cronica d'actualitat empresarial n22

ACTUALITATEMPRESARIAL

DEMARCACIÓ DE TARRAGONA I TERRES DE L’EBRE Núm. 22. Setembre de 2009

Aposta per l’optimisme en larepresa del nou curs econòmic

El sector turístic ha experimentat també els efectes de la crisi, tot i que el descens ha estat menor de l’esperat.ROSER SANS

La crisi no ha fet vacances i les dadesmacroeconòmiques han continuatmarcant una situació complexa, de la

qual, però, es comencen a veure elsprimers símptomes de recuperació.Així ho valoren els principals agents

econòmics de les comarques de Tarra-gona. Consideren que l’inici del noucurs serà encara molt complicat i tot ique es mostren optimistes en les previ-sions i entreveuen signes de recupera-ció a mig o llarg termini, la sensaciógeneralitzada és que, després de tocarfons, no queda altra possibilitat que

iniciar el camí de la millora econòmicai la superació de la crisi, malgrat elllast de l’atur. Amb tot, segons quinsigui el sector econòmic analitzat,aquesta recuperació de la normalitateconòmica s’entreveu en un horitzómés o menys llunyà.

PÀGINA 3

Els agents socials de Tarragona consideren que la represa del’activitat estarà marcada encara per la duresa de la crisi, però esmostren confiats en una recuperació no gaire llunyana.

El turisme salva els moblesA la Costa Daurada el sector ha aconseguit tancar el mes d’agost amb una ocupació del81%, una xifra més alta del que feia preveure l’inici de la temporada. PÀGINA 16

Empresaris iadministracióbusquen potenciarels polígonsLa Cambra de Comerç deTarragona, l’Ajuntament iels representants dels polí-gons industrials de la capi-tal tarragonina han iniciatreunions per aconseguirpotenciar l’activitat de leszones amb implantacionsindustrials. La voluntat ésposar remei als dèficits quearrosseguen.

PÀGINA 15

Antics empresarisassessorenempreses i jovesemprenedors

PÀGINA 17

Robòtica pensadaper les llars i quese serveix des deReusService Robots Solutions ésl’empresa, amb seu a Reus,que continua amb la tascacomençada el 2006 com aRoboserv i que es dedica ala comercialització de pro-ductes de robòtica quetenen aplicacions a les llarso en l’àmbit de l’oci i elsserveis.

PÀGINA 24

Costos milionaris per lesempreses a causa de la grip AEl càlcul és que arribi a afectar el 12% de lesplantilles i això pot comportar una despesa de1.000 milions arreu de l’Estat. PÀGINA 14

Francesc Palacín.O. MOLET

TENDÈNCIESRestaurantBalandra,qualitatmarinera

PÀGINA 21

Els serveispost-venda i elstallers: els altresperjudicats de lacrisi a l’automocióPÀGINA 10

2 Setembre de 2009Opinió

Edita: TSH Comunicació S.L.Director comercial: Xavier Brañ[email protected]ó Eva Fernández, Neus RoviraFotografia: Olivia Molet, Roser SansCorrecció: Carmina FerréDisseny: Carles Magrané[email protected]: María Jesus del [email protected]

TSH COMUNICACIÓ, S.L.C. Sant Agustí, 21, 3er

43003 TarragonaTel.: 977 211 154Impressió: Lerigraf DL: B-48418-2007

ACTUALITATEMPRESARIAL

DEMARCACIÓ DE TARRAGONA I TERRES DE L’EBRE

«La sabiduría se ha construido unacasa», la Universidad. Éste es ellema que rezaba en el frontispiciode la Universitas Tarraconensis(XVI), de la que es heredera nues-tra actual Universidad, la Rovira iVirgili, que recientemente ha sidodeclarada la 6a Universidad espa-ñola y 3a catalana de mayor pro-ducción científica.

El lector habitual de esta cola-boración sabe que la temática deésta suele ser relativa a la vivienday al mercado hipotecario. Esta vezno podría ser menos y vemos cómohasta la sabiduría necesita unacasa, como rezan los Proverbios (Pr.9,1).

En estos tiempos de globaliza-ción, la vivienda no es una excep-ción. Held la ha definido como unproceso que conlleva una transfor-mación en la organización espacialde las relaciones y transacciones so-ciales, generando flujos transcon-tinentales o interregionales y redesde actividad, interacción o delejercicio del poder. La globalizaciónnos ha traído ventajas (inmediatezde las nuevas tecnologías o frutafuera de temporada; interesantees también ver a Sachs en ‘The endof poverty’) y desventajas (desigu-aldad social).

Dentro de las desventajas está laactual coyuntura de crisis finan-ciera, económica y de la construc-ción. Efectivamente, como es sabi-do, todo estalló (por comenzar, lohabía hecho varios años antes) elverano de 2007 en un entornodesregularizado del que estabanorgullosos (menospreciando a losentornos más regulados y contro-lados como Europa) en EstadosUnidos. Ellos eran conscientes deque los valores que emitían sobre hi-potecas, los valores hipotecarios,eran peligrosos y ya en 2003 eranconscientes de que en caso de im-pagos de las hipotecas serían in-capaces de respaldar dichos valo-res a los adquirentes. Por ello, sebuscaron inversores internaciona-les que confiasen ciegamente (enconnivencia con las agencias de ‘ra-ting’, que por ley no pueden ser re-

clamadas por daños en EstadosUnidos) en su bondad. Los bancosy fondos europeos, deslumbradospor las barras y estrellas, especial-mente por estas últimas, se lanza-ron a su compra sin conocer los ries-gos que les son inherentes (como elproblema de la ‘true sale’, las ‘equi-table mortgages’, etc.). Todo ello yasabemos lo que ha provocado: fal-

ta de liquidez en las entidades decrédito europeas al ver frustradassus inversiones transoceánicas, pro-vocando un parón en el préstamo (sino tienen dinero porque no puedencobrar sus créditos, que son los pro-pios valores hipotecarios, tampocopueden prestarlo). De ello no se es-capan las entidades españolas (ej.ya hemos visto la “encubierta” fi-nanciación de bancos privados y ca-jas de ahorros con dinero público yen pocas semanas veremos ya las fu-siones de cajas de ahorros), espe-cialmente afectadas por su depen-dencia de la construcción, espe-cialmente durante los últimos 12años. Y ello ha provocado un au-mento alarmante del paro (4 mi-llones) y auténticas situacionesdramáticas para las familias (ej. laproliferación de la necesidad de co-medores sociales y la necesidad derenegociar hipotecas alargando ladeuda –y los intereses...– y,en su caso, ejecuciones). Pensemosque en 2005 en España estabanempleados directa o indirectamen-te de la construcción la mitad depersonas que en toda Rusia, másque en Alemania, Inglaterra o Fran-cia. Necesariamente los efectos dela crisis naturalmente los estamosnotando más en nuestro país que enlos países de nuestro entorno. Lafalta de una industria/producto al-ternativa/o o la escasa inversión enInvestigación y Desarrollo coadyu-van a ello.

Miles de viviendas inacabadas,cerradas, vacías; la dificultad de ac-ceder a una vivienda digna, antespor los desorbitados precios y prés-tamos, ahora porque éstos nos seconceden; y las ejecuciones y des-ahucio por impago, cada vez máscomunes, evidencian que España noestá cumpliendo adecuadamentecon sus compromisos legales na-cionales e internacionales. Respec-to a los primeros, incumplimiento delos arts. 33.2 y 47 CE, sobre fun-ción social de la propiedad y acce-so a una vivienda digna, respecti-vamente. En cuanto a los segundos,la Declaración Universal de losDerecho Humanos 1948, ratifica-

da por España, declara en su art.25 que todos tienen el derecho a unestándar de vida adecuado para lasalud y el bienestar para él y su fa-milia, incluyendo comida, ropa,vivienda y asistencia médica.

El Gobierno de España, el 24-4-2007, es decir, 3 meses antes deestallar la crisis mundial decía «Enningún caso se puede hablar de quese ‘desinfle ninguna burbuja inmo-biliaria’», lo que también habíasido afirmado por le Presidente dela Asociación Hipotecaria Española(entidad representante de los ban-cos) en diciembre de 2003. Inter-esante es saber también lo queopinaba la Patronal de los Promo-tores de España el 9-8-2007, es de-cir, en plena tormenta financieramundial: «Los 1,6 millones de vi-viendas que se han terminado en losúltimos años en España están prác-ticamente todas vendidas».

Es necesaria más regulación delmercado de la vivienda y del hipo-tecario. Pero una regulación ade-cuada y optimizada a las necesi-dades y al cumplimiento de losmandatos constitucionales e inter-nacionales. La Ley 41/2007 (di-ciembre 2007) de reforma del mer-cado hipotecario no es suficiente y,en algunas ocasiones, es contra-producente, además de incumplir al-gunas recomendaciones del LibroBlanco sobre la creación de unmercado hipotecario en Europa(también diciembre 2007): mientraséste desaconseja las ‘tying practi-ces’ (evitar que los bancos liguen in-debidamente a sus clientes), la Ley41/2007 las potencia; mientras queel Libro Blanco alerta sobre el pe-ligro de despatrimonialización queimplican los productos hipotecarios‘equity release’, la Ley 41/2007 re-gula por primera vez en nuestropaís, uno: la hipoteca inversa. El re-planteamiento, como ven, debe serprofundo.

Así lo expuse en la lección ma-gistral a la que fui invitado por losestudiantes finalistas de la Promo-ción 2004-2009 de Derecho de laURV. Muchas felicidades a todosellos y mucha suerte.

Globalizacióny vivienda

SERGIO NASARRE AZNAR.Profesor de Derecho Civil de la URV

En 2005, en Españaestaban empleadosdirecta o indirectamentede la construcción lamitad de personas que entoda Rusia, más que enAlemania, Inglaterra oFrancia.

Amb l'arribada del setem-bre hi ha una certarepresa de la normalitat

en l'activitat econòmica des-prés del període de vacances.Les dificultats econòmiques ila crisi no en saben, de vacan-ces, i les conseqüències delcomplicat moment pel qualtravessen tots els sectors hancontinuat evolucionantdurant l'últim mes. Les xifresmacroeconòmiques han man-tingut el llistó de la incertesaen els mateixos paràmetresque abans de l'estiu, però hiha signes que conviden a l'op-

timisme. Com a mínim, elsagents socials i econòmics tar-ragonins estan disposats aveure els 'brots verds' delsquals fa setmanes que es parlaperò que costen de veure.

Mentre la inflació semblarecuperar nivells de normali-tat, el preu del diner es mantésota mínims i les borses ocu-pen posicions de recuperació,hi ha conseqüències de la crisique encara costarà superar. La

més evident és el creixementdel nombre d'aturats i, enconseqüència, l'allargamentde la situació per a aquellsque, a més de perdre la feina,també han començat a perdreles prestacions econòmiquesper desocupació. La proble-màtica social que això generaha obligat el govern espanyol iel català a implementar mesu-res per intentar pal·liar elsefectes negatius que amenaça

de provocar el creixent nom-bre de famílies sense capmena de recurs. Aquestesmesures no han estan exemp-tes de polèmica, per la forma ipel contingut, però està clarque cal considerar totes lesiniciatives que aconsegueixinfer-nos sortir del pou de lacrisi i de la incertesa. Elsempresaris locals, en la majo-ria dels casos, consideren quedesprés de tocar fons només

queda començar la recupera-ció. Ells han estat els que hanhagut d'espavilar-se a trobarfórmules i solucions ràpidesper aguantar les dificultats dela caiguda del consum i de lamanca de finançament. Enaquest sentit, les mesures perfomentar les ajudes als empre-nedors i les empreses, petiteso grans, són imprescindiblesper aconseguir la recuperació.La formació dels desocupatsés una eina útil, però la crea-ció de llocs de treball noméses generarà des de les empre-ses.

La recuperació de l’optimisme� Editorial

3Setembre de 2009 El tema del mes

La represa encara serà duraAquest mes ve marcat per la tornada a lafeina i, amb ella, pel reinici del curseconòmic 2009-2010. Tot i que els

darrers mesos han estat afectats peruna davallada dels beneficis, elsrepresentants dels diferents sectors

empresarials del Camp de Tarrgonapreveuen que la situació es recuperarà amig o llarg termini.

Eva FernándezTARRAGONA

Amb l’arribada de la represadel curs econòmic, els princi-pals sectors empresarials delCamp de Tarragona mostrenuna actitud realista amb unacerta dosi d’optimisme.

Segons va declarar RamonFontboté, Director General del’AEQT (Associació EmpresarialQuímica de Tarragona) es pre-veu que el sector de la indús-tria química de l’Estat caiguiun 4% durant aquest 2009 imig punt el 2010. Tal comcomenta Fontboté, «l'efectedels preus, que podrien créixera l'entorn del 0,5%, podriacompensar la caiguda produc-tiva de cara al volum de negocidel sector».

Per la seva banda, DiegoReyes, president de l’Associacióde Promotors Immobiliaris delTarragonès, preveu que desprésd’aquests dos anys de paràlisi,la sitació al sector de la cons-trucció millorarà. «El nostre vaser un dels primers sectors aentrar en crisi, confio en quèun cop es reajustin els preus,les vendes augmentin», afirmaReyes.

El cap de comunicació delPort de Tarragona, GabrielMas, explica que, atès el con-text econòmic general, hanapostat per la diversificació desectors i l’emmagatzematge demercaderies, de manera que«l’activitat al Port no s’ha aturattot i la crisi».

D’altra banda, Antoni Bel-monte, president d’Astave,comenta que el sector de l’au-tomoció es troba en unmoment complicat: «la situacióés la que és, però hem de seroptimistes».

El comerç, amb esperançaPel que fa al sector del comerç,tant Jordi Figueras, presidentdel Gremi Tèxtil de la demarca-ció de Tarragona, com PereMargalef, president de la UBR(Unió de Botiguers de Reus),mantenen una actitud pacient,però esperançada. «Fins i tot lavenda del producte fresc habaixat, però esperem que a par-tir de setembre el comerç siguimés fluid», comentava Margalefal respecte.

Figueras preveu que el pro-per hivern encara sigui dur,però confia que cap a la prima-vera la situació remunti. Alho-ra, Figueras es queixa de lasituació que viu el seu sectorara mateix «la proliferació deles grans cadenes tèxtils difi-culta molt la tasca dels petitscomerços que han de lluitarencara més per sobreviure».

Des del sector del tèxtil es queixen que la proliferació de les grans cadenes de roba perjudica molt al petit comerciant.ROSER SANS

Malgrat la previsió d’un hivern dur, els empresaris tarragonins confien que hi hagi una posterior recuperació

Com preveu que sigui la tornada a l’activitat econòmica? Comença a haver-hillum

al final del túnel

Tot i l’actual incertesa presenten tots els sectors econòmicsdel Camp de Tarragona, la granmajoria d’empresaris començaa percebre la situació amb unoptimisme inexistent fins ara.

El sector de la construcció,un dels primers que va entrar encrisi, és un dels que té mésesperança. Tal com comentaDiego Reyes, president de l’As-sociació de Promotors Immobi-liaris del Tarragonès, confienque «després de l’aturada delnegoci d’aquests darrers anys,la situació millori en 2010».

Un altre sector que es mos-tra optimista és el químic;segons paraules del presidentde l’AEQT, Ramon Fontboté,«en 2010 es desaccelerarà lacaiguda i és previsible una recu-peració dels nivells d'exportaciódel 3,2%». Empresaris repre-sentants d’altres sectors, comel tèxtil, també es mostrenesperançats. Això no obstant,reivindiquen que les granscadenes compliquen molt elnegoci del petit comerç.

Jordi FiguerasPresident del gremitèxtil de Tarragona«Aquest hivern serà mésdur que l’anterior, peròconfiem que després detocar fons comencem aressorgir.»

Gabriel MasCap de com. i rel.Externes Port Tgna«Esperem que hi hagiuna lleugera millora alsegon semestre en quèl’índex de decreixementno superi el 10%.»

Ramon FontbotéDirector General del'AEQT«Preveiem que el 2010es desaccelerarà lacaiguda i hi haurà unalleugera recuperació del’exportació.»

J. Antoni BelmontePresidentd’Astave«La situació és la queés, però hem de seroptimistes. Nodistreure’ns i estaratents a la realitat.»

Diego ReyesPres. As. PromotorsImmob. Tarragonès«Aquest estiu hi hahagut un gran augmentde consultes, esperemque durant l’hivern esmaterialitzin en vendes.»

Pere MargalefPresident Unió deBotiguers de Reus«La situació és moltincerta, però volem seroptimistes. Esperemque la tardor sigui mésfluida que l’any passat.»

4 Setembre de 2009Empreses

Plàstics Alt Camp s’introdueixen el mercat dels airbagsL’empresa d’injecció de plàstics d’alta precisió treballa en aquest nou sector des de començaments d’any

Eva FernándezVALLS

Especialista en la produccióde peces de plàstic mitjançantel complex sistema de la injec-ció d'alta precisió, Plàstics AltCamp treballa actualment enun nou projecte: la produccióde peces per a sistemes d'a-irbag. Tot i que la fabricaciód'aquestes peces va començara dissenyar-se fa dos anys, noha estat fins a l'inici de 2009que se n'ha posat en marxa laproducció.

El 99% dels productes dePlàstics Alt Camp estan desti-nats al sector de l'automoció.Així doncs, l'empresa comptaamb clients com Volvo, Peu-geot i altres importants fir-mes, per les qui fabrica lespeces necessàries per siste-mes com les finestres automà-tiques, els neteja-parabrises o,des de principis d'aquest any,els sistemes d'airbag. Entre lesseves especialitats destaca lainjecció de plàstic amb tecno-logia Mucell, de què són pio-ners a Espanya, juntamentamb tres empreses més.Aquesta tecnologia permetinjectar aire al mateix tempsque plàstic, cosa que redueixnotablement el pes de la peça.

A més, un dels valorsafegits que ofereix Alt Campals seus clients és el servei desupervisió de la producció deles peces. Així, l'empresa assu-meix la total responsabilitatdel producte final, garantinten tot moment els més altsnivells de qualitat i precisió.Gràcies a aquesta supervisió,els clients aprofiten l'expe-riència i coneixements dePlàstics Alt Camp, que s'en-carrega de contactar i selec-cionar els diferents prove-ïdors, adaptant-los al tipus de

requeriments que necessitacada cas particular. També caltenir en compte que ambaquesta manera de treballars'optimitza notablement elconjunt de parts que confor-men la producció de la peça,fet que economitza notable-ment el preu final sense queaixò resti qualitat.

Creada el 1986 a Valls,Plàstics Alt Camp és una deles empreses més consolida-des del sector. Des de fa dosanys, la seva expansió s’haincrementat molt, ja quecompta amb filials a Mèxic,focalitzada al mercat americà,i a Eslovàquia, des d’on treba-lla amb Europa i Àsia.

El procés de producció de les peces fabricades per Plàstics Alt Camp es pot allargar fins a dos anys.CEDIDA

pionersL’empresa és una de lespoques a Espanya quetreballa amb tecnologiad’injecció Mucell

expansióDes de fa dos anys,Plàstics Alt Campcompta amb filials aMèxic i Eslovàquia

Nova peça, nova cadena de muntatgeSegons afirma Gerard Gatell,vicepresident de l’empresaPlàstics Alt Camp, «cada peçaés un món», ja que cadademanda implica per a l’em-presa un nou disseny de l’es-tructura i el funcionament dela maquinària i l’automatismecorresponent. És a dir, unacadena de muntatge nova iexclusiva per cada producte.Per aquest motiu, l’empresavallenca compta amb un equipd’enginyers que, sumat a lesúltimes tecnologies de pro-

ducció, es reuneixen amb elsclients per idear quina serà lamillor manera de produir allòque els demanen.

Així, tal com apunta Gatell,«des de la primera reunió ambels clients, fins a la producciófinal del producte poden pas-sar fins a dos anys». Mentres-tant, es fan proves amb diver-sos mecanismes i materials.Tot i aquest lent procés, elresultat és l’optimització en eldisseny i el desenvolupamentde cada peça.

Carles Navarro,Director Comercialde BASFDes de l’1 de juliol, CarlesNavarro Vigo és el nou Direc-tor Comercial de l’empresaBASF Espanyola SL, amb res-ponsabilitat en els interessosde la companyia a Espanya iPortugal. Navarro és llicen-ciat en Enginyeria Químicaper l’Institut Químic de Sar-rià i màster en Direcció deMàrqueting per ESADE. Es vaincorporar a BASF el 1989, idurant els darrers cinc anys,ha estat el director generalde la filial d’Elastogran aIstanbul, Turquia./RedaccióCarles Navarro, de 45 anys, és llicenciat en enginyeria química.

CEDIDA

Caixa Tarragona obté unbenefici de 15,25 milionsL’entitat bancària Caixa Tarragona ha obtingutun benefici de 15,25 milions d'euros durant elprimer semestre de l’any 2009, el que represen-ta una variació interanual negativa del 44,7%.

L'entitat financera tarragonina ha explicatque durant el primer semestre d’aquest any s'harealitzat també un estricte control de les despe-ses que ha permès tancar el resultat de l'activitatd'explotació amb un increment interanual del53,3%. Alhora, la ràtio d'eficiència operativa haevolucionat positivament fins a situar-se en el38,46%, més de 10 punts per sota d'un anyabans.

En el transcurs dels darrers dotze mesos, elGrup Caixa Tarragona ha ajustat la seva capaci-tat comercial amb la reducció de 17 ofici-nes./Redacció

5Setembre de 2009 Empreses

Polígon Industrial Entrevies - Camí vell de Salou s/n43006 Tarragona

Tel. 977 54 04 72 - Fax 977 54 08 35e-mail: [email protected]

Aplicat engega una plantapotabilitzadora al MorellL’empresa és especialista en aplicació de tecnologies netes amb finalitats mediambientals


Aplicat, empresa tarragoninaamb seu a la Fundació URV, técom a principal objectiu lacomercialització de catalitza-dors (substàncies que interve-nen en una reacció químicamodificant-ne la seva veloci-tat i selectivitat) d'aplicaciómediambiental per al tracta-ment d’efluents contaminats,com per exemple, els pousnaturals. En aquesta línia,precisament des del passatmes, Aplicat ha posat enmarxa una planta al Morellper potabilitzar els seus pouscontaminats amb nitrats, queactualment contenen aiguano apta pel consum humà.

Tres fases, un negociAquest tipus d'empresa depènd'una acció prèvia d'investi-gació que es compon dediverses fases. Tot començaals grups de recerca de laURV, on estudiants i doctorsde Química i Enginyeria Quí-mica es dediquen a realitzarinvestigacions bàsiques i apli-cades a projectes concrets.

D'aquesta primera fased'investigació cal passar auna segona, la de desenvolu-pament. A aquesta tasca esdedica el centre AMIC (Apli-cacions Mediambientals iIndustrials de la Catàlisi), queva ser creat el 2003, i estàsubcontractat per Aplicat. Alslaboratoris d'AMIC comptenamb una àmplia experiènciaen el tractament de proble-mes mediambientals, tals coml'eliminació de matèria orgà-nica d’efluents industrials ola resolució de problemesindustrials mitjançant lacatàlisi i l'obtenció de nousmaterials.

Quan a AMIC van comptaramb diersos projectes de

catàlisi ja madurs i preparatsper aplicar-se a casos reals, elsva arribar el moment de deci-dir què fer amb els seus des-cobriments. D'una banda,podien comercialitzar-los através d'empreses externes o,d'altra banda, crear unaempresa pròpia de base tec-nològica (spin off) des d'onvendre els seus serveis. Així, al'octubre de 2006 els matei-xos professionals que treba-llaven a AMIC van crear Apli-

cat, SL, una empresa quecomercialitza amb aquestestecnologies, és a dir, que venels coneixements adquiritsdurant anys d'investigació iels aplica a casos reals.

Segons Francesc Medina,director científic d'Aplicat, elque diferencia la seva empre-sa d'altres del sector és que «aAplicat treballem amb tecno-logies netes, és a dir, aquellesque en la seva aplicació no esgeneren residus secundaris. Amés, d’aquesta manera s'apro-fita tot el fluid». Aquest va ser,entre d’altres, el motiu pelqual Aplicat va ser mereixedo-ra del Guardó al Desenvolu-pament Sostenible el passatmarç a la 9a Nit Empresarialde la CEPTA.

Reactors de la planta desnitrificadora del Morell que ha posat en marxa Aplicat.CEDIDA

Una empresa verdaA Aplicat treballen ambtecnologies netesque no generenresidus secundaris

Fruselva inaugurauna nova línia deproducció de sucsFruselva, companyiadedicada a la produccióde sucs i envasats per l’a-limentació, va presentarel passat mes una novatecnologia implantadaper tenir una capacitatde producció d’uns 280milions d’ampolles l’any,uns 26 sabors de sucs iamb capacitat per enva-sar en diferents formats.Fins ara, Fruselva estavafabricant en formats de0,20 ml i 0,75, però laimplantació de la novalínia ha permès la pro-ducció amb el format d’1litre amb ampolla devidre, producció quecontribueix a la sosteni-bilitat gràcies a què és unmaterial reciclable.Amb aquest nou repte lacompanyia pretén posi-cionar-se com a una deles principals producto-res de sucs de fruita aCatalunya./Redacció

Nova planta dereutilització deresidus a BASFLa col·laboració de BASFamb l'empresa tarragoni-na IGEST.RES permetràla construcció i engega-da d'una planta de reuti-lització de residus en elsterrenys del complexindustrial de BASF alpolígon sud de Tarrago-na. La planta, que entraràen funcionament durantel segon trimestre de2010, requereix unainversió inicial de 6milions d'euros, crearà25 nous llocs de treballdirectes i un nombred'indirectes encara perdeterminar.L'engegada de la plantade IGEST.RES ajudarà areduir el volum dels resi-dus d’hidrocarburs gene-rats principalment perl'activitat industrial i por-tuària de Tarragona i, almateix temps, a crearenergia per noves activi-tats./Redacció

Empreses ‘spin off ’,un nou concepteUna spin off, o empresa deriva-da, es genera a la Universitatamb la participació de profes-sors i joves investigadors. L'ob-jectiu és afavorir la creativitat il’emprenedoria.

Per aquest motiu, de la màde la URV, es poden concebremodels de negoci, sent la basedels seus productes o serveis elconeixement i la tecnologiacreada a la mateixa Universitat.Si un equip d'emprenedors volimpulsar una EBT (Empresa deBase Tecnològica), ha de diri-gir-se al trampolí tecnològic dela URV que forma part de laseva Fundació.


«Cal educar els clients perfomentar una festa responsable»

Arlon és una associació formada pelcol·lectiu d’empresaris d’oci nocturn deReus que es va inaugurar el passat mes de

juliol i que, actualment, compta amb nousocis. Aquest recent projecte neix de laimperiosa necessitat de representació com

a col·lectiu que tenien els empresarisd’aquest sector davant l’Administració i lasocietat reusenca.


–Per què s’ha creat Arlon?Les zones d’oci nocturn del Tar-ragonès han variat molt durantels darrers anys. Fa temps,Salou funcionava molt bé, des-prés la gent anava a la Pineda,més tard al Port de Tarragona, iara sembla que és la ciutat deReus que està encapçalant d’al-guna manera l’oci nocturn a lazona del camp de Tarragona.Des de fa un o dos anys Reusestà experimentant unaempenta important en el sectorde la nit i actualment concen-tra una gran quantitat de localsd’oci nocturn.–I d’aquesta concentracióneix la seva associació...Exacte, a causa d’aquesta proli-feració de locals ha nascutArlon.Els que treballem en aquestsector ens coneixem, parlem, ivam veure la necessitat de for-mar una associació que repre-senti tots el locals i que, d’algu-na manera, ajudi a organitzar eltema de l’oci dins de Reus.Arlon neix de la necessitat d’a-quests empresaris de formarpart d’un col·lectiu que elsrepresenti i els permeti desen-volupar projectes de maneracomuna, tant amb vista a lesadministracions com a lapoblació.–Quines són les principalsfuncions que es duran aterme des d’Arlon?En un principi, com tota asso-ciació, volem representar elcol·lectiu davant l’Administra-ció. Alhora, volem promocionarl’oci nocturn dins de la nostraciutat. Una altra funció és la departicipar de manera activa entots els esdeveniments que esfacin a Reus: festes majors, fes-tivals, etc. Volem que el nostrecol·lectiu s’integri per tal de fermés gran la festa i formar-nepart.Un altre tema que ens preocu-pa i volem cuidar especialmentés el del tracte amb els veïns.Dins de l’associació estemfomentant ja un respecte entots els sentits cap als veïns. Peraixò, hem acudit a les adminis-tracions perquè ens donin uncop de mà, ja que, si bé dinsdels locals podem prendretotes les mesures necessàriesper no molestar ningú, un copels clients surten al carrer, elproblema del soroll es compli-ca...–En aquest sentit, quin tipusde mesures emprendran?

És important educar la gentperquè un cop surti del localaprengui a moderar-se. És a dir,cal conciliar la festa amb laconvivència amb els veïns. Ambtot, això no és gens senzill, jaque quan hi ha una gran con-centració de locals, el proble-ma no són quatre persones,sinó grans grups que fan que elrebombori sigui més gran.

–Algun altre objectiu?Per últim, també volem desen-volupar polítiques de consumresponsable en qüestió de dro-gues i alcohol. El botellón, perexemple, sovint es converteixen un problema no només perla brutícia i el soroll que gene-ra, sinó perquè és beure perbeure. Tot i que no sigui res-ponsabilitat nostra, sempre ens

afecta perquè els botellonsacostumen a fer-se a prop delslocals d’oci i això habitualmentperjudica els veïns i, de retruc,a nosaltres, els locals.–Les queixes acostumen afocalitzar-se en el seu sectorde manera especial?En part sí, tot i que no hi tin-guem res a veure, però no ensen podem desentendre. Un malambient sempre perjudica l’en-torn: el mal ambient comportamala gent, és una cadena deconseqüències negatives que sies pot evitar, millor. Rebrequeixes dels veïns no ens inte-ressa com a sector, així doncs,l’objectiu és el de conscienciartant la població com les admi-nistracions per tal de fomentaruna festa responsable.–Quina és la principal man-cança que tenen com a sec-tor?Més que mancances, ens tro-

bem amb la necessitat de parti-cipar més en els actes festius dela ciutat. Aquests esdeveni-ments es fan al carrer i, commés gent hi ha al carrer, menysgent hi ha als locals, de maneraque és necessari integrar-nosd'alguna manera. El nostreobjectiu és parlar amb l'ajunta-ment per buscar fórmules departicipació i aconseguir quesi la festa no va als locals, elslocals vagin a la festa. Trobar-nos amb els locals buits quanhi ha algun esdeveniment espe-cial ens perjudica molt, demanera que volem integrar-nosi participar. La festa ha de serper a tots.–De quin tipus d'avantatgesgaudiran els socis d'Arlon?D'una banda, els socis sortiranbeneficiats de tots aquests pro-jectes comuns. Com a col·lec-tiu, totes les activitats repercu-tiran en ells. D'altra banda, siexisteix cap cas concret, des del'associació s'intentarà ajudar iassessorar els empresaris.–I pel que fa a les normatives?En aquest sentit, volem mante-nir un continu contacte ambl'administració per tal que enssigui més fàcil fer un segui-ment constant de les normes.La normativa dins el nostresector és molt canviant i desd'Arlon volem conèixer elsrequisits concrets que ha detenir cada local perquè quanvinguin a fer alguna inspeccióno ens trobem amb sorpresesdesagradables. Hi ha normesque són molt evidents, peròn'hi ha d'altres de què cal man-tenir un seguiment continu,l'actualització és molt impor-tant.–De quina manera ha influïtla crisi en el seu sector?La crisi l'hem notada..., d'aixòningú se'n salva. Però el fet queel sector de l'oci nocturn vagien augment a Reus, ens ha aju-dat a què ens afecti menys. Aixòno obstant, sí que ens ha influ-ït: hi ha menys consum o unconsum de productes de menyscost, com la cervesa.–Quins projectes tenen decara al futur?El fet d'haver inaugurat l'asso-ciació a l'estiu ha fet que s'ha-gin alentit bastant els projec-tes, de manera que, per exem-ple, no arribarem a temps perparticipar a les festes de laMisericòrdia, ja que són alsetembre. Malgrat això, a partird'aleshores començarem a tre-ballar de cara a col·laborar ambels festivals i altres esdeveni-ments futurs.

Josep Maria Tintorer és un dels socis de la discoteca La Fàbrica ubicada a Reus.OLÍVIA MOLET

Josep Maria Tintorer. President d’ARLON, Associació Reusenca de Locals d’Oci Nocturn.

Conscienciació«És importanteducar la gentperquè un cop surtdel local aprengui amoderar-se.Cal conciliar la festaamb la convivènciaamb els veïns.»

Participació«Trobar-nos amb elslocals buits quan hiha algunesdevenimentespecial ensperjudica molt, peraixò volem integrar-nos a les festes.»

7Setembre de 2009 Publicitat


Vins i caves Jané Venturaaposta per la terra i la qualitatEl negoci familiar, creat el 1914, dóna una forta empenta als seus productes potenciant-ne les propietats

Eva FernándezEL VENDRELL

La història de Jané Venturaremunta fins a l'any 1914 quanJosep Jané va iniciar-se en eldesenvolupament de l'activi-tat vitivinícola. Tot i quedurant aquesta primera gene-ració l'empresa no tenia cellerpropi, es dedicava a actuarcom a intermediària entrepagesos i cellers. Aquesta líniaes va mantenir durant moltsanys, fins que el 1928, AlbertJané, segona generació de lafamília, va encarregar-se decontinuar amb el negoci.

Albert va llogar un cellerals afores del Vendrell demanera que l'empresa va pro-duir, per primera vegada, elseu propi vi. Aquesta situacióes va allargar durant variesdècades fins que, el 1933, vanadquirir el celler on encaratreballen avui dia ubicat alVendrell. Així, Albert Jané vaocupar-se del negoci al costatdel seu fill Benjamí Janédurant molts anys. Va ser, pre-cisament, sota la responsabili-tat d'en Benjamí, tercerageneració de la família, queJané Ventura va fer un delspassos més importants de laseva trajectòria.

L’any del canvi1985 va ser una data molt sig-nificativa en la història d’a-questes bodegues, ja que vaser aleshores quan l’empresaes va establir legalment com amarca envasadora pròpia. Així,va canviar el nom ‘BodeguesJané’, que comercialitzava ambvi a dojo, per ‘Jané Ventura’,marca amb què es coneix elceller actualment. En aquestanova etapa l’empresa va evolu-cionar envasant el seu propi viD.O. Penedès. La collita de1984 va permetre que pogues-sin comercialitzar amb viblanc i vi rosat. No va ser finsa principis de la dècada delsanys ‘90, que Jané Ventura vaincorporar també el cava i elvi negre dins la seva oferta deproductes.

A partir de 1994, van serdos dels cinc germans de lafamília, l’Albert i en GerardJané, que van posar-se al cap-davant del negoci. Avui dia ésen Gerard qui està encami-nant la bodega cap a unsnivells de qualitat cada copmés alts. L’objectiu actual deJané Ventura és el de produirvins propis amb personalitat,que transmetin tot l'afecteque la família Jané sent cap ala seva terra i l’entorn.

Actualment, l’empresa ex-porta els seus productes a unavintena de països repartitsentre els continents d’Amèri-ca (Estats Units, Mèxic, PuertoRico i Brasil), Europa i Àsia(Japó, Taiwan i Filipines). Tot iaixí, els seus mercats princi-pals són Bèlgica i Alemanya.La seva trajectòria en exporta-ció ha crescut molt durant elsúltims 5 anys, període en quèha passat de vendre del 20%al 50% del volum dels seuproductes en països estra-ngers. Des de principis de2009 fins avui, el volum d’ex-portació de Jané Venturaascendeix al 55%.

L’empresa en dadesA dia d’avui, la producció totalde Jané Ventura, entre vi icava, és d’unes 300.000ampolles per any. Per l'elabo-ració dels seus vins disposen

de dos cellers: el celler princi-pal, ubicat al Vendrell, i elceller d'elaboració i criança,situat a Mas Vilella, a la Bisbaldel Penedès. Alhora, tambécompten amb dues finques depropietat, ubicades al BaixPenedès, amb microclimes,altura i terrenys diferents. Laprimera és la finca Els Camps.

que està situada a la Juncosadel Montmell i té 8 hectàreesde superfície i s’hi cultiven lesvarietats Ull de Llebre i Maca-beu. La segona, Mas Viella,compta amb una extensiótotal de 7 hectàrees i s’hi cul-tiven les varietats Cabernet S.,Merlot, Garnatxa Negra i Sub-irat Parent.

La finca de Mas Viella s’estén per un total de 7 hectàrees.OLÍVIA MOLET

Gerard Jané (esquerra), quarta generació de l’empresa, i elseu pare Benjamí Jané Ventura (dreta), a les dependències delceller.

OLÍVIA MOLET

exportacióL’empresa ven a unavintena de païsosrepartits entre Amèrica,Europa i Àsia.

propietatsPer a la producció delsseus vins i caves, JanéVentura compta amb doscellers i dues finques

Qualitat garantida,èxit asseguratLa filosofia que l'empresa ven-drellenca Jané Ventura estàdesenvolupant des de finalsdels anys noranta és la de tre-ballar amb els més alts parà-metres de qualitat. Un exempled'aquesta línia d'actuació és lacomercialització, l'any 2000,amb un nou concepte de vins,els anomenats 'Vins de finca'.

Aquesta selecció comptaamb unes característiques deproducció molt concretes, jaque les vinyes es cultiven en unsòl amb unes propietats mine-rals molt específiques queatorguen més nutrients a lacollita final. La producció d'a-quests vins és molt reduïda, jaque es realitza només a lesmillors parcel·les de les sevesfinques.

A més, com a mostra de laqualitat de les seves terres, el2008 Jané Ventura va encoma-nar l'anomenat 'Mapa de sòls':un estudi de 20 hectàrees deles seves finques en què unenginyer agrònom va analitzar-ne les propietats examinant laterra fins a 1,70 metres deprofunditat, és a dir, fins a lafranja on arriba l'arrel de lavinya. Gràcies a aquest estudis'entén el lligam del vi, produc-te final dels vinyers, amb laterra.

Un altre dels conceptes onJané Ventura ha estat pioneraés en l'ús de la tècnica de l'a-clarit de raïm. Aquest mètodes'aplica tant als 'Vins de finca'com a altres varietats. Es duu aterme rebaixant els quilos deraïm per cep, de tal maneraque, tot i que cada vinyer pro-dueix menys fruits, aquests sónmés rics, aromàtics i gustosos.Tots aquests esforços realit-zats per Jané Ventura donencom a resultat uns vins autòc-tons amb un gust molt marcat.

Gerard JanéOLÍVIA MOLET

� empreses amb història

10 Setembre de 2009Monogràfic: Tallers i serveis per a l’automoció

El sector de l’automoció afirmaque les ajudes han d’anar al client

� Els serveis de post-venda també han estat perjudicats, entre altres coses, per un descens en l’ús dels vehicles

Les vendes en automocióbaixen i, tot i això, lapost-venda també ensurt perjudicada. Des delsector reclamen ajudesdirectes al client per talde reactivar l’economia.

Neus RoviraTARRAGONA

En general, el sector de l’auto-moció no se sent escoltat pelGovern. A Tarragona, aquestmercat està representat perl’Associació Empresarial deTallers de Reparació i Venedorsd’Elements (Astave). El presi-dent de l’Associació, AntoniBelmonte; el gerent de l’empre-sa de subministrament demaquinària industrial Denis,Rubén Foguet; el gerentd‘Autoforum Tarragona, Joa-quim Pons, i el secretari d’Asta-ve, Emili Beltran, opinen sobrel’actualitat del sector de l’auto-moció i els seus problemes ipossibles solucions.

Fins a principis d’estiu, elsector de l’automoció ha patitles greus conseqüències de lacrisi. Joaquim Pons afirma que«el Govern hauria d’haver aju-dat el client i fer més cas a lesPimes». També explica que sis’hagués escoltat al sector, espodria haver evitat quasi un 30per cent dels acomiadaments.

Per la seva banda, AntoniBelmonte explica que «el ques’ha fet arribar al carrer és quel’Estat ha volgut ajudar lesfàbriques», mentre que el quecal és que el client pugui obte-nir un crèdit per comprar uncotxe. Perquè «en la històriad’aquest país, el 90 per centdels cotxes s’han comprat acrèdit», segueix Belmonte.

La davallada de les vendesde vehicles durant els primerssis mesos d’enguany es tradu-eix en les següents xifres: un 36per cent en la venda de turis-mes; el 26 per cent en tot ter-renys; el 35, en vehicles comer-cials petits; el 44 per cent enmotocicletes; i un descens del54 per cent en furgons. Tot iaixò, des d’Astave es vol fer unacrida a l’optimisme. La perspec-tiva de futur és que gràcies aajudes com el Pla 2000E i elPla Autocat per l’adquisició devehicles, la previsió és que lespèrdues es redueixin a la mei-tat abans de finals d’any.

Servei post-vendaLa davallada en les vendes devehicles nous no ha suposat unincrement en el sector dels ser-veis de post-venda. SegonsAstave, aquest descens es deu adiversos factors. A causa de la

crisi s’està registrant un menorús del cotxe particular i, afe-gint-hi les diverses mesuresimpulsades per millorar laseguretat a les carreteres, habaixat notablement l’acciden-tabilitat. Pel que fa a motiusmés relacionats amb l’econo-mia, cal destacar els problemesque tenen els particulars perrebre crèdit bancaris. També laincidència de les companyiesasseguradores, que supediten

la reparació del sinistre.

Automoció i Medi Ambient«El cotxe híbrid és el futur», afir-ma Pons. Per això caldria poten-ciar aquest tipus de vehicles,sobretot a través d’ajudes tantdels governs centrals com delsautonòmics. Actualment, po-ques marques ofereixen vehi-cles híbrids, però en creix lademanda per part dels organis-mes oficials.

D’esquerra a dreta, Emili Beltran, Joaquim Pons, J. Antoni Belmonte i Rubén Foguet.NEUS ROVIRA

L’automoció és un sector en què és bàsic comptar amb personal alta-ment qualificat i una formació permanent. En aquest sentit, el presi-dent d’Astave, Antoni Belmonte, afirma que cal potenciar la Forma-ció Professional (FP), ja que «s’ha desprestigiat. Es veu com unasegona opció a la Universitat, i l’alumnat està desmotivat». «Quan ala resta d’Europa és tot el contrari», afegeix Joaquim Pons. A més,segons el president d’Astave «qui surt de fer un Cicle Formatiu téfeina segura ara i sempre». Explica que dels que estudien FP, nomésl’acaben els que tenen vocació. «Els cursos mixtos, combinats ambpràctiques a empreses, fan de filtre perquè els estudiants sàpiguen sihan encertat en l’elecció», assenyala Pons.

Des d’Astave, en col·laboració amb l’IES Pere Martell, s’estanposant en marxa dos cursos de FP en l’àmbit de l’automoció queinclouen pràctiques d’escola-empresa. Es tracta d’un règim d’alter-nança entre formació i treball que garanteix a l’alumnat un contractelaboral remunerat en una empresa del sector. Els cursos, d’Electro-mecànica i de Formació de mecànics de vehicles industrials, es realit-zen per primera vegada a Tarragona i formen part d’una iniciativapionera a l’Estat espanyol. Els objectius dels cursos són establir unamajor vinculació i coresponsabilitat entre els centres educatius i lesempreses en el procés de formació dels alumnes, i oferir estímuls imotivació als joves pequè comencin a estudiar una professió.

La importància de la Formació Professional

«S’hauria de fer laprova que, durant unmes, el Govern donéssubvencions de 3.000euros per adquirir unautomòbil tal com fana altres països. Unaprova de mercat perveure’n resultats»

J. Antoni Belmonte.Presidentd’Astave.

«Les empreses noestan invertint perquèsuposo que no veuenun horitzó gaire clar.El sector està moltaturat i al mercat demaquinàriaindustrial encaraestem patint»

Rubén Foguet.Gerent de l’empresaDenis.

«S’hauria d’ajudarmés el client final i elque ven. Així, deretruc, s’arreglaria totel sector, fins i tot lesfàbriques. Però ara elspolítics no tenen niidea de com arreglarel festival»

Joaquim Pons.Gerent d’AutoforumTarragona.

«Si davant de ladavallada de vendesque es va produir ja almes d’octubres’haguessin presmesures com el pla2000E, no s’hauriaarribat a la situacióactual»

Emili Beltran.Secretarid’Astave.

11Setembre de 2009 Monogràfic

Tarraco Grau,Centre Tècnicautoritzat detacògraf digital

� El local original es troba situat al centre de Tarragona, fet que permet deixar-hi el cotxe i marxar caminant

El taller del polígon Riu-clar, especialitzat entacògrafs i limitadors develocitat, està dirigit alsvehicles industrials. Ellocal de Tarragona éspels clients particulars.


Tarraco Grau és el taller mecà-nic més antic de la ciutat deTarragona d’entre els que esmantenen oberts actualment.El local principal, que va serinaugurat als anys trenta, és eltaller que hi ha ubicat a la viaAugusta de Tarragona. Aquestlocal és el que dóna servei alsautomòbils de particulars.

Des de l’any 2005, la com-panyia compta amb un altre

taller situat al Polígon Indus-trial Riu-clar. Aquest local vaprincipalment dirigit als vehi-cles industrials.

El taller Tarraco Grau és l’ú-nic centre de la província deTarragona especialitzat entacògrafs digitals i limitadorscom a empresa independent, ésa dir, no està lligat amb capmarca de vehicles industrials.Cal dir que l’empresa TarracoGrau està reconeguda amb lesnormes ISO 9001 i UNE.

Des dels anys vuitanta,l’empresa ha ofert el servei ofi-cial de tacògrafs i limitadors develocitat analògics de la marcaVDO. Amb la inauguració deltaller del Polígon, l’empresa vaampliar l’oferta de serveis alstacògrafs digitals. Des d’engua-ny, el Ministeri d’Indústria elsha concedit la llicència pertractar també les marques Sto-neridge i Actia.

Els tacògrafs i els limitadorsTots els vehicles industrials,com els camions i els autocars,

han de portar per llei uns apa-rells per millorar la seguretaten la conducció. D’una banda,hi ha els tacògrafs, que podenser analògics o digitals. Es trac-ta d’aparells instal·lats als vehi-cles que indiquen, enregistreni emmagatzemen totes lesdades de la marxa del vehicle ide determinats temps de tre-ball dels seus conductors.

Es tracta d’aparells legislatsque són obligatoris en el

moment de la matriculació del’automòbil.

Els tacògrafs disposen desensors que comproven que ladistància recorreguda pel vehi-cle es correspongui correcta-ment amb les variables veloci-tat i temps. Es recomana que larevisió d’aquest aparell es facicada dos anys. D’altra banda,els limitadors restringeixen lavelocitat a què pot arribar elvehicle industrial.

centre tècnic autoritzatTarraco Grau dónaservei especialitzat entacògrafs de lesmarques VDO,Stoneridge i Actia.

Imatge de les instal·lacions de Tarraco Grau.CEDIDA

12 Setembre de 2009Monogràfic

Tallers Denis, serietat i innovacióconstant al servei del client

� Denis disposa d’un equipament que permet donar resposta en menys de quatre hores

Qualitat, rapidesa imodernitat: aquests sónalguns dels adjectius quedescriuen l’empresaDenis, subministradoraoficial de maquinària ivehicles indistrials Still.


Denis és una empresa especia-litzada en el subministrament,manteniment i lloguer demaquinària i equips per lalogística de companyies indus-trials de la província de Tarra-gona. La seva missió és oferir elmillor servei als seus clients, demanera que l’empresa comptaamb tots els equipamentsnecessaris.

Amb unes instal·lacionsmodernes i adequades a diver-ses màquines, l’empresa s’am-plia i renova constantment.Entre d’altres equipaments,Denis disposa de deu furgonstaller completament equipats;bolquets elevadors i platafor-

mes de treball que garanteixenla màxima qualitat en els seusserveis. Denis compta amb mésde 40 anys d’experiència mar-cada per una bona línia d’ac-tuacions en matèries com elmedi ambient o la prevenció deriscos laborals. Tot amb l’objec-

tiu d’assegurar-se una gestióempresarial correcta, eficient irendible.

La companyia és distribu-ïdora oficial dels productes dela multinacional Still a la pro-víncia de Tarragona des de famés de 17 anys. Segons descriu

la pròpia companyia, el seu èxitestà basat en la motivació il’empenta. Actualment, disposade més de 6.600 col·laboradorsnomés a Europa, i és present a19 països. A l’Estat espanyolStill hi té 33 distribuïdors ofi-cials d’àmbit provincial.

L’empresa Denis es troba situada al Polígon Industrial FrancolíCEDIDA

L’ús obligatori deltacògraf digital permillorar la seguretatdel vehicle industrial

Des de l‘1 de gener de2006, els vehicles quepuguin transportar mésde 9 passatgers, o quepesin més de 3,5 tones ique es matriculin per pri-mera vegada, han de por-tar el nou tacògraf digital.L’aparell és similar altacògraf analògic i constad’una unitat de vehicle,un sensor de veloci-tat/distància i les targetesde tacògraf. Des de laComunitat Europea s’haintentat aprofitar elsavenços tecnològics imillorar la seguretat enl’enregistrament detemps i velocitats delconductor. El nou siste-ma resulta més difícil demodificar de formail·legal i permet un majorcontrol dels temps deconducció. Això millorala seguretat a la carreterai garanteix un major res-pecte a la legislació labo-ral. Tota la informacióintercanviada entre elsensor i la unitat de vehi-cle viatja encriptada demanera que no pugui serinterceptada. A més, launitat vehicular registraqualsevol intent de modi-ficació./ Redacció

14 Setembre de 2009Actualitat

Amb l’arribada de latardor, es preveu queaugmentin els casos degrip A. Per això, algunesempreses ja prenenmesures preventives.


Les autoritats sanitàries hanadvertit que amb l’entrada dela tardor és probable que s’in-crementin considerablementels casos de grip A. Les oficinesde treball, en ser espais tancatson conviuen un alt nombre depersones, es converteixen enun focus de contagi potencialon cal prendre unes adequadesmesures de prevenció.

Segons un estudi realitzatper l’empresa de treball tempo-ral Adecco, la grip A tindrà uncost laboral de 1.000 milionsd’euros per les empreses. Mal-grat aquesta xifra, l’informeassegura que no hi ha lloc peralarmes i calcula que la sevaincidència a les plantilles noafectarà a més del 12% dels tre-balladors. Segons Adecco, el50% d'absentisme pronosticatper altres fonts resulta desme-surat i provocaria una situacióde caos en el món empresarial.

Pla de prevencióAmb tot, i segons aquest estudi,és fonamental la implantaciód'un Pla de Prevenció que per-meti a les empreses afrontar lapandèmia de manera eficaç.Això no obstant, poques com-panyies compten actualmentamb un pla d’aquestes caracte-rístiques. Únicament lesempreses multinacionals iorganitzacions de gran enver-gadura compten amb departa-

ments propis de prevenció.A Tarragona les mesures de

prevenció ja s’han començat aimplantar de manera moltsuperficial a alguns centres detreball. Per ara, el consell mésemprat és el de ventilar elsespais compartits per un altnombre de treballadors.

RedaccióTARRAGONA

El sector de la nàutica estàabocat a una crisi sense prece-dents. Segons alerta l'ANEN,associació que congrega lesempreses nàutiques de tot l'Es-tat, en un informe que va pre-sentar el passat mes d’agost, lesmatriculacions d'embarcacionsd'esbarjo han caigut al voltantdel 30% a Catalunya en compa-

ració al mateix període de l'anyanterior.

A la demarcació de Tarrago-na, la caiguda ha estat menorque a la resta de demarcacionscatalanes, amb una reducciódel 6,25%. Barcelona, en canvi,és la demarcació que té lamajor quota de mercat, ja queha registrat un descens del42%. A la demarcació de Giro-na la davallada és del 35,14% ia la de Lleida, del 33,3%. Pel

que fa a l’àmbit nacional, calressaltar que a tot l'Estat s'hanmatriculat, fins al mes de juny,3.171 embarcacions, una xifraque retorna el sector als nivellsde l'any 2002.

L'informe elaborat per l'A-NEN només té en compte lesmatriculacions d'embarcacionsnoves destinades a ús particu-lar, però no inclou les de sego-na mà que es rematriculen encanviar de mans.

Menys embarcacions de velaTots els mercats retrocedeixenel primer semestre de 2009,essent les motos d'aigua lesque menys cauen, amb un27,6%, i les embarcacions devela, les més perjudicades, jaque només se n'han venut lameitat que l'any passat.

La caiguda de la demandaja va començar a ser importantel primer semestre de l’any2008 amb un descens inter-anual del 18% a tot l'Estat, is'ha vist intensificada des deprincipis del present any fins asituar-se al 40%. L'ANEN nopreveu que la situació puguimillorar durant el segon semes-tre.

La matriculació d’embarcacionscau un 6% a Tarragona

� El sector nàutic afronta una crisi històrica a Catalunya amb una davallada del 30%

Les embarcacions de vela hanestat les més perjudicades.

Les mesures contra la grip Aarriben a les empreses tarragonines

� El llistat de recomanacions publicat pel Govern català ja s’està aplicant a diversos centres de treball

Ventilar els espais tancats esdevé una mesura preventiva imprescindible a les oficines.ROSER SANS

Cost laboralSegons Adecco, lagrip A costarà a lesempreses 1.000milions i afectarà aun 12% de la plantilla

Què és la grip A?LLaa ggrriipp ppeell nnoouu vviirruussAA ((HH11NN11)) ééss uunnaa mmaa-- llaa ll tt ii aa rreessppii rraattòòrr iiaaccoonn ttaaggiioossaa qquuee ccoonn-- ttéé eelleemmeennttss dd’’uunn vvii--rruuss ttrroobbaatt aallss ppoorrccss,,aa lleess aauuss ii aallss hhuu--mmaannss..

Com es transmet?EEllss vviirruuss ddee llaa ggrriipp eessttrraannssmmeetteenn aa ttrraavvééssddee lleess ppeettiitteess ggootteessqquuee ssuurrtteenn ddeell nnaass ooddee llaa bbooccaa qquuaann uunnaappeerrssoonnaa mmaallaallttaa ddeeggrriipp ttuuss oo eesstteerrnnuuddaasseennssee ttaappaarr--ssee eell nnaassii llaa bbooccaa aammbb uunn mmoo--ccaaddoorr..

Consells preventius:•• FFeerr sseerrvviirr mmooccaa--ddoorrss ddee ppaappeerr ppeerrttaappaarr--ssee llaa bbooccaa ii eellnnaass eenn ttoossssiirr ii eesstteerr--nnuuddaarr•• LLlleennççaarr eellss mmooccaa--ddoorrss ddee ppaappeerr ddeess--pprrééss ddee ffeerr-- llooss sseerrvviirr•• RReennttaarr--ssee ssoovviinntt lleessmmaannss aammbb aa iigguuaa iissaabbóó oo pprreeppaarraattssaammbb aallccoohhooll•• MMaanntteenniirr uunnaa bboonnaavveennttiillaacciióó ddeellss eess ppaaiissttaannccaattss

Dades bàsiquessobre la malaltia

Des que es va declarar l’inici de pandèmia al mes de maig, al Camp deTarragona s’han registrat 62 casos de grip A. Del total dels afectats ala demarcació, 22 són residents a la capital. A data d’avui, el nombrede casos confirmats a l’Estat espanyol és de 15.013 i de 45.000 alconjunt d’Europa, tot i que la majoria pateixen els efectes més benig-nes de la malaltia. Segons la Generalitat, la taxa d’incidència és de 68casos per cada 100.000 habitants. Pel que fa a la vigilància dels afec-tats, la majoria han presentat un quadre gripal lleu amb una recupera-ció en pocs dies. Tal com ha comunicat el Departament de Sanitat delgovern català, en la reunió del Consell Interterritorial s’han definit elsprimers grups diana a què s’administrarà la vacuna de la grip A/H1N1.Rebran aquesta vacuna les embarassades, les persones a partir de sismesos d’edat amb malalties cròniques, els professionals de la sanitat,el personal de serveis essencials (bombers, protecció civil i cossos iforces de seguretat). Aquesta vacunació començarà, previsiblement, afinals d’octubre o principis de novembre, quan compti amb l’autorit-zació de l’Agència Europea del Medicament.

Grip A/H1N1: dades i vacunes

15Setembre de 2009 Actualitat

Darrerament s’han anunciatmesures per donar als autònomsuna cobertura pública pel cas quees trobin a l’atur davant la pròpiainviabilitat del seu projecte; lanotícia, que per si mateixa es potconsiderar positiva, no té elmateix valor quan s’aprofundeixen la ‘lletra petita’ de la publicita-da normativa, on les exigències icontraprestacions estan molt allu-nyades del legítim desig d’uncol·lectiu vital per la nostra viabi-litat econòmica.

Certament, a l’hora d’analit-zar el paper que juga aquestcol·lectiu que, per ell mateix és elcreador de prop del 80% de llocsde treball, no es té en compte totaixò, obviant, en conseqüència, elpes que suposa tota aquesta gent

que fa del seu sacrifici personal labase de creació de riquesa fona-mental pel país.

Moltes són les qüestions nega-tives que ha de suportar el sectorque representa aquests milions depetits emprenedors, als quals esnega representació i que no se'lsofereixen, des del poder polític, les

eines per defensar-se d’un modelque passa olímpicament d’ells. Lamanca de presència dels seusrepresentants en les reunions al’hora de fer públiques les seveslegítimes reivindicacions és unamostra de la impotència d’uncol·lectiu vital per l’inici d’unarecuperació econòmica urgent.

La notícia de l’obtenció decobertura, reivindicada perma-nentment pel col·lectiu d’autò-noms, ha de ser prou transparentperquè no es vegi com un nou‘pedaç’ per aquells que han deliderar la tornada a les ‘bonesnoves’ i, malauradament, el fetque s’anuncia no té les garantiesde què hauria de gaudir una polí-tica de suport imprescindible.

És cert que el càstig rebut perla pròpia dinàmica en què ensveiem immersos ha tingut un grupcentral de perjudicats en els autò-noms, ja sigui directament per lacaiguda dels mercats, o per la prò-pia inexistència d’un finança-ment, desaparegut de maneraautomàtica; per tant, bo seria al’hora de voler donar suport a

aquests col·lectius incidir sobre untema tan vital com el propi finan-çament dels emprenedors autò-noms com a base de la seva sub-sistència futura.

En definitiva, les fosques pers-pectives dels propers mesos nohaurien de seguir minant elcol·lectiu d’autònoms si realmentel que es vol és sortir amb garan-ties de la crisi que ens envolta, jaque de ben segur l’equilibri socialnomés serà factible si se segueixconsolidant un pilar bàsic del nos-tre sistema de convivència querepresenten aquells que han fet dela seva aposta personal, amb ris-cos propis, la iniciativa empresa-rial bàsica del nostre futur.

www.lluisbadia.cat

L’atur dels autònoms

LLUÍS BADIA.Advocat

Noves reunions per impulsar elspolígons industrials de Tarragona

� Des de la Cambra, administració local i empresaris acordaran mesures de millora

Cambra de Comerç,administració local iempresaris treballaran demanera conjunta permillorar els complexosindustrials de Tarragona.


A partir d’aquest mes, a la Cam-bra de Comerç de Tarragona,continuaran amb la tasca quel’Ajuntament i els represen-tants dels polígons industrialsde la ciutat van iniciar el passatjuliol.

Tal i com explica el presi-dent de la Cambra de Comerç,Albert Abelló, el projecte es potresumir en tres objectius fona-mentals: «primer cal aconsegu-ir que els representants del sec-tor s’uneixin en associacionspotents; després, analitzar demanera comuna les problemà-tiques més habituals i, perúltim, traslladar-les a l’adminis-tració local per tal que es pren-guin les mesures pertinents».

L’objectiu de les trobades,que es reiniciaran aquest mesés posar damunt la taula larealitat d’unes infraestructuresque tenen un important poten-cial econòmic, però que neces-siten el ferm suport de l’admi-nistració i les institucions persuperar tot un seguit de dèfi-cits. Les parts implicades coin-cideixen en què en l’actual

moment econòmic aquestaaposta pels polígons indus-trials és, tal com afirma Abelló,«més necessària que mai».

Una primera reunióEl passat mes de juliol ja es vadur a terme una primera troba-da on es van plantejar els prin-cipals objectius d’aquest pro-jecte. Així, l’alcalde de Tarrago-na ,Josep Fèlix Ballesteros i elpresident de la Cambra de Tar-ragona, Albert Abelló, es vanreunir amb els responsables

dels principals polígons de Tar-ragona. En aquesta primeracita hi van assistir represen-tants de l’Associació d’empre-ses del Polígon Riu Clar, de

l’AEQT, de l’Associació d’em-preses dels Polígons IndustrialsPonent de Tarragona (Entre-vies, Camí Vell de Salou i PP-13)i de l’Associació d’empreses delPolígon Industrial Francolí.

La trobada també va comp-tar amb l’assistència de la con-sellera d’Empreses, Formació,Ocupació i Consum de l’Ajun-tament de Tarragona, DolorsHerrera. Ella serà qui, d’ara enendavant, representarà l’admi-nistració local en les properesreunions que se celebrin.

Projecte prioritariEn l’actual momenteconòmic, aquestaaposta pels polígonsindustrials és mésnecessària que mai

Els polígons industrials generen molta riquesa a la ciutat.ROSER SANS

Nou consorci pergestionar el parctecnològic tarragoníUn consorci format perl'Ajuntament de Tarrago-na i l’Incasòl gestionaràel plantejament i l'execu-ció urbanística necessà-ria per fer realitat el parctecnològic de la ciutat.

La creació d'aquestnou òrgan, que permetràcomençar a redactar elpla parcial pel parc, s'em-marca en el conveni queles dues institucions vansignar a finals d’agost.Aquest acord també per-metrà ampliar els terre-nys on s'ubicarà el parc ala vora del Campus Sec-selades de la UniversitatRovira i Virgili. El projec-te, que inclou els sectorsde l'energia, la química iles noves tecnologies,comptarà finalment amb47'4 hectàrees. Els terre-nys on s'ubicarà, situats ala vora del Campus Ses-celades de la UniversitatRovira i Virgili, hauran deser expropiats per passara ser de titularitat públi-ca, ja que actualment sónprivats.

Paral·lelament a lagestió i execució dels trà-mits urbanístics, tambées començarà a decidirquines seran lesinstal·lacions que forma-ran part del nou polígon.De moment, a banda detota la investigació i larecerca que es produeixia l'entorn de la ciutat i dela Universitat Rovira i Vir-gili, ja es coneix que elfutur parc també acolliràuna residència universi-tària, un centre de con-vencions i un hotel, entred’altres./Redacció

16 Setembre de 2009Actualitat

La Costa Daurada tanca l’agostamb una ocupació del 81%

� Tot i que la mitjana és inferior que al 2008, la temporada no ha estat del tot negativa

La Costa DauradaCentral assoleix unaocupació del 81% el mesd’agost, un 6% menysque l’any passat.

RedaccióTARRAGONA

Segons les dades del Patronatde Turisme de Tarragona, lamitja d'ocupació del mes aCosta Daurada central, teninten compte la totalitat de l'ofer-ta d'allotjament ha estat del 75per cent, 6 punts per sota de lade l'any passat. Al sector hote-ler, l’ocupació ha estat del 81per cent (90 per cent el 2008),els càmpings un 68 per cent(75 per cent el 2008) i, pel quefa al turisme rural, ha estat del54 per cent.

El volum de pernoctacionss'ha reduït en un 6 per cent.Aquesta xifra suposa una millo-ra en relació al conjunt delperíode precedent (de gener ajuliol) on les pernoctacionss'havien reduït un 14 per cent.

El mes d’agost també pre-senta una millora, ja prevista,pel que fa a l'estada mitjanadels turistes, ja que només s'hareduït 0,6 dies en el volum depernoctacions. Aquest fettambé trenca amb la pèrdua depràcticament un dia d'estada,registrat en el període gener-juliol. L'estada mitja, en aquestperíode estiuenc, ha estat de5,3 dies.

Pel que fa a mercats, el 50per cent dels visitants han estatnacionals, tant espanyols com

catalans. De la meitat restant,provinent de mercats interna-cionals, el turisme ha estatprincipalment europeu: un 35per cent dels visitants han estatfrancesos, un 26 per cent brità-nics, un 12 per cent holande-sos, un 6 per cent russos i un 5per cent irlandesos. La segonaquinzena d'agost ha servit perreforçar també la ja tradicionalpresència del mercat espanyola la Costa Daurada.

En resum, es manté la tòni-

ca a la baixa tot i que s’ha cor-regit de forma notable. Aquestacorrecció és normal en un méscom l'agost on l'activitat sem-pre és més alta i per tant hi hamés pressió per part de lademanda. No es pot dir queaquest millor funcionamentd'agost corregeixi i atenui eldèficit de la resta de l'exercici,en qualsevl cas es pot estar méssatisfet del resultat que no pasdel funcionament dels mesosprecedents.

Nits d’allotjamentSegons dades delPatronat de Turisme,la mitjana depernoctacions habaixat a 5,3 dies

Aquesta temporada ha estat marcada per les ofertes turístiques.ROSER SANS

La desocupació del’agost a Tarragonapuja un 4,35% mésque al juliolLes comarques de Tarra-gona van tancar l'agostamb una desocupacióregistrada de 53.976 per-sones, 2.249 personesmés de les que hi havia ales llistes de l'atur eljuliol d'aquest any, cosaque suposa un augmentpercentual del 4,35%. Enxifres interanuals, la des-ocupació a Tarragona vaaugmentar de 17.598 per-sones, el 48,38% més.

Els desocupats regis-trats durant el mes d'a-gost a les oficines del Ser-vei d'Ocupació de Cata-lunya (SOC) va arribarfins 519.129 persones,cosa que suposa unincrement de 23.218 per-sones, el 4,6% més quejuliol d'aquest any,segons les dades facilita-des pel Ministeri de Tre-ball. /Redacció

El Polígon lesGavarres constitueixuna associació comúd’interès econòmicEl complex comercial LesGavarres va constituir elpassat juliol l'Associaciód'Interès Econòmic (AIE)Les Gavarres. L'associa-ció, que s'ha constituïtamb el 80% dels establi-ments, preveu represen-tar el 100% a finals d'anyi convertir-se, així, enl'interlocutor únic delsempresaris del complex.L’AIE Les Gavarres esconvertirà doncs en l’ei-na per a relacionar-seamb les institucions del’entorn i expressar-sesota un mateix nom detots els operadors queparticipen i que tenennecessitats similars enmoltes àrees, on les insti-tucions de l’entorn tenenresponsabilitats A travésde l'AIE, l’objectiu delsempresaris del recinte ésel de modernitzar lespropostes comercials i delleure, així com crear mésvincles amb els clients.Des de fa més de dotzeanys, des de Les Gavarress’ha treballat per oferiruna oferta comercial i delleure de qualitat, diversai plural. Amb aquestaassociació, ara ha arribatel moment de protegir ipromocionar un entornd’entreteniment i comerçde gran importància perl’entorn./Redacció

17Setembre de 2009 Actualitat

«En l’actual crisi és necessari quees perdi la por a assumir riscos»

SECOT (Seniors Españoles para la Coo-peración Técnica) és una associació na-cional sense ànim de lucre que aplega

antics empresaris que, de manera des-interessada, assessoren empreses i em-prenedors. Des de fa dos anys compta

amb una delegació a Redessa (Reus).Recentment, ha signat un conveni decol·laboració amb la Cambra de Reus.

Eva FernándezREUS

–Quines són les principalslínies d'actuació de SECOT?La principal línia que desenvo-lupem és la d'assessorar i donarsuport als nous emprenedors, aqui facilitem coneixements quesovint ignoren a causa de lafalta d'experiència. També tre-ballem amb petites empresesque necessiten consell sobrealgun camp concret. Com avoluntaris, també anomenatssecotistes, els assessorem demanera gratuïta.–Estan especialitzats en àreesempresarials?Organitzativament parlant, no.El nostre assessorament ésgeneral, basat en el sentitcomú i l'experiència, sigui quinsegui el tipus d'empresa. Tot iaixí, som 3.000 secotistes icadascú és especialista en unsector, de manera que el campque abastem en total és moltextens. Si, per exemple, hi haun cas que requereix del conei-xement d'altres secotistes, totesles delegacions estan intercon-nectades, de manera quepodem comunicar-nos amb laresta sense problemes.–Quina és la consulta méshabitual que els fan?La consulta que sempre apareixés la de la necessitat de finan-çament, és a dir, de com obte-nir recursos per a finançar eco-nòmicament els projectes. Desde SECOT els indiquem lesdiverses entitats que els podenfacilitar ajudes. Aquesta acos-tuma a ser la part més difícil, jaque demanen molts requisits:avals, un projecte empresarialsòlid..., és el pas més complex.

Molt sovint també els ajudem acrear un pla d'empresa consis-tent en incloure tot allò que elsemprenedors han de tenir encompte per, finalment, fer uncompte d'explotació.–Quin és el perfil estàndardd'empresari que els arriba?Acostumen a ser joves de 30 a35 anys amb estudis previs iuna idea empresarial. L'altretipus de perfil és el de la petitaempresa ja formada que neces-sita ajuda en algun dels seusvessants empresarials. Assesso-rem gent amb recursos limitats;si treballéssim amb gransempreses, en certa maneraestaríem fent la competència ales assessories professionals, iaquesta no és la nostra funcióni la nostra vocació. D'altramanera, si creiem que el mésefectiu per un cas concret ésacudir a una assessoria profes-sional, també els ho diem.–Què ha de fer un empresarisènior que vulgui ingressar aSECOT?Simplement venir aquí, presen-tar el seu currículum i estardisposat a col·laborar de mane-ra voluntària i confidencial,complint amb l'horari o elsclients amb què es comprome-ti. Hi ha molta llibertat, peròsempre demanem responsabili-tat.–Dins el món empresarial,què és més útil, la teoria o lapràctica?Les dues coses són imprescin-dibles, la proporció sempredepèn del tipus d'empresa.Amb tot, actualment el mónestà canviant tant que des deSECOT el que volem transme-tre és l'experiència des del sen-tit comú. Ajudem a racionalit-

zar el projecte que els nostresclients estan engegant.–Empresari, s'hi neix o s'hi fa?Jo considero que en certa parts'ha de néixer amb la vocació oel caràcter d'empresari, peròdesprés s'ha de formar, s'ha defer. És imprescindible que totemprenedor adquireixi unsconeixements previs perquè noinventi coses que ja estaninventades.–Quins consells donaria per aser un bon empresari?El primer consell és tenir unavoluntat ferma i decidida detirar endavant. Una personaque no vulgui assumir riscos,que no es faci empresari. Elsegon, la constància. Crear unaempresa és acceptar que potserdurant uns quants anys s'hauràde prescindir d'horaris, devacances... Per contra, l'empre-sari se sentirà autorealitzat, jaque serà l'amo de la seva feina iles seves decisions. Alhora,estarà satisfet de guanyar elsseus propis beneficis. En l'actu-al crisi és necessari que la gentperdi la por a assumir riscos icreï la seva pròpia empresa.–Quan es corrien més riscos,abans o ara?Actualment, a la gent li costacórrer riscos perquè la societatd’avui no està preparada perconviure amb la inseguretatque comporta ser empresari.Per exemple, als Estats Units esvalora molt positivament queuna persona hagi impulsat unprojecte propi encara que hagifracassat. Això els demostra queés una persona que té empenta,que té idees. En canvi, aquí ésal revés: a una persona queemprèn i fracassa sembla que liposem la creu per tota la vida.

Abans de ser secotista, Francesc Palacín estava alcapdavant de l’empresa Valira.

OLÍVIA MOLET

Francesc Palacín. President de SECOT a la demarcació de Tarragona

Perfil d’empresari«El client acostuma aser un jove de 30 a 35anys amb estudisprevis i una ideaempresarial. També hiha petites empreses jacreades.»

Afrontar riscos«A la gent li costacórrer riscos perquèla societat d’avui noestà preparada perconviure amb lainseguretat de serempresari.»

18 Setembre de 2009Universitat

Comença el curs 2009-10 a la URV� S’han posat en marxa 25 nous graus. El 60% dels estudis de la Universitat han fet el canvi al nou model

Dilluns es posen enmarxa 25 nous graus.El 60% dels estudis dela Universitat han fetel canvi al nou model

RedaccióTARRAGONA

Dilluns 7 de setembre vacomençar el curs acadèmic2009-10 a la Universitat Rovirai Virgili. Enguany es fa un grancanvi en el model acadèmic,amb la posada en marxa de 25titulacions de grau adaptades al’Espai Europeu d’EducacióSuperior d’acord amb la legis-lació estatal. Aquests 25 grausse sumen als dos que ja es vanposar en marxa el curs passat.Aquests 27 graus suposen el60% dels 45 ensenyaments queenguany ofereix la Universitat.Això implica que s’ha iniciat elprocés d’extinció de 31 ense-nyaments de l’anterior modelque s’aniran desactivant en lamateixa mesura en que es des-pleguen les noves titulacions.La resta de titulacions haurande fer el canvi el pròxim curs(2010-2011) quan ja no espodran oferir estudis de l’anticmodel.

L’altre gran novetat d’a-quest curs és la implantaciód’estudis de la URV al Vendrell.A la seu de Coma-ruga comen-

cen estudis del grau d’Educa-ció Infantil, de la Facultat de

Ciències de l’Educació i Psico-logia, i del grau d’Infermeria,de l’Escola Universitària d’In-fermeria. La demanda en pri-mera opció per aquests estudisha estat molt alta i per tant espreveu omplir les 40 places queofereixen cada un d’ells.

Al Campus Terres de l’Ebreel canvi de model també vaacompanyat d’un canvi en elsestudis oferts. Apart dels graus

d’Infermeria, d’Administració iDirecció d’Empreses i d’Educa-ció Infantil, enguany començael nou grau d’Educació Primà-ria.

Màsters i beques per aturatsEn els estudis de postgrau laprincipal novetat es la posadaen marxa del nou màster deFormació del Professorat d'Educació Secundària i Batxille-

rat, i Formació del Professoratde Formació Professional iIdiomes, que substitueix l’ex-tingit Curs d’Adaptació Peda-gògica (CAP) com a requisitper fer de professor de secun-dària.

En total la Universitat Rovi-ra i Virgili ofereix 45 màstersoficials per aquest curs. A mésdel màster de Formació delProfessorat aquest any hi hanous màsters sobre Condicio-nants genètics, nutricionals iambientals del creixement i deldesenvolupament; Estudis Cul-turals en Llengua Anglesa;Música, Paraula i Imatge; Pre-venció de Riscos Laborals; Sis-tema de justícia penal i sobreSocietats Històriques i FormesPolítiques a Europa. La majoriad’aquests nous màsters han ini-ciat la primera setmana desetembre el tercer període depreinscripció per completar laselecció d’alumnes.

Una altra novetat d’últimahora és que el Ministeri d’Edu-cació ha posat en marxa unesbeques de matrícula per màs-ters oficials dirigits a titulatsque estiguin en situació d’atur.Aquesta disposició del 20 d’a-gost permetrà als titulats uni-versitaris menors de 40 anysque estiguin en situació d’aturmatricular-se gratuïtament enqualsevol dels màsters oficialsque ofereixen les universitatsespanyoles.

La data d’inici de classes del alumnes varia segons el centre d’ensenyament.CEDIDA

NovetatsEnguany s’hanengegat 25 títols degrau adaptats al’Espai Europeud’Educació Superior

LG Electrònics donasuport al màster deClimatització d’Edificis

L’empresa LG Electrònics, fabricantdestacat a nivell internacional d’e-quips de climatització, ha signat unconveni de col·laboració amb la Fun-dació URV per donar suport a larealització del màster en Enginyeriade Climatització d’Edificis, que s’orga-nitza des de l’Escola Tècnica Superiord’Enginyeria Química de la URV. Amés del suport econòmic directe a laorganització i la realització del cursde màster, el conveni també estableixque la filial espanyola d’LG Electrò-nics, amb seu a Madrid, becarà fins atres alumnes per a què realitzinaquests estudis.

Aquest màster és un títol propi dela URV orientat a la formació d’engi-nyers especialitzats en el disseny, càl-cul i gestió d’equips de climatització,calefacció i en certificació energèticad’edificis./Redacció

Azael Fabregat, mereixedor de premi Jaume Vivesd’Innovació docent de la Generalitat

El govern de la Generalitat ha atorgat ladistinció Jaume Vicens Vives d’innovaciódocent al catedràtic d’Enginyeria Quími-ca de la URV, Azael Fabregat Llangostera.La distinció correspon al seu treball ‘Pro-blem solving: la competència’ concretaten l’assignatura extracurricular: 'Estratè-gies de resolució de problemes: elementalDr. Watson'.

El treball de Fabregat va merèixer elPremi Consell Social URV a la QualitatDocent 2009, en la seva modalitat indivi-dual, i el Consell va presentar la seva can-didatura a la distinció Vicens Vives queara li ha atorgat la Generalitat. En lamodalitat col·lectiva el Consell Social va

premiar el treball de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut: ‘Avaluacióde competències transversals a l'ensenyament de Medicina’.

Azael Fabregat és catedràtic d'Enginyeria Química amb docència a l’Esco-la Tècnica Superior d'Enginyeria Química, i actualment també és director delCampus Terres de l’Ebre. Ha ocupat càrrecs de responsabilitat en el govern del'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Química, ha estat Director del Depar-tament d'Enginyeria Química i també Vicerector de la URV. /Redacció

Publicacions URV sesuma al webLibraryThing.com

LibraryThing és una pàgina web enquè els internautes creen el catàlegen línia dels seus llibres i que con-necta les persones amb interessoscomuns en la lectura. S’hi troba unaactiva participació catalana en lesconverses i en els catàlegs. Els editorspoden sumar-se a la iniciativa apor-tant els llibres de la seva editorial pertal que els usuaris en puguin fer lec-tures i valoracions de les novetats,mitjançant el programa Crítics mati-ners. Publicacions URV ha estat laprimera editorial de parla no anglesaque s’ha sumat a la iniciativa i, men-tre s’ultimen els preparatius tècnics is’espera que se sumin altres edito-rials catalanes, ha engegat una cam-panya de promoció dels llibres de l’e-ditorial, entre els quals es troben elsde la col·lecció Llavors d’Idees./Redacció

FORMACIÓ19Setembre de 2009

La Fundació URVofereix el cursd’Anàlisi Econòmicai Control de GestióDins de l’oferta formativad’extensió universitàriaque programa la Funda-ció URV, aquest properoctubre es posarà enmarxa el curs d’AnàlisiEconòmica i Control deGestió. L’activitat va des-tinada, principalment, adiplomats i llicenciatsque vulguin aprofundiren aquesta àrea, i a pro-fessionals amb experièn-cia a l’empresa que vul-guin aprofundir i actua-litzar els coneixements.

El curs es realitzaràdel 9 d’octubre al 20 dedesembre i tindrà unadurada total de 54 hores.L’activitat tindrà lloc elsdimarts i dijous de 18 a21 hores a la Facultat deCiències Econòmiques iEmpresarials de la Uni-versitat Rovira i Virgili(avinguda de la Universi-tat, 1, Reus). El preu delcurs és de 600 euros.L’import d’aquesta activi-tat és deduïble en ladeclaració de l’Impost deSocietats i de la Renda.

El curs tocarà diver-sos àmbits de la gestióeconòmica. El programacomençarà amb unaIntroducció a l’organitza-ció empresarial (6 hores).Seguirà amb un curs d’A-nàlisi econòmico-finan-cera (12 hores), un sobreCostos i control pressu-postari (12 hores), Siste-mes d’informació per lagestió (12 hores) i Con-trol de gestió; quadre decomandament (12hores). /Redacció

La Cambra presenta 23 cursosformatius presencials i 34 on-line

� La programació d’activitats inclou diversos àmbits de la gestió empresarial i personal

La Cambra de Tarragonaofereix una àmpliaprogramació d’activitatsformatives, presencials ion-line, dirigides amillorar la capacitat delsprofessionals.

RedaccióTARRAGONA

Pels mesos de setembre adesembre d'enguany, la Cambrade Tarragona ha dissenyat unarenovada programació d’activi-tats formatives obertes alpúblic en general. Són 23 cur-sos en format presencial i 34 enformat on-line. Els àmbits d’ac-tuació se centren en l’àrea delComerç internacional per talde facilitar els coneixementsnecessaris en màrqueting, con-tractació i finançament perreforçar la presència de lesempreses en mercats exteriors.

L’àrea d’Habilitats Personalsdóna una visió pràctica i aplica-da del treball en equip, la gestióde conflictes i la millora de laimatge de l’empresa. A l’apartatEconòmico-financer s’imparti-ran cursos de comptabilitat,confecció de nòmines enpimes, finances per a no finan-cers i un nou curs per analitzarles inversions en la borsa entemps d’incertesa.

En l’àmbit de Producció iLogística es tractarà la gestió decompres per tal d’obtenir bene-

ficis a les empreses. Els assis-tents als cursos de GestióEmpresarial podran adquirirconeixements per reduir elscostos a l’empresa, habilitatsper dirigir la seva organització icontrolar el seu negoci a travésdel quadre de comandaments.Les petites i mitjanes empresesassistents també podran apren-dre la manera més adient perdissenyar una correcta estratè-

gia comercial i conèixer les tèc-niques de venda més actuals. AlCentre de Formació es potobtenir el títol de manipuladorhigiènic d’aliments, requisitlegal per les empreses en què esmanipulen aliments. En lamodalitat on-line, al CampusEmpresarial Virtual s’oferiran34 cursos que es poden consul-tar al web de la Cambra de Tar-ragona. Es continuarà en la

tasca d’assessorar i formar lesempreses en la Llei de Proteccióde Dades. Per acabar, s’oferiràun nou servei de Consultoriacom a complement al programade formació per les empresesque necessiten un suport mésespecífic per implantar einesdins l’organització. Es podràcontractar aquest servei perconèixer la Situació Financera,Comercial i Màrqueting

La Cambra de Tarragona amplia l’oferta d’activitats formatives.ROSER SANS

FORMACIÓ20 Setembre de 2009

CEPTA: la formació, element clauper aconseguir la inserció laboral

� La confederació empresarial estableix un programa de formació per a treballadors i per a empreses

Redacció

L’increment de l’atur i la crei-xent necessitat d’especialitza-ció a les empreses fa que dispo-sar d’una bona formació siguicada vegada més important pertrobar i mantenir el lloc de tre-ball. La Confederació Empresa-rial de la Província de Tarrago-na continua enguany apostantper una oferta formativa dequalitat adreçada a incremen-tar les competències i elsconeixements dels alumnes.Per aquest curs 2009-2010, laCEPTA posa a disposició de tot-hom un pla de formació per apersones en atur i en actiu, amés de cursos adreçats a totsels nivells: tant a persones del’alt direcció com a tècnics iadministratius de les empreses.

L’objectiu de tota l’ofertaformativa de la CEPTA és aju-dar a millorar la competitivitatde les empreses del nostre ter-ritori, tot apostant per la for-mació i desenvolupament deles persones que tiren enda-vant les organitzacions en totesles seves àrees. D’aquestamanera, la CEPTA compta ambun pla de formació d’adminis-tració i gestió que es du aterme des del passat mes dejuny i fins a l’abril de 2010 a lesseus de Tarragona i de Reus. Entotal s’imparteixen 19 cursos,dividits en les següents espe-cialitats: comptabilitat bàsica iavançada; informàtica i ofimà-tica bàsica; tècniques adminis-

tratives de personal i RecursosHumans i, en última instància,aplicacions informàtiques degestió. Alhora el Servei d’Ocu-

pació de Catalunya posa a dis-posició dels treballadors/es ensituació d’atur tot un seguitd’ajuts i beques (per transport,conciliació,...) per facilitar l’ac-cés a la formació ofertada perla CEPTA.

Segons Ingrid Queralt,directora de Formació i Desen-volupament de la CEPTA, «aningú se li escapa que les com-petències que requereix el mer-cat laboral actual poc tenen aveure amb els requerimentsque les empreses feien en el

moment de seleccionar nousempleats ara fa pocs anys. Araés bàsic apostar per la formacióper romandre al mercat laborali per optar a entrar-hi». Per talde respondre a aquestes neces-sitats, la CEPTA oferta formacióper a tots els nivells i àrees pro-fessionals. Descata la progra-mació de cursos per a personesenactiu i d’altres especialitzats idestinats a les empreses.«Sovint les empreses estanimmerses en el dia a dia i aixòva en detriment de l’estratègia i

planificació. Els plans de for-mació han de fruir d’una estra-tègia empresarial, han d’estaraliniats amb la visió, la missió iels valors de la companyia i hand’estar dissenyats per millorarla competitivitat de les perso-nes per a les responsabilitatsactuals i futures», asseguraIngrid Queralt. «La pregunta noés quins curs podem fer, sinóquè necessitem i què podemfer perquè el nostre capitalhumà assoleixi aquestes com-petències».

La formació de treballadors, ja estiguin en actiu o aturats, és essencial en l’actual situació de crisi.

EspecialitzacióUna part de l’ofertade cursos de la CEPTAestà dedicadaestríctament a lesempreses.

21Setembre de 2009

El RestaurantBalandra, qualitat

marineraRedacció

TARRAGONA

Situat al cor de l’entranyablebarri mariner del Serrallo, aTarragona, al restaurant Balan-dra són especialistes en peixfresc. Aquest projecte va néixerfa tres anys, quan Xavier Vecia-na, actual propietari del restau-rant amb prèvia experiència almón de l’hostaleria, va decidirubicar el Balandra al Serrallo,«vam decidir apostar ferma-ment per aquest barri», afirmaVeciana. I el cert és que d’a-questa aposta n’han sortit gua-nyadors. El ressorgiment delSerrallo ha fet que les taulesdel Balandra sempre tinguinvisites. «Entre setmana acostu-men a venir treballadors i pro-fessionals, mentre que els capsde setmana ens visiten, sobre-tot, famílies i grups d’amics»,comenta Veciana.

Un dels punts forts del res-

taurant és la seva varietat demenús, ja que el Balandracompta amb quatre tipus: elmenú de migdia, que se serveixde dimarts a divendres, elmenú de cap de setmana i dosmenús fixos, el Pica-pica i laGraellada. Aquest ampli ventallde possibilitats en la seva ofer-

ta facilita que els clients pugu-in degustar els plats típics enquè el restaurant és especialis-ta sense que això afecti lesseves butxaques.

Tot i que la seva especialitatsón els arrossos, el peix i elmarisc, la carta del Balandratambé compta amb un apartatde carns molt recomanable. Lespossibilitats són múltiples i

variades i això fa que l'elecciósigui difícil, però els clientssempre podran ser aconsellatspel seu servei de taula que elsorientarà amablement sempreque sigui necessari.

Pel que fa als vins i alscaves, paga la pena ressaltarque el Balandra compta ambmés de 100 referències, el 90per cent de les quals són d'ori-

gen català. Els menjadors sónamples i moderns, amb afora-ment per a 60 persones. A més,és important destacar que, elpassat mes de juny, el Balandrava ser el restaurant guanyadordel premi ‘Forquilla d'or’ delTarragona dtapes, per l’elabo-ració de la 'tapa més nostra', ala que van anomenar 'CostaDaurada'.

La decoració del Balandra crea un ambient íntim i agradable.CEDIDA

RestaurantBalandraAdreça: c/ Espinach, 18TarragonaTelèfon: 977 221 238Propietat: Xavier VecianaCuina: Cuina mediterrània imarineraPreu mitjà: 35 eurosTancat: Diumenge i dimartsnit i dilluns tot el diaPlats recomanats: Arròs negrei Suquet de la Balandra

TENDÈNCIES

El TastViognier de Criança, vi blanc i medalla d’Or

RedaccióTARRAGONA

Viognier de Criança és el viblanc, produït pel Celler RosaMaria Torres, que va ser merei-xedor de la medalla d'Or (1erClassificat) al concurs de laDenominació d’Origen que esva dur a terme a la passadafesta de la verema de la DOConca de Barberà, el darrercap de setmana d’agost. Aques-ta varietat, 100% Viognier i ori-ginal de la finca dels Pals, és unproducte que diferencia elCeller Rosa Maria Torres de laresta de bodegues, ja que ésl’únic que la treballa.

Les vinyes de Rosa MariaTorres estan situades als termesmunicipals de Sarral y Barberàde la Conca. Les 110 hectàreesd'extensió de la propietat fan

innecessà-ria la com-pra de raïmd ' a l t r e svinyes perl 'elabora-ció delsseus vins.La seleccióde la matè-ria prima és controlada des del’origen pels seus enòlegs,garantint una òptima qualitat.

Fa més de cent anys queaquestes vinyes es conreen. Enels últims vint anys han sofertuna transformació considera-ble, enriquint les seves varie-tats tradicionals amb les impor-tades de França. D'aquestamanera, pretenen satisfer lademanda de vins que avui endia nodreixen la base del mer-cat internacional. Cabernet

S auv i gnon ,C a b e r n e tFranc, PinotNoir, Syrah,Chardonnay iViognier sónles varietatsde raïm incor-porades a lesseves planta-

cions per l'elaboració de vinegre, blanc, rosat i cava. L'a-daptació d'aquests ceps haestat espectacular, aconseguintuns vins d'una òptima qualitat.

Celler familiarSón diverses les generacionsque s'han dedicat a l'explotacióde les vinyes i l'elaboració delsvins de Rosa Maria Torres,doncs és una societat de gerèn-cia familiar, des de la seva fun-dació.

L'aplicació de la tècnicaactual junt amb l’experiència itradició heretada dels seusantecessors fan que la qualitatdels seus productes es mantin-gui en una línia ascendent,com ha estat sempre en la his-tòria familiar fins els nostresdies. La qualitat dels productesd’aquesta bodega està avalada,any rere any, per la fidelitat quemostren els seus clients.

La Conca de Barberà és unacomarca agrícola eminentmentdedicada al cultiu de la vinya.Els primers ceps van ser por-tats de França pels monjos delCíster, arribats al Monestir dePoblet. Les qualitats de la zonaper al cultiu de la vinya van ferque la seva difusió fos ràpida ique la seva explotació hagiestat permanent fins els nos-tres dies.

22 Setembre de 2009TENDÈNCIES

Llibres recomanatsTítol: ¿Por qué los ricos son más ricos en los países pobres?Autor: José María Franquet BernisEdita: LitteraPreu: 10,82 eurosTemàtica: Economia internacional

Aquest no és un llibre més sobre economia, sinó una obra ambintenció clarificadora que repassa els últims esdevenimentssobre el tema: el monstruós atemptat terrorista que va destruirles torres bessones del World Trade Center, la crisi d'Argentina,l'euro, la taxa Tobin, Porto Allegre, Barcelona, o el fòrum deDavos celebrat a Nova York.

La guerra més enllà del camp de batallaTítol: Arte de la guerra para las mujeresAutor: Chin Ning ChuEdita: GrijalboPreu: 14,90 eurosTemàtica: Empresa

Aquesta obra és una guia imprescindible per a la dona con-temporània. I és que les estratègies bèl·liques i la saviesa mili-tar que va utilitzar el coronel xinès Sun Tzu l'any 512 aC nosolament s'apliquen al camp de batalla. Aquest llibre proposa lareducció de l'enfrontament: el càlcul més intel·ligent és el quepermet aconseguir les metes evitant la confrontació.

Títol : Cómo conseguir el mayor precio para mi empresaAutor: Enrique Quemada ClarianaEdita: Ediciones DeustoPreu: 19,95 eurosTemàtica: Finances i comptabilitat

Llibre imprescindible per a qualsevol empresari que es plante-gi vendre la seva empresa ja que li permetrà prendre una deci-sió ben fonamentada. Enrique Cremada explica, de forma moltamena, tot el que cal saber abans de decidir vendre un negoci:vida d’una empresa, procés de venda, assessorament, tipus d’in-versors, negociació, etc.

Enigmes de la vida quotidiana

Títol: FreakonomicsAutor: Stephen J. Dubner i Steven D. LevittEdita: Ediciones BPreu: 17,60 eurosTemàtica: Economia i societat

Què tenen en comú un mestre d'escola i un lluitador de sumo?Per què continuen els traficants de drogues vivint amb les sevesmares? Potser aquestes no siguin les típiques preguntes queformula un economista, però Steven D. Levitt no és un econo-mista típic. Ell estudia els enigmes de la vida quotidiana posantde potes enlaire la saviesa convencional.

No tan sols economia

L’art de saber vendre

MotorScudo Panorama per al transport de persones

RedaccióTARRAGONA

El Nou Scudo presenta unaàmplia gamma dedicada altransport de persones, tant perl’ús professional com privat,estructurada en configuracionsde 5 a 9 places i de batalla curtao llarga. Una gamma articuladacapaç de satisfer una clientelaexigent i heterogènia pel que faa professió i ús del vehicle.Entre els seus clients hi comp-tem professionals liberals i par-ticulars que volen aprofitar dela millor manera el seu tempslliure i poden comptar sempreamb un vehicle de dimensionsexteriors compactes, àgil en eltrànsit, manejable en les manio-bres, confortable com un auto-mòbil, però, al mateix temps,robust, econòmic i fiable comun vehicle de treball.

Per donar resposta a aques-ta franja de mercat concreta, elNou Scudo Panorama fa unautèntic salt en matèria demaniobrabilitat i confort i arri-ba als estàndards més alts de laseva categoria, comparablesamb els de les berlines multies-pai de gamma alta. Resumint, lafilosofia del nou model gira alvoltant de tres valors molt con-crets que reflecteixen l'evolucióde la demanda i dels criterisd'elecció en aquesta categoria.

En primer lloc, l'espai està alcim del seu segment. De fet, elNou Scudo Panorama pot aco-llir còmodament de 5 a 9 pas-satgers, amb una capacitat demaleter que, en funció de lesversions, arriba fins als 770litres, un valor aproximadament200 litres superior als maleters

dels grans monovolums. Gràciesa la possibilitat de plegar, aba-tre i extreure els seients de lasegona i la tercera filera, l'espaies pot modular segons lesnecessitats dels clients. Elsegon valor són les ‘persones’,que troben en el Nou ScudoPanorama un vehicle que millo-ra la seva vida a bord i, conse-qüentment, la seva activitatquotidiana. De fet, el nou vehi-cle és molt fàcil de conduir, finsi tot en el trànsit al centre de laciutat, i és tan còmode com unmonovolum de gamma alta.

I el tercer valor: l'estil. Origi-nal i elegant, el Nou Scudo Pan-orama és un vehicle distintiu entotes les seves versions. Tot aixògràcies al frontal, la perfecta

combinació de solidesa i dina-misme, que es caracteritza pelpara-xocs envoltant i la formaallargada dels projectors.

La mateixa impressió estroba a la vistes laterals, on lasolidesa, unida a una línia fluidai esvelta, destaca per les àmpliesproteccions laterals i pels para-xocs.

A l'interior, assegura la fun-cionalitat d'un vehicle comer-cial al costat del confort propid'un automòbil: per exemple, elquadre de comandament apor-ta funcionalitat a una estèticapròpia d'una berlina esportivamentre que la zona de passat-gers mostra una gran habitabili-tat al costat de l'elegància delsteixits i els revestiments.

Fiat

23Setembre de 2009 TENDÈNCIES

Recursos on-line

A la xarxa,pimes més sostenibles

Muntar franquíciesara és més fàcil

A Espanya existeixen 3 milions d'em-preses, de les quals, més del 99% sónPIMES que generen el 90% de l'ocupa-ció i el 62% del PIB.

Davant d’aquestes xifres, al webwww.pymessostenibles.net considerenque la seva implicació pot, a més, sermolt beneficiosa per aquelles PIMESque sàpiguen aprofitar la creixentdemanda de sostenibilitat i responsabi-litat social com a una oportunitat i nocom a una amenaça.

Davant la creixent pressió del mer-cat a favor de la sostenibilitat de les

empreses, aquest web reconeix el paperestratègic de les petites i mitjanesempreses en la nostra economia, i pre-tén donar suport a aquelles que creuenque la competitivitat va de la mà de lasostenibilitat, ajudant-les a desenvolu-par una gestió sostenible que els per-meti integrar els aspectes ambientals,socials i econòmics.

A més, el web està dividit en diver-sos apartats i serveis com, per exemple:sostenibilitat, beneficis, gestió, comu-nicació, casos pràctics, organitzacions,notícies i esdeveniments.

Nascut el maig de 2008, aquest bloctracta sobre tots els temes relacionatsamb la creació i gestió de franquícies. Através de seccions tant teòriques compràctiques, montarfranquicia.com ofe-reix múltiples articles on s'analitza i esfacilita informació relacionada ambaquest tipus d'empreses.

Alhora, també compta amb informa-ció especialitzada i dividida per sectorsempresarials, una secció d'opinió i uncompleta selecció d'enllaços que facili-ta fins a més de vint links relacionatsamb les franquicies o l'empresa en

general. A més, a la seva secció anome-nada ‘Protagonistes’, s'exposen casospràctics de franquícies tant nacionalscom internacionals.

Aquest bloc ha estat creat per unequip de professionals independentsespecialitzats en el món de les franquí-cies. Segons expliquen al seu web, elvalor afegit que ofereixen radica preci-sament en què no existeix al mercat capequip pluridisciplinar que veritable-ment no pertanyi a una consultoria,convertint-los en un col·laboradordinàmic i imprescindible.

Novetats

Minicàmera GeniusG-Shot HD500La Genius G-Shot HD500 es una càme-ra de vídeo de butxaca de 5 megapíxels.L’usuari pot gravar vídeo en alta defini-ció i veure’l en HDTV utilitzant el cableHDMI per una transferència ultra ràpi-da d’arxius d’àudio i d’imatge d’altadefinició. Disposa d’un sensor de 5 MP,que pot ser interpolat a 11 MP per obte-nir una major nitidesa en imatges. Amés, la funció d’estabilització de lacàmera redueix el moviment de gravacióde vídeo sense trípode.

Les noves Olympus DM-550 i DM-450disposen de l'última tecnologia en pro-cessament d'àudio i posen la qualitat al'abast de tothom. Aquests models enre-gistren cada detall per facilitar la feina i,alhora, permetran reproduir música,audiobooks o podcasts. Presenten unaalta qualitat d'enregistrament i repro-ducció, elegància en el disseny i unpreu molt assequible. La DM-550 dispo-sa fins i tot de qualitat d'enregistramentlineal.

Un disseny increïblement prim i unaòptica superior es troben en perfecteharmonia a aquesta nova càmera digital.L'últim article d'aquesta popular sèriepresenta un impressionant zoom òptic7x angular. Demostrant que l'estil noestà renyit amb la funcionalitat d'últimageneració, aquest model compta tambéamb estabilització de la Imatge Dual, AFper rastreig, Filtres Màgics i mode i-Auto, per aconseguir fotografies perfec-tes.

La nova sèrie FE d’Olympus que combi-na alta tecnologia amb un fàcil ús pre-senta quatre noves càmeres. Aquestsassequibles models tindran molt d’èxitentre usuaris que busquen alta qualitatd’imatge, ja que les noves FE de 12megapíxels poden incorporar un zoomultra angular de fins a 5x. Tres d’aquestsmodels presenten un nou acabat ambcobertura de cristall. A més, les quatrecàmeres compten amb AF per segui-ment i detecció de cares.

Enregistradora OlympusDM-450 i DM-550

Càmera digitalOlympus - µ7010

Olympus FE amb 12megapíxels

24 Setembre de 2009CONTRACRÒNICA

Els robots arriben a casaRoboserv s'inicià com a marca i negoci el2006. Després d’un any d'activitat i acausa de la incorporació de nous accio-

nistes i col·laboradors, l’empresa es vaconsolidar i el 2008 va néixer la nova so-cietat Service Robots Solutions, amb seu a

Reus. Aquest mes, la seva trajectòria esreforça novament, ja que Roboserv haactualitzat el seu web vendre per Internet.

Eva FernándezREUS

Després de l’experiència obtin-guda en l'àmbit de la robòticaprofessional, Roboserv s'intro-dueix en el sector domèsticoferint un nou catàleg de ro-bots personals que, a partir d'a-quest mes, es comercialitzarandes del seu web.

Amb aquesta innovació,l'empresa reusenca està espe-cialitzada ja en tres àmbits fo-namentals. D'una banda elprofessional, sector amb quèRoboserv va iniciar el seu ne-goci. Dins d'aquest camp, co-mercialitzen robots d'alt valoreconòmic gràcies a les sevesprecises característiques tècni-ques, que varien i s'adapten se-gons el client que faci lademanda.

D’altra banda, des de princi-pis d'aquest any, la companyiaha ampliat el seu mercat obrint-lo també a l'àmbit domèstic ipersonal. En aquesta parcel·la,Roboserv treballarà amb tottipus de robots, des dels quenetegen la casa fins als que ex-erceixen de mascota, passantpels talla-gespes teledirigits. Estracta d'una nova línia d’articlesdestinats a l'ús a la llar i eltemps d'oci, i creats per realit-zar diferents tasques domèsti-ques.

Segons indicà Josep M. No-gués, el director de l'empresa, elque distingeix un robot d'unaltra màquina és que aquest ésintel·ligent, és a dir, actua perell mateix. Tal com afirmava No-gués, al camp de la robòtica en-cara hi queda molt perdescobrir.

Empresa jove, però sòlidaMalgrat que Service Robots So-lutions, S.L. va ser creada el pas-sat 2008, forma part d'un grupindustrial espanyol que desen-volupa la seva activitat principalen el camp de l'automatitzacióindustrial, domèstica i perso-nal. Actualment, el grup estàformat per un equip de més de100 persones, genera una fac-turació de prop de 12 milionsd'euros anuals i compta amb di-versos centres de treball i pro-ducció a Espanya i Amèrica delSud.

La seva missió en aquestapeculiar empresa és la de desti-nar un robot per cada aplicacióo necessitat, ja sigui professio-nal, domèstica o formativa. Elseu principal objectiu és posarla robòtica professional i do-mèstica a l'abast de tots i, al ma-teix temps, ser l'empresacapdavantera i de referència delsector en el nostre país.

Josep M. Nogués amb dos dels productes que comercialitzen. A sota, algunes de les referències de RoboServ.OLIVIA MOLET

L’empresa reusenca introdueix la robòtica al mercat domèstic i adapta el seu web per a la venda ‘on-line’.

Josep M. Nogués. Director de Service Robots Solutions

Eva FernándezREUS

–Quin tipus de clientela teniuactualment?–Ara mateix treballem sobretotamb sectors professionals, comempreses d'inspecció i de segu-retat, el Ministeri de Defensa oels bombers. El nostre servei ésmolt personalitzat, ja que re-quereix de moltes trobades ambel client on s'adapta el produc-te a les seves necessitats. Cada ro-bot és únic i la seva venda és molttècnica i personal, requereixmolt de temps... Una comprapot allargar-se fins a un any en-tre reunions, demostracions, as-sessorament, etc.–Entre quins preus pot os-cil·lar la compra d'un robot?–L'escala de preus és molt àm-plia. Un robot pot suposar des de100 euros que costa una mà-quina senzilla, als 360 milionsd'euros que puja la compra d'unrobot més exclusiu i complex. Caltenir en compte que moltes d'a-questes màquines es fabriquenpensant en el client, és a dir, esprodueixen "a la carta", segons

les funcions que hauran de dura terme posteriorment.–El mercat de la robòtica ésmolt nou a Espanya, de quinamanera us afecta aquesta si-tuació?–El cert és que part de la nostrafeina ara mateix és obrir camíperquè la gent conegui i es fa-miliaritzi amb el món de la ro-bòtica. En aquest sentit, sabemque estem beneficiant també lanostra futura competència, peròés una tasca que cal fer. La po-blació encara relaciona els ro-bots amb les pel·lícules o ambpersonatges de ficció com l'ins-pector Gadget, però la majoriaignora la gran quantitat d'avan-tatges i serveis que poden pro-porcionar-los. Aportar-los aquestsconeixements i facilitar-los lafeina és una part fonamental dela nostra tasca, cal fer una micade pedagogia.–Parli'm d'algun d'aquestsavantatges...–A nivell domèstic, per exemple,tenim robots aspiradors que esdeixen al terra i aspiren la casasols. Compten amb sensors quecapten els obstacles i els desni-

vells, com les escales, de mane-ra que van netejant i recorrenttota la casa sense causar cap mo-lèstia als habitants. Un robotd'aquest tipus pot valdre pocmésde 100 euros.–La relació de la robòtica ambel món universitari, us benefi-cia o us perjudica?–D'entrada aquesta relació quela gent acostuma a fer ens be-neficia perquè atorga qualitat alsprojectes que venem. Malgrataixò, el fet que els possiblesclients es limitin a cenyir els ro-bots amb els projectes universi-taris fa que a la llarga ens per-judiqui, ja que és un mercat quevolem normalitzar. Avui dia, elsrobots són vistos com quelcommassa exclusiu, i això fa que laseva comercialització sigui mésdifícil.–A part de la venta on-line,com us plantegeu créixer decara al futur?–Tenint en compte que ara tre-ballem amb robots que pertany-en als tres àmbits fonamentals:professional, domèstic i personal,si creixem serà en l'àmbit de lesreparacions.

«La majoria de la gent encara relacionaels robots amb les pel·lícules»

cronica d'actualitat empresarial n22

Documents