"la compol a les xarxes socials" call for papers ccpc2

La diada a Facebook: anàlisi de l’ac2vitat dels usuaris a la pàgina de

l’Assemblea Nacional Catalana

Emili Prado Òscar Coromina

Format con2ngut

Font: Elaboració pròpia

Par2cipació dels usuaris


Format con2ngut i engagement (2012)

Format Contingut Publicacions Suma likes Mitjana likes Suma comentaris Mitjana comentaris Suma shares Mitjana Shares

Enllaç 173 17371 100,41 898 5,19 6796 39,28

Música 1 8 8,00 3 3,00 1 1,00

Foto 91 29323 311,95 1528 16,26 13525 143,88

Status 19 9467 498,26 670 35,26 2019 106,26

Vídeo 34 4621 135,91 212 6,24 3230 95,00

Total 318 60790 189,38 3311 10,31 25571 79,66


Format con2ngut i engagement (2013)

Format Contingut Publicacions Suma likes Mitjana likes Suma comentaris Mitjana comentaris Suma shares Mitjana shares

Enllaç 113 62980 557,35 2155 19,07 14637 129,53

Foto 191 255096 1335,58 7621 39,90 64737 338,94

Status 1 174 174,00 1 1,00 25 25,00

Vídeo 54 22477 416,24 773 14,31 9504 176,00

Total 359 340727 949,10 10550 29,39 88903 247,64


Compar2cions: 2012 vs 2013


Perfil dels usuaris (gènere)

2012 2013

Dones 5647 47687

Homes 5643 26794

Sense definir 124 739


Perfil dels usuaris (idioma plataforma)

2012 2013

Català 7678 34404

Espanyol (es_ES) 1707 20214

Espanyol (es_LA) 1513 17012

Anglès (en_US) 194 1282

Anglès (en_GB) 151 751

Altres 123 1423

Sense definir 48 134


Fotos 2012


Los grassroots en las campañas electorales en Cataluña (de 2010 a 2012). El caso de

PSC-‐PSOE.

Director: Dr. Xavier Ginesta Daniel Franco

Tweets

Grassroots @socialestes_cat

ObjeEvo: Estudiar cuentas de PSC-‐PSOE

# evolución # parEcipación ciudadana # campañas electorales # PSC-‐PSOE # 2010/2012

Entrevistas en profundidad

Daniel Franco Buendía

Director: Dr. Xavier Ginesta Portet

Los grassroots en las campañas electorales en Cataluña (de 2010 a 2012). El caso de PSC-‐

PSOE.

Tweets


Metodología: Triangulación metodológica

Tweets


Metodología: Análisis de datos

Tweets

Daniel Franco @dfranb

Desarrollo: Contexto

Tweets


Desarrollo Estrategia com. 2.0

Parlament de Catalunya 2010


Ayuntamiento de Barcelona

2011

Congreso de los Diputados de Madrid 2011

Tweets


Desarrollo: Comparación parEcipación

0

50000

100000

150000

200000

250000

300000

350000

PSC

Ciudadanía



Ayuntamiento de Barcelona 2011

Congreso Diputados Madrid 2011

937

34988

1693

336972

PSC-‐PSOE

Ciudadanía

Evolución canEdad de mensajes de 2010 a 2012

PSC-‐PSOE

Ciudadanía

0

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

Tweets


Desarrollo: Retweets y mensajes de respuesta

PSC-‐PSOE

Ciudadanía

X 3,5

X 9,5

Tweets


Desarrollo: Se aconseja el discurso

PSC-‐PSOE

Tweets


Desarrollo: Se aconseja el discurso

Tweets


Desarrollo: Aportación de los grassroots

Tweets


Desarrollo: Evolución en la zona 2.0

Tweets


Desarrollo: Reconocimiento de la colaboración

Tweets


Desarrollo: Malas praxis

Tweets

Conclusiones: h^p://t.co/rJV2nSOcJ4

Responder a @dfranb

11:00 PM-‐ 26 sep 13 Reportar archivo


racias

@dfranb [email protected]

La comunicación política 2.0 en las instituciones locales. El caso de la provincia de Castellón

Ramón Pardo BaldeónUniversitat Jaume I (Castellón)

Este trabajo forma parte del Proyecto I+D referencia CS02010-16313 financiado por el Ministerio deEconomía y Competitividad. Investigador principal Dr. Andreu Casero Ripollés.

1. Interés de las administraciones públicas por usar las tecnologías

digitales para acercarse a los administrados y mejorar su imagen-

reputación

2. Creadas para comunicar, las webs municipales se convierten en

webs de servicios como los diarios y plataformas para gestionar en

red

3. Escaparate de la gestión política, generadoras de información

4. Gabinetes deben variar su estrategia para usar estas herramientas

Consideraciones previas e interés

Objetivos estudio

O1 = Analizar la evolución de los website municipales y

el uso que hacen de ellas los gabinetes de

comunicación para justificar la acción de la

administración y cómo gestionan los recursos públicos

O2 = Analizar la influencia de los mensajes corporativos

en la popular Twiter, usando Metricspot

Metodología

Estudio metodológico a partir de la consulta de datossecundarios:

-Notas de prensa de: Diputación de Castellón yayuntamientos de: Castellón, Vila-real y Burriana

-Años 2011-2013-Medición de su actividad e influencia en Twiter-Suscriptores de vídeos corporativos en Youtube-Seguidores en Facebook

ResultadosNotas prensa

Institución 2011 2012 2013 Media diaria Total

Dip. Castellón 602 705 705 3*

Ayunt. Castellón 3.500 4.750 4.800 4**

Ayunt. Vila-real 3.400 3.550 3.800 3-5 **

Ayunt. Burriana 487 487 487 1.453***

*Datos hemeroteca online. ** Incluyen foto/noticias. *** Total notas subidas 2011/13

Institución Facebook Twiter Youtube Visitas web

Dip. Castellón 840 2.760 66* 28.708**

Ayunt. Castellón 10.126 1.250 55 600.000**

Ayunt. Vila-real 1.500 1.819 63 460.000**

Ayunt. Burriana 1.100 770 6 -

*Suscriptores. ** Datos 2013.

Redes sociales

Resultados

Actividad en Twiter de la Diputación de Castelló y horario más tuiteos. Actividad en Twiter del Ayunt.de Castelló y horario tuiteos.

Actividad en Twiter del consistorio de Vila-real y horario más tuiteos Actividad en Twiter del Ayunt.de Burriana y horario tuiteos.

Conclusiones-Aumento del caudal informativo que las instituciones dan a los ciudadanos

-Webs corporativas= webs de servicios y participativas

-Compiten con los medios de comunicación tradicionales

-Tendencia a servirse de ellas

-No aprovechan todas las posibilidades en las redes sociales. N° de seguidores

-Mejoras en las webs para suplir falta de información en municipios pequeños, sin diarios locales

-Evitar usos partidistas

Gracias

Este trabajo forma parte del Proyecto I+D referencia CS02010-16313 financiado por el Ministerio deEconomía y Competitividad. Investigador principal Dr. Andreu Casero Ripollés.

Ramón Pardo BaldeónUniversitat Jaume I (Castellón)

[email protected]

L'ÚS DE TWITTER EN TRES CAMPANYES ELECTORALS: ESPANYA, ESTATS UNITS I

NORUEGA

Laura Cervi

Núria Roca Trenchs

Universitat Autònoma de Barcelona

Introducció●Les darreres dècades Internet ha crescut com a eina per a la comunicaciósocial i també per a la comunicació política

●Al mateix temps, s'ha produït una crisi de la democràcia representativa, quesuposa un procés de desafecció política

●Ara, la democràcia representativa es proposa ser substituïda per unademocràcia més directa. I Internet pot ser l'eina que ho permeti

●Ara bé, el debat sobre si Internet pot canviar el paradigma de la comunicaciópolítica no és fàcil de resoldre. La discussió se centra en dues tesis diferents:

●Ciber-optimistes: defensen l'impacte d'internet en política

●Ciber-pessimistes: dubten sobre el fet que Internet contribueixi a incrementar lacapacitat dels ciutadans per participar en els afers públics

●Els candidats es veuen obligats a ser presents a internet ho vulguin o no,especialment durant les campanyes electorals

Plantejament

●La investigació se centra en l'anàlisi de l'ús de Twitterper part dels candidats durant les campanyes electorals●Tres països: Espanya (2011), Estats Units (2012) i Noruega(2013)●Tres sistemes polítics: Pluralista Polaritzat, Liberal iCorporatiu Democràtic (Hallin & Mancini)●Sis candidats: Mariano Rajoy i Alfredo Pérez Rubalcaba;Barack Obama i Mitt Romney; i Jens Stoltenberg i ErnaSolberg

Objectius i preguntes●Objectius●Comparar l'ús que fan de Twitter els sis candidats seleccionats

●Establir lesprincipals semblances i diferències de la seva campanya a aquestaxarxa social

●Determinar el nivell de compromís en el seu ús

●Reflexionar sobre si s'està produïnt una procés de convergència cap al modelLiberal: americanització de les campanyes electorals (per l'interès internacionalque suscita la política nord-americana) o modernització

●Preguntes●Quin ús fan de Twitter els candidats?

●Quin és el seu compromís amb la xarxa?

●S'està generant un procés de convergència cap el sistema nord-americà o lescampanyes s'estan modernitzant?

Sistema nord-americà●Presidencial

●Bipartit

●Els votants voten per un candidat i no pel partit●El candidat és escollit pel procés de primàries i els caucus

●El procés electoral comença 18 mesos abans de les eleccions. Nohi ha jornada de reflexió, es pot seguir fent campanya (mentre auns estats ja se saben els resultats electorals, a uns altres encaraes vota)

●El sistema de finançament és privat●Renuncien al públic per obtenir més diners

●Tradició democràtica

El sistema espanyol●Monarquia parlamentària no presidencialista

●Sistema multipartit, però tendeix al bipartit

●L'elecció del president és indirecta a partir dels vots en llistestancades●L'elecció del candidat està subordinada al partit

●La campanya electoral s'allarga 15 dies. Jornada de reflexió el diaabans de les eleccions. Cada cop s'estén més el període deprecampanya o campanya permanent

●El finançament de la campanya és públic i privat

●Escassa tradició democràtica. Període de dictadura

El sistema noruec●Monarquia parlamentària

●Sistema multipartit amb coalicions. No es produeixen àmpliesmajories

●Sistema electoral basat en eleccions directes amb un sistema derepresentació proporcional●El partit té el control i escolleix el candidat

●El període de campanya electoral no està regulat. La campanyacomença a l'agost i no hi ha jornada de reflexió, encara quenormalment els candidats acorden no fer campanya el dia de leseleccions

●El finançament de la campanya és mixt

●Llarga tradició democràtica

Metodologia●Anàlisi comparativa

●Tres nivells de comunicació (Vedel & Lilleker):●Informació: relativa a la campanya (mítings, debats, reunions, trobades,programa electoral, biografia del candidat)

●Deliberació: generar debat entre el candidat i l'elector i entre els electors

●Participació: promoure que la ciutadania s'involucri amb el procéselectoral (organització d'actes)

●Anàlisi qualitativa / quantitativa

Anàlisi i resultats●Dades qualitatives●Eina fonamental per a la difusió d'informació: mítings, programaelectoral, crítica al rival, biografia

●No l'entenen com a eina per a la promoció del diàleg. Els votantspubliquen missatges de suport o crítica i fan preguntes, però elscandidats no es comprometen i si responen ho fan en base al programaelectoral. La relació segueix sent, sobretot, top-down

●Els candidats no promouen la participació a través de Twitter.–Els Estats Units són el país on els voluntaris tenen un paper més rellevant i elscandidats poden demanar la participació d'una manera més oberta: organitzantactes, fent donatius

Anàlisi i resultats●Dades quantiatives●Barack Obama va ser el primer a crear un perfil. Els candidatsespanyols, els que més tard hi tenen presència

●També Barack Obama, el que més seguidors tenia i el qui méspersones seguia. Erna Solberg la candidata amb menys seguidors iRomney el que menys persones seguia

●Rubalcaba, el que més tuits va publicar i Stoltenberg el que menys

●Rajoy va ser el que més respostes va fer, mentre que Obama i Romneyno en van donar cap

Conclusions●El sistema polític i electoral imposen diferències pel que fa l'ús de Twitter entre païsosperò també entre candidats d'un mateix país

●Més activitat a Twitter no es tradueix en més qualitat en el seu ús. Els candidats noexploten tots els recursos

●Sobretot ús informatiu

● No s'estableix un autèntic diàleg

●Als Estats Units promouen la participació per l'estructura del sistema polític

●L'aposta per Twitter és desigual. Als Estats Units, el candidat té el control del procéselectoral, però no a Espanya i a Noruega, de manera que l'estratègia de la campanya ésmés personalista a nord-amèrica, però als altres dos països els candidats estansubordinats als partits, en menor mesura Espanya

●Paradoxalment, als Estats Units, amb una activitat més elevada per part dels candiats, hi ha menysparticipació electoral. A Noruega, el contrari: hi ha més participació electoral però un ús menor deTwitter

●Si s'està produint un procés de convergència cap al sistema Liberal, caldrà esperar finsque es doni per tancat per avaluar-ne les transformacions i conseqüències. Sí que esprodueixen canvis en la manera com es fa campanya, precisament per la penetraciód'Internet en el procés electoral

"la compol a les xarxes socials" call for papers ccpc2

News & Politics