proposta

competencial, de les estratègies i metodologies

d’ensenyament i aprenentatge, de cultura de

l’avaluació en el seu sentit més ample,

d’orientació educativa i suport a l’alumnat,

d’implicació de les famílies, d’inclusió, d’un teixit

sociocomunitari afavoridor, etc.

AAqquueesstt mmooddeell dd’’eennsseennyyaammeenntt ii aapprreenneennttaattggee ééss

eell ccaauussaanntt ttaammbbéé ddee ll’’eessttrrèèss ii ll’’aannssiieettaatt qquuee

ppaatteeiixxeenn mmoollttss ddeellss eessttuuddiiaanntt eenn eell ttrraannssccuurrss ddee

dd''uunn ccuurrss aaccaaddèèmmiicc??

Molt possiblement, les exigències acadèmiques

pròpies de la institució escolar són viscudes de

forma negativa per part d’aquell alumnat que

presenta situacions properes al fracàs escolar,

afegint un grau de dificultat al seu itinerari pel fet

d’acumular experiències i vivències frustrants en

relació al procés educatiu.

El tema de l’estrès i l’ansietat davant situacions

escolars, en general té molt a veure amb una

bona gestió de les emocions, els processos

d’autoregulació, a més de la planificació i les

estratègies d’estudi i treball de l’alumne. En

aquest sentit, l’escola ha d’aconseguir treballar i

millorar la competència d’aprendre a aprendre

treballant mecanismes d’autocontrol.

QQuuiinneess rreeccoommaannaacciioonnss ffaarriieess ppeerr aajjuuddaarr aa bbaaiixxaarr

aaqquueessttaa tteennssiióó??

Si et refereixes a la tensió davant els exàmens o

processos d’avaluació, insistesc en la

importància de l’estat d’ànim i l'autoconfiança,

juntament amb uns bon processos de planificació

i enfocament de les tasques d’estudi i treball. Les

actituds positives i d’afrontament de la situació

són claus en el control de conductes nervioses

que, bàsicament, el que fan és provocar tensió,

confondre i estressar.