compol i internet cat vs brit + usa jordi solÉ

ASSIGNATURA TESINA DE FINAL DE CARRERA PROFESSOR DR. ANDREU CASERO I RIPOLLES

ALUMNE SR. JORDI SOLÉ I GARRETA CENTRE ESCOLA SUPERIOR DE RELACIONS PÚBLIQUES – UNIVERSITAT BCN

CURS ACADÈMIC 2013 – 2014

COMUNICACIÓ POLÍTICA I INTERNET: ANÀLISI DE L’ESTRATÈGIA DE RELACIONS PÚBLIQUES

EN L’E-COMUNICACIÓ DELS PARTITS POLITICS

BRITANICS–NORD–AMERICANS VS

CATALANS

COMPOL I INTERNET: ANÀLISI ESTRATÈGIA RR.PP. EN L’E-COMUNICACIÓ PARTITS POLÍTICS BRITÀNICS-NORD-AMERICANS VS CATALANS

1

LA POLÍTICA SEGONS MAFALDA BY QUINO – FONT: www.google.cat © 2014

IMATGE PORTADA : ROBOT AMB CONSCIÈNCIA PRÒPIA – FONT: http://www.irobotmovie.com © (2004)

“L A LLIBERTAT SUPOSA RESPONSABILITAT , PER AIXÒ LA MAJOR PART DELS HOMES LA TEMEN TANT !”

GEORGE BERNARD SHAW

“C AL VOTAR L ’HOME QUE PROMET MENYS, PERQUÈ ÉS EL QUE MENYS ENS DECEBRÀ .”

WILLIAM MITCHELL RAMSAY

“G OVERNAR ÉS TRÀGIC PER NATURALESA .” NICCOLÒ MACHIAVELLI

“S I ALGUN TEMA EXISTEIX A LA VIDA REAL ,

ÉS PROBABLE QUE HI HAGI 100 LLOCS WEB SOBRE L ’ASSSUMPTE” JOHN VERNON PAVLIK

“H I HA VERITATS , MENTIRES I ESTADÍSTIQUES.”

MARK TWAIN

“ VERUM IPSUM FACTUM (LA VERITAT ÉS EL MATEIX QUE EL FET ).”

GIAMBATTISTA VICO

“E L MÉS GRAN CÀSTIG PELS QUI NO S ’INTERESSEN PER LA POLÍTICA ÉS QUE SERAN GOVERNATS PER PERSONES QUE SI S ’INTERESSEN.”

ARNOLD JOSEPH TOYNBEE

“N O ÉS LA POLÍTICA LA QUE CREA ESTRANYS COMPANYS DE LLIT , SINÓ EL MATRIMONI .”

GROUCHO (JULIUS HENRY) MARX

“A THOMAS JEFFERSON LI HAGUÉS ENCANTAT VEURE INTERNET. LA SEVA VISIÓ UTÒPICA D ’UNA DEMOCRÀCIA BASADA EN REUNIONS VEÏNALS I

PARTICIPACIÓ POPULAR DIRECTA ESTÀ A PUNT DE SER REALITAT ” DICK MORRIS


2

SUMARI CAPÍTOL TEMA PÀG.

0. PRESENTACIÓ 3

1. INTRODUCCIÓ 4

2. PREGUNTA ANALÍTICA INICIAL 4

3. CONTEXTUALITZACIÓ 4

4. INTERNET I SOCIETAT 8

4.1. EL FENOMEN INTERNET 8

4.2. LA HUMANITAT INTERCONNECTADA: GLOCALITZACIÓ 10

4.3. LA XARXA I LA SOCIETAT DEL CONEIXEMENT 12

4.4. LA WEB INTEGRADA: AVANTATGES I INCONVENIENTS 17

4.5. ENTORN 2.0 19

4.6. LES XARXES SOCIALS 21

5. INTERNET I POLÍTICA 25

5.1. RESUM HISTÒRIC 25

5.2. INTERNET, POLÍTICA I SEMIÒTICA 29

5.3. INTERNET, POLÍTICA I INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL SOCIAL 36

5.4. INTERNET, POLÍTICA I ECONOMIA 38

5.5. RELACIÓ DIRECTA ENTRE INTERNET I L’ACTIVITAT POLÍTICA 40

5.5.1. POTENCIALITATS POLÍTIQUES D’INTERNET 45

5.5.2. MODELS COMUNICATIUS 52

5.6. TENDÈNCIES DEL MÓN 2.0 EN L’ENTORN POLÍTIC 56

5.7. EL WEBSITE POLÍTIC COM A EINA DE RELACIONS PÚBLIQUES 62

5.8. LES XARXES SOCIALS APLICADES A LA PRÀCTICA POLÍTICA 68

5.9. XARXES PÚBLIQUES INTERCONNECTADES: WWW.BCN.CAT 77

6. MODEL D’ANÀLISI 82

6.1. MOSTRA 82

6.2. TÈCNIQUES D’INVESTIGACIÓ SOCIAL 83

6.3. METODOLOGIA I PROCEDIMENT D’IDENTIFICACIÓ D’HIPÒTESIS 83

6.3.1. HIPÒTESIS 84

6.4. INDICADORS 85

7. ANÀLISI DE CAS PRÀCTIC 88

7.1. UNA MENCIÓ PRÈVIA 88

7.2. RESULTATS QUANTITATIUS XARXES SOCIALS PARTITS CAT VS UK + USA 110

7.3. RESULTATS QUANTITATIUS XARXES SOCIALS LÍDERS CAT VS UK + USA 115

7.4. RESULTATS FINALS I JUSTIFICACIONS 120

8. APORTACIONS / APLICABILITAT / TRANSFERÈNCIA 121

9. CONCLUSIONS 122

10. BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA 124

11. ANNEXOS 133


3

0. PRESENTACIÓ Aquest estudi és el producte d’anys de reflexió sobre la matèria objecte d’anàlisi i la conveniència o no d’endegar-lo. La decisió final és la primera, lògicament, ja que aquesta investigació que teniu a les mans és la seva creació acabada i final. Quan vaig proposar al doctor Andreu CASERO dirigir l’objecte de la present tesina final de carrera de Llicenciatura en Publicitat i Relacions Públiques, de l’Escola Superior de Relacions Públiques adscrita a la Universitat de Barcelona, no podia ni imaginar com gaudiria dels incomptables i interessants descobriments acadèmics en forma de monografies o articles vinculats amb el tema que vaig tenir el plaer de llegir i/o consultar. Tot un món per descubrir, però a l’abast d’un «click»! Com diu l’estimat col·lega professional, mentor i molt bon amic, el doctor Enric ORDEIX: “Quan hagis de fer una tasca intel·lectual, intenta triar-la d’entre les teves aficions, ja que serà molt més fàcil, t’ho passaràs millor, n’aprendràs un munt i... et sortirà rodona!” En la fase de documentació i informació em vaig adonar que el tema requeria una visió holística ja que, des del meu punt de vista, l’estudi d’Internet i xarxes socials engloba un munt de disciplines acadèmiques interdependents: filosofia, informàtica, psicologia interpersonal i social, història, gestió cultural, antropologia social, ciència política i de l’administració, lingüística, documentació, sociologia, màrqueting polític, dret, economia, protocol i cerimonial, comunicació, publicitat i relacions públiques. Com es veu, es pretén empatitzar amb l’amable lector en un tema que, a vegades, pot ser considerat com a frívol, ja que a Internet s’hi troba de tot per ser un «clon» de la societat a la qual és útil. En tot cas, la teoria política és la base de l’anàlisi, conjuntament amb les teories i tècniques comunicacionals i els models de relacions públiques clàssics. Internet és l’avi amb el qual un aprèn, és la tieta que t’escolta, és mare que et dóna afecte, és l’amic amb el qual jugues, és la nòvia apassionada i... pot ser un malsón! Tot això i molt més és Internet, perquè Internet no és més que una còpia digital online i ontime de totes les activitats humanes, quotidianes o no. Respecte a una part important de l’estudi, el que fa referència a les xarxes socials, cal dir que no es va tenir en compte en el projecte inicial, ja fa un temps. El motiu de voler introduïr-les és molt senzill de copsar. En l’actualitat, Internet i les xarxes socials estan tant interrelacionades i són tant interdependents que el seu èxit i/o fracàs restarà indefectiblement units un amb les altres i viceversa. Hi ha una altra raó de pes relacionat amb el punt anterior, ja que a l’executar la tasca inicial de documentació i informació em vaig adonar que existien pocs estudis acadèmics de rellevància que incloguessin dits aspectes i volia fer-hi la meva humil contribució. Vull agrair al professor CASERO la seva proverbial generositat per acollir-me i fer-me de tutor i a tot el quadre docent de l’Escola Superior de Relacions Públiques pel magistral magisteri en la meva formació acadèmica. També el meu reconeixement als científics que han treballat per crear i desenvolupar Internet i les xarxes socials, font d’enorme informació i coneixements, de la qual l’estudi se n’ha nodrit abastament. Finalment, voldria dedicar aquest treball a la meva difunta mare, Maria Teresa, a la qual crec que el resultat final li hagués omplert d’orgull i satisfacció. Bé, com deia l’entranyable cantautor galàctic nostrat Jaume SISA: “Oh! Benvinguts! Passeu, passeu! De les tristors, en farem fum. Que casa meva és casa vostra, si és que hi ha... cases d’algú!”


4

1. INTRODUCCIÓ En l’actual context de glocalització en l’entorn geopolític mundial es fa palès endegar estudis que constatin l’estat de la qüestió referent a les característiques comunes o divergents de l’aplicació d’estratègies de relacions públiques en l’àmbit de l’e-comunicació política a través de l’ús, més o menys proactiu, de l’anomenat «mitjà (de comunicació) de mitjans» del segle XXI: INTERNET1. En concret es pretén realitzar una anàlisi de l’estratègia de relacions públiques a l’e-comunicació política d’Internet basada en l’estudi dels instruments electrònics de comunicació dels partits polítics britànic-nord-americans relacionant-los amb les que apliquin partits d’àmbit territorial català. L’estudi incidirà en dos grans aspectes d’anàlisi de la mostra proposada: 1. L’ús d’estratègies i tècniques de relacions públiques dels partits polítics britànic-

nord-americans a Internet comparant-los amb els partits d’àmbit territorial català.

2. Panoràmica detallada a nivell comunicatiu de les seves pàgines web (websites) i l’ús de les xarxes socials.

2. PREGUNTA ANALÍTICA INICIAL Quines característiques tenen en comú els websites dels principals partits polítics britànics i nord-americans relacionades amb els partits polítics catalans?

3. CONTEXTUALITZACIÓ Pensem que és necessari identificar l’ús que fan els diferents actors polítics de les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC)2, des del punt de vista de la disciplina publirelacionística en el context britànic–nord–americà i vinculant-les amb les promogudes des de les forces polítiques d’àmbit nacional català (Convergència Democràtica de Catalunya, Unió Democràtica de Catalunya, Convergència i Unió, Esquerra Republicana de Catalunya, Partit dels Socialistes de Catalunya, Partit Popular de Catalunya, Iniciativa per Catalunya–Els Verds, Esquerra Unida i Alternativa, Ciutadans–Partido de la Ciudadanía i Candidatura d’Unitat Popular)3. El seu estudi objectiu permetrà extrapolar l’establiment de paràmetres que segueixen els actors polítics en la seva relació amb els respectius públics interns i externs o algun paradigma genèric d’aplicació en futures campanyes d’e-comunicació política basades en estratègies específiques de relacions públiques.

1 INTERNET és una xarxa pública i global d’ordinadors interconnectats gràcies al protocol d’Internet (Internet Protocol) i que transmeten dades mitjançant commutació de paquets. Internet uneix milions de subxarxes domèstiques, acadèmiques, comercials i governamentals. És per això que a vegades se l’anomena «Xarxa de xarxes». 2 Veure la hipòtesi formulada per Marshall McLUHAN i Quentin FIORE a “El mitjà és el missatge”. El principal seguidor del primer, Derrick De KERCKHOVE –director del programa McLuhan de Cultura i Tecnologia– vincula la cultura visual de civilització electrònica actual amb la tradició homèrica oral . Autors –com el sociòleg de l’era digital Manuel CASTELLS i el gurú del Massachusetts Institute of Technology (MIT), Nicholas NEGROPONTE– defensen línies de pensament acadèmic similars. 3 Segons repartiment d’escons de les eleccions al parlament de Catalunya del 25/11/2012.


5

L’aparició als darrers anys de les TIC dins la denominada societat de la informació i del coneixement4 i la seva progressiva aplicació a tots els àmbits de la societat ha possibilitat que aquests arribin també al camp de la política. Aquest fet ha despertat l’interès de la democràcia adjectivada. Si els països democràtics occidentals tenen com a sistema polític la denominada democràcia representativa cal explorar com s’implementen les TIC en la política tradicional per intentar millorar la democràcia participativa . Alguns autors les qualifiquen com a democràcies defectives , pel progressiu desinterès i desafecció política que mostren els ciutadans de la majoria de països occidentals en el vot directe a una llista o a un candidat, o senzillament pel fet d’exercir el dret a decidir i el deure democràtic de votar5. D’una banda tenim les tesis del teòric canadenc Crawford Brough MacPHERSON, segons les quals es poden obtenir noves formes imaginatives que complementin el model clàssic usual de democràcia representativa que tenim per a tendir cap a una democràcia directa, però que presenta greus problemes interns que l’allunyen de l’autèntica democràcia par-ticipativa (gap tecnològic). D’altra banda, des d’un enfocament liberal, que creu que les TIC permeten facilitar mecanismes que solucionin alguns dels problemes que planteja l’ús actual de la democràcia representativa, trobem a Robert DAHL 6, que proposa mecanismes o institucions (com un públic atent i ben informat, un tipus de minipopulus, que redueixi la distància entre elits polítiques i ciutadania i millorar així el procés democràtic) que, ajudats per un ús adequat de les noves tecnologies (per exemple amb una utilització intensiva i extensiva dels websites7), puguin contribuir a solucionar els problemes reals de les democràcies contemporànies.

4 Farem servir aquest terme per ésser potser el més acceptat socialment. Cal tenir en compte, però, que el terme adequat per descriure l’època actual pot variar força, en vista de tots el suggerits en el camp acadèmic: SOCIETAT POSTINDUSTRIAL (Daniel BELL ), ERA TECNOTRÒNICA (Armand MATTELART ), SOCIETAT POSTCAPITALISTA (Peter F. DRUCKER, gurú de la intelligentsia empresarial nord-americana), MÓN DIGITAL (Nicholas NEGROPONTE), SOCIETAT en XARXA (Manuel CASTELLS ), SOCIETAT del CONEIXEMENT , ERA DIGITAL i SOCIETAT DIGITAL (José B. TERCEIRO) i INFOLÍTIC (Gustavo MATÍAS ). Citat a TERCEIRO, José B. i MATÍAS , Gustavo. (2001). També podem adjectivar la civilització actual mitjançant la vella teoria SOCIOEVOLUTIVA propugnada per l’escriptor nord-americà Alvin TOFFLER. En el seu llibre, proposa el canvis socials efectuats mitjançant onades. La tercera onada és la que hi ha amb la societat postindustrial. Toffler agrega que des de finals de la dècada de 1950, la majoria dels països s’han allunyat de l’estil de societat de Segona Ona sorgida a partir de la revolució científico-tècnica o industrial tendint cap a societats de Tercera Ona. Va encunyar termes d’altres pensadors per a descriure aquest fenomen com ERA de la INFORMACIÓ (TOFFLER, 1980). 5 Un cas ben paradigmàtic va ser el baix índex de participació electoral (56,77%) en les eleccions al parlament de Catalunya celebrades l’1 de novembre del 2006 ja que van ser les eleccions amb un índex més alt d’abstenció des dels comicis al parlament de Catalunya de 1992 i es recuperà al 2012 6 DAHL , Robert. (2012) 7 WEBSITE: Lloc/pàgina WEB. WWW (acrònim anglès de WORLD WIDE WEB , Teranyina d'abast mundial) o només WEB és una xarxa de pàgines escrites en hipertext mitjançant el llenguatge de marcatge HTML i connectades entre sí mitjançant vincles, de manera que formin un sol cos de coneixement pel qual s’hi pot navegar fàcilment. Per accedir-hi és indispensable un navegador web.

WIKIPEDIA (2001): Iniciativa col·lectiva dels internautes per a crear una enciclopèdia gratis.

FILOSOFIA POLÍTICA: CLÀSSICA – MEDIEVAL

MODERNA – CONTEMPORÀNIA

FONT: www.google.cat © 2014


6

En tercer lloc, tenim l’enfocament «teledemocràcia », que extrapolant experiències parcials, confia excessivament en les possibilitats de les noves tecnologies a l’hora de transformar «ad hoc» la democràcia actual. En aquesta posició, s’alternen conclusions de Benjamin BARBER i Frederick Christopher ARTENTON, segons les quals la introducció gradual de nous mecanismes, possibilitaria que els ciutadans aprenguessin els valors cívics democràtics. El resultat hauria de ser una forma forta de democràcia participativa (strong democracy , 1989) en la qual moltes de les institucions representatives actuals encara funcionarien. Això comportaria reforçar la idea d’autogovern i una democràcia més autèntica en la qual guanyarien valors democràtics (BARBER ). Pel contrari, ARTENTON, defensa un concepte global de teledemocràcia més restringit, és a dir, considera que les noves tecnologies podrien contribuïr a millorar la democràcia representativa entorn a dos tipus de problemes: A) Mitigar la crisi de participació dels ciutadans en la presa de decisions polítiques.

B) Establir una relació més fluïda entre els polítics i els ciutadans superant els

filtres de la burocràcia i de les institucions. En aquest sentit, a l’hora de parlar d’actors polítics, el primer pensament es dirigeix cap als partits polítics, que desenvolupen un rol capital de canalització de propostes i conformació d’opinió pública. En la nova societat de la informació, els partits han adaptat ràpidament l’ús de TIC’s per a tasques que abans feien tradicionalment, tot i què la seva estructura rígida no ha canviat pas tant. Entre les TIC, hi destaquen: 1. Situar-se al ciberespai amb la corresponent pàgina web on es pot trobar tot

tipus d’informació sobre el partit, candidats, canals temàtics, butlletins interns, entreteniment, recursos promocionals (blogs8, correu electrònic9 del partit polí-tic, salvapantalles per ordinador, dispositius PDA10, sistemes MMS11 i SMS12 per telèfons cel·lulars, aplicacions a mida pels smartphones13 o tablets14, etc.), participació (xats15, blogs i fòrums virtuals16) i enllaços amb les xarxes socials i microblogs (Facebook , Twitter , YouTube , Google+ , LinkedIn , Flickr , etc.).

8 BLOG : Diari interactiu personal a Internet (bitàcora digital o weblog). Dissenyat perquè, com en un diari, cada article tingui data de publicació, de manera que la persona que hi escriu (blocaire) i els lectors puguin seguir tot allò editat. 9 CORREU ELECTRÒNIC (email ): Es refereix al sistema informàtic que permet redactar, enviar i rebre missatges o cartes utilitzant sistemes de comunicació electrònica usant internet. També s’hi poden adjuntar documents electrònics, imatges, fotografies, vídeos o altres fitxers. 10 PDA: Personal Digital Assistant – Assistent Personal Digital. Miniordinadors de butxaca. El seu ús s’ha extés força als professionals liberals, executius empresarials i dins el món científic-acadèmic. 11 MMS: Multimedia Messaging System – Sistema de Missatgeria Multimèdia. És l’estàndard de missatgeria que permet als usuaris enviar i rebre continguts multimèdia. Ara a través de Whatsapp . 12 SMS: Short Message Service – Servei de Missatges Curts o Breus. Molt extés en totes les capes de la població de qualsevol país que usi amb normalitat les TIC. Ara Whatsapp als smartphones. 13 SMARTPHONE: Telèfon intel·ligent que opera com un ordinador i integra les funcions de telèfon mòbil, organitzador personal, jocs, aplicatius específics i altres funcions de connectivitat mòbil. 14 TABLET : És una computadora a mig camí entre un ordinador portàtil i un PDA, amb connexió a internet, al qual s’hi pot escriure a través d’una pantalla tàctil i d’una gran versatilitat per la gran quantitat d’aplicatius professionals o de lleure de què disposa. 15 XAT: Sistema que permet conversa instantània a temps real entre dues o més persones per Internet. 16 FÒRUMS VIRTUALS: La comunitat o grup virtual és un lloc de reunió (portal o website) on els membres poden trobar o intercanviar informació fent servir la tecnologia d’internet. Es poden crear fòrums mitjançant LLISTES de DISTRIBUCIÓ o MAILING LISTS .


7

2. Facilitar, via web o per correu electrònic, documents interns del partit o coalició política, tant a nivell organitzatiu, com a nivell polític de discussió en ponències congressuals o programes electorals.

3. Posar en comú aquests documents a través de fòrums, llistes de distribució o de correu i xats, generant un debat enriquidor favorable a la reflexió entre els militants i els simpatitzants segons l’ideari polític.

4. Comunicació interna gràcies a xarxes telemàtiques que estalvien costos i es despleguen amb major eficàcia i celeritat (circulars per intranet, SMS o MMS amb consignes diàries, convocatòries de participació per correu electrònic, etc.)

5. Avantatges d’oportunitat política en l’organització dels lobbies, grups de pressió i d’interès afins per incidir en l’adopció o no d’una determinada política pública17.

6. Paul McFREDIES (2007) defineix un microblog com un weblog que es limita a 140 caracters per missatge. És el cas de Twitter .

7. Recaptar fons pel finançament del partit, del candidat o de la coalició política. 8. Conèixer ràpidament l’opinió de militants, simpatitzants, voluntaris i de l’opinió

pública sobre temes d’interès pel partit o d’actualitat (estigui o no a l’agenda). 9. Difondre els missatges partidaris adients, relacionar-se amb la societat i estar-

hi present, amb la mateixa efectivitat que la televisió. 10. Realitzar eleccions primàries per Internet. P.ex.: Partit Demòcrata dels EE.UU. Internet facilita una via directa d’accès als ciutadans que no està mediatitzada pels grans mitjans de comunicació de masses. Cal vigilar la infoxicació digital. Tot i això, el camp més atractiu on es mouen els partits polítics en referència a Internet és el de les campanyes electorals. Encara és aviat per analitzar quins són els veritables efectes de la presencia dels candidats a la xarxa en referència a la competició elec-toral degut a una desigual penetració d’Internet a les llars i segons a quins països, sobretot al Principat de Catalunya. Si estudiem les darreres eleccions al parlament de Catalunya del 2012, les TIC i Internet encara no havien obtingut l’alt grau de protagonisme que ara ostenten. En tot cas, les seves potencialitats són: A. Notorietat a Internet gràcies a una pàgina web amb tot tipus d’informació. B. Possibilitar la interacció entre el candidat o el seu equip i el ciutadà mitjançant

l’email, PDA, missatges SMS/MMS a l’smartphone o a través de xarxes socials. C. Realitzar activitats publicitàries i propagandístiques de tota mena: la pròpia web

del partit, publicitat a les pàgines més visitades, estratègia de màrqueting viral a través del llirament de missatges i mems a audiències seleccionades per correu electrònic que poden crear un potent efecte bola de neu, les videoconferències o xats amb usuaris de la xarxa, cibermítings, ús proactiu de xarxes socials, etc.

Internet hauria de ser el millor mitjà per a donar a conèixer els projectes ideològics i el programa electoral dels partits polítics als respectius públics ciutadans (militants, voluntaris, simpatitzants, electors, associacions, ateneus, empreses, mitjans de co-municació, moviments socials, grups d’interès i de pressió, sindicats, plataformes cíviques i lobbies). Tot i això, a les darreres eleccions a casa nostra s’ha demostrat que polítics i partits han incorporat l’ús d’Internet però sense extreure’n la màxima potencialitat del paradigma participatiu dels públics ciutadans. Hom pensa que les forces polítiques no aprofiten prou la capacitat d’Internet com a via per segmentar.

17 Confrontar amb les acotacions sobre stakeholders (part interessada ) del professor Jordi XIFRA (1998). Els stakeholders són aquells grups sense el suport dels quals l’empresa o l’organització deixaria d’existir o que poden afectar o són afectats per les activitats d’una organització o institució.


8

4. INTERNET I SOCIETAT

4.1. EL FENOMEN INTERNET Vivim en un període d’intensa i enigmàtica transformació que ens porta un pas més enllà de l’era industrial. S’evidencia, així, la necessitat d’estudis científic-acadèmics com aquest que delimitin un mapa d’aquesta transició, com bé afirmava el sociòleg Anthony GIDDENS18 el 1996. Els canvis experimentats per la revolució de les TIC ofereixen un marc conjuntural dels canvis econòmics, socials, personals i culturals que es produeixen al món a l’era de la informació. Autors com el futurista Alvin TOFFLER19 o el professor Manuel CASTELLS 20 tracten el tema des de perspectives ben diferenciades, però alhora complementàries. Al primer cas preveient els canvis basant-se en la mera observació i en el segon cas des de la perspectiva acadèmica basada en una exhaustiva investigació de camp i en uns instruments de científic social. La interacció, doncs, entre la tecnologia i la societat és total i arriba fins a l’àmbit econòmic, empresarial, laboral i del treball, a la comunicació, a l’espai urbà i regional i a la pròpia concepció social del temps basat en Internet.

Internet és una xarxa pública i global de computadors que estan interconnectats mitjançant el protocol d’Internet (Internet Protocol) i que es comuniquen mitjançant la commutació de paquets, que uneix en una a milions de subxarxes domèstiques, acadèmiques, comercials i governamentals; és per això que moltes vegades se la denomina «Xarxa de xarxes ». Qualsevol conjunt de xarxes interconnectades serà una internet, però d’Internet en majúscules només n’hi ha una. Sobre aquesta xarxa hi corren un conjunt de serveis als quals tothom pot accedir des de qualsevol part del món, mitjançant un dispositiu electrònic, com per exemple un ordinador, un smartphone o bé consoles. Un dels serveis que més usa Internet com a mitjà de transmissió i que ha tingut més èxit és la World Wide Web (WWW, o «la Web»), fins al punt que és habitual la confusió entre els dos conceptes. La WWW és tot un conjunt de protocols que permet, de forma senzilla, la consulta remota d’arxius d’hipertext i fou un desenvolupament posterior a Internet. Altres serveis també molt populars són l’enviament de correu electrònic (protocol SMTP), transmissió d’arxius (FTP i P2P), converses en línia (IRC), missatgeria instantània i presencial (XMPP), transmissió de contingut i comunicació multimèdia-telefonia (VoIP), televisió (IPTV), butlletins electrònics (NNTP), accés remot a altres dispositius (SSH i Telnet) i altres protocols que no segueixen un estàndard sinó que són privats com els jocs en línia.

La prehistòria d'Internet es basa en una xarxa de caràcter militar creada pel Departament de Defensa dels Estats Units d’Amèrica (EUA). En la data clau del 29 d’octubre de 1969 arrencava a la Universitat de Califòrnia de Los Ángeles (UCLA) el primer node d'aquesta xarxa, anomenada ARPANET . Però tècnicament el naixe-ment d’Internet, es va produir l’1 de gener de 1983 , amb la primera xarxa de llarg abast (WAN) basada en la tecnologia TCP/IP, posada en marxa per la National Science Foundation (NSF) dels Estats Units d’Amèrica. D’aleshores ençà ha esde-vingut un instrument imprescindible de relació social, d’educació formal, de negoci empresarial, de diversió cultural, de comercialització, de creació personal en tots els àmbits del coneixement humà, de comunicació universal i de llibertat individual. 18 GIDDENS, Anthony (2000, pàgines 41 i següents) 19 TOFFLER, Alvin (1980, pàgines 39 i següents) 20 Confrontar amb CASTELLS , Manuel (2003, pàgines 159 i següents), CASTELLS , Manuel (2005, pàgines 208 i següents) i CASTELLS , Manuel (2006, pàgines 364 i següents)


9

Durant la dècada del 1990, guanyà en densitat. L’agost de 1991, el Centre Europeu de Recerca Nuclear (CERN) publicà el projecte World Wide Web (WWW) i dos anys després Tim BERNERS-LEE 21 va crear HyperText Markup Language (HTML) o el llenguatge de marques d’hipertext i la programació específica de l’HyperText Transfer Protocol (HTTP) o protocol de transferència d’hipertext. El 1993 el Centre Nacional per Aplicacions de Supercomputació (Universitat d’Illinois) desenvolupà el primer navegador web, Mosaic , en la seva versió 1.0. Totes aquestes innovacions científic-tecnològiques van permetre que l’any 1995 la Xarxa s’obrís definitivament als interessos comercials. Internet com a mitjà de comunicació global es va començar a generalitzar entre els països desenvolupats a mitjans dels anys 90. En gran part, Internet l’han anat fent els «internautes », tot creant serveis majoritàriament gratuïts. De tota manera, des de finals dels anys 90, els serveis de pagament digital i de comerç electrònic hi tenen una presència cada vegada més gran. Ser digital és diferent. No es tracta d’una invenció, sinó que està aquí i ara. Es podria dir que es genètic per naturalesa, ja que cada generació serà més i més digital que la que la precedeixi i el seu llegat cibercultural millorarà ràpidament. Com molt bé asseverava NEGROPONTE22 “...els bits que controlen el nostre futur digital estan cada vegada més en mans dels nens. Res em podria fer més feliç!”.

MAPA D’INTERNET – F ONT: www.google.cat © 2014

21 BERNERS-LEE , Tim i FISCHETTI, Mark (2000, pàgines 11 i següents) 22 NEGROPONTE, Nicholas (1998, 140)


10

4.2. LA HUMANITAT INTERCONNECTADA: GLOCALITZACIÓ Què tenen en comú demanar una comanda de gustoses pizzes a una pizzeria, fer la compra de la setmana al supermercat del barri, pagar un tribut, una multa o un impost municipal, escoltar la ràdio, gestionar la nostra agenda de treball amb plena autonomia, estudiar una carrera universitària, saber quina és la ruta més curta per arribar a qualsevol lloc, reservar entrades per al teatre o el cinema, llegir el teu diari o revista preferit, apuntar-te a un gimnàs, fer una vídeo-trucada gratuïta, comprovar els resultats dels partits de la Lliga de Campions europea, mirar una bona pel·lícula o la teva sèrie de televisió preferida, consultar el temps que farà durant tota la setmana, conversar i tafanejar amb els teus saludats, coneguts, amics i familiars23, lligar o bé gestionar els bitllets de vol per les vacances de l’estiu? Que tot això, i gairebé tot avui en dia, es fa mitjançant processos telemàtics i electrònics digitals. És a dir, la pràctica totalitat d’activitats de la vida quotidiana de qualsevol persona es realitzen a través de la nova icona tecnològica mundial. Un ésser metacorpori quasi viu (potser ja fins i tot «mitològic») que ha vingut per quedar-s’hi i canviar el destí de la humanitat per sempre més: Internet! Realment, el canvi ha estat tant fort i tant brutal i en un espai temporal tant petit, que no ens hem adonat de la revolució que ha patit el planeta en el seu conjunt i la modificació radical que han experimentat els nostres hàbits i els nostres processos vitals en la quotidianitat conjuntural particular, de tots i cadascun de nosaltres. Hi ha visions apocalíptiques, com les que postula la teoria de l'activitat de massa de LE BON24 en referència a l’alienació “... i totes les persones perden, temporalment, algunes de les seves facultats de raonament crític de les que solen emprar en la vida quotidiana, quan s'impliquen en l'emoció col·lectiva generada per les masses”. També hi ha opinions positives com les del guru del món digital NEGROPONTE25 “... els continguts digitals que creen els nous artistes (internautes) són com unes pintures surrealistes doncs tenen qualitats estètiques i excel·lència tècnica. El seu treball es pot admirar en termes d’estil i de contingut, de significat i d’execució. El comportament de les seves creacions conforma un nou tipus d’e-xpressionisme ”, sovint basats en els ideals del modernisme bohemi de veritat, bellesa, llibertat i amor. En aquest sentit, tal i com va predir TOFFLER26, al segle XXI, a l’era d’Internet, hi apareix un nou concepte, el de ciutadà–tipus o prosumidor (fusió entre productor i consumidor). És a dir el consumidor (de mitjans de comunicació social) pot arribar a ser (i en la majoria dels casos ho és) un eficaç productor de continguts alhora. La dinàmica de comunicació de la tercera onada és la comunicació diversos amb diversos . A l’igual que la producció, els mitjans es van desmassificant. Internet és el centre de tot. Tot això fa que la comunicació sigui personalitzada i que el propi consumidor de productes comunicatius ja no es limiti a prendre’ls «tal qual vé». Ara l’espectador pot intervenir als diaris que llegeix i opinar als programes de televisió que mira, moltes vegades esdevenint ja el centre del procés comunicatiu.

23 Segons la famosa cita de l’insigne escriptor català Josep PLA .

24 LE BON , Gustave (2000, pàgines 26 i ss.) Confrontar amb CANETTI, Elias (1981, pp. 3 i ss.) 25 NEGROPONTE, Nicholas (1998, 134) 26 TOFFLER, Alvin (1990, pàgines 18 i següents)


11

En aquest sentit, es pot considerar el món d’Internet i les xarxes socials com un conjunt d’instruments que porten als ciutadans a constituir una veritable «global village » com afirmaven MCLUHAN i POWERS27. És en aquesta pèrdua temporal de l’esperit amb sentit crític del qual en parlàvem a l’inici on es radiquen la major quantitat de campanyes de comunicació política, sobretot en època electoral.

Com afirmava Zbigniew BRZEZINSKI , la societat global de la informació és resultat d’una construcció geopolítica, l’Era Tecnotrònica 28, que ha provocat el canvi dels valors socials, culturals i polítics de la societat planetària. Aquesta transformació comporta el redimensionament d’Estats-Nació amb la confluència de simbologies i identitats que estan temptats d’imposar una visió única del món i del pensament (el neoliberalisme capitalista) i l’antítesi en forma d’una societat civil global organitzada (antisistema) en el Fòrum Social Mundial de Porto Alegre o Occupy Wall Street .

Es pot dir que Internet és, des d’un horitzó filosòfic-religiós i recordant TEILHARD DE CHARDIN29, una esfera magnífica de l’intel·lecte que pot portar a l’evolució d’una consciència universal de l’ésser humà (Noosfera ). La Noosfera és una espècie d’energia espiritual alliberada en el pensament de tots i cadascú dels éssers humans que permet interconnectar el pensament de la humanitat.

Hom creu que Internet podria servir com a instrument vàlid per aconseguir-ho, replantejant l’esperit capitalista. Podem concloure que connectar el pensament de la humanitat (mitjançant la llibertat que ens regala Internet) és la millor esperança per al progrés i per l’existència exitosa i pacífica en les generacions futures... o no!?

GLOCALITZACIÓ: LA HUMANITAT INTERCONNECTADA – F ONT: www.google.cat © 2014

27 MCLUHAN , Marshall i POWERS, Bruce R. (1990, pàgines 18 i següents) 28 MATTELART , Armand (2002, pàgines 98 i següents) 29 TEILHARD de CHARDIN , Pierre (1967, pàgines 6 i següents)


12

4.3. LA XARXA I LA SOCIETAT DEL CONEIXEMENT En l’actualitat, els «navegants» d’Internet (internautes ) ja no són els joves rebels del barri dels proppassat segle XX. L’aprenentatge educatiu generalitzat en noves tecnologies i l’ús massiu d’Internet ha «democratitzat» la Xarxa. Queda encara una «escletxa digital » (gap tecnològic). Països amb PIB menor a la mitjana de l’OCDE tenen problemes per assumir l’espectacular repte de canvi provocat per les TIC. Al territori OCDE en promig, els «digerati » han traspassat la «paret» multimèdia cap a una forma de ser que es conforma més com un estil de vida que no pas una mera postura intel·lectual. Celebren les seves noces amb el ciberespai. Són lliures i ho volen continuar sent. S’autoanomenen «bitniks » i «cybraians » i la seva em-premta individual i el seu dinamisme social s’expandeix com oli per tota la Terra. Com assegurava el pensador NEGROPONTE30 “Ara són ells els creatius pintors impressionistes que al segle XIX van haver d’exposar al Salón des Refusés, només que aquest no és un cafè de París o un edifici de PEI, sinó que es troba en alguna part de la Xarxa. Això és ser digital!” Actualment, les taxes de penetració d’Internet a les societats desenvolupades occi-dentals pertanyents a l’OCDE oscil·len entorn un 70% al 75%31, la qual cosa indica el grau d’imbricació en tot tipus de contextos socials, culturals, econòmics, científic-acadèmics, d’oci, religiosos, sexuals, polítics, sanitaris, esportius, etc32.

USUARIS D’INTERNET (PER CADA 100 PERSONES) – F ONT: Banc Mundial © 2013

30 NEGROPONTE, Nicholas (1998, 137) 31 Segons dades del BANC MUNDIAL / UNIÓ INTERNACIONAL DE TELECOMUNICACIONS de l’Informe sobre el Desenvolupament Mundial / TIC de les Telecomunicacions i estimacions del Banc Mundial. (Banc Mundial, 2013) OCDE: Organització per Cooperació i Desenvolupament Econòmics. 32 Confrontar amb la Lliçó inaugural del programa de doctorat sobre la societat de la informació i el coneixement del doctor Manuel CASTELLS . (UOC, 2000)


13

Els nuclis consolidats de direcció econòmica, política i cultural estan plenament integrats a Internet. Això no implica que hi hagi desigualtats degudes al diferencial del nivell cultural i educatiu poblacional, però la base d’aquesta xarxa TIC prové de la investigació universitària , programes d’investigació militar d’Estats Units d’Amèrica , la contracultura radical llibertària que cerca contínuament autonomia ciutadana respecte als Estats-Nació i grans corporacions multinacionals i la cultura empresarial que va acabar de donar l’empenta al vincle entre Internet i societat. Cal saber que els productors de la tecnologia d’Internet són principalment els seus usuaris finals gràcies a una arquitectura informàtica oberta i de lliure accés des del seu inici. Les TIC han provocat el sorgiment de la Nova Economia , basada en les empreses que funcionen amb i mitjançant Internet. Avui en dia, quasi tot el treball de back office que relaciona l’empresa amb els proveïdors i entre aquesta i els seus clients s’està produint mitjançant la xarxa d’Internet. L’eina tecnològica que és Internet, construïda en paral·lel a la seva implementació internacionalitzada globalitzada i multisectorial, no està regulada per cap institució pública, sinó que la lidera un organisme de caràcter privat, l’Internet Corporation for Assigned Names and Numbers (ICANN) o Corporació d’Internet per a l’Assignació de Noms i Nombres al qual li dóna suport el govern dels Estats Units d’Amèrica. Internet ha permès la implementació de la globalització de transaccions comercials, econòmiques, financeres i empresarials. Avui en dia no es pot pensar en operar als mercats borsaris si no és amb el suport de TIC. Les empreses d’arrel tecnològica aporten valor afegit al teixit empresarial formant part d’un extens i ampli nucli de corporacions líders sense les quals no s’entendria un sistema de negocis modern. NEGROPONTE33 afirmà que: “Qualsevol tecnologia unida a la ciència produeix un canvi en la forma de viure i d’entendre la realitat. En els darrers anys s’ha produït un intens i accelerat coneixement de l’univers i, a més, la tecnologia ha permès la transformació d’aquest món i dels propis éssers humans”. I aquest fet no té marxa enrere. Si ens equivoquem amb Internet errem com a societat. Com molt bé expressa n’Armand MATTELART 34 “Amb cada generació tècnica es revifarà el discurs salvador sobre promesa de concòrdia universal, de democràcia centralitzada, de justícia social i prosperitat general. I cada vegada es comprovarà l’amnèsia general respecte de la tecnologia anterior”. En aquest sentit, cal remarcar que la forma d’organització multilateral i difosa en què es basa Internet, d’origen plenament llibertari i contracultural com a instrument de comunicació lliure, es troba amenaçada per diverses iniciatives legislatives governamentals a instàncies de les principals associacions empresarials i patronals que gestionen els drets d’autor i de defensa de la propietat intel·lectual35.

33 NEGROPONTE, Nicholas (1998, 8) 34 MATTELART , Armand (2002, pàgines 49 i següents) 35 Real Decreto 624/2014, de 18 de julio, por el que se desarrolla el derecho de remuneración a los autores por los préstamos de sus obras realizados en determinados establecimientos accesibles al público. Estableix la regulació del pagament de diaris, revistes, manuals i llibres. Ley 2/2011, de 4 de marzo de Economía Sostenible. «Ley Sinde » Disposición Final Segunda. Estableix una sèrie de canvis impulsats a instàncies dels lobbies de la indústria audiovisual proveïdora de continguts nord-americana per aturar la pirateria dels seus productes de consum (sèries de TV, pel·lícules, cançons, jocs d’ordinador i per a consoles, etc.) que afecten la Llei de Serveis de la Societat de la Informació, Llei de la Propietat Intel·lectual i la Llei Reguladora de la Jurisdicció del Contenciós-Administratiu.


14

ELS INTERNAUTES #ONFIRE CONTRA LA LLEI SINDE – F ONT: www.google.cat © 2014

Un perill recurrent que cal tenir en compte a l’usar les tecnologies informacionals professionalment és l’efecte Barbra STREISAND, com es descriu el fenomen pel qual l’intent d'amagar o censurar una informació produeix l’efecte oposat, fent que el que s’intentava ocultar obtingui una major difusió. Generalment els intents de censura van dirigits amb cartes que també amenacen d’emprendre accions legals si el contingut no és retirat. La mateixa censura fa que el contingut esdevingui més popular i acabi escampant-se com un bumerang, ja sigui per xarxes socials o P2P. Per SARTORI36 l’individu i tota realitat digital estan destinats a dissoldre’s i fondre’s en una espècie de nova realitat «líquida» com deia BAUMAN 37. L’ésser humà s’ha reduït a ser una pura relació, homocommunicans , essent immers en l’incessant flux mediàtic. Des d’aquest punt de vista, es poden relacionar els plantejaments fets per aquests dos pensadors amb un dels principals problemes que pot arribar a patir l’internauta: la infoxicació 38, que és l’excés d’informació que provoca en el receptor una incapacitat per comprendre-la i assimilar-la, per prendre una certa decisió o per romandre ben informat sobre un tema concret. Aquest fet aboca cap a un estat de desconcert i inoperància personal en l’àmbit laboral, cultural, educatiu o polític. El cúmul d’informació en períodes electorals és negatiu. Cal redactar missatges curts i entenedors. Els spin doctors coneixen molt bé aquest problema i apliquen sovint mesures correctores a l’estratègia 2.0 per a què no afecti la imatge del candidat polític. Un terme equivalent és sobrecàrrega informativa (de l’anglès information overload) que fou encunyat el 1970 per Alvin TOFFLER al llibre Future Shock. 36 SARTORI, Giovanni (1998, 3) 37 BAUMAN , Zygmunt (2007, 18) 38 CORNELLA , Alfons (2000, 29)


15

Com a curiosa reflexió final sobre el mal ús que els individus poden fer de les TIC, tenim la Llei de GODWIN , anomenada Regla de GODWIN de l'analogia amb els nazis . Aquesta norma de comportament a Internet és un popular adagi formulat per Mike GODWIN el 1990 que valora actituds a la xarxa i proposa el fet següent: “A mesura que creix una discussió a la xarxa, la probabilitat que es produeixi una comparació amb els nazis o Hitler tendeix a u”. La llei és citada habitualment a les discussions en línia com avís contra l’ús de la retòrica incendiària, especialment contra els arguments fal·laços del tipus reductio ad Hitlerum . La regla no diu si l’utilització de la comparació amb nazis o Hitler en cada cas concret és adequada, només afirma que és probable que s’esdevingui. En l’àmbit cibercultural català aquesta regla també és vàlida, afegint una alta probabilitat de comparació amb feixistes, franquistes o amb Franco, a falta d’estudis científics que ho corroborin.

LLEI DE GODWIN APLICADA ALS XATS D’INTERNET – FONT: www.google.cat © 2014


16

Aquesta «ciberguerra» digital a xats esmentada per GODWIN succeeix, en especial, quan discuteixen dos o més internautes de diferents tribus urbanes com: OKUPES, HEAVIES, SKAS, GÒTICS, FRIKIS (Geeks, Otakus, Nerds), GRUNGERS, PUNKS, INDIES, HIPPIES, HIPSTERS, MODS, PIJOS, RASTAFARIS, RAPERS, EMOS, TECHNOS, FASHIONERS, ROCKERS, RUMBEROS–LOLAILOS i SKIN–HEADS.

LES TRIBUS URBANES ES TROBEN ALS XATS D’INTERNET – FONT: www.google.cat © 2014


17

4.4. LA WEB INTEGRADA: AVANTATGES I INCONVENIENTS

Per web integrada entenem l’evolució de l’embrionària web–taulell d’anuncis o purament informativa cap a una fusió amb altres tecnologies de la informació i de la comunicació. Està concebuda perquè les màquines «entenguin» totes les persones i processin d’una manera eficient l’allau d’informació publicada a Internet. La web integrada o web 2.0 ha originat, doncs, la democratització dels mitjans facilitant que qualsevol internauta tingui les mateixes possibilitats de publicar notícies que un diari tradicional. Grups de persones creen blogs que actualment reben més visites que moltes versions online de les capçaleres més importants al món de la premsa, reduint considerablement els costos de difusió de la informació. Avui en dia, gràcies a l’avanç de la tecnologia pel què fa al software, però sobretot al hardware gaudim d’ordinadors de sobretaula potentíssims equipats amb una munió de gadgets i molt més econòmics any rera any39. És per això que podem tenir quasi gratuïtament la nostra pròpia emissora de ràdio online, el nostre diari online (blog) o el nostre canal de vídeos. Incrementant la producció d’informació augmenta la seva segmentació, el que equival a que els usuaris puguin accedir a continguts que tradicionalment no es publiquen a mitjans convencionals. Cadascun dels internautes del web integrat o 2.0 són «ciberautors » dels continguts que bolquen a la xarxa, sempre que es tracti de creacions originals. No obstant, res no prohibeix que una obra de nova creació pugui incloure, totalment o parcial, una obra prèvia d’altre autor. A aquesta pràctica se la denomina obra composta. Per això cal citar sempre la font i mencionar d’on s’ha obtingut la peça. Per evitar problemes legals cal comptar amb l’autorització de l’autor de l’obra prèvia o bé utilitzar-la dins d’una de les excepcions reconegudes a la Llei (veure Llei de Propietat Intel·lectual ). Ser autor d’un website 2.0 suposa, ni més ni menys, tenir la plena disposició i el dret exclusiu a l’explotació de l’obra, sense més limitacions que les establertes a la Llei40. Continuant amb en Derrick DE KERCKHOVE , afirmava que “El coneixement cal pagar-lo en la mesura en què es retransmet. La cibercultura no és gratis”. Per tant, la primera conseqüència jurídica del web 2.0 és que tothom n’és «propietari» d’Internet i, en tot cas, dels continguts concrets que cadascú crea diàriament per serveis com Youtube, Blogger, Facebook o Twitter. És a dir, la Llei de Propietat Intel·lectual no només se’ns aplica per limitar-ne l’accés i per garantir un ús correcte dels continguts aliens sinó per protegir i defensar les nostres creacions bolcades a la xarxa. Per això falta implementar estratègies en TIC globals de seguretat informàtica. Degut al constant intercanvi d’informació i a la manca de sistema adequat de seguretat s’ha provocat el robatori constant de dades i d’identitat generant pèrdues econòmiques i la propagació de virus. La seguretat és fonamental en la tecnologia, les empreses inverteixen en la seguretat de les seves dades i potser el fet que la web encara no sigui tan segura, crea un lleu rebuig a la transició d’algunes persones pel que fa a l’automatització dels sistemes. Continuant amb paraules de DE KERCKHOVE 41: “Internet i les TIC regeneraran l’economia global amb la transmissió d’informació i amplificant serveis. Coneixements i sabers es traslladen del llibre a la circulació permanent a Internet”.

39 Gordon MOORE anticipava el 1965 que la complexitat dels circuits integrats es duplicaria cada any amb una reducció de cost equiparable. Coneguda com la Llei de Moore , la predicció ha fet possible la proliferació de les TIC. Moore va actualitzar la seva predicció al 1975 per assenyalar que el número de transistors en un xip es duplica cada dos anys amb un cost exponencialment inferior. 40 DE KERCKHOVE , Derrick (2005) Confr. Oscar H. GANDY Jr. i Kenneth Neil FARRALL (2009) 41 DE KERCKHOVE , Derrick (2005, pàgines 1 a 8)


18

Per escatir aquest darrer punt, tenim l’anomenada Internet profunda (deepweb ), invisible, fosca (darknet ). També ens hi referim a partir d’un dels seus components, la xarxa TOR. Són sistemes de comunicacions pensats per protegir la identitat dels seus usuaris i funcionen com una capa superposada sobre l’Internet que coneixem. Usada fins ara per ciberactivistes i bloguers de països amb censura, militants de la privacitat, paranoïcs de la seguretat i persones amb assumptes per amagar-se de la Justícia, les revelacions de l’ex-analista en seguretat dels Estats Units d’Amèrica, Edward SNOWDEN, sobre l’existència d’una xarxa global de ciberespionatge 42 i el bloqueig a The Pirate Bay, principal magatzem de films, programes i jocs amb drets d’autor copyleft, han disparat la quantitat d’usuaris de la xarxa Tor. Websites com 4chan.org (fòrums culturals per publicar imatges i discutir que donà lloc al fenomen hacktivista Anonymous ) i reddit.com (el marcador social i agregador de notícies) també formen part d’aquest «darkcloud » (i els seus continguts viralitzats a Internet).

42 ECHELON és la major xarxa d’espionatge i anàlisi de comunicacions electròniques mundials de la història, està controlada per la NSA (Agència de Seguretat Nacional-USA) i té capacitat per capturar comunicacions per ràdio, satèl·lit, telèfon, internet, fax i correu electrònic. Inclou l’anàlisi automàtica i la classificació de les intercepcions. El software CARNIVORE (usat per l’FBI) analitza paraules–clau de les dades interceptades a Internet, sota ordre judicial i està relacionat o forma part d’ECHELON.

EL PROJECTE TOR – FONT: www.elperiodico.cat © 2013


19

4.5. ENTORN 2.0 Per entorn 2.0 o web 2.0 entenem tots aquells llocs web que faciliten compartir informació, la interoperatibilitat, el disseny centrat en l’usuari i la col·laboració a la World Wide Web. Un lloc 2.0 permet als usuaris interactuar i cooperar entre si com a creadors de contingut generat per usuaris en una comunitat virtual, a diferència de llocs web estàtics on els usuaris es limiten a l’observació passiva dels continguts que s’han creat per a ells. Exemples d’això són comunitats web, serveis web, aplicacions web, serveis de xarxa social, wikis, blogs, serveis per allotjar els vídeos, mashups i folcsonomies. És en aquesta evolució d’aplicacions estàtiques a dinàmiques on és imprescindible la col·laboració de l’usuari final. El terme web 2.0 està associat molt estretament amb Tim O’REILLY , motivat per la conferència sobre web 2.0 d’O’Reilly Media el 2004. Encara que el terme suggereix una nova versió de la World Wide Web, no es refereix a una actualització de les seves especificacions tècniques, sinó més aviat als canvis acumulatius en la forma en què desenvolupadors de programari i usuaris finals usen Internet. L’«evolució» del web inicial diferenciada de les tecnologies web anteriors ha estat qüestionada pel creador de World Wide Web, BERNERS-LEE , que va qualificar al terme com «tan sols un argot», precisament perquè tenia la intenció que el seu web incorporés aquests valors des de l’estadi inicial. En conclusió, l’entorn 2.0 ens permet realitzar treball col·laboratiu entre diversos usuaris. La major part de moviments socials del món i partits polítics de totes les tendències usen l’entorn 2.0 que ofereix Internet com a una nova forma privilegiada d’acció i d’organització. Per això, per tal de construir comunitats virtuals en base a xarxes de comunicació social a Internet, trobem tres punts essencials a tenir en compte: A) Moviments socials en xarxa en base a coalicions que es constitueixen entorn a valors, principis i projectes. Internet és l’estructura organitzativa i l’instrument de co-municació que permet immediatesa, flexibilitat, temporalitat, universalitat i transver-salitat de la mobilització, però mantenint un caràcter de coordinació i de cooperació grupal i una capacitat d’enfocament d’aquesta mobilització. Na Pippa NORRIS43 en destaca el potencial de les TIC per a generar electorat més informat i participatiu, facilitant la implicació política de nous moviments socials dins la societat civil i obrint el procés de govern als ciutadans. Aquest procés es pot sustentar en pàgines electròniques interactives per a partits i candidats, xarxes de connexió d’activistes ben mobilitzats pels drets humans, lluitant pel medi–ambient o contra la tirania dels mercats del capital en la globalització i també els serveis públics connectats en línia a disposició dels ciutadans, amb innovadors mecanismes de feedback . B) Transmissió instantània de certs valors, ideologies, creences, principis i idees que pot induir a que els moviments socials en xarxa siguin enquadrats en un marc molt ampli que permeti la coalició i l’agregació al seu entorn. C) Articulació de projectes alternatius globals i de vivències locals al món glocalitzat permetent posar en marxa iniciatives comunals i establint vincles de confiança i de respecte mutus, guanyant credibilitat a l’endegar temes de positiu interès. 43 Pippa NORRIS (2003) alerta contra els perills de la «fractura educativa digital» i la contraproduent infoxicació política a la xarxa descrita per Alfons CORNELLA (2000). Un dels perills assenyalats pels autors a l’Era Internet és l’obsolescència programada , pel qual les companyies planifiquen els seus productes TIC durant la fase de disseny per a què aquests siguin inservibles en un període de temps calculat amb antel·lació pel fabricant o per l’empresa de serveis i s’obliga a la seva renovació.


20

En aquests moments i pel que fa referència a l’anterior punt, l’evolució d’entorn 2.0 tendeix cap a la gestió de dues fites cabdals, segons BERNERS-LEE 44: A) Esdevenir el principal mitjà de comunicació entre els homes. Aquest postulat no té marxa enrere i anirà a més. Quan desaparegui la generació dels nostres pares, no hi haura «gap» digital gairebé arreu del món. Gairebé tothom estarà connectat a Internet i, el més important, tindrà els coneixements i l’educació adient per a poder usar-la de forma raonablement profitosa. B) La plena cooperació entre ordinadors o gestió computer to computer (C2C)45. Aquesta singularitat és l’evolució natural de l’entorn 2.0 i constitueix un estadi on la intel·ligència artificial es fusiona amb Internet. Les màquines ara passen a poder analitzar totes les dades que circulen a la xarxa: continguts, enllaços i transaccions entre persones i ordinadors. La xarxa semàntica o web 3.0, busca la informació a diverses bases de dades, tant en catàlegs en línia com en els llocs meteorològics o borsaris i permetrà que tota aquesta informació sigui tractada per computadores. La xarxa semàntica respòn també a les aspiracions dels que volen comptar amb un programa de recerca que doni sòlids resultats. Els actuals lliuren milers de pàgines en resposta a una sola pregunta. Ara bé, és possible estudiar el contingut de totes aquestes pàgines. Amb la xarxa semàntica, el robot cercador et dirà: “Vet aquí un objecte que respon al criteri desitjat, cosa que puc garantir matemàticament”. En resum, els algoritmes i robots d’investigació es tornaran cada vegada més fiables i més eficaços. La xarxa serà un univers en el qual la fantasia de l’ésser humà i la lògica de la màquina podran coexistir per formar una combinació ideal i poderosa46.

LA BASE DE L’ENTORN 2.0 O WEB 2.0 – FONT: www.google.cat © 2014

44 BERNERS-LEE , Tim i FISCHETTI, Mark (2000, pàgines 69 i següents) 45 Recordem premonicions sobre Xarxa SKYNET que controlava el planeta a The Terminator (2004). 46 Confrontar amb els postulats de TEILHARD de CHARDIN , Pierre (1967, pàgines 12 i següents) en els quals formula la teoria d’una Noosfera integrada en un món glocalitzat. Aparentment, seguint la seva filosofia, tindrem una humanitat total en un univers múltiple local.


21

4.6. LES XARXES SOCIALS

Hom considera que una xarxa social és una estructura social complexa composta per individus (o organitzacions) anomenats «nodes» que estan «lligats» (connectats) per un o més tipus d’interdependència com els coneixements, intercanvis financers, parentesc, amistat, aficions, ideologies, creences, prestigi, interessos comuns o bé relacions sexuals. L’anàlisi de xarxes socials entén les relacions socials en termes de teoria de xarxes, amb els seus propis nodes i lligams (que també es denominen enllaços o bé connexions). Els nodes són els actors–individus dintre les xarxes i els lligams són les relacions entre actors. Les estructures resultants, basades en grafs, són sovint molt complexes ja que poden existir molts tipus de lligams entre nodes. La recerca en diversos camps acadèmics demostra que les xarxes socials operen en molts nivells, des de les famílies fins a l’esfera de les nacions i juguen un paper crític en la manera com es resolen els problemes, com es porten les organitzacions i el grau d’èxit que aconsegueixen els seus individus per assolir els seus objectius. Des del camp de l’antropologia social, es considera que les converses nocturnes al voltant de les fogueres van ajudar les societats humanes primitives a formar xarxes socials complexes. De dia se centraven en qüestions productives (com a qualsevol oficina) i de nit feien anar la imaginació predominant diàlegs plens de simbolisme, tot i que eren societats que el 99% del seu temps el dedicaven a caçar (homes) i a recol·lectar (dones). Hi ha alguna cosa màgica en una foguera en la foscor de la nit que uneix les persones, aconseguint grans moments íntims i plens de pensaments espirituals, que les ajuda a distreure’s i a compartir les emocions i informació social. Aquest fet ens va ajudar a desenvolupar capacitats cognitives i a formar comunitats d’individus que no estan en un mateix lloc físic, però si al nostre pensament. Les TIC ens poden treure temps per mantenir relacions socials «analògiques» i explicar històries, fent que el dia mori sense aturar-nos a reflexionar i a socialitzar-nos bé. El sociòleg David Émile DURKHEIM47 enuncià l’embrionària idea de xarxes socials en les seves investigacions sobre grups socials. En la seva forma més simple, una xarxa social és un mapa de lligams especificats, com ara l’amistat, entre els nodes que s’estudien. Els nodes als quals un individu hi està connectat són els contactes socials d’aquest individu. Els moviments socials, com embrions de xarxes socials, es troben en un punt intermig entre l’orientació cap al poder i el fet cultural. L’augment imparable del procés de captació de noves generacions de cibernautes a l’ús de les TIC fa que s’acabi per sempre amb el perill inherent de desinformació consensuada pels mitjans de comunicació de masses com ja apuntava en Noam CHOMSKY48, que donaria pas a una major transparència democràtica, sense tenir possibilitat d’enganys o manipulacions interessades, ja que les xarxes socials tenen el privilegi de contrastar lliurement qualsevol informació. Internet també pot ser usat per a mesurar el capital social, que és el valor que un individu rep de la xarxa social. Aquests conceptes estan sovint explicats en un diagrama de xarxa social, on els nodes són punts i els lligams són línies. Internet és, doncs, un camp del tot ideal per a explotar aquesta idea. 47 DURKHEIM, David Émile (1974, pàgines 22 i següents) 48 CHOMSKY, Noam i HERMAN, Edward S. (2000). Confrontar amb Elías CANETTI (1981)


22

Des del punt de vista digital, podem establir-hi dos subgrups de xarxes socials: HORITZONTALS: Dirigides a tot tipus d’usuaris i sense una temàtica definida ni un objectiu concret. Les més conegudes són: Twitter, Facebook, Orkut i Identi.ca. VERTICALS: Es basen en un tema i aspiren a reunir gran nombre d’usuaris entorn un tema o objectiu concret. Dins d’aquest subgrup, poden ser de tipus professional (LinkedIn, Viadeo), d’oci (Pinterest, Last.fm i Moterus) o mixtes (Instagram, Flickr). Per analitzar les xarxes socials a Internet tenim en compte els següents elements: A. INTERCONNECTIVITAT: La quantitat de nodes connectats a cadascun d’ells. B. CENTRALITAT: Mesura si la xarxa s’estructura al voltant d’un o més centres. C. OBERTURA: La possibilitat d’incorporar elements externs. D. EXPANSIBILITAT: La distància on s’arriba en les connexions. Els darrers estudis empírics, com els de RAINIE i WELLMAN 49, demostren que el fet d’utilitzar Internet no canvia la forma de ser de les persones, sinó que solament modifica la forma d’interactuar entre elles. Qui té amics a la vida real, en té a la vida virtual. A qui li va bé professionalment a la vida real li va millor a la vida virtual. A qui li va malament a la vida real li continua anant malament a la vida virtual. Això vol dir que Internet és una eina que desenvolupa però no canvia comportaments, sinó que són comportaments humans els que s’apropien d’Internet, s’amplifiquen i es potencien a partir d’allò que són realment. Internet no canvia el comportament humà, és el comportament humà el que pot modificar Internet.

L’estudi de comunitats virtuals com les xarxes socials demostren que no es limiten a la zona dels individus. Aquests sociòlegs van analitzar les formes en què la gent utilitza aquests vincles per obtenir-ne recursos, associant-se50 i les implicacions de les xarxes d’organització social a gran escala. La seva investigació en aquest camp se centra en l’anàlisi multinivell de suport i reciprocitat en xarxes comunitàries de tipus personal a l’era d’un «individualisme en xarxa ». El fenomen, denominat ara revolució social en xarxa , s’estructura en tres impactes: 1) Ha donat oportunitats i empès als individus a construir llaços grupals més enllà del seu petit món quotidià familiar, de veïnatge o amical. 2) Ha donat poder als individus per a crear i manipular informació i com a gestors de la comunicació. Les persones s’han convertit en editores, creadores i difusores, generant continguts originals personalitzats. 3) La revolució dels smartphones ha permès als subjectes estar accessibles al seu entorn sòcio-laboral en qualsevol lloc i hora, possibilitant la interacció contínua de tots plegats a través d’una presència virtual total. Això fa que la separació física de la gent pel temps i l’espai ja no sigui considerada tant important. Els nous «veïns digitals» són aquells amb els quals hi estem connectats socialment en xarxa.

49 RAINIE Lee & WELLMAN , Barry (2012, pàgines 11 i següents) 50 Internet i les xarxes socials estan íntimament lligats, com deia Manuel CASTELLS , a tot tipus de moviments contraculturals i alternatius. Clar exemple d’això és l’èxit del moviment dels indignats , convocat per diversos col·lectius, el 15 de maig del 2011 o #15M, ja que gràcies a l’ús massiu de les TIC van poder coordinar-se i cooperar uns amb altres, amb protestes pacífiques basades en la insubmissió i la desobediència civil i promovent la democràcia participativa, d’arrel assembleària.


23

TEORIA DE L’INDIVIDUALISME EN XARXA – F ONT: www.google.cat © 2014

L’individualisme en xarxa aporta, com a corol·lari, que Internet és molt eficaç per a establir llaços dèbils, no és apta per a crear llaços forts i que és excel·lent per a mantenir i reforçar els llaços afectius preexistents a partir de la relació física. Tot i això, els estudis empírics mostren que la sociabilitat de barri en base comunitària física tradicional està en declivi. Hi ha una privatització de la sociabilitat, que és la de les persones que construeixen llaços electius, que no treballen o viuen al mateix lloc, sinó persones que es busquen a partir de gustos, idees, valors, aficions, hob-bies i d’interessos socioculturals particulars en comú. Els individus tenen un cercle reduït de persones amb les quals s’hi relacionen de forma regular establint llaços forts (família, amics íntims) i un grup molt més gran de coneguts amb els quals s’hi estableixen llaços dèbils (persones amb les quals no tenen molta relació o només virtual). Les xarxes socials virtuals difereixen de les presencials en la quantitat de llaços dèbils. Segons diu RHEINGOLD51: “Les xarxes socials virtuals responen a un procés de socialització basat en una multiplicitat de llaços dèbils que es formen des de la lliure associació entorn a interessos i/o afinitats específiques”. Ara els grups s’han transformat en individus «enxarxats» dins i fora Internet. Com diu l’axioma de Barry WELLMAN : “Quan més, més!” És a dir, quan més relació interpersonal física té una persona, més usa Internet i això provoca el reforç de la xarxa física que hom té. Una virtud que té Internet és que pot ajudar a compensar els casos en els quals els individus no tenen una vida social completa.

51 Segons Howard RHEINGOLD (1999 i 2004) un fenomen a tenir en compte pels professionals de l’e-comunicació política és la mobilització espontània (flashmob ), que és una acció espontània organitzada en la qual un gran grup de persones es reuneix de sobte en un lloc públic, realitza quelcom una mica inusual i es dispersa ràpidament. Es convoca a través de mitjans telemàtics (smartphones i Internet) i en la majoria de casos no té més objectiu que l’entreneniment, encara que també n’hi ha amb objectius polítics, reivindicatius, solidaris o publicitaris. Una de les pecualiaritats d’aquestes «tribus temporals» és que no necessiten comptar amb els mass media per comunicar-se, coordinar-se i actuar de manera conjunta, ja que la seva relació funciona a través de les xarxes socials. Els individus utilitzen les TIC per difondre missatges a les xarxes socials d'amics i coneguts, els quals fan el mateix fins a construir una gran cadena de comunicació, que és capaç de mobilitzar milers de persones. N’hi ha prou que algú convoqui a una manifestació o concentració a través d'un missatge, canalitzat per algun suport digital, perquè comenci l’efecte «bola de neu». Snowball effect (efecte bola de neu ) és un terme figuratiu per a un procés 2.0 que s’inicia des d'un estat inicial de poca importància i es retroalimenta a si mateix, mostrant efectes cada vegada més grans, potencialment perillosos (cercle viciós o «espiral de declivi», per exemple, els falsos rumors escampats en xarxes socials i a Internet) o beneficiosos (cercle virtuós , com el suport virtual, induït o no, a alguna persona, organització o institució que està essent vexada, censurada o sota escarni).


24

TEORIA DELS 6 GRAUS D E SEPARACIÓ – FONT: www.google.cat © 2014

Internet és la pròpia societat, expressa processos socials, interessos socials, valors socials i institucions socials. La seva especificitat radica en que constitueix la base material i tecnològica de la societat xarxa, és la infraestructura tecnològica i el medi organitzatiu que permet el desenvolupament d’una sèrie de noves formes de relació social mitjançant xarxes d’informació que no tenen el seu origen a Internet, que són producte d’una sèrie de canvis atàvics però que no podrien desenvolupar-se’n bé sense aquest. Internet processa la virtualitat i la transforma en la nostra realitat. En una societat postmoderna tant «líquida» com l’occidental, segons cèlebre expressió de BAUMAN 52, els vells referents socials i comunicatius, com la utopia, han passat per l’implacable sedàs del judici històric. L’autor pensa que el moviment de progrés (sense incloure el «tòtem» TIC) “... fou molt més un esforç per escapar-se d’utopies fracassades que no pas un esforç per encalçar utopies encara no experimentades”. Cal saber que el caràcter fragmentari, transversal i fluctuant del nostre món també afecta a Internet, a la cultura i les TIC. Durant l’època analògica, tot estava pautat i sabíem a què atenir-nos. Ara el món es troba en una paradoxa degut al canvi 2.0 i a l’evolució permanent de l’aprenentatge de coneixements amb esquemes mentals del segle XX. Aquest fet resulta molt engrescador i estimulant per alguns però és força angoixant per a d’altres. Si apliquem les TIC seguint ECO53, el que per alguns resulta «apocalíptic» (pessimista), per a d’altres és «integrat» (propositiu i adient). És remarcable l’«Experiment del món petit »54 que va fer el 1967 el psicòleg nord-americà MILGRAM demostrant empíricament l’ancestral «Teoria dels 6 Graus de Separació ». Aquesta tesi es basa en què un individu està connectat amb qualsevol altra persona del planeta a través d’una cadena de coneguts que no té més de cinc intermediaris (connectant dues persones amb només sis enllaços). El concepte diu que el nombre de coneguts creix exponencialment amb cada enllaç de la cadena. Moltes comunitats virtuals en xarxes complexes com Facebook o MySpace usen la teoria del món petit d’igual manera, tot i que no l’anomenin així específicament.

52 BAUMAN , Zygmunt (2007, 22 i ss.). Confr. l’smart mob de Howard RHEINGOLD (1999 i 2004) 53 Segons Umberto ECO (1965 i 1988) la cultura popular de masses s’ha anat multiplicant a través d’una iconologia totalment homogeneïtzadora, com la figura de Superman. Davant d’aquest fet, els intel·lectuals es divideixen i responen des de dues postures dicotòmiques. D’una banda, es consolida un corrent pessimista i reaccionari (els apocalíptics ), que s’oposa al procés anteriorment comentat i el considera com una dissolució, una disgregació de la cultura. D’altra banda, existeix un pensament que prefereix optar per una via de conciliació (els integrats ), que defensen que la cultura s’ha de flexibilitzar, s’ha d’obrir, si es vol adaptar als paradigmes de modernitat, assimilant Internet i cultura. 54 MILGRAM , Stanley (1992). Confrontar amb la teoria original proposada el 1929 per l’escriptor hongarès Frigyes KARINTHY en una història curta denominada Chains .


25

5. INTERNET I POLÍTICA

5.1. RESUM HISTÒRIC Amb la invenció dels ordinadors i les TIC, la Humanitat per primera vegada va estar en condicions de fabricar un portador d’informació interactiu. Fins aleshores, l’ésser humà era l’únic portador d’informació interactiu, perquè aquest era capaç d’aplicar la informació emmagatzemada per contestar preguntes i resoldre problemes. Amb el suport de la més moderna tecnologia, avui en dia es poden produir industrialment màquines que també disposaran de semblant capacitat interactiva. Justament per això, la informàtica i la tecnologia de les comunicacions constitueixen pilars bàsics de la societat de la informació i del coneixement. Històricament, des d’un bon plantejament teo-filosòfic, el lògic i matemàtic alemany Gottfried Whilhelm LEIBNIZ55, patró de la cibernètica, exposà (1703) l’existència de dos grans absoluts: Déu (que ho conté tot = 1) i el res = 0. Sobre aquest fonament va treballar en la construcció d’un llenguatge binari, que avui ha arribat a la seva màxima expressió en l’àmbit del llenguatge computacional, originant el concepte de bit (contracció de binary digit) o unitat mínima d’informació que només pot contenir dos valors (0/1) i desenvolupat, anys més tard, per George BOOLE (1847), Alan TURING (1936) i Norbert WIENER (1948). La idea de convertir el càlcul en ciència útil per al poder la trobem al segle XVI amb l’obra The New Atlantis de Sir Francis BACON on proposa un llenguatge binari per a ser usat en missatges diplomàtics xifrats (criptografia) desenvolupant l’imperatiu de la seguretat nacional (securitas publica) tan extès avui en dia (CIA, NSA, Mossad, FSB [ex–KGB], CNI, MI6). René DESCARTES al segle XVII també esmenta la idea de nova llengua concebuda per mitjà d’un sistema decimal. Això ho planteja quan el llatí cau en decadència el 1648 amb els tractats de Westfàlia. Un altre personatge coetani d’aquest filòsof, en John WILKINS , va construir una llengua analítica que adaptà d’un enciclopedista xinès desconegut. Cal que observem que per cada avanç del coneixement, ve l’afany de l’anomenada ciència útil. És així que el càlcul de probabilitats del filòsof-matemàtic Blaise PASCAL es transforma en nova forma d’objectivació de la societat humana, orientada sobretot per controlar la incertesa inherent i aconseguint que estadística, aritmètica i anatomia política viatgessin en el mateix tren del poder. També tenim en aquest segle XVII, en Sébastien Le Prestre De VAUBAN , enginyer de fortificacions durant el regnat de LLUÍS XIV , que efectua l’aplicació sistemàtica de la ciència a la guerra i emprèn la revisió dels estudis del territori i de la seva organització. Els seus projectes de fortificacions van acompanyats sempre d’una monografia estadística que descriu amb profusió la població i les seves condicions de vida, les activitats i els recursos de la ciutat fortificada i el país circumdant. Un altre dels elements interessants en els instruments de la informació que li donaven la sistematització dels fets en el terreny de la guerra, és el plànol-relleu que dibuixa per a cada plaça fortificada, un embrionari esbós de la guerra simulada que avui en dia s’implementa mitjançant sofisticats jocs militars computeritzats. En la seva obra mestra sobre «Conquesta i Defensa de les Places Fortes » ja fa referència al seu sistema de ramals i, tot i que encara no empra la paraula «xarxa», hi introdueix una molt interessant perspectiva reticular dins la visió estratègica del territori. 55 MATTELART , Armand. (2002, pàgines 16 i següents)


26

Aquest afany per la identificació de dades i la seva sistematització és una constant dels sistemes intel·ligents. Així arribem a finals segle XVII, on la norma és el gran interès. La normalització del sistema mètric, la instauració del sistema estadístic, les normes gramaticals, les normes industrials i higièniques que suposen una nova organització del treball. A inicis del segle XVIII hi van dedicar especial atenció els enciclopedistes il·lustrats com Denis DIDEROT, que s’apodera de la metàfora per idear la màquina autònoma de mesurar el temps (Machina machinarum) i definir els conceptes d’organització, de funció i de complicació–complexitat. A finals del segle XIX, Friedrich RATZEL va escriure a la seva obra magna «Politische Geographie» el que podríem anomenar geopolítica de la informació i plantejava la comunicació a escala mundial a través dels cables submarins, per conquerir o defensar territoris i per a la ulterior fase administrativa en temps de pau. Els discursos del poder sempre han tingut en totes les èpoques als apologètics de les tecnologies, en aquest cas de la informació i de la comunicació, que assenyalen les virtuts democràtiques de les TIC en una mena de nova era de la Humanitat que conduirà a que els sabers siguin compartits per tothom. Però l’Estat-Nació sempre limita l’ús de les TIC per motius de seguretat interior i defensa del territori nacional, com quan es va inventar el telègraf o el cable transoceànic. Actualment, després dels cables submarins i gràcies a la innovació tecnològica de les TIC, hem passat a una comunicació planetària, a satèl·lits, vols tripulats, a una carrera geoestratègica, on es desenvolupen tres dominis sensibles: la funció militar, la funció de telecomu-nicacions i la funció d’observació del planeta Terra. Tots tres amb uns objectius de control tant polítics com econòmics. Hom considera que el món s’està encongint, ja que Internet, obrant com un sistema nerviós central, ens proporciona nous «ulls» i noves «oïdes» per arribar fàcilment a llocs molt distants fent ús de la mera «virtualitat», terme emprat per connotar la simulació i visualització de tot tipus de processos, en els quals l’usuari pot participar i percebre sensorialment els resultats. Pels qui creuen que els antics conceptes polítics d’«Estat nacional» i de «cultura nacional» desapareixeran per l’efecte que els llaços virtuals induïts per la societat de la informació i el coneixement està estenent arreu del planeta, en especial per la mundialització que suposadament imposa l’anglès com a idioma del nou món 2.0, Umberto ECO ha dit que probablement el model que s’imposarà en la nova societat serà el de l’apòstol Sant PAU, que va néixer a Tars (ciutat de l’antiga Cilícia, avui Turquia), dins una família de religió jueva que usava el grec i que llegia la Torà en Hebreu i va predicar a Jerusalem en arameu, tenia ciutadania romana i parlava llatí. En aquest context, per parlar bé de política cal analitzar la concepció ortodoxa de l’Estat-Nació, originari de l’Imperi Romà, que és el tipus d’organització social que va produir la creació, al llarg de segles, de la societat industrial, en la qual la dimensió política, econòmica i cultural s’articulen per donar lloc a unes noves categories ben conceptuals com: «sobirania», «memòria nacional», «identitat nacional», «memòria històrica» o «mercat nacional». Més enllà d’anquilosats aspectes polítics, territorials o d’organització administrativa, el concepte modern d’Estat-Nació56 involucra dues dimensions remarcables: l’econòmica (el mercat) i la cultural. La seva importància radica, com ja s’havia esbossat, en la funció cohesiva i articuladora que exerceixen sobre el «tot» que conforma aquest concepte. 56 Confrontar amb l’adhesió al contracte social amb l’Estat-Nació de Thomas HOBBES (2008)


27

En qualsevol model els canvis que operin en els factors de cohesió i articulació, no només canvien la interacció de les variables, sinó que modifiquen el mateix patró, el reestructuren i redefineixen. És per això que interessa indagar en quina mesura l’entorn TIC ens defineix nous reptes pel concepte Estat-Nació. Tanmateix, establir la seva destinació dins el procés de globalització en el món actual no és tasca fàcil i suposa elevat grau d’especulació. Tot i això, hom encara accepta que l’Estat-Nació continua formant la unitat política elemental, on s’hi expressen bé govern, sindicats, partits, moviments socials, empreses, ateneus, etc. Ara bé, la gran preocupació del món digital se centra en reconèixer si el paradigma tecnològic actual i una de les seves expressions més notables, «la societat de la informació i del coneixement», desarrela l’individu de la tradicional concepció d’Estat-Nació i el porta cap a una dimensió més àmplia, en la qual es redefineix el seu aspecte cultural; el que faria variar el concepte ortodox d’Estat-Nació i, per descomptat, les seves funcions.

Aquí és on la formulació de polítiques públiques exigeix no només considerar la dinàmica del model, sinó replantejar els fonaments filosòfics que legitimen la pròpia concepció de l’Estat-Nació. Per exemple, si en el concepte tradicional, es poden convalidar les polítiques públiques «interès comú» de la nació, ara és convenient preguntar-se si l’«interès comú nacional» s’insereix plenament i sense conflictes en l’«interès comú» particular de la gent. Per això, les xarxes socials són ideals per organitzar-se al voltant dels projectes tipus NIMBY, acrònim anglès de «Not in my back yard » («No al meu pati del darrere»). Descriu la reacció de ciutadans que s’organitzen per enfrontar-se bé als canvis legislatius i a projectes d’instal·lació d’in-fraestructures considerades perilloses, desagradables o temporalment innecessà-ries pel seu entorn immediat, ja sigui a causa de contrarietats personals, per perill real o per convicció ideològica. És força usat pels grups antisistema, plataformes ciutadanes, entitats cíviques o moviments socials alternatius en contra d’interessos econòmics privatius d’elits extractives, com afirmen ACEMOGLU i ROBINSON57. 57 Daron ACEMOGLU i James Arthur ROBINSON (2012) avisen que el sistema «castís» de Madrid s’organitza intencionadament per nacionalitzar els deutes d’empreses subsidiàries del BOE i per privatitzar els actius sanejats amb el bàlsam dels diners públics. Els moviments socials sorgiren arrel de la Revolució Francesa i del focus de coneixement dels autors enciclopedistes de la Il·lustració.

IMPERI ROMÀ: FONAMENTS DE L’ESTAT –NACIÓ – FONT: www.google.cat © 2014


28

També en aquest context es legitima la preocupació que assisteix a la comunitat de nacions sobre l’impacte que pugui tenir la globalització sobre la cultura. No podem oblidar, a més, que la definició i el desenvolupament de les polítiques públiques en l’Estat-Nació s’expressen en l’esfera del més particular monopoli exercit per aquest: ser definidor del sentit de la vida social, econòmica i política dels pobles. D’aquesta manera, la pregunta obligada és: En quina mesura soscava el monopoli de la informació el procés de globalització que ha comportat Internet?. La resposta ens indicarà si el tarannà formulatiu de polítiques públiques posseeix els mateixos fonaments i justificacions i, el més important, si encara la instància de l’Estat-Nació, en la seva concepció tradicional, és la més apropiada per a la seva execució. Segons el filòsof Ferran SÀEZ58, fent referència a la concepció d’Estat-Nació de les polis hel·lèniques: “Les dues regles d’or de la democràcia de la Grècia clàssica són les nocions d’isonomia i d’isegoria , reformulades als segles XVIII i XIX (pels nous postulats de la Il·lustració). El terme isonomia gira al voltant del fet que els drets, les normes de convivència i les regles del joc, han de ser iguals per a tothom. Però resulta que aquestes normes col·lectives no es poden defensar o qüestionar sinó només mitjançant protocols consensuats que equiparin i equalitzin totes les veus. El concepte d’isegoria fa referència a la imperiosa necessitat que tot tipus d’opinió tingui oportunitat de ser escoltada. Ambdues nocions no són categories abstractes de la pròpia filosofia política sinó que resumeixen una determinada forma col·lectiva d’entendre les relacions –incloses les conflictives– entre els ciutadans”. D’aquesta manera tenim que la idíl·lica conversa col·lectiva que sorgeix a la nostra àgora digital d’Internet pot ser que no tingui la força suficient per a poder canviar la isonomia d’un model concret de gestió pública, ja que sempre hi mancarà algú per opinar, doncs no tothom té accés a les TIC (per la fractura digital i del coneixement) o bé no hi vol participar i hi faltarà una equitativa isegoria. Per aquest il·lustratiu motiu, implementar instruments que impulsin una democràcia participativa real només amb l’imprescindible suport de les TIC no anul·la efectes a les votacions periòdiques. Caldria fer l’autèntica revolució social al «món real» i no només a la «Matrix » que pot arribar a convertir-se Internet. Internet és el motor!

ISEGORIA 2.0 CONTRA LA CRISI: OCCUPY WALL STREET – FONT: www.google.cat © 2014

58 SÀEZ, Ferran. (2014, pàgines 169 i 170)


29

5.2. INTERNET, POLÍTICA I SEMIÒTICA Arribats a aquest punt, cal fer un incís en el fet que la política, com qualsevol altra activitat quotidiana que impliqui l’ús de l’intel·lecte de l’ésser humà, es basa en el llenguatge, especialment en el seu ús persuasiu per aconseguir la finalitat del fet polític de ser escollit per executar un determinat programa ideològic. Internet vigila! Com esmenta Andrea RÖMMELE59, el paradigma digital ha superat velles tàctiques polítiques com la del «partit catch-all ». Les TIC ens permeten contrastar i ja no és vàlid el discurs centrista d’ampli espectre per impactar classes mitjanes i guanyar-se els «indecisos» (el grup d’electors que poden decidir una contesa electoral). Les TIC també han dinamitat l’estructura del partit–càrtel que utilitza força recursos de l’Estat-Nació per mantenir-hi la seva posició dins del sistema polític. Es caracteritza per la interpenetració entre partit i Estat-Nació, amb un model de cooperació i de col·lusió i no competència partidista. El seu objectiu, així, es torna autoreferencial, professional i tecnocràtic. A la fí, tenim partits ALFA , referents i amb prou massa crítica electoral per a què en puguin subsistir altres de menors (cas de CDC>UDC). Històricament, la política sempre s’ha relacionat amb diferents formes de persuasió eficaç a través de la pràctica del discurs, la necessitat de convèncer des de l’àmbit comunicatiu amb una dramatúrgia del relat plenament captivadora60. Aquest antic art del convenciment i la persuasió es basa en preceptes ancestrals de la retòrica i l’oratòria seguint els «sagrats» principis de coherència i consistència defensats pel professor Sebastià SERRANO. Per tant, no només cal elaborar eficaçment el propi punt de vista, sinó que és necessari l’ús pragmàtic i estratègic de la teoria retòrica

(en la redacció de textos) i una expressió posterior adient de la seva pràctica oratòria (en la transmissió d’idees–concepte clau). Això inclou la «traducció» o assimilació de missatges i d’un relat polític que mai no és innocu sinó que té una finalitat partidista ben concreta, l’emulació d’uns models que estan preestablerts i definits des de l’àmbit ideològic i el tractament d’una matèria mitjançant l’ús òptim de tota una sèrie de recursos o categories modificatives aplicats a temes prefixats.

EL DISCURS POLÍTIC SEGONS MAFALDA BY QUINO – FONT: www.google.cat © 2014

59 RÖMMELE, Andrea (2003, 12). Expressió pròpia de la teoria política similar a «calaix de sastre » que fa referència als partits que, independentment de la seva ideologia, usen arguments «neutres» o d’ampli ventall ideològic per aconseguir una posició de centre i captar vots dels electors indecisos. Hom també ho aplica a aquells partits que reben electors pel seu clar posicionament ideològic sobre algun tema essencial per la ciutadania en un moment concret davant d’aquells immobilistes. També són els que reben vots per castigar altres formacions polítiques. (BENTIVEGNA : 2006, 332) 60 Un dels mètodes més eficaços de persuasió i influència sobre el comportament en l’organització de discursos, basat en la retòrica i l’oratòria, és la tècnica de Seqüència Motivadora de MONROE per inspirar i mobilitzar el públic a prendre l’acció (MONROE et alt., 2006). Consisteix en 5 passos: ATENCIÓ, NECESSITAT, SATISFACCIÓ, VISUALITZACIÓ i ACCIÓ (usat per OBAMA el 2008).


30

Les eines per assolir l’efectivitat en la transmissió del missatge polític als ciutadans-electors provenen bàsicament de dues fonts principals: la tradició clàssica d’arrel mediterrània grecoromana (ARISTÒTIL61, QUINTILIÀ62) i l’escolàstica de monastirs europeus (Sant TOMÀS d’AQUINO i Sant AGUSTÍ). Aquestes tècniques reben el nom de progymnasmata o praexercitamenta , depenent si s’opta per una visió–acció platònic–agustiniana o aristotèlic–tomista, respectivament. Hi destaquen certes tècniques com són la menció positiva i el retret , que conformen una doble pirueta professional pròpia dels més afamats spin doctors al servei del poder. La menció positiva és especialment rellevant perquè va possibilitar juxtaposar el paganisme i el cristianisme a l’època escolàstica. Una variant d’aquest exercici retòric polític la trobem en la «versificació» d’un text en prosa. En la competició electoral per assolir el poder mereix especial atenció, la voluntat més o menys aparent d’alterar l’espai electoral amb finalitats partidistes. A això se l’anomena fer un Gerrymandering i és una manera controvertida de redistribuir les circumscripcions electorals d'un territori per a obtenir avantatges electorals, especialment en territoris on s’usa el sistema electoral majoritari. El gerrymandering pot servir també per discriminar positivament a un cert grup ètnic, lingüístic, religiós o social. L’esborrany de llei electoral catalana del parlament de Catalunya preveu que no es pugui produir mai aquest fenomen a instància de part. És bo recordar l’aforisme de Lord ACTON (1887) aplicat al tema: “El poder tendeix a corrompre i el poder absolut cor romp absolutament ”.

POLÍTICA DEL BARRIL DE PORC – F ONT: www.google.cat © 2014

Un altre dels perills d’abús del poder polític pel qual és eficaç Internet és el «Barril de porc » («Barril pork politics »), apropiació d’una part de les despeses de l’erari públic del govern per a projectes localitzats que beneficiïn un territori o un grup social o econòmic en concret i que no siguin d’interès general. En les campanyes electorals, el terme s’usa despectivament per atacar als oponents. Generalment, es refereix a les despeses que beneficien electors d’un polític a canvi del seu suport electoral, ja sigui en forma de contribucions de campanya, donacions i/o els vots. El terme pot relacionar-se clarament amb populisme o lerrouxisme. També el podem circumscriure a l’àmbit d’actuació de lobbies i grups d’interès i/o de pressió 63.

61 Confrontar amb ARISTÒTIL (1994), Michel FOUCAULT (1982) i Christian SALMON (2008). Sant AGUSTÍ creia que: “En les coses necessàries, unitat; en les dubtoses, llibertat; i en totes, caritat”. 62 Confrontar amb Marco Fabio QUINTILIÀ (1887) i amb Michel FOUCAULT (1982) 63 XIFRA, Jordi (1998, pàgines 30 i següents)


31

Si tornem a les arrels llatines podríem dir que tot discurs es basa en els conceptes grecs de l’Eros i el Thànatos . D’una banda tenim l’Eros, la capacitat de seduir en la lluita fratricida que és l’escena política, on els actors–líders polítics lluiten tots per un determinat número finit limitat de N electors. D’altra banda tenim el Thànatos, la competència per a aniquilar dialècticament els adversaris polítics, per a «matar-los» o «ferir-los» (metafòricament parlant), al parlament, als mass media o en qualsevol lloc on es desenvolupi la batalla diària per l’electorat.

Un exponent de tot el mencionat anteriorment el trobem en els discursos recurrents de la primera campanya electoral a la presidència dels Estats Units d’Amèrica (2008) de Barack OBAMA , on usava amb profusió, l’anàfora (lletania proto-religiosa, mantra o leitmotiv) “Yes, We Can!”64 que repetia en forma de sentència positiva després de cada afirmació–promesa inclosa al programa electoral (BASSAT )65. Un altre model d’aquests eslògans–mantra el trobem en la paronomàsia “I Like Ike !” usada durant l’espontània campanya popular «Projecte de Moviment Eisenhower » que portà al general Dwight David «Ike» EISENHOWER a postular-se i guanyar la presidència dels Estats Units d’Amèrica el 1952 sense ser polític autènticament «de carrera».

64

Confr. amb Rahaf HARFOUSH (2010), responsable de comunicació social d’Obama i Umberto ECO (1988, 270) on s’estableix la superació del model estructuralista i semiòtic de codi oral per un de caràcter interpretatiu. El transmissor estableix la «química» emocional especial amb el receptor. La cadència de repetició del missatge, el llenguatge no verbal, els silencis, tot està pautat per impactar el subconscient gravant discurs polític a la «short list 5» mental de marques del ciutadà i quedar-s’hi. 65 BASSAT , Lluís. (1999, 16) Confr. amb les idees del conte modern de Bruno BETTELHEIM (2006)

OBAMA’08: EL MANTRA O LEITMOTIV ELECTORAL – F ONT: www.google.cat © 2014

IKE’52: LEITMOTIV ELECTORAL EMBRIONARI – FONT: www.google.cat © 2014


32

SHELLACKING 66 DE KENNEDY vs NIXON (1960) – FONT: www.google.cat © 2014

En la mateixa línia, un molt brillant John Fitzgerald KENNEDY aconseguí davant un acovardit Richard Milhous NIXON el primer Shellacking o batussa èpica política de la història dels debats televisats del segle XX. Poder fer realitat aquest repte és tot un somni per a qualsevol spin doctor, director de comunicació, responsable de premsa o cap de gabinet ja que el seu èxit o el seu fracàs es deuen principalment a quatre factors: un bon argumentari de construcció del relat i dels missatges clau a difondre (a favor del candidat i contra l’adversari), un dur entrenament davant dels mass media (la pràctica amb un «entrenador»), les condicions innates de la pròpia personalitat de cada candidat (la intel·ligència emocional, la preparació intel·lectual, els coneixements acadèmics i l’experiència professional) i... la sort! Sempre nobles!

IMATGE ICONOGRÀFICA DE LÍDER EN SITUACIÓ PREBÈL·LIC A – FONT: www.ara.cat © 2014

Un altre exemple d’això són les manifestacions axials d’imatge clàssica en situació prebèl·lica per impactar subliminalment les ments de l’audiència, des d’un punt de vista de semiologia de la comunicació política: primer pla, contrapicat, mirada altiva, segell presidencial dels Estats Units d’Amèrica (com a símbol suprem de les forces armades) i gran bandera nord-americana cobrint el total de la fotografia, tot en color. 66 A les fotografies hi apareixen clarament una victòria i una derrota, seguint els postulats sobre la comunicació no verbal de Flora DAVIS (1976). KENNEDY es mostra segur, directe i seductor: és un mascle ALFA! NIXON hi apareix insegur, emporuguit i nerviós. La imatge d’un perdedor!


33

L’anàlisi local de la semiòtica d’e-comunicació política i ús de la imatge fotogràfica és la plàstica icònica de representació del poder mitjançant estipulacions pròpies del cerimonial protocol·lari, com podem observar a la imatge adjunta. De nou tenim primer pla B/N, angle contrapicat a Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona (seu consistorial) i lliurament del distintiu del poder territorial local de l’antic batlle al nou alcalde (vara de comandament) en presència dels regidors, prohoms i ciutadania67.

ACTE SUCCESSORI: NARCÍS SERRA A PASQUAL MARAGALL–F ONT: www.google.cat © 1982 L’ús de la semiòtica en l’estratègia d’e-comunicació política comporta «humanitzar» els candidats per tal d’apropar-los a la visió quotidiana del tarannà ciutadà, sense els encotillaments protocol·laris obligatoris propis dels actes de campanya. Per això es poden subministrar vídeos o imatges de caire personal sociocultural, esportiu o lúdic, com la que podem observar a la foto sota aquest paràgraf, via xarxes socials o website polític. Escenes naturals i íntimes amb familiars i amics generen empatia.

CELEBRACIÓ PRIVADA DE BILL CLINTON I AL GORE – FONT: www.google.cat © 1992

67 Confrontar el relatiu al protocol i el cerimonial amb Felio A. VILARRUBIAS (1994, pp. 103 i 104)


34

La semiòtica, doncs, pot facilitar-nos la identificació de diferents tipus de comunitats online i ajudar a comprendre, des d’un punt de vista e-comunicatiu, les diverses alternatives de disseny en un projecte de construcció d’una comunitat virtual 2.0. Seleccionant imatges al perfil virtual del polític (com la darrera que hem vist) es pot conformar un relat polític establert per a construir un discurs amb l’objectiu de crear una imatge mental (i en conseqüència una opinió pública ) determinada68.

Desenvolupem-ho en termes comunicatius des de la ciència de relacions públiques:

1. FER–HO BÉ: La preparació teòrica és essencial. Cal ser pulcre amb tots els detalls i en els missatges que cal transmetre. Aqui hi juguen un factor important les tres H de la filosofia de relacions públiques: HUMANITAT , HONESTEDAT i HUMILITAT . Hom hi afegeix sovint un parell de factors determinants, que són la CONTINUÏTAT i la QUALITAT . El candidat ha de ser, sobretot, bona persona!

2. TRAINING: En el món de la comunicació política de masses cal saber com funcionen els mitjans audiovisuals pel que és importantíssim saber les tècniques que usen i desenvolupar tàctiques per a millorar aspectes positius i per a ocultar els seus aspectes negatius. Per exemple, com mirar a càmera de forma natural, parlar amb missatges curts i amb un llenguatge planer que arribi a l’elector, etc.

3. FER-HO SABER: Tot i això, a l’hora de comunicar, avui en dia i cada vegada més, el millor és ser naturals, frescos, però sempre vigilant no cometre errors fatals. Una bona tàctica si un s’embarbussa, per exemple, és treure’n profit amb humor, no amagar-se’n. Cal semblar una «persona normal»! Acostuma a ser bó realitzar algun tipus de broma o acudit inicial per apropar-se a l’audiència. Com bé afirmava Flora DAVIS69 al 1973, la comunicació no–verbal és un 80% de la comunicació personal i bàsica per incidir en la percepció mental dels missatges.

4. LA SORT: És el factor realment important, a banda dels altres. La preparació pot haver estat un 10, però si un té una involuntària relliscada final, el contrari està inspirat o el seu equip ha encertat més en l’estratègia i la tàctica,... alea jacta est!

68 Confrontar amb les idees de na Rahaf HARFOUSH (2010), responsable de comunicació social 2.0 de la campanya per la presidència dels Estats Units d’Amèrica de Barack OBAMA (2007-2008). Autors deien que hi va haver un nou pacte (New Deal ) de Franklin Delano ROOSEVELT, un pacte just (Fair Deal ) de Harry S. TRUMAN i un pacte corrupte (Corrupt Deal ) de Richard Milhous NIXON. 69 DAVIS, Flora (1976, pàgines 20 i següents)

POLÍTICS 1.0 DE L’ ANCIEN RÉGIME BY FERRERES – FONT: www.google.cat © 2014


35

Evidentment, l’art de la retòrica i l’oratòria es poden usar capciosament70 portant a l’engany al ciutadà i trencant directament el contracte social proposat per Jean–Jacques ROUSSEAU71 com a forma de gestió política als Estats-Nació sorgits al caliu de la Il·lustració. El lingüista i estudiós del llenguatge polític Xavier RULL 72 va advertir sobre les «trampes» que sovint fan servir les persones que es dediquen a la política a l’hora de transmetre certs conceptes o idees. Recordem l’ús barroer que van fer els serveis secrets i de contraespionatge dels Estats Units d’Amèrica a l’hora d’emetre comunicats a l’opinió pública mundial usant missatges manipulats amb aquestes tècniques durant les dues guerres contra l’Iraq. Un bon exemple, el trobem en l’eufemisme «danys col·laterals » per a no explicar clarament el número creixent de morts civils. Aquests mecanismes de «cuina» interna del missatge i de manipulació del llenguatge engloben la totalitat dels recursos que ens ofereixen les figures retòriques clàssiques, des de metàfores fins eufemismes. Són els següents:

A. Usar una expressió alternativa i sinònima innòcua. Es crea una denominació descriptiva ben formada, que designa la realitat de manera clara (per tant, podria ser perfectament sinònima del terme a utilitzar) i, alhora, evitar tota connotació negativa. Dos casos paradigmàtics són el de “Cese temporal de su convivencia matrimonial” en referència a la separació de la infanta Helena i el d’“Augmenta el número de gent que cerca feina” al titular d’un diari (enlloc d’“Augmenta l’atur”).

B. Nova denominació que fa canviar l’enfocament o el marc de referència, és a dir, emprar termes que s’apliquen a realitats lleugerament diferents. És l’exemple de la premsa madrilenya com “Desaceleración económica” (per “Crisi econòmica”).

C. Associació amb idees negatives. És la via contrària a les altres dues. És el cas de “gobierno nazionalsocialista catalán”, on a partir d’un concepte del tot negatiu pre–existent es busca una associació d’idees (a vegades amb jocs de paraules). La connotació negativa es vincula a realitats negatives de debò però a vegades a realitats que no són per se negatives però que, en l’imaginari on s’expressen, s’han anat negativitzant. És el cas de “financiero catalán”, ja que l’adjectiu català associat a termes econòmics no és pas neutre i provocarà una segura reacció d’animadversió depenent de l’audiència a la qual s’hi adreci.

Observem, doncs, que manipulant el llenguatge polític s’aconsegueix condicionar el pensament73, cosa que pot ser ideal per a les persones que tenen responsabilitats públiques. El matís d’usar un mot o una frase concreta enlloc d’un altre pot alterar significativament la percepció del missatge, de la construcció del relat polític. Com explica el sociòleg Salvador CARDÚS74 “Les batalles polítiques en una democràcia, es comencen a guanyar en el terreny de les paraules abans que en l’electoral. I la derrota d’un projecte polític és sobretot, un fracàs comunicatiu. [...] La victòria, per tant, depèn de qui és capaç d’imposar una determinada percepció de la realitat”. 70 El KOMPROMAT (material comprometedor en rus) és un terme per a descriure l’ús d’informació i de documentació fosca elaborada pels serveis secrets i distribuïda a mitjans de comunicació «afins» per tal de crear-ne imatge negativa amb la finalitat de desacreditar públicament polítics o empresaris importants, fent-los xantatge i assegurar-ne així la seva lleialtat a una causa o persona concreta. 71 ROUSSEAU, Jean–Jacques (2013) 72 RULL , Xavier (2010, 120 i 121) 73 HIPÒTESI de SAPIR-WHORF: Tal hipòtesi, desenvolupada a la primera meitat del segle XX, pren el seu nom del lingüista Edward SAPIR i del seu col·lega i alumne Benjamin Lee WHORF. La idea d’aquesta hipòtesi és que hi ha una relació entre les categories gramaticals de la llengua i com la gent que la parla entén el món. Aquest paradigma rep el nom de RELATIVISME LINGÜÍSTIC i fou emprat, per exemple, pel dirigent nazi Joseph GOEBBELS per organitzar la propaganda del Tercer Reich difonent reiteradament determinats missatges clau una vegada i una altra per a conformar la consciència del poble segons els interessos de l’Estat-Nació alemany del moment, d’ideologia nazi. 74 CARDÚS, Salvador (2009)


36

5.3. INTERNET, POLÍTICA I INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL SOCIAL Per copsar tot aquest procés, cal recordar la teoria de les «Quatre Eres de l’Estat-Nació », del filòsof VICO75, que parla del caràcter cíclic de la història, on qualsevol govern o Estat passa per les fases teocràtica, aristocràtica, democràtica i caòtica . Hom estableix que l’època Internet ha impulsat aquest darrer punt. El món caòtic que comporta el flux continuat d’informació i la comunicació a tota hora i amb tothom fa que la visió democràtica s’ampliï i doni pas a un «totum revolutum» de difícil control. Tot allò exposat connecta amb el fet que les institucions referents en la societat industrialitzada (Estat –Nació , Església , Escola , Família ) no funcionen i que remouen els fonaments psicològics de l’ancestral seguretat patriarcal, del seu context multicultural i glocalitzat. Com hem dit, l’extraordinari desenvolupament TIC i la seva massiva extensió, l’ha transformant en un espai comunicacional d’abast tant local com global i en una disputa dels sentits. Fa poc temps que han anat emergint nous escenaris en els quals, d’una banda, qualsevol persona pot participar activament, compartint i creant els seus continguts gràcies a un nou conjunt de tecnologies i aplicacions d’ús senzill i amb economia de recursos al voltant de la icona Internet. D’altra banda, tenim l’escenari en el qual organitzacions i referents de la societat pugnen per ser-hi presents i comunicar el seu missatge. Segons George LAKOFF 76, el camp polític i Internet és un camp abonat per a la metàfora. Els principals partits polítics (i els seus spin doctors) es basen en nocions de la vida quotidiana, com la Família, per estructurar el discurs sobre l’acció de govern. Creu que és fonamental ser conscient d’aquests conceptes ocults que mouen a cada formació política, per aconseguir l’èxit electoral, partint de l’anàlisi de la construcció del relat (storytelling) del què parlava Christian SALMON77. I aquesta feina ha de dependre d’un think tank 78 estable més enllà de la campanya concreta. Per això el camp polític no ha de ser aliè a totes aquestes transformacions. Moltes vegades, tant governs com partits segueixen confonent Internet com simple tauler d’anuncis, sense adonar-se que és un fantàstic espai social interactiu, que permet el contacte interpersonal digital. Aquest concepte de gestió de la interacció interpersonal a Internet tan present avui en dia, però no per això menys innovador, ha de comportar que els responsables dels equips de campanya política dediquin molta cura a la forma de la comunicació (el fons de la comunicació o construcció del relat serà el camp dels spin doctors). Això podem correlacionar-ho, doncs, amb l’estudi del Model d’Intel·ligències Múltiples del psicòleg Howard GARDNER79 en l’àmbit del col·loqui digital polític–cibernauta dins l’estratègia política 2.0, ja que la inter-relació entre «intel·ligències» en determina el comportament dels subjectes i la seva forma de captar i de comprendre el món que els envolta. 75 Giambattista VICO (2006, pp. 61 i ss.) proposa experiències genuïnes per a copsar el canvi d’Era. 76 LAKOFF , George (2002, pàgines 80 i següents) 77 SALMON , Christian (2008, 40 i ss.). Storytelling o framing que és construcció de marcs mentals persuasius mitjançant l’habilidosa gestió i filtració de la informació amb interessos partidistes. 78

THINK TANK : Dipòsit d’idees. Són institucions investigadores que ofereixen consells i idees sobre assumptes de política, comerç o interessos militars. Es refereix específicament a organitzacions on uns quants teòrics i intel·lectuals pluridisciplinaris elaboren anàlisis o recomanacions polítiques. Es constitueixen en fundacions privades i els seus treballs tenen influència en la política dels Estats. 79 SET INTEL·LIGÈNCIES de l’ésser humà descrites per Howard GARDNER (1983): Lingüística / Musical / Lògica–Matemàtica / Espacial / Corporal–Cinestèsica / Interpersonal –Intrapersonal / Naturalista . L’autor Jordi SOLÉ (2003, pàgines 597 i ss.) va proposar usar la nova intel·ligència Emocional Social teoritzada pel psicòleg Daniel GOLEMAN (basada en una adequada gestió de l’empatia, d’assertivitat i d’escolta proactiva) per aconseguir millorar el rendiment de les estratègies de relacions públiques i de comunicació dins l’àmbit polític i de l’administració pública local.


37

En definitiva, determinarà la imatge mental del polític que comportarà apropament emocional o rebuig racional contra els quals és difícil lluitar. Un bon entrenament intensiu en aquest camp a l’hora de gestionar la interacció i l’ús de xarxes socials i la pròpia manera de ser del candidat o líder polític comportarà l’èxit. Així, tant la psicologia social com la intel·ligència emocional, són eines fonamentals a l’hora d’establir vincles de confiança i poder ser políticament eficaços i eficients a Internet. Per evitar els indesitjables efectes negatius del caos a Internet, els spin doctors li acostumen a contraposar estratègies comunicatives de construcció del relat polític d’efecte d'arrossegament o bandwagon . Aquest és un biaix cognitiu que porta a les persones a actuar imitant els altres, afirmant el mateix que pensa el seu grup de referència, encara que no hi hagi una evidència clara per a fer-ho. Aquest efecte fa dur a terme l’elecció segons el sentir de la majoria dels individus i no segons criteris merament racionals. Funciona per la por inconscient a quedar exclòs del grup i s’aplica en política, publicitat i economia. Un elector que no tingui una ideologia clara tendirà a escollir al «cavall guanyador», seguint la moda o tendència dominant i votarà el candidat que creu que triomfarà. Com més persones facin una acció, és més probable que altres membres del seu grup la segueixin per simple mimetisme. Continuant amb el mateix argument, l’ús d’Internet per a finalitats polítiques ofereix la possibilitat de reconnectar amb electors més joves i cultes, reticents a participar en les anquilosades estructures tradicionals. La cerca del vot (objectiu primordial en tota mena d’institució política) s’ha de segmentar també (i cada vegada més) al territori d’Internet i per això cal conjuminar l’explicació referent a la intel·ligència emocional (psicologia interpersonal) amb la interacció #digitalk 80 (psicologia social 2.0). Autors com n’Alain TOURAINE81 i Philip KOTLER82 van proposar aquesta tesi des dels camps de la sociologia i el màrqueting polític, respectivament. Extrapolant, doncs, podem aplicar les teories del psicòleg Abraham H. MASLOW83 a l’esfera d’Internet i les xarxes socials, des d’una perspectiva plena i holística. En el següent gràfic veiem com podem copsar l’evolució del web 2.0 per a satisfer les necessitats intrínsiques al ser humà. La informació serà bàsica per l’estratègia d’e-comunicació política 2.0, sense enutjosos encotillaments de tradicionals conceptes espai-temps.

80 ESCALONA , Núria (2013) proposa un col·loqui sincer i obert basat en una estratègia i un objectiu. 81 TOURAINE, Alain (1973, pàgines 40 i següents) 82 KOTLER , Philip (2000, pàgines 28 i 737 i següents) 83 MASLOW , Abraham Harold (1991, pàgines 321 a 326 i 396 i següents)

PIRÀMIDE DE NECESSITATS BÀSIQUES APLICADA AL 2. 0 FONT: www.google.cat © 2014


38

5.4. INTERNET, POLÍTICA I ECONOMIA En referència a l’aspecte econòmic a l’era d’Internet, una de les bases de qualsevol Estat-Nació, ens basem en tres aspectes interconnectats, segons CASTELLS 84: I) Economia informacional: El valor d’un producte o d’un procés és infinitament

major que el seu suport material (processament de símbols).

II) Economia en xarxes: Economia altament flexible lligada al funcionament de les xarxes. Avui el capital es troba tot centralitzat, però la seva gestió i execució està molt descentralitzada i funcionant en xarxa.

III) Economia globalitzada: En els temps actuals, el mercat del treball, la cultura, el

món financer i gairebé qualsevol activitat humana es troba globalitzada. Molta gent no troba alternativa dins del sistema de valors capitalista, tecnològic i globalitzat. D’això en tenen constància els Estats-Nació, ja que quan intenten ser actors de la globalització, perden la representativitat dels seus ciutadans. D’aquesta forma, en la mesura que la política es torna purament instrumental i és clar que es «juga» essencialment al món mediàtic (mitjançant política de l’escàndol), la classe política s’autodestrueix i les institucions democràtiques perden la seva legitimitat. Els Estats-Nació reaccionen en un intent de posseir algun poder de negociació amb els incontrolables fluxos globals, organitzant aliances i institucions supranacionals, com la Unió Europea, les Nacions Unides, el Fòrum Econòmic Mundial de Davos o el Banc Mundial. Els Estats-Nació cedeixen sobirania per accedir a algun nivell de contracte amb costos alts (per exemple, pèrdua de gestió de la política econòmica a la UE). I tot això sota el ferri control d’unes elits extractives supranacionals que qüestionen el proteccionisme estatista local85. Reflexionem sobre què caldria fer86: A. Concertació internacional entre Estats-Nació com element bàsic de cooperació i

acció eficaç.

B. Nou estil de política per afrontar amb garanties l’era de la informació que tingui en compte l’establiment d’una relació més democràtica i amb major confiança de forma participativa per a negociar amb el conjunt del planeta.

C. La gestió mediàtica és clau en el terreny polític. A la societat de la informació i

del coneixement tot passa pels mitjans, incloent Internet. Així els ciutadans reben informació, conformen la seva opinió i generen la seva decisió amb una visió o punt de vista predeterminat pel mitjà. Per això és important Internet, com a forma de comunicació horitzontal entre ciutadans, sense estar controlat per grups de comunicació lligats a determinats grups polítics i/o econòmics.

D. La descentralització regional i local i el desenvolupament d’un teixit participatiu,

multiplica la connexió entre societat i Estat-Nació, provocant un procés de gestió pública més flexible, més proper i molt menys autoritari en la mesura en que hi ha criteris directes per a què els ciutadans jutgin i controlin bé l’acció del govern.

84 CASTELLS , Manuel (2000, pàgines 43 i ss.) i KOTLER , Philip. (2000, pàgines 50 i següents) 85 Confrontar amb les conclusions de Daron ACEMOGLU i James A. ROBINSON (2012) 86 Confrontar amb les conclusions d’Oscar H. GANDY Jr. i Kenneth Neil FARRALL (2009)


39

Seguint amb la reflexió anterior, tenim les noves monedes virtuals com el BITCOIN, que segons alguns serà la moneda que canviarà el sistema monetari mundial i per altres només és una nova bombolla especulativa com les que es donen al parquet de qualsevol mercat borsari del planeta. Aquestes e-monedes utilitzen un protocol descentralitzat, suportat per xarxes peer-to-peer (xarxa entre iguals) i un sistema de signatures digitals codificades per a crear una divisa única i amb un valor davant les divises tradicionals que s’estableix per la mateixa llei de l’oferta i la demanda de tot sistema de fixació lliure de preus. La seva diferència amb les divises nacionals, és que aquestes són diner fiduciari, és a dir, el seu valor real és molt més gran que el seu cost de producció i és emès pels bancs centrals mitjançant la creació de deute que es multiplica a través dels bancs comercials i el sistema de reserva fraccionària. En contraposició, el bitcoin utilitza un sistema de prova de treball que simula l’extracció minera de matèries primeres. Aquests «miners » del segle XXI dediquen els recursos de temps, energia, processament i amortització de màquina (ordinador) per resoldre un desafiament criptogràfic complex. La xarxa premia amb un número predeterminat de bitcoins el miner que dóna amb la solució a un problema matemàtic i, alhora, pot augmentar o disminuir la dificultat d’aquest repte, de forma que de mitjana els miners obtinguin una solució vàlida cada 10 minuts i així es manté l’oferta de bitcoins predictible en el temps. Aquest tipus d’e-divisa 2.0 pot guanyar-se o comprar-se i pot ser usada per adquirir béns, productes o serveis, virtuals o reals, o com una forma d’intercanviar serveis o realitzar transaccions. Una altra particularitat seva és que no està controlada per cap banc emissor, com pot ser la Reserva Federal dels Estats Units d’Amèrica o el Banc Central Europeu. Per això cal vigilar, ja que alguns organismes internacionals reguladors en matèria monetària i financera avisen que els consumidors no estan protegits quan usen modenes virtuals com a mitjà de pagament i podrien córrer el risc de perdre els seus estalvis, doncs no existeixen garanties que el seu valor sigui estable i no hi ha cap protecció específica que els protegeixi de les seves pèrdues financeres en cas que una plataforma que disposi de divises virtuals faci fallida. Un altre dels perills és que mitjançant aquest sistema de pagament es podria fer servir per a tàctiques de «blanqueig de capitals». La importància que durant els darrers anys han anat adquirint aquestes e-divises és tan gran que algunes empreses i petits negocis accepten bitcoins, com a mitjà de pagament alternatiu per a tot tipus de serveis: telefonia, targetes regal, turisme, hosting d’Internet, assessoria legal o Wordpress. El seu àmbit internacional i el fet que els usuaris poden comerciar amb un cert anonimat, ha fet que s’obri pas en sectors cada vegada més regulats com les apostes online i les partides digitals de pòquer. Al desembre del 2012 el preu d’un bitcoin al mercat canviari superava els 9 euros, de manera que tenint en compte el número total de bitcoins minats, la base monetària del sistema és de més de 90 milions d’euros. Hi ha hackers dedicats a extreure rendiments dels recursos d’altres ordinadors per a generar bitcoins. Altres e-divises significatives són: Kee, Litecoin , Freicoin , Linden Dolar i PPCoin (Peer-to-peer coin). Per a poder implementar amb cert èxit aquests punts cal saber qui s’és (debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats) i un projecte de què es vol, cap on volem anar87. En aquesta guerra de propaganda en el «ring» de la política cal guanyar la batalla dialèctica. Hom està convençut que la globalització és un mal terme per a referir-se a una nova forma de potent totalitarisme capitalista, el neo-imperialisme corporativista. La MULTINACIONAL MUNDIAL SA ! 87 BENTIVEGNA , Sara (2006, pàgines 331 a 343). Confr. amb idees de Philippe J. MAAREK (2009)


40

5.5. RELACIÓ DIRECTA ENTRE INTERNET I L’ACTIVITAT POLÍTICA La comunicació política és el conjunt de tècniques i procediments de què disposen els actors polítics, per controlar i persuadir l’opinió pública (en favor d’una acció o de la passivitat). En un estadi superior la podem definir com un sistema d’intercanvi d’informació entre governants i administrats. Des del punt de vista d’e-comunicació política, Internet té encara més relació directa amb l’activitat política organitzada, tant a nivell de partits, com dels governs de diferents àmbits ideològics. Els partits basen l’actuació de govern en dues eines clau: programa electoral i pressupost disponible per efectuar la corresponent gestió pública. Un tercer element important en l’actualitat a tenir en compte és l’estratègia coordinada dels grups de pressió desenvolupada per activistes de plataformes cíviques moviments socials o entitats alternatives que projecten la seva ferma voluntat per evitar un projecte concret o promoure una iniciativa popular, sigui d’àmbit legislatiu-ètic o no. En aquest sentit tindrem la contraposició continuada entre idees i valors positius (Valence Isues ) i negatius (Position Isues ), definits pel politòleg Dani STOKES. Les Valence Isues són temes de valença de l’agenda política que generen complicitats i ampli consens social (promoció contra l’atur, pràctiques de bon govern, lluita contra el terrorisme, lideratge, persecució de la corrupció política). Les Position Isues són els temes de posició ideològica en l’agenda política que generen forta controvèrsia i antagonisme (el rol de l’Església, l’avortament, la redistribució de la riquesa, l’ensenyament laïc). En principi, Internet podria ser un instrument de participació ciutadana extraordinari tal i com mostren els optimistes resultats de la investigació sobre les experiències de pressupost participatiu a Europa de SINTOMER i GANUZA88. Internet també podria esdevenir una eina clau d’informació de la classe política, dels governs i dels partits cap als ciutadans en el seu conjunt i d’interrelació interactiva. Internet podria afiançar-se com una àgora política, en la qual compartir els anhels i els desitjos per a millorar ciutats i Estats-Nació. Fins ara, les administracions, els partits i les coalicions polítiques han vist Internet com a tauler d’anuncis. En general es limiten a exposar la informació o, en el millor dels casos, a demanar l’opinió però sense saber realment què passa amb aquesta opinió. Una de les fronteres de recerca del present treball estudiarà fins a quin punt és real el paradigma o bé s’ha evolucionat cap a un context de desburocratització d’afers polítics amb el suport d’estratègies e-comunicatives de relacions públiques basades en l’exitós i un pèl utòpic model simètric–bidireccional 89. Hom pensa que la implementació d’aquesta proposta permetria superar la crisi de legitimitat dels governs que es produeix arreu a partir d’una major participació ciutadana gràcies a la llibertat d’expressió política creïble, permanent, interactiva i proactiva. És cert que Internet és instrument indispensable per establir consensos, aglutinar interessos i despertar l’esperit comunitari, aportant solucions a conflictes socials, però també té els perills derivats de l’anonimat i de la dificultat de la identificació dels usuaris. Un altre problema és l’alta probabilitat d’alteració dels missatges dels usuaris finals (spoofing ) que realitzin els hackers 90. La comunitat de ciberactivistes ANONYMOUS n’és un exemple ben patent. La generalització de les TIC suscita un encès debat entre optimistes que argumenten que amplien les quotes de llibertat i pessimistes que denuncien la possibilitat que els poders polítics i fàctics exerceixin un control més fort sobre tota la població.

88 SINTOMER, Yves i GANUZA , Ernesto, et al. (2011, pàgines 6 i següents) 89 GRUNIG, James E.; HUNT, Todd (2000, 73) 90 RÚBIO NÚÑEZ, Rafael (2000, pàgines 298 i 299)


41

Però un dels principals hàndicaps que tenen el conjunt de TIC és la desigualtat en l’aprenentatge del seu ús, gap tecnològic que existeix entre persones de diferents generacions i països que provoca autèntics «analfabets digitals»91. D’altra banda, el poder que representen els partits polítics es basava al segle XX en el control de les persones92, mitjançant la informació i la comunicació. Això, avui en dia s’ha acabat, ja que Internet és un instrument de llibertat i autonomia. Internet no es pot controlar. Com ja indicà SAPERAS 93 “els mitjans de comunicació de masses, a partir de la dècada de 1950 han arribat a formar un veritable sistema parapolític que desenvo-lupa una notable influència sobre el sistema polític a través de la seva activitat pública de caràcter cognitiu”. També el sociòleg THOMPSON94 estudià la influència dels mass media en la formació de les societats modernes. Un dels grans temes–clau en el seu treball és el paper dels mitjans de comunicació en la transformació de l’espai i el temps en la vida social i la creació de noves formes d’acció i interacció més enllà de vells paradigmes temporals i espacials. Fortament influït per l’Hermenèutica , investiga la comunicació i els seus usos lligats al context social, temes clau en la transformació de la visibilitat. És en aquest context que els polítics van haver d’assumir per força, a partir dels 60 del segle XX, el canvi de societat que va imposar la universalització de la televisió. Propi d’aquest nou paradigma, són nous conceptes com «star –system del show polític » que encunyà el polític francès Roger-Gérard SCHWARTZENBERG al llibre «L’espectacle Estat. A favor i en contra del sistema star -system en política ». Aquí, el fenomen d’Internet, estaria lligat al context de la gestió de la visibilitat en l’esfera pública mediàtica, ja que als agents polítics (administracions, líders polítics institucions públiques, partits i coalicions) els hi cal el control del relat i del discurs polític, com apunta AIRA95. Per això cal destacar que el grau d’implicació d’un partit en l’estratègia digital depèn del grau de comfortabilitat del líder amb l’ús privat que fa de les xarxes socials. Un polític «enamorat» d’Internet i habituat a relacionar-se a través de les xarxes socials promourà amb interès el programa d’e-comunicació política. Relacionat amb l’anterior tenim la construcció d’agenda mediàtica en funció d’interessos partidistes de l’agenda política per tal de no ser agafats a contrapeu pels adversaris polítics. Però cal tenir en compte que una de les funcions normatives dels media és la voluntat d’influir en la formació de l’opinió pública i persuadir als públics ciutadans constituint un leit-motiv o model director. Això comporta politització del periodisme i la parcialitat dels mitjans que prenen part per un o altre bàndol polític, com diu el doctor CASERO96. Un factor a tenir en compte és que els mass media en un món globalitzat formen part de grups multimèdia, sovint integrats per mitjans escrits, electrònics i audiovisuals, de gran control informatiu i sinèrgia comunicativa.

91 Confrontar amb Marta CANTIJOCH (2005, 161) 92

Hi ha pel·lícules d’argument «apocalíptic» que mostren temors socials contra l’empoderament TIC: Metropolis (Fritz LANG–1927), 2001: A Space Odyssey (Stanley KUBRICK–1968), TRON (Steven LISBERGER–1982), War Games (John BADHAM–1983), 1984 (Michael Radford–1984), The Terminator (James CAMERON–1984), Brazil (Terry GILLIAM–1985), Sneakers (Phil ALDEN ROBINSON–1992), The Net (Irwin WINKLER–1995), Hackers (Iain SOFTLEY–1995), Enemy of the State (Tony SCOTT–1998), Matrix (Larry & Andy WACHOSKI–1999), Swordfish (Dominic SENA–2001), Minority Report (Steven SPIELBERG–2002), I, Robot (Alex PROYAS–2004), Firewall (Richard LONCRAINE–2006), Live Free or Die Hard (Len WISEMAN–2007), The Social Network (David FINCHER–2010) i Transcendence (Wally PFISTER–2014). 93 SAPERAS , Enric (1987, 34). Confr. Bruce LANNES SMITH , Harold D. LASSWELL et al. (1946) 94 THOMPSON, John Brookshire (1998, pàgines 28 i següents) 95 AIRA , Toni (2011, pàgines 12 i següents). Confrontar amb Patricia BERNAL (2004, 4). 96 CASERO, Andreu (2012, 22)


42

Només la llibertat i la immediatesa que ofereixen les TIC gràcies a Internet poden trencar l’opaca cortina de pensament únic que moltes vegades ofereixen els mitjans tradicionals. Internet és pel que s’ha detallat a l’anterior paràgraf, una eina a tenir en compte ja que és un poderós mitjà de comunicació per la continua generació i replicació dels continguts noticiosos que poden afectar l’agenda dels mitjans de comunicació convencionals i la pròpia agenda política. Com bé explicava LEE97 “The publics must to be informed ” (Tothom té dret a la informació). El dret a la informació és un dels principis reguladors en qualsevol país democràtic. Cada generació de consumidors de mitjans de comunicació social són cada vegada més espavilats, tenen més coneixements i els apliquen no deixant-se entabanar per un senzill comunicat de premsa del cap de gabinet de torn. Cerquen contrastar la veracitat de les notícies polítiques. I si troben la informació dels mitjans massa tendenciosa o esbiaixada busquen al món 2.0 fins aconseguir saber la veritat. Com deia MCLUHAN98 “The medium is the message ”, veritable premonició acadèmica. Des d’una perspectiva de democràcia participativa, el teòric de la ciència política Robert DAHL creia que existeix pluralitat de grups que competeixen entre si, limiten les accions dels altres i cooperen per a benefici mutu. Pensava que si això no és verdadera democràcia, en sentit populista, és un tipus de poliarquia (basat en un govern de molts) i que són els sistemes on el poder efectiu es reparteix entre múltiples elits, que arriben a un cert equilibri de poder. I el bon ús d’Internet, amb una visió política generosa, podria aproximar a aquesta multitud cap a una forma de govern similar a un tipus de socialisme utòpic de SAINT-SIMON99 basat en el concepte positivista desenvolupat pel filòsof COMTE100. Hom apunta, des d’una perspectiva marxista101, a l’aportació a la plena igualtat de la condició humana com a digna hereva dels postulats del filòsof HEGEL102, que Internet pot arribar a permetre en un futur una societat sense Estat pròpiament dit en el sentit clàssic del terme i a la desaparició de les classes socials dins el «núvol» digital. Un internauta es reconeix a partir de l’experiència i accepta com a primera veritat la realitat d’allò que copsa. Amb la raó, però, distingeix entre l’aparença de la cosa que percep i la seva autèntica essència. S’hi pot establir una comparació directa amb la dicotomia ideada per TÖNNIES103 on la humanitat, a conseqüència de la Revolució Industrial, havia perdut tot vestigi de «comunitat» (Gemeinschaft ) i l’havia substituït per patrons pròxims a «societat» (Gesellschaft ), caracteritzats per tenir existència pro–individual, aïllada, inestable, desarrelada, inherentment aliena-da i susceptible a manipulació. Internet i xarxes socials podrien oferir retornar al concepte ideal de «comunitat 2.0 », però essent urbanites i a l’acord pel qual la part obrera (blue collars ) acceptava supeditar-se a la direcció burgesa (white collars ), a canvi que l’Estat-Nació garantís l’accés de les classes populars als canals de mobilitat social ascendent i de l’igualtat d’oportunitats. Es creà, doncs, una societat de l’afluència, presidit per l’estat del benestar.

97 LEE, Ivy Ledbetter (1925, 31). Basat en els principis de participació ciutadana, transparència, qualitat i foment de la informació. Confrontar amb les opinions de John STUART MILL (2004, pàgines 9 i següents) sobre la llibertat, les seves traves i les seves conseqüències. 98 MCLUHAN , Marshall (1996, 38) 99 SAINT-SIMON, Comte de (1996, pàgines 12 i següents) 100 COMTE, Auguste (2007, pàgines 5 i següents) 101 MARX, Karl i HENGELS, Friedrich (1930) 102 HEGEL, Georg Wilhelm Friedrich (1967, pp. 13 i ss.) on fa referència a l’idealisme de la llibertat. 103 CORTÉS MORATÓ, Jordi; MARTÍNEZ RIU, Antoni (1991)


43

Aquesta essència es mostra nua, sense propietats, donant la paradoxa que llavors és imperceptible i inexistent, ja que necessita alguna propietat per manifestar-se. Aquí s’inicia la dialèctica, clau en la seva filosofia. La percepció d’un mateix fa desaparèixer la divisió entre objecte i subjecte, ja que la consciència d’existir passa perquè la persona que percep i pensa en ella mateixa sigui idèntica a l’objecte d’aquest pensament. En aquest moment el pensament de la persona i el mitjà (in-dividu i Internet) es fusionen en un tot. En un darrer estadi, torna a insistir el doctor SAPERAS 104, pel què fa a efectes resultants de la capacitat simbòlica d’estructurar l’opinió pública, afirmant que “... els media, com a comunicació pública, determinen les formes d’orientació de l’atenció pública, l’agenda de temes predominants que reclamen la seva atenció i la seva discussió pública posterior, la jerarquització de la rellevància dels temes i la pròpia capacitat de discriminació temàtica que manifestin els individus”. Internet servirà, aleshores, per trencar el paradigma de preeminència subjectiva dels mass media per persuadir una opinió pública de tipus point-casting. I si seguim la classificació del pensador CANETTI105, les persones s’agrupen entorn a passions compartides, emocions que s’encomanen i Internet aglutina, en aquest sentit, moviments referents als espais polítics del tipus «massa oberta , retinguda i ràpida ». Els governants poden exercir poques estratègies de control i poder real sobre la població, que no siguin la violència, ni contra aquesta imparable marea creixent de reunió mundial assembleària 2.0 d’internautes realment conscienciats, poc abans contribuents adotzenats. Internet fa que la força d’alienació exercida per la comunicació política a través dels mitjans sobre els ciutadans sigui residual en el segle XX, tesi avalada per Daniel GOLEMAN 106. 104 SAPERAS , Enric (1987, pàgines 49 i 50) 105 CANETTI, Elías (1981, pàgines 3 i següents) 106 GOLEMAN , Daniel (2007, pàgines 57 i següents)

VIA CATALANA 2014: ÚS D’INTERNET I XARXES SOCIALS DES DE LA SOCIETAT CIVIL FONT: www.araeslhora.cat © 2014


44

Arribats a aquest punt i des de l’àmbit de la defensa dels drets dels ciutadans a la lliure informació, tenim el neologisme ciberpolítica , com podriem anomenar aquest nou paradigma d’abast planetari, que ha aconseguit obrir focus de debat que s’han mantingut al llarg del temps107. La societat civil s’organitza des d’Internet i amb el suport imprescindible de les xarxes socials (com veiem a l’anterior imatge de l’acte de l’11 de setembre d’enguany d’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural). Avui en dia les persones estan molt més controlades, però també hi ha casos d’una «ciberjustícia informativa» pel fet que es possibilita la difusió mundial de documents confidencials dels Estats-Nació a l’abast global dels ciutadans dels quals casos com els de Julian ASSANGE (Wikileaks ), Bradley MANNING o Edward SNOWDEN en són només els exemples més mediàtics. Un altre punt d’esperança és l’aparició de websites com CHANGE.ORG, organització amb ànim de lucre que inclou la venda i la prestació de serveis mitjançant enviaments massius, llistes de correu electrònic i serveis derivats. Actua també com a blog i lloc d'acollida lliure i pública de peticions de tipus cívic, reformista, social, i generalment, de qualsevol reivindicació sobre el compliment dels drets humans. I en l’àmbit del crowdfunding (micromecenatge) hi ha iniciatives socials exitoses a les TIC com és VERKAMI , una plataforma fundada a Mataró per una iniciativa privada. El mot és un neologisme format a partir de dues paraules d’esperanto: Verko (creació artística o científica) i Ami (estimar, agradar). Pot definir-se, doncs, com «Amic de la creació». Finalment, segons WEBER108, els polítics tenen dues opcions: actuar en l’ètica de la convicció seguint els valors ètics, religiosos o polítics independentment de les conseqüències de la seva acció, o actuar segons l’ètica de la responsabilitat que ordena pensar en conseqüències previsibles de la pròpia acció. Ambdues són com-plementàries i imprescindibles per a una persona amb clara motivació i vocació polítiques. El lideratge polític modern, basat en l’estructura racional-legal d’autoritat, fa servir una estructura burocràtica cada cop més dèbil pel fort grau d’implantació d’Internet i a la seva capacitat per trencar els vells esquemes polítics preestablerts. La idea del sociòleg alemany s’adiu perfectament amb el principi regulador filosòfic de les relacions públiques que proposa NOGUERO109: “FER-HO BÉ i FER-HO SABER”.

5.6. POTENCIALITATS POLÍTIQUES D ’INTERNET I MODELS COMUNICATIUS

107 Confrontar amb Pedro GÓMEZ FERNÁNDEZ (2001, pàgines 3 i següents). 108 WEBER, Max (1967, pàgines 13 i següents). 109 Dins Antoni NOGUERO (1995, pàgines 46 i 47). «La naturalesa de les Relacions Públiques radica en l’anàlisi, estudi i desenvolupament permanent de la seva «màxima filosofal»: FER-HO BÉ i FER-HO SABER ...». «...En primera instància, podriem parlar de fer-ho bé igual a SOCIOLOGIA DE L’ORGANITZACIÓ i del fer-ho saber igual a la SOCIOLOGIA DE LA INFORMACIÓ/COMUNICACIÓ...» I insisteix ampliant-nos el primer concepte «...cal pensar sempre en les tres hacs, al treballar com a professionals: HUMANITAT , HONESTEDAT i HUMILITAT .» cita del professor Jordi XIFRA dins (ibidem, 47). Totes juntes formen les QUATRE MÀXIMES . NOTA DE L’AUTOR: A l’estratègia de relacions públiques cal afegir-hi una quarta i cinquena màximes al propi procés la CONTINUÏTAT i la QUALITAT .

CONCEPTE DE DEMOCRÀCIA SEGONS MAFALDA BY QUINO – FONT: www.google.cat © 2014


45

5.5.1. POTENCIALITATS POLÍTIQUES D’INTERNET Cal diferenciar entre e-government (govern electrònic) i e-democracy (democràcia electrònica)110. El govern electrònic és el conjunt de les accions encaminades a implementar TIC per millorar l’operatibilitat i l’efectivitat de l’administració pública i/o d’un govern. La democràcia electrònica és usar TIC per facilitar la participació dels ciutadans als processos democràtics, implicant la creació de relacions entre actors socials, inclosos els governs. El nostre objecte d’estudi és el segon: l’e-democràcia . Nuria ALMIRÓN 111 descriu dues grans tendències generals sobre l’ús d’Internet per part de la política per a copsar l’opinió pública en l’àmbit de l’e-democràcia: I. El model nord–americà de democràcia directa o comunitària, on les qüestions es decideixen entre tots els ciutadans. II.El model europeu que concep la combinació de política i Internet com possibilitat de transformació i millora de la democràcia representativa. La dogma poleon grega o la vox populi romana són les nocions precursores en la cultura occidental de la nostra opinió pública . Podem establir una divisió moderna entorn a dos autors contemporanis, ambdós alemanys, que actualitzen els corrents de pensament. D’una banda, tenim el filòsof Jürgen HABERMAS 112 emfasitzant una opinió pública racional que, essent sotmesa a l’argumentació crítica, serveix com a contrapoder. D’altra banda, la politòloga Elisabeth NOELLE-NEUMANN 113 que ens parla del concepte d’opinió pública com una força irracional, expressada en valors majoritaris que tendeixen al consens i al control social. El primer que va usar el terme va ser Michel de MONTAIGNE (segle XVI), que als seus cèlebres «Assajos » construïa l’opinió pública fent gala de l’antropocentrisme renaixentista. Però la seva concepció moderna aplicada a la ciència política la tenim en Niccolò MACHIAVELLI 114, on a «El Príncep » ja prefixa bé que la tasca de governar exigeix gestionar molt adequadament la imatge i les relacions públiques (termes encara no desenvolupats al seu temps), argumentant que “... el príncep ha de pensar en evitar tot allò que el pugui fer odiós o menyspreable”. I tenim, des del punt de vista oriental, ensenyaments de Sun TZU115, on a «L’art de la guerra » ens diu “... la millor victòria és vèncer sense combatre”, que aplicat a la comunicació política digital seria el mateix que dir que la millor estratègia per evitar una crisi, des del punt de vista polític, és la tàctica global preventiva (altra vegada el concepte publirelacionístic del FER-HO BÉ). BERNAL diu que fins ara la televisió era el mitjà institucional hegemònic, però Internet genera la ruptura espai-temporal que permet juxtaposar un espai simbòlic a un espai públic físic on s’interpel·la a l’Estat-Nació, a la societat i on s’interactua amb d’altres actors socials. En aquest sentit i continuant amb l’anterior argumentació, el sistema polític és una permanent contesa simbòlica per guanyar-se l’opinió pública. Sobre ella es construeix (pels equips dels líders o dels partits) la narració d’una confrontació èpica entre bons i dolents. Les batalles que es lliuren transcorren a les ments i als cors de cada ciutadà-elector116. 110 Confr. Jorge Francisco AGUIRRE SALA (2013, 42 i 44) i Ignacio MARTÍN GRANADOS (2003, 5) 111 Op. Cit. Ignacio MARTÍN GRANADOS (2003). 112 HABERMAS , Jürgen (1999, pàgines 5 i següents) 113 NOELLE-NEUMANN , Elisabeth (1995, pàgines 10 i següents) 114 MACHIAVELLI , Niccolò (2009, pàgines 6 i següents) 115 TZU, Sun (2000, pàgines 10 i següents) 116 BERNAL , Patricia (2004, 14 i 15). Confr. amb l’anàlisi del conte de Bruno BETTELHEIM (2006)


46

Els territoris en disputa són les seves percepcions i emocions . I, generalment, tot té relació sobre els desitjos de canvi o amb el diferent grau d'aprovació 117 que li donen a l'status quo vigent. És ben paradoxal que mentre una elecció democràtica busca ser lliure, les estratègies de comunicació i de relacions públiques han de ser disciplinades. Ho han de ser per tal de poder transmetre la construcció del relat i els missatges amb una uniformitat i consistència que ha de ser memorable, replicable i creïble. El propòsit d’aquests és persuadir els electors perquè triïn donar suport a l’agenda de determinat líder o partit polític. Per tal d’aconseguir-ho cal reunir altres qualitats com: senzillesa, congruència amb el posicionament del líder, rellevància, contundència i originalitat118.

Internet i les xarxes socials servirien, doncs, per evitar la denominada «Espiral del Silenci » proposada per NOELLE-NEUMANN , ja que els ciutadans en l’actualitat no estarien tan mediatitzats pels filtres informatius i els corrents de debats proposats des dels mitjans de comunicació tradicionals. I les TIC són essencials per guanyar aquesta incruenta batalla política-mediàtica en la guerra per l’opinió pública.

Les organitzacions i els líders polítics neixen per aconseguir el poder i poder aplicar un determinat ideari i programa electoral propi en una lluita fratricida infinita amb d’altres opcions ideològiques dins l’arena de l’opinió pública. Cal saber-se guanyar la confiança dels públics ciutadans. Per això cal analitzar quin tipus de poder és el més adequat per assolir els objectius predeterminats. Matisant l’exposat anteriorment en aquest apartat, podem trobar dos tipus d’opinió pública: agregada i discursiva 119. La primera és el producte de la suma de judicis individuals. La segona gira entorn al procés col·lectiu on les voluntats individuals (mai fixades de forma definitiva i homogènia) deliberen i es condicionen entre sí a través d’actes comunicatius. És el que hom denomina conversa social , el veritable epicentre de la nova àgora que en la que s’ha convertit Internet i les xarxes socials i en la qual cal incidir per assolir exitosament les seves potencialitats polítiques. Per a establir un eficaç col·loqui social i seguint allò descrit per AGUIRRE SALA 120, cal classificar la participació ciutadana en social, comunitària, política i ciutadana: 1. PARTICIPACIÓ SOCIAL: Els individus pertanyen a associacions/organitzacions sense necessitat d’interacció amb el govern. Per exemple, una AMPA. 2. PARTICIPACIÓ COMUNITÀRIA: Els individus s’involucren perquè volen satisfer de manera col·lectiva les necessitats dels seus membres i col·lectivitat. En aquest cas, poden esperar cert suport del govern. Per exemple, un sindicat. 3. PARTICIPACIÓ POLÍTICA: Accions efectuades pels ciutadans a les institucions formals i els mecanismes del sistema polític. Per exemple, exercir el vot. 4. PARTICIPACIÓ CIUTADANA: Consisteix en realitzar accions públiques que van destinades a la interacció amb l’Estat-Nació, en el sentit d’influir-hi per a establir la planificació programàtica (introduir propostes, plans, programes i pressupostos en polítiques públiques i als seus respectius mètodes d’execució, supervisió, avaluació i rendiment de comptes). I influir és difícil quan governants i governats es troben en condicions asimètriques per deficiències democràtiques i comunicatives en la seva representativitat. Per això és important el paper de les TIC i les xarxes socials. 117 HERREROS, Mario (1995) i HERREROS, Mario (1989). Confr. amb NORRIS, Pippa (2003, 24) 118 Confr. José Luis DADER (1999), Mario HERREROS (1989) i José Luis ARCEO VACAS (1993) 119 SAMPEDRO BLANCO , Víctor; RESINA de la FUENTE , Jorge (2010, pàgines 144 i següents) 120 AGUIRRE SALA , Jorge Francisco (2013, pàgines 35 i següents)


47

Continuant amb l’argument, ara aplicat a l’esfera pública, en l’àmbit de les relacions públiques, GRUNIG i HUNT121 afirmen que els ciutadans confien en el seu govern quan el perceben com a íntegre (quan la gent creu que s’actua amb justícia), fiable (quan el govern compleix les seves promeses) i competent (que es té capacitat de fer allò que es promet). D’aquest tema també parlen María José CANEL CRESPO i Ángeles GARCÍA MOLERO 122 asseverant: “La confiança té una dimensió temporal, relacionada amb el passat i amb el futur. La referència amb allò passat es basa en el judici acumulatiu de confirmar que l’altra part es comporta com s’espera”.

En aquest sentit, Zizi PAPACHARISSI 123 confirma l’anterior visió de la relació entre la política i l’esfera pública i la complementa “... no s’ha de confondre l’espai públic amb l’esfera pública ja que la segona difereix de la primera en què és on s’efectuen els afers públic i on es conforma l’opinió pública”. El camp d’estudi està delimitat i el podriem denominar cosmopolitanisme, conversa global o ciutadania cultural global. Per això cal apartar els aspectes trivials a la configuració substancial d’encotillats processos d’intercanvi de propostes, de decisions i d’explicacions que els públics i dirigents institucionals han conegut fins ara. Com comenta Richard DAVIS124, citant Al GORE, “Les TIC acceleraran la democràcia participativa garantint l’accés popular a informació vital per a intervenir en la democràcia representativa” i cal evolucionar com veurem tot seguit i com també ho avala Sara BENTIVEGNA125.

El poder referent és el poder o la capacitat dels individus per atraure’n d’altres amb vincles de confiança que ofereixin lleialtat com a resultat. Es basa en el carisma i les habilitats interpersonals del titular de potència126. Una persona pot ser admirada per un tret personal específic i aquesta admiració crea l’oportunitat perquè creixi la seva influència interpersonal. Cal diferenciar bé entre el poder vicari (que vé donat per ostentar un càrrec institucional, per exemple) i l’altra el poder del líder (atorgat pels altres a una persona independentment del seu estatus socioeconòmic). Podem definir el poder en aquest àmbit, doncs, com la capacitat d’influir en altres de forma permanent, però un polític podrà esdevenir líder usant, sobretot, l’empatia i l’assertivitat amb força intel·ligència emocional. Aquest fet farà augmentar el seu prestigi, honor i reputació, a més de generar un elevat sentiment de pertinença cap a les seva organització política i ajudant a consolidar la seva «imatge de marca ». Una de les potencialitats polítiques d’Internet és el fet que els ciutadans vulguin col·laborar i cooperar desinteressadament amb el líder o partit polític (per exemple, difonent un missatge). Un sistema per aconseguir-ho és recompensar mitjançant el reconeixement virtual, ja que així es plasma el valor afegit que s’aporta (fer retuit a Twitter, un M’agrada a Facebook o una contesta-menció suposen quelcom positiu). En definitiva, la confiança és un valor intangible essencial del sector públic. Segons alguns politòlegs, la ideologia pot fer inerciar el judici que es faci sobre la confiança d’un govern, confirmant el caràcter multi-casual i contingent de la confiança127.

121 GRUNIG, James E. i HUNT, Todd. (2000, pp. 420 a 436) i SAPERAS , Enric (1987, pp. 49 i 50) 122 CANEL CRESPO , María José; GARCÍA MOLERO , Ángeles (2013, pàgines 34 i següents) 123 PAPACHARISSI , Zizi (2009, 5) 124 DAVIS, Richard (1999, 14). Es donen processos de legitimació i espais de consens o no. 125 Confrontar la relació TIC i noves formes polítiques amb Sara BENTIVEGNA (2006, 333) quan diu que “Els ciutadans formen grups en virtud dels seus interessos comuns i identitats col·lectives”. 126 Confrontar amb l’estudi de Jordi SOLÉ (2003, pàgines 597 a 630) on s’analitza bé la importància d’aplicar la teoria de la intel·ligència emocional de Daniel GOLEMAN en l’estratègia d’e-comunicació interna com a base metodològica per a millorar les relacions internes d’una organització pública. 127 Confrontar les anotacions sobre el tema de Tomás ÁLVAREZ i Mercedes CABALLERO (1997)


48

Seguint el raonament exposat a l’apartat anterior i segons el «Decàleg dels Nous Paradigmes de la Comunicació » d’en José Luis ORIHUELA , proposem extrapolar la tesi seguint un model d’elaboració pròpia en el camp de l’e-comunicació política: 1. L’usuari com a eix del procés comunicatiu: Els mitjans de comunicació elec-

trònics, gràcies a la concurrència de les tecnologies del cable i el satel·lit, van aconseguir als 80 segmentar temàticament les seves ofertes de programació passat del model «broadcasting » al model «narrowcasting ». Internet permet evolucionar un grau més enllà: passar del «narrowcasting » al model «point -casting »128. Els serveis d’informació en línia no només s’orienten cap als targets amb perfils demogràfics, professionals o econòmics similars, sinó que enfoquen a individus, ja que les TIC permeten solucions òptimes a demandes d’informació específiques de cada usuari en particular. La desmassificació de la comunicació pública mitjançant la personalització dels serveis d’informació ja es verifica en versions electròniques dels media, així com a les possibilitats de configuració d’alguns cercadors i de portals d’Internet. El vell somni de la informació a la carta es fa realitat, però no substitueix les bondats del «menú del dia», clàssica oferta de mitjans massius generalistes. Un model de comunicació personalitzat a mida de cada usuari tendeix per definició a eliminar els referents comuns. I si no hi ha una agenda pública, no hi ha opinió pública. Cal gestionar l’estratègia de l’àmbit d’e-comunicació política d’acord aquests paràmetres, personalitzant més i millor.

2. El contingut com a vector d’identitat dels media : El suport industrial al procés

producció/difusió ha estat el senyal d’identitat més acusada dels mass media fins a l’era digital. Però ara, la convergència de suports generada per la digitalització, replanteja la identitat dels mitjans que pivota cap als continguts i revaloritza la seva imatge de marca. Avui els mitjans saben que el seu negoci és el contingut, que aporta fort valor afegit i que en lloc de vendre suports, es tracta de generar serveis multiplataforma amb processos de sinèrgia, als quals l’usuari hi accedeix des de múltiples terminals en funció de la seva situació i necessitats. La imatge de marca confereix valor als continguts aportant credibilitat i prestigi.

3. Universalització del llenguatge multimèdia: La tecnologia digital ens permet la integració de tots els formats d’informació (text, àudio, vídeo, gràfics, fotografies, animacions) en un mateix suport. Aquest caràcter multimèdia d’Internet permet la convergència de diversos mitjans a Internet. L’evolució de les TIC mostra que la dinàmica que opera entre els vells i els nous mitjans és la complementarietat i acumulació, no la de substitució. D’altra banda, gràcies als mitjans clàssics que han projectat la seva presència a Internet, aquest constitueix un meta-mitjà propi.

4. Exigència de temps real: El caràcter periòdic de renovació de l’oferta informa-

tiva és un dels paradigmes centrals de la comunicació pública i la base de les indústries informatives. Aquesta nova temporalitat mediàtica caracteritzada per la velocitat i l’obsessió d'immediatesa, fa esclatar pels aires –en moltes ocasions– els mecanismes de control, verificació i contrast de fonts, sacrificats en nom de ser els primers. Així, els mitjans corren més risc que mai de ser manipulats i es multipliquen els casos de falses notícies provocades per rumorologia, a vegades reconegudes en el decurs de la pròpia emissió en la qual es van llançar a l’aire.

128 Confrontar amb les aportacions i les idees sobre els mitjans de comunicació social i el fenomen d’Internet i les xarxes socials referents al broadcasting (difusió) vs narrowcasting (difusió selectiva) vs point-casting (difusió personal) d’Enric SAPERAS (1987 i 2012) vs José Luis ORIHUELA (2002).


49

5. Gestió de l’abundància informativa: Els mitjans digitals trastoquen l’argument del recurs escàs, ja que multipliquen els canals disponibles, transmetent major quantitat d’informació en menys temps i a una escala universal. No hi ha límits a la quantitat de mitjans que poden existir a Internet, ni sobre el volum d’informació que cada un d’ells pot oferir a l’usuari i a més, el cost de fer pública la informació a Internet és pràcticament equivalent per a tots. És l’oportunitat per l’e-política!

6. Desintermediació dels processos comunicatius: Internet ha posat en qüestió

una de les funcions bàsiques dels mitjans tradicionals i de les seves professions associades: la mediació professional de comunicadors als processos d'accés del públic a les fonts. El paper tradicional d’editors, gatekeepers, així com la funció clàssica d'agenda-setting, eren constitutius del perfil professional dels comunica-dors i del rol social dels mitjans. Buscar informació, filtrar, contrastar-la, editar-la i publicar-la decidint sobre la seva rellevància, oportunitat i interès, era fins fa poc una facultat exclusiva dels mitjans i ara sembla la descripció de funcions d’un portal d’Internet. El paradigma de la nova mediació multiplica el nombre de veus, però alhora dilueix la seva autoritat en fracturar-se el sistema de control editorial previ a la difusió pública d’informació. L’e-comunicació política ha d’aprofitar-se’n

7. Accent en l’accés als sistemes TIC: Davant el model de difusió d’antics mitjans convencionals punt vs multipunt de caràcter unidireccional i asimètric, sorgeix un model multipunt vs multipunt, multidireccional i simètric, en el qual els usuaris hi accedeixen i poden comunicar-se entre si. Les simetries emergents permeten als mitjans en línia convertir-se en fòrums i generar comunitats, alhora que obren als usuaris la possibilitat i els hi subministren les eines per accedir a ser productors en un espai comunicatiu universal. Cal elaborar una estratègia per gestionar les comunitats virtuals d’e-activistes compromesos amb el líder i/o el partit polític.

8. Dimensions de la interactivitat: Internet genera un model bilateral, ja que a l’existir un suport físic comú tant per a la distribució com per a l’accés a la informació, proveïdors de continguts i usuaris poden establir en aquest canal un vincle bilateral ja que els seus rols són perfectament intercanviables. D’aquesta manera es projecta a escala pública el paradigma de la comunicació telefònica, situació en la qual els interlocutors intercanvien permanentment els seus rols d’emissor i receptor gràcies a l’ús del mateix canal. La interactivitat cristal·litza en sistemes de feedback més dinàmics, immediats i globals, que gradualment es transformen en mecanismes d’enquestes online/ontime, força usats per orientar el sentit de les campanyes electorals i bàsic a l’e-comunicació política.

9. Hipertext com a gramàtica del món digital: Davant la forma lineal o seqüencial que ordena l’estructura del discurs en els mitjans tradicionals, els suports digitals permeten un model de construcció narrativa caracteritzat per la distribució de la informació en unitats discretes (nodes) i la seva articulació mitjançant ordres de programació (enllaços). Aquest nou paradigma discursiu té la virtualitat de dotar a l’escriptura i a la lectura d’un model estructural molt pròxim al del pensament, que funciona per processos associatius i no de manera lineal. Qualsevol tàctica d’e-comunicació política que vulgui l’èxit ha d’usar pensament lateral i divergent.

10.Coneixement per sobre d’informació: L’anàlisi de la informació a Internet per part dels estrategues de l’e-comunicació política i la seva transformació en conei-xement és el nou vector d’activitat que cal reforçar en qualsevol campanya.


50

Altres elements per aconseguir resultats eficaços de l’e-comunicació política són la bona gestió, la consistència ideològica, la integritat ètica i una comunicació adient. És en aquest punt en que cal usar les tècniques d’empowerment (empoderament). Aquest concepte es refereix al procés pel qual s’augmenta la fortalesa polític-social dels individus i de les comunitats per impulsar canvis positius de les situacions en les quals viuen. És una activitat pròpia de les organitzacions més desenvolupades. En general, l’ús d’aquestes tècniques implica l’adquisició per part del beneficiari de la confiança en les pròpies capacitats. L’autoritat (auctoritas ) és el procés mental que ens permet guanyar poder i influència sobre les institucions o la societat, com hem vist al parlar de la subclassificació de participació ciutadana. L’empoderament es constitueix per la totalitat de les següents capacitats: 1. Tenir poder de decisió propi. No dependre de cap element intern del partit. 2. Tenir accés a la informació i els recursos per prendre una decisió apropiada. 3. Tenir una gamma d’opcions on escollir. 4. Habilitat per exercir l’assertivitat en presa de decisions col·lectives. 5. Tenir un pensament positiu i l’habilitat per fer canvis. 6. Habilitat per aprendre i per millorar el seu propi poder personal o de grup. 7. Habilitat per canviar les percepcions per mitjans democràtics. 8. Millorar l’auto imatge i superar l’estigmatització. 9. Involucrar-se en un procés d’autoiniciació de creixement. 10.Work in progress. Perfeccionament continuat sense fí. Aquest petit esbós té una estreta vinculació amb les potencialitats polítiques i els models comunicatius, ja que no es pot oblidar que s’està treballant amb les xarxes socials dins l’àmbit de la psicologia interpersonal i social. La imatge que es generi a través del diàleg continuat al món 2.0 donarà, probablement, el seguidor-tipus que tindrà el líder polític. Aquest fet també és molt important per a generar un bon clima als equips de treball 2.0 de partits polítics, amb companyerisme (veure gràfic 1 )129. Continuant amb l’apuntat, segons definició d’Ignacio MARTÍN GRANADOS i Jorge Francisco AGUIRRE SALA , dins l’apartat potencialitats polítiques d’Internet, podem establir els instruments pràctics més innovadors, mitjançant les xarxes socials130: A. PRESSUPOST PARTICIPATIU: Els ciutadans decideixen l’aplicació i distribució específica del pressupostos. B. ASSEMBLEES DE BARRI I ZONALS: Lloc de debat de les necessitats i la seva priorització per a establir programes de treball que se solicitaran al govern. C. PLANIFICACIÓ ADVOCATIL: L’advocat professional vol representar interessos d’aquells ciutadans políticament dèbils que han estat o estaran afectats per dures decisions governamentals. D. CÈL·LULA DE PLANIFICACIÓ: Equivalent a espai deliberatiu amb mecanismes formals d’investigació, participació i cerca de consensos. E. TALLER DEL FUTUR: Tècnica social de solució de problemes i instrument de treball grupal creatiu. F. XARXES CIUTADANES: Són comunitats de persones que utilitzen la tecnologia digital per a millorar la seva informació i comunicació horitzontal, d’àmbit local. G. VOT ELECTRÒNIC: Òptim sistema d’elecció de candidats polítics i de consulta a la ciutadania una vegada s’hagi constatat la seva seguretat i eficàcia jurídica. 129 Confr. amb gestió d’e-comunicació política a Argentina d’Andrea Alejandra BARTOLUCCI (2005) 130 Alguns autors denominen CITIZENSHIP 2.0 als processos d’e-democràcia.


51

GRÀFIC 1: DIFERÈNCIES COMUNICACIONALS EN LA PARTICIPACIÓ CIUTADANA

EN POLÍTICA: MITJANS TRADICIONALS VS 2.0 FONT: ELABORACIÓ PRÒPIA A PARTIR DEL MODEL DE (AGUIRRE SALA, 2013) © 2014

MITJANS TRADICIONALS : DIARIS, RÀDIOS, TV, WIKIS, ETC.

MITJANS 2.0: XARXES SOCIALS

Condicionats a l’economia de mercat i la planificació de la reelecció política.

Producció realitzada gràcies al software lliure i continguts crítics sense compromisos polítics.

Utilitzats només per professionals i freelancers. Usats per amateurs que veuen als professionals com a iguals.

El protagonista és l’emissor. El receptor és el protagonista gràcies a la

propagació online i ontime. Altes barreres d’entrada. Sense barreres d’ingrés.

Cerquen complaure a electors, clients i consumidors.

Cada usuari és un elector i potencial interlocutor.

Necessiten d’un aval públic que els sotmeti a censura.

No tenen censura i el seu treball multiplica els enllaços a la xarxa.

La censura «suposa» interessos de l’audiència. L’audiència (seguidors) són censura real. No tenen sentint si no donen suport a un grup hegemònic.

Busquen sentit independentment del seu impacte als grups de poder.

Els baixos índex d’audiència els fa fracassar. L’increment del seu valor és exponencial

al número d’usuaris-seguidors. Només els emissors valoren el mitjà i als seus continguts.

L’usuari interactiu genera utilitat, pràctica i valor.

L’emissió–recepció no transforma al contingut ni al mitjà.

La participació genera un bé comunicatiu que millora el contingut, al mitjà i a l’usuari.

Només s’adrecen al públic, doncs són colonitzadors de l’esfera privada.

Influeixen en l’audiència i en el propi mitjà, doncs eleven allò privat a públic.

La seva utilitat només és receptiva. Utilitat variada. Twitter: mobilització. Blog :

espai deliberatiu. Facebook: difusió i creixement. Web federada: col·laboració.

Generen mega–relats hegemònics. Imposen models centralitzats.

Destrueixen els mega–relats alienants. Construeixen les perifèries comunicatives.

Acoten la territorialitat i unifiquen significacions.

Provoquen desterritorialització i creen ordres simbòlics i imaginaris lliures.

Construeixen identitats ciutadanes uniformes conforme a grups empoderats.

Donen vida a ciutadans en una gamma d’identitats emancipades i diferenciades.

Els drets mediàtics estan reduïts a la llibertat de premsa acotada pels propietaris dels mitjans i els

interessos dels governants de l’Estat-Nació.

Els drets mediàtics produeixen l’apropiació de nous drets (e-educació, e-govern, e-vot, e-participació ciutadana, etc.)

Assumeixen que es té democràcia representativa i es cerca informació.

Proporcionen info., difonen idees i provoquen deliberació. Cerquen democràcia participativa.

Finalment, no es pot tancar l’apartat sobre potencialitats polítiques d’Internet sense esmentar l’efecte mundial de la IV Generació dels Drets Humans a Internet 131: A. Apropiació social de les TIC. B. Ús de les TIC per accedir a la informació i la difusió universal d’idees a baix cost. C. Promoció de la inclusió digital amb la creació d’intel·ligència col·lectiva. D. Protecció davant polítiques governamentals extralimitades de vigilància i control. F. Software lliure per a la interconnexió de l’esfera pública. G. Participar en el disseny i avaluació dels procediments d’e-government.

131 DAVIS, Richard (1999, 16). “Cal educar el públic en TIC sobre com cumplir deures democràtics”


52

5.5.2. MODELS COMUNICATIUS

En aquesta recerca cal destacar tres models bàsics en referència a l’e-comunicació política adaptant bé GRUNIG132: Informació pública/Publicity (Web 1.0) – Asimètric bidireccional/Feedback (Web 2.0) – Simètric bidireccional (Web 2.0 � Web 3.0).

FONT: ELABORACIÓ PRÒPIA A PARTIR DELS MODELS DE (GRUNIG I HUNT, 2000) © 2014

Aquest model és un típic sistema de comunicació vertical, autoritari i d’interacció política intermitent, ara desfasat. No hi ha espai d’interactivitat polític-comunicativa.


132 GRUNIG, James E.; HUNT, Todd (2000, 73)


53

Aquest model exposa una capacitat d’interacció sesgada cap a l’ens polític donat el seu caràcter asimètric. Els espais públics de diàleg digital estan segregats i amb poques possibilitats per a què els ciutadans puguin debatre de forma continuada les proposicions de decisió, deliberatives i de participació electoral.


El tercer model és el que ofereix una màxima participació realment certa i òptima. Aqui el diàleg es considera complet i total, provocant canvis en la gestió pública i en les «formes» polítiques d’actuar. S’amplia el ventall de decisions amb els missatges i les demandes directes adreçades als partits i als líders polítics, que són capaços i tenen la voluntat intrínseca d’interaccionar argumentativament, de forma contínua .



54

Veiem, doncs, que les TIC fan superar el model d’acte de comunicació proposat per Harold LASSWELL (1948) en el qual es plantejava resposta a cinc preguntes:

Qui? � Diu què? � En quin canal? � A qui? � Amb quin efecte? És així que s’estableix un «pont» directe perfecte entre ciutadà i líder polític, sense la necessitat de les restriccions i interpretacions que provocaven el filtre dels mass media. Hi ha un perill evident, que aquesta comunicació simètrica bidireccional es faci només amb aquells grups o col·lectius organitzats incorporant-se a l’antic joc preestablert de competència institucional entre elits (tot i que aquesta consideració elitista de col·lectius socials, associacions d’afectats, plataformes cíviques, col·legis professionals, sindicats, patronals d’empresaris, ateneus, etc. pugui qualificar-se de molt asimètrica en comparació amb les forces polítiques, més institucionalitzades).

GRÀFIC 2: CLASSIFICACIÓ DELS FLUXES DE COMUNICACIÓ POLÍTICA A INTERNET

FONT: ELABORACIÓ PRÒPIA A PARTIR DEL MODEL DE (PAOLA MANACORDA, 1982) © 2014 TIPUS DE COMUNICACIÓ FLUX DE COMUNICACIÓ

Comunicació dels ciutadans cap a institucions, càrrecs electes i líders polítics

Vertical / Unidireccional / Top–Down

Comunicació–interrogació d’actors polítics als ciutadans Vertical / Unidireccional / Top–Down Col·loqui dels ciutadans amb els actors polítics Vertical / Bidireccional / Feedback

Comunicació entre grups de ciutadans Horitzontal / Bidireccional / Feedback Comunicació entre grups de ciutadans i

entre aquests i les institucions Horitzontal–Vertical / Bidireccional

Feedback El model dialògic-complex vist als esquemes 3 i 4 podem relacionar-lo amb autors com Michael MARGOLIS i David RESNICK133 que postulaven sobre el tema dient que “El nou concepte de democràcia pel segle XXI requereix d’una teoria sobre la distribució d’informació com a eix principal de la pròpia teorització política”134. És clar, com veiem, que certs politòlegs ja advertien que la comunicació bidireccional completa bottom-up era necessària per la circulació de missatges polítics en sentit invers, l’abans esmentada democràcia replicant o interpelativa. Seguint el que s’ha exposat i a l’analitzar la intervenció dels ciutadans en la fase de procediment polític, es poden constatar cinc tipus genèrics de possible participació ciutadana a Internet segons el seu grau d’implicació a l’esfera e-comunicativa política135: 1. Ciutadà que s’informa � Top-Down – Horitzontal 2. Ciutadà que delibera � Horitzontal 3. Ciutadà que interroga � Bottom-up 4. Ciutadà que intervé � Horitzontal – Bottom-up 5. Ciutadà que s’organitza � Horitzontal És en aquesta tesitura que s’observa que ara el tipus d’e-participació política dels ciutadans acostuma a ser de caràcter horitzontal–bidireccional i pretèn feedback real, variant l’agenda política institucional en procés de confiança i respecte mutus.

133 MARGOLIS , Michael; RESNICK, David. (2000, pàgines 156 i següents) 134 Confrontar amb Paola M. MANACORDA (1982, pàgines 22 i següents) 135 Confr. amb Ignacio MARTÍN GRANADOS (2003, 17) i Rafael RUBIO NÚÑEZ (2000, 285–302)


55

Des d’un àmbit pràctic i aplicant els models descrits als esquemes 3 i 4 en la nostra e-comunicació política, veiem que mitjançant les xarxes socials i altres instruments d’e-participació política s’obtindrà la màxima visibilitat del partit o, millor encara, del líder polític. El que es pretèn amb aquesta estrategia política e-comunicativa és generar un procés de confiança i de respecte que promogui el prestigi adient per a que simpatitzants, militants o electors d’un líder o partit polític difonguin conceptes favorables viralment a través de mems. El missatge positiu136 (o negatiu, però mai neutre) arribarà molt lluny en una propagació exponencial i amb una credibilitat més propera a la publicity que a la publicitat o propaganda, impactant públics ciutadans arreu on hi hagi connexió a Internet. Hi ha mems que adquireixen tanta notorietat que se’n fan ressó els mitjans de comunicació social tradicionals i els publiquen en forma d’article noticiós, aconseguint una difusió inimaginable. Mem (Internet mem ) és un terme utilitzat en el món d’Internet per descriure una idea o símbol que es transmet d’una forma expansiva mitjançant les TIC (blog, agregador de notícies, el correu electrònic, llistes de distribució, xarxes socials o MMS). El mot Mem prové de la paraula grega «mimema » que significa «alguna cosa imitada» i representa una forma de propagació cultural, un mitjà per a què persones transmetin memòries socials, idees polítiques o culturals entre si. A vegades se’ls denomina transmissors virals perquè es comporten com a virus, en el sentit que es passen d’avatar a avatar (d’individu digital a individu digital) de forma ràpida, transmetent idees representades originalment i aportacions addicionals dels subjectes transmissors anteriors. Els mems exitosos que circulen a Internet són humorístics, però també poden portar algun missatge seriós i profund, com una lliçó de vida (similars a les cadenes virtuals que els amics s’envien per WhatsApp, per Facebook o per correu electrònic). No s’ha de tipificar el mem només com un símbol o l’idea humorística. Siguin seriosos o no, tots es caracteritzen per la seva «viralitat», no pel seu grau de veracitat, a vegades nul (falsedats o «fakes », mentires, bulos o enganys) i perquè pretenen afectar la imatge pública d’un líder o d’un partit polític d’una o altra forma.

136 Confrontar amb Pippa NORRIS (2003), Andrea RÖMMELE (2003) i Sara BENTIVEGNA (2006)

EXEMPLES DE MEMS POLÍTICS CAT I USA FONT: www.google.cat © 2014


56

5.6. TENDÈNCIES DEL MÓN 2.0 EN L’ENTORN POLÍTIC Una de les millors virtuds que té Internet és que obliga als partits i als líders polítics a ser transparents i això els hi pot servir de gran avantatge pel fet que construiran organitzacions polítiques més fortes i que generaran major sentiment de pertinença als seus simpatitzants, militants i electors. Tot i això, avui en dia encara perduren certs vicis burocràtics i tecnocràtics dins els denominats «aparells» dels partits més propis de la manera de fer de la vella política del segle XX. L’article 6 de la Constitució espanyola del 1978 estableix que “... l’estructura interna i el funcionament dels partits polítics han de ser democràtics”. Per tant, per complir el mandat de la Carta magna espanyola ho han de reflectir en la seva organització, en la seva forma de comunicar i en la seva imatge. No només cal ser democràtics, sinó que han de comunicar democràcia. Com esmenta el periodista Albert SÁEZ137 “... La vella política passada pel filtre de les xarxes socials podria guanyar en autenticitat. Les xarxes socials permenten la farsa política tant o més que els mitjans [de comunicació tradicionals]. Però ajuden a desemmascarar-la. [...] Les xarxes socials posen en evidència la força de la tecnocràcia política, que dilueix l’autenticitat dels lideratges fins al punt que permet als anomenats «aparells» o als «barons» dels partits fer anar els legítims representants de la ciutadania com a titelles dels seus interessos més obscurs i incofessables. Les xarxes socials no ho eviten ni ho eradiquen, però ho posen en evidència”. Com també afirma el professor Josep–Lluís MICÓ138 sobre el tema, “Les TIC acaparen les esperances d’institucions i governs de tots els colors per apropar-se als ciutadans fins al punt de formar una comunitat cultural en què administracions i administrats comparteixin aquest valor. Quan canvien de mans i van a parar a dissidents o organitzacions alternatives, en les paraules del filòsof Ferran SÀEZ139, “el valor de l’opinió pública s’erigeix amb tota la seva esplendor digital per sobre dels de súbdit o ciutadà”. Així mateix ho confirma també l’autor d’aquest estudi, en Jordi SOLÉ140, que al 2003 constatava el fet que la implementació de TIC han propulsat a un individu–súbdit cap a una individu–ciutadà, situant-lo amb un pla de més poder respecte les elits polítiques-econòmiques del que no en gaudia fins aleshores. Tot i això, com veurem més endavant en aquest capítol, existeix una visió escèptica de la gestió de les TIC i d’Internet en relació amb l’àmbit polític, com diu Gianpietro MAZZOLENI 141, pel qual el sistema dominant d’una democràcia institucionalment delegada i elitista estaria «reabsorvint», per a la seva pròpia conservació, les noves vies de comunicació sociopolítiques que apuntaven la interactivitat i la pluralitat cibernètiques. Aquesta visió pessimista gira al voltant de la idea que hi ha una poca minoria «cibernètica» interessada en l’esfera política, la mateixa segurament que que hi ha interessada en el món «real». Segons diu José Luis DADER142 aquests constituirien un “públic atent de les nostres democràcies, disminuït al món digital en el conjunt dels navegants incorporats amb finalitats purament lúdiques.” És en aquest punt on té importància el fet de construir nous vincles amb nous públics d’interès a través d’una correcta gestió de l’e-comunicació política. 137 SÁEZ, Albert (2014, 172) 138 MICÓ, Josep–Lluís (2014,151) 139 SÀEZ, Ferran (2014, 167) 140 SOLÉ, Jordi (2003, pàgines 599 i següents) 141 MAZZOLENI , Gianpietro (1999, pàgines 33 a 38) 142 DADER, José Luis (1999, pàgines 177 a 219)


57

El plantejament clàssic de la teoria política presenta dos models bàsics democràtics sobre el concepte de llibertat que estan relacionats amb les idees de John STUART MILL143 des d’un punt de vista liberal i els límits entre espai privat i espai públic:

I. Democràcia representativa: On els individus escullen els representants que vetllaran pel seus interessos. Aquesta concepció, pròpia d’escoles economicistes, elitistes i pluralistes, es basa en l’estudi de l’opinió pública agregada, que neix de l’interès privat i influeix en les decisions dels governants que n’escolten l’opinió majoritària. Aquí hi incideixen les feines de lobbies, grups de pressió i d’interès144.

II. Democràcia deliberativa (directa): Planteja la representació dels ciutadans que, sense mediacions, decideixen en assemblea sobre els assumptes col·lectius. Es basa en una opinió pública de caràcter discursiu que cerca consensos i en darrera instància es regeix per majories. Aquest fet porta a la concepció del ciutadà més enllà del rol de votant, espectador i/o enquestat. En l’actualitat, no es pot entendre l’aplicació d’aquest model sense els instruments proporcionats per les TIC que potencien noves dinàmiques de contrapoder projectant una opinió pública més discursiva, horitzontal i autogestionada, replantejant el concepte deliberatiu.

Les diferents innovacions en e-comunicació s’agrupen en quatre grans categories: 1. Xarxes facilitadores de contacte o deliberació directa entre elits polítiques i els

públics ciutadans (de manera col·lectiva o individualitzada). Bústia al líder polític. 2. Xarxes subministradores d’informació administrativa directa i accés a bases de

dades dels organismes públics o d’entitats privades (DNI electrònic). 3. Diaris electrònics professionals en competència o com a complement als mitjans

de comunicació social convencionals. 4. Canals audiovisuals de retransmissió directa de comunicació política institucional

o especialitzada (televisió parlamentària al parlament català o judicial). Aqui fem referència explícita a les proves efectuades pels àmbits anglosaxons on equips d’e-comunicació política de David CAMERON i Barack OBAMA van implementar un canal de Youtube online i ontime per a establir un veritable diàleg líder polític-ciutadans. Per això són bàsiques les plataformes multicanal per satèl·lit i la TV per cable. L’ús de vídeo-declaracions o els vídeo-col·loquis són un bon mètode per solucionar la queixa recurrent dels líders polítics, els «soundbites » (emissió de declaracions polítiques en forma de titulars per a captar l’atenció periodística).

Continuant amb n’Albert SÁEZ145 “Les xarxes socials no fan res més que posar-nos de nou davant del mirall. Algunes misèries de la condició humana les amplifiquen fins a fer-les insuportables. Una vegada més es demostra que la tecnologia no és ni el problema ni tampoc la solució. Són l’ètica, la moral i cultura política les que ens redimeixen dels límits de la nostra humanitat”. És des d’aquest punt de vista que analitzem la tendència del fenomen Internet i la seva imbricació amb el fet polític. Hom fa valer que les societats amb una potent cultura política poden usar el món 2.0 amb més eficàcia i prou eficiència per aconseguir ser un instrument qualitatiu que serveixi per alguna cosa positiva, genuïna146. 143 Confrontar amb l’ideal propugnat per John STUART MILL (2004): “La participació cívica personal en la vida política activa permet prendre decisions en interès propi, fent que n’aprengui i que creixi intel·lectualment, aconseguint-se millors ciutadans, millors polítiques públiques i millors governants”. 144 Confrontar amb els afers públics de Jordi XIFRA (1998) i James E. GRUNIG i Todd HUNT (2000) 145 SÁEZ, Albert (2014, 167) 146 Confrontar amb el proposat per Ignacio MARTÍN GRANADOS (2003, pàgines 1 a 22)


58

Per Robert DAHL 147, les TIC i Internet possibiliten que la democràcia participativa traspassi el marc de democràcia representativa que tenim des de tres perspectives:

I. DEMOCRÀCIA PARTICIPATIVA: Que rebutja la identitat entre democràcia elec-trònica i democràcia directa perquè aquest últim ideal democràtic encara que sigui avui possible tècnicament presenta problemes interns greus que l’allunyen d’una autèntica democràcia participativa. Es basa en idees del politòleg Crawford Brough MACPHERSON per negar l’èxit de la democràcia electrònica vers la democràcia indirecta i, fins i tot, la directa, encara que dóna cabuda a “... formes imaginatives que complementin el model de democràcia representativa que tenim”.

II. DEMOCRÀCIA LIBERAL: Que creu que les TIC poden facilitar mecanismes que solucionin algun dels problemes de la democràcia representativa. Es proposen mecanismes o institucions que ajudats per un ús adequat de les TIC contribueixin a solucionar alguns dels problemes de les democràcies contemporànies com és un públic atent i ben informat, minipopulus que “... redueixi la distància entre elits polítiques i ciutadania i millorar així el procés democràtic”.

III. TELEDEMOCRÀCIA: Extrapolant les experiències parcials, confia massa en les possibilitats de les noves tecnologies a l’hora de transformar la democràcia que tenim, presentant problemes seriosos en la seva anàlisi. En aquest apartat tenim conclusions alternades dels politòlegs Benjamin BARBER i Frederick Christopher ARTENTON, segons les quals “Introduir gradualment una sèrie de nous mecanis-mes en moments oportuns, possibilitaria que els ciutadans aprenguessin valors cívics democràtics”. BARBER creu que el resultat hauria de ser una forma forta de democràcia participativa (strong democracy , 1989) en la qual “Moltes de les institucions que avui en dia són representatives encara funcionarien, reforçant la idea d’autogovern, una democràcia més «autèntica» en què guanyarien els seus valors”. Per contra, ARTENTON advoca per un concepte de teledemocràcia més restringit, “Considerem que les TIC podrien contribuir bé a millorar la democràcia representativa entorn de dos problemes bàsics: mitigar la greu crisi de participació ciutadana en la presa de decisions polítiques i establir una relació més fluïda entre polítics i ciutadans superant els filtres de la burocràcia i de les institucions”148.

ESTRATÈGIA d’e-COMUNICACIÓ POLÍTICA 2.0 – F ONT: www.google.cat © 2014 147 DAHL , Robert Alan (2012, pàgines 30 i següents). Confrontar amb Pippa NORRIS (2003, 26) 148 Confr. mateixa opinió sobre informació, deliberació i participació. Sara BENTIVEGNA (2006, 335)


59

Basant-nos en les idees exposades per Robert DAHL , podem extrapolar el gràfic 3 per relacionar el món 2.0 i les policy o construcció de polítiques públiques.

GRÀFIC 3: COMUNICACIÓ POLÍTICA I INTERNET FONT: ELABORACIÓ PRÒPIA © 2014

OPCIONS

GRAU INNOVACIÓ DEMOCRÀTICA I D’ACCEPTACIÓ

DE PROCESSOS PARTICIPATIUS I PLURALISTES

GRAU TIC’s A LA POLICY

INFORMATIVA AUTORITÀRIA Baix Baix MILLORA DE LA DEMOCRÀCIA REPRESENTATIVA I ELITISTA Baix Baix

ENTRAMAT CÍVIC Alt Alt DEMOCRÀCIA DIRECTA Alt Alt

1. INFORMATIVA AUTORITÀRIA: Aquesta alternativa no cambiaria les lògiques

tecnocràtiques i d’informació Top–Down que són característiques de sistemes democràtics consolidats en la segona meitat del segle XX. L’ús de les TICs més que reforçar la capacitat de presència i d’intervenció de la ciutadania en tots els assumptes col·lectius, podria acabar reforçant la capacitat de control i d’autoritat de les elits institucionals. Aquesta opció es correspon amb un model, des d’un punt de vista de direcció de les relacions públiques, de GRUNIG i HUNT (2000) del tipus publicity–informació pública, unidireccional.

2. MILLORA DE LA DEMOCRÀCIA REPRESENTATIVA I ELITISTA: Es tracta de millorar l’eficàcia en la prestació de serveis, de reforçar la legitimitat d’institucions de govern (parlament, executiu, administració), de millorar la relació entre partits i electors, en definitiva, de reduir la percepció de distància entre elits decisòries i representats usant les TIC i Internet com a mecanisme que millori l’adaptabilitat del sistema polític a l’entorn canviant, encara que deixant en un segon pla els aspectes més democratitzadors del sistema i sense qüestionar el posicionament de les jerarquies tradicionals. Es correspondria amb un model evolucionat de publicity–informació pública.

Un exemple d’ús innovador i participatiu de les TIC en l’esfera electoral ha estat la votació electrònica a través de sistemes telemàtics a les eleccions al parlament europeu celebrades el 25 de maig d’enguany. En aquestes dues estratègies d’ús de les TIC no hi ha voluntat d’anar més enllà d’una concepció de la democràcia representativa actual. Al pol oposat s’hi troben les dues següents, on veiem l’interès per la qualitat de la participació i la capacitat d’implicació de la gent als assumptes col·lectius tant a nivell polític micro com macro. Partim, doncs, de la hipòtesi d’una ciutadania activa sorgida d’un ric teixit associatiu arreu, que està interessada en els temes col·lectius no com a via necessària només per defensar els seus interessos, sinó com una forma d’entendre la pròpia democràcia, una democràcia relacional i participativa. Des de l’àmbit d’abast mundial i al context actual, sobresurten formes de participació acadèmica–periodística–política com al www.opendemocracy.net , que debat des del maig del 2001 sobre política internacional i cultura en assumptes mundials (ciberconsciència 2.0 )149. 149 Confrontar amb els estudis de José Luis DADER (1999, 188 i ss.) i Pedro GÓMEZ FERNÁNDEZ (2001) sobre noves tecnologies, comunicació política, parlamentarisme i democràcia electrònica.


60

3. L’ENTRAMAT CÍVIC: Internet fomenta un entramat cívic i associatiu fent sorgir noves comunitats reals o virtuals, desenvolupant noves identitats i nous espais públics i incrementant la reflexivitat política i les noves autonomies socials. La relació entre aquests moviments i les polítiques públiques és bàsica en aquest context. Com exposa Sara BENTIVEGNA150, “El món digital es caracteritza per multiplicació de veus i fragmentació d’interessos”. És l’estadi actual, en contínua transformació (work in progress ). Correspon al model asimètric bidireccional.

4. DEMOCRÀCIA DIRECTA: Es planteja la necessitat de debatre sobre el model de democràcia directa, ja que aquest pas significa plantejar-se els mecanismes de deliberació i canalització d’opinions i debats cap a formes de decisió, així com el fet de repensar les nostres actuals institucions democràtiques, al voltant de les quals gira el sistema polític i articulem la mediació entre ciutadania i govern. En aquesta estratègia en la qual les TIC jugarien un paper central en la configuració d’un sistema democràtic basat en el vot directe de la ciutadania sense la inter-mediació d’institucions representatives tradicionals, hi ha significatius problemes i de manera molt més concreta, hi ha problemes legals en la pròpia forma en què s’hagi de desenvolupar la votació electrònica . Una primera proposta per testar aquesta opció seria fomentar-ho als ajuntaments, ja que són les administracions més properes als moviments socials ciutadans. Model ideal que correspondria a un sistema simètric bidireccional gairebé perfecte.

Un concepte innovador, des del punt de vista de la imbricació entre comunitat 2.0 a través d’Internet i una gestió estratègica adient de l’e-comunicació política, seria la superació de la idea d’influència indirecta mitjançant líders d'opinió (two-step flow ), desenvolupada pels coneguts sociòlegs Elihu KATZ i Paul LAZARSFELD . Aquesta teoria ja no funciona amb la mateixa efectivitat per noves generacions d’internautes més informats i més cultes. En gestió 2.0 cal superar els prejudicis, ja que tots els cibernautes poden arribar a esdevenir convençuts «ambaixadors» d’un líder o d’un partit polític en proporció geomètrica si s’aconsegueix véncer bé les reticències i implementar plans de relacions públiques i d’e-comunicació política basats en una simetria bidireccional, com els descrits als esquemes 3 i 4 citats al capítol anterior. Relacionat amb tot el que s’ha exposat, cal destacar que els grups d’interès i de pressió tradicionals o lobbies 151, troben a Internet i al món 2.0 de les xarxes socials un mitjà d’expressió i formació d’opinió inigualable. Un exemple de com la utilització d’Internet pot «sensibilitzar» els membres del poder legislatiu és el col·lectiu nord–americà www.moveon.org especialitzat en generar grups de pressió electrònics. De fet, va ser aquest qui canalitzà totes les protestes ciutadanes del cas Lewinsky i l’impeachment a Bill CLINTON152. És important parlar dels stakeholders polítics que són els moviments socials (grups d’interès)153, com a símptomes representatius de la societat actual. Són els nous tipus d’associacionisme digital al segle XXI que juguen un important paper en facilitar als ciutadans diverses formes d’accés als instruments informàtics, per utilitzar el saber i les oportunitats laborals de la societat informacional i incrementar la participació ciutadana bottom-up en les decisions polítiques, crear millors condicions de treball i generar les engrescadores iniciatives innovadores veritablement transversals. 150 BENTIVEGNA , Sara (2006, 341) 151 XIFRA, Jordi (1998, pàgines 51 i següents) 152 Segons James E. GRUNIG i Todd HUNT (2000, 440), hi ha 4 formes per gestionar els conflictes públics potencials (public issues management): reactiva, conformista, proactiva o interactiva. 153 DAHL , Robert Alan (2012, pàgines 60 i següents)


61

Aquests amplien tant el concepte d’espai públic, com el d’espectre polític, superant el control dels partits polítics, incorporant els nous temes a les agendes polítiques (agenda setting 2.0 ) i exercint així un paper innovador i ben fonamental per a la construcció d’un nou espai públic, sustentat en gran part per Internet. Un dels forts impactes culturals més directes que s’ha constatat és que l’apropiació social i la difusió de les eines de la societat informacional, ja no són exclusives només de l’elit burgesa. L’altre és la construcció d’una subjectivitat social, pública i cívica: valors i accions presents a la societat civil entren en franca oposició amb valors sistèmics característics de l’Estat-Nació i del mercat econòmic, generant noves formes de sociabilitat i alteració recíproca entre instàncies de pràctica social i de producció de subjectivitat. Acadèmics i investigadors, com Alain TOURAINE154, defensen que les relacions socials estan fetes de conflicte, de cooperació o de negociació. Els ciutadans podrien participar intensament als processos de decisió política amb l’ús més extensiu d’e-comunicació política a les TIC amb instruments de saber com: 1. De coneixement que permet l’accés ciutadà a la informació. 2. D’intervenció no formalitzada, per facilitar processos de consulta i de decisió als ciutadans, tot i estar reservades a d’altres. 3. Valoració crítica com les consensus conferences que conjuguen les tècniques de mostreig amb el treball de grup. 4. Control que combinen elements de coneixement i d’intervenció i que difonen la legitimació per actuar segons judici per la tutela d’interessos generals. 5. Proposta amb vincles que asseguren la consideració per part dels actors polítics. 6. De consulta. 7. De gestió autònoma per a descentralitzar i desestatalitzar. 8. De veritable i pròpia decisió amb característiques personalitzades. Avui, democràcia és la construcció i experimentació de formes no representatives i extraparlamentàries sorgides del teixit associatiu ciutadà: plataformes ciutadanes, assemblees cíviques, agrupacions contraculturals, consells, ateneus, lligues i movi-ments alternatius, que redueixen cada vegada amb més contundència l’estructura d’Estat-Nació perquè interfereixen els seus aparells administratius.

7 CAMINS CREATIUS I MODEL D’E-COMUNICACIÓ TOP-DOWN/BOTTOM-UP–FONT:www.google.cat © 2014

154 TOURAINE, Alain (1997) Op. Cit. a Patricia BERNAL (2004, 4)


62

5.7. EL WEBSITE POLÍTIC COM A EINA DE RELACIONS PÚBLIQUES Segons CASERO155, el propòsit primordial dels websites polítics radica en proveir informació estàndard sobre l’organització i les polítiques d’aquestes institucions, la mateixa que moltes vegades està disponible offline, oferint una còpia digital del format analògic. Internet serveix, doncs, senzillament com a tècnica dins la funció de relacions públiques (FER–HO SABER ), però no s’implementa com a estratègia de gestió de relacions públiques que comportés modificacions dins l’organització política propiciades per les facilitats de diàleg pròpies d’Internet com la participació i la interactivitat (FER–HO BÉ). Un dels eixos principals a l’hora de dissenyar un website polític és que sigui pràctic, atractiu i útil per al cibernauta, ja que la visibilitat pública o el coneixement viral d’un website depèn en gran mesura de l’eco rebut a través d’una difusió 2.0. D’aquesta forma s’eviten despeses publicitàries o de publicity innecessàries per aconseguir el gran objectiu. Però, sobretot, cal que segueixi una estratègia de relacions públiques determinada ja que serà un punt vinculant pel seu exitós ús posterior. Des d’una perspectiva de màrqueting polític tenim que l’impacte interpersonal que representa l’ús d’estratègies e-comunicatives és un element imprescindible com a corretja de transmissió de les demandes ciutadanes cap a espais de representació i del consegüent retorn dels missatges-clau des de l’elit política-burocràtica156. Com apunta en aquest sentit Ariana GÓMEZ COMPANY157, els websites tenen un doble ús primordial, depenent si s’està en campanya electoral o bé en altre període. Des del punt de vista del primer, s’usen els websites com un element essencial dins l’estrategia d’e-campaigning 158. Des la perspectiva del segon, del qual n’és objecte aquest estudi, l’estratègia gira entorn a conceptes de ciberdemocràcia i participació ciutadana per assolir un consens òptim que permeti aplicar polítiques públiques que aportin un alt grau de satisfacció als ciutadans (tot i que sempre hi haurà subjectes disconformes com veurem en el gràfic 10 dedicat a la tipologia dels ciutadans fent referència a la seva forma de participació política). No descuidar els públics interns. En aquest punt i amb el suport imprescindible de TIC, hi ha enormes possibilitats, com la de poder escollir el candidat polítics d’un partit o una coalició política, per exemple, en eleccions de caràcter primari obertes al conjunt de la ciutadania159, siguin militants del partit o no. Internet és bàsica per formar l’opinió pública i mediar. Una altra característica que tenen els websites polítics fora de campanya electoral és la de promoure’n el seu ús vinculat al diàleg i interacció amb moviments socials. L’aparició de l’esperit crític ciutadà ha subvertit les regles del joc polític, el que ha impulsat una espècie d’aplicació «darwinista » en la nostra realitat política. Qui no s’adapti, potser no acabarà extingint-se, però potser no serà rellevant pel ciutadà160.

155 CASERO, Andreu (2005, 10). Confrontar amb Andrea RÖMMELE (2003, 12) 156 MAAREK , Philippe J. (2009, pàgines 36 i següents) 157 GÓMEZ COMPANY, Ariana (2013, pàgines 321 i següents) 158 Confrontar amb les experiències analitzades per Marta CANTIJOCH (2005), Stephen COLEMAN i Stephen WARD (2005), Lee RAINIE (2005) i literatura relacionada. 159 Una atenció especial mereix el procés intern de primàries que es realitzà des de finals del mes de març fins al 5 d’abril d’enguany per a escollir el candidat del Partit dels Socialistes de Catalunya a l’alcaldia de Barcelona, resultant-ne guanyador, no sense certa polèmica, Jaume COLLBONI . 160 RÖMMELE, Andrea (2003, 9). Confr. Albert PADRÓ-SOLANET i Ana Sofía CARDENAL (2008)


63

Les tendències socials de globalització, domini de la política simbòlica, democràcia representativa i informacionalització constitueixen les pautes per a mesurar el valor discursiu important pels moviments socials, però sempre des d’una visió local.

GRÀFIC 4: TIPOLOGIA DE L ’E-COMUNICACIÓ DELS PARTITS POLÍTICS A INTERNET

FONT: ELABORACIÓ PRÒPIA © 2014

TRETS TOP–DOWN BOTTOM–UP

DISCURS Relat racional basat en arguments

Missatges basats en emocions i sentiments

INVESTIGACIÓ / INFORMACIÓ

Preferència per l’anàlisi quantitatiu

(enquestes i sondejos)

Ús de tècniques 2.0 innovadores i creatives

LLENGUATGE Grandiloqüent i burocràtic Natural, senzill, proper i creador de víncles emocionals

IDEES Constant debat ideològic Propostes a necessitats quotidianes i properes

ESTRATÈGIA Curt termini amb l’objectiu de guanyar

Mitjà termini basat en la visió i l’esperança

TARGET (VOTANT) Busca el vot indecís i vol evitar fugues d’electors

Coneixement i entesa de l’electorat en el seu conjunt

FLUX COMUNICATIU Unidireccional Simètric bidireccional

LÒGICA DE MERCAT Elecció d’alternativa matisada amb propaganda

Elecció d’alternativa no condicionada

PRODUCTE Programa de govern associat a un candidat

Propostes sòcio–comunitàries aprovades en assemblea

VALOR SIMBÒLIC Ideals i ideologies Valors i principis socials DEMANDANTS Votants Ciutadans lliures

OFERENTS Partits i coalicions polítiques

Moviments socials, assemblees contraculturals i plataformes cíviques

LIDERATGE Jerarquitzat Difús i horitzontal COMUNICACIÓ Publicitat i propaganda Món 2.0: lateral i divergent

ACCIÓ Circumscrita al calendari electoral (3 mesos)

Acció continuada en work in progress

PÚBLIC PROPOSITIU Militància política Assemblees no partidistes

FORMA DE DISTRIBUCIÓ

Líder i militants distribueixen les

idees–clau del programa

Les idees són distribuïdes, o no, pels que participen a les trobades 2.0

El sistema unidireccional vertical merament informatiu top–down és el més usat a Espanya (propi del model web 1.0 explicant anteriorment), d’acord amb els estudis d’Andreu CASERO161, que va analitzar websites dels partits polítics concurrents a les eleccions autonòmiques al País Valencià del 2007. Una conclusió és que quan més democràtics siguin el conjunt d’actors polítics, més fàcilment s’implementaran models asimètric i simètric bidireccionals. Podem establir-hi relació directa amb els resultats obtinguts per DE LANDTSHEER , KRASNOBOKA i NEUER162 a Europa de l’Est que arribaren a esperançadores conclusions acadèmiques en sentit contrari.

161 CASERO, Andreu (2009, pàgines 35 a 54) 162 DE LANDTSHEER , Christ’l, KRANOBOKA , Natalya i NEUER, Conny (2001, pàgines 107 a 162)


64

Continuant amb l’exemple anterior, tenim el gràfic 5 que descriu els principals trets característics dels models d’e-comunicació política dels partits referents a la seva difusió i posterior impacte per fomentar una major participació.

GRÀFIC 5: PRINCIPALS TRETS DELS

MODELS D’E-COMUNICACIÓ DELS PARTITS POLÍTICS FONT: ELABORACIÓ PRÒPIA A PARTIR DEL QUADRE DE (CASERO: 2005, 6–7) © 2014

TRETS

DIFUSIÓ D’INFORMACIÓ TOP–DOWN

PARTICIPACIÓ BOTTOM–UP

OBJECTIU BÀSIC DEL MODEL COMUNICATIU

Difusió autònoma i directa de la informació sobre el partit per part de la pròpia organització

Creació de vincles electrònics entre partit i ciutadans

OBJECTIU PRINCIPAL DEL PARTIT POLÍTIC Maximització del vot

Democràcia interna i cerca de polítiques públiques (policy–seeking)

DIRECCIÓ DELS FLUXOS COMUNICATIUS

Transmissió jerarquitzada de la informació (top–down)

Concepció del flux comunicatiu bottom–up

CAPACITAT DE RESPOSTA DEL RECEPTOR

Predomini de la unidireccionalitat en perjudici de la interactivitat

Primacia de la bidireccionalitat i de la interactivitat

DESTINATARI PRIORITARI Votant o elector Militants i ciutadans INCIDÈNCIA DE LES DIMENSIONS DE LA COMUNICACIÓ ORGANITZATIVA

Importància de la funció d’output de la dimensió comunicativa externa

Pes de la comunicació interna (intranet) i de la funció input de la comunicació externa.

MODALITAT DE PRESENTACIÓ DEL MISSATGE

Personalització a doble nivell i predomini de l’autoprotecció comunicativa

Documents i materials de base útils al debat i al diàleg

CONCEPCIÓ DE LA DEMOCRÀCIA

Lligat a una concepció representativa de la democràcia

Vinculat a una concepció deliberativa de la democràcia

BENEFICIS Augment del pluralisme de la competició política

Protagonisme actiu i directe de la ciutadania en el procés d’elaboració de polítiques públiques (policy–making).

INCONVENIENTS Manteniment de desigualtats comunicatives en l’entorn online

Participació «metafòrica» condicionada per la virtualitat i controlada pel partit

Continuant amb n’Andreu CASERO163, esmenta que “... l'articulació de la presència a Internet d'una formació política sota els paràmetres de la transmissió d'informació top–down consagra la primacia d'autoproducció en la seva estratègia comunicativa on line”. Com hem vist l’estratègia top–down és àmpliament assumida a Espanya. Una altra funció cardinal del web polític consisteix, primordialment, com diu Andrea RÖMMELLE 164, a fer un by–pass als gatekeepers (encarregats de seleccionar in-formació noticiosa als mass media convencionals) al dirigir-se a la població. És a dir, les TIC i sobretot Internet, possibiliten l’apel·lació directa als votants prescindint de mediació de tercers (ja que els mitjans de comunicació sempre prenen partit a favor o en contra d’una opció política concreta d’acord amb la seva línia editorial)165

163 CASERO, Andreu (2005, pàgines 6 i 7) 164 RÖMMELE, Andrea (2003, 13) 165 Un cas a tenir en compte que fa palès la importància de les TIC en la política actual és l’inesperat tomb electoral per l’atemptat terrorista a Madrid l’11 de març del 2004 (11M). La prepotència en la gestió de la comunicació de crisi del Partido Popular amb la corresponent ocultació d’informació va provocar la «rebel·lió» popular amb la transmissió en cadena via SMS als telèfons cel·lulars, durant la nit de la jornada de reflexió, del cèlebre “¡PÁSALO!” que va capgirar el resultat, guanyant el PSOE


65

Gràcies a Internet, les organitzacions polítiques poden difondre continguts als seus públics objectius elaborats per elles mateixes de manera autònoma eliminant els filtres interpretatius introduïts per la professió periodística quan el procés informatiu és vehiculat a través dels media. D’aquesta manera, el partit o líder polític poden:

A. Trencar el monopoli en l’oferta informativa assumit pels mitjans de comunicació convencionals i realitzar enquestes o sondejos d’opinió no demoscòpiques.

B. Produir i difondre, de manera autònoma, fluxos comunicatius sense comptar amb la necessitat d’intermediaris per establir un contacte directe amb la ciutadania.

C. Augmentar el control sobre els missatges que pretenen comunicar, seleccionant-los prèviament amb un propòsit concret.

Un dels perills que cal evitar, és l’accentuació de l’autoproducció comunicativa que pot portar el partit a córrer el risc de caure en un alt ús propagandístic de la pàgina web. Aquesta circumstància es tradueix en disminució de la credibilitat i l’efectivitat de la institució política pel que fa al seu paper de font informativa. En aquest sentit, i a col·lació amb l’anterior, Víctor PÉREZ166 també és partidari que organitzacions de caràcter polític transitin per elaborades estratègies d’e-comunicació internes per tots els integrants del partit i externes pel conjunt de sectors de la societat. Tothom pot ser emissor i receptor en una societat amb codis diversos. Quan actuen com a emissors el receptor no és només un sol públic o un únic sector, hi ha una gran varietat de públics externs que poden requerir, en moments determinats, d’un missatge particular. Paral·lelament, els partits polítics tenen els seus públics interns, els quals no són tan heterogenis com els externs, però que també necessiten de missatges específics en algunes ocasions. En tot aquest procés hi ha individus i grups que poden ser, en un cas determinat, públic intern, públic extern o ambdós. En tots els casos es tracta d’establir canals (gràfic 6 ) d’e-comunicació d’intercanvi d’informació entre aquests públics per aconseguir els objectius. Per això, dins del disseny estratègic del pla d’e-comunicació corporativa del partit polític, cal poder diferenciar entre el que és informació i comunicació. Tornant a PÉREZ, afirma amb encert que “... la informació remet simplement a la transmissió (emissió i recepció) de coneixements estructurats, mentre que la comunicació consistiria en intercanvis d’informació amb la finalitat de modificar el comportament dels altres”. Per tant, cal seguir una estratègia a l’hora de redactar els missatges que ofereixen els partits al seu web. Segons una ponència del comunicòleg Toni AIRA (2011), cal seguir unes determinades pautes per obtenir la màxima eficàcia e-comunicativa167: 1) Eina al servei d’objectius. L’essència política és el timing, fer les coses quan toca. 2) Cal concreció en el discurs. 3) Assegurar-se que els missatges són creïbles generant confiança en el receptor 4) Lideratge polític i tècnic–professional de l’equip A (cap del gabinet, spin doctor i

director de comunicació). 5) Necessitat de claredat en els conceptes a comunicar. 6) Coherència en la construcció del relat polític i en la transmissió del discurs. 7) Fugir de l’agressivitat i no buscar la intromissió indesitjada (sobretot cal que no

es pretengui sobreactuar el dol quan hi ha una crisi). Ser amable! 8) Imprescindible compartir molt i dialogar més. L’horitzontalitat és essencial! 9) Gestió eficaç aplicant mesures correctores gràcies al procés reflexiu continuat. 10)Harmonia durant el procés de gestió de l’e-comunicació política 2.0. 166 PÉREZ, Víctor (2006) – Confrontar amb Jordi SOLÉ (2004) 167 Ponència Col·legi Disseny Gràfic CAT “Com es dissenya una campanya política?” (12/5/2011)


66

GRÀFIC 6: AVANTAGES D ’ÚS D’UN WEBSITE COM A EINA DE RELACIONS PÚBLIQUES

FONT: ELABORACIÓ PRÒPIA © 2014

L’ús d’Internet atorga als candidats una imatge de progressisme, dinamisme i esperit innovador. La sensació d’estar «a la moda» capta l’atenció i la simpatia dels mitjans de comunicació que actuen com a difusors dels missatges que interessin moltes vegades de forma inconscient. La publicitat electoral i el conjunt d’informació dels partits i candidats resulten molt més econòmics. Les estratègies de variació de continguts, actualització i reacció immediata a les intervencions dels adversaris polítics són molt més flexibles. Possibilitat de fer arribar els missatges adequats als públics directament sense el filtre dels mitjans. L’estructura d’hipertext de mitjans electrònics permet diferents nivells de complexitat argumentativa i la combinació d’apel·lacions emocionals i racionals (tires còmiques, caricatures vs adversaris). Oferir la possibilitat que els grups de suport de simpatitzants, voluntaris o militants creïn websites de mobilització i suport amb vincles electrònics dirigits al web del partit o del líder polític. Reforçar la imatge de sensibilitat i de proximitat del polític mitjançant tertúlies digitals generant un corrent de simpatia i curiositat pel ressò mediàtic multiplicador (abans, durant i després del debat). Copsar les reaccions dels visitants a les web del candidat o partit a les declaracions i propostes realitzades directament a través de les xarxes socials. No és estadístic però ofereixen pistes claus.

Com s’ha comentat anteriorment, a l’hora de dissenyar websites per partits polítics, cal que els subjectes promotor i executor cuidin amb especial atenció els públics interns. L’estratègia d’e-comunicació que no valori adequadament els simpatitzants i els militants pot suposar una greu disminució de la imatge positiva dels subjectes receptors vers els actors polítics, ser una font constant de rumors i, si no s’esmena, la pèrdua del sentiment de pertinença del col·lectiu ideològic (gràfics 7 i 8 )168.

GRÀFIC 7: MAPA DE PÚBLICS DE LA COMUNICACIÓ POLÍTICA ONLINE

FONT: ELABORACIÓ PRÒPIA A PARTIR DEL QUADRE DE (CASERO: 2005, 6–7) © 2014

168 Confrontar amb l’estudi de relacions públiques internes i e-comunicació de Jordi SOLÉ (2004).


67

Als gràfics 7 i 8 podem veure el pla bàsic detallat de públics interns i externs per a planificar accions d’e-comunicació i relacions públiques d’un web polític «ad-hoc». Des d’aquesta perspectiva, podem identificar els apartats que han de tenir especial rellevància: intranet pels públics interns i extranet pels mass media i stakeholders. Alguns websites polítics i de l’administració pública inclouen innovadores tàctiques per atraure noves audiències, com «Gamificació Política »169, que és l’aplicació de mecàniques de joc a d’altres àrees temàtiques properes a l’oci usual dels ciutadans i introduint tècniques de «role playing » polític al disseny dels productes o serveis.

169 Els principals objectius a l’hora d’implementar un «joc polític», tot i què no sempre són liderats pels partits polítics, sinó des d’organitzacions o mass media es poden dividir en: Identificar públics / Estimular l’interès per les eleccions / Fomentar la participació electoral / Fidelitzar / Mobilitzar els simpatitzants, voluntaris, activistes i militants / Atraure l’electorat més jove reconectant-se amb les noves formes de socialització / Presentar projectes o arguments / Realitzar enquestes o sondejos d’opinió / Contrastar candidats, projectes o argumentaris / Simulació política / «Guerrilla» electoral

LÍDER POLÍTIC 1.0 I COMUNICACIÓ INTERNA BY QUINO – FONT: www.google.cat © 2014

GRÀFIC 8: DIAGRAMA VECTORIAL DE PÚBLICS DEL WEBSITE D’UN PARTIT POLÍTIC FONT: ELABORACIÓ PRÒPIA A P ARTIR DEL QUADRE (CASERO: 2005, 9) © 2014


68

5.8. LES XARXES SOCIALS APLICADES A LA PRÀCTICA POLÍTICA Les xarxes socials aplicades a l’esfera política permeten establir la interacció online i ontime entre ambdós subjectes de la pràctica política: el ciutadà-elector i el polític. Això permet l’intercanvi d’opinions, la transmissió d’informació, suggeriments, presa de postures, matisacions de fets puntuals, queixes, etc. I molt més que això, ja que possibilita el diàleg permanent entre individus amb similars afinitats ideològiques, la qual cosa fa que es puguin crear grups de discussió, a favor o en contra d’algun partit, d’algun candidat o d’algun fet social controvertit puntual. En resum, Internet i les xarxes socials permeten un àmbit de discussió i col·loqui dels més diversos arguments en un context que reprodueix algunes de les característiques de la comunicació directa entre individus tot i que tingui lloc en un àmbit cibernètic. En aquest context, podem identificar les set accions impulsores de l’activitat política per part de la ciutadania que estan relacionades amb l’ús de les xarxes socials 2.0: 1. Informar-se. 2. Comunicar-se. 3. Associar-se. 4. Exigir transparència. 5. Identificar els responsables de determinades accions. 6. Reduir la burocràcia. 7. L’anonimat. Segons Sara BENTIVEGNA170, ara els partits han d’aprofitar les TIC per a establir grups de ciutadans que formin grups d’interessos comuns i d’identitats col·lectives. En aquest sentit, Pippa NORRIS171 ens ofereix una visió sobre websites de partits polítics focalitzat principalment en dos aspectes essencials: la seva funció com a fòrum virtual plural de visibilitat i com a eina pel posicionament de forces electorals minoritàries i residuals esdevenint un exitós canal de participació política facilitant nexes vitals d’unió entre els ciutadans-electors i els actors polítics. D’altra banda, Andrea RÖMMELE172 desplega una panoràmica de l’ús d’Internet com a eina de gestió per part dels partits polítics per tal de conformar una opinió pública favorable, mediar amb els públics d’interès i com a eina de comunicació interna, en especial a l’esfera anglo-germànica. Com apunta també el professor Andreu CASERO173, el website polític i per extensió les xarxes socials permeten desplegar dos eixos com a nucli de comunicació corporativa: funció informativa i participativa i agregació de demandes polítiques de la societat, per les quals són bàsics els canals 2.0 de les xarxes socials. Per copsar la complexitat del món digital, cal saber que, des del punt de vista tècnic, les xarxes socials, amb finalitats polítiques o no, són gestionades professionalment per un especialista de comunitats en línia denominat community manager . Aquest tècnic s’encarrega de crear, gestionar i dinamitzar una comunitat virtual a Internet, independentment de la plataforma o eines digitals utilitzades, amb l’objectiu d’aconseguir que els usuaris participin i interaccionin entre ells. Aquesta figura es va crear per coordinar, administrar i moderar fòrums a Internet. Aquests especialistes treballen en estreta col·laboració amb el cap del gabinet, el director de comunicació, l’spin doctor, el cap de premsa del partit polític i/o el candidat electoral.

170 BENTIVEGNA , Sara (2006, 333) Confr. amb Brian SOLIS i Deirdre K. BREAKENRIDGE (2009) 171 NORRIS, Pippa (2003, pàgines 21 a 45) 172 RÖMMELE, Andrea (2003, pàgines 7 a 20) 173 CASERO, Andreu (2005, pàgines 2 i 3)


69

Els community manager fan servir eines gratuïtes (o no) de control estadístic, com KLOUT que mesura la influència social a través de les xarxes socials a les quals pertanyin líders, candidats i/o partits polítics. Aquesta influència es veu reflectida en una puntuació (fins a 100 ), el qual és assignat per Klout que es basa en diversos factors o «senyals digitals» que són mesurats per aquest instrument. Per conèixer aquesta puntuació, el lloc web Klout permet crear un perfil per a cada un dels usuaris. El perfil permet veure la puntuació i saber com evoluciona dia a dia. A més, és possible conèixer altres tipus d’estadístiques, moltes de les quals són útils, com hem comentat anteriorment, per als qui fan servir les xarxes socials amb finalitats comercials o comunicacionals. Aquest professional és qui té tot el know–how.

KLOUT DE JORDI SOLÉ – FONT: www.klout.com © 2014

L’objectiu és atorgar als seus usuaris una eina perquè coneguin la seva influència social virtual i que puguin usar aquesta informació per comprendre i saber utilitzar el seu abast comunicacional. També ens permet saber quins són els temes en els quals un usuari és considerat prou influent i alhora assabentar-se quins són els que destaquen a altres persones en aquest servei per poder usar-los com a exemple. Empreses i institucions públiques també poden utilitzar-lo per saber quin és el seu abast i popularitat en xarxes socials. Actualment, mesura més de 400 senyals o factors , els quals s’obtenen de les xarxes socials que un usuari hagi integrat en el seu perfil. Alguns d’aquests senyals clau són la quantitat de seguidors a Twitter, el número de «Likes » a Facebook, les recomanacions professionals d’una persona al seu perfil LinkedIn, consells compartits a Foursquare al moment d’avaluar serveis o llocs i d’altres. Hom afirma que se seleccionen directius amb un Klout mínim de 35.


70

Per realitzar-ho és important la interacció comunicativa, l’aportació creativa (user -generated content ) i el sentiment de pertinença, que connectarien amb tres perfils diferents respecte a la imatge que es projecta de la «comunitat model» del website. Si prenem com a referència l’estudi de KIM174 i el cas de l’ús de les xarxes socials a la campanya online de 2007-2008 de Barack OBAMA 175, podem esbossar algunes variables de disseny que caldria tenir en compte en l’e-comunicació política 2.0176:

I. Component comunicatiu o deliberatiu: Associat amb el grau d’interacció entre usuaris que permet website polític, la quantitat i qualitat de canals de comunicació entre usuaris oferts (canals de xat escrit o audiovisual, fòrums, blogesferes, etc.). Paral·lelament determinats aspecte de disseny i de community management poden estimular més o menys la dinàmica deliberativa de la comunitat. Per exemple, la publicitació de posts «destacats» de la blogesfera d’usuaris a la home page del partit o intervencions puntuals del líder del partit al fòrum. II. Component creatiu: L’adopció d’una comunitat virtual d’un perfil eminentment creatiu es basa en les diverses possibilitats de contingut generat per l’usuari que es difonen a la resta de la comunitat virtual des del website. Per exemple, històries o relats originals, creacions gràfiques, mems i/o vídeos. El community manager del website polític promou la implicació participativa d’usuaris mitjançant l’organizació de concursos, publicitar materials a la home page, la convocatòria de premis com «creador del mes», marcadors tipus «M’agrada» i també «marques honorífiques» (mostrades al perfil públic de l’usuari) que donin visibilitat a les aportacions o mèrits aconseguits pels activistes en aquest àmbit. III. Sentiment de pertinença: El perfil simbòlic del «cos virtual» com una comunitat estretament «unida» està vinculat a la visibilitat de la pròpia comunitat i les seves actuacions al website, mitjançant possibles apartats de «notícies» o «agenda» de la comunitat, registres de l’«històric» o «memòria» dels continguts i dels seus líders, i fins i tot, la publicació de «notícies» enaltidores sobre els membres de la comunitat política 2.0. a la home page (com va fer l’staff de Barack OBAMA a la campanya electoral de 2007-2008). També són rellevants la promoció de conferències virtuals cícliques («ritualitzades» periòdicament) i organitzar trobades reals offline per tal de «desvirtualitzar» els usuaris finals i poder crear subgrups d’interès o afinitat (micro-comunitats) dins l’e-comunitat. L’objectiu de crear un fort «sentiment de pertinença» per l’usuari es pot estimular plantejant als membres de la comunitat diferents nivells d’«experiència», amb visibilitat al perfil públic de l’usuari. L’autoestima és nuclear a la dinàmica social i dels corrents polítics per fonamentar bé la seva cultura política. Aquests tres factors són determinants a l’hora de construir una comunitat política 2.0. (community building) que aspiri a esdevenir de caràcter simètric bidireccional, ja que un dels principals defectes trobats a l’hora d’analitzar websites polítics és la manca d’una presa de consciència als aparells dels partits en relació a aquesta qüestió. I aquesta estratègia també s’ha d’implementar a la intranet corporativa del website polític, ja que voluntaris, simpatitzants i militants són «ambaixadors» ideals del nostre missatge i a més de forma exponencial177. Per continuar, vist tot l’explicat fins aquí, cal que es detallin les xarxes socials 2.0 més usuals en política178. 174 KIM, Amy Jo (2000) 175 HARFOUSH, Rahaf (2010) 176 Segons adaptació pròpia realitzada a partir de PÉREZ LATORRE , Óliver (2012, pàgines 81 i 82) 177 Confrontar amb Jordi SOLÉ (2004, 603) 178 Confrontar amb les aportacions del professor Toni AIRA (2008) referents al màrqueting polític 2.0


71

GRÀFIC 9: CLASSIFICACIÓ DE XARXES SOCIALS EN E-COMUNICACIÓ POLÍTICA 2.0

FONT: ELABORACIÓ PRÒPIA © 2014 TIC /

XARXA SOCIAL 2.0 DESCRIPCIÓ UTILITAT EN

L’ESTRATÈGIA 2.0

WEBSITE Col·lecció de pàgines web (textos, imatges i vídeos servida per un únic domini d’Internet).

Carta presentació 2.0 – Imatge Generar info.–comunicació pels públics interns i externs

FÒRUM NEWS GROUPS

Magatzem de missatges enviats pels usuaris.

Discussió – Deliberació

WHATSAPP

LINE TELEGRAM

Missatgeria instantània multiplataforma per a smartphones i tablets (imatges, vídeos, ubicació i contactes).

Mobilització de grups (militants i simpatitzants) – BCN Difusió Comunicació interna (fins a 50 grups de 50 persones)

FACEBOOK

Servei de xarxa social comunitària. Difusió i creixement

TWITTER Servei de microblogging que permet a usuaris gestionar missatges de text de 140 caràcters (fotos, vídeos, ubicació).

Mobilització – Convocatòries Denúncies – Interrelació amb grups alternatius, moviments socials i plataformes ciutadanes

GOOGLE +

Servei de xarxa social: Cercles, Quedades, Interessos, Novetats i Missatges.

Difusió i col·laboració

BLOGGER

WORDPRESS

Bitàcora o diari personal (weblog) interactiu personal a Internet.

Espai deliberatiu i de petició de rendiment de comptes.

LINKEDIN

Xarxa social dedicada als professionals i els negocis que posa en contacte empreses i professionals qualificats i en facilita la seva col·laboració.

Buscar aliances amb les elits, cercar finançament, grups de debat, liderar projectes de cooperació qualificada en xarxa.

SKYPE VIBER Xarxes de telefonia per Internet.

Discussió – Deliberació Vídeo–multi–conferències Comunicació interna i externa

YOUTUBE

VIMEO

Website en el qual els usuaris poden «pujar» i compartir vídeos.

Vídeo blogs – Notorietat del candidat – Difusió de mítings sense límit temporal de spot

INSTAGRAM

Aplicació mòbil per compartir imatges (fotos amb filtres i marcs).

Difusió continguts en imatges Extranet pels mass media

FLICKR Website usat com xarxa social. Permet emmagatzemar, ordenar, buscar i compartir fotos i vídeos en línia.

Magatzem històric de fotos pels blogs i per les xarxes socials Extranet pels mass media

FOURSQUARE

GOOGLE PLACES FACEBOOK CHECK-IN

Xarxa social pensada per a smartphones i tablets basada en la geolocalització validant la presència (check-in) en ubicacions físiques reals.

Comunicació externa, agrupació de seguidors i promoció de llocs singulars: jornades, col·loquis, actes polítics, conferències, etc.

SLIDESHARE

Website 2.0 basat en servei de hosting de presentacions en diapositives per carregar i compartir arxius privats o públics.

Comunicació interna i externa Extranet per facilitar portafoli i documentació als mass media


72

Desenvoluparem sis d’aquestes eines 2.0 per la seva importància estratègica: 1. FÒRUMS–NEWSGROUPS POLÍTICS (grups de discussió o notícies): Es basen en un tipus de comunicació de modalitat asíncrona, situant-se entre la interactivitat que conjuga la comunicació interpersonal i l’amplitud i simultanietat que ofereixen els mitjans tradicionals, segons la sociòloga Sara BENTIVEGNA179. La plataforma tecnològica que li dóna suport es denomina USENET i és un sistema distribuït de discussió mitjançant el qual els usuaris poden llegir i enviar missatges semblants a correus electrònics, anomenats articles, formant grups de discussió180. Ha tingut força influència cultural en el món d’Internet, popularitzant termes i conceptes molt usats avui en dia com FAQ (Frequently Asked Questions–preguntes més freqüents) o SPAM (correu brossa). Els avantatges en l’ús de newsgroups polítics són evidents: amplitud d’audiències, velocitat d’enviament i recepció dels missatges, facilitat per a lliurar els missatges, l’alt grau d’obertura del «cibercol·loqui», l’ínfim cost econòmic i la quantitat gairebé infinita de temes per a poder discutir181. Alguns estudiosos asseguren que la divisió entre esfera pública–política i esfera personal–privada sembla difuminar-se. També cal estar alerta amb el flaming o missatges incendiaris. Un clar avantatge és que la llibertat d’expressió que atorga l’anonimat fa que opinions minoritàries siguin més fàcils d’apuntar. 2. BLOGS (Weblog ): Cal destacar quatre punts que són essencials per a descriure l’e-comunicació política realitzada amb aquest instrument182:

2.1. Senzilla: Es desenvolupa en un llenguatge senzill, allunyat del llenguatge plé de termes complexos, redundants i abstractes dels polítics.

2.2. Aplicada: Els temes de discussió als quals es refereixen són més concrets i definits que en la comunicació política realitzada des dels mass media tradicionals. Els assumptes que es tracten tenen una vinculació directa amb algun aspecte de la vida de l’internauta.

2.3. Dinàmica: S’integren diferents punts de vista, ja que són moltes persones les que escriuen sobre un mateix tema, pel que es va construint i definint d’una manera plural. El fet que siguin nombrosos els usuaris que publiquen a Internet qüestions d’interès polític ajuda a la pluralitat. Aquests individus es troben sotmesos a una contínua actualització i el partit pot promoure la possibilitat d’esdevenir còmplices en la construcció de l’opinió pública.

179 BENTIVEGNA , Sara (1999, pàgines 87 i següents) 180 Un cas pràctic va ser l’any 2008, quan l’organització CHANGE.ORG s’associà amb MySpace per crear un fòrum obert com a catàleg d’idees (crowdsourcing ) per al seu posterior desenvolupament i implementació a través del futur lideratge de Barack OBAMA a la presidència dels EUA. 181 Internet té les seves normes de comportament que cal seguir si es vol un diàleg sa i natural. A l’hora de conversar cal conservar NETIQUETTE (Netiqueta), derivació francesa étiquette (etiqueta) i anglesa de net (xarxa). Es fa servir per a referir-se al conjunt de normes de comportament general a Internet (xats/blogs) essent adaptació de regles d’etiqueta del món real a les TIC i l’ambient virtual. Hom considera important la bona construcció gramatical positiva, molt incorrecte escriure amb faltes d’ortografia, en argot o amb abreviacions (com en un SMS), maleducat usar majúscules (és signe de parlar cridant) i adient fer servir emoticons (expressen estats d’ànim). Si no se segueixen aquestes normes bàsiques, és probable que algun internauta ens equipari amb algú amb baix nivell cultural i ens qualifiqui com un «HOYGAN», neologisme utilitzat per a donar nom als usuaris d’Internet que atempten contra les normes bàsiques d’ortografia (substitut onomatopèic del castellà «oigan»). 182 DE KERCKHOVE , Derrick (2005, pàgines 7 i 8). “El blog és l’ànima del cyborg. [...] Serem la primera generació que deixarem un registre permanent [...] de la nostra existència quotidiana”.


73

2.4. Connectiva: Aquesta eina 2.0, a més de ser col·lectiva, connecta persones permetent estar lligats a diverses iniciatives. Unir forces i idees per Internet entorn a una qüestió enriquirà els plantejaments, per la multiplicitat de les pròpies perspectives personals ja que amplia la seva capacitat associativa. Exemple de la repercussió d’aquesta eina és la carta setmanal a la militància d’Unió Democràtica de Catalunya de Josep Antoni DURAN i LLEIDA .

3. TWITTER: Instrument essencial d’e-comunicació de masses utilitzat amb profusió pels moviments socials, grups alternatius i plataformes ciutadanes per mobilitzar els ciutadans. Des d’un punt de vista de gestió de l’e-comunicació política serà molt útil tenir un grup de seguidors proactius i d’activistes, considerats com «TwitStars 183», que facin funcions de node de distribució i replicació dels missatges. Actualment, s’usen molt els hashtags en debats i tertúlies polítiques televisives. Consells útils:

3.1. Cuidar el TimeLine (TL): Cal ser generosos al seguir a altres persones. 3.2. Començar la conversa: Les xarxes socials són per relacionar-se i dialogar. 3.3. Contestar: Si alguna persona pregunta cal respondre per relacionar-s’hi. 3.4. Compartir: L’èxit per aconseguir la participació i el compromís de seguidors

són els retuits (RT), favorits (FAV) i les respostes a la conversa iniciada. 3.5. Usar #Hashtags : És un software capaç d’analitzar tendències de temes que

preocupen la societat i que tenen influència sobre l’opinió pública. Això es fa amb la inclusió del HASHTAG o etiqueta, cadena de caràcters formada per una o diverses paraules–clau concatenades i precedides pel símbol (#) coixinet. És una etiqueta de metadades, precedida d’un caràcter especial per a què tant el sistema i l’usuari final l’identifiquin ràpidament. S’usa en serveis microblogs o xarxes socials com Twitter, Instagram, Facebook o missatgeria basada en protocols IRC (xerrades en línia) per assenyalar un tema sobre el qual pivota una conversa. Si és prou rellevant liderarà la llista de tendències (Trending Topic -TT) local, nacional o mundial. Hom usa els hashtags per a implementar els núvols de paraules.

183 Un TwitStar o TuitStar , format per les paraules Twitter i Star , és el terme amb què es designa a persones que s'han fet populars i són reconegudes a Twitter i Facebook. Acostumen a tenir gran quantitat de seguidors (followers) i les seves publicacions (o tweets) són de contingut molt divers, des d’opinions sobre l'actualitat, acudits o jocs de paraules. Hi ha reconeguts activistes polítics que són grans nodes de distribució d’informació i d’opinió i que ajuden a difondre missatges ideològics.

TRENDING TOPIC MUNDIAL #VOLEMVOTAR A CATALUNYA FONT: www.google.cat © 2014


74

El núvol de paraules (tag cloud ) està molt relacionat amb el Trending Topic . És una mena de semàntica condensada d’un document en la qual els conceptes claus són representats en mides de fonts diferents, sent els més grans els més que són més consultats o usats. S’utilitzen bàsicament per destacar la seva importància en els directoris o llocs web i/o per analitzar la influència d’una determinada xerrada a Internet sobre temes de candent actualitat. És possible classificar les paraules per ordre alfabètic, per popularitat o representació dins el lloc. Això permet els equips d’e-comunicació, spin doctors i community managers extreure’n vàlides conclusions empíriques i gestionar-ne el contingut de la construcció del relat.

4. FACEBOOK: Un dels usos d’aquesta xarxa social, bàsica per a qualsevol tàctica e-comunicacional política, és implementar una Fanpage (pàgina de fans) ja que no té el límit de 5.000 seguidors del perfil oficial i hi ha estadístiques per gestionar-les des d’una estratègia de màrqueting polític. No hi ha amics-seguidors, sinó «Like» (M’agrada). Hi ha dos tipus de Fanpages que es poden retroalimentar mútuament:

4.1. Fanpage oficial: Són gestionades pels equips e-comunicacionals polítics on la clau resideix en crear comunitats interactives entre els mateixos usuaris i que tots hi puguin participar, aportar i compartir. Per aconseguir-ho, cal escriure uns continguts que resultin prou interessants per a la majoria dels amics–seguidors i establir-hi relacions a llarg termini amb els usuaris. 4.2. Fanpage de suport: Pàgines de fans que en teoria no són gestionades pels community manager dels polítics i que ofereixen més credibilitat que la fanpage oficial d’un líder o partit polític pel fet que són els propis seguidors qui les creen i les gestionen. Generen forts sentiments de pertinença, l’eficàcia de les quals és reunir grups d’«amics» per dialogar i contraatacar a altres formacions polítiques.

5. LINKEDIN: És recomanable tenir-hi un compte ja que permet contactar i atendre els dubtes de públics segmentats com directius, pimes, empreses, gremis, lobbies, patronals i autònoms. És una xarxa social molt òptima perquè permet actuar amb transparència amb uns públics objectiu d’un alt poder econòmic i fort prestigi social, identificar amb qui estàs parlant i és la millor via per contactar professionals captant el talent per la pròpia organització. En tot cas, si s’hi està connectat, cal respondre els missatges personals i participar en els debats dels grups de discussió als quals s’hi estigui inscrit o siguin plantejats per la pròpia organització política. L’opció dels comptes Premium permet ser seguit enlloc de rebre invitacions a «connectar».

NÚVOL DE PARAULES SOBRE POLÍTICA – FONT: www.google.cat © 2014


75

6. YOUTUBE: La creació d’un canal a Youtube és una eina bàsica per a la difusió viral de videoblogs i per classificar i gestionar els continguts e-comunicatius polítics audiovisuals d’un líder i/o d’un partit. Vivim en una societat en la qual una imatge moltes vegades val més que mil paraules i això queda palès en l’impacte que tenen entre la població alguns innovadors materials i peces editades en suport de vídeo i só. No sols és necessari, sinó imprescindible, per a l’èxit tècnic de la gestió de l’e-comunicació política. El videoblog (vlog o vilog) és una galeria de vídeos ordenada cronològicament, publicats per un o més autors. L’autor pot autoritzar a d’altres usuaris a afegir comentaris, votacions o altres vídeos dins el seu canal. Això crearà, des d’un punt de vista polític, un diàleg permanent. L’humor és molt útil a vegades.

En consonància amb tot allò exposat anteriorment, els professionals encarregats de l’assessorament en relacions públiques d’un líder o d’una formació política haurien de regir-se pel codi o decàleg de gestió comunicacional digital en xarxes socials:

1. Estar sempre alerta! Prevenir errors és la millor forma de prevenir la crisi. 2. Treballar en equip . Transformar la comunitat per gestionar-la en una plataforma

d’unió d’influències compromeses per tal de minimitzar efectes indesitjats. 3. Bidimensionalitat . Recollir el positiu i negatiu i processar-ho genera credibilitat. 4. Continuïtat . No cal ser present a totes les xarxes socials, però a les xarxes que

s’hi estigui cal dedicar-hi un mínim de temps diari per interactuar. Si s’és un líder polític del segle XXI no es pot deixar tota la gestió en mans del seu gabinet o de l’equip d’e-comunicació del partit polític. Es bó ser pioner però no exclusiu.

5. Vigilar els «trolls »184. Hi ha una coneguda cita entre internautes que és «Don’t feed the troll !» (No alimenteu al troll!) que resumeix la millor postura per a evitar incidents amb aquests molestos individus. Ignorar-los o contestar educadament són formes de neutralitzar-los. Per això cal desenvolupar bé la feina digital; ser honest i compromès amb la missió i l’objectiu del nostre perfil creat a la xarxa.

6. Racionalitat vs Emocionalitat . Mostrar les nostres emocions de forma natural i controlada en el fred i impersonal món 2.0 ens humanitzarà vers els cibernautes («seguidors» o «amics»). No entrar en discusions referents a l’apartat anterior. Si que cal argumentar amb alta racionalitat (aportant dades i informacions fefaents) en fluïdes converses neutres que no impliquin agressivitat del ciber-interlocutor.

7. Comptar fins a 10 abans d’escriure! Reflexionar davant de qualsevol pregunta, dubte o suggeriment. Cal ser cauts i previsors i comprometre’ns amb els terminis acordats per a solucionar el conflicte o petició. Cal avaluar sempre la gestió 2.0.

8. Seleccionar els canals d’e-comunicació . Millor pocs i ben escollits que molts i no ben gestionats. Cal analitzar el pla estratègic i les tàctiques d’e-comunicació.

9. Coherència . No emetre mai informació contradictòria. Seguir el full de ruta pre-establert pel cap de campanya, director de comunicació i/o community manager.

10.Honestedat . Cal ser honestos de veritat, realment i no només semblar-ho. La transparència de les nostres accions és la millor forma d’evitar un incendi que pugui acabar amb la reputació digital (o no) del líder polític o partit polític. Aquest punt està vinculat amb una «H» filosòfica de les relacions públiques (pàgina 34).

184 Els trolls són aquells usuaris que participen a Internet amb l’objectiu de crear una provocació i controvèrsia. Això crea reaccions previsibles als usuaris bé sigui per diversió o per altres motius, como poden ser interessos comercials de la competència quan es parla d’una marca o els propis adversaris polítics. Aquest fet, de forma ocasional transcendeix fins a convertir-se en flame wars , provocades pels denominats flamers , que podria ser sinònim dels coneguts com a trolls . Un flame és un missatge hostil que s’envia sense cap motiu constructiu. La conseqüència de diferents flames consecutius, enviats d’un usuari a un altre, pot desencadenar el que és conegut com a flame war o «incendi digital», creant moments d’autèntica crispació a la comunitat.


76

Usualment, el grup de treball polític té el suport d’activistes i militants en un «Equip A» que ajuda en tasques de difusió, opinió i informació en xarxes socials. Com ha quedat exposat en els anteriors apartats i amb les fonts acreditades de la literatura consultada, només una apropiada combinació de models e-comunicatius tenint en compte els destinataris (públics objectius) i les dimensions comunicatives interna i externa podrà aconseguir que hi hagi alt grau d’efectivitat per acceptar el relat i el discurs polític i per copsar l’arribada de missatges amb força i potència requerides segons el pla estratègic de comunicació política185. Al gràfic 10 trobem informació sobre com actuen les tipologies personals que un líder polític, community manager o spin doctor poden trobar-se a Internet, en general i a xarxes socials, en particular.

GRÀFIC 10: TIPOLOGIA DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA 2.0 EN E-COMUNICACIÓ POLÍTICA

FONT: ELABORACIÓ PRÒPIA A PARTIR D’UN MODEL ARTÍSTIC–CULTURAL DE (CREUS, 1991) © 2014

ACCIÓ

TIPOLOGIA

ACTITUD / COMPORTAMENT

CONEIXEMENT RACIONAL

Desconeixedors No comprenen

No coneixen No entenen

EMOCIONAL SENTIMENTAL (GENÈRIC)

Antis No motivats Indiferents Idealistes

Actitud en contra de tot No els interessa No tenen una necessitat perentòria Troben a faltar quelcom

EMOCIONAL SENTIMENTAL (NO ACTUEN)

Passius Desatesos Insatisfets

No volen participar No volen participar per defecte del sistema de difusió No volen participar per una mala experiència anterior

EMOCIONAL SENTIMENTAL (ACTUEN)

Conformistes Satisfets Majoritaris «Contres» Addictes

Participen però menys, com a mal menor S’apunten Participen si «ho fan tots» (mimetisme) Participen, però de formes alternatives, no majoritàries SI! Són els involucrats en el procés (militants, electors, etc)

Les xarxes socials són bàsiques per impactar els ciutadans sense l’alienació dels gatekeepers que són els mitjans de comunicació ortodoxos. Per això cal gestionar la política 2.0 fugint dels conceptes basats en burocràtiques declaracions rutinàries, de caràcter estructural i no interpretatives del pols dels interessos ciutadans186. Per tant, és necessari adequar la gestió de les xarxes socials segons la funció del context sociopolític, de l’objectiu principal de la formació política en cada període i de les seves línies comunicatives generals, com apuntava Andreu CASERO187, “en les línies de diseminació d’informació top-down i en les de foment de la participació bottom-up”. És clau escollir els instruments 2.0 destinats a afavorir el debat entre el polític i el ciutadà amb una visió generosa del fet polític i sense tenir por a l’incògnit. El polític vist pel conjunt de la població com un còmplice de viatge, amb les seves pròpies virtuds i debilitats, però que sigui honest, humil i transparent, a través d’una gestió política humana en xarxes socials, farà una brillant trajectòria 2.0 i... real! 185 Confrontar amb (Michael MARGOLIS i David RESNICK, 2000), Pippa NORRIS (2003), Andrea RÖMMELE (2003), SAPERAS , Enric (2012, pàgines 67 i següents) i Sara BENTIVEGNA (2006) 186 CASERO, Andreu (2012, pàgines 37 i següents) 187 CASERO, Andreu (2005, 9)


77

5.9. XARXES PÚBLIQUES INTERCONNECTADES: www.bcn.cat Una de les principals visions per gestionar xarxes públiques interconnectades és la que plantejava en Michel FOUCAULT 188 al darrer quart del segle XX: “No busco fer una història de solucions, sinó que vull construir una genealogia dels problemes”. És a dir, la investigació sobre la identitat permet comprendre les transformacions de sistemes 2.0 implícits que, sense que ens n’adonem, determinen les conductes. En aquest capítol exposem el cas pràctic del website de l’Ajuntament de Barcelona, guanyador de nombrosos premis a la innovació tecnològica pel que fa referència a la gestió de la informació online /ontime i dels processos de desburocratització del back-office de l’administració de la ciutat Comtal. El website del municipi barceloní es va crear el 1995 com un website 1.0, ja que era molt poc interactiu. Gràcies a la seva actualització deguda al Pla de Comunicació Corporativa (2000), dissenyat pel crític i engrescador equip de comunicació d’Enric CASAS , es va plantejar promoure i implementar una administració local veritablement propera al ciutadà. Per això es va redactar un Pla d’Innovació Municipal (PIM) que junt amb el Catàleg de Serveis i del Pla de Qualitat de Serveis Municipals donà lloc a un canvi radical en la manera de gestionar processos administratius, la informació i la comunicació (altra vegada torna a sortir el concepte publirelacionístic FER–HO BÉ). La situació actual és una e-administració proactiva mitjançant un website 2.0 força potent. El propi autor Jordi SOLÉ189, ja analitzà la comunicació interna de l’Ajuntament de Barcelona des d’un punt de vista simètric bidireccional. La seva evolució natural està gestionada per l’equip de comunicació que lidera amb tarannà creatiu el director de comunicació i atenció al ciutadà Marc PUIG (2011), que vol implementar un website 3.0 que tingui en compte les preferències de l’usuari final a l’hora de la recerca d’informació amb la introducció de trets del website semàntic. Aquest punt d’inflexió permetrà bé a la ciutat oferir tràmits administratius tipus on-demand i just-in-time i generar activitats i continguts noticiosos i lúdic-culturals-socials que «mimi’m» l’atenció als ciutadans barcelonins i amb fort valor afegit. Dos projectes en aquesta línia d’innovació a TIC són la Mobile World Capital BCN i l’smart city (Big Data) que li permetrà dotar-se d’eines per augmentar la seva resiliència, millorar processos participatius bottom -up i la interacció entre ciutadans i administració, connectant dades, coneixement i públics. L’e-comunicació no és un simple adjectiu de les organitzacions municipals que els ciutadans valoren i estimen. És la seva manera de ser i d’estar bé! Perquè aquestes són sempre una bona casa oberta, relacionada i comunicada en xarxa. I amb el website corporatiu local es comunica una determinada imatge de marca que prové d’una certa identitat. Com molt bé diu l’assessor en comunicació Toni PUIG, és l’estil del model de ciutat BCN: innovadora, solidària, creativa, sostenible, plural, multicultural, amigable, humana, culta, dinàmica, pionera, seductora, emprenedora i cosmopolita190. Aplicant aquests programes, es pretén assolir bons serveis públics personalitzats i directes per aconseguir una administració local més eficaç i eficient, més amigable i el més propera al ciutadà possible. I per això, cal comptar amb el «mite» modern de TIC, Internet i xarxes socials. En aquest aspecte, l’Ajuntament de Barcelona, hi dedica ingents recursos per a implicar el conjunt de l’organització a satisfer les demandes ciutadanes, sempre des de la perspectiva de complicitat191. 188 FOUCAULT , Michel (1978, pp. 20 i següents). Confrontar amb GRUNIG i HUNT (2000, pp. 26 i ss.) i amb la filosofia de les relacions públiques exposada per Antoni NOGUERO (1995, pp. 46 i 47) 189 SOLÉ, Jordi (2003). Evolució de la casuística de la servucció (producció del servei) local al 2.0. 190 PUIG, Toni (2003, 17) 191 Veure Toni PUIG (2003, 24 i ss.) i les iniciatives open government de Núria ESCALONA (2014): Internet mòbil, Internet de les coses (interconnexió d’objectes quotidians + Internet) i «analytics hub»


78

Com s’ha vist anteriorment, la planificació és essencial en l’àmbit de la creació d’un website polític. Ara aplicarem aquests conceptes des de l’àmbit administratiu local.

GRÀFIC 11: ETAPES DELS PROGRAMES SOCIAL MEDIA 2.0 EN E-COMUNICACIÓ POLÍTICA

FONT: ELABORACIÓ PRÒPIA A PARTIR DEL MODEL DE (POLO I POLO, 2012) © 2014

TRETS OBJECTIUS

ESCOLTAR Escolta proactiva.

CONVERSAR Aprendre a participar en la conversa de forma honesta i sincera.

CONSTRUIR Ser pioners creant progressivament canals d’expressió propis.

CREAR Generar forts nodes elaborant continguts de qualitat. Ser referent.

DINAMITZAR Participació, relacions amb bloggers, aplicacions en xarxes, viralitat i concursos.

MESURAR Avaluar l’eficàcia i l’eficència de totes les accions des de l’inici.

INTEGRAR Introduir el component social als processos de decisió polítics.

El professor Josep CHIAS192 identifica els elements essencials de qualsevol Estat-Nació: població , territori i govern . Extrapolant aquesta idea, podem establir que un municipi és això: població, territori i govern local. La plena capacitat d’execució de polítiques públiques en l’àmbit de l’e-comunicació local és una competència que també tenen atribuïts els municipis. I la comunicació pública s’encamina, en aquest cas, cap a una descentralització de l’administració local a través de les TIC. És clar que els objectius bàsics que cal assolir en aquest aspecte són193:

192 CHIAS, Josep (1995, pàgines 122 i següents) 193 Confr. amb aportacions de Núria ESCALONA (2014) sobre institucions públiques connectades.

WEBSITE BCN SMART CITY – FONT: www. smartcity.bcn.cat/ca/ © 2014


79

1. Augmentar el coneixement ciutadà dels serveis públics ofertats. 2. Educar els ciutadans cap a una racionalització dels serveis públics. 3. Aconseguir una participació activa en la gestió social dels serveis. 4. Mobilitzar els ciutadans cap als serveis públics relacionats amb les demandes de

necessitats socials i, sobretot, donar a conèixer el contingut de la seva missió. Seguint doncs, els esquemes 3 i 4 anteriorment descrits, per tal d’aconseguir una eficaç e-comunicació caldrà que tingui objectius col·lectius: expressivitat (missatge públic, proactiu i anticipatori), credibilitat (un contingut real i veritable amb garantia d’execució i relacionat amb la generació de la citada confiança) i legitimació (dels serveis públics que per definició són considerats negatius o obligatoris). En primer lloc, abans d’incidir en la gestió tàctica 2.0, cal fer-se preguntes clau: a) A qui cal comunicar? b) Què comunicar i qui comunica? c) A on comunicar? d) Quant comunicar? e) Quan comunicar? f) Com comunicar? g) Què cal corregir o fer? Una vegada decidida l’estratègia, segmentarem target seleccionant les xarxes so-cials imprescindibles on tenir-hi presència. No hem d’oblidar que, d’igual forma que a la vida real quan t’interrelaciones amb les persones, una vegada iniciat el «diàleg digital» és un work in progress il·limitat. Seguint aquestes reflexions, podem establir decàleg d’e-comunicació 2.0 local (enllaç multisectorial d’individus online i ontime)194:

194 BERNAL , Patricia (2004, pàgines 7 i 13): “Instantanietat / Simultanietat / Interactivitat / Xarxa”

PROJECTES BCN SMART CITY – FONT: www.smartcity.bcn.cat/ca/projectes © 2014


80

1. OBJECTIU vs MITJÀ: El disseny de website de l’administració local ha d’estar al servei de la gestió i no al revés, facilitant interacció i participació a tots els nivells.

2. AQUÍ vs ALLÀ: Les pràctiques 2.0 que funcionen en una ciutat, poden no servir en una altra. El disseny ha d’estar al servei d’una estratègia concreta, d’un model identitari local que tingui en compte la seva horitzontalitat a l’implementar-lo.

3. ÚTIL vs GEEK: En e-comunicació no s’ha d’impostar. Naturalitat i horitzontalitat. El disseny de xarxes socials municipals 2.0 ha d’estar al servei de la construcció d’un relat creïble. Hem de fugir de la impersonalitat tecnològica i humanitzar el tracte del contacte digital. No es pot mentir ni comunicar allò que no és195.

4. ADMINISTRACIÓ MUNICIPAL vs EQUIP DE GOVERN: Íntimament relacionats ja que el grau de satisfacció amb els serveis municipals donarà la percepció de la gestió política. Per això, els serveis TIC, Internet i xarxes socials impulsaran el diàleg continuat amb el ciutadà per copsar els seus anhels i les seves queixes.

5. CLAREDAT vs DISPERSIÓ: El disseny de websites de l’administració ha d’estar al servei d’una imatge de marca determinada per un pla global de comunicació.

6. ORIGINALITAT vs INCOHERÈNCIA: El disseny ha d’estar al servei de la gestió innovadora i de qualitat de gestió pública, formant un tot coherent.

7. MONÒLEG vs DIÀLEG: Cal tenir en compte que Internet i les xarxes socials són eines útils per a establir un col·loqui continuat amb els ciutadans. Si no s’entén aquest concepte, no s’arribarà mai a un resultat òptim en la seva implementació.

8. LLUNY vs PROPER: Per aconseguir una e-comunicació eficaç cal pensar en les necessitats del ciutadà cercant motivacions i interessos, generant grups de debat i compartint objectius. Implicar-se és l’única forma de poder sentir-s’hi proper!

9. DISSENY vs RÉS MÉS: El disseny de la política d’e-comunicació d’un website local ha d’estar al servei d’una gestió eficaç, buscant la seducció i la complicitat.

10.ONLINE/ONTIME vs OFFLINE: Cal coherència corporativa entre el disseny del website administratiu de la corporació municipal i el pla director de comunicació genèric i també entre els processos administratius i la gestió del back office.

El conjunt de pautes del capítol haurien de correlacionar-se amb el model del cercle virtuós de les 7 C en relacions públiques 2.0 de Scott CUTLIP i Allen CENTER196. 195 Confrontar amb Núria ESCALONA (2013) 196 El model de les quatre etapes de Scott CUTLIP, Allen CENTER i Glen BROOM (2001) es basa en: Diagnòstic de la situació / Planificació–Programació / Acció–Comunicació / Evaluació. Confrontar amb el model de quatre fases RACE de relacions públiques d’en John E. MARSTON (GRUNIG i HUNT: Op. cit., 2000): Recerca / Acció / Comunicació / Evaluació i amb el model AIDA extrapolat a l’e-comunicació 2.0 i a la publicitat política (BASSAT , 1999): Atenció / Interès / Desig / Acció.

7 C ORIGINALS DE LA COMUNICACIÓ FONT: ELABORACIÓ PRÒPIA © 2014

7 C EVOLUCIONADES DE LA COMUNICACIÓ FONT: ELABORACIÓ PRÒPIA © 2014


81

Només falta detallar missió i funcions del sector públic en l’e-comunicació local197: 1) Garantir la producció informativa d’interès social i no únicament la que respongui

als interessos i lògiques comercials o promocionals del propi municipi. 2) Facilitar l’accés als serveis d’informació i 2.0 a tothom, sense discriminar. 3) Garantir els valors de la democràcia (pluralisme, accés, identitat, debat). 4) Planificar el futur de l’aplicació de la societat de la informació al nostre espai 2.0

de forma sostenible, en benefici de la col·lectivitat i no d’interessos conjunturals d’iniciatives privades sense responsabilitat pública.

És evident, que per aconseguir un website local holístic operatiu i amb visió digital simètrica bidireccional 2.0, cal una gestió integrada de les diverses «galaxies» de la comunicació (Gutemberg , Broadcasting , Internet ) integrada al web semàntic 3.0. Finalment, volem deixar palès el model filosòfic propi de l’e-comunicació des d’una administració municipal, basat en el descrit per Toni PUIG198: A. COMUNICACIÓ: En el sentit holístic i complet del terme. B. COMPLICITAT: Tot, sempre, amb els públics ciutadans. Horitzontalitat! C. CONFABULACIÓ: L’estratègia que s’aplica als processos 2.0. D. CONFIANÇA: El producte d’una bona gestió e-comunicativa i la satisfacció dels

equips e-comunicatius per la feina ben feta. E. COL·LABORACIÓ: L’estil que cal esmerçar al conjunt de tota l’e-comunicació.

ELS CIUTADANS DE BCN VOLEN UN AJUNTAMENT ONLINE I ONTIME – FONT: www.bcn.cat © 2014

197 Confr. amb aportacions de Núria ESCALONA (2014) sobre institucions públiques connectades. 198 PUIG, Toni (2003, 73)


82

6. MODEL D’ANÀLISI

6.1. MOSTRA La mostra escollida per a realitzar l’estudi es basa en l’elecció, tenint en compte les variables ideològiques de cada territori, dels principals partits i coalicions polítiques dels dos principals països anglosaxons: Gran Bretanya i els Estats Units d’Amèrica. També s’han seleccionat els principals partits polítics d’àmbit territorial català (amb representació parlamentària) per a contraposar-los amb els primers. 1. Gran Bretanya (incloent partits nacionalistes galesos, escocesos i irlandesos):

The Conservative party The Labour party The Liberal Democrats party Plaid Cymru – The party of Wales The Scottish National party Sinn Féin The Ulster Unionist party The Democratic Unionist party

2. Estats Units d’Amèrica:

Democratic National Committee Republican National Committee

3. Principat de Catalunya: Convergència i Unió (CiU) Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) Unió Democràtica de Catalunya (UDC) Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) Partit Popular de Catalunya (PPC) Iniciativa per Catalunya–Verds, Esquerra Unida i Alternativa (ICV–EUiA) Iniciativa per Catalunya – Els Verds (ICV) Esquerra Unida i Alternativa – (EUiA) Ciutadans – Partido de la Ciudadanía (C’s) Candidatura d’Unitat Popular (CUP)


83

6.2. TÈCNIQUES D’INVESTIGACIÓ SOCIAL

La tècnica qualitativa d’investigació sociològica que s’utilitzarà en aquest estudi és un ANÀLISI de CONTINGUT dels websites dels partits polítics escollits seguint els indicadors del quadre que es mostra al gràfic 12 d’aquest apartat. Per desenvolupar amb eficàcia i eficiència l’esmentat anàlisi de contingut seguirem les indicacions pertinents respecte la tabulació i els quadres de doble entrada que s’assenyalen en l’apartat de tècniques qualitatives del manual bàsic de tècniques d’investigació social de l’especialista Ezequiel ANDER-EGG199 i l’epistemologia, la metodologia i les tècniques d’anàlisi de contingut del doctor José Luis PIÑUEL RAIGADA 200.

6.3. METODOLOGIA I PROCEDIMENT D’IDENTIFICACIÓ D’HIPÒTESIS El procediment d’anàlisi inclou investigació, observació directa i anàlisi de contingut de les pàgines web dels partits i coalicions polítiques, ressenyades en l’apartat 6.1. de la mostra, en un període d’estudi de normalitat (sense que es trobin en període pre-electoral o electoral) i en el lapse temporal del mes d’agost del 2014 . S’han escollit aquestes dates concretes pel fet que al proppassat mes de maig d’enguany hi ha hagut un procés d’eleccions al parlament europeu i, per tant, la mostra escollida estaria «contaminada» per aquest fet. En aquest sentit, s’usarà la captura d’imatges dels websites extretes d’Internet en aquest lapse temporal com a instrument de suport a la cerca d’informació. La metodologia i l’instrument d’investigació inclou aquestes etapes: 1. Selecció de la comunicació que serà estudiada: 21 websites .

2. Selecció de categories que s’utilitzaran agrupades en set201 grans dimensions.

3. Selecció de les unitats d’anàlisi: 26 indicadors o categories en cadascun dels 21

websites dels partits polítics escollits. És a dir, s’investigaran 546 variables .

4. Selecció del sistema de recompte o de mesura que serà el QUADRE de DOBLE ENTRADA relacionant cadascun dels indicadors i del websites polítics.

5. Selecció d’anàlisi QUANTITATIU (en l’impacte de xarxes socials) i QUALITATIU pel què fa als websites estudiats.

199 ANDER-EGG, Ezequiel (1995) 200 PIÑUEL RAIGADA , José Luis (2002) 201 LES SET GRANS DIMENSIONS DE L’ E-COMUNICACIÓ POLÍTICA A ANALITZAR: 1. Dades d’identificació de l’anàlisi. 2. Aspectes generals de les pàgines web. 3. Aspectes generals del contingut de les pàgines web. 4. Aspectes concrets del contingut de les pàgines web relacionats amb la qüestió. 5. Aspectes relacionats amb cada ideologia a les pàgines web. 6. Aspectes ideològics de cadascuna de les forces polítiques. 7. Adjectius qualificatius utilitzats en les pàgines web referits a la ideologia i al líder.


84

6.3.1. HIPÒTESIS Podem destacar que en l’estratègia de relacions públiques 2.0, segons el nostre parer, actualment el model d’e-comunicació INFORMATIVA o Top -Down és el d’ús generalitzat de formacions polítiques catalanes i que l’estratègia d’e-comunicació dels partits polítics britànic–nord–americans, majoritàriament d’estil PARTICIPATIU o BIDIRECCIONAL ( Bottom -Up). Demostrarem que els websites polítics analitzats dels partits catalans coincideixen en mantenir de fons una primacia del model informatiu (UNIDIRECCIONAL–ONE WAY202) amb poca participació de l’entorn del propi partit polític, és a dir, dels seus públics interns i externs. Tanmateix, es vol destacar que els instruments electrònics de caràcter territorial català es troben infrautilitzats, en fase embrionària. Cal assenyalar dues hipòtesis principals: HIPÒTESI 1: En l’estratègia de relacions públiques dels websites de partits polítics britànic–nord–americans i catalans predomina el model d’informació Top–Down . Amb aquesta hipòtesi es pretén demostrar que les forces polítiques fan un ús poc intensiu de les TIC per arribar als públics ciutadans amb eficàcia203. En aquest cas, les TIC s’utilitzen com a un element més integrat al pla estratègic d’e-comunicació política dins un repertori d’accions comunicatives enlloc de ser eina per transformar en profunditat les relacions entre formacions polítiques i ciutadans. Lluny d’aportar grans canvis radicals, Internet acaba representant el que és més usual en política (politics as usual ) i repeteix patrons de funcionament tradicionals204. HIPÒTESI 2: La concepció web britànic–nord–americana comparteix en un alt grau característiques comunes amb un ús més intensiu i extens d’Internet com a eina de relacions públiques, fet que les diferència dels websites catalans. Amb aquesta hipòtesi es vol demostrar que els partits i coalicions del Principat de Catalunya no han adoptat de la mateixa forma els instruments e-comunicatius que els ofereixen les TIC com ho fan les forces polítiques britànic–nord–americanes.

202 Els quatre models de relacions públiques de James GRUNIG i Todd HUNT són: Publicity /Agent de premsa – Informació pública – Asimètric bidireccional – Simètric bidireccional . (2000, 73) 203 Confrontar amb (GIBSON, NIXON i WARD: 2003, 236) 204 Confrontar amb (MARGOLIS i RESNICK, 2000)


85

6.4. INDICADORS A continuació detallarem, en una breu definició, cadascun dels indicadors elegits. MISSATGES TEXTUAL DENOTATS: Indicacions/significacions del discurs ideològic-polític a través de l’explicació literal dels textos i titulars. MISSATGES ICÒNICS DENOTATS: Ús del discurs ideològic-polític mitjançant l’explicació literal icònica de les imatges, dels vídeos, dels còmics, dels gràfics i de les fotos. MISSATGES TEXTUALS CONNOTATS: Altres significacions subjectives usades pel discurs ideològic-polític a través dels elements explicatius extrapolats del text. MISSATGES ICÒNICS CONNOTATS: Altres significacions subjectives exercides pel discurs ideològic-polític mitjançant els elements explicatius extrapolats de les imatges, dels vídeos, dels còmics, dels gràfics i de les fotos. IMATGE del LÍDERS: Descripció i representació mental de l’estil personal que caracteritza a cada líder polític i el seu equip. P.ex: Vestuari, pentinat, postures, etc. PARALLENGUATGE: Anàlisi dels aspectes no semàntics del llenguatge amb els quals es comunica el significat expressiu (gesticulació, proximitat, tó, volum de veu, èmfasi, etc.) en les imatges i els vídeos de les pàgines web205. PLA CROMÀTIC: Estudi de l’ús de colors i de textures personalitzades per cada ideologia política. INDICADORS d’ESTATUS: Classe social a la qual s’adreça preferentment l’e-comunicació. GRUPS de REFERÈNCIA: Col·lectius als quals s’intenta incidir i persuadir. DECORATS: Conjunt d’objectes, mobiliari, espais, territori i enquadraments de les imatges, de les fotos, dels vídeos, etc. ESCENARIS: Identificació dels elements escenogràfics més comuns de cadascuna de les forces polítiques. PROXÈMICA: Codi de distància d’interactuació i proximitat amb militants, voluntaris, simpatitzants o electors on es desenvolupa l’e-comunicació. L’espai marca sovint el poder i la jerarquia206. 205 DAVIS, Flora (1976) 206 Hi ha quatre grups de distàncies, en línies generals: ÍNTIMA, PERSONAL , SOCIAL i PÚBLICA .


86

CINÈSICA: Estudi de la dinàmica i dels moviments del cos (gestos i comunicació corporal constant i omnipresent) dels elements i apartats gràfics del website207. MOTIVACIONS i FRENS PRESENTS: Contextualització de les motivacions i els frens ideològic-socials conjunturals de totes les forces polítiques gestionades amb visió estratègica política. EIX de COMUNICACIÓ: Establiment de les línies estratègiques del pla de relacions públiques aplicades a l’e-comunicació. TEMA: Tàctica comunicativa utilitzada en l’eix de l’e-comunicació. FIGURES RETÒRIQUES UTILITZADES: Conjunt de figures literàries clàssiques de caràcter emotiu emprades com estratègia per incidir positivament en el missatge i optimitzar-lo al màxim oferint una interpretació creïble i donar-li rellevància208. TARGET: Públic objectiu al qual va dirigida l’e-comunicació política en un canal o en una campanya. Acostuma a segmentar-se per públics objectius interns i externs. FOMENT de la PARTICIPACIÓ: Estudi de la promoció de la participació dels públics d’interès (militants, voluntaris, simpatitzants i electors) dels websites. DISSENY: Disseny gràfic genèric dels websites (estructura dels apartats209), etc. IMATGE: Imatge global dels websites210 (ús de colors corporatius, popups, etc.).

INFORMACIÓ SUBMINISTRADA: Descripció de la síntesi de la qualitat i de la quantitat d’informació emesa pel subjecte promotor. COMUNICACIÓ INTERNA: Estudi dels processos de relacions públiques interns a través del grau i de les implementacions pràctiques d’e-comunicació interna.

207 Els moviments corporals es classifiquen en 5 grans GRUPS segons la seva FUNCIONALITAT : A.EMBLEMES: Signes corporals que formen part del repertori comú de cada societat. B.IL·LUSTRADORS: Moviments corporals que acompanyen un discurs verbal i que estan directament relacionats amb les paraules que es pronuncien. C.MANIFESTADORS d’AFECTE: Senyals que indiquen l’estat d’ànim i els sentiments del parlant. D.REGULADORS: Gestos facilitadors d’interacció ordenada entre activitats de parla en la conversa. E.ADAPTADORS: Normalment involuntaris i sense res a veure amb la intencionalitat comunicativa. 208 PRINCIPALS FIGURES RETÒRIQUES: Al·legoria / Al·literació / Anadiplosi / Anàfora / Analogia / Antítesi / Aposició / Apòstrofe / Asíndeton / Cacofonia / Calambur / Comparació / Concatenació / Derivació / Dilogia / Encavallament / El·lipisi / Epanadiplosi / Epítet / Epifonema / Epímone / Eufemisme / Gradació / Hipàlage / Hipèrbaton / Hipèrbole / Homofonia / Ironia / Lítote / Metàfora (simple o imatge, complement preposicional del nom, aposicional, pura, negativa, impressionista i imatge visionària) / Metonímia / Onomatopeia / Oxímoron / Palindromia / Paràbola / Paradoxa / Paral·lelisme / Paronomàsia / Perífrasi / Personificació / Pleonasme / Polisíndeton / Poliptoton / Pregunta retòrica / Preterició / Prosopopeia (cosificació i animalització) / Quiasme / Redundància / Repetició / Retruècano / Sarcasme / Símbol / Símil / Sinècdoque / Sinestèsia / Zeugma. 209 Un altre element que afavoreix la navegació és la seqüència de lectura, que és com la línia invisi-ble que es dibuixa en una pàgina al saltar d’un objecte a un altre en funció de la seva jerarquia. Les cultures occidentals tendim a assignar jerarquia visual de dalt a baix i d’esquerra a dreta. Hom diu que la verticalitat serveix per transmetre jerarquia i l’horitzontalitat serveix per comunicar temporalitat 210 IDENTITAT=Conjunt de manifestacions–IMATGE=Conjunt de percepcions (ARRANZ : 1997, 29)


87

NOTÍCIES: Visió detallada del valor afegit dels websites polítics a través de la gestió proactiva dels mitjans de comunicació (IN-OUT211 i OUT-IN212). ÚS de XARXES SOCIALS: Valoració de l’ús de la connectivitat 2.0 de les xarxes socials que ofereixen gran valor afegit a l’experiència d’usuari (Facebook, Twitter, YouTube, Google +, LinkedIn, etc.) S’analitzaran indicadors des de dos vessants: QUANTITATIUS: Número de seguidors, número de «M’agrada», retuits, mencions, comparticions i favorits. QUALITATIUS: Comentaris positius, negatius i neutres. ESTRATÈGIA de RR.PP.: Extrapolació de l’estratègia de relacions públiques basa-da en la imbricació d’e-comunicació com a element tàctic de primer ordre.

GRÀFIC 12:

INDICADORS DE COMUNICACIÓ POLÍTICA I INTERNET: ANÀLISI DE L’ESTRATÈGIA DE RELACIONS PÚBLIQUES EN L’E-COMUNICACIÓ

DELS PARTITS POLÍTICS BRITÀNICS–NORD–AMERICANS VS. CATALANS (Període d’anàlisi de les pàgines web a l’agost del 2014)

MOSTRA: PARTITS POLÍTICS

INDICADORS

The Conservative party (UK) Missatges textuals denotats Missatges icònics denotats

Missatges textuals connotats Missatges icònics connotats

Imatge del líder Parallenguatge

Pla cromàtic Indicadors d’estatus

Grups Escenaris Decorats

Proxèmica Cinèsica

Motivacions i Frens presents Eix de Comunicació

Tema Figures retòriques utilitzades

Target Foment de la participació

Disseny Imatge

Informació subministrada Comunicació interna

Notícies Ús de xarxes socials Estratègia de RR.PP.

The Labour party (UK) The Liberal Democrats party (UK)

Plaid Cymru – The party of Wales (WALES) The Scottish National party (SCOTLAND)

Sinn Féin (IRELAND) The Ulster Unionist party (IRELAND)

The Democratic Unionist party (IRELAND) Democratic National Committee (USA) Republican National Committee (USA)

Convergència Democràtica de Catalunya (CATALONIA) Unió Democràtica de Catalunya (CATALONIA)

Convergència i Unió (CATALONIA) Esquerra Republicana de Catalunya (CATALONIA) Partit dels Socialistes de Catalunya (CATALONIA)

Partit Popular de Catalunya (CATALONIA) Iniciativa per Catalunya–Els Verds–EUiA (CATALONIA)

Iniciativa per Catalunya–Els Verds (CATALONIA) Esquerra Unida i Alternativa (CATALONIA) Candidatura d’Unitat Popular (CATALONIA)

Ciutadans – Partido de la Ciudadanía (CATALONIA)

211 IN–OUT: Ús de tècniques de relacions públiques (PUBLICITY ) per posicionar la marca, fomentar el prestigi i la credibilitat corporativa i assolir certa notorietat mediàtica sense necessitat de realitzar campanyes de publicitat. 212 OUT–IN: Utilització de tècniques periodístiques i de relacions públiques (PRESS-CLIPPING) per avaluar l’impacte real d’una estratègia comunicativa corporativa determinada.


88

7. ANÀLISI DE CAS PRÀCTIC

7.1. UNA MENCIÓ PRÈVIA Per a contextualitzar adequadament aquest curós i detallat anàlisi en la seva plena dimensió, destaquem les aportacions d’investigadors professionals en recerques si-milars com són Marta CANTIJOCH213, Doris GRABER i Brian WHITE214, Rachel K. GIBSON, Wainer LUSOLI i Stephen WARD215, Lee RAINIE, Michael CORNFIELD i John HORRIGAN216, Josep Maria COLOMER217, Kirsten A. FOOT i Steven M. SCHNEIDER218, Ariana GÓMEZ219, Albert PADRÓ-SOLANET 220 i Ana Sofía CARDENAL i Stephen COLEMAN i Stephen WARD221. Tots ells, com s’apunta en la literatura exposada a la bibliografia–webgrafia adjunta, han estudiat abastament casos similars. La diferència entre els casos exposats abans i aquest estudi gira sobretot entorn a la seva major amplitud i profunditat. Aquest autor ha consultat exhaustivament quantitat de monografies, estudis, papers, opuscles, articles i hand-books d’investigacions similars i no ha trobat un cas igual. Per tant, és original, singular, diferent i particularment interessant pel seu anàlisi des d’un punt de vista científic-social. Això és el que defensa i creu, humilment, aquest autor. Una altra de les virtuds que creiem que podem inferir del present estudi és que, en la situació en la qual ens trobem, on un parell de nacions (Escòcia i Catalunya) es troben en plé procés per aconseguir la seva independència, trobem interessant analitzar molt detalladament el fenomen en el seu marc referencial. Tenim, doncs, que els eixos Dreta vs . Esquerra / Unionista vs . Independentista / Conservador vs . Liberal vs. Progressista es dilueixen dins el procés sobiranista. Cal veure, doncs, si els processos de relacions públiques s’adiuen bé a l’estratègia i accions Top–Down / Bottom–Up / Horitzontal . I caldrà valorar el resultat que ens pot oferir el conjunt d’indicadors. En el gràfic 13 trobem un exemple d’e-comunicació depenent de cada subjecte polític que ajudarà a comprendre l’abast de la qüestió. Passem, doncs, a examinar les següents taules indicatives en format quadre de doble entrada que fan referència a l’estratègia e-comunicativa política de cada formació política analitzada des del punt de vista QUALITATIU . Després, als apartats 7.2. i 7.3., considerarem l’anàlisi estadístic QUANTITATIU d’ús de xarxes socials. D’aquesta forma, amb el conjunt d’indicadors, qualitatius i quantitatius, n’obtindrem resultat final i conclusions.

GRÀFIC 13: PARTITS POLÍTICS I INTERNET FONT: ELABORACIÓ PRÒPIA A PARTIR DEL MODEL D’ANDREA RÖMMELE (2003, 14) © 2014 OBJECTE ESTRATÈGIA e-COM. TARGET MISSATGE

MAXIMITZAR EL VOT Difusió mass media Top-Down Electors Personalitzar al candidat

MAXIMITZAR RECURSOS Top-Down – Horitzontal Electors Personalitzar al candidat

DEMOCRÀCIA INTRA Intranet / Bottom-Up Militants Programa electoral

POLICY–SEEKING Top-Down i Bottom-Up Grups Polítiques públiques

213 CANTIJOCH , Marta (2005) 214 GRABER , Doris i WHITE, Brian (2001) 215 GIBSON, Rachel K.; LUSOLI , Wainer i WARD, Stephen (2005) 216 RAINIER, Lee; CORNFIELD, Michael i HORRIGAN, John (2005) 217 COLOMER, Josep Maria (2004) 218 FOOT, Kirsten A. i SCHNEIDER Steven M. (2008) 219 GÓMEZ COMPANY, Ariana (2013) 220 PADRÓ-SOLANET , Albert i CARDENAL , Ana Sofía (2008) 221 COLEMAN , Stephen i WARD, Stephen (2005)


89

TAULA 1: ESTRATÈGIA DE RR.PP. EN L’E–COMUNICACIÓ POLÍTICA THE CONSERVATIVE PARTY (ENGLAND)

(Període d’anàlisi de l’1 al 29 d’agost del 2014)

INDICADOR

RESULTAT

MISSATGES TEXTUALS DENOTATS

Crida a fer-se membre del partit per ajudar Gran Bretanya. També hi ha un apartat per a sol·licitar suport econòmic. Es compara el govern amb GB.

MISSATGES TEXTUALS CONNOTATS Apel·lacions a la unió per a fer econòmicament forta a Gran Bretanya.

MISSATGES ICÒNICS DENOTATS

Bandera de la Gran Bretanya en requadre esquerra central. Mapa central dels punts locals de la GB on hi ha cèl·lules del partit. Fotos de voluntaris.

MISSATGES ICÒNICS CONNOTATS Desprèn una idea d’harmonia, calma i serenitat, cercant col·laboració.

IMATGE DEL LÍDER

Hi surt una foto a la part central dretana. Prototipus de gentleman burgès, actiu i amb el qual hi pots confiar. No mira a càmera, diu quelcom seriós.

PARALLENGUATGE Foto optimista d’un grup de tres persones: un immigrant paquistaní, una noia que sembla ser estudiant i un home de color. Tots somrient.

PLA CROMÀTIC

Tot el website es basa en una gamma de tonalitats blaves, típic color dels conservadors.

INDICADORS D’ESTATUS

Classe social mitja-alta i alta. Urbanites. Burgesos, professionals liberals, menestrals i autònoms.

GRUPS DE REFERÈNCIA

S’intenta persuadir a voluntaris de classe mitjana (immigrant paquistaní, noi de color, noia estudiant).

ESCENARIS Ciutats de Gran Bretanya de mida mitjana, on hi consta el mapa dels llocs més emblemàtics i es poden trobar delegacions del partit.

DECORATS Pot ser qualsevol ciutat de mida mitjana de la Gran Bretanya. Realment, no es veu bé.

PROXÈMICA Força distant dels electors. Distància pública. No hi ha vídeos amb el líder o altres membres del govern relacionant-se amb persones.

CINÈSICA A l’única foto de gestió política que hi apareix (la del líder) només s’hi veuen gestos de caràcter il·lustrador i regulador.

MOTIVACIONS “Let’s stick together” (Ajudem a mantenir Gran Bretanya junts). El líder diu que units lideraran GB gràcies al pla economic de llarg abast però cal feina

FRENS Propostes que poden semblar propaganda allunyades de la realitat de la gestió del govern i sol·licitud de suport econòmic massa present.

EIX DE COMUNICACIÓ

“Si estem units l’economia millorarà i amb el nostre pla especial ens en sortirem amb el suport dels ciutadans” Reforçar el govern amb persuasió.

TEMA “Asseguram el futur de la Gran Bretanya” El país unit portarà recuperació a Gran Bretanya i a liderar l’economia occidental. S’usa la promesa.

FIGURES RETÒRIQUES UTILITZADES

Símil equiparant govern i Gran Bretanya. Eufemisme. El·lipsi. Metàfora. Apòstrofe (Uneix-te a la festa).

TARGET Classe mitjana, mitjana alta i alta. Públic objectiu urbanita de conurbacions ciutadanes industrials i de serveis de mida mitjana, mitjana-gran i de la City

FOMENT DE LA PARTICIPACIÓ

Web en anglès. Alt foment: ser candidat, voluntariat, connexió directa a xarxes socials, fer donacions, demanar informació i feina i fer-se militant.

DISSENY Estructura clara i concisa. Directa i vertical. Tipografia tipus Arial/Verdana tamany 10/12. Grans titulars encapsulats. Esquemàtica i poca literatura.

IMATGE INFO. SUBMINISTRADA

Línia clara. No hi ha pop-ups ni elements gràfics en moviment. Informació básica molt fàcil de copsar en una ullada.

COMUNICACIÓ INTERNA

Disposa d’una intranet per a facilitar la tasca als militants més activistes que donen suports a les campanyes del partit («caixa d’eines») i fundació.

NOTÍCIES Disposa d’un extens arxiu de notícies amb articles redactats pel seu propi gabinet de premsa sobre les polítiques governamentals i al partit. IN-OUT

ÚS DE XARXES SOCIALS

Disposen de connexió directa a Facebook, Twitter i Google +. No disposa d’extranet per als mitjans de comunicació social.

ESTRATÈGIA DE RELACIONS PÚBLIQUES

Top-Down. Bottom-Up. Asimètric bidireccional. Cerquen l’opinió ciutadana


90

TAULA 2: ESTRATÈGIA DE RR.PP. EN L’E–COMUNICACIÓ POLÍTICA THE LABOUR PARTY (ENGLAND)


INDICADOR

RESULTAT


En una pantalla prèvia es demana si s’ha votat al partit o si s’és indecís. Se solicita suport econòmic. Es parla de recuperació econòmica duradora.

MISSATGES TEXTUALS CONNOTATS

Missatge subliminal del compte enrere fins properes eleccions al govern central. Apel·lació a fer el canvi conjuntament.


3 fotos líder actiu envoltat per empresaris, tècnics i estudiants. Hi ha una foto amb urna de la votació interna del 2014. Primers plans de voluntaris.

MISSATGES ICÒNICS CONNOTATS Desprèn una idea de treball, amb activitat constant i moderna.

IMATGE DEL LÍDER

Tres fotos on se’l veu interrelacionant-se amb publics segmentats: tècnics, estudiants i empresaris. Prototipus del professional liberal, actiu i proper.

PARALLENGUATGE S’observa força gesticulació del líder, acompanyant perfectament discurs i emoció. No mira a càmera. Parla amb la gent i se’l veu implicat. Escolta.

PLA CROMÀTIC Predomina la gamma de color vermell, típica del partit laborista.

INDICADORS D’ESTATUS Classe social mitja. Urbanites i rurals, sobretot zones industrials.


S’intenta persuadir dones, joves i de mitjana edat, immigrants, empresaris, joves estudiants amb inquietuds polítiques i professional liberals.

ESCENARIS Molt variats dins un entorn urbanita: platges, campus universitari, centre de negocis i terminal aèria.

DECORATS Relacionats amb els ambients descrits abans: passarel·la de connexió aèria, edificis de les facultats universitàries i seients del centre de negocis.

PROXÈMICA Molt proper als ciutadans. Distància personal i propera al ciutadà. No hi ha vídeos del govern o del líder relacionant-se amb persones.

CINÈSICA S’hi veuen gestos del líder de tipus il·lustrador i regulador acompanyant el discurs. A la foto pantalla inicial somrient al públic manifestant afecte.

MOTIVACIONS “Estem lluitant per guanyar les pròximes eleccions. Estàs amb nosaltres?” El líder vol treballar plegats per recuperar-se de la crisi i que això duri molt.

FRENS Poca convicció en la capacitat de gestió del partit laborista. La gent ja ha provat el remei i el veu com un plat de segona del convervadurisme.

EIX DE COMUNICACIÓ

“Lluitem per guanyar les pròximes eleccions. Ens ajudes?” “Una recuperació feta per molts i construïda per durar” Persuadir del canvi

TEMA La recuperació del poder de govern polític i el programa econòmic que vol allunyar la crisi de forma permanent. S’usa la promesa.

FIGURES RETÒRIQUES UTILITZADES Pregunta retòrica: “Estàs amb nosaltres?” Apòstrofe. Metonimia. El·lipsi.

TARGET Classe mitja. Estudiants, immigrants, obrers i professionals liberals. Públic objectiu urbanita-rural, zones industrialitzades i ciutats de mida mitjana.

FOMENT DE LA PARTICIPACIO

Website amb un idioma (anglès). Alt foment: voluntariat, connexió directa a xarxes socials, fer donacions, demanar informació i feina i fer-se militant.

DISSENY Estructura clara i concisa aprofitant tota la pantalla. Molt directa i vertical. Tipografia tipus Arial/Verdana 10/12. Grans titulars. Gràfica i poca lletra.


Línia clara. Formulari a pantalla inici demanant si s’ha votat al partit i per contactar. Hi ha «carrusel” horitzontal continuat de fotos del líder. Info. fàcil.


Disposa d’intranet pels militants i voluntaris per fer comunitat. Enllaços amb diversos sindicats i entitats col·laboradores, ofertes, govern a l’ombra.

NOTICIES Disposa d’un extens arxiu de notícies amb les declaracions dels membres destacats i articles elaborats pel seu gabinet de premsa. IN-OUT


Disposen de connexió a Blog, Facebook, Twitter, Youtube i Instagram. No té extranet per als mitjans de comunicació social.


Top-Down. Bottom-Up. Asimètric bidireccional. Cerquen participació per canviar GB


91

TAULA 3: ESTRATÈGIA DE RR.PP. EN L’E–COMUNICACIÓ POLÍTICA THE LIBERAL DEMOCRATS PARTY (ENGLAND)


INDICADOR

RESULTAT


Missatge principal de campanya «Better Together» contra la independència d’Escòcia demanant que s’uneixi la gent i «NO gràcies» Educació sexual.

MISSATGES TEXTUALS CONNOTATS

Apel·lacions a la unió a través de missatges positius oferts per un ampli espectre de ciutadans.


3 dones edats diferents, home mitjana edat i immigrant hindú. Mapa feina. Pissarra educació sexual. Bandera british-scottish. 2 fotos salut i infantesa.

MISSATGES ICÒNICS CONNOTATS Desprèn un tarannà proper i familiar que té cura dels problemes de la gent.

IMATGE DEL LÍDER No hi ha fotos visibles del líder a primera vista.

PARALLENGUATGE La imatge principal és una foto «mirant a càmera» com si fos feta per una família. Es mostren naturals i somrients. Nena anant al metge i dibuixant.

PLA CROMÀTIC El website té una tonalitat entre mostassa i taronja, colors corporatius.

INDICADORS D’ESTATUS Classe social mitja. Urbanites i rurals de caràcter familiar.


S’intenta persuadir persones treballadores de mitjana edat amb família, estudiants, immigrants i avis jubilats.

ESCENARIS Molt variats: Parc urbà, aula escolar, consulta del metge de capçalera, llar d’infants, camp de futbol i plaça central de la ciutat de Glasgow.

DECORATS Parc metropolità, pissarra d’una àula escolar, porteria d’un camp de futbol amb la pilota entrant a gol, consulta metge de capçalera, plaça Glasgow.

PROXÈMICA Molt proper als ciutadans. Distància íntima i personal. S’observen els protagonistes molt junts, com si fossin família o amics.

CINÈSICA Els gestos al conjunt de fotos són de caràcter il·lustrador, regulador i de manifestacions d’afecte amb cares somrients i responent al contacte humà

MOTIVACIONS La unitat de Gran Bretanya, la millora de l’educació, la garantia d’uns bons serveis de salut. Millorar l’economia per a una societat més justa.

FRENS Manca d’un polític ferm que lideri el conjunt del partit per aplicar les polítiques públiques que es prometen.

EIX DE COMUNICACIÓ Garantir el benestar dels teus (Thànatos).

TEMA Són escenes de tipus costumista (família, amics, gent del barri), «peces de vida» extretes de la quotidianietat.

FIGURES RETÒRIQUES UTILITZADES El·lipsi. Hipèrbol·le. Metàfora.

TARGET Classe mitja. Estudiants, famílies, immigrants, treballadors, avis jubilats. Públic objectiu urbanita-rural. Ciutats de mida petita i mitjana.


Web en anglès. Alt foment: permet preguntar, voluntariat, connexió directa a xarxes socials, fer donacions, demanar informació i feina i fer-se militant.

DISSENY Estructura clara i breu. Directa i vertical de fàcil ús. Força fotos. Grans titulars. Tipografia Arial/Verdana 10/12.


Línia clara. Menú interactiu. Hi ha «caixa» o banner que es mou de dreta a esquerra amb els nous voluntaris, donants o que participen a la campanya.


Disposa d’una intranet corporativa per voluntaris i militants. Permet als militants sol·licitar convertir-se en candidat.

NOTÍCIES Disposen de complet arxiu de notícies editades pel seu gabinet de premsa amb declaracions del líder i articles sobre l’acció de govern. IN-OUT


Disposen de connexió directa a Blog, Facebook, Twitter i Youtube. Hi ha un apartat per a mitjans de comunicació. Missatges de Twitter online.


Top-Down i Bottom-Up. Asimètrica bidireccional. Preguntes directes a la seu del partit i al líder que seran contestades


92

TAULA 4: ESTRATÈGIA DE RR.PP. EN L’E–COMUNICACIÓ POLÍTICA PLAID CYMRU – THE PARTY OF WALES (WALES)


INDICADOR

RESULTAT


Crida directa a construir un nou país amb un fort autogovern per a obtenir els recursos necessaris i la competència legal per millorar el nivell de vida.

MISSATGES TEXTUALS CONNOTATS Apel·lacions constants subconscients al fet nacional del País de Gal·les.


Hi ha un vídeo on la líder fa un discurs sobre la independència de Gal·les que incideix directament a l’esperit patriòtic dels electors.

MISSATGES ICÒNICS CONNOTATS Aporta una visió elitista de lideratge de la nació de Gal·les.

IMATGE DEL LÍDER

Hi apareixen fotos de manera reiterada. Es tracta la líder professionalment amb certa visio elitista, pròpia d’una persona educada i culte.

PARALLENGUATGE L’ús que fa de la llengua anglesa la líder del partit en el vídeo mostra un alt grau de cultura i educació. Transmet serenitat i fermesa. Idees clares.

PLA CROMÀTIC El website usa gamma cromàtica verda, taronja i groga, colors corporatius.


Classe social mitjana, mitjana-alta i amb fort sentiment identitari nacional. Urbanites de petites vil·les i ciutats industrialitzades.


El ventall per a persuadir és molt ampli. Tots aquells que tinguin un fort sentiment nacional, independentment de raça, sexe, edat o estatus social.

ESCENARIS Escales de l’auditori del centre de convencions de l’Assemblea Nacional del partit.

DECORATS Escales que pugen a un auditori. Centre de convencions de l’Assemblea Nacional del partit. Elements d’un auditori: taules, cadires, micròfons.

PROXÈMICA Allunyat del ciutadà. A les fotos no hi apareix un contacte humà, sinó que guarden distància social.

CINÈSICA Les fotos són molt estàtiques i no hi apareix cap moviment corporal que sigui rellevant. Fotos tipus carnet o «posant a càmera».

MOTIVACIONS Fort lideratge representat per una dona, una patriota que lluita per fer de la terra el primer en tot moment.

FRENS Tot i que opten per una molt alta participació, al web hi ha poques fotos amb militants de base o veïns, cosa que pot comportar allunyament.

EIX DE COMUNICACIÓ Enfortir els llaços nacionals per cuidar la terra. El primer la nació.

TEMA Escenes que advoquen una direcció forta, tot i que la líder sigui una dona. Arrels històriques amb força cap al futur.

FIGURES RETÒRIQUES UTILITZADES Sinècdoque. Metàfora.

TARGET Classe mitjana i mitjana alta. Públic objectiu urbanita i rural de ciutats i vil·les de mida petita, mitjana i mitjana-alta.


Web anglès i gaèlic. Pantalla d’adhesió. Alt: voluntariat, connexió directa a xarxes socials, fer donacions, demanar informació i feina i fer-se militant

DISSENY Estructura clara. Directa i horitzontal. Tipografia Arial/Verdana 8/10. Grans titulars. Tenen un pop-up amb info. que s’obra quan es clica a sobre.


Línia clara. Hi ha un «carrusel» que permet a l’usuari anar passant de tema en tema. Força informació accesible a un click.


Disposen d’una intranet que permet relacionar-se en xarxa creant una comunitat. Govern a l’ombra.

NOTÍCIES Disposen d’un complet arxiu històric amb notícies i declaracions dels seus dirigents fet pel seu gabinet de premsa. IN-OUT


Disposen de connexió directa a Blog, Facebook, Twitter, Youtube i Flickr. No disposa d’extranet per als mass media. Missatges de Twitter online.


Top-Down i Bottom-Up Asimètric bidireccional. Alta assertivitat amb la gent


93

TAULA 5: ESTRATÈGIA DE RR.PP. EN L’E–COMUNICACIÓ POLÍTICA THE SCOTTISH NATIONAL PARTY (SCOTLAND)


INDICADOR

RESULTAT


Llenguatge directe en referència al futur d’Escòcia en mans d’escocesos i a que junts podem fer una millor Escòcia.

MISSATGES TEXTUALS CONNOTATS Crida a participar al referèndum d’independència via emocional-racional.


Foto principal d’infant portant bandera escocesa. Fotos en scroll horitzontal de la ma d’una mare i el seu bebè i centre de convencions. Vídeos indepes

MISSATGES ICÒNICS CONNOTATS Visió idílica de la construcció d’un nou país per millorar la vida de la gent.

IMATGE DEL LÍDER No hi apareixen fotos ni vídeos del líder a la pantalla principal.

PARALLENGUATGE Els vídeos tenen un llenguatge càlid i proper, de caràcter emocional però aportant dades racionals per una Escòcia independent. Crida a participar!

PLA CROMÀTIC

Usa una gamma de colors basada en el groc, color corporatiu del SNP i blau, color de la bandera escocesa.


Classe social mitjana i mitjana-alta amb fort sentiment identitari nacional. Urbanites de petites vil·les, ciutats mitjanes i a la capital.


El ventall per persuadir és molt ampli. Aquells que tinguin un fort sentiment nacional i els que estan indecisos sobre el referèndum independentista.

ESCENARIS La vida comunal d’una nació que es desenvolupa als seus barris i ciutats tot vist a través dels ulls d’una bebè. Palau de Congressos.

DECORATS Mans d’una mare i la seva filla en primer pla. Cases, cotxes, persones, parcs, escoles, negocis. Edicifi del Palau de Congressos.

PROXÈMICA Molt proper a la gent. Distància íntima, personal i social de les persones que surten a les fotos i als vídeos.

CINÈSICA Dinamisme propi de la vida diària de les persones amb gestos il·lustradors, reguladors, adaptadors i grans dosi de manifestacions d’afecte personal.

MOTIVACIONS La construcció d’un Estat independent. Promesa de poder fer junts una Escòcia millor.

FRENS Aquells que tenen por als canvis, sobretot els provocats per la situació creada en una procés d’independència.

EIX DE COMUNICACIÓ Enfortir els llaços nacionals per cuidar la terra. El primer la nació.

TEMA Escenes costumistes, «peces de vida» de la quotidianietat en una Escòcia independent i vista amb els ulls d’una bebè, nascuda el dia del referèndum

FIGURES RETÒRIQUES UTILITZADES Metàfora. Sinècdoque. El·lipsi. Epanadiplosi. Homofonia. Pleonasme.

TARGET Classe mitjana i mitjana alta. Públic objectiu urbanita i rural de ciutats i vil·les de mida petita, mitjana i mitjana-alta.


Web en anglès. Alt foment: voluntariat, connexió directa a xarxes socials, fer donacions, demanar informació i fer-se militant.

DISSENY Estructura clara. Directa i vertical. Tipografia Arial/Verdana 10/12. Grans titulars. Tenen pop-up amb el vídeo de foment del procés independentista.


Línia clara. Hi ha un «carrusel» que permet a l’usuari anar passant de tema en tema fins a 5. Força informació accesible a un click.


Disposen d’una intranet que permet relacionar-se en xarxa creant una comunitat.

NOTÍCIES Disposen d’un complet arxiu històric amb notícies i declaracions dels seus dirigents fet pel seu gabinet de premsa. OUT-IN


Disposen de connexió directa a Blog, Facebook, Twitter i Youtube. Caixa de missatges de Twitter online.


Top-Down i Bottom-Up Asimètric bidireccional. Alta empatia amb la gent independentista o no


94

TAULA 6: ESTRATÈGIA DE RR.PP. EN L’E–COMUNICACIÓ POLÍTICA SINN FÉIN (IRELAND)


INDICADOR

RESULTAT

MISSATGES TEXTUALS DENOTATS Llenguatge serè pel 20è aniversari del camí cap a la pau (sense l’IRA).

MISSATGES TEXTUALS CONNOTATS Reflexió sobre la bona feina feta i ànim per continuar el procés.


Foto principal d’un infant somrient portant la bandera irlandesa i dels tres líders del moviment donant-se les mans. Vídeo Gerry ADAMS 20è any IRA

MISSATGES ICÒNICS CONNOTATS Transmet una sensació de repte assolit i que cal continuar la feina.

IMATGE DEL LÍDER

Gerry ADAMS parla directament a la camera a un interlocutor imaginari. Transmet serenitat i empatia a l’audiència com a venerable i savi líder.

PARALLENGUATGE Imatges de forta amistat i companyonia entre els líders del partit. El vídeo transmet un imatge sincera, propera i emocionant pel record d’un èxit.

PLA CROMÀTIC Es fan servir tonalitats dins la gamma del verd, corporatiu del partit.


Classe social mitjana amb fort sentiment identitari nacional, sobretot gent d’àmbit rural, de ciutats de mida mitjana i de la capital.


Un ampli ventall de persones amb un fort sentiment nacionalista irlandès. Principalment classe social mitjana rural i de ciutats de mida mitjana.

ESCENARIS Plaça cèntrica de Belfast en la qual es desenvolupa la conversa de Gerry ADAMS.

DECORATS Taula on se signa un pacte amb els tres líders nacionalistes i la pròpia plaça pública de Belfast. Primer pla de Gerry ADAMS mirant a càmera.

PROXÈMICA Distància íntima i personal que ofereix una imatge propera, càlida i amical dels líders que hi surten.

CINÈSICA Gestos de caràcter emblemàtic, adaptadors i manifestadors d’afecte amb somriures per a indicar proximitat.

MOTIVACIONS La bona feina feta pel conjunt de la societat nord-irlandesa que ha donat fruits per la prosperitat econòmica.

FRENS Certa sensació de frustració i d’estancament en les propostes, ja que no s’ha continuat el procés independentista.

EIX DE COMUNICACIÓ Continuar el treball plegats per a la reconstrucció nacional. Futur promès.

TEMA Escenes que porten al líder a plantejar directament les fites assolides i els reptes que encara queden al país. Promesa d’un futur somiat.

FIGURES RETÒRIQUES UTILITZADES Metàfora. Metonímia. Símil. Eufemisme. Paradoxa.

TARGET Classe mitjana i mitjana alta. Públic objectiu rural de ciutats i vil·les de mida petita, mitjana i de la capital.


Web en anglès i gaèlic. Pantalla d’adhesió i donacions. Alt: info. activistes, voluntariat, connexió a xarxes socials, demanar informació i fer-se militant.

DISSENY Estructura clara. Directa i vertical. Tipografia Arial/Verdana 10/12. Grans titulars. Destacats.


Línia clara. Força informació accesible a un click i d’un ús raonablement comú.


Disposen d’una intranet que permet als activistes relacionar-se en xarxa creant una comunitat.

NOTÍCIES Disposen d’un complet arxiu històric amb notícies i declaracions dels seus dirigents fet pel seu gabinet de premsa. IN-OUT i OUT-IN.


Disposen de connexió directa a Blog, Facebook, Twitter, Youtube i Flickr. No disposa d’extranet per als mitjans. Caixa de missatges de Twitter online


Top-Down i Bottom-Up Asimètric bidireccional. Alta empatia amb els ciutadans nacionalistes


95

TAULA 7: ESTRATÈGIA DE RR.PP. EN L’E–COMUNICACIÓ POLÍTICA THE ULSTER UNIONIST PARTY (IRELAND)


INDICADOR

RESULTAT


Llenguatge entenedor i senzill donant suport a la família i a les comunitats rurals.

MISSATGES TEXTUALS CONNOTATS L’eix del llenguatge gira entorn als valors familiars i de bon veïnatge.


4 fotos en scroll horitzontal amb dirigents del partit en un edifici d’oficines a Belfast, en una zona rural, amb un enginyer de camins i en una escola.

MISSATGES ICÒNICS CONNOTATS S’entreveu la pretensió de complicitat amb diversos estaments populars.

IMATGE DEL LÍDER

Transmet la idea d’un tipus conservador, clàssic i «de poble». Sembla nerd.

PARALLENGUATGE S’intenta transmetre una imatge grupal, de pinya i de formació d’un equip per a solucionar els problemes de la gent.

PLA CROMÀTIC S’usen tonalitats vermelles i blaves que són els seus colors corporatius.

INDICADORS D’ESTATUS Classe social humil o mitjana, d’arrel rural i a vil·les i ciutats de mida petita.


Principalment, famílies d’àmbit rural o de conurbacions mitjanes. També els professionals liberals.

ESCENARIS Ciutat portuària o tipus gran conurbació. Fira de tractors en un camp verd. Escola de primària amb unes escalinates. Carretera i senda cap al bosc.

DECORATS Edificis d’oficines i pont que creua el riu. Tractor i tenda de campanya. Arbres del bosc i casc de miner. Centre escolar i escales que hi pugen.

PROXÈMICA Distància personal i social en totes i cadascuna de les imatges i vídeos analitzats.

CINÈSICA Gestos propers a la gent que els envolta de caràcter regulador i amb un grau mínim de manifestació d’afecte, sobretot somriures.

MOTIVACIONS Màxima implicació amb els problemes quotidians dels ciutadans, donant suport a modificacions legislatives per aconseguir-ho.

FRENS La seva estratègia pot pecar de massa naïf i ser considerada «retro» per les noves generacions.

EIX DE COMUNICACIÓ El treball comunitari pel conjunt del país ens ajudarà a millorar.

TEMA Promesa d’esperança per a un futur millor pel conjunt dels ciutadans de l’Ulster.

FIGURES RETÒRIQUES UTILITZADES Metonímia. El·lipsi. Asíndeton.

TARGET Classes modesta i mitjana d’ambient rural en ciutats vil·les de mida petita i mitjana.

FOMENT DE LA PARTICIPACIÓ Web en anglès. Baix foment de la participació (només militant i associat).

DISSENY Línia clarobscura per l’elecció de colors foscos o amb un gradient no agradable a la visió i lectura. Inadequada disposició dels continguts.

IMATGE INFO. SUBMINISTRADA Línia clarobscura. Poca informació accessible a primera vista.

COMUNICACIÓ INTERNA No disposen d’intranet corporativa.

NOTÍCIES Extens arxiu històric amb notícies i declaracions dels dirigents elaborat pel seu gabinet de premsa. IN-OUT


No disposen de connexió directa a les xarxes socials. Tampoc disposen d’extranet pels mitjans de comunicación social. Caixa central de notícies.


Top-Down. Informació pública. Alt grau d’implicació amb l’anhel ciutadà unionista


96

TAULA 8: ESTRATÈGIA DE RR.PP. EN L’E–COMUNICACIÓ POLÍTICA THE DEMOCRATIC UNIONIST PARTY (IRELAND)


INDICADOR

RESULTAT

MISSATGES TEXTUALS DENOTATS Set prioritats de govern per millorar la vida de la gent.

MISSATGES TEXTUALS CONNOTATS El partit pot resoldre els problemes quotidians del territori units a GB.


7 fotos scroll vertical: seu parlamentària, farmàcia, casa en urbanització, aula escolar, home emmanillat, centre de negocis amb mall i debat politic.

MISSATGES ICÒNICS CONNOTATS Ambient de feina en equip i de companyonia (col·laboració i cooperació).

IMATGE DEL LÍDER El líder no surt directament a cap foto principal. Treball en equip.

PARALLENGUATGE Les fotos transmeten una sensació de cerca del benestar, de preparació per assolir qualsevol fita quotidiana.

PLA CROMÀTIC Gamma de colors vermell i blau intensos vistosos i moderns, corporatius.

INDICADORS D’ESTATUS Classe social baixa i mitjana (treballadora). Famílies. Ciutats mida mitjana.


Persones de classe baixa i mitjana i famílies que están preocupades pels problemes quotidians. Zones residencials i urbanes de mida mitja.

ESCENARIS Farmàcia, zona urbana, zona residencial, hemicicle, presó, parlament i àula escolar.

DECORATS Riu, centre convencions, mall, manilles, llapisos i llibres per infants, edifici parlament, hemicicle, casa i jardí, mostrador de farmàcia i medicaments.

PROXÈMICA Distància íntima, personal i social en algunes fotos. En d’altres sembla ser que són fotos-tipus per a un àlbum.

CINÈSICA Gestos de tipus emblemàtic, il·lustradors, reguladors i manifestacions d’afecte amb somriures.

MOTIVACIONS Un detallat i treballat programa electoral amb objectius costumistes (feina, salut, educació), pressupost ben definit i fites assolibles. Value issues.

FRENS Potser el seu camp d’acció es veu superat per altres partits similars que ofereixen el mateix i que compten amb més suport de la població.

EIX DE COMUNICACIÓ Les propostes que tenim són realitzables amb la col·laboració de tots.

TEMA Escenes de vida que plantegen problemes reals de la gent i que pretenen oferir la il·lusió d’un futur millor.

FIGURES RETÒRIQUES UTILITZADES Símbol. Apòstrofe. El·lipsi.

TARGET Classe humil, baixa i mitjana. Públic objectiu familiar, urbanita i rural, preocupat pel benestar dels seus.


Web en anglès. Mig: voluntariat, connexió a xarxes socials, fer donacions, demanar informació i fer-se militant.

DISSENY Estructura clara. Directa i vertical. Tipografia Times New Roman 10/12. Grans titulars. Destacats. Galeria de fotos i de notícies.


Línia clara. Força informació accesible a un click i d’un ús raonablement comú.

COMUNICACIÓ INTERNA No disposen d’intranet corporativa.

NOTÍCIES Disposen d’un complet arxiu històric amb notícies i declaracions dels seus dirigents elaborat pel seu gabinet de premsa. IN-OUT


Disposen de connexió directa a Facebook, Twitter, Youtube i Flickr. Caixa amb el número de «M’agrada» del partit a Facebook.


Top-Down Asimètric Bidireccional Fan servir tècniques de màrqueting polític per interaccionar


97

TAULA 9: ESTRATÈGIA DE RR.PP. EN L’E–COMUNICACIÓ POLÍTICA DEMOCRATIC NATIONAL COMMITTEE (USA)


INDICADOR

RESULTAT

MISSATGES TEXTUALS DENOTATS Comencem a treballar fort.

MISSATGES TEXTUALS CONNOTATS Junts millorem l’economia per a tenir feina, millorar la salut, ser equitatius.


La foto del president OBAMA denota optimisme, tarannà positiu, et podries fer amic d’ell i, tot i això, sembla resolutiu i valent. Mascle ALFA.

MISSATGES ICÒNICS CONNOTATS Un polític que soluciona problemes i amb el qual podries intimar.

IMATGE DEL LÍDER

Barack OBAMA es troba mirant al cel, cap a l’infinit, somrient i complagut, envoltat de fans o seguidors ensimismats. Com els antics Cèsars romans!

PARALLENGUATGE El missatge al public objectiu és d’un líder en el que es pot confiar, que et resoldrà problemes o, sinó, serà sincer i transparent i t’ho dirà.

PLA CROMÀTIC S’usen diverses tonalitats de blau cel, color corporatiu.


Classe social mitjana, mitjana-alta i alta. Avis, immigrants, professionals liberals, dones, families, jueus,... Zona urbana i rural de mida mitjana-gran.


Els indecisos que a les darreres eleccions no el van votar. Nous públics objectiu com LGTB, asiàtics i hispans, mestresses de casa, jubilats, etc.

ESCENARIS Estadi de futbol americà en un dia assoleiat i en cap de setmana, doncs és ple de persones.

DECORATS Seients d’un estadi de futbol americà. Banderoles amb el logotipus i els colors del partit demòcrata.

PROXÈMICA Distàncies de tipus personal i social en les fotos analitzades. Tot i això, es genera un corrent electritzant de simpatia al voltant pel carisma del líder.

CINÈSICA Gestos emblemàtics, il·lustradors i manifestacions d’afecte (somriures, abraçades) que generen forta empatia i confiança.

MOTIVACIONS Els ciutadans creuen que es realitzen les promeses del seu programa electoral.

FRENS Potser té certa pompositat en la forma d’explicar la tasca de govern, el que pot comportar allunyament i rebuig d’alguns ciutadans.

EIX DE COMUNICACIÓ Confiança en el govern.

TEMA El govern d’OBAMA fa la feina que li han encomanat. Gestió eficaç dels problemes quotidians.

FIGURES RETÒRIQUES UTILITZADES Ironia. Perífrasi. Apòstrofe. Símil. Lítote. El·lipsi.

TARGET El ventall és molt ampli. Classe baixa, mitjana, mitjana-alta i alta de tipus urbanita i rural en vil·les mitjanes i ciutats mitjanes i grans.


Web en anglès i ESP. Alta: voluntaris, donacions, demanar feina, militants, activistes, connexió directa a xarxes socials, sol·licitud d’info. i vincles.

DISSENY Similar a partit conservador GB. Modern. Línia clara. Tipografia 10/12 Arial Directa i vertical. Grans titulars encapsulats. Extranet per a proveïdors.

IMATGE INFO. SUBMINISTRADA Línia clara. Informació encapsulada en apartats. També hi ha un menú.


Disposa d’una intranet corporativa que permet constituir una comunitat amb dades, info. pels militants i material de disseny gràfic pels activistes.

NOTÍCIES Disposa d’un extens espai històric de notícies, amb declaracions del partit, del govern i del president OBAMA. IN/OUT


Connexió a Facebook, Twitter, Google+, Casa Blanca, Extranet proveïdors Vincles amb: hispans, jueus, afroUSA, LGTB, ancians, negocis, família.


Top-Down Bottom-Up Asimètrica bidireccional (evolució). Volen escoltar!


98

TAULA 10: ESTRATÈGIA DE RR.PP. EN L’E–COMUNICACIÓ POLÍTICA REPUBLICAN NATIONAL COMMITTEE (USA)


INDICADOR

RESULTAT

MISSATGES TEXTUALS DENOTATS És temps d’abolir l’agència federal de taxes i lleis tributàries.

MISSATGES TEXTUALS CONNOTATS Pretén agradar a la classe mitjana amb la idea de baixar d’impostos.


Fotos d’expresident GOP en les promocions. President OBAMA i directora de l’agència federal de taxes i lleis tributàries en un primer pla amoïnats.

MISSATGES ICÒNICS CONNOTATS Pretenen minar la credibilitat i la imatge pública del govern OBAMA.

IMATGE DEL LÍDER No apareix la imatge del líder dels GOP. Només d’OBAMA en negatiu.

PARALLENGUATGE La imatge transmet una sensació de rebuig i malestar per les cares crispades dels dos protagonistes (OBAMA i la directora de l’IRS).

PLA CROMÀTIC Ús atractiu i ben aplicat del color vermell intens i del blau fosc, corporatius.

INDICADORS D’ESTATUS Homes i dones, majors de 18 anys que tributin als USA.


Es vol impactar al conjunt de població que sigui «client» de l’agència federal de taxes i tributs.

ESCENARIS No hi apareixen cap mena d’escenaris, només les cares del president OBAMA i la directora de l’agència federal de taxes i tributs.

DECORATS No hi apareixen cap mena de decorats, només les cares del president OBAMA i la directora de l’agència federal de taxes i tributs.

PROXÈMICA La distància és de caràcter social i pública. No podría ser d’una altra forma ja que es juga a fer una operació de descrèdit (blowup ) contra OBAMA.

CINÈSICA Signes emblemàtics i adaptadors. També signes negatius manifestadors d’afecte (cara d’OBAMA fent un gest estrany (amb la cara com d’enfadat).

MOTIVACIONS Tenen molt suport econòmic i el saben fer servir, en aquest cas amb una gran campanya mediàtica i 2.0 que genera empatia entre la població.

FRENS Campanya molt agressiva dirigida al cor de les polítiques publiques del programa electoral d’OBAMA que pot girar-se’ls en contra (blowback ).

EIX DE COMUNICACIÓ OBAMA ataca el benestar econòmic de la teva família (Thànatos).

TEMA El govern d’OBAMA s’inmiscueix en l’elecció dels ciutadans, en un mercat de lliure competència, coartant-los les decisions.

FIGURES RETÒRIQUES UTILITZADES Ironia. Apòstrofe. Eufemisme. Metàfora. Lítote. Símil. Antítesi. Paradoxa.

TARGET Ampli espectre. Classe baixa, mitjana, mitjana-alta i alta. Zones urbanes, vil·les petites i mitjanes, zones rurals conservadores i grans ciutats.


Web en anglès i ESP. Alta: voluntaris, donacions, demanar feina, militants, activistes, connexió directa a xarxes socials, sol·licitud d’info. i vincles.

DISSENY Estructura clara i moderna. Directa i vertical. Tipografia Arial/Verdana 10/12. Destacats Trending Topics GOP i Blog emmarcats específicament.

IMATGE INFO. SUBMINISTRADA Línia clara. Informació molt completa i molt ben exposada.


Disposen d’una intranet molt potent que crea comunitat. Exèrcit GOP amb activistes, voluntaris i militants disposats a donar guerra criticant OBAMA.

NOTÍCIES Disposen d’un extens arxiu històric de notícies que apareixen a la pàgina principal en forma de blog.


Connexions directes a Blog, Facebook, Twitter i Youtube. Vincles amb BlackGOP, WomenGOP i HispanosGOP. Promocions per tenir ingressos.


Top-Down Bottom-Up Asimètrica bidireccional (evolució) Proactiva amb el target!


99

TAULA 11: ESTRATÈGIA DE RR.PP. EN L’E–COMUNICACIÓ POLÍTICA CONVERGÈNCIA I UNIÓ (CATALUNYA ) (Període d’anàlisi de l’1 al 29 d’agost del 2014)

INDICADOR

RESULTAT


Està a les nostres mans guanyar el nostre futur col·lectiu de llibertat, benestar, prosperitat i justicía social.

MISSATGES TEXTUALS CONNOTATS Crida a sumar-se al procés independentista de Catalunya.

MISSATGES ICÒNICS DENOTATS Apareixen els dos co-líders de CDC i UDC junts en declaracions a premsa.

MISSATGES ICÒNICS CONNOTATS

Trasmeten sensació de bipolaritat, ja que els gestos diuen coses diferents a les paraules.

IMATGE DEL LÍDER

Artur MAS apareix serè, carismàtic i segur de sí mateix. Josep Antoni DURAN i LLEIDA sembla seriós, llunyà i absent.

PARALLENGUATGE Imatges de falsa unió entre ambdós líders de la federació de CiU. Transmeten idees divergents en un projecte (en teoria) comú.

PLA CROMÀTIC S’usen tonalitats dins una gamma de taronja i blau fosc, colors corporatius.


Classe social mitjana amb fort component identitari nacionalista que viu a vil·les petites, ciutats mitjanes i grans i a la capital.


Persones amb fort component identitari nacionalista, gent d’àmbit rural, botiguers, menestrals, empresaris, avis, immigrants i professionals liberals.

ESCENARIS Gairebé sempre hi surten oficines i edificis. Tot plegat d’una aire molt tecnocràtic.

DECORATS Taules, tarimes, escenaris de convencions, micròfons, plafons per a publicitat, arbres.

PROXÈMICA Distància personal, social i pública.

CINÈSICA Gestos de caràcter emblemàtic, il·lustradors i reguladors.

MOTIVACIONS La tasca de construir un nou país més just socialment i més lliure nacionalment.

FRENS Persones que se sentin indecises o que tinguin prejudicis pels possibles riscos de la independència.

EIX DE COMUNICACIÓ El bon futur de la terra promesa desprès del llarg i perillós viatge a Ítaca.

TEMA Promesa d’un futur llargament somiat. Eros.

FIGURES RETÒRIQUES UTILITZADES Metàfora. El·lipsi. Perífrasi. Paral·lelisme. Pleonasme.

TARGET Classe mitjana i mitjana alta. Ancians, botiguers, immigrants, mestresses de casa, estudiants, menestrals i professionals liberals.


Web en català. Alta: voluntaris, militants, activistes, connexió directa a xarxes socials, sol·licitud d’info. i vincles. Hi manca donacions i feina.

DISSENY Estructura clara. Directa i vertical. Tipografia Arial/Verdana 10/12 Grans titulars. Destacats. Enquadraments. Extranet per mitjans de comunicació.


Línia clara. Força informació però està estructurada d’una manera difícil d’accedir.


No té intranet com a tal però tenen una comunitat en xarxa d’activistes força potent i activa, molts d’ells procedents de CDC.

NOTÍCIES Disposen d’un potent arxiu històric de notícies dels principals quadres de la coalició i del president. IN-OUT OUT-IN


Butlletí electrònic, SMS, Blogs, Facebook, Twitter, Podcast, Youtube, Flickr També enllaços a webs locals, principals líders, els dos partits, UdJ i JNC.


Top-Down Asimètric bidireccional Empatia amb col·lectius nacionalistes


100

TAULA 12: ESTRATÈGIA DE RR.PP. EN L’E–COMUNICACIÓ POLÍTICA CONVERGÈNCIA DEMOCRÀTICA DE CATALUNYA (CATALUNYA )


INDICADOR

RESULTAT

MISSATGES TEXTUALS DENOTATS 9N2014 – Siguem positius

MISSATGES TEXTUALS CONNOTATS Crida a participar en la decisiva consulta per la independència votant SÍSÍ.

MISSATGES ICÒNICS DENOTATS Apareixen Artur MAS i Josep RULL en fotos tecnocràtiques (discursos).


Imatges de franca camaraderia entre Artur MAS i Josep RULL demostrant plena sintonía en el procés.

IMATGE DEL LÍDER

Artur MAS apareix serè, carismàtic i segur de sí mateix. Josep RULL hi surt eficaç, templat i decidit.

PARALLENGUATGE Alegria continguda per l’èxit assegurat d’un projecte llargament somiat per tot un poble i liderat per CDC.

PLA CROMÀTIC S’usen tonalitats dins una gamma de taronja i blau fosc, colors corporatius.


Classe social mitjana amb fort component identitari nacionalista que viu a vil·les petites, ciutats mitjanes i grans i a la capital.


Persones amb fort component identitari nacionalista, gent d’àmbit rural, botiguers, autònoms, menestrals, avis, immigrants i professionals liberals.

ESCENARIS Gairebé sempre hi surten oficines i edificis. Tot plegat d’una aire molt tecnocràtic.




MOTIVACIONS La tasca de construir un nou país més lliure nacionalment i més just socialment.

FRENS Persones que se sentin indecises o que tinguin prejudicis pels possibles riscos de la independència.

EIX DE COMUNICACIÓ El somni de la llibertat és a tocar.

TEMA Promesa d’assolir un nou país. Eros.

FIGURES RETÒRIQUES UTILITZADES Metàfora. El·lipsi. Perífrasi. Paral·lelisme. Pleonasme. Símil.

TARGET Classe mitjana i mitjana alta. Ancians, botiguers, immigrants, mestresses de casa, estudiants, menestrals i professionals liberals.


Web CAT i anglès. Alta: voluntaris, militants, activistes, connexió directa a xarxes socials, sol·licitud d’info. i vincles. Hi manca donacions i feina.

DISSENY Estructura clara. Directa i vertical. Tipografia Arial/Verdana 10/12 Grans titulars. Destacats. Enquadraments.


Línia clara. Força informació però estructurada d’una manera difícil d’accedir.


Disposen d’una intranet força efectiva que ofereix la creació de comunitat en xarxa. També d’una xarxa d’activistes molt activa.

NOTÍCIES Disposen d’un potent arxiu històric de notícies dels principals quadres del partit i del seu president. IN-OUT


Connexió directa a Facebook, Twitter, Podcast, Youtube i Flickr. També enllaços a webs de JNC, Fundacions, CiU, Ramón Tremosa i ALDE Party.


Top-Down Asimètric bidireccional Empatia amb col·lectius nacionalistes


101

TAULA 13: ESTRATÈGIA DE RR.PP. EN L’E–COMUNICACIÓ POLÍTICA UNIÓ DEMOCRÀTICA DE CATALUNYA (CATALUNYA )


INDICADOR

RESULTAT


Tres pilars indisociables per Catalunya: qüestió nacional, estat del Benestar i recuperació econòmica.

MISSATGES TEXTUALS CONNOTATS Posa l’accent en la recuperació econòmica lligada als altres temes.


Apareixen Josep Antoni DURAN i LLEIDA i altres barons del partit en imatges prototípiques.


Imatges de franca camaraderia entre Josep Antoni DURAN i LLEIDA, Ramon ESPADALER i Josep Maria PELEGRÍ i altres quadres del partit.

IMATGE DEL LÍDER

Josep Antoni DURAN i LLEIDA apareix amb un posat un pèl irònic i segur de sí mateix. Ramon ESPADALER hi surt confiat, serè I conservador.

PARALLENGUATGE Fermesa mostrada al llarg de totes les imatges i textos per aconseguir una consulta dins la legalitat, sense vinculació amb la desobediència civil.

PLA CROMÀTIC S’usen tonalitats dins una gamma del taronja i blau, colors corporatius.


Classe social mitjana amb fort component identitari nacionalista que viu a vil·les petites i ciutats mitjanes.


Persones amb fort component identitari nacionalista, gent d’àmbit rural, menestrals, avis, creients cristians, autònoms i professionals liberals.

ESCENARIS Gairebé sempre hi surten oficines i edificis. Tot plegat d’una aire molt burocràtic.




MOTIVACIONS Persones que sempre han confiat en l’statu quo imperant i que volen un canvi «tranquil».

FRENS Patriotes arrauxats que consideren que el partit no es mulla prou amb la independència del país.

EIX DE COMUNICACIÓ Objectiu: votar.

TEMA Promesa d’un país més segur i jurídicament fiable.

FIGURES RETÒRIQUES UTILITZADES Metàfora. El·lipsi. Perífrasi. Ironia. Pleonasme. Símil.

TARGET Classe mitjana, mitjana alta i alta. Ancians, mestresses de casa, estudiants, menestrals, autònoms, creients cristians i professionals liberals


Web en català. Alta: voluntaris, militants, activistes, connexió directa a xarxes socials, sol·licitud d’info. i vincles. Hi manca donacions i feina.

DISSENY Estructura clara. Directa i vertical. Tipografia Arial/Verdana 10/12 Grans titulars. Destacats. Enquadraments. Visual i atractiva.


Línia clara. Força informació i estructurada d’una manera més optimitzada per accedir-hi que a CDC.


Disposen d’una intranet força efectiva que ofereix la creació de comunitat en xarxa. Xarxa d’activistes no tan potent com la de CDC.

NOTÍCIES Disposen d’un potent arxiu històric de notícies dels principals quadres del partit i del seu president. IN-OUT «Carrusel» de 9 notícies.


Connexió directa a Blogs, Facebook, Twitter, RSS, Youtube i Flickr. També enllaços webs d’Unió de Joves, Dones, Gent Gran, Treballadors i Fundació


Top-Down Asimètric bidireccional Alta empatia amb els col·lectius nacionalistes conservadors


102

TAULA 14: ESTRATÈGIA DE RR.PP. EN L’E–COMUNICACIÓ POLÍTICA ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA (CATALUNYA )


INDICADOR

RESULTAT

MISSATGES TEXTUALS DENOTATS Ara #RepúblicaCatalana: el #NouPaís que volem

MISSATGES TEXTUALS CONNOTATS L’assoliment del repte nacional de llibertat.

MISSATGES ICÒNICS DENOTATS Apareixen Oriol JUNQUERAS i altres quadres del partit.

MISSATGES ICÒNICS CONNOTATS Benaurança en un camí llargament desitjat cap a la independència.

IMATGE DEL LÍDER Oriol JUNQUERAS, amb altres líders, surt votant a les eleccions a la UE.

PARALLENGUATGE Les imatges transmeten tranquil·litat i serenor, però amb un punt d’energia pels objectius a assolir.

PLA CROMÀTIC S’usen tonalitats dins una gamma del mostassa i groc, colors corporatius.


Classe social mitjana amb fort component identitari nacionalista que viu a vil·les petites, ciutats mitjanes, cinturó roig i a la capital.


Persones amb fort component identitari nacionalista, gent d’àmbit rural, menestrals, avis, republicans, professionals liberals, joves estudiants.

ESCENARIS Hi apareix una sala de congressos i un col·legi electoral.

DECORATS Taules, tarimes, escenaris de convencions, urnes, micròfons, plafons per a publicitat.



MOTIVACIONS Qui tingui clar la llibertat del poble de Catalunya rebrà uns missatges molt adients.

FRENS La pobre gestió econòmica que es va fer durant el mandat a la Generalitat de Catalunya i les baralles caïnites internes marca de la casa.

EIX DE COMUNICACIÓ Sumar per l’objectiu nacional.

TEMA La novetat del país independent per construir una millor societat.

FIGURES RETÒRIQUES UTILITZADES Metàfora. El·lipsi. Perífrasi. Gradació. Ironia. Pleonasme. Epímone.

TARGET Classe mitjana, mitjana alta i alta. Ancians, mestresses de casa, estudiants, menestrals, immigrants i professionals liberals.


Web CAT, ESP i FRA. Molt alta: voluntaris, militants, activistes, connexió directa a xarxes socials, sol·licitud d’info. i vincles. Manca donacions i feina

DISSENY Estructura clara. Directa i vertical. Tipografia Arial/Verdana 10/12 Grans titulars. Destacats. Marcs Facebook Twitter i Youtube Molt visual i atractiva

IMATGE INFO. SUBMINISTRADA Línia clara. Força informació i estructurada d’una manera molt optimitzada.


Disposen d’una intranet molt efectiva que ofereix la creació de comunitat en xarxa.

NOTÍCIES Disposen d’un potent arxiu històric de notícies dels principals quadres del partit i del seu president. IN-OUT «Carrusel» de 5 notícies.


Connexió directa a Blogs, Facebook, Twitter i Youtube. També enllaços a webs de partits germans (ses Illes).


Top-Down Bottom-Up Asimètric bidireccional Forta empatia nacionalista d’esquerres


103

TAULA 15: ESTRATÈGIA DE RR.PP. EN L’E–COMUNICACIÓ POLÍTICA PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA (CATALUNYA )


INDICADOR

RESULTAT

MISSATGES TEXTUALS DENOTATS Per una reforma constitucional federal: Federació i Democràcia

MISSATGES TEXTUALS CONNOTATS Crítiques directes als independentistes i proposta federal.

MISSATGES ICÒNICS DENOTATS Miquel ICETA amb mirada clara i franca cap a l’observador.

MISSATGES ICÒNICS CONNOTATS Templança davant la tempesta.

IMATGE DEL LÍDER Miquel ICETA aporta un tracte entranyable i un tarannà simpàtic.

PARALLENGUATGE Imatge prudent i propera del líder, emocionat per la tasca a fer.

PLA CROMÀTIC S’usen tonalitats dins una gamma de vermell, color corporatiu.


Classe social mitjana amb fort component ideològic d’esquerres, també federalista i catalanista que viu al cinturó roig i a la capital.


Persones amb fort component ideològic d’esquerres, federalista i catalanista. Obrers, estudiants i classe mitjana.

ESCENARIS Hi apareix una sala de congressos.

DECORATS Taules, tarimes, escenaris de convencions, urnes, micròfons, plafons per a publicitat i cadires.

PROXÈMICA Distància íntima, personal, social i pública.

CINÈSICA Gestos de caràcter emblemàtic, il·lustradors, manifestadors d’afecte i reguladors.

MOTIVACIONS Aquells socialistes catalanistes que encara creuen en una Espanya federal.

FRENS Aquells mateixos socialistes catalanistes desenganyats per la submissió al PSOE i la falta d’implicació pel 9N2014.

EIX DE COMUNICACIÓ La solució federal.

TEMA L’únic camí per aconseguir més autogovern per a Catalunya.

FIGURES RETÒRIQUES UTILITZADES Metàfora. El·lipsi. Perífrasi. Apòstrofe. Ironia. Paronomasia. Epímone.

TARGET Classe baixa i mitjana. Intel·lectuals, obrers, estudiants, immigrants, professionals liberals i camperols.


Web CAT i ESP. Moderada: militants, activistes, connexió directa a xarxes socials, sol·licitud d’info. i vincles. Manca donacions, voluntaris i feina.

DISSENY Estructura clara. Directa i vertical. Tipografia Arial/Verdana 10/12 Grans titulars. Destacats. Marcs Twitter i Youtube. Molt visual i atractiva



Disposen d’una intranet bastant efectiva que ofereix creació de comunitat en xarxa.

NOTÍCIES Disposen d’un potent arxiu històric de notícies dels principals quadres del partit i del seu president. IN-OUT «Carrusel» horitzontal de 8 notícies.


Connexió directa a Blogs, Facebook, Twitter, Youtube, Flickr i SlideShare. També enllaços a la web de la Fundació Campalans.


Top-Down Asimètric bidireccional Gent d’esquerres catalanista


104

TAULA 16: ESTRATÈGIA DE RR.PP. EN L’E–COMUNICACIÓ POLÍTICA PARTIT POPULAR DE CATALUNYA (CATALUNYA )


INDICADOR

RESULTAT

MISSATGES TEXTUALS DENOTATS Critiques directes als independentistes.

MISSATGES TEXTUALS CONNOTATS Critiques velades als independentistes com a «leit-motiv».


Alícia SÁNCHEZ CAMACHO, Enric MILLO i Santi RODRÍGUEZ parlant a l’audiència a través de declaracions «entrecomillades» en fotos.

MISSATGES ICÒNICS CONNOTATS L’únic camí és Espanya. Bandera d’Espanya fusionant-se amb la catalana

IMATGE DEL LÍDER

Hi apareix una Alícia SÁNCHEZ CAMACHO mirant a càmera en un plà fix. Se la veu alterada i sota control per no impressionar massa.

PARALLENGUATGE L’èmfasi, el tó i el volum de la veu de la líder és crispat i massa agut i fort. Denota nerviosisme o manca d’empatia amb l’audiència.

PLA CROMÀTIC S’usen tonalitats dins la gamma entre blau cel i blau marí, color corporatiu.


Classe social mitjana, mitjana alta i alta amb fort component ideològic de dretes, espanyolista que viu al cinturó roig, grans ciutats i a la capital.


Persones amb fort component ideològic de dretes unionistes i indecisos. Obrers, jubilats, empresaris, autònoms, estudiants, immigrants, prof.liberals

ESCENARIS Hi apareix una sala de premsa.

DECORATS Tarima, micròfon, plafons per a publicitat i cadira.

PROXEMICA Distància social i pública.


MOTIVACIONS Aquells unionistes de dretes que volen una Espanya més unida i forta que mai.

FRENS Els indecisos que veuen que el Partit Popular no negocia i no ofereix res.

EIX DE COMUNICACIÓ La llei per davant de tot.

TEMA La democràcia se supedita a la llei.

FIGURES RETÒRIQUES UTILITZADES Metàfora. El·lipsi. Metonímia. Perífrasi. Apòstrofe. Ironia.

TARGET Classe mitjana, mitjana alta i alta. Intel·lectuals, obrers, estudiants, immigrants, professionals liberals, empresaris, autònoms.


Web ESP i CAT. Moderada: simpatitzant, militant, activista, connexió a xarxes socials, sol·licitud d’info. i vincles. No donacions, voluntaris i feina.

DISSENY Estructura clara. Directa i vertical. Tipografia Arial/Verdana 8/10 Grans titulars. Destacats. Força visual.

IMATGE INFO. SUBMINISTRADA Línia clara. Informació precària i estructurada de forma poc optimitzada.

COMUNICACIÓ INTERNA No disposen d’intranet.

NOTÍCIES Disposen d’un potent arxiu històric de notícies dels principals quadres del partit i dels dirigents locals. IN-OUT «Carrusel» horitzontal de 3 notícies.

ÚS DE XARXES SOCIALS Connexió directa a Blogs, Facebook, Twitter, Youtube i Flickr.


Top-Down Informació pública–Asimètric bidireccional Gent orgullosa de ser espanyola


105

TAULA 17: ESTRATÈGIA DE RR.PP. EN L’E–COMUNICACIÓ POLÍTICA INICIATIVA PER CATALUNYA –VERDS–ESQUERRA UNIDA I ALTERNATIVA (CAT)


INDICADOR

RESULTAT

MISSATGES TEXTUALS DENOTATS ESTAFA econòmica que no es pot repetir.

MISSATGES TEXTUALS CONNOTATS Intervenció per a aclarir fets.

MISSATGES ICÒNICS DENOTATS Dolors CAMATS en actitud franca i oberta.

MISSATGES ICÒNICS CONNOTATS Visió d’un lideratge d’esquerres compartit.

IMATGE DEL LÍDER

Dolors CAMATS en actitud amistosa amb d’altres companys. Sembla una persona del poble, que s’hi pot confiar.

PARALLENGUATGE Companyonia entre diversos quadres de la coalició política. Denúncia social oberta.

PLA CROMÀTIC S’usen tonalitats dins una gamma de verd, color corporatiu.


Classe obrera, baixa i mitjana amb fort component ideològic d’esquerres, també federalista i catalanista que viu al cinturó roig i a la capital.


Persones amb fort component ideològic d’esquerres, federalista i catalanista. Obrers, estudiants, jubilats, intel·lectuals, autònoms.


DECORATS Taula, tarima, micròfon, plafons per a publicitat i cadira.

PROXÈMICA Distància social i pública.


MOTIVACIONS Aquelles persones d’esquerres i ecologistes que creuen que encara hi ha solució federal catalanista.

FRENS Aquells mateixos ecologistes d’esquerres catalanistes desenganyats per la manca de posicionament clar, submissió i poca implicació final pel 9N2014.

EIX DE COMUNICACIÓ Un nou país per a canviar-ho tot.

TEMA Federalisme o independència però sempre amb la base de millora del benestar social com a punt principal.

FIGURES RETÒRIQUES UTILITZADES Paral·lelisme. Metàfora. Perífrasi. Paronomasia.

TARGET Classe obrera i mitjana. Intel·lectuals, obrers, estudiants, immigrants, professionals liberals i camperols.


Web CAT / ESP / ENG. Moderada: militants, activistes, connexió a xarxes socials, sol·licitud info. i vincles. NO donacions, voluntaris i feina. Premsa

DISSENY Estructura clara. Directa i vertical. Tipografia Arial/Verdana 6/10 Grans titulars. Destacats. Marcs Twitter i Facebook. Poc treballada.

IMATGE INFO. SUBMINISTRADA Línia clara. Poca informació i estructurada d’una manera poc optimitzada.

COMUNICACIÓ INTERNA No disposen d’Intranet.

NOTÍCIES Disposen d’un potent arxiu històric de notícies dels principals quadres del partit i del seu líder. IN-OUT

ÚS DE XARXES SOCIALS Connexió Blogs, Facebook i Twitter. Enllaços als partits federats.

ESTRATÈGIA RRPP Top-Down Informació pública Ideologia marcadament d’esquerres


106

TAULA 18: ESTRATÈGIA DE RR.PP. EN L’E–COMUNICACIÓ POLÍTICA INICIATIVA PER CATALUNYA –ELS VERDS (CATALUNYA )


INDICADOR

RESULTAT

MISSATGES TEXTUALS DENOTATS Jo faig POLÍTICA: “La política o la fas o te la fan”

MISSATGES TEXTUALS CONNOTATS Cal intervenir en els processos de presa de decisions polítiques.


Joan HERRERA, Dolors CAMATS i Joan COSCUBIELA comparteixen protagonisme a les fotos. Se’ls veu fent declaracions, inquirint.


IMATGE DEL LÍDER

Joan HERRERA en actitud amistosa amb d’altres companys. Sembla una persona del poble, que s’hi pot confiar.

PARALLENGUATGE Companyonia entre diversos quadres del partit. Denúncia social oberta.

PLA CROMÀTIC S’usen tonalitats dins una gamma de verd, color corporatiu.









MOTIVACIONS Aquelles persones d’esquerres i ecologistes que creuen que encara hi ha solució federal catalanista.

FRENS Aquells mateixos ecologistes d’esquerres catalanistes desenganyats per la manca de posicionament clar, submissió i poca implicació pel 9N2014.


TEMA Federalisme o independència però sempre amb la base de millora del benestar social com a punt principal.

FIGURES RETÒRIQUES UTILITZADES Paral·lelisme. Metàfora. El·lipsi. Perífrasi. Ironia. Paronomasia.



Web CAT / ESP / ENG. Moderada: militants, activistes, connexió a xarxes socials, sol·licitud info. i vincles. NO donacions, voluntaris i feina. Premsa

DISSENY Estructura clara. Directa i vertical. Tipografia Arial/Verdana 10/12 Grans titulars. Destacats. Marcs Twitter i Facebook. Molt visual i atractiva





ÚS DE XARXES SOCIALS Connexió Blogs, Facebook, Twitter, Youtube i Flickr. Enllaços a Fundació.


Top-Down Informació pública - Asimètrica Bidireccional Socialment compromesos


107

TAULA 19: ESTRATÈGIA DE RR.PP. EN L’E–COMUNICACIÓ POLÍTICA ESQUERRA UNIDA I ALTERNATIVA (CATALUNYA )


INDICADOR

RESULTAT

MISSATGES TEXTUALS DENOTATS Jo faig POLÍTICA: “La política o la fas o te la fan”

MISSATGES TEXTUALS CONNOTATS Cal intervenir en els processos de presa de decisions polítiques.


Joan MENA i Joan Josep NUET co-protagonistes a les fotos. Se’ls veu fent declaracions, inquirint.


IMATGE DEL LÍDER

Joan Josep NUET en actitud amistosa amb d’altres companys. Sembla una persona popular.

PARALLENGUATGE Companyonia d’amics entre diversos quadres de la coalició política. Denúncia social oberta.

PLA CROMÀTIC S’usen tonalitats dins una gamma de vermell, color corporatiu.









MOTIVACIONS Aquelles persones d’esquerres i ecologistes que creuen que encara hi ha una solució independentista per Catalunya.

FRENS Aquells mateixos ecologistes d’esquerres catalanistes desenganyats per la submissió del partit a les tesis federalistes pro-espanyoles d’ICV.


TEMA Independència però sempre amb la base de millora del benestar social com a punt principal.

FIGURES RETÒRIQUES UTILITZADES Paral·lelisme. Metàfora. El·lipsi. Perífrasi. Ironia. Paronomasia.



Web CAT / ESP / ENG / GALLEC / EUSKERA. Militants, connexió a xarxes socials, info. i vincles. No donacions, voluntaris i feina. Premsa

DISSENY Estructura clara. Directa i vertical. Tipografia Arial/Verdana 10/12 Grans titulars. Destacats. Marcs Twitter, Facebook i Youtube. Visual i atractiva





ÚS DE XARXES SOCIALS Connexió Blogs, Facebook, Twitter, Youtube i Flickr. Enllaços a Fundació.


Top-Down Informació pública - Asimètrica Bidireccional Social i nacionalment compromesos


108

TAULA 20: ESTRATÈGIA DE RR.PP. EN L’E–COMUNICACIÓ POLÍTICA CIUTADANS – PARTIDO DE LA CIUDADANÍA (CATALUNYA )


INDICADOR

RESULTAT

MISSATGES TEXTUALS DENOTATS Transparència contra la corrupció.

MISSATGES TEXTUALS CONNOTATS Critiques directes als independentistes.

MISSATGES ICÒNICS DENOTATS Albert RIVERA amb mirada incisiva cap a l’observador i posat seriós.

MISSATGES ICÒNICS CONNOTATS Lluita contra el catalanisme nacionalista.

IMATGE DEL LÍDER Albert RIVERA fa sensació d’atacant imperturbable.

PARALLENGUATGE Imatge de líder i de potent mascle alfa.

PLA CROMÀTIC S’usen tonalitats dins una gamma de taronja, color corporatiu.


Classe social mitjana amb fort component nacionalista espanyol que viu al cinturó roig, ciutats mitjanes i grans i a la capital.


Persones amb fort component ideològic espanyolista. Obrers, estudiants i classe mitjana. Intel·lectuals.


DECORATS Taula, tarima, micròfon, plafons per a publicitat i cadires.



MOTIVACIONS El líder que pot mostrar confiança en una comunitat autónoma als catalans que se senten més espanyols que ningú.

FRENS Aquells que no confíen en un líder que pot fer ombra als antics lideratges unionistes.

EIX DE COMUNICACIÓ Millor Junts.

TEMA Promesa de canvi autonòmic i transparència.

FIGURES RETÒRIQUES UTILITZADES Metàfora. Perífrasi. Apòstrofe. Ironia. Epímone.

TARGET Classe mitjana i mitjana alta. Intel·lectuals, obrers, estudiants, immigrants, autònoms i professionals liberals.


Web ESP i CAT. Molt alta: militants, activistes, connexió directa a xarxes socials, sol·licitud d’informació, donacions, voluntaris i vincles. Manca feina

DISSENY Estructura clara. Directa i vertical. Tipografia Arial/Verdana 10/12 Grans titulars. Destacats. Molt visual i atractiva




NOTÍCIES Disposen d’un potent arxiu històric de notícies dels principals quadres del partit i del seu president. IN-OUT.


Connexió directa a Blogs, Facebook, Twitter, Google +, Youtube, Flickr i Instagram. També enllaços als websites de federacions locals i agenda.


Top-Down Asimètric bidireccional Gent liberal unionista contra indepentistes


109

TAULA 21: ESTRATÈGIA DE RR.PP. EN L’E–COMUNICACIÓ POLÍTICA CANDIDATURA D ’UNITAT POPULAR (CATALUNYA )


INDICADOR

RESULTAT

MISSATGES TEXTUALS DENOTATS Des de vil·les i ciutats, construïm l’alternativa independentista.

MISSATGES TEXTUALS CONNOTATS Aposten clarament per Catalunya.

MISSATGES ICÒNICS DENOTATS David FERNÁNDEZ amb posat proper però observador.

MISSATGES ICÒNICS CONNOTATS Creus que pot arribar a fer una bona tasca.

IMATGE DEL LÍDER Proper, afectuós, intel·ligent i lluitador.

PARALLENGUATGE Tot el que fa ho fa per una profunda convicció en els seus ideals socials i nacionals.

PLA CROMÀTIC S’usen tonalitats dins una gamma de groc, color corporatiu.


Classe social baixa I mitjana amb un fort component ideològic d’esquerres, també federalista i catalanista que viu al cinturó roig i a la capital.


Persones amb fort component ideològic d’esquerres i independentista. Obrers, estudiants, immigrants, intel·lectuals, anti-sistema i classe mitjana.

ESCENARIS Hi apareix un aplec a la muntanya.

DECORATS Arbres, gespa, cel, pícnic.

PROXÈMICA Distància íntima, personal, social i pública.

CINÈSICA Gestos de caràcter emblemàtic, il·lustradors, manifestadors d’afecte i reguladors.

MOTIVACIONS L’única solució és la independència dels Països Catalans per guanyar en millores socials més justes i equitatives.

FRENS Aquells que creuen que és una opció massa arriscada per no tenir experiència de govern i ser molt arrauxada i radical.

EIX DE COMUNICACIÓ Independència positiva.

TEMA L’anhel d’una societat més justa i independent.

FIGURES RETÒRIQUES UTILITZADES Metàfora. Perífrasi. Apòstrofe. Ironia. Epímone.

TARGET Classe baixa i mitjana. Intel·lectuals, okupes, obrers, dones, estudiants, immigrants, professionals liberals i camperols.


Web CAT. Alta: militants, activistes, connexió directa a xarxes socials, sol·licitud d’info. i vincles. Manca donacions, voluntaris i feina.

DISSENY Estructura clara. Directa i vertical. Tipografia Arial/Verdana 10/12 Grans titulars. Destacats. Marcs Twitter i Youtube. Molt visual i atractiva





ÚS DE XARXES SOCIALS Connexió directa a Blogs, Facebook, Twitter, Youtube, Flickr.


Top-Down Asimètric bidireccional Gent del poble d’esquerres i independentista pels Països Catalans


110

7.2. RESULTATS QUANTITATIUS XARXES SOCIALS 2.0 DELS PARTITS POLITICS DE CATALUNYA VS GRAN BRETANYA I ESTATS UNITS D’AMERICA


111


112


113


114


115

7.3. RESULTATS QUANTITATIUS XARXES SOCIALS 2.0 LIDERS POLITICS DE CATALUNYA VS GRAN BRETANYA I ESTATS UNITS D’AMERICA


116


117


118


119


120

7.4. RESULTATS FINALS I JUSTIFICACIONS

El lector trobarà que en l’apartat 7.3. s’ha realitzat un anàlisi de l’ús de les xarxes socials per part dels líders polítics. Això és degut a que, en el món 2.0 polític i dins les estratègies de relacions públiques i de màrqueting polític és imprescindible tenir un perfil propi com a candidat que es reforci mútuament amb els instruments que ofereixen els partits (websites, xarxes socials, llistes de distribució, etc.). Aquest fet comporta una imprescindible i, avui en dia, RETROALIMENTACIÓ (feedback ) que millora molt els resultats positius d’imatge i incrementa la visibilitat del líder polític. Falta concretar la implicació de cada líder polític pel que fa a la interrelació i diàleg digital amb els seus conciutadans, fet essencial per a obtenir òptims resultats 2.0. D’altra banda, volem dir que s’ha modificat el període inicial d’evaluació de l’estudi (que havia de ser al primer trimestre del 2014) realitzant-lo durant el mes d’agost d’enguany. El motiu del canvi és no patir cap tipus d’esbiaixament o «soroll» produït per les escurrialles no-informatives motivades per l’ús de la tècnica propagandística en període pre-electoral i la seva afectació als websites i xarxes socials. Veient els resultats, confirmem del tot la hipòtesi inicial que el model usat en l’e-comunicació dels partits polítics catalans és clarament TOP-DOWN, però que ha millorat en el referent als aspectes de participació. Segons el nostre parer, el website GOP (Partit Republicà dels Estats Units d’Amèrica) és el que sobresurt en més aspectes. En el cas britànic, destaquem el website del Partit Laborista per la claredat. Finalment, els websites polítics que sobresurten a Catalunya són el d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), el del Partido de la Ciudadanía (Ciutadans ) juntament amb el del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) i en un lloc similar Unió Democràtica de Catalunya (UDC). Tots aquests partits basen el seu model en l’e-comunicació INFORMATIVA (Top-Down) i PARTICIPATIVA (Bottom-Up) de diferent gradació. En aquest sentit, remarquem que els darrers anys els partits polítics catalans s’han modernitzat en el referent a l’ús de les TIC i la implementació de les xarxes socials 2.0 en la vida quotidiana parlamentària, del propi candidat i partidista. Tot i això, només trobem un website polític, el GOP (Republican National Committee), que s’apropi a una veritable proposta d’estil clàssic clarament simètrica bidireccional, ja que al sol·licitar petició d’informació als ciutadans, els hi demana si volen que canviï o millori alguna cosa o qüestiona polítics professionals del partit. Ara, que realment en facin cas i no sigui mera propaganda, això aquest autor no ho ha pogut esbrinar. Pel què fa a la segona hipòtesi, avui en dia la distància entre el poc ús de les TIC a casa nostra i amb poc grau d’implicació en consonància amb l’alta implicació i un ús de carácter extensiu dels websites britànic-nord-americans s’ha escurçat molt. Podríem dir, sense temor a equivocar-nos, que s’han fet els deures i Catalunya s’ha posat al dia des del pla e-comunicatiu amb la resta dels partits analitzats. Tot i això, encara ens falta evolucionar per equiparar-nos en un pla de plena igualtat 2.0. Pel què fa a l’eix independentista vs unionista , en els annexos podem trobar l’anàlisi exhaustiu que dóna lloc a pensar que les forces sobiranistes a Catalunya es troben per davant, per ara, dels seus contrincants unionistes en el que fa referència a les TIC (Internet i ús proactiu de les xarxes socials). Finalment, voldríem aclarir que, si es fa una valoració global del producte obtingut, l’anàlisi dóna encara clar avantatge als websites nord-americans per sobre de la resta, com és tònica habitual.


121

8. APORTACIONS / APLICABILITAT / TRANSFERÈNCIA Aquest estudi pretén servir d’exemple per a futures recerques i investigacions de caràcter general epistemològiques més àmplies i de llarg abast. De fet, al realitzar l’anàlisi de contingut quantitatiu i qualitatiu, des del punt de vista d’investigació en ciències socials de l’e-comunicació als països anglosaxons, no deixem de fer una comparativa objectiva amb la pròpia realitat de la cultura política del nostre país222. En aquest sentit, cal no oblidar que les tècniques més innovadores del màrqueting polític, la publicitat electoral i la propaganda electoral provenen directament dels països als quals aquesta investigació fa referència. Volem que serveixi de guia per a futurs treballs acadèmics que s’efectuïn en aquest àmbit. Aquesta investigació corrobora l’anàlisi de l’evolució de l’e-comunicació política que apunta la necessitat de gestionar-la construint «capital social », és a dir, generant relacions de suport mutu, llaços comuns i vincles de confiança sobre els quals avançar cap a objectius socials, polítics i econòmics que calgui en la situació actual. I aquestes fites només són realitzables si es «gestiona amb » la societat. Solament així aconseguirem la desitjada transparència pretesa pels ciutadans i la legitimitat reclamada pels actors polítics. La principal transferència professional en l’àmbit privat de l’estudi teòric-pràctic és que pot ser catalogat com treball de camp de recomanable consulta pels professionals de l’àmbit polític, la comunicació política i el màrqueting polític: spin doctors, consultors en ciència política, directors de campanya electoral, experts en lobby, caps de gabinet de líders polítics, responsables de comunicació de l’adminis-tració pública, assessors social media (sector públic/privat) i sobretot especialistes en relacions públiques en sectors especialitzats concrets com són els afers públics.

222 BENCHMARKING : Avaluació competitiva comparada. Comparació dels productes, els serveis, els procediments, etc., d’una empresa amb els del líder de mercat per analitzar-ne les diferències i definir els plans necessaris per a acostar-s’hi o intentar superar-lo. (TERMCAT: 1999, 204)

POLÍTIC 2.0 BY MILTON VELA – FONT: www.google.cat © 2014


122

9. CONCLUSIONS L’e-comunicació política com escenari de comunicació pública dins l’Era d’Internet ha d’interpretar-se no de forma apocalíptica, sinó com l’ocasió per a redefinir perfil i exigències professionals dels comunicadors polítics 2.0, així com els continguts i els procediments. Els suports utilitzats deixen de ser factor distintiu de la professió, ja que tots els suports es fonen a Internet i sobresurten continguts amb un factor diferencial d’identitat i qualitat. Internet provoca efecte paradoxal a la comunicació pública superespecialitzada i ha fragmentat el coneixement analògic en infinitat de parcel·les. Correspon als professionals de l’e-comunicació fer-se càrrec d’aquesta complexitat, transformar la informació en un coneixement pràctic, gestionar aquest saber i contestar d’una forma més efectiva a uns ciutadans que anhelen estar en contacte directe amb la cosa pública política, amb la implicació dels líders polítics. L’avanç imparable de l’ús de les TIC en l’e-comunicació política i en l’àmbit de les relacions publiques en relació al target i al màrqueting polític i electoral, ha quedat ben palesa en aquest estudi. Pel què fa a la primera, s’han analitzat amb detall i en profunditat amb els instruments de què es disposa, per aconseguir òptimes dades satisfactòries: l’ús d’accions de relacions publiques (publicity, meetings electorals), màrqueting polític, promoció, utilització de les noves tecnologies de la informació i de la comunicació (les pàgines web i les xarxes socials), etc. Referent a la segona, els websites que s’han consultat ressenyen diferents tipus de mostres gràfiques de publicitat política que es poden trobar en qualsevol campanya electoral. Hem averiguat si les coalicions i partits polítics han arribat al target, si perfilen bons estudis sociològics i comportamentals dels electors per extreure’n les conclusions objectives i n’adequen els seus continguts en programes electorals i propostes de govern. Respecte l’anàlisi quantitatiu realitzat, trobem que no és prou rellevant perquè les magnituds de població són molt diferents (ja que el número d’habitants amb accés a Internet i connectats a les xarxes socials varia molt d’un país a un altre), però si que trobem important assenyalar el seu ús proactiu o no amb la visió estratègica de l’espai e-comunicatiu polític 2.0 per part dels assessors social media dels partits polítics o dels seus responsables determinarà la fina línia que separa la dolça victòria d’una derrota electoral sense excusa. Referent a Twitter i Facebook , la totalitat de la mostra escollida és conscient que aquestes dues xarxes socials «mare» són del tot imprescindibles per a gestionar inicialment el contacte amb els públics objectius ciutadans. El que constatem amb certa preocupació és que el seu ús professional no és del tot adequat. Cal molta més implicació per a què els líders polítics copsin les xarxes socials com un suport per a conviure digitalment amb els electors-votants. Cal que en siguin conscients i les facin servir com un mètode per a dialogar i expressar-s’hi bé. En aquest sentint, és evident que cada contrada té preferència en l’ús d’un tipus determinat de xarxa social, en major o menor mesura. Veiem que el Google + és usat amb molta més assiduïtat en territoris anglosaxons que als països de l’arc mediterrani, sobretot a Catalunya i Espanya. A nord-amèrica, LinkedIn es fa servir estratègicament com a tàctica per arribar a targets segmentats (empreses, magnats corporatius, professionals liberals, autònoms, líders patronals, gremis, associacions de comerciants), amb missatges depurats i directes que inci-deixen en el seu posicionament i percepció d’imatge de marca del líder o formació política. Per tancar apartat, volem mencionar YouTube , doncs trobem que està ben infrautilitzada pels partits catalans i que pot ser l’eina imprescindible per afavorir el point-casting segmentant l’audiència electoral (sobretot votants joves ja acostumats a fer servir amb normalitat aquesta xarxa social), en un futur no molt llunyà.


123

Els blogs són imprescindibles per incidir en l’opinió pública generant bons debats. I molt relacionat amb Youtube, trobem que seria molt recomanable incrementar la presència de xerrades virtuals 2.0 mitjançant un instrument tant brillant com Skype , infrautilitzat i molt encertat per fer trobades digitals amb líders, vídeo-conferències i debats sobre temes actuals que posteriorment es poden «penjar» a Youtube. Ja ho deien savis avantpassats: “Una imatge val més que mil paraules”. També comptem amb Instagram i Flickr per facilitar imatges als mass media i ciutadans. Segons la nostra opinió, els Estats Units continuen liderant el món media 2.0. Som del parer, doncs, que cal incrementar-ne l’ús i la qualitat dels missatges des d’una perspectiva estratègica, amb accions concretes segons objectius preestablerts al social media planning . No cal que ho siguin totes de cop i a tothora, però si que és necessari que els professionals en siguin conscients. Internet permet respondre online i ontime les demandes ciutadanes d’informació i la rendició de comptes dels polítics per a cada usuari en particular. És així com cada usuari pot crear-se una imatge mental característica del líder polític o del partit. En aquest sentit, cal pensar que a la gent no li agrada «parlar» amb una persona que gestiona el perfil d’un candidat. La gent vol la veritat, l’autenticitat; fuig d’hipocresia i de la mala praxis política. El cibernauta vol interpel·lar directament el polític-personatge públic. Com a corol·lari d’aquesta paradoxa podem inferir que el món 2.0 i Internet concorda plenament amb el tarannà sociocultural català. Cal tenir-ho present! Un altre element a destacar, en l’apartat de conclusions, és l’ús incremental que es fa de les intranets corporatives polítiques per motivar els activistes-militants (intern ) i establir vincles de confiança amb gatekeepers com els mass media (extern ). Els sorprenents resultats de les eleccions al parlament de Catalunya del 2012 han de fer reflexionar els partits i coalicions que concorren a la cursa electoral tenint en compte que, tot i que s’apliquin innovadores tècniques d’investigació de mercats i de comunicació per transmetre persuasivament un ideari, hi ha una base important d’electors que no exerceixen el seu dret de vot. No s’identifiquen amb el sistema. Per això, cal tendir a satisfer el factor clau de tota societat democràtica: el CIUTADÀ–ELECTOR ! És a dir, cal fer-ho bé i exercir el poder amb coherència en el programa electoral pensant en el bé comú dels conciutadans –s’estigui al govern o oposició, sense demagògia ni populismes. Una de les possibles vies per assolir tan nobles objectius consisteix en aplicar els criteris i principis ètics de la direcció en relacions públiques elaborant l’estratègia identitària d’e-comunicació 2.0 i implementar els seus objectius, malgrat que semblin utòpics! I tot això, cal tenir-ho molt present en moments veritablement històrics viscuts a casa nostra, on la macro-manifestació independentista de l’11 de setembre del 2012 (amb molt més de 1.500.000 persones al passeig de Gràcia de Barcelona) i la cadena humana «Via Catalana » d’11 de setembre del 2013 223 endegaren un nou paradigma a l’escenari electoral d’arreu de Catalunya. Aquestes fantàstiques «performances», pròpies de tècniques convencionals d’«agitprop »224, s’han vist superades per la súper-manifestació de la «V» de l’11 de setembre del 2014, quan gairebé 2.000.000 de persones reclamàvem de forma cívica, pacífica i democràtica, poder exercir la votació per decidir un futur més just socialment de la nació catalana. I, tot plegat, en un horitzó ben engrescador pel global de la població del país, que alguns anhelem que sigui novament lliure i independent! 223 El Guinness World Records va acreditar OFICIALMENT la participació de més de 1.800.000 de persones en la cadena humana més gran mai feta a tot Europa! 224 L’agitprop , propaganda d'agitació o agitació i propaganda és una estratègia política provinent del comunisme i difosa a través de l’art o la literatura. Són usats com mètodes per influenciar sobre l’opinió pública amb la finalitat d’assolir rèdits polítics. Teòricament, la propaganda per si mateixa ha d’actuar a la ment («passiva») d’individus i l’agitació ho fa respecte les seves emocions («actives»).


124

10. BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA 1. ACEMOGLU , Daron; ROBINSON, James A. ¿Porqué fracasan los países?

Barcelona: Deusto, 2012

2. AGUIRRE SALA , Jorge Francisco. La participación ciudadana mediática para descentralizar el Estado (Citinzenship 2.0). A: Revista Iberoamericana de Filosofía, Política y Humanidades. Núm. 29, pàgines 33–53 Sevilla: Universidad de Sevilla, 2013

3. ANDER-EGG, Ezequiel. Técnicas de Investigación Social. 24a edición. Buenos Aires: Lumen, 1995

4. AIRA , Toni. Els guardians del missatge. Els professionals de la comunicació política. Barcelona: Trípodos, 2011 (Papers d’Estudi, 25)

5. AIRA , Toni. Màrqueting Polític: L’art de guanyar eleccions. Del cartell a YouTube. Barcelona: Trípodos, 2008 (Papers d’Estudi, 21)

6. ARCEO VACAS , José Luis (Director); HERREROS, Mario; JIMÉNEZ, Gabriel et alt. Campañas electorales y «publicidad política» en España (1976–1991). Barcelona: Escola Superior de Relacions Públiques–PPU, 1993 (Comunicación y Relaciones Públicas, 16)

7. ÁLVAREZ , Tomás; CABALLERO , Mercedes. Vendedores de imagen. Los retos de los nuevos gabinetes de comunicación. Barcelona: Paidós, 1997 (Papeles de Comunicación, 18)

8. ARISTÒTIL . Retórica. 1a reimpressió. Madrid: Gredos, 1994

9. ARRANZ , Juan Carlos. Gestión de la identidad empresarial y su impacto sobre los resultados. Barcelona: Gestión 2000, 1997

10.BANC MUNDIAL . Informe sobre el desenvolupament mundial / TIC de les telecomunicacions i estimacions del Banc Mundial. Washington: Banc Mundial, 2013

11.BARTOLUCCI , Andrea Alejandra. “Internet. Espacio para las Nuevas Organiza-ciones Políticas Nacionales” A: La Trama de la Comunicación – Anuario del Departamento de Ciencias de la Comunicación. Rosario: Facultad de Ciencia Política y Relaciones Internacionales – UNR, 2005

12.BASSAT , Lluís. El libro Rojo de las marcas. (Cómo construir marcas de éxito).

Madrid: Espasa Calpe, 1999

13.BAUMAN , Zygmunt. Temps líquids. Viure en una època d’incertesa. Barcelona: Viena, 2007 (Carta Blanca, 9)


125

14.BERNAL , Patricia. Debates en torno a la comunicación política en Internet.

Bogotá: The Communication Initiative, 2004

15.BERNERS-LEE , Tim; FISCHETTI, Mark. Tejiendo la Red: el inventor del World Wide Web nos descubre su origen. Madrid: Siglo XXI, 2000

16.BENTIVEGNA, Sara. “Hablar de política en la Red: los newsgroups políticos”. A:

La Política in Rete. Capítol IV – Pàgines 87–106 Roma: Meltemi, 1999 17.BENTIVEGNA, Sara. Rethinking Politics in the world of ICTs. A: European

Journal of Communication. Vol. 21 (3) – Pàgines 331–343. [Online] [Data de consulta: 23/4/2014] London: SAGE, 2006

18.BETTELHEIM , Bruno. Psicoanálisis de los Cuentos de Hadas. Barcelona:

Crítica, 2006 19.CANEL CRESPO , María José; GARCÍA MOLERO , Ángeles. Comunicar

gobiernos fiables. Análisis de la confianza como valor intangible. A: ZER – Revista de Estudios de Comunicación – Núm. 34 – Pàgines 29–48. Bilbao: Universidad del País Vasco, 2013

20.CANETTI, Elías. Masa y Poder. Barcelona: Muchnik, 1981 21.CANTIJOCH , Marta. “La irrupció d’Internet en la comunicació política dels

partits” A: Trípodos – Núm. 17 – Pàgines 157–172. Barcelona: Universitat Ramon Llull, 2005

22.CARDÚS, Salvador. “Identitari tú!” A: [http://www.elpuntavui.cat] [Online] [Data

de publicació: 11/9/2009] [Data de consulta: 23/4/2014] Barcelona: Hermes, 2009

23.CASERO, Andreu. “La comunicación corporativa de los partidos políticos en

Internet” Comunicació presentada al V Congrés de Comunicació Local (COMLOC–2005). Castelló: Universitat Jaume I, 2005

24.CASERO, Andreu. “El website com a instrument comunicatiu a les eleccions

autonòmiques valencianes de 2007”. A: Anàlisi, 38 – 2009 – Pàgines 35–54. Castelló: Universitat Jaume I, 2008

25.CASERO, Andreu; SAPERAS , Enric; AIRA , Toni et al. Periodismo político en España: Concepciones, tensiones y elecciones. La Laguna: Sociedad Latina de Comunicación Social, 2012 (Cuadernos Artesanos de Latina, 33)

26.CASTELLS , Manuel. Globalización, sociedad y política en la era de la información. A Revista Bitácora Urbano Territorial núm. 4, 1r semestre, pàgines 42–53. Bogotá: Universidad Nacional de Colombia, 2000

27.CASTELLS , Manuel. La era de la información: Economía, Sociedad y Cultura. La sociedad Red. Vol. 1 Madrid: Alianza Editorial, 2005


126

28.CASTELLS , Manuel. La era de la información: Economía, Sociedad y Cultura. El poder de la identidad. Vol. 2 Madrid: Alianza Editorial, 2003

29.CASTELLS , Manuel. La era de la información: Economía, Sociedad y Cultura. Fin de Milenio. Vol. 3 Madrid: Alianza Editorial, 2006

30.CASTELLS , Manuel. Lliçó inaugural del programa de doctorat sobre la societat

de la informació i el coneixement. [Online] [Data de consulta: 23/4/2014] Barcelona: UOC, 2000

31.CHIAS, Josep. Marketing público. Por un gobierno y Administración al servicio

del público. Barcelona: McGraw–Hill, 1995 32.CHOMSKY, Noam; HERMAN, Edward. Los guardianes de la libertad:

propaganda, de-sinformación y consenso en los medios de comunicación de masas. BCN: Crítica, 2000

33.COLEMAN , Stephen; WARD, Stephen. Spinning the web. Online campaigning

in the 2005 general election. Londres: Hansard Society, 2005 34.COLOMER, Josep Maria. Cómo votamos: Los sistemas electorales en el

mundo: pasado, presente y futuro. Barcelona: GEDISA, 2004 35.COMTE, Auguste. Discurso sobre el espíritu positivo. Madrid: Alianza, 2007 36.CORNELLA , Alfons. Infonomia!com. La empresa es información. Barcelona:

Deusto, 2000 37.CORTÉS MORATÓ, Jordi; MARTÍNEZ RIU, Antoni. Diccionario de Filosofía.

[Online] [Data de consulta: 23/4/2014] Barcelona: Herder, 1991 38.CUTLIP, Scott Munson, CENTER, Allen H. i BROOM Glen M. Relaciones

Públicas Eficaces. 2a edició Barcelona: Gestión 2000, 2001 (Biblioteca Clásicos de las Relaciones Públicas, 6)

39.DADER, José Luis. “La ciberdemocracia posible: Reflexión prospectiva a partir

de la experiencia en España”. Comunicació presentada al Seminari Internacional sobre Innovació Tecnològica i Comunicació Política a Perugia – 1999 – Any IV – Vol. 2 – Juny 2002 – Pàgines 177–219 [Online] [Data de consulta: 23/4/2014] Perugia: Università degli Studi di Perugia, 1999

40.DAHL , Robert Alan. La democracia. Barcelona: Ariel, 2012 41.DAVIS, Flora. La comunicación no verbal. Madrid: Alianza, 1976 42.DAVIS, Richard. Tecnologías de la comunicación y democracia: el Factor

Internet. A: The Web of Politics. The Internet’s Impact on the American Political System – Capítol I – Pàgines 9–32 New York: Oxford University Press, 1999


127

43.DE LANDTSHEER , Christ’l; KRASNOBOKA , Natalya; NEUER, Conny. “La

facilidad de utilización de los websites de partidos políticos. Estudio de algunos países de Europa del Este y Occidental” (1999). A: CIC – Cuadernos de Información y Comunicación. Núm. 6 – 2001 – Pàg. 107–162. [Online] [Data de la consulta: 23/4/2014] Madrid: Universidad Complutense de Madrid, 2001

44.DE KERCKHOVE , Derrick. “Els biaixos de l’electricitat” A: Lliçó inaugural del

curs acadèmic 2005-2006 de la Universitat Oberta de Catalunya. [Online] [Data de consulta: 23/4/2014] Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya, 2005

45.DE ROUVROY, Claude-Henri, Comte de SAINT-SIMON. Traites politiques et

autres ecrits. París: Gallimard, 1996 46.DURKHEIM, David Émile. Las reglas del método sociológico. 6a edició. Madrid:

Morata, 1974 47.ECO, Umberto. Semiòtica i filosofia del llenguatge. Barcelona: Laia, 1988 48.ESCALONA , Núria. #Digitalk. Del màrqueting directe a la comunicació 2.0.

Barcelona: UOC, 2013 (Col·lecció Comunicació, 216) 49.ESCALONA , Núria. Instituciones públicas conectadas. Barcelona: UOC, 2014

(Tic.cer0, 60) 50.FOOT, Kirsten A.; SCHNEIDER, Steven M. Web Campaigning. A:

ROSENWEIN, Robert Director – Political Psycology. Vol. 29 – Núm. 3 – Pàgines 463–466. (New Jersey: John Wiley & Sons, 2008)

51.FOUCAULT , Michel. Microfísica del poder. Madrid: La Piqueta, 1978 52.FOUCAULT , Michel. L’ordre del discurs i altres escrits. Barcelona: Laia, 1982 53.GANDY, Oscar H. Jr.; FARRALL , Kenneth Neil. “Metaphoric reinforcement of

the virtual fence. Factors shaping the political economy of property in cyberspace” A: Routledge handbook of Internet politics – Edited: CHADWICK, Andrew; HOWARD, Philip N., capítol 25, pàgines 349–363. London: MPG Books, 2009

54.GIBSON, Rachel K; LUSOLI , Wainer; WARD, Stephen. “Online Participation in

the UK: Testing a ‘Contextualised’ Model of Internet Effects” A: The British Journal of Politics and International Relations. Vol. 7 – 2005 – Pàgines 561–583 Oxford: Political Studies Association, 2005

55.GIBSON, Rachel K; NIXON, Paul; WARD, Stephen. Political Parties and the

Internet: Net gain? New York: Routledge, 2003 56.GIDDENS, Anthony. Un mundo desbocado. Los efectos de la globalización en

nuestras vidas. Madrid: Taurus, 2000 57.GOLEMAN , Daniel. Intel·ligència Social. Barcelona: Kairós, 2007


128

58.GÓMEZ COMPANY, Ariana. Diálogo digital y consenso en la estrategia

comunicativa de partidos políticos fuera de campaña. A: Simposio Internacional sobre Política Científica en Comunicación, Volum 2, pàgines 321 pàgines 321–336 – Coordinador: MARIÑO, Miguel Vicente. Logroño: Universidad Internacional de La Rioja, 2013

59.GÓMEZ FERNÁNDEZ, Pedro. “Nuevas tecnologías, comunicación política y

parlamentarismo. ¿Hacia una democracia electrónica?” A: Ciberdemocracia. CIC – Cuadernos de Información y Comunicación. Núm. 6 – 2001. [Online] [Data de consulta: 23/4/2014] Madrid: Universidad Complutense de Madrid, 2001

60.GRABER , Doris; WHITE, Brian. “Medios interpersonales y comunicación

política: Comunicación Política y Redes Electrónicas”. A: CIC – Cuadernos de Información y Comunicación. Pàgines 63–86 [Online] [Data de consulta: 23/4/2014] Madrid: Universidad Complutense de Madrid, 2001

61.GRUNIG, James E; HUNT, Todd. Adaptació: Jordi XIFRA. Dirección de

Relaciones Públicas. Barcelona: Gestión 2000, 2000 (Biblioteca Clásicos de las Relaciones Públicas, 5)

62.HABERMAS , Jürgen. Teoría de la Acción Comunicativa (I y II). Racionalidad de

la Acción y Racionalización Social. Madrid: Taurus, 1999 63.HARFOUSH, Rahaf. “Yes, We Did”: Como construimos la marca Obama a

través de las Redes Sociales. Barcelona: Gestión 2000, 2010 64.HEGEL, Georg Wilhelm Friedrich. Fenomenologia de l’Esperit (I i II). Barcelona:

Edicions 62, 1990 65.HERREROS, Mario. La publicitat. Fonaments de la comunicació publicitària.

Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1995 (Pòrtic Media, 10) 66.HERREROS, Mario. Teoría y técnica de la propaganda electoral. Barcelona:

Escola Superior de Relacions Públiques–PPU, 1989 (Comunicación y Relaciones Públicas, 5)

67.HOBBES , Thomas. Leviatán. O la materia, forma y poder de un estado

eclesiástico y civil. Madrid: Alianza, 2008 (Alianza Ensayo, 370) 68.JANÉ , Carmen. La Internet invisible. A: www.elperiodico.cat [Data publicació:

9/9/2013] [Data de consulta: 23/4/2014] Barcelona: Primera Plana, 2013 69.KIM, Amy Jo. Community Building on the Web: Secret Strategies for Successful

Online Communities. Boston: Addison-Wesley Longman, 2006 70.KOTLER , Philip; et alt. Dirección de Marketing. Edición del Milenio. 10a edició.

Madrid: Pearson Educación, 2000 71.LAKOFF , George. Moral Politics: How Liberals and Conservatives Think. 2a

edició. Chicago: University of Chicago Press, 2002


129

72.LANNES SMITH , Bruce; LASSWELL , Harold D.; CASEY, Ralph D. Propaganda, communication and public opinion: A comprenhensive reference guide. London: Penguin, 1946

73.LE BON , Gustave. Psicología de las masas. Madrid: Morata, 2000 74.LEE, Ivy Ledbetter. Public Relations. New York: McGraw-Hill, 1925 75.MACHIAVELLI , Niccolò. El príncep. Barcelona: Edicions 62, 2009 76.MAAREK , Philippe J. Marketing político y comunicación. Claves para una buena

información política. Barcelona: Paidós, 2009 77.MANACORDA , Paola M. El ordenador del capital. Razón y mito de la

Informática. Barcelona: Blume, 1982 78.MARGOLIS , Michael; RESNICK, David. Politics as Usual: the Cyberspace

“Revolution”. London: SAGE, 2000 (Col·lecció Contemporary American Politics, Vol. 6)

79.MARTÍN GRANADOS , Ignacio. “Los actores políticos e Internet. Retos y

cambios en la política tradicional” A: VI Congreso AECPA – Setembre 2003. [Online] [Data consulta: 23/4/2014] Barcelona: Universitat de Barcelona, 2003.

80.MARX, Karl i HENGELS, Friedrich. Manifest del Partit Comunista. Versió d’Emili

GRANIER-BARRERA . Introducció de Manuel SERRA. Barcelona: Arc de Barà, 1930 (Estudis Polítics i Social, 3)

81.MATTELART , Armand. Historia de la Sociedad de la Información. Barcelona:

Paidós Ibérica, 2002 (Paidós Comunicación, 132) 82.MASLOW , Abraham Harold. Motivación y personalidad. 2a edición Madrid: Díaz

de Santos, 1991 83.MAZZOLENI , Gianpietro. “La revolución simbólica de Internet”. Comunicació

presentada al Seminari Internacional “Technological Innovation and Political Communication” – Desembre 1999 – Pàgines 33–38 [Online] [Data de consulta: 23/4/2014] Perugia: Universitat de Perugia, 1999

84.McLUHAN , Marshall. Comprender los medios de comunicación: Las

extensiones del ser humano. Barcelona: Paidós, 1996 85.McLUHAN , Marshall; POWERS, Bruce R. La Aldea Global BCN: GEDISA, 1990 86.MICÓ, Josep Lluís “Les eines digitals al servei de la comunicació política i el nou

activisme” A: DE URIBE–SALAZAR , Agustí. La comunicació i la regeneració democràtica i política. Pàgines 149–153. Barcelona: Associació Catalana de Comunicació, Investigació i Estratègia Polítiques, 2014 (Lexikon Papers, 9)

87.MILGRAM , Stanley. L'individu en un món social: Assaigs i experimentació. 2a

edició. Edita: SABINI , John; SILVER, Maury Silver New York: McGraw-Hill, 1992


130

88.MONROE, Alan Houston, EHNINGER, Douglas, McKERROW , Raymie E. i

GRONBECK , Bruce E. Principles and Types of Public Speaking. 16th edition. Boston: Allyn & Bacon, 2006

89.NEGROPONTE, Nicholas. Viure en digital. Palma de Mallorca: Moll, 1998

(Col·lecció Serentia, 2) 90.NOELLE–NEUMANN , Elisabeth. La Espiral del Silencio. Opinión Pública:

Nuestra Piel Social. Barcelona: Paidós Ibérica, 1995

91.NOGUERO, Antoni. La función social de las Relaciones Públicas: Historia, teoría y marco legal. Barcelona: Escola Superior de Relacions Públiques–PPU, 1995 (Comunicación y Relaciones Públicas, 21)

92.NORRIS, Pippa. Democracia y tecnología de la información: ¿Oportunidad o

amenaza? [Online] [Data de consulta: 23/4/2014] [Data publicació: 26/6/2003] [http://www.gobernabilidad.cl/modules.php?name=News&file=print&sid=248]

93.NORRIS, Pippa. “Preaching to the converted? Pluralism, participation and party

websites” A: Party Politics. Vol. 9 (1) – Pàgines 21–45. [Online] [Data de consulta: 23/4/2014] London: SAGE, 2003

94.PADRÓ-SOLANET , Albert i CARDENAL , Ana Sofía “Partidos y política en

Internet: Un análisis de los websites de los partidos políticos catalanes”. [Online] A: La democracia electrónica (IDP. Revista de Internet, Derecho y Política. núm. 6) Barcelona: UOC, 2008

95.PAPACHARISSI , Zizi. “The virtual sphere 2.0: The Internet, the public spheere

and beyond” A: Handbook of Internet Politics – Editor: CHADWICK, Andrew; HOWARD, Philip N., capítol 17, pàgines 1–35. Londres: Routledge, 2009

96.PÉREZ, Víctor. “Comunicación política en Internet: Algunas características de

los sitios web de los partidos políticos españoles” A: Razón y Palabra – Núm. 51 – Juny/Juliol 2006. México D.F.: ITESM, 2006

97.PÉREZ LATORRE , Óliver. “Análisis semiótico del website político. El caso de los sitios web de PSC y CiU” Dins: Anàlisi. Quaderns de Comunicació i Cultura. 2012 – Núm. 45 – Pàgines 75–90 Bellaterra: UAB, 2012 98.PIÑUEL RAIGADA , José Luis. “Epistemología, metodología y técnicas dels

anàlisis de contenido”. A: Estudios de Sociolingüística 3 (1) – 2002 – Pàgines 1–42. Madrid: Universidad Complutense de Madrid, 2002

99.POLO, Fernando; POLO Juan Luis. #Socialholic: Todo lo que necesitas saber

sobre marketing en medios sociales. Barcelona: Gestión 2000, 2012 100.PUIG, Toni. La comunicación municipal cómplice con los ciudadanos. Somos

una marca de servicios pública con propuestas innovadoras y un estilo entusiasta. Barcelona: Paidós, 2003 (Paidós Comunicación, 148)


131

101.QUINTILIÀ, Marco Fabio. Institutiones Oratoriae. Madrid: Librería de la Viuda de Hernando y Cª, 1887

102.RAINIE, Lee i WELLMAN , Barry. Networked. The new social operating system.

Massachusetts: Massachusetts Institute of Technology, 2012 103.RAINIE, Lee; CORNFIELD, Michael; HORRIGAN, John. The Internet and

Campaign 2004. Washington: Pew Research Internet Project, 2005 104.RHEINGOLD, Howard. La Comunidad Virtual: Una Sociedad Sin Fronteras. Barcelona: Gedisa, 1999 105.RHEINGOLD, Howard. Multitudes Inteligentes: La Próxima Revolución Social

(Smart Mobs). Barcelona: Gedisa, 2004 106.RÖMMELE, Andrea. “Political Parties, Party communication and new

information and communication technologies” A: Party Politics. Vol. 9 (1) – Pàgines 7–20. London: SAGE, 2003

107.ROUSSEAU, Jean–Jacques. El contrato social: El manga. BCN: Herder, 2013 108.RUBIO NÚÑEZ, Rafael. “Internet en la participación política” A: Revista de

Estudios Políticos, núm. 109, juliol–setembre 2000, pàgines 285–302. Madrid: Centro de Estudios Políticos y Constitucionales, 2000

109.RULL , Xavier. “Política i manipulació del llenguatge” A: Revista de Recerca i

d’Anàlisi. Vol. 27. Pàgines 105–123. Barcelona: Societat Catalana de Comunicació, 2010

110.SÁEZ, Albert. “Les noves xarxes i la vella política”. A: DE URIBE–SALAZAR ,

Agustí. La comunicació i la regeneració democràtica i política. Pàgines 169–173. Barcelona: Associació Catalana de Comunicació, Investigació i Estratègia Polítiques, 2014 (Lexikon Papers, 9)

111.SÀEZ, Ferran. “La conversa col·lectiva a la nova àgora digitalitzada” A: DE

URIBE–SALAZAR , Agustí. La comunicació i la regeneració democràtica i política. Pàgines 165–167. Barcelona: Associació Catalana de Comunicació, Investigació i Estratègia Polítiques, 2014 (Lexikon Papers, 9)

112.SALMON , Christian. Storytelling. La máquina de fabricar historias y formatear

las mentes. Madrid: Península, 2008 (Col·lecció Atalaya, 323) 113.SAMPEDRO BLANCO , Victor; RESINA de la FUENTE , Jorge. “Opinión

pública y democracia deliberativa en la sociedad Red” A: Historia, Política y Opinión Pública – Revista de Historia Contemporánea 2010 [4] – Editor: CAPELLÁN de MIGUE L, Gonzalo. Vol. 80 – Pàgines 139–162. Madrid: Asociación de Historia Contemporánea – Marcial Pons Historia, 2010

114.SAPERAS , Enric. Los efectos cognitivos de la comunicación de masas.

Barcelona: Ariel, 1987 115.SARTORI, Giovanni. Homo Videns. Sociedad teledirigida Madrid: Taurus, 1998


132

116.SINTOMER, Yves; GANUZA , Ernesto et alt. Democràcia participativa Modernització dels serveis públics: Investigació sobre les experiències de pressupost participatiu a Europa. Washington: Transnational Institute, 2011

117.SOLÉ, Jordi. “Relaciones Públicas en la Administración: Comunicación Interna

e Inteligencia Emocional (Calidad en el Servicio)” A: BARQUERO CABRERO , José – Director – Manual de Relaciones Públicas, Comunicación y Publicidad. 3a edició. Pàgines 597–630 Barcelona: Gestión 2000, 2003

118.SOLIS, Brian; BREAKENRIDGE , Deirdre K. Putting the public back in Public

Relations. How Social Media is Reinventing the Aging Business of PR. New Jersey: Pearson Education, 2009

119.STUART MILL , John. Sobre la libertad. (Madrid: Alianza, 2004) 120.TEILHARD de CHARDIN , Pierre. El porvenir del Hombre Madrid: Taurus, 1967 121.TERCEIRO, José B. i MATÍAS , Gustavo. Digitalismo. El nuevo horizonte sociocultural. Madrid: Taurus, 2001 122.THOMPSON, John Brookshire. Los media y la modernidad: Una teoría de los

medios de comunicación. Barcelona: Paidós, 1998 123.TOFFLER, Alvin. La Tercera Ola. Barcelona: Plaza y Janés, 1980 124.TOURAINE, Alain. La sociedad programada y su sociología. La Sociedad Post- Industrial. Barcelona: Ariel, 1973 125.TZU, Sun. L’art de la guerra. Barcelona: José J. De Olañeta, 2000 126.VICO, Giambattista. Ciencia Nueva. Barcelona: Tecnos, 2006 (Clásicos del Pensamiento, 11) 127.VILARRUBIAS , Felio A. Tratado de Protocolo del Estado e Internacional.

Oviedo: Nobel, 1994 (Educación Social, 4) 128.WEBER, Max. “La Política como Vocación” A: El Político y el Científico Madrid: Alianza Editorial, 1967 129.WIKIPEDIA. Internet. [http://ca.wikipedia.org/wiki/Internet] [Online] [Data de la

consulta: 23/04/2014] San Francisco: Fundació Wikimèdia, 2003 130.WIKIPEDIA HyperText MarkUp Language [Online] [Data de consulta: 23/04/14] [http://ca.wikipedia.org/wiki/Hyper_Text_Markup_Language] San Francisco:

Fundació Wikimèdia, 2003 131.WIKIPEDIA. HyperText Transfer Protocol [Online] [Data de consulta: 23/04/14] [http://ca.wikipedia.org/wiki/Protocol_de_transfer%C3%A8ncia_d'hipertext] San

Francisco: Fundació Wikimèdia, 2003 132.XIFRA, Jordi. El Lobbying. Cómo influir eficazmente en las decisiones de las instituciones públicas. Barcelona: Gestión 2000, 1998


133

11. ANNEXOS

11.1. WEB CONVERGÈNCIA I UNIÓ (CIU): www.ciu.cat


134

11.2. WEB CONVERGÈNCIA DEMOCRÀTICA DE CATALUNYA (CDC):

www.cdc.cat


135

11.3. WEB UNIÓ DEMOCRÀTICA DE CATALUNYA (UDC): www.unio.cat


136


137

11.4. WEB ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA (ERC): www.esquerra.cat


138

11.5. WEB PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA (PSC): www.socialistes.cat


139


140

11.6. WEB PARTIT POPULAR DE CATALUNYA (PPC): www.ppcatalunya.cat


141

11.7. WEB INICIATIVA PER CATALUNYA –ELS VERDS–ESQUERRA UNIDA I ALTERNATIVA (ICV–EUIA): www.icveuia.cat


142


143

11.8. WEB INICIATIVA PER CATALUNYA –ELS VERDS (ICV): www.iniciativa.cat


144


145

11.9. WEB ESQUERRA UNIDA I ALTERNATIVA (EUIA): www.euia.cat


146


147

11.10. WEB CIUTADANS – PARTIDO DE LA CIUDADANÍA (C’S): www.ciudadanos-cs.org


148


149

11.11. WEB CANDIDATURA D ’UNITAT POPULAR (CUP): www.cup.cat


150


151

11.12. WEB CONSERVATIVE PARTY (TORIES): www.conservatives.com


152

11.13. WEB LABOUR PARTY: www.labour.org.uk


153


154


155

11.14. WEB LIBERAL DEMOCRATS PARTY (WHIGS): www.libdems.org.uk


156


157

11.15. WEB PLAID CYMRU – THE PARTY OF WALES : www.plaidcymru.org


158


159

11.16. WEB SCOTTISH NATIONAL PARTY: www.snp.org


160

11.17. WEB SINN FÉIN: www.sinnfein.ie


161

11.18. WEB ULSTER UNIONIST PARTY: www.uup.org


162

11.19. WEB DEMOCRATIC UNIONIST PARTY: www.mydup.com


163

11.20. WEB DEMOCRATIC NATIONAL COMMITTEE: www.democrats.org


164

11.21. WEB REPUBLICAN NATIONAL COMMITTEE: www.gop.com


165

11.22. RESULTATS ANÀLISI QUANTITATIU DE LES XARXES SOCIALS DELS PARTITS POLÍTICS DE CATALUNYA

7 45.126 17.762 805 0 24 726 352 5.210 30.063 30.000 617.224 605 8.948 64.443 692.050

4 12.765 6.964 0 260 0 0 0 2.855 11.146 3.400 0 0 8.051 19.989 25.452

6 2.691 630 0 0 2 0 2 1 14.183 4 106.774 2.785 1.389 3.323 125.136

8 66.592 41.550 4.867 58 188 821 82 1.756 15.396 355 2.160.474 1.730 3.613 114.076 2.183.324

7 47.578 24.614 7.495 0 385 9 9 314 25.177 2.600 1.845.918 15.381 38 80.081 1.889.428

3 16.216 3.196 0 0 0 0 8 53 11.990 95 0 0 0 19.412 12.138

6 9.595 7.757 956 0 27 0 7 2 9.604 648 619.511 1.433 186 18.335 631.384

6 4.041 1.694 123 29 22 0 0 740 21.436 304 14.109 6.723 314 5.909 43.626

5 24.047 9.716 402 0 6 0 0 163 46.947 242 332.608 1.725 3.250 34.171 384.935

7 10.594 6.275 0 0 15 135 15 58 13.097 69 546.560 27.184 5.308 17.019 592.276

8 46.896 44.149 6.464 70 391 574 48 162 30.263 1.300 4.514.373 15.649 1.603 98.544 4.563.350

INDEPES 32 174.752 91.520 13.167 318 599 1.556 445 10.136 95.965 36.359 4.730.390 20.501 22.039 281.912 4.915.390Dret a decidir 15 29.852 12.647 1.079 29 49 0 15 795 43.030 1.047 633.620 8.156 500 43.656 687.148INDY + DRET 47 204.604 104.167 14.246 347 648 1.556 460 10.931 138.995 37.406 5.364.010 28.657 22.539 325.568 5.602.538UNIONISTES 20 81.537 60.140 6.866 70 412 709 63 383 90.307 1.611 5.393.541 44.558 10.161 149.734 5.540.561

TOTAL 67 286.141 164.307 21.112 417 1.060 2.265 523 11.314 229.302 39.017 10.757.551 73.215 32.700 475.302 11.143.099

SEGUIDORS LINKEDIN

SEGUIDORS LINKEDIN

SEGUIDORS LINKEDIN

SEGUIDORS LINKEDIN

SEGUIDORS LINKEDIN

SEGUIDORS LINKEDIN

SEGUIDORS LINKEDIN

NÚM. BLOGS

NÚM. BLOGS

NÚM. BLOGS

NÚM. BLOGS

NÚM. BLOGS

VISUAL. GOOGLE +

ÚS DE XARXES SOCIALS DE CIUDADANOS - PARTIDO DE LA CIUDADANÍA (15/08/2014)

CANALS 2.0

SEGUIDORS TWITTER

SEGUIDORS FACEBOOK

SEGUIDORS GOOGLE +

SEGUIDORS INSTAGRAM FAV RT

SHARES FACEBOOK

TOTAL SEGUIDORS

TOTAL INTERACCIONS

FOTOS FLICKR

SEGUIDORS YOUTUBE

VISUAL. GOOGLE +

RTSHARES

FACEBOOKFAV

VISUAL. GOOGLE +

SEGUIDORS TWITTER

SEGUIDORS FACEBOOK

SEGUIDORS GOOGLE +

TOTAL SEGUIDORS

TOTAL INTERACCIONS

SEGUIDORS YOUTUBE

ÚS DE XARXES SOCIALS DEL PARTIT DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA (15/08/2014)

ÚS DE XARXES SOCIALS D'ESQUERRA UNIDA I ALTERNATIVA (15/08/2014)

CANALS 2.0

SEGUIDORS TWITTER

SEGUIDORS FACEBOOK

SEGUIDORS GOOGLE +


SHARES FACEBOOK

TOTAL SEGUIDORS

TOTAL INTERACCIONS

TOTAL INTERACCIONS

TOTAL SEGUIDORS

FAV

VISUAL. GOOGLE +

TOTAL INTERACCIONS

FAV RT

TOTAL SEGUIDORS

TOTAL INTERACCIONS

CANALS 2.0

SHARES FACEBOOK

VISUAL. GOOGLE +

ÚS DE XARXES SOCIALS D'INICIATIVA PER CATALUNYA - ELS VERDS (15/08/2014)

CANALS 2.0

SEGUIDORS TWITTER

SEGUIDORS FACEBOOK

SEGUIDORS GOOGLE +


SHARES FACEBOOK

RTSHARES

FACEBOOKTOTAL

SEGUIDORSVISUAL.

YOUTUBESEGUIDORS

YOUTUBE

ÚS DE XARXES SOCIALS D'UNIÓ DEMOCRÀTICA DE CATALUNYA (15/08/2014)

ÚS DE XARXES SOCIALS D'ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA (15/08/2014)

ÚS DE XARXES SOCIALS DE LES CANDIDATURES D'UNITAT POPULAR - CUP (15/08/2014)

ÚS DE XARXES SOCIALS D'INICIATIVA PER CATALUNYA - ELS VERDS - ESQUERRA UNIDA I ALTERNATIVA (15/08/2014)

VISUAL. GOOGLE +

SEGUIDORS FACEBOOK

SEGUIDORS GOOGLE +

SEGUIDORS TWITTER

TOTAL INTERACCIONS

TOTAL SEGUIDORS

TOTAL INTERACCIONS

SEGUIDORS INSTAGRAM

CANALS 2.0

CANALS 2.0

TOTAL SEGUIDORS

CANALS 2.0

NÚM. BLOGS

NÚM. BLOGS

NÚM. BLOGS

NÚM. BLOGS

NÚM. BLOGS

SEGUIDORS FACEBOOK

SEGUIDORS GOOGLE +

SEGUIDORS INSTAGRAM

SEGUIDORS TWITTER

VISUAL. GOOGLE +

VISUAL. GOOGLE +

SEGUIDORS TWITTER

SEGUIDORS FACEBOOK

SEGUIDORS GOOGLE +

SEGUIDORS INSTAGRAM FAV

SEGUIDORS TWITTER

SEGUIDORS FACEBOOK

SEGUIDORS GOOGLE +


SHARES FACEBOOK

SEGUIDORS YOUTUBE

SHARES FACEBOOKRT

NÚM. BLOGS

SEGUIDORS LINKEDIN

SEGUIDORS LINKEDIN

ANÀLISI QUANTITATIU ÚS DE XARXES SOCIALS PARTITS I COALICIONS POLÍTIQUES CATALANES

CANALS 2.0

SEGUIDORS TWITTER

SEGUIDORS FACEBOOK

SEGUIDORS YOUTUBE


SHARES FACEBOOK

TOTAL SEGUIDORS

TOTAL INTERACCIONS

SHARES FACEBOOK

SEGUIDORS INSTAGRAM

TOTAL SEGUIDORS

CANALS 2.0

TOTAL INTERACCIONS

VISUAL. GOOGLE +

VISUAL. GOOGLE +

ÚS DE XARXES SOCIALS CONVERGÈNCIA i UNIÓ (15/08/2014)

ÚS DE XARXES SOCIALS CONVERGÈNCIA DEMOCRÀTICA DE CATALUNYA (15/08/2014)

SEGUIDORS LINKEDIN

SEGUIDORS LINKEDIN

SEGUIDORS YOUTUBE

SEGUIDORS YOUTUBE

FOTOS FLICKR

FOTOS FLICKR

FOTOS FLICKR

FOTOS FLICKR

FOTOS FLICKR

FOTOS FLICKR

FOTOS FLICKR

FOTOS FLICKR

FAV RT

VISUAL. GOOGLE +

VISUAL. YOUTUBE

VISUAL. YOUTUBE

VISUAL. YOUTUBE

VISUAL. YOUTUBE

VISUAL. YOUTUBE

SEGUIDORS YOUTUBE

SEGUIDORS YOUTUBE

SEGUIDORS YOUTUBE

VISUAL. YOUTUBE

VISUAL. YOUTUBE

SEGUIDORS YOUTUBE

VISUAL. YOUTUBE

VISUAL. YOUTUBE

VISUAL. YOUTUBE

FOTOS FLICKR

ÚS DE XARXES SOCIALS DEL PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA (15/08/2014)

CANALS 2.0

SEGUIDORS TWITTER

SEGUIDORS FACEBOOK

SEGUIDORS GOOGLE +


SHARES FACEBOOK

CANALS 2.0

SEGUIDORS TWITTER

SEGUIDORS FACEBOOK

SEGUIDORS GOOGLE +

SEGUIDORS INSTAGRAM

TOTAL SEGUIDORS

TOTAL INTERACCIONS

FOTOS FLICKR

SEGUIDORS YOUTUBE


166

11.23. RESULTATS ANÀLISI QUANTITATIU DE LES XARXES SOCIALS DELS

PARTITS POLÍTICS DE GRAN BRETANYA I ESTATS UNITS D’AMÈRICA

6 117.460 252.434 6.915 3.689 33.069 0 0 0 5.711 14.300 916.555 341.147 1.072 413.567 1.278.785

8 147.974 183.614 7.410 3.538 24.012 672 2 106 9.014 23.200 3.596.048 45.314 348 367.220 3.674.030

6 68.719 101.588 3.359 1.348 59.048 0 28 254 7.982 5.200 1.243.246 671.278 0 234.062 1.927.960

7 10.143 9.462 424 42 2 0 60 87 8.930 460 376.018 378 3.166 20.073 389.039

6 35.762 61.467 933 645 19 0 30 494 17.056 24.400 113.855 12.836 0 98.826 168.641

5 27.012 48.749 5.838 0 160 0 0 76 13.578 4.100 2.570.182 1.217 8.078 81.759 2.597.231

5 7.444 2.077 116 0 1 0 0 21 9.980 41 53.987 276 1.202 9.638 65.507

5 10.026 3.568 309 0 10 0 0 34 9.071 110 382.245 1.617 2.507 13.913 395.584

8 320.536 827.184 4.001 4.437 52 625 10 0 12.179 98.100 3.963.059 528 2.366 1.156.835 4.076.232

7 288.369 1.413.132 32.960 7.593 11.219 0 2 14 18.964 112.000 20.625.642 558.572 2.165 1.753.273 21.317.357

UK 48 424.540 662.959 25.304 9.262 116.321 672 120 1.072 81.322 71.811 9.252.136 1.074.063 16.373 1.239.058 10.496.777USA 15 608.905 2.240.316 36.961 12.030 11.271 625 12 14 31.143 210.100 24.588.701 559.100 4.531 2.910.108 25.393.589

TOTAL 63 1.033.445 2.903.275 62.265 21.292 127.592 1.297 132 1.086 112.465 281.911 33.840.837 1.633.163 20.904 4.149.166 35.890.366

CANALS 2.0

SEGUIDORS GOOGLE +

FAV RTSHARES

FACEBOOK

FAV RTSHARES

FACEBOOKSEGUIDORS

YOUTUBE

ÚS DE XARXES SOCIALS LIBERAL DEMOCRATS PARTY (15/08/2014)

ÚS DE XARXES SOCIALS PLAID CYMRU - THE PARTY OF WALES (15/08/2014)

ÚS DE XARXES SOCIALS SCOTTISH NATIONAL PARTY (15/08/2014)

VISUAL. YOUTUBE

VISUAL. YOUTUBE

CANALS 2.0

ÚS DE XARXES SOCIALS LABOUR PARTY (15/08/2014)

RTSHARES

FACEBOOKSEGUIDORS

TWITTERVISUAL.

YOUTUBEVISUAL.

GOOGLE +SEGUIDORS FACEBOOK

SEGUIDORS YOUTUBE

CANALS 2.0

SEGUIDORS TWITTER

SEGUIDORS FACEBOOK

SEGUIDORS YOUTUBE

SEGUIDORS GOOGLE +


ANÀLISI QUANTITATIU ÚS DE XARXES SOCIALS PARTITS POLÍTICS BRITÀNIC-NORD-AMERICANS

CANALS 2.0

SEGUIDORS TWITTER

SEGUIDORS FACEBOOK

SEGUIDORS YOUTUBE

SEGUIDORS GOOGLE +


SHARES FACEBOOK

FOTOS FLICKR

TOTAL SEGUIDORS

TOTAL INTERACCIONS

FOTOS FLICKR

SEGUIDORS INSTAGRAM

TOTAL SEGUIDORS

TOTAL INTERACCIONS

CANALS 2.0

FAV

ÚS DE XARXES SOCIALS CONSERVATIVE PARTY (15/08/2014)

VISUAL. YOUTUBE

VISUAL. GOOGLE +

VISUAL. GOOGLE +

VISUAL. GOOGLE +

FOTOS FLICKR

TOTAL INTERACCIONS

VISUAL. YOUTUBE

VISUAL. GOOGLE +

SEGUIDORS INSTAGRAM

SEGUIDORS TWITTER

SEGUIDORS FACEBOOK

SEGUIDORS YOUTUBE

FOTOS FLICKR

TOTAL SEGUIDORS

SEGUIDORS TWITTER

SEGUIDORS FACEBOOK

SEGUIDORS GOOGLE +

SEGUIDORS INSTAGRAM

TOTAL INTERACCIONS

SHARES FACEBOOK

FOTOS FLICKR

TOTAL SEGUIDORS

TOTAL INTERACCIONS

TOTAL SEGUIDORS

FAV RTSHARES

FACEBOOK

SEGUIDORS TWITTER

SEGUIDORS FACEBOOK

SEGUIDORS YOUTUBE

SEGUIDORS GOOGLE +


SEGUIDORS TWITTER

SEGUIDORS FACEBOOK

SEGUIDORS YOUTUBE

VISUAL. GOOGLE +

ÚS DE XARXES SOCIALS SINN FÉIN (15/08/2014)

ÚS DE XARXES SOCIALS ULSTER UNIONIST PARTY (15/08/2014)

CANALS 2.0

FOTOS FLICKR

TOTAL SEGUIDORS

SEGUIDORS GOOGLE +

SEGUIDORS INSTAGRAM

VISUAL. YOUTUBE

VISUAL. GOOGLE +

VISUAL. GOOGLE +

TOTAL INTERACCIONS

SEGUIDORS FACEBOOK FAV

SEGUIDORS GOOGLE +

RTSHARES

FACEBOOK

CANALS 2.0

SEGUIDORS TWITTER

VISUAL. YOUTUBE

TOTAL INTERACCIONS

ÚS DE XARXES SOCIALS REPUBLICAN NATIONAL COMMITTEE (15/08/2014)

CANALS 2.0

SEGUIDORS TWITTER

SEGUIDORS FACEBOOK

SEGUIDORS YOUTUBE

SEGUIDORS GOOGLE +


SHARES FACEBOOK

FOTOS FLICKR

TOTAL SEGUIDORS

TOTAL INTERACCIONS

VISUAL. YOUTUBE

VISUAL. GOOGLE +

NÚM. BLOGS

SEGUIDORS LINKEDIN

NÚM. BLOGS

NÚM. BLOGS

NÚM. BLOGS

NÚM. BLOGS

NÚM. BLOGS

NÚM. BLOGS

NÚM. BLOGS

NÚM. BLOGS

NÚM. BLOGS

ÚS DE XARXES SOCIALS DEMOCRATIC NATIONAL COMMITTEE (15/08/2014)

CANALS 2.0

SEGUIDORS TWITTER

SEGUIDORS FACEBOOK

SEGUIDORS YOUTUBE

SEGUIDORS GOOGLE +


SHARES FACEBOOK

FOTOS FLICKR

TOTAL SEGUIDORS

TOTAL INTERACCIONS

VISUAL. YOUTUBE

SEGUIDORS LINKEDIN

SEGUIDORS LINKEDIN

SEGUIDORS LINKEDIN

SEGUIDORS LINKEDIN

SEGUIDORS LINKEDIN

SEGUIDORS LINKEDIN

SEGUIDORS LINKEDIN

SEGUIDORS LINKEDIN

SEGUIDORS LINKEDIN

ÚS DE XARXES SOCIALS DEMOCRATIC UNIONIST PARTY (15/08/2014)

CANALS 2.0

RTSHARES

FACEBOOKFOTOS FLICKR

TOTAL SEGUIDORS

SEGUIDORS YOUTUBE

TOTAL SEGUIDORS

TOTAL INTERACCIONS

VISUAL. YOUTUBE

VISUAL. GOOGLE +

SEGUIDORS GOOGLE +

FOTOS FLICKR

SEGUIDORS INSTAGRAM


167

11.24. RESULTATS ANÀLISI QUANTITATIU DE LES XARXES SOCIALS DELS

PARTITS POLÍTICS DE CATALUNYA VS GRAN BRETANYA I USA

INDICADORS 2.0 CAT UK USA UK + USA TOTALCANALS 2.0 67 48 15 63 130

Seguidors Twitter 286.141 424.540 608.905 1.033.445 1.319.586Seguidors Facebook 164.307 662.959 2.240.316 2.903.275 3.067.582Seguidors Youtube 21.112 25.304 36.961 62.265 83.377Seguidors LinkedIn 417 9.262 12.030 21.292 21.709Seguidors Google + 1.060 116.321 11.271 127.592 128.652Seguidors Instagram 2.265 672 625 1.297 3.562

Núm. Blogs 523 120 12 132 655TOTAL SEGUIDORS 475.825 1.239.178 2.910.120 4.149.298 4.625.123

FAV 11.314 1.072 14 1.086 12.400RT 229.302 81.322 31.143 112.465 341.767

Shares Facebook 39.017 71.811 210.100 281.911 320.928Visualitzacions Youtube 10.757.551 9.252.136 24.588.701 33.840.837 44.598.388Visualitzacions Google + 73.215 1.074.063 559.100 1.633.163 1.706.378

Fotos Flickr 32.700 16.373 4.531 20.904 53.604TOTAL INTERACCIONS 11.143.099 10.496.777 25.393.589 35.890.366 47.033.465

TOTAL ÚS XARXES SOCIALS CAT VS UK + USA (15/08/2014 )

INDICADORS 2.0 INDEPES CAT DRET A DECIDIR INDEPES + DR ET UNIONISTES CAT INDEPES UK UNIONISTES UKCANALS 2.0 32 15 47 20 18 30

Seguidors Twitter 174.752 29.852 204.604 81.537 72.917 351.623Seguidors Facebook 91.520 12.647 104.167 60.140 119.678 543.281Seguidors Youtube 13.167 1.079 14.246 6.866 7.195 18.109Seguidors LinkedIn 318 29 347 70 687 8.575Seguidors Google + 599 49 648 412 181 116.140Seguidors Instagram 1.556 0 1.556 709 0 672

Núm. Blogs 445 15 460 63 90 30TOTAL SEGUIDORS 281.912 43.656 325.568 149.734 200.658 1.038.400

FAV 10.136 795 10.931 383 657 415RT 95.965 43.030 138.995 90.307 39.564 41.758

Shares Facebook 36.359 1.047 37.406 1.611 28.960 42.851Visualitzacions Youtube 4.730.390 633.620 5.364.010 5.393.541 3.060.055 6.192.081Visualitzacions Google + 20.501 8.156 28.657 44.558 14.431 1.059.632

Fotos Flickr 22.039 500 22.539 10.161 11.244 5.129TOTAL INTERACCIONS 4.915.390 687.148 5.602.538 5.540.561 3.154.911 7.341.866

TOTAL ÚS XARXES SOCIALS PARTITS INDEPES vs UNIONIST ES (CATALUNYA & UK) - 15/08/2014


168

11.25. RESULTATS ANÀLISI QUANTITATIU DE LES XARXES SOCIALS

DELS LÍDERS POLÍTICS DE CATALUNYA

5 3.136 22 2 1 0 0 0 185 0 19 0 0 154 3.161 204

4 11.481 4.883 0 0 0 527 3 2.052 2.990 0 0 0 2 16.891 5.045

6 25.401 3.284 4 2 0 0 2 8.795 50 185 0 181 610 28.691 9.213

7 129.911 60.790 40 0 259 4.159 5 6.617 303 11.127 538 49 564 195.159 18.639

2 80.055 578 0 0 0 0 11.099 21.032 50 0 0 0 0 80.633 32.181

6 35.246 4.939 64 348 0 0 454 8.280 1.832 46.232 0 186 330 40.597 56.984

4 17.444 4.914 0 284 0 0 454 6.634 402 0 0 0 80 22.642 7.490

6 7.917 773 0 0 405 0 3.884 19.492 12 449 181.297 28 758 9.095 205.162

7 13.884 4.985 1 0 0 0 0 11.174 668 341 4.093 126 462 18.870 16.402

6 21.031 21.875 28 0 19 0 3 1.431 115 130.144 260 0 36 42.953 131.953

6 102.388 4.723 0 10 0 2.449 1.085 31.789 9.645 0 753 0 46 109.570 43.272

INDEPES 24 249.984 69.557 46 3 259 4.686 11.109 38.681 3.393 11.331 538 230 1.330 324.535 65.282Dret a decidir 16 60.607 10.626 64 632 405 0 4.792 34.406 2.246 46.681 181.297 214 1.168 72.334 269.636INDY + DRET 40 310.591 80.183 110 635 664 4.686 15.901 73.087 5.639 58.012 181.835 444 2.498 396.869 334.918UNIONISTES 19 137.303 31.583 29 10 19 2.449 1.088 44.394 10.428 130.485 5.106 126 544 171.393 191.627

TOTAL 59 447.894 111.766 139 645 683 7.135 16.989 117.481 16.067 188.497 186.941 570 3.042 568.262 526.545

VISUAL. GOOGLE +

ENTRADES BLOG

VISUAL. GOOGLE +

ÚS DE XARXES SOCIALS Albert RIVERA - Cs (15/08/2014)

CANALS 2.0

SEGUIDORS TWITTER

SEGUIDORS FACEBOOK

SEGUIDORS GOOGLE +


SHARES FACEBOOK

TOTAL SEGUIDORS

TOTAL INTERACCIONS

FOTOS FLICKR

SEGUIDORS YOUTUBE

VISUAL. GOOGLE +

RTSHARES

FACEBOOK

SEGUIDORS FACEBOOK

SEGUIDORS GOOGLE +

TOTAL SEGUIDORS

TOTAL INTERACCIONS

SEGUIDORS YOUTUBE

ÚS DE XARXES SOCIALS Alícia SÁNCHEZ CAMACHO - PPC (15/08/2014)

ÚS DE XARXES SOCIALS Joan Josep NUET - EUiA (15/08/2014)

CANALS 2.0

SEGUIDORS TWITTER

SEGUIDORS FACEBOOK

SEGUIDORS GOOGLE +


SHARES FACEBOOK

TOTAL SEGUIDORS

TOTAL INTERACCIONS

TOTAL INTERACCIONS

TOTAL SEGUIDORS

FAVENTRADES

BLOGTOTAL

INTERACCIONS

ENTRADES BLOG

RT

TOTAL SEGUIDORS

TOTAL INTERACCIONS

CANALS 2.0

SHARES FACEBOOK

VISUAL. GOOGLE +

ÚS DE XARXES SOCIALS Dolors CAMATS - ICV (15/08/2014)

CANALS 2.0

SEGUIDORS TWITTER

SEGUIDORS FACEBOOK

SEGUIDORS GOOGLE +


SHARES FACEBOOK

RTSHARES

FACEBOOKTOTAL

SEGUIDORSSEGUIDORS FACEBOOK

ENTRADES BLOG

SEGUIDORS TWITTER

SEGUIDORS TWITTER

ÚS DE XARXES SOCIALS Josep Antoni DURAN i LLEIDA - UDC (15/08/2014)

ÚS DE XARXES SOCIALS Oriol JUNQUERAS - ERC (15/08/2014)

ÚS DE XARXES SOCIALS David FERNÀNDEZ - CUP (15/08/2014)

ÚS DE XARXES SOCIALS Joan HERRERA ICV-EUiA (15/08/2014)

VISUAL. GOOGLE +

SEGUIDORS FACEBOOK

SEGUIDORS GOOGLE +

SEGUIDORS TWITTER

TOTAL INTERACCIONS

TOTAL SEGUIDORS

TOTAL INTERACCIONS

SEGUIDORS INSTAGRAM

CANALS 2.0

CANALS 2.0

TOTAL SEGUIDORS

CANALS 2.0

ENTRADES BLOG

ENTRADES BLOG

ENTRADES BLOG

ENTRADES BLOG

ENTRADES BLOG

VISUAL. GOOGLE +

VISUAL. GOOGLE +

SEGUIDORS TWITTER

SEGUIDORS FACEBOOK

SEGUIDORS GOOGLE +


SEGUIDORS TWITTER

SEGUIDORS FACEBOOK

SEGUIDORS GOOGLE +


SHARES FACEBOOK

SEGUIDORS YOUTUBE

SHARES FACEBOOKRT

VISUAL. YOUTUBE

SEGUIDORS YOUTUBE

SEGUIDORS LINKEDIN

SEGUIDORS LINKEDIN

SEGUIDORS LINKEDIN

SEGUIDORS LINKEDIN

FAV

ANÀLISI QUANTITATIU ÚS DE XARXES SOCIALS LÍDERS POLÍTICS CATALANS

CANALS 2.0

SEGUIDORS TWITTER

SEGUIDORS FACEBOOK

SEGUIDORS YOUTUBE


SHARES FACEBOOK

TOTAL SEGUIDORS

TOTAL INTERACCIONS

SHARES FACEBOOK

SEGUIDORS INSTAGRAM

TOTAL SEGUIDORS

CANALS 2.0

TOTAL INTERACCIONS

VISUAL. GOOGLE +

VISUAL. GOOGLE +

ÚS DE XARXES SOCIALS Ramon ESPADALER - CiU (15/08/2014)

ÚS DE XARXES SOCIALS Josep RULL - CDC (15/08/2014)

SEGUIDORS LINKEDIN

SEGUIDORS LINKEDIN

SEGUIDORS YOUTUBE

SEGUIDORS YOUTUBE

FOTOS FLICKR

FOTOS FLICKR

FOTOS FLICKR

FOTOS FLICKR

FOTOS FLICKR

FOTOS FLICKR

FOTOS FLICKR

FOTOS FLICKR

FAV RT

VISUAL. GOOGLE +

VISUAL. YOUTUBE

VISUAL. YOUTUBE

VISUAL. YOUTUBE

VISUAL. YOUTUBE

VISUAL. YOUTUBE

SEGUIDORS YOUTUBE

SEGUIDORS YOUTUBE

SEGUIDORS YOUTUBE

VISUAL. YOUTUBE

VISUAL. YOUTUBE

SEGUIDORS YOUTUBE

CANALS 2.0

SEGUIDORS TWITTER

SEGUIDORS FACEBOOK

SEGUIDORS GOOGLE +

SEGUIDORS INSTAGRAM

TOTAL SEGUIDORS

TOTAL INTERACCIONS

FOTOS FLICKR

SEGUIDORS YOUTUBE FAV

ENTRADES BLOG

FOTOS FLICKR

ÚS DE XARXES SOCIALS Miquel ICETA - PSC (15/08/2014)

CANALS 2.0

SEGUIDORS TWITTER

SEGUIDORS FACEBOOK

SEGUIDORS GOOGLE +


SHARES FACEBOOK

VISUAL. GOOGLE +

ENTRADES BLOG

SEGUIDORS LINKEDIN

SEGUIDORS LINKEDIN

SEGUIDORS LINKEDIN

SEGUIDORS LINKEDIN

SEGUIDORS LINKEDIN

VISUAL. YOUTUBE

VISUAL. YOUTUBE

VISUAL. YOUTUBE

SEGUIDORS GOOGLE +

SEGUIDORS INSTAGRAM


169

11.26. RESULTATS ANÀLISI QUANTITATIU DE LES XARXES SOCIALS DELS LÍDERS POLÍTICS DE GRAN BRETANYA I ESTATS UNITS D’AMÈRICA

7 752.070 296.502 3 1.330.401 777.967 0 0 1.137 31.400 750 7.188.745 2.914 65 3.156.943 7.225.011

6 335.285 49.186 75 136 245.918 0 13 3.793 2.200 19.965 798.899 57 0 630.600 824.927

7 182.215 85.348 306 500 270.263 0 4 1.589 722 108.973 887.675 176 50 538.632 999.189

5 10.885 5.580 0 500 68 0 288 13.150 592 0 2.569 0 238 17.033 16.837

4 74.885 27.743 0 0 0 3 5 1.644 26.000 0 0 2.802 0 102.631 30.451

4 63.004 6.156 0 0 40 0 146 4.523 62 0 339 0 300 69.200 5.370

3 10.255 5.000 0 500 0 0 9 1.113 50 0 0 0 0 15.755 1.172

2 17.843 86 0 0 0 0 2 520 0 0 0 0 0 17.929 522

8 45.374.445 42.180.566 536.566 1.181.928 4.517.883 3.509.384 6 12.294 587.800 294.745.273 94.124.946 59.257 1.340 97.300.772 389.530.916

5 300.878 172.723 35 156 4 0 22 6.479 54.500 11.983 3.205 0 0 473.796 76.189

UK 38 1.446.442 475.601 384 1.332.037 1.294.256 3 467 27.469 61.026 129.688 8.878.227 5.949 653 4.548.723 9.103.479USA 13 45.675.323 42.353.289 536.601 1.182.084 4.517.887 3.509.384 28 18.773 642.300 294.757.256 94.128.151 59.257 1.340 97.774.568 389.607.105

TOTAL 51 47.121.765 42.828.890 536.985 2.514.121 5.812.143 3.509.387 495 46.242 703.326 294.886.944 103.006.378 65.206 1.993 102.323.291 398.710.584

SEGUIDORS LINKEDIN

SEGUIDORS LINKEDIN

SEGUIDORS LINKEDIN

SEGUIDORS LINKEDIN

SEGUIDORS LINKEDIN

SEGUIDORS LINKEDIN

SEGUIDORS LINKEDIN

SEGUIDORS LINKEDIN

SEGUIDORS LINKEDIN

ÚS DE XARXES SOCIALS Ed MILIBAND - LABOUR PARTY (15/08/2014)

RTSHARES

FACEBOOKSEGUIDORS

TWITTERVISUAL.

YOUTUBEVISUAL.

GOOGLE +SEGUIDORS FACEBOOK

SEGUIDORS YOUTUBE

CANALS 2.0

SEGUIDORS GOOGLE +

FAV RTSHARES

FACEBOOK

FAV RTSHARES

FACEBOOKTOTAL

SEGUIDORSSEGUIDORS

YOUTUBE

ÚS DE XARXES SOCIALS Nick CLEGG - LIBERAL DEMOCRATS PARTY (15/08/2014)

ÚS DE XARXES SOCIALS Leanne WOOD - PLAID CYMRU - THE PARTY OF WALES (15/08/2014)

ÚS DE XARXES SOCIALS Alex SALMOND - SCOTTISH NATIONAL PARTY (15/08/2014)

VISUAL. YOUTUBE

VISUAL. YOUTUBE

VISUAL. GOOGLE +

FOTOS FLICKR

TOTAL INTERACCIONS

VISUAL. YOUTUBE

VISUAL. GOOGLE +

SEGUIDORS INSTAGRAM

SEGUIDORS TWITTER

SEGUIDORS FACEBOOK

SEGUIDORS YOUTUBE

VISUAL. GOOGLE +

ÚS DE XARXES SOCIALS David CAMERON - CONSERVATIVE PARTY (15/08/2014)

VISUAL. YOUTUBE

VISUAL. GOOGLE +

FOTOS FLICKR

TOTAL SEGUIDORS

SEGUIDORS TWITTER

SEGUIDORS FACEBOOK

SEGUIDORS GOOGLE +

SEGUIDORS INSTAGRAM

TOTAL INTERACCIONS

CANALS 2.0

SEGUIDORS TWITTER

SEGUIDORS FACEBOOK

SEGUIDORS YOUTUBE

SEGUIDORS GOOGLE +


SHARES FACEBOOK

FOTOS FLICKR

TOTAL SEGUIDORS

TOTAL INTERACCIONS

CANALS 2.0

SEGUIDORS TWITTER

SEGUIDORS FACEBOOK

SEGUIDORS YOUTUBE

ANÀLISI QUANTITATIU ÚS DE XARXES SOCIALS LÍDERS PARTITS POLÍTICS BRITÀNIC-NORD-AMERICANS

CANALS 2.0

SEGUIDORS TWITTER

SEGUIDORS FACEBOOK

SEGUIDORS YOUTUBE

SEGUIDORS GOOGLE +


SHARES FACEBOOK

FOTOS FLICKR

TOTAL SEGUIDORS

TOTAL INTERACCIONS

FOTOS FLICKR

SEGUIDORS INSTAGRAM

TOTAL SEGUIDORS

TOTAL INTERACCIONS

CANALS 2.0

FAV

ÚS DE XARXES SOCIALS Peter ROBINSON - DEMOCRATIC UNIONIST PARTY (15/08/2014)

CANALS 2.0

RTSHARES

FACEBOOKFOTOS FLICKR

TOTAL SEGUIDORS

SEGUIDORS YOUTUBE

TOTAL SEGUIDORS

TOTAL INTERACCIONS

VISUAL. YOUTUBE

VISUAL. GOOGLE +

SEGUIDORS GOOGLE +

FOTOS FLICKR


SHARES FACEBOOK

SEGUIDORS TWITTER

SEGUIDORS FACEBOOK

SEGUIDORS YOUTUBE

SEGUIDORS GOOGLE +


VISUAL. GOOGLE +

ÚS DE XARXES SOCIALS Gerry ADAMS - SINN FÉIN (15/08/2014)

ÚS DE XARXES SOCIALS Mike NESBITT - ULSTER UNIONIST PARTY (15/08/2014)

CANALS 2.0

FOTOS FLICKR

TOTAL SEGUIDORS

SEGUIDORS GOOGLE +

SEGUIDORS INSTAGRAM

VISUAL. YOUTUBE

VISUAL. GOOGLE +

VISUAL. GOOGLE +

TOTAL INTERACCIONS

SEGUIDORS FACEBOOK FAV

SEGUIDORS GOOGLE +

RTSHARES

FACEBOOK

CANALS 2.0

SEGUIDORS TWITTER

VISUAL. YOUTUBE

TOTAL INTERACCIONS

ÚS DE XARXES SOCIALS Reince PRIEBUS - REPUBLICAN NATIONAL COMMITTEE (15/08/2014)

CANALS 2.0

SEGUIDORS TWITTER

SEGUIDORS FACEBOOK

SEGUIDORS YOUTUBE

SEGUIDORS GOOGLE +


SHARES FACEBOOK

FOTOS FLICKR

TOTAL SEGUIDORS

TOTAL INTERACCIONS

VISUAL. YOUTUBE

VISUAL. GOOGLE +

ENTRADES BLOG

SEGUIDORS LINKEDIN

ENTRADES BLOG

ENTRADES BLOG

ENTRADES BLOG

ENTRADES BLOG

ENTRADES BLOG

ENTRADES BLOG

ENTRADES BLOG

ENTRADES BLOG

ENTRADES BLOG

ÚS DE XARXES SOCIALS Barack OBAMA - DEMOCRATIC NATIONAL COMMITTEE (15/08/2014)

CANALS 2.0

SEGUIDORS TWITTER

SEGUIDORS FACEBOOK

SEGUIDORS YOUTUBE

SEGUIDORS GOOGLE +


SHARES FACEBOOK

FOTOS FLICKR

TOTAL SEGUIDORS

TOTAL INTERACCIONS

VISUAL. YOUTUBE


170

11.27. RESULTATS ANÀLISI QUANTITATIU DE LES XARXES SOCIALS DELS LÍDERS POLÍTICS DE CATALUNYA VS GRAN BRETANYA I USA

INDICADORS 2.0 CAT UK USA UK + USA TOTALCANALS 2.0 59 38 13 51 110

Seguidors Twitter 447.894 1.446.442 45.675.323 47.121.765 47.569.659Seguidors Facebook 111.766 475.601 42.353.289 42.828.890 42.940.656Seguidors Youtube 139 384 536.601 536.985 537.124Seguidors LinkedIn 645 1.332.037 1.182.084 2.514.121 2.514.766Seguidors Google + 683 1.294.256 4.517.887 5.812.143 5.812.826Seguidors Instagram 7.135 3 3.509.384 3.509.387 3.516.522TOTAL SEGUIDORS 568.262 4.548.723 97.774.568 102.323.291 102.891.553

FAV 16.989 467 28 495 17.484RT 117.481 27.469 18.773 46.242 163.723

Shares Facebook 16.067 61.026 642.300 703.326 719.393Visualitzacions Youtube 188.497 129.688 294.757.256 294.886.944 295.075.441Visualitzacions Google + 186.941 8.878.227 94.128.151 103.006.378 103.193.319

Fotos Flickr 570 5.949 59.257 65.206 65.776Entrades Blog 3.042 653 1.340 1.993 5.035

TOTAL INTERACCIONS 529.587 9.103.479 389.607.105 398.710.584 399.240.171

TOTAL ÚS XARXES SOCIALS LÍDERS CAT vs UK + USA (15/ 08/2014)

INDICADORS 2.0 INDEPES CAT DRET A DECIDIR INDEPES + DRET UNIONISTES CAT INDEPES UK UNIONISTES UK TOTALCANALS 2.0 24 16 40 19 13 25 97

Seguidors Twitter 249.984 60.607 310.591 137.303 148.774 1.297.668 1.894.336Seguidors Facebook 69.557 10.626 80.183 31.583 39.479 436.122 587.367Seguidors Youtube 46 64 110 29 0 384 523Seguidors LinkedIn 3 632 635 10 500 1.331.537 1.332.682Seguidors Google + 259 405 664 19 108 1.294.148 1.294.939Seguidors Instagram 4.686 0 4.686 2.449 3 0 7.138TOTAL SEGUIDORS 324.535 72.334 396.869 171.393 188.864 4.359.859 5.116.985

FAV 11.109 4.792 15.901 1.088 439 28 17.456RT 38.681 34.406 73.087 44.394 19.317 8.152 144.950

Shares Facebook 3.393 2.246 5.639 10.428 26.654 34.372 77.093Visualitzacions Youtube 11.331 46.681 58.012 130.485 0 129.688 318.185Visualitzacions Google + 538 181.297 181.835 5.106 2.908 8.875.319 9.065.168

Fotos Flickr 230 214 444 126 2.802 3.147 6.519Entrades Blog 1.330 1.168 2.498 544 538 115 3.695

TOTAL INTERACCIONS 66.612 270.804 337.416 192.171 52.658 9.050.821 9.633.066

TOTAL ÚS XARXES SOCIALS LÍDERS INDEPES vs UNIONISTE S (CAT & UK) - 15/08/2014


171

C U R R I C U L U M V I T A E

FORMACIÓ ACADÈMICA Màster en Protocol, Cerimonial i Relacions Públiques en Secto rs Especialitzats (ESERP / UVic) Postgrau en Ciència Política i de l’Administració (Universitat de Barcelona – UB) Postgrau en Dret Local (IDEC / Universitat Pompeu Fabra) Llicenciatura en Publicitat i Relacions Públiques (UB) – Premi extraordinari de la promoció. Graduat en Relacions Públiques i Comunicació de les Organitzac ions (UB) – Premi extraordinari de la promoció. Diploma en Protocol, Cerimonial i Relacions Públiques (INCANOP – Generalitat de Catalunya) Diploma en Desenvolupament d’Habilitats Directives i Comunicac ió Interpersonal (FTN) Diploma en Community Management (IMO) Diploma en Màrqueting de Serveis (FTN) Diploma en Dret Fiscal i Tributari (FTN)

IDIOMES Nadiu de llengua catalana – Certificat de Nivell D de CATALÀ Nadiu de llengua CASTELLANA First Certificate de llengua ANGLESA

EXPERIÈNCIA PROFESSIONAL Soci fundador i director de l’agència de relacions públiques i comunicació NEWCOMBCN (2007–2014). Expert en social media i 2.0. Consultor en relacions públiques i comunicació. Assessor en pro-tocol i cerimonial institucional, esportiu, empresarial i social. Màrqueting polític. Gabinet de premsa. Organització d’actes socials, esportius, institucionals i empresarials. Comunicació interna. Creativitat. Tècnic d’Activitats Socials – Direcció de Comunicació i Atenció al Ciutadà – Ajuntament de Barcelona (2014) . Tècnic d’Activitats Socials – OMIC – Sector d’Economia, Empresa i Ocupació – Ajuntament de Barcelona (2007–2014) . Coordinador de protocol en diversos actes esportius: Campionat Europeu d’Atletisme BCN (2010), Campionat d’Espanya d’Atletisme (2009), Jocs Europeus EuroGames (2008), Campionat Mundial de Salts – Hípica (2003), Campionat Europeu d’Hoquei (2003), Campionat Mundial de Natació a BCN (2003). Gabinet de premsa dels Jocs Mundials de Policies i Bombers BCN (2003).

Jordi SOLÉ i GARRETA

BCN – 23/04/1968 Telf. 609 31 50 99

[email protected] [email protected]

OCTUBRE del 2014 http://es.linkedin.com/in/jordisolegarreta/

@JORDINADOR


172

Responsable d’Imatge i Comunicació COZOLMEKA SL – Grup Milano 3 Acting Models & Assets (1998–2000). Assessor en relacions públiques i comunicació d’empreses i institucions al sector privat planificant i desenvolupant programes estratègics de relacions públiques, protocol, social media 2.0, creativitat i comunicació corporativa. Àmplia experiència als mitjans de comunicació social (1992–2014). Col·laboracions als departaments de protocol, premsa, imatge, comunicació i relacions e xternes del COOB’92 (Comitè Organitzador Olimpíades Barcelona 1992) i a l’Olimpíada Cultural (1986–1992).

ACREDITACIONS PROFESSIONALS, EMPRESARIALS I SOCIALS Col·legiat núm. 919 en el Col·legi Oficial de Publicitaris i Relacions Públiq ues de Catalunya Soci núm. 300 de l’Associació Catalana de Protocol i Relacions Institu cionals Soci núm. 37 de l’Associació Catalana de Comunicació, Investigació i Estratègia Polítiques Acreditació núm. 2.063 de l’International Institute of Public Relations, Manage ment & Business Soci núm. 16.015 de l’Ateneu Barcelonès Militant núm. 69.573 de Convergència Democràtica de Catalunya Soci de l’Assemblea Nacional Catalana Soci d’Omnium Cultural Soci núm. 40.596 del Futbol Club Barcelona

PREMIS / RECONEIXEMENTS / PUBLICACIONS II premi a la innovació de l’Agència Catalana del Consum de la Generalitat de Catalunya pel treball “Implementació d’una estratègia de relacions públiques 2.0 a l’OMIC de Barcelona” (2014). Pioner de la Teoria de la Intel·ligència Emocional en comunicació interna i en tecnologies de la in-formació i de la comunicació, en relacions públiques institucionals i empresarials i a l’Administració pública. Publicació d’estudis relacionats amb el tema des del 2003. (Editorial Gestión 2000 – Planeta).

COMPETÈNCIES / HABILITATS PROFESSIONALS Creatiu – Estable sota pressió – Assertiu – Positiu – Dinàmic – Empàtic – Diligent – Comunicatiu – Metòdic – Líder – Planificador – Reflexiu – Motivador – Resolutiu – Bon treballador en equip – Constant


173