Fusiladospor poblaciones

Procesados por sexo

15 a 2021 a 2425 a 2930 a 3435 a 3940 a 4445 a 4950 a 5455 a 5960 a 6465 a 6970 a 7475 a 79

Total procesados 570

FusiladosReclusos

temporales51357

Mujeres28

Hombres542

Procesados porsectores de actividad

Procesados por edadal ser encarcelados

Primario333

Secundario99

Terciario138

2079

109104

865253

261816

502

Alcanar9*

St.Carlesde la Ràpita4

Ulldecona21*

Amposta11

La Sènia1

Mas de Barberans

1

Masdenverge1

Freginals2

St. Jaumed’Enveja3

Santa Bàrbara4

l 14 d’abril de 1938, les unitats delCos d’Exèrcit de Galícia arriba-ren al mar i, després de reforçarel seu costat sud, avançaren pelBaix Maestrat fins a Benicarló. El

dia 15 d’abril els franquistes ocuparen Be-nicarló, Vinaròs, Càlig, la Sènia, Sant Rafel,Ulldecona i Alcanar, tallant així les comuni-cacions entre la rereguarda i el País Valen-cià. La comarca del Montsià es trobà ocu-pada per les forces franquistes.

El 1938 qualsevol persona del Montsiàfeta presonera no era portada a la presó deTortosa, per estar aquesta població encaraen mans dels republicans, sinó al dipòsitmunicipal de Vinaròs, on s’instruïa el co-rresponent expedient i posteriorment erajutjada a Benicarló (Juzgado Militar SurEbro), població que ja havia sigut ‘allibera-da’ per les forces feixistes.

El juliol de 1938 fou especialment negreper la comarca del Montsià. En solamenttres dies van ser executades a Vinaròs tret-ze persones: vuit el dia 2, tres el dia 6 i al-tres dos el dia 9. També a Vinaròs van serafusellades set persones més al llarg de 1938.

Ja a Tarragona, el pitjor dia per als montsia-nencs va ser el 16 de novembre de 1939. Aquelldia van caure sota les bales, a la muntanyade l’Oliva a Tarragona, un home d’Alcanar,tres d’Amposta, un de Freginals, un de Mas

de Barberans, un de Santa Bàrbara i tresd’Ulldecona. Total: deu. El 21 de juliol an-terior havien estat ajusticiats sis homes.

La comarca va patir una importat dava-llada de població. L’any 1936 Alcanar, Ampos-ta, Freginals, la Galera, Godall, Mas de Bar-berans, Masdenverge, Sant Carles de la Ràpi-ta,SantaBàrbara,laSéniaiUlldeconasumaven41.303 habitants. Aquesta xifra s’havia re-duït el 1940 a 39.515, és a dir, 1.788 personesmenys, un 4,3 % de la població. La localitatque, proporcionalment, va perdre més veïnsva ser Freginals: de 621 a 507, gairebé un 20%(18,35 %).

Les acusacionsEntre les acusacions que les autoritats fran-quistes van imputar als represaliats a par-tir de 1938 destaquen:

– «D’antecedents esquerrans, va ser de-tingut el 1933 en actes de sabotatge al tren.El 1936 va actuar com a milicià armat al seupoble, Santa Bàrbara, fent guàrdia i perse-guint a persones d’ideologia dretana. Va in-tervenir en la detenció de tres capellans,més tard assassinats, i en la del mestre Sr. Ti-moneda, mort prop de Benifallet. Tambéparticipà en la detenció i mort de l’exdipu-tat Sr. Canivell».

– «Veí d’Amposta, afiliat a la CNT, va ce-dir tots els seus béns a la Col·lectivitat ambla finalitat d’implantar un règim com el deRússia. Marxà voluntari al front de Madriden la columna Durruti, retornant en la pri-mavera de 1937. Va actuar en la mort d’En-

ric Ramon i Josep Forès, els quals foren as-sassinats a la carretera de Santa Bàrbara».

– «Extremista destacat d’ERC, formàpart del Comitè Antifeixista d’Ulldecona,prenent part junt amb un grup de personesen la mort del capellà Francesc Sanz Borja.A la vegada va intervenir en la detenció deBaptista Martí i Baltasar Barrera. Marxà vo-luntari al front republicà».

– «Des de Sant Carles de la Ràpita, poblenatal, es traslladà a Barcelona, dedicant-seal transport d’objectes procedents de ro-batoris. Va portar en el seu camió, amb altresmilicians, a Josep Ramírez Suñer, guardajurat i qualificat persona dretana, des deBarcelona fins a Amposta, poble de la sevaresidència. Ramírez Suñer fou assassinat».

– «Veí d’Alcanar, va fer guàrdia davantel local on havia detingudes diverses per-sones dretanes. Va formar part d’un grupd’uns quaranta milicians que van prendrepart en la detenció dels Srs. Gil i Sancho».

– «En fer de carter, obria la correspondèn-cia de la gent del seu poble, Freginals, i ho co-municavaalsdelComitèlocal.Tambéenganxa-va cartells de propaganda comunista per lesparets de les cases de la població».

– «Afiliat a l’UGT, gran propagandista dela causa marxista, va intervenir en la des-trucció de l’esglèsia de la Sénia i participà enla incautació d’una finca d’arbres fruiters.Va ser regidor».

– «Veí de la Galera del Pla, va interveniren la incautació de fruits del Sindicat Agrí-cola catòlic».

Tretze montsianencs foren executats en tan sols tres dies –el 2, el 6 i el 9 de juliol de 1938–a Vinaròs. A Tarragona, en van afusellar sis més el 21 de juliol i deu el 16 de novembre de 1939

Cinc jornades negresUn cotxe comissat a Amposta. UHP és el lema ‘Uníos Hermanos Proletarios’. FOTO: AUTOR DESCONEGUT / COL·LECCIÓ FAMÍLIA CARVALLO / MUSEU DE LES TERRES DE L’EBRE

Coleccionablecoordinado por

XavierTolosanaHistoriador

XavierFernándezRedactorjefedelDiari

Josep Recasens LlortPedagogimatemàtic

* Están sumados los fusilados en Vinaroz y Tarragona

Al Montsià en general i a la seva capi-tal, Amposta, en particular, la qües-

tió de la propietat de la terra, que s’arrosse-gava des de feia anys, va marcar especial-ment la II República, el començament dela Guerra Civil i la posterior repressiófranquista. L’esperança per als campe-rols, sorgida amb la Llei de contractes deconreu, es va esvair aviat.

La llei, promulgada pel llavors presi-dent de la Generalitat, Lluís Companys,pretenia protegir-los de ser expulsats deles terres que conreaven i donar-los-en depròpies. La llei feia també concessionsals terratinents. Els camperols van po-der millorar les seves condicions de tre-ball però la llei va ser derogada i la reven-ja no es va fer esperar.

Segons explica Josep Sànchez Cerve-lló en el seu llibre Conflicte i violència al’Ebre. De Napoleó a Franco, «la repressiósobre els jornalers i mitgers fou molt in-tensa. Sols al Montsià es produïren 140 des-nonaments, 132 dels quals foren fets aarrendataris d’Amposta».

Un centenar de represaliatsQuan l’alçament franquista fou vençut,la incautació de terres dels antics pro-pietaris fou ràpida. L’anarquisme va pre-dominar a la zona gràcies, entre d’altresfigures, al carismàtic Joan Reverté Nol-la, el Canareu, que va a arribar a ser no-menat alcalde d’Amposta.

El 18 d’abril de 1938, la capital delMontsià va caure en mans franquistes.L’odi acumulat era gran i la repressió vaser molt dura. Segons quantifica JosepRecasens Llort, la justícia franquista vaempresonar 104 persones amb residèn-cia a Amposta i 11 van ser afusellades: Jo-sep Asensio Cabanes, Pere Franch Mes-tres, Josep Sabaté Artola, Joan Beltri Ma-

yor, Joan Cervera Salvadó, BaptistaMatamoros Queralt, Joan Pastor Torta,Josep Sans Jornet, Miquel Bayarri Ferre-res, Rafael Huerta Llorens i Josep AixalàMasó. D’aquests executats, 6 eren page-sos, un era moliner (Rafael Huerta), unpaleta (Miquel Bayarri), un xofer (JosepAixalà) i un altre sereno (Josep Sabaté).Josep Asensio era xofer i pastor.

Les xifres demostren que la repressióes va acarnissar amb el sector primari.Dels 104 empresonats, 62 treballaven alcamp, és a dir, un 60 %. 19 pertanyien alsector secundari i 23 al sector terciari.

‘Fue propagandista de sus ideas’Independentment de la professó dels am-postins –de naixement o d’adopció– queforen ajusticiats, les acusacions es repe-teixen. Per exemple, a Franch Mestres(un pagès de 35 anys, casat amb AsunciónCabrera i que tenia un fill) l’imputen al con-sell de guerra del 17 de maig de 1939: «Afi-liado a Unión de Rabasaires ya con anterio-ridad al Movimiento. Fue gran propagan-dista de sus ideas. Formó parte del ComitéRevolucionario del pueblo de su vecindad,siendo uno de sus más destacados miembros.Se detienen personas de derechas a las quese obliga a comparecer ante el Comité, im-poniéndoseles fuertes multas, y se cometenasesinatos de personas».

L’acusació de Sabaté Artola diu: «Inter-vino en la detención del vecino de dicha lo-calidad Antonio Balmaña Forcadell y otroselementos de derechas, los cuales fueron con-ducidos ante el referido Comité y luego in-troducidos violentamente por el encartadoy otros extremistas rojos en un coche, apa-reciendo todos al día siguiente asesinados».Estava casat i tenia 36 anys.

I la d’Asensio Cabanes, de 31 anys, tam-bé casat: «Tomó parte activa en la destruc-ción de la iglesia. Se trasladó a otras locali-dades como terrorista de acción y con tal ca-rácter fue unos de los milicianos que detuvierony asesinaron al Sr. Ginata».

La lluita peruna terraensangonada

José Estellé Rita

La inútil cartade clemència

Més de dos centenars d’homes idones de la Ràpita dels Alfacs

van ser jutjats per mig de procedi-ments sumaríssims d’urgència, im-mediatament després que les tropesnacionals van ocupar la població, amitjans d’abril del 1938. Eren objectiustotes aquelles persones que havienformat part del comitè antifeixista,els membres dels diferents ajunta-ments republicans, els milicians, elsque van marxar voluntaris al front,els funcionaris de diferents organis-mes, els responsables sindicals, elsque estaven en camps de presoners ien batallons de treballadors, els sol-dats dels diferents reemplaçaments...

En definitiva, qualsevol ciutadà ques’hagués significat durant «la etaparoja» era susceptible de ser detingu-da i jutjada.

Però també de vegades molta gent,pel motiu més absurd i sense sabercom, eren denunciats i es trobavendavant del temut judici. No sortir apescar, plantar melons en finques alie-nes, parlar en català, haver ascenditen la feina, comprar fora del poble o nohaver lliurat l’escopeta foren també su-ficient per a costar un consell de gue-rra a alguns rapitencs. La majoria deles causes es van instruir entre Caste-lló, en un primer moment ja que elfront estava a l’Ebre, i Tarragona en

La repressió franquista a Amposta es va acarnissaramb els pagesos. El conflicte estava arrelat des defeia temps. Dels 11 afusellats, 6 treballaven la terra.I dels empresonats, un 60 % vivien del camp

Pere Franch Mestres/Josep SabatéArtola/Josep Asensio Cabanes

54

Xavier Fernández JoséRedactor en cap del Diari

Josep Pitarch López i Paco Carles GuàrdiaLlicenciat en història i estudiós de la història local

posterioritat. Hem pogut cons-tatar per ara que quatre resi-dents a la Ràpita i un rapitencque va viure a Amposta forenexecutats. Són els següents:

Vicente Estellé Caudet(Germà del Carboner). Núme-ro de causa 1373. Nascut a Alcalàde Chisvert (Maestrat). 40 anys.Fou acusat de participar en lamort del capellà de Benassal idestruir imatges religioses aSanta Magdalena de Polpis. Fouafusellat a Castelló el 25 de no-vembre del 1939.

Juan Matamoros Fibla (Ra-có), casat amb Cinta Reverté(la Lligallera) amb qui van te-nir un fill, Joan. Número deCausa 2901. Nascut el 1896.

Josep Elias Tomàs (l’Amo-rós), presoner a Pilats (Tarragona). Nú-mero de causa 2646. Seria afusellat el 6de setembre del 1940.Tenia 34 anys i esta-va casat. Tenia una filla i dos fills. Havia es-tat membre del Comitè local antifeixista.L’acusaren de participar en la mort d’uncomerciant local i ex regidor de l’Ajunta-ment, Juan Ginata, i de l’assalt a l’esglé-sia parroquial i crema dels sants.

El mateix dia, també a Pilats, seria afu-sellat Josep Asensio Cabanes, xofer i pas-tor, de la CNT-FAI. Natural de la Ràpita,estava casat, tenia 31 anys i residia a Am-posta (veure pàgina anterior).

Un altre pres d’aquest centre fou JoséEstellé Rita (Solí), de 40 anys d’edat. Nú-mero de causa 23076. Jornaler, casat i ambtres fills. Durant la guerra havia sigutGuardia d’assalt. En un últim intent, de-sesperat, demanà la intercessió de l’alcal-de de torn, amb una colpidora carta declemència. El document és esfereïdor:

«Me dirijo a usted como alcalde: es decircomo suprema autoridad de la localidad. Enprimer lugar me dirijo a usted para darle lasmás expresivas gracias por los informes emi-tidos por usted en la instrucción de mi expe-diente de proceso (...) Soy completamente

inocente del crimen que se meimputa. Se me acusa de queformé parte en el asesinato decierto señor en Gandesa endonde prestaba yo mis servi-cios como guardia por el año1938.

Este señor, según se des-prende en el sumario, fue ase-sinado en su propio domicilioy en presencia de su esposa.Quien mejor que su viuda sa-be quienes fueron los asesinos.Cierto día solicité al señor juezque instruía mi expediente uncareo con mi denunciante enpresencia de la viuda. Y estecareo no me fue concedido.

No comprendo como esposible haya quien su odiohacia mí llegué al extremo

de pretender se me fusile sabiendo que soyinocente. Por lo tanto un caso de justiciasería el que mi consejo fuera anulado y seviera de nuevo mi causa para que el hechose esclareciera.

(...) Pués si la justicia impera derrotaráa la maldad y no solamente no se derrama-rá sangre inocente sino que tengo fe en que in-cluso seré puesto en libertad. Y nada más se-ñor alcalde. Sólo deseo darle un abrazo ima-ginario y en ustedes, los que bien me quieren,tengo cifrada toda mi esperanza».

La carta no va servir de res. El 8 de ju-liol del 1943 seria afusellat.

55

Imatge d’un document del expedient de José Estellé Rita.

22 de juliol de 1936:milicians ampostins

se situen al pont de lalocalitat per

controlar-ne l’accés.FOTO: E. ALBIOL / COL·LECCIÓ

MARIO LÓPEZ / MUSEU DE LES

TERRES DE L’EBRE

A punt de publicar-se

Abans de l’estiu està previst que ve-gi la llum el llibre ‘Guerra Civil a laRàpita’, un repàs exhaustiu als fets méssignificatius d’àmbit local durant la Re-pública i la Guerra Civil. Es complemen-ta amb perfils biogràfics dels actorsmés representatius. En l’àmbit localhi va haver uns 120 morts o desapa-reguts, la majoria joves. A banda de latasca arxivística i documental –igràcies a la desinteressada col·labo-ració ciutadana– s’ha recollit una in-teressant documentació gràfica.

56

L’arribada, el 15 d’abril de 1938, del’exèrcit franquista a la costa medi-

terrània entre Alcanar i Vinaròs va mar-car un punt d’inflexió en el devenir de laGuerra Civil. Des de llavors, la zona re-publicana va quedar dividida en dos, fetque va representar un avenç significatiuper als nacionals en la consecució de la se-va victòria final.

Aquell mateix dia, una part de les tro-pes franquistes pertanyents a la 1a Divi-sió de Navarra i al cos de l’exèrcit marro-quí, comandades pel coronel Rafael Gar-cía-Valiño, varen entrar a Alcanar,procedents de la Sénia i Ulldecona. Erenles tres de la tarda d’un Divendres sant.

En el transcurs de l’entrada a la pobla-ció, tot i ser pacífica, es varen saquejar al-gunes cases deshabitades eventualmento de manera definitiva. Per evitar aques-ta acció, a algunes portes i façanes es vapenjar un cartell amb la indicació «Esta ca-sa está habitada por su dueño: un fascista».

Molts foren els que marxaren abansde l’entrada al poble de les tropes fran-quistes. Uns per temor a represàlies. Al-tres, amb delictes de sang, emprengue-ren el camí de l’exili, temorencs de la‘sort’ que els esperava en cas de quedar-se al poble. En dies posteriors a l’arriba-da dels nacionals, els carrers de la pobla-

ció recobraren l’activitat laboral i social,tenyits, però, d’un ambient gris. De fet,la repressió no tardà en aplicar-se a lagent que restà al poble.

Els fets que es produïren a Alcanar du-rant l’època revolucionària, amb algunsexcessos per part de milicians, provo-carà la posterior i duríssima revenja, noexempta de falses acusacions per enve-ges, enemistats i rancúnies, de les vícti-mes i llurs familiars. Així, seran una cons-tant les denúncies i delacions davant laGuàrdia Civil, imputant fets delictius i departicipació en accions «contra al Glo-rioso Movimiento Nacional».

El pas per la presó i les execucionsA la presó de Pilats de Tarragona, forentraslladats la majoria de detinguts, in-clòs un llarg llistat d’homes i dones d’Al-canar, als quals se’ls condemnarà a pe-nes de presó d’entre 6, 12 i 30 anys, en lamajoria dels casos.

Cinc d’ells, però, no tindran la ma-teixa sort i seran condemnats a mort des-prés d’un consell de guerra sumaríssim,seran afusellats a la muntanya de l’Olivai, posteriorment, soterrats a la fossa delcementiri de Tarragona: Joan SanchoJuan (pagès de 22 anys, executat el 15 dejuliol de 1939), Bautista Queralt Rubio(de 50 anys) i Agustí Balada Griñó (de 27anys, ambdós pagesos i executats el 21de juliol), Miquel Valls Adell (barber de24 anys, executat el 16 de novembre) iAntonio Reverter Querol (paleta de 31

anys i el darrer ciutadà del poble execu-tat pel franquisme: el 17 de novembre de1939).

Mentrestant, a Vinaròs, des de la ma-teixa entrada de les tropes franquistes,la repressió caurà durament a sobre de la

ciutadania de molts pobles del margedret de l’Ebre i del Maestrat. És a la capi-tal del Baix Maestrat on el govern fran-quista ubicarà el Juzgado Militar Perma-nente de la Auditoría de Guerra del Ejér-cito de Ocupación, l’encarregat d’aplicar

Entre Tarragona i Vinaròs foren executats nouveïns d’Alcanar: set pagesos, un barber i un paleta

Revenges idelacions

Joan B. Beltran ReverterEstudiós d’història local

Amb 19 anys, Joan Sancho es presentà voluntaria l’exèrcit republicà. Fou afusellat als 22 anys.

‘L’acusació’

‘Fue nombrado policía de guerra’Acusat de rebel·lió militar, Joan San-

cho Juan, natural d’Alcanar, on feiade pagès, va arribar a la presó de Pilatsde Tarragona als 22 anys. Amb només19 anys, Joan ja havia marxat al front,formant part de la 30a Divisió de Ca-valleria de l’exèrcit republicà i haviaestat destinat a Alcanyís (Terol).

Amb la caiguda de Terol i l’avança-ment de les tropes franquistes fins a laMediterrània, Joan es va presentar a laBrigada de Requetès de Navarra del’exèrcit nacional. Va ser detingut almateix Alcanyís, i després fou traslla-dat a la presó provincial de Saragossa.

El 21 d’abril de 1939, ingressà a lapresó de Pilats de Tarragona, on, el 20del maig, va celebrar-se el consell deguerra que el va condemnar a mort,acusant-lo d’estar «afiliado a EsquerraRepublicana y durante el periodo rojo alPartido Socialista Unificado. Presta ser-vicios como miliciano voluntario en de-tenciones de personas de derechas, algu-nas de las cuales son después asesinadas.Entre ellas, interviene en la detención deJosé Querol, que al ser detenido se defien-de, hiriendo al encartado y huyendo, re-fugiándose en otro pueblo donde es des-pués buscado. Al ser detenido y traslada-

do a esta ciudad es asesinado en el camino.Marcha después voluntario al frente enuna columna de la CNT-FAI, intervinien-do en la toma de Belchite por los rojos ypor los méritos en ella contraídos, dondefue herido, se le nombra policía de guerraen Alcañiz, dedicándose a buscar y dete-ner a los que querían desertar del Ejérci-to rojo. Es hecho prisionero al llegar las Tro-pas Nacionales al Mediterráneo».

En la seva defensa, Joan manifesta,en declaració efectuada el 16 de setem-bre de 1938 a Saragossa: «Que no ha per-tenecido a ningún partido político ni sin-dical antes del Movimiento y después de él

Joan Sancho Juan

57

les sentències inculpatòries. Prèviament,la Guàrdia Civil i la mateixa Falange va-ren encarregar-se de les detencions i elsinterrogatoris, a l’inici de les diligènciesprocessals. A la presó de Vinaròs farancap algunes persones d’Alcanar, quatre

de les quals no en sortiran amb vida, exe-cutades en compliment de la sentènciasumaríssima del consell de guerra.

Els murs del cementiri de Vinaròs se-ran testimoni mut dels afusellaments. Elprimer, Bautista Reverter Ferrer, pagès

de 51 anys, morirà la matinada del 2 de ju-liol de 1938. Fou testimoni de l’abatimentd’un avió Heinkel alemany davant la cos-ta entre Alcanar i Vinaròs, i de la poste-rior comunicació a una dotació de cara-biners. Després de l’entrada dels nacio-nals a Alcanar, serà denunciat, a tall devenjança, per una persona del poble ambqui mantenia certa enemistat. El 6 de ju-liol de 1938, correran la mateixa sort i se-ran afusellats Joan Geira Garriga i JosepPla Expósito, pagesos de 44 anys.

Un total de 33 mortsFinalment, el 2 de novembre de 1939, des-prés de romandre més d’un any internata la presó de Vinaròs, Canisio GarrigaSancho, pagès de 30 anys, perdrà la vidaen ser afusellat per, com assenyala lasentència del consell de guerra sumarís-sim, «adhesión a la rebelión militar» i serun «destacado extremista de acción, que ac-tuó como miliciano destacado desde los pri-meros momentos de iniciado el Glorioso Mo-vimiento Nacional».

Malgrat les acusacions d’assassinat, el21 d’octubre de 1940, l’ajuntament d’Al-canar confecciona una relació de «perso-nas residentes en este término municipal,que durante la dominación roja fueron muer-tas violentamente o desaparecieron y se creefueran asesinadas». El llistat està signatper l’aleshores alcalde Ramon Queralt ihi consten els noms i cognoms de 24 víc-times. Tanmateix, en la mateixa relació,a l’apartat de «personas sospechosas de par-ticipación en el crimen», no apareix cap delsnoms de les persones d’Alcanar afusella-des a Tarragona i Vinaròs. Potser no hi fi-guren perquè ja havien estat executades.

Amb tot, des de l’inici del cop d’estat del1936 al 1939, a part dels morts en el campde batalla, a Alcanar perdran la vida 33persones entre els dos bàndols, però larepressió franquista durarà uns quantsanys més. Molta gent del poble –tant do-nes com homes– encara romandrà untemps a les presons o als camps de con-centració del govern de Franco. Altresmarxaran a l’exili.

Casa del Marqués de lasAtalayuelas, situada a la plaça

Major d’Alcanar, que esconvertiria en la seu del

comandament de les forcesnacionals i de l’alemanya Legión

Cóndor. FOTOS: CEDIDES

‘L’acusació’

‘Actúa armado en saqueos’Nascut a Alcanar, però resident a

Amposta, on exercia de barber,Miquel Valls Adell, va arribar a la pre-só de Pilats el 12 de maig de 1939, pro-cedent del penal de Valdenoceda (Bur-gos). El 22 de juny de 1939, va tenirlloc el consell de guerra que el va con-demnar a mort. Fou jutjat amb cator-ze homes més,quatre dels quals tam-bé foren sentenciats a morir: Luis Sa-baté Gil, Francisco Consarnau Farnos,Juan Marro Fores i Salvador Casano-vas Subirats.

L’acusació diu: «Afiliado a la CNT,actúa, durante el periodo rojo, armado

en algunos saqueos, acompañando, lanoche del 7 de septiembre de 1936, a ungrupo que lleva a cabo la detención y ase-sinato de Román Muñoz. Interviene asi-mismo en los sucesos de 1937, a favor dela FAI, contra la fuerza pública, resultan-do varios muertos, jactándose de haberdesarmado a la misma, siendo conside-rado elemento peligroso».

Miquel va negar els càrrecs, decla-rant: «Que se afirma y ratifica en las ma-nifestaciones que hizo ante la Comisiónde Prisioneros, obrante en autos y de losque se le dio lectura, excepto en los quese refiere haya intervenido en el asesi-

nato de Ramón Beltrán, ya que no tuvoparticipación en el mismo».

Continua amb la seva defensa, ma-nifestant: «Que nunca perteneció a nin-gún partido político. Que no es verdadhaya intervenido en el asesinato del se-ñor Beltrán ni en ningún otro. Que soncompletamente inciertos los cargos quese le imputan».

Miquel Valls, acusat de rebel·liómilitar, va morir el 16 de novembrede 1939, a l’edat de 24 anys, afusellata la muntanya de l’Oliva, i fou sote-rrat a la fossa comuna del cementiride Tarragona.

Miquel Valls Adellingresó a la UGT, en el mes de septiembredel año mil novecientos treinta y seis. Mani-fiesta que cuando estalló el movimiento seencontraba en su casa trabajando en la la-bor del campo. Que en el pueblo de Alcanardestruyeron y quemaron los santos de la igle-sia, manifestando el indagado no haber in-tervenido en dicha quema».

Sobre les acusacions d’assassinat, Joanassegura: «Que el día 26 de diciembre delaño mil novecientos treinta y seis el indaga-do, junto con otros más, fueron a detener ydetuvieron al vecino del mismo pueblo queel indagado llamado José Querol; pero al lle-varlo a la Casa del Pueblo se les escapó, ne-gando el indagado haber intervenido nue-vamente en su detención».

Continua declarant: «Que no ha inter-venido en la comisión de ningún delito. Nie-ga haber pertenecido a Izquierda Republica-na. Que pueden garantizar su personalidadAgustin Tórtera, labrador, y José IgnacioFabregat, propietario». Joan Sancho fouafusellat el 15 de juliol de 1939 a la muntanyade l’Oliva i fou soterrat a la fossa comunadel cementiri de Tarragona.

Alguns habitants d’Alcanar van pintar aquesta inscripció a la porta de casa seva per evitarque les tropes franquistes saquegessin les finques quan van ocupar la localitat el 1938.

58

La Ulldecona de 1936 comptava amb6.084 habitants, als quals s’afegirien

en pocs mesos més de 420 refugiats. Ambl’esclat de la Guerra Civil, s’havia produïtuna allau de violència que a la poblacióes va endur per davant 24 víctimes mor-tals. Essencialment eren religiosos, per-sones amb càrrecs polítics locals poc sig-nificatius durant la dictadura, militantsde la Lliga Catalana i gent de missa.

L’acarnissament més fort amb elsd’Ulldecona va tenir lloc la nit del 2 al 3d’octubre de 1936, en què dels 22 ullde-

conencs que eren traslladats des de Tor-tosa als vaixells presó Cabo Cullera i RíoSegre, ancorats al port de Tarragona, deuvan ser assassinats a la carretera, propdel cementiri del Perelló. Com que nos’havia rematat la ‘feina’, el dia 10, unasetmana més tard, sis veïns d’aquells ques’havien lliurat momentàniament vanser baixats del vaixell Río Segre i afuse-llats a la platja de la Arrabassada.

Si volem quantificar el cost humà queva significar per a Ulldecona la GuerraCivil, la ‘partida’ més gran va ser l’apor-tació de soldats al front de guerra. Pri-merament amb la formació de les milí-cies de voluntaris (la majoria s’hi allista-ven pel recel de les 10 pessetes de sou queels oferien, mentre el jornal d’un peó al po-

ble era de cinc pessetes) i després en laincorporació de lleves de soldats al front.Esgarrifosa resulta la xifra de 87 soldats(el 14,3 per mil de la població ) joves totsells morts al front o als hospitals com asoldats.

Vint-i-dos mesos després del fracàsde l’alçament militar a Catalunya, la co-marca esdevingué front de guerra i elsnacionals, baixant per Morella, entrarenel 15 d’abril de 1938 a Ulldecona, AlcanariVinaròs.Lagentestavaforadelpoble,ama-gada per les casetes de camp, pintades defang per temor als bombardejos. Els ele-ments republicans i esquerrans més des-tacats havien fugit a ‘passar lo riu’.

Molts dels comandaments i militarsfranquistes, més que alliberar Catalunya

Entre la doble repressió, els soldats caiguts al front i els exiliats, van perdre la vida 151 ulldeconencs

Un cost humà massa car

L’homequevacantarlasevaúltimanitLampista de professió, Pere Peralta

Lacueva tenia 32 anys i era natural deCalanda (Terol). Pere estava casat ambla Teresa Gil Vidal, la filla dels ‘manies’d’Ulldecona. Quan va ser afusellat a Ta-rragona va deixar dos xiquetes jovene-tes: la Tere i la Carme. Havia estat un grancantaire del l’Orfeó Montsià.

La nit del dia 15 al 16 de novembre, quanestava en capella, Peralta es va voler aco-miadar dels seus companys de presó i hova fer cantant tota la nit. No tenia escena-ri ni butaques. Però si oients que aquellanit no van poder pegar ull pel dramatis-me de la situació. La sarsuela escollida vaser ‘La dolorosa’, la seva preferida. Laseua magnífica veu de tenor i el senti-

ment que hi esmerçà vesà llàgrimes, en-congí cors i posà la pell de gallina a tots elpresoners. Peralta va ser executat –aixíconsta al seu certificat de defunció per«hemorragia interna»– junt amb els tam-bé ulldeconencs Lluís Sabaté Gil, de 34anys, i Pere Vericat Ortiz, de 21.

La seua vídua i les seues dues filles esvan resistir durant molts anys a creureque Peralta havia mort. S’aferraren a unadarrera esperança. Algú els va dir queaquella matinada, quan Peralta va baixardel camió a la muntanya de l’Oliva, unvehicle fosc i de luxe l’estava esperant.En lloc de matar-lo, el van fer pujar alcotxe que, diuen, estava ocupat pel l’abatde Montserrat. L’abat, que el coneixia i

l’havia sentit cantar, li va proposar que elsalvaria de la mort si acceptava entrar aformar part de la comunitat. Com a únicrequisit havia d’oblidar-se de donar sen-yals de vida. Oficialment Peralta era morti així havia de continuar. Si acceptava en-trar com a monjo, Peralta mai intentariaposar-se en contacte amb els seus.

Anys mes tard, algú d’Ulldecona que vaanar a Montserrat va reconèixer la veude Peralta en la d’un monjo que cantavaen un acte. Era Peralta! No havia dubte.Era ell! Aquesta il·lusió i esperança les vatransmetre, tant aviat va arribar al poble,a la vídua i les dues filles. Devia passaraixí? Devia ser Peralta el monjo que can-tava a Montserrat? Per què no?

És la matinada del 30 de juny de 1938a Vinaròs. Pere Canalda Forcadell,

ulldeconenc de seixanta tres anys, sapmolt be que no el treuen a prendre la fres-ca. El trajecte no serà massa llarg. Ani-ran des de la presó de l’antic convent deSant Francesc fins a les parets del cemen-tiri on serà afusellat.

Pere havia estat nomenat segon alcal-de d’Ulldecona el 20 de febrer de 1936,el dia aquell en què els partits esquerransde la localitat van irrompre a la casa de laVila i es van apoderar per la força de l’Ajun-tament, acompanyats de mes de 500 veïns.Les eleccions del 16 de febrer de 1936 vandonar el triomf al Front Popular. A Ull-decona, es va obligar a dimitir els partits

de la dreta local (Lliga i Centro Tradicio-nalista) que manaven a l’Ajuntament.Així va començar Pere a la política local.

Pere Canalda va ocupar el càrrec deprimer tinent d’alcalde fins al 17 d’octu-bre del mateix any. Com que no disposa-va de massa recursos econòmics, havia de-manat treball a l’Ajuntament i va actuarde milicià armat durant cosa d’un mes.Quan els franquistes el van detenir, vaassegurar que no sabia res dels crims nidels assassinats de la gent de la dreta. Livan preguntar si mai havia dit a algú o es-crit en algun lloc o paper els noms dels deuassassinats de les dretes d’Ulldecona.

Pere ho havia fet, denuncià un testi-moni. Segons aquesta persona, Canalda

li va dir: «Esta nit s’han emportat a moltsi n’han matat a deu». En preguntar-li quieren, la resposta de Pere va ser escriureen un estoig de paper de fumar Bambú queportava a la butxaca alguns noms dient-li«tots aquestos» i li entregà el paper.

Quan Pere va veure que les autoritatsfranquistes conservaven aquell paper, lasang se li va gelar. Enseguida va saber queera carn de piquet. L’1 de juny de 1938, elconsell de guerra dictà pena de mort:«Empuñó las armas y prestó servicios comomiliciano rojo. Conoció con anticipaciónlos asesinatos que iban a perpetrarse y semostró públicamente partidario del exter-minio de las personas de derechas. Procedeimponer la pena en su grado máximo».Pere Canalda va ser afusellat als 63 anys.

Executatperhaverapuntatelsnomsdelsassassinats

Francesc Itarte VericatSoci núm. 1 i fundador del Centred’Estudis d’Ulldecona

Pere Peralta Lacueva

Pere Peralta tenia una potent veu de tenor.

Pere Canalda Forcadell

Tot i que era molt jove, Joaquim Ver-ge Marcoval va tenir tota la vida molt

present la tragèdia que va haver de patirals seus 18 anys. Aquell malaurat 20 d’oc-tubre de 1939, va haver de passar pel maltràngol d’haver de reconèixer el cadàverdel seu pare d’entre els 21 cadàvers afu-sellats aquell dia a Tarragona. Va co-mençar per un extrem i de un en un i des-prés de veure’n 20, al que feia 21 va re-conèixer el cos de son pare. Mala sort encomençar per l’altre extrem.

Tots 20 tenien un tir de gràcia al cap.El seu pare no. El motiu va ser que l’ofi-cial de la Guàrdia Civil que comandava elescamot d’afusellament era amic perso-nal i company de la persona 21 que jeia a

terra abatuda a trets, també guàrdia ci-vil. No va tenir prou coratge de fer el tirde gràcia al seu amic. Joaquim va reco-llir del cadàver un mocador tacat de sang.El pare li havia anunciat que el duria. Lafamília encara el conserva avui dia.

El afusellat núm. 21 era Joaquim Ver-ge Cañigueral, fill de la Sénia i caporalde la Guàrdia Civil destinat a Ulldeconaels primers mesos de la guerra. Va serafusellat tot i tenir uns bons informes iavals, com ara el que li va fer l’Ajunta-ment d’Ulldecona que deia que «con loselementos de esta Villa que sufrían cárcelen el Puerto de Tarragona tuvo toda clasede atenciones, sirviendo de enlace para co-municarse con sus familias residentes en

esta, exhortándoles en su prisión y mani-festándoseles contrario a los desmanes co-metidos por los rojos». En el seu sumarís-sim, el llavors jove frare del convent deMontserrat, l’ulldeconenc Miquel Que-rol i Gavaldà, que anys després seria unreconegut compositor i musicòleg a ni-vell internacional, assegurava i certifi-cava de pròpia lletra que Verge «salvó in-numerables vidas de personas de derechas,entre las cuales un servidor, encerrado yprisionero durante tres meses en el barcoRío Segre en Tarragona, para lo cual expu-so más de una vez su propia vida».

Joaquim Verge fill, avui difunt, l’any1993 em va explicar: «El pare va ser jutjatel 30 de maig de 1939. En aquell judici van

sortir moltes coses a favor d’ell, però queno van ser preses en consideració. Va sor-tir al sumaríssim que el dia que van ma-tar als deu de les dretes d’Ulldecona, monpare en trobar-se amb dos matons fillsd’Ulldecona, amb les armes encara fu-mejants, es va imposar per tal que els al-tres deu que encara eren a la presó deTortosa arribessin vius al vaixell de Ta-rragona, cosa que va aconseguir. Així ma-teix va lograr treure del vaixell i salvarun coronel empresonat a Tarragona».

Segueix Joaquim fill: «El mateix 19 dejuliol de 1936 va treure les vuit monges fo-rasteres del convent d’Ulldecona. Les fi-lles del poble van anar amb les seues fa-mílies i a les forasteres les va muntar altren a l’estació d’Alcanar. En el judici su-maríssim es van presentar certificats da-vant de notari del coronel, de la superio-ra de les Carmelites d’Ulldecona i d’algunsd’aquells deu salvats d’Ulldecona. No vaser prou. No va valer de res. Algun d’aquellsdeu salvats d’Ulldecona encara van tes-timoniar en la seua contra».

Indult ‘post mortem’Indignació e impotència va sentir el fillquan ara fa pocs anys, quan es van obrirels expedients dels sumaríssims, va anara l’Arxiu de Tarragona a veure el expe-dient de la estada del seu pare a la presóde Pilats. Va trobar un ofici arribat desde Madrid on es donava la llibertat ate-nuada a Joaquín Verge Cañigueral. En elmateix dossier, estava la resposta que vadonar la direcció de la presó: «El únicoprisionero que hemos tenido con este nom-bre y apellidos en este centro fue ejecutadoen fecha 20 de octubre de 1939». Aquestaera la justícia i la bona administració car-cerària del règim franquista.

59

del «terror rojo», el que sentien era la ne-cessitat de conquerir un territori «rebel-de». A més d’aquesta animadversió, elsocupants es trobaren amb persones ‘ence-ses’ que feia temps que esperaven l’opor-tunitat de revenjar-se del mal sofert. Viu-des i no viudes que, amb el desig de tornarel patiment, van propiciar delacions, fal-ses i certes, que van endegar tots els me-canismes repressius dels ocupants.

Durant els nou mesos que el front deguerra es va establir a l’Ebre, les personesque eren detingudes i empresonades, erentraslladades a Vinaròs. La presó estava al’antic convent del carrer de Sant Fran-cesc. Molts recorden la llarga filera de pre-soners estretament vigilats, caminant pelscarrers de Vinaròs, cada diumenge ananta missa, rebent vexacions i salivades delsespectadors. El convent era ple de preso-ners amuntegats i en condicions inhuma-nes. Entre els represaliats no hi havia granspersonalitats polítiques locals.

En el cas dels ulldeconencs, a Vinaròsvan ser executats vuit veïns: set afusellatsi un mort a garrot. El garrot era utilitzat ambels que no eren ‘prou dignes’ de ser exe-cutats davant d’un escamot militar. Aquest

sistema havia estat suprimit per la II Re-pública l’any 1932 i Franco el tornà a res-tablir el 5 de juliol de 1938. Van estrenar elrecuperat mètode només quatre dies méstard, el 9 de juliol, amb les persones de dosveïns de la nostra comarca del Montsià:Josep Torrent Capseta, d’Ulldecona, i Car-les Ferré Royo, veí de Mas de Barberans, queforen morts «por asfixia».

Amb l’ocupació de Tarragona, els nos-tres veïns ja serien tancats a la presó deTortosa, al carrer Montcada, en l’antic hos-pital de la Puríssima, i posteriorment aTarragona a les presons de Pilats i la Punxaper a homes i les Oblates, per a dones.

Morts a la presóEn la nostra recerca, hem quantificat coma víctimes del franquisme la xifra de 26ulldeconencs(4,27permil).Sónelsvuitexe-cutats a Vinaròs i els tretze a Tarragona.També comptem alguns homes que mo-riren en presons com ara els casos de Jo-sep Matamoros Ripoll, lo pinzellero, i del’espardenyer Lucas Gil Martorell, jutjatstots dos a Vinaròs. Van morir complintcondemna a la presó de l’illa de San Simón,a la ria de Vigo, a Galícia.

També està Baptista Vidal Viscarro, lofrare, de 39 anys, amagat a casa durant anys,com a talp, fins que quan van haver d’avi-sar al metge, ja no hi havia res a fer.

Només la fugida cap a l’exili va evitarque les víctimes de la postguerra fossinmés elevades. Els qui no van tenir ni re-cursos ni ocasió de marxar més lluny i esquedaren a França van patir la invasió na-zi. El malson encara no havia acabat. Des-prés dels primers mesos de 1939 milersd’exiliats moriren, alguns lluitant contraels nazis durant la II Guerra Mundial, aFrança o a la Unió Soviètica. Entre aquestsmorts cal recordar els centenars de cata-lans que varen morir al camp de Mauthau-sen i concretament als 28 fills de la comar-ca del Montsià. Els sis ulldeconencs (u permil) que varen morir als camps d’exter-mini nazis engrosseixen les xifres del costhumà de la guerra que anàvem comptant.

En total, arribem a la xifra, si no exac-ta crec que bastant aproximada, de 151veïns, que van ser els ulldeconencs vícti-mes de la Guerra Civil. Això representaun 24,8 per mil de la població de l’any 1936.Efectivament Ulldecona va pagar un costhumà massa car.

La fotografia de JoaquimVerge Cañigueral i elmocador que portava en elmoment en què el vanafusellar. El seu fill el varecollir del cadàver i la famíliael guarda com una relíquia.

FOTOS: CEDIDES

‘Fill, portaré un mocador quan em matin’

Les xifres, una a una

Podem quantificar amb el màximrigor possible el cost humà de laguerra a Ulldecona i saber ambbastanta exactitud l’amplitud deldesastre que aquesta significàper a la nostra població. El costhumà, d’un bàndol i de l’altre enspot ajudar a comprendre millorel que significà aquest gran dra-ma. Metodològicament hem trac-tat els diferents aspectes accep-tats pels historiadors com JosepMaria Solé i Sabaté:– 87 soldats morts al front.– 6 civils víctimes de bombarde-jos i d’accidents fortuïts.– 24 víctimes de la repressió re-publicana.– 26 víctimes de la repressió fran-quista.– 2 víctimes de l’exili i la II GuerraMundial.– 3 exiliats morts als camps d’ex-termini nazis.

Joaquim Verge Cañigueral

Després de dos anys i mig deguerra, les possibilitats dela República de guanyar-la

s’havien esvaït completament.L’ocupació de Tarragona per partde les tropes franquistes el 15 degener no feia altra cosa que con-firmar una certesa tristamentassumida per la pràctica totali-tat dels republicans: Catalunyano trigaria gaire a caure i, des-prés, la resta de l’Estat.

La proximitat de l’enemic vafer que les autoritats i milers decivils i militars emprenguessinel camí de l’exili. Una poblacióatemorida pel dia després de l’ocu-pació i que deixava casa seva amb

l’única idea al cap de fugir de labarbàrie. El seu destí no estavagens clar, però l’única esperançaque els quedava, després d’haverperdut no només la guerra, eraarribar a la frontera.

Amb la caiguda de Barcelonael 26 de gener, la fugida encaras’accelerà més. Els camins i lescarreteres que conduïen a Françaanaven plenes de persones, ci-vils i militars. La majoria a peu iamb tot el que els quedava a so-bre. L’únic objectiu era sobreviu-re per poder passar la frontera.

A més d’abandonar-ho tot perfugir a peu en la majoria dels ca-sos, hi hem d’afegir altres adver-

sitats. D’una banda, les condi-cions climàtiques del nord delpaís, que amb el fred intens del’hivern es va convertir en el botxídels més febles, com la canalla ila gent gran.

Fugitius des de fa mesosMoltes d’aquestes persones queemprengueren el camí de l’exilifeia mesos que fugien. La gana,les malalties, el cansament, dor-mir al ras, el fred, la pluja i el ventvan provocar que moltes trobes-sin la mort per quedar abando-nades per camins i carreteres atocar amb el país veí. D’altra ban-da, l’aviació feixista va seguir

duent a terme un atac sistemàticsobre objectius civils. Ja no n’hihavia prou amb bombardejar lesciutats. Ara s’hi afegien els me-trallaments sobre les columnesde refugiats indefensos que bus-caven la salvació.

Per als que van aconseguir arri-bar a la frontera, encara quedavauna altra dificultat a superar: elgovern francès es negava a obrir-la als refugiats, ja que els veiencom un perill nacional. Final-ment hi accediren només per ales dones i els nens la nit del 27al 28 de gener. Tres dies despréses permetia el pas als ferits i fi-nalment a tots els refugiats. Pel

que fa als soldats, es van haverd’esperar fins al dia 5 de febrer.

Artur Bladé i Desumvila resu-míaquellavisió:«Avui(8defebrer)he passat la frontera pel coll d’Ares.Encara sóc al cim del coll. He tre-pitjat la ratlla invisible on co-mença l’expatriació (...). El pa-norama que puc contemplar desd’ací és d’una immensa i glaçadadesolació. La neu cobreix el ca-mí, les muntanyes, la vall, la terratota; una neu que ja és glaç. Aixítot té una lluïssor mineral. Tera-nyines de boira estergeixen elscontorns, sota el cel vermell de laposta –un cel de judici final.

Cap a la terra que deixo, per lacarretera de Camprodon, vore-jant precipicis, continuen pujantautomòbils, ambulàncies, carros,motocicletes... I molta gent –sol-dats sobretot– a peu. Ja a propdel cim, en qualsevol revolt, homestimba els vehicles. Quinze, vint,trenta columnes de fum s’alcendel fons dels barrancs i es perdenen l’aire glacial.

Cap a la part de la terra on emcal entrar, els fugitius mancatsde camí creen viaranys rellisco-sos i escampen sobre la neu totallò que s’estimen més abando-nar que no pas traginar: maletes,farcells, capses, sacs, coixineresque feien de sac, àdhuc gorres mi-litars... (Estranya impressió denaufragi en ‘alta muntanya’). Peròningú no es detura –bé que n’hi haque parlen sols i que ploren».

485.000 refugiatsSegons Javier Rubio, unes 170.000dones, criatures i gent gran; uns220.000 soldats i milicians; uns40.000 homes civils i uns 10.000ferits, a més de les 45.000 perso-nes que ja estaven a França abansde l’ofensiva sobre Catalunya, do-naren un nombre total de 485.000refugiats, que enlloc de trobar al-guna facilitat alhora d’entrar alpaís veí, van veure com els sol-dats i homes útils eren enviats acamps de refugiats, molts senseestar habilitats per ser-ho, sensebarracons ni menjar. Les dones iles criatures van tenir més sort jaqueforenenviadesacentresd’aco-llida situats a l’interior del país.

Lesautoritatsfranceses,veient-se desvorades per l’allau huma-na, ràpidament van posar en mar-xa una campanya de publicitatpro franquista per afavorir el re-torn a Espanya del major nom-bre d’exiliats possible: «Nada tie-ne que temer quien no tenga las ma-nos manchadas de sangre». Larealitat no va tenir res a veureamb aquesta promesa.

El camí cap a l’exiliAlejandro Salvadó i Magdalena Salvadó van abandonar Gandesa després de la caiguda del front d’Aragó. Tenienuna filla de només un mes d’edat, Pascuala. Magdalena es va quedar a Barcelona. Alejandro marxà a les Filipines. DT

Àlex Cervelló SalvadóLlicenciat en Història i DEA en Estudis Culturals Mediterranis per la URV. Tècnic de continguts del CO-MEBE (Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre). Membre de l’equip de recerca del CostHumà de la Guerra Civil a Catalunya, dirigit pel Centre d’Història Contemporània de Catalunya.

60

Vides trencades:els meus avis

La Magdalena Salvadó Se-rres, una gandesana que viviaamb la seva família, es va tro-bar immersa en una guerraque ho va trencar tot. Casa-da l’any 1935 amb l’AlejandroSalvadó, el 7 de març de 1938van tenir una filla, la Pascua-la. Amb la caiguda del frontd’Aragó, l’Alejandro Salvadóva carregar al carro un fardellon guardava totes les perti-nences que es podien em-portar. La família, amb la ne-na que encara no tenia unmes, emprenia el camí fugintde la barbàrie.

Van passar per Mórad’Ebre, Valls i el Vendrell finsa Barcelona. Allí, les dones decasa s’hi van quedar, men-tre que tots els homes de lafamília emprenien el camí del’exili. L’Alejandro, abraçant-les, les digué: «Marxo deixantallò que més m’estimo, loque més m’estimo m’he dedeixar».

A França, els homes de lafamília es van separar. Tres co-sins s’hi van quedar i un altreva emprendre el camí cap aMèxic. L’Alejandro va marxara les Filipines, on va viurel’ocupació nipona i la SegonaGuerra Mundial. Juanito, elgermà de la Magdalena, vatornar a casa, fent cas de lapropaganda franquista. Vaser empresonat i afusellat aLleida el 22 de maig de 1940.

L’estiu de 1939, les donesvan tornar a Gandesa. Elsquedava tota la postguerra perdavant. El marit no va tornarfins al 1948. Una vida tren-cada per la guerra, l’exili i la por.I marcada pel silenci.

La repressió a Falset i les històries

del noi més jove i de l’home més

gran en ser afusellats a Tarragona...

La propera setmana...PRIORAT »