JORNADA 20è ANIVERSARI RMIBarcelona, 22 de setembre de 2010

PRESENTACIÓ DE CONCLUSIONS

2

1. INTRODUCCIÓ

2. TEMES TRACTATS – GRUPS DE TREBALL

3. ENTITATS PARTICIPANTS

4. CONCLUSIONS ESPECÍFIQUES DE CADA GRUP DE TREBALL

5. CONCLUSIONS GENERALS DE TOTS ELS GRUPS

6. PROPOSTES DES DE L’ÒRGAN TÈCNIC

7. RECULL DE LES PONÈNCIES

ÍNDEX

3

El passat 22 de novembre de 2010 es van celebrar les Jornades per a commemorar els vint anys de la creació de la prestació de la renda mínima d’inserció (RMI). Per primer cop, més de 500 treballadors/es socials de totes les Àrees Bàsiques de Catalunya es van reunir per expressar la seva valoració, balanç i propostes sobre el futur de la prestació, que s’ha consolidat com una de les prestacions més importants en la lluita contra l’exclusió social a Catalunya.

Us fem arribar les conclusions d’aquestes Jornades, que inclouen les propostes que es fan des dels Serveis Socials Bàsics per a cadascun dels temes tractats, així com el balanç dels 20 anys de trajectòria de la prestació, des de la seva creació. Així mateix, s’inclouen una sèrie de respostes que es poden donar des de l’estructura de gestió i organitzativa, per tal de donar sortida a aquestes propostes de millora plantejades des de tot Catalunya.

L’RMI no és només una prestació econòmica, és un instrument bàsic per afavorir la integració i l’autonomia de les persones, tot incorporant un pla de treball personalitzat que inclou mesures socials i laborals.

L’RMI aplica un model de protecció mixta: combina la percepció d’una prestació bàsica mínima, amb una especial protecció per a aquells grups socials que necessiten major empara, els quals perceben diferents complements per garantir una millor resposta i assolir autonomia econòmica.

L’RMI ha contribuït a reduir de manera substancial la pobresa extrema a Catalunya, i alhora ha estat un element clau per mantenir la cohesió social.

INTRODUCCIÓ

4

El programa de l’RMI s’ha consolidat, ha madurat i sobretot ha sabut adaptar-se als canvis socials.

El programa disposa d’una plataforma tecnològica que permet efectuar tots els tràmits, les comunicacions i el seguiment de qualsevol aspecte per via telemàtica. També es pot accedir a diferents aplicacions per obtenir a la informació necessària per a la tramitació de les sol·licituds.

Aquestes actuacions suposen la reducció de tràmits i documents, i permeten consultar en línia la situació dels expedients en qualsevol moment, tot simplificant el procediment i desburocratitzant el tràmit. L’avaluació ha estat sempre un element fonamental per a la millora del programa. Periòdicament s’han fet anàlisis de la situació de la prestació. La darrera que s’ha fet destaca com a aspecte positiu la baixa cronificació, és a dir, més d’un 70% dels expedients vigents fa menys de 3 anys que estan donats d’alta al programa.

L’escenari actual planteja molts reptes per al futur de la prestació i, indubtablement, per a les estratègies de treball contra l’exclusió. En aquest sentit s’està treballant en l’anàlisi i la millora de tots els aspectes que permetin una major adaptació a la nova situació socioeconòmica.

5

En efecte, de manera gairebé unànime, a les diferents intervencions de les Jornades es va poder constatar que el fortíssim increment de la demanda del darrer període provoca desajustos i riscos:

Risc de la pèrdua del caràcter integrador de l’RMI.

Augment de nous perfils de beneficiaris sense problemàtica social.

Endarreriment en la concessió de la prestació.

Sobrecàrrega de la Xarxa de serveis socials bàsics (SSBB)

Insuficiència i inadaptació dels dispositius ocupacionals.

Dificultats per efectuar el seguiment dels casos.

Interferències i conflictes amb altres prestacions com són el subsidi d’atur, el PRODI o la RAI (Renda Activa d’Inserció), ja que sovint es solapen requisits, còmputs diferents dels ingressos i que estan adreçades al mateix públic potencial.

L’equip del programa, segueix compromès a resoldre aquestes dificultats amb la cooperació de tots els Serveis Socials que intervenen. Enguany, estem elaborant un pla de qualitat que conté els elements substancials per agilitar la resolució, millorar l’eficàcia dels dispositius ocupacionals, descarregar de tasques burocràtiques els SSBB i recuperar el seguiment dels casos, així com establir nous circuits de tràmit de la prestació per mantenir-ne el seu caràcter integrador.

Volem agrair-vos un cop més la gran participació (qualitativa i quantitativa) a les Jornades i el vostre suport i col·laboració per tal que l’RMI esdevingui l’instrument idoni per adonar suport a les famílies més vulnerables. Assumim la proposta que es va efectuar en les Jornades, de repetir aquestes Jornades l’any vinent i fer balanç de les dificultats que puguin aparèixer.

6

TEMES TRACTATS (grups de treball)

1 L’ Impacte del nou escenari econòmic i social

a) Nous perfils. Efectes dels canvis socials en els perfils dels beneficiaris de l’RMI

b) L’RMI en el context dels nous models familiars. Perspectiva de gènere

c) El treball comunitari en el marc de l’RMI. Noves formes d’abordar les problemàtiques

2 L’RMI i la gestió de la diversitat

a) L’RMI davant l’efecte de la immigració.

b) L’ètnia gitana.

3 Els sectors tradicionalment atesos pels serveis socials

a) Marginació endèmica

b) Problemàtiques sociosanitàries

4 Perspectiva territorial

a) Zones rurals

7

1. a) Nous perfils. Efectes dels canvis socials en els perfils dels beneficiaris de l’RMI: AJUNTAMENT DE GRANOLLERS: Berta Castells i Gemma Junoy AJUNTAMENT DE L’HOSPITALET DE LLOBREGAT: Marta Sastre AJUNTAMENT DE TERRASSA: Montserrat Rosaura AJUNTAMENT DE VILAFRANCA DEL PENEDÈS: Marta Penas i Meritxell Guinovart AJUNTAMENT DE CORNELLÀ DE LLOBREGAT: Ana Martín1. c) El treball comunitari en el marc de l’RMI. Noves formes d’abordar les problemàtiques: AJUNTAMENT DE GIRONA: Josep Just AJUNTAMENT DE MATARÓ: Pilar Orodea i Joan Gerard Sánchez AJUNTAMENT DE MATARÓ – IMPEM: Vanessa Tejón AJUNTAMENT DE VILANOVA I LA GELTRÚ: M.ª José Ruiz AJUNTAMENT DE SANT BOI DE LLOBREGAT: Montse Jolís2.b) L’ètnia gitana: AJUNTAMENT DE BADALONA – IMPO: Joan Casas i Oriol Escofet AJUNTAMENT DE SANT ADRIÀ DE BESÒS: Noelia Gutiérrez i Ramón Espejo AJUNTAMENT DEL PRAT DE LLOBREGAT: Paulina Blanco i M.ª Teresa Gómez AJUNTAMENT DE FIGUERES: Vivi Pérez AJUNTAMENT DE REUS: Eulàlia Barceló2.a) L’instrument de l’RMI davant l’efecte de la immigració AJUNTAMENT DE VIC: Teresa Pla AJUNTAMENT DE MANRESA: Montse Torras i Glòria Serra AJUNTAMENT DE TERRASSA: Montse Hernández CONSORCI BENESTAR SOCIAL GIRONÈS-SALT: Rosa Hernández CÀRITAS: Carme Gargallo

ENTITATS PARTICIPANTS*

8

1.b) L’RMI en el context dels nous models familiars. Perspectiva de gènere: AJUNTAMENT DE RUBÍ: Candela Gutiérrez i Elena Arrieta

AJUNTAMENT DE SABADELL: Montse MontáñésAJUNTAMENT DE MOLLET DEL VALLÈS: Dolores GallegoCONSORCI BENESTAR SOCIAL DE LA SELVA: Neus SeseñaAPIP: Anna Gómez

3.a) Marginació endèmica:AJUNTAMENT DE BARCELONA: Andreu PareraAJUNTAMENT DE TARRAGONA: Mar LechugaAJUNTAMENT DE SANTA COLOMA DE GRAMENET: Silvestre MorenoAJUNTAMENT DE VILADECANS: Bárbara Vega

3.b) Problemàtiques sociosanitàries:AJUNTAMENT DE BARCELONA: Carmen BalboaAJUNTAMENT DE SABADELL: Irene MartínAJUNTAMENT D’IGUALADA: Montserrat MontrabetaAJUNTAMENT DE LLEIDA: M.ª Carme SandiumengeAJUNTAMENT DE SANT FELIU DE LLOBREGAT: Montse FerrazCECAS: Natalia Ribas

4.a) Perspectiva territorial: zones ruralsCONSELL COMARCAL DE LA GARROTXA: Coralí Balés i Margarida ComaCONSELL COMARCAL DE L’ALT EMPORDÀ: Dani Sánchez i Carme OrtegaCONSELL COMARCAL DEL BERGUEDÀ: Annabel VilàCONSELL COMARCAL DEL BAIX EBRE: Cinta PaniselloCONSELL COMARCAL DEL PALLARS JUSSÀ: Gemma Plancheria

*Tot i que consta la persona que va fer la ponència, el contingut d’aquestes ha estat fruit del treball col·lectiu d’un equip de treball format per diversos treballadors socials i educadors dels diversos equips dels SSBB del municipi.

9

Representació dels participants dins del territori de Catalunya

10

CONCLUSIONS DELS GRUPS DE TREBALL

11

1. a) GRUP DE TREBALL “Impacte del nou escenari econòmic i social: nous perfils dels beneficiaris de l’RMI”

CONCLUSIONS:

Hi ha un notable augment dels perfils sense problemàtica social (casos laborals).

Cal proximitat dels centres ocupacionals i anàlisi de les necessitats i els recursos del territori.

Cal ampliar l’oferta formativa i adaptar-la.

Cal impulsar la creació de més empreses d’inserció.

Cal un abordatge grupal segons el perfil, juntament amb inseridors laborals.

Cal millorar la comunicació amb els centres de formació i inserció en els casos laborals.

Cal racionalitzar les prestacions.

12

1. a) GRUP DE TREBALL “Impacte del nou escenari econòmic i social: nous perfils dels beneficiaris de l’RMI”

BALANÇ DELS 20 ANYS D’RMI:

ASPECTES POSITIUS:

• És una Garantia d’ingressos mínims.

• Permet una Intervenció transversal.

• L’adaptabilitat de la prestació (complements, normativa…).

• És una eina de treball dels serveis socials.

• Els professionals referents de l’òrgan

tècnic de l’RMI són molt accessibles.

• La Tramitació telemàtica per reduir

terminis i simplificar els tràmits.

• Simplificacióadministrativa (desburocratització).

• La combinació dels vessants social i

laboral.

ASPECTES QUE CAL MILLORAR:

• La resposta a l’increment de la demanda.

• Ràtio excessiva d’expedients per professional

de serveis socials. Pressió assistencial.

• El seguiment dels casos.

• El termini en la resolució dels nous expedients.

13

1. c) GRUP DE TREBALL “El Treball comunitari en el marc de l’RMI. Noves formes d’abordar les problemàtiques”

CONCLUSIONS:

Cal recuperar el treball social, l’assistència i l’acompanyament. No oferir només prestació de serveis.

Calen noves eines d’intervenció i dissenyar un protocol per homogeneïtzar la intervenció social.

Es proposa crear un fòrum de bones pràctiques.

Cal agilitar encara més l’assignació de mesures formatives i d’inserció i que aquestes es desenvolupin en el territori. Cal efectuar el control d’ofertes de treball rebutjades.

Cal una limitació temporal de la prestació.

Cal treballar les competències laborals en els recursos de formació/inserció.

14

ASPECTES POSITIUS:

Permet elaborar un pla de treball per als usuaris.

Cobreix les necessitats bàsiques de les persones, proporcionant uns ingressos mínims.

Constitueix una eina d’integració social.

Genera dinàmiques de treball en xarxa.

Fa la informatització/tramitació telemàtica.

La fácil interlocució amb els tècnics de gestió del programa.

1. c) GRUP DE TREBALL “El treball comunitari en el marc de l’RMI. Noves formes d’abordar les problemàtiques”

BALANÇ DELS 20 ANYS D’RMI:

ASPECTES QUE CAL MILLORAR:

•El temps que es tarda a resoldre les sol·licituds inicials.

•La cronificació de determinats casos

•La sobrecàrrega dels serveis socials per l’augment de la demanda.

•La saturación dels centres formatius i l’oferta formativa limitada i no adaptada.

•Saturació dels centres formatius.

•Insuficients empreses d’inserció.

•En alguns casos: RMI com a complement

de l’economia submergida.

15

2. b) GRUP DE TREBALL “L’ètnia gitana”CONCLUSIONS:

L’economia submergida es manté en molts casos. L’RMI es percep com un complement. Cal potenciar l’educació de dones i joves. Hi ha dificultats d’inserció per la manca d’experiència en el mercat laboral i la baixa formació que tenen els/les candidats/es. Hi ha dificultats per assumir rutines laborals.Cal integrar a l’RMI accions específiques per a ètnies culturals.Cal que les empreses superin la lògica mercantil.Increment progressiu de la demanda de sol·licituds d’RMI que fa que des dels SSBB es tingui menys temps per fer un seguiment acurat dels casos i fa disminuir el grau de compromís dels beneficiaris.Cal afavorir la promoció de les dones facilitant-los eines per a la seva autonomia amb els itineraris en clau de gènere.Cal temporitzar la prestació.La dona és la principal educadora, transmet els valors. Cal conscienciar les dones en la necessitat de formar-se, així disminuirien les taxes d’abandonament escolar.El col·lectiu depèn massa dels serveis socials.Cal treballar la corresponsabilitat de les persones beneficiàries en relació amb el compliment dels objectius marcats en el pla individual. Cal fer l’anàlisi compartida dels objectius.En general, els beneficiaris d’aquest col·lectiu ha fet de la prestació “la seva forma de vida”.Cal acompanyament sociolaboral.

16

2. b) GRUP DE TREBALL “L’ètnia gitana”

ASPECTES POSITIUS:

Suposa una millora en la cura de la salut femenina i infantil i la normalització de l’escolaritat primerenca.

És un instrument de lluita contra l’exclusió social i té una funció protectora.

Dóna suport a l’emancipació de les famílies monomarentals i les protegeix de la violència de gènere.

Fa l’evolució de la prestació de caire tècnic. S’adapta per no perjudicar els nuclis familiars.

Es tenen professionals referents clars al Departament d’Acció Social i Treball.

ASPECTES QUE CAL MILLORAR:

•Alt nivell de cronificació. La prestació es considera

vitalícia.•Ingrés estable i hegemònic.•Aquest col·lectiu considera l’RMI com a un salari social.•Nivell d’inserció gairebé nul i accions formatives no

prou operatives.•No acepten els processos formatius ni educatius. •Hi ha dificultats per modificar el model actitudinal.•Les mesures formatives no són les adequades per

aquesta població, i no permeten la conciliació de la

vida familiar.•Insuficients empreses d’inserció.

BALANÇ DELS 20 ANYS D’RMI

17

2. a) GRUP DE TREBALL “L’instrument de l’RMI davant l’efecte de la immigració”

CONCLUSIONS:

S’haurien de dividir els casos segons el grau d’ocupabilitat i del seu potencial d’inserció.

Hi ha dificultats davant la manca de formació d’aquest col·lectiu (analfabetisme o desconeixement de la llengua), terreny en el qual caldria adaptar els recursos formatius.

Cal reforçar l’acompanyament en els itineraris d’inserció.

Cal potenciar les mesures d’alfabetització, sobretot envers les dones.

18

BALANÇ DELS 20 ANYS D’RMI:

ASPECTES POSITIUS:

La diferenciació entre casos socials i laborals (sense problemàtica social)

L’RMI és una garantia d’ingressos mínims És l’element bàsic per a la cohesió social.

Constitueix una bona eina de treball amb les famílies

ASPECTES QUE CAL MILLORAR:

•El termini de resolució de les sol·licituds inicials.

•L’excés de demanda i el poc coneixement inicial

dels casos dificulten fer-ne el seguiment.

•Incrementa la dependència als serveis socials.

•Hi ha dificultat per treballar amb les famílies

amb menors a càrrec.

•Hi ha dificultat per conéixer els ingressos provinents de l’economia submergida.

•Es pateix una manca de programes d’alfabetització.

•El cobrament de la prestació disminueix la

motivació per treballar.

2. a) GRUP DE TREBALL “L’instrument de l’RMI davant l’efecte de la immigració”

19

CONCLUSIONS:

Cal augmentar el nombre d’empreses d’inserció i generalitzar la informació dels beneficis de contractació a les empreses ordinàries.

Cal portar a terme una atenció més integral dels casos per fer-ne un seguiment més acurat.

Cal atendre i potenciar la capacitat de les dones, ja que influeixen i participen en el seu entorn relacional.

Hi ha dificultats per conéixer tots els ingressos de la unitat familiar.

Hi ha una sobrecàrrega dels serveis socials: s’ha d’estudiar la possibilitat d’ampliar les vies d’accés al tràmit de sol·licitud d’RMI.

Cal potenciar polítiques de suport a famílies amb menors de 0-3 anys.

Cal cercar noves formes de treballar: treball comunitari, grupal…

1. b) GRUP DE TREBALL “La RMI en el context dels nous models familiars. Perspectiva de gènere”

20

1. b) GRUP DE TREBALL “L’RMI en el context dels nous models familiars. Perspectiva de gènere”

BALANÇ DELS 20 ANYS D’RMI:

ASPECTES POSITIUS:

La prestació s’adapta als diferents contextos socioeconòmics.

L’RMI permet la intervenció individualitzada i el seguiment dels casos.

És una eina de treball eficaç.

Garanteix la subsistència amb uns ingressos mínims.

Permet treballar les relacions maternofilials.

ASPECTES QUE CAL MILLORAR:

•Dificultat de treballar amb famílies

multiproblemàtiques. Necessitat d’un/a únic/a professional referent.

•Preu excessiu de l’habitatge, que no es pot cobrir amb l’RMI.

•Manca de places de formació ocupacional: han de ser mesures obligatòries i per a tots els beneficiaris.

•Cal la implicació de tots els departaments de la Generalitat.

•El termini en resoldre els expedients

21

3. a) GRUP DE TREBALL “Marginació endèmica”

CONCLUSIONS:

Si no hi ha compromís de l’usuari per implicar-se en els objectius. L’ RMI acaba sent un salari social.

Cal treballar el compliment del pla de treball en contraprestacions i fer programes específics per abordar els casos cronificats; hi ha famílies multiproblemàtiques…

Cal augmentar el nombre de professionals. Els serveis socials estan desbordats.

És bo compartir experiències amb altres municipis on poder fer una anàlisi qualitativa i generar noves idees.

Cal fer l’anàlisi qualitativa de la feina que fem.

Cal establir la coordinació entre tècnics i centres de formación ocupacional.

És necessari recuperar el seguiment dels casos de forma anual amb els tècnics del programa de l’RMI.

Calen noves formes de treballar els casos: treball comunitari.

Calen polítiques socials transversals amb més recursos (habitatge, salut i treball).

Cal temporitzar la prestació.

Cal més habitatge social i més plans d’ocupació per a aquests col·lectius.

La major part d’expedients antics són de beneficiaris d’ètnia gitana.

Cal treballar la prevenció, sobretot en les famílies amb menors, per trencar la marginació.

22

3. a) GRUP DE TREBALL “Marginació endèmica” BALANÇ DELS 20 ANYS D’RMI:

ASPECTES POSITIUS:

La tramitació telemàtica.

És una eina d’integració social i laboral que redueix considerablement la pobresa extrema i evita l’exclusió i la marginació social

L’adaptació de la prestació.

Els ingressos mínims regulars: coixí per cobrir despeses d’allotjament.

ASPECTES QUE CAL MILLORAR:

•El possible assistencialisme que es dóna en aquest tipus de col·lectiu.

•Dificultat de coordinació de tots els serveis socials implicats.

•Dificultat per plantejar la inserció laboral d’aquests col·lectius.

•Manca d’empreses que contractin beneficiaris d’RMI.

•Termini més llarg de resolució dels expedients.

•A més diversitat cultural, més complexitat en la intervenció.

•El col·lapse dels serveis socials bàsics.

23

3. b) GRUP DE TREBALL “Problemàtiques sociosanitàries”CONCLUSIONS:

Els casos laborals poden esdevenir casos socials amb problemàtiques sociosanitàries en un breu espai de temps. Es podria fer una anàlisi de l’evolució.

Cal aconseguir una atenció integral de la persona amb un sol professional referent per no duplicar intervencions ni temps.

Cal que tots els agents implicats treballin en xarxa. Cal que totes les Àrees Bàsiques de salut es coordinin. Cal consensuar la terminologia i establir noves vies de comunicació, intervenció conjunta i periodicitat en les coordinacions.

Cal tancar els casos en què ja no es pot fer més intervenció de tipus social. Es podria estudiar si hi ha correlació entre el temps d’estada al programa i les problemàtiques sociosanitàries.

Cal protocolaritzar un pla de treball amb els casos crònics.

Cal actualitzar la categorització social de les problemàtiques de salut.

Cal augmentar la coordinació entre el Departament de Treball i els serveis socials bàsics per millorar l’orientació, l’ocupabilitat i la inserció en el mercat laboral de les persones beneficiàries.

Són necessàries altres formes d´abordatge, com ara la grupal.

24

3. b) GRUP DE TREBALL “Problemàtiques sociosanitàries”

ASPECTES POSITIUS:

Hi ha una capacitat d´adaptació contínua del programa a les noves realitats.

La prestació de l’RMI fa possible el seguiment mèdic: ajuda a crear una vinculació terapèutica i un compromís amb l’elaboració del pla de treball.

La prestació cobreix les necessitats bàsiques.

La prestació constitueix un instrument de lluita contra l´exclusió i el desarrelament socials.

Permet la incorporació de noves tecnologies al treball social.

ASPECTES QUE CAL MILLORAR:

•Lluitar contra l’augment de la dependència institucional de les persones amb aquest perfil.

•Es manté l´economia submergida.

•Hi ha dificultats d´inserció laboral a causa de la baixa formació i la poca qualificació professional.

•Les mesures formatives són insuficients i no estan

adaptades a la diversitat.

•Hi ha dificultats per accedir a les mesures formatives. Cal crear més recursos específics.

•Hi ha dificultats en la intervenció per la gran

heterogeneïtat dels perfils.

BALANÇ DELS 20 ANYS D’RMI:

25

4. GRUP DE TREBALL “Perspectiva del territori: zones rurals”

CONCLUSIONS:

Es proposa signar un document amb el pla de treball inclòs.

Cal la creació de models consensuats de seguiment de les persones beneficiàries.

Cal reforçar el treball grupal previ a la inserció laboral.

Caldria incorporar inseridors laborals als equips dels serveis socials.

Cal recuperar els seguiments i les coordinacions anuals amb l´Òrgan Tècnic de l’RMI

Seria bo millorar la coordinació amb el SOC.

Calen més plans d’ocupació adreçats a beneficiaris d’RMI.

Seria bo compartir experiències d`èxit amb altres territoris.

Seria bo potenciar la participació de les persones beneficiàries en activitats cíviques municipals i xarxes socials.

Cal el coneixement de la llengua per part dels immigrants per millorar el seguiment i el compliment del pla: creació de recursos de formació en l´idioma al territori.

Cal temporitzar la prestació.

26

4. GRUP DE TREBALL “Perspectiva del territori: zones rurals”BALANÇ DELS 20 ANYS D’RMI:

ASPECTES POSITIUS:

Requereix la implicació de tota la unitat familiar.

Adaptació de la prestació als diferents moments: normativa, complements…

Cobreix les necessitats básiques.

Fomenta l`autonomia de les persones.

Tràmit més àgil, simplificat amb la tramitació telemàtica.

Signatura de convenis des del territori.

La bona disposició per part dels tècnics de l´RMI per a la interlocució i el seguiment dels casos.

Pla de treball signat i per escrit.

ASPECTES QUE CAL MILLORAR:•Serveis socials desbordats. Sobrecàrrega dels professionals.

•A zones rurals hi ha d’haver la mateixa ràtio de persones beneficiàries per professional que a les urbanes.

•Manca de metodologia consensuada per a tots els professionals.

•Augment de casos amb problemàtica no social, que

col·lapsen el servei, i que en alguns casos esdevindran

socials.

•Dificultats per tractar casos violents i agressius.

•Nombre insuficient d’empreses d`inserció.

•Dificultat per fer plans de treball real amb els perfils més

laborals i els que cerquen una vida alternativa (Neorurals)

•Insuficients itineraris de formació/inserció adaptats a les

persones beneficiàries. La distància dificulta l’assistència

als centres ocupacionals.

•La no temporalitat de la prestació.

27

CONCLUSIONS GENERALS

28

L’increment massiu de la demanda ha sobrecarregat els serveis socials bàsics, la qual cosa ha incidit en l’allargament dels terminis de resolució dels expedients, i la despesa dels ajuntaments en ajuts d’urgència s’ha multiplicat. La pressió sobre els serveis socials bàsics augmenta i es devalua el compromís social de les persones beneficiàries de participar en el Pla individual de reinserció.

Cal buscar altres circuits de tràmit per descongestionar els serveis socials bàsics i per mantenir la coherència de la intervenció. Una opció seria que les oficines del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) del Departament de Treball tramitessin les sol·licituds dels casos laborals, per no tenir problemàtica social.

29

CONCLUSIONS GENERALS

Cal recuperar el treball social com a concepte dels professionals dels SSBB i el seguiment dels casos amb els/les tècnics/ques del programa de l’RMI, ja que arran l’increment massiu de la demanda, s’ha hagut de prioritzar el tràmit inicial de les sol·licituds i sovint disminuir la intensitat del seguiment dels casos.

Cal dissenyar protocols d’intervenció per homogeneïtzar les actuacions i crear models consensuats de seguiment per a tots els professionals que gestionen la prestació de l’RMI.

És important fer tasques de prevenció del deteriorament dels casos.

Cal crear noves metodologies de treball adequades al context (p. ex., treballar en grups o subgrups de persones beneficiàries).

Es considera útil crear un fòrum de bones pràctiques on recollir experiències positives dels diversos municipis. Hi ha manca d’espais de debat entre professionals. Es proposa donar continuïtat a aquestes Jornades.

L’heterogeneïtat dels perfils (canvi del tipus de famílies, immigració, tipus de casos, el control dels ingressos reals, el poc temps per valorar) dificulta el bon treball dels equips dels SSB.

30

CONCLUSIONS GENERALS

La manca de formació de joves i dones i les poques possibilitats d’accedir a una formació ocupacional més adaptada a les seves necessitats i sumat a la realitat del mercat, incrementa les possibilitats de romandre més temps al programa.

Cal fomentar el coneixement de la llengua en el cas dels immigrants creant recursos als territoris. Actualment manquen programes d’alfabetització.

Cal afavorir la promoció de l’educació a les dones atès que potenciarà la capacitat per influir i participar en el canvi de la seva situació (Incidència del factor gènere). Les dones són les principals transmisores de valors i les principals afectades pels nous escenaris d’exclusió.

31

CONCLUSIONS GENERALS

Calen polítiques socials transversals que impliquin un treball en xarxa dels agents implicats.

Es considera imprescindible la coordinació dels SSB i les AB de salut, a més de la millora de les vies de comunicació entre si.

Cal aconseguir una atenció integral de la persona amb un sol referente professional (s’economitzarien recursos, temps…).

Cal racionalitzar les prestacions per tal d’eradicar que es sobreposin i que hi hagi contradiccions entre l’RMI i el subsidi d’atur, la RAI o el PRODI, fins i tot amb la possible eliminació d’alguna d’aquestes.

32

CONCLUSIONS GENERALS

La cronificació en el programa afecta principalment els casos de persones beneficiàries d’ètnia gitana.

El 62% dels casos fa més de 6 anys que estan al programa.

Només el 4% de les extincions per motiu laboral corresponen a expedients amb titulars d’ètnia gitana.

33

CONCLUSIONS GENERALS

Les mesures ocupacionals són insuficients i els beneficiaris/es de RMI han de passar a llistes d’espera, la qual cosa provoca un baix grau de compromís de les persones beneficiàries.

Aquestes polítiques ocupacionals haurien de ser immediates al territori i amb un bon seguiment i control de les ofertes rebutjades. Haurien d’afectar a tots els membres de la unitat familiar i s’hauria d’ampliar l’oferta formativa.

Possibilitat de tractar els casos segons la seva ocupabilitat per tal de millorar el seu potencial d’inserció laboral.

S’hauria d’augmentar el nombre d’empreses d’inserció i de plans d’ocupació per a les persones beneficiàries.

34

CONCLUSIONS GENERALS

Augment dels casos sense problemàtica social (laborals), derivats, la majoria per les OT (oficines de treball), que poden esdevenir socials si no hi ha sortida laboral.

Cal que hi hagi coordinació entre els serveis socials bàsics i els centres de formació ocupacional i el SOC, per poder donar sortida tan aviat com sigui possible en aquests casos.

Els dos primers anys en el programa són bàsics per poder assolir la inserció laboral de les persones beneficiàries. És essencial fomentar tots els mecanismes d’inserció en aquest període.

35

CONCLUSIONS GENERALS

Altres propostes que es suggereixen:

Limitar temporalment la prestació.

Reforçar el compromís de la persona usuària amb la signatura del pla de treball.

Actualitzar la categorització de les problemàtiques.

Fer un estudi sobre els motius de tancaments de casos.

36

PROPOSTES DES DE L’ÒRGAN TÈCNIC

37

.

1. Estendre la tramitació telemàtica a la totalitat del territori l’any 2011: actualment fan la tramitació telemàtica el 85% dels SSBB

2. Crear un manual de gestió, en col·laboració amb treballadors/ores socials dels SSBB per consensuar criteris d’actuació.

3. Definir els diferents perfils per poder abastar les problemàtiques de forma correcta.

4. Recuperar el seguiment dels casos entre l’equip de gestió del programa de l’RMI i els professionals referents dels casos dels SSBB.

5. Definir casos sense intervenció social per haver assolit els objectius des dels SSBB i que permetrien un tancament per part de SSBB, fent el seguiment des de l’Òrgan Tècnic de l’RMI.

6. Donar continuïtat a la trobada que han suposat les Jornades, per compartir experiències i revisar objectius i comentar novetats del programa de l’RMI.

7. Informar a tots els ens implicats dels acords i les necessitats dels serveis socials bàsics en relació amb la prestació de l’RMI.

8. Actualitzar la categorització social de les problemàtiques sociosanitàries.

9. Reestructurar tot el sistema de gestió i poder reduir el temps de resolució dels expedients.

10. Altres propostes de treball: projecte de recuperació de les cases forestals propietat de la Generalitat per ubicar-hi projectes d’inserció laboral dels col·lectius més desfavorits.