col·lecció perfils – 18 • - cossetania.com · marc márquez podia ser campió aquell dia. a...

• Col·lecció Perfils – 18 •

Actitud Marc Márquez

Damià Aguilar

Marc Marquez CAT.indd 5 17/02/14 19:34

Primera edició: març del 2014

© del text i les fotografies interiors: Damià Aguilar Morell

© d’aquesta edició: 9 Grup Editorial

Cossetània EdicionsC/ de la Violeta, 6 • 43800 Valls

Tel. 977 60 25 91Fax 977 61 43 57

[email protected]

Fotografia de la coberta: © Jaime Olivares

Disseny i composició: Imatge-9, SL

Impressió: Romanyà-Valls, SA

ISBN: 978-84-9034-225-1

DL T 123-2014


11

Aixecar-se del sofà

Fins el 10 de novembre de 2013 no havia tingut ganes d’aixe-car-se del sofà. Bé, més exactament va ser a finals d’octubre, el 27. És a l’atur. Ja no llegeix el diari, només el llegeix al bar i ja no va al bar. Quasi ha deixat de fumar. Al telenotícies només expliquen que el país va malament, però no diuen com ho solucionarem. Cansat de buscar feina, passa tancat a casa la major part del dia, de vegades no es treu ni el pijama. La seva dona sí que treballa, mitja jornada. Amb l’ajuda de l’atur i el que guanya la Maria van fent. Els nens gairebé no ho noten; això és el que més satisfet el deixa havent de passar per aquesta etapa tan grisa de la seva vida.

Sempre li van agradar les motos. Com el futbol, o més que el futbol fins i tot; com el tennis. Ara fins i tot s’ha aficionat a la natació. És clar, com que ara els d’aquí guanyen medalles… No és l’únic. Els seus antics companys de feina fan com ell, miren els esports. Se’ls saben tots. Els coneixen a tots.

El 27 d’octubre es va aixecar aviat per veure la cursa de MotoGP del Gran Premi del Japó. El despertador del seu telèfon mòbil va sonar a dos quarts de set. Marc Márquez podia ser campió aquell dia. A casa tothom dormia. Després en Márquez no es va procla-mar campió, però podia ser-ho a València. I l’hi va agafar. Li va agafar aquella dèria que t’agafa poques vegades a la vida. És com una injecció de moral. Aixeques la persiana de l’habitació just per no ensopegar —no pots evitar fer soroll—, i et plantes davant la dona, que es protegeix de la claror encara ensonyada al llit.

—Maria, me’n vaig a València.—Què se t’ha perdut a València?—Me n’hi vaig a veure guanyar Marc Márquez.


Damià Aguilar

12

—Aquell que corre en moto amb el logotip de Repsol? Aquell ja guanya.

—No, jo et parlo de guanyar amb majúscules, guanyar el Mun-dial de MotoGP. El pot guanyar a València. Li demanaré la tenda de campanya al meu excompany de la fàbrica, en Quim, que em sembla que en té una d’individual d’aquestes que són fàcils de mun-tar i desmuntar… Me n’hi aniré a dormir dissabte dia 9, i diumenge 10 seré a la graderia de Xest per veure’l guanyar el títol.

—Per a què?—Per veure si em contagia la seva actitud! —A banda que en-

cara no havia aconseguit acostumar-se a la llum que s’esmunyia per la finestra de la seva cambra, la Maria va estimar-se més ca-llar i no comentar que el seu Pep semblava un predicador d’aquells de la tele americana. A més, quan havia ell dormit en una tenda de campanya? Mai de la vida! La Maria va pensar que amb l’apatia que arrossegava els darrers mesos, veure’l voler participar d’alguna cosa podria ajudar-lo a sortir del pou, per tant…

—Què voldràs que et prepari per endur-te?Uns dies després, en Pep va dormir a pocs quilòmetres del circuit,

en un improvisat càmping, en un camp de tarongers. No havia pogut trobar cap raconet als recintes per fer acampada que envoltaven la instal·lació, perquè estaven a vessar. A última hora va pensar fins i tot d’anar a casa d’una tieta, però la dona era molt gran i no volia fer nosa, i què coi!, desitjava viure aquella experiència com anys enrere, quan sent solter amb els amics es fumien a sobre un munt de quilò-metres en moto per anar a veure en Crivillé i els altres per tot Europa.

El viatge s’havia allargat, perquè en Pep va voler-se estalviar els peatges i el temps va augmentar un 25%, més o menys al nivell de la taxa d’atur. La Maria va rescatar de l’altell aquella nevera portàtil dels anys setanta que la seva mare li havia regalat abans d’anar-se’n a la residència. En Pep en tindria prou amb aquells entrepans i els seus refrescos corresponents, i agrairia també que la nevera fes una doble funció com a cadira.


17

Introducció

“Deixem que ell escrigui el seu futur”

VoluntatLa meva passió sempre ha estat pilotar una moto. Cada temporada

vull ser millor que l’anterior. La meva voluntat és dur-me a l’extrem. La meva il·lusió és fer-ho.

El que importa és l ’actitud que tinguis. La veritat d’aquesta actitud està dins teu.

Hi ha molts factors que has d’aplicar a la vegada: constància, dis-ciplina, força de voluntat i esperit de sacrifici, passió i il·lusió. La teva voluntat t’empeny a aixecar-te de nou, a no rendir-te. Si cuides aquesta voluntat, t’empenyerà més lluny, i si l ’has perduda, la pots recuperar.

Perquè no és una trajectòria plana, hi ha alts i baixos, com en tots els àmbits de la vida. No has d’abaixar la intensitat per saber aprofitar cada moment i reflexionar i, sobretot, que la teva mirada no s’aparti mai de la teva il·lusió i els teus objectius.

No és individual. En la vida, i en l’esport, sempre necessites algú que et recordi que pots fer-ho. Que t’empenyi una mica més. En canvi, la voluntat és només teva.

Dani PedrosaTricampió del món de motociclisme

Pilot titular del Repsol Honda de MotoGP


18

Gaudir, prometre i complir, somiar, aprofitar les oportunitats, pensar, respectar, ser humil, saber escoltar i saber aprendre, no te-nir por al triomf, créixer, arriscar, concentrar-se, atrevir-se amb tot, lluitar… Aquest és un llibre de tot això. On tot això està present entre les línies d’una temporada sensacional. Però tot això s’ha ges-tat abans…

—No hem tingut mai la intenció de fabricar pilots —manifesta Julià Márquez, pare del campió del món de MotoGP—. El Marc va comentar un dia que li agradaven les motos i en va demanar una. Nosaltres col·laboràvem els caps de setmana amb l’organització del Motoclub Segre (Lleida); ens agradava molt. Altres anaven a la platja o de càmping, o on fos. Quan el Marc va començar a córrer, els nostres caps de setmana ja van ser entrenaments o curses. Hi anàvem tota la família, la meva dona la Roser ens va voler acom-panyar. En altres casos veus que només hi van el pilot i el seu pare. La nostra aventura de cap de setmana era familiar, fins i tot amb el nostre segon fill Àlex de ben petitet. Fins i tot caps de setmana que no teníem cursa, anàvem tots a fer de voluntaris a ajudar a qualsevol competició del Motoclub Segre. El Marc i l’Àlex m’havien ajudat de vegades amb el cop de bandera final.

Els Márquez Alentà van construir un bon grup d’amics en aque-lla època.

—Treballàvem molt tota la setmana per poder mantenir el nos-tre nucli familiar, i al Marc li vam explicar que si volia seguir amb la moto havia de treure les millors notes possibles a l’escola. Estàvem hipotecats fins a les orelles, com tothom, i si s’havia d’assumir la despesa d’una moto de segona mà, el Marc va comprendre el nostre esforç i va col·laborar-hi amb el seu. Amb l’Àlex el mateix. El Marc arribava cada dia del col·legi, feia els deures, i després es posaven a jugar. El Marc li deia al seu germà que primer havia de fer els deures.


19


Als circuits, els Márquez buscaven el seu racó i en solitud, sense pressions externes, el Julià preparava i repassava bé la moto.

—M’he passat la vida sol en l’interior d’una excavadora, tota la responsabilitat era meva. Quan tenia la moto acabada, ens ajuntà-vem amb la resta de participants per passar-ho bé.

La Roser recorda que, en aquella època, la competició amb nens petits de vegades esdevenia frustrant per l’ambient que l’envoltava. En altres famílies, l’objectiu no era jugar i gaudir, sinó fomentar comportaments d’adult.

—Per descomptat, no tothom, però sí que hi havia casos en què els pares manifestaven sobre aquelles criatures les seves pròpies frustracions. Impulsaven en els seus fills actituds errònies. Enuigs, enveges… No enteníem què hi guanyaven. Ara tinc motius de so-bres per ser feliç, però em considero una persona positiva des de sempre. —Una positivitat que s’encomana, certament, la de la Ro-ser Alentà.

Genís Cuadros és professor d’educació física en un institut d’en-senyament secundari a Tàrrega (Lleida) i a més és entrenador per-sonal del Marc1 i l’Àlex Márquez. La diferència entre les seves dues feines és que els pilots professionals que entrena estan disposats a fer-ho tot, i en canvi els seus alumnes, perquè es tracta d’una as-signatura obligatòria, no tenen sempre aquesta predisposició. Amb Julià Márquez es coneixen des de sempre. Queda llunyà el dia en què li va demanar que s’encarregués de l’entrenament dels seus fills, que ja havien iniciat una trajectòria a categories inferiors amb pro-jecció professional. Al principi va ser un joc de tardes per estar en forma, el mateix que aplicava als seus alumnes d’ESO i batxillerat; però ha anat evolucionant cap a un entrenament professional, en tota regla.

Els dimecres, després del darrer entrenament a Cervera, i abans que els dos germans Márquez agafin les maletes i iniciïn viatge al

1 Marc Márquez es sinònim d’MM, MM93 o 93 d’ara en endavant.


Damià Aguilar

20

pròxim circuit, s’asseuen amb el Genís a la vorera del seu carrer i es mengen un croissant. Un costum que va sorgir de manera espon-tània fa anys i que s’esforcen a mantenir perquè la naturalitat aflori una vegada més a la seva vida.

—Segur que això no ho faran ni el Marc ni l’Àlex durant el cap de setmana! —exclama el preparador físic—. Asseure’s a ter-ra, a sobre de la vorera… Gaudint de la vida en aquell moment, rient, i conscients que estan preparats per anar-se’n. Això no és cap estratègia estranya, és només gaudir del moment. Són persones sense problemes psicològics ni d’alimentació, si els tinguessin no serien esportivament on són. No controlo el que mengen, saben mantenir-se frescos. Qui vulgui destacar en qualsevol activitat, si-gui esportiva, empresarial, cultural, etc, ha de tenir les coses cla-res. Acostumo a encaixar-los la mà abans que viatgin, em sembla molt gratificant, perquè entenguin que els veig preparats, ja que sóc conscient del que es juguen els diumenges.

—No l’identifico com un pilot de curses, té més una imatge d’estudiant universitari. Quan està concentrat, o masegat o marejat actua com un pilot. Li agrada la moto, necessita sentir el motor a sota del cul. És molt jove i l’espera un gran futur, però personalment espero que moderi el seu sentit de la por. Quan baixa de la moto le-sionat mai destaca una lesió com a element meritori d’un podi. No va d’estrella. Espero que no canviï mai. El que més he descobert en el Marc és la humilitat. A MotoGP hi ha classes socials, però ell no hi participa. La seva humilitat és fora de sèrie —explica el doctor Àngel Charte, cap del Departament Mèdic de l’Hospital Universi-tari Quirón-Dexeus, a Barcelona.2

Ho confirma Cuadros:

2 En la temporada 2013 es va crear un equip mèdic d’intervenció ràpida a MotoGP per agilitar les actuacions a la mateixa pista si una urgència amb un pilot ho requereix. El formen principalment els doctors de Quirón-Dexeus Xavier Mir, Àngel Charte i Enric Cáceres, més un nombrós grup de metges/ses i infermers/eres de suport.


21


—El seu gran valor és la humilitat. No presumeix de res. En qualsevol competició, si pot guanyar no quedarà segon, però no humiliarà ningú. Lluita per superar-se. És lleial als seus amics i als qui l’envolten. I és capaç d’un nivell de concentració insuperable. En els grans esportistes, el grau de concentració marca la diferèn-cia. Si no hi ha res que et pertorbi, per molt que ho intentin, no ho aconseguiran. Quan torna de les curses no parlem de motos. Cada cursa és quelcom aïllat, no es planteja la cursa següent fins que sigui el moment de començar a preparar-la.

A les 12 de la nit del 12 de juliol de 2012, a la seva habitació llogada al circuit de Mugello, Marc Márquez va sentir un “plof ”, i de sobte aquell grandíssim somriure d’orella a orella que va ve-nir acompanyat per aquella rialla tan fàcil —que a ell li semblava perenne— va desaparèixer i el seu mentó va recuperar el to de la responsabilitat.

Allà va saber que l’encanteri havia caducat. Mirant el sostre del seu dormitori de 15 m2 va adonar-se que la carrossa ja no hi era i que el cavall blanc tornava a ser un gastat escúter de combustió mecànica, i que a partir de l’endemà havia d’enfrontar-se de nou a la seva realitat, una realitat de 43 punts al capdavant en la classifi-cació del mundial de la categoria intermèdia, Moto2, que ell, amb totes les seves forces, volia guanyar a final de temporada perquè el seu flamant fitxatge per al Repsol Honda de la categoria reina, MotoGP, no fos una quimera, un vulgar endoll.

Begoña Elices, directora general de Comunicació i de Presidèn-cia de Repsol, havia dit a Barcelona, més d’un any abans (l’11 de març de 2011), a la presentació del projecte de Moto2 que va lide-rar Emili Alzamora:

—Hem estat des dels 15 anys amb el Marc Márquez, estem al present i estem segurs que el seguirem en la seva marxa fins a Mo-toGP. —Una frase que com a periodista sempre he tingut a mà, per recórrer-hi si es complia o no… Encara que va sonar franca, directa i convincent; i es va complir.


27

Capítol 1

“Us prometo que tornarem a estar junts”

M’apassiona la meva feinaDins de la neutralitat que haig de mantenir com a gestor del campio-

nat del món de motociclisme, puc dir que la confirmació de Marc Már-quez és un al·licient nou a la competició. Jo no esperava que fos campió del món de MotoGP el 2013; sí que sabia que estaria davant. Guanyar el primer any el campionat ha passat molt poques vegades en els 65 anys d’història d’aquest esport.

M’apassiona la meva feina, també perquè cada temporada és diferent de l’anterior, i això és un sentiment general a Dorna. El Marc que més m’ha impressionat fins avui és el que va guanyar el 2010 el Gran Premi de Portugal de 125 cc. Sense tenir-ne cap necessitat, va voler guanyar aquella cursa. Podria haver caigut i se li hauria complicat molt el pri-mer dels seus tres títols. Allà vaig descobrir que el Marc és un pilot molt especial.

Carmelo EzpeletaCEO de Dorna Sport, SL


28

És un fil imaginari el que entrellaça les vides dels protagonis-tes d’aquesta aventura. Un fil que s’estira i s’arronsa segons siguin més a prop o més lluny físicament. De vegades sembla que s’ha de trencar, però sempre l’elasticitat supera el mal tràngol. Marc, el seu entorn i el seu equip estan interconnectats.

—El Marc reflecteix amb el seu comportament l’educació que ha tingut. Nosaltres hem rebut la mateixa dels nostres pares. El que veig és que amb la contribució de la família del Julià i la meva hem confegit un paquet que s’ha compenetrat amb dues idees. Penso que els Alentà hi contribuïm amb la perseverança, la cordialitat, a més del treball, l’esforç i el respecte, que als Márquez també els en sobra —explica la Roser.

La família. Julià Márquez (Cervera, Lleida) i Roser Alentà (Bell-lloc d’Urgell, Lleida) tenen dos fills, Marc i Àlex. El Julià té 3 germans, Ramon, Jesús i Sole, tots ells fills dels avis Ramon i Soledat. La Roser té dos germans, Elvira i Antoni, tots ells fills dels avis Elvira i Antoni (†). En l’entramat de relacions familiars desta-ca la del Marc amb el seu avi Ramon. Una relació molt difosa pels mitjans de comunicació. L’avi Ramon viu permanentment en un núvol. Estima tots els seus néts, però amb el Marc ha tingut sempre una complicitat especial. Els seus pares han hagut de treballar i l’ha cuidat molts dies, l’ha portat a escola, l’ha tret al carrer amb la bici-cleta… El Marc ha crescut amb la figura del seu avi molt present.

—La relació entre el meu pare i el meu fill Marc ha estat sempre especial. Té més néts i també els ha criat, però l’avi Ramon ha estat el company de passejades i jocs del Marc, quan altres néts preferien altres espais o altres jocs —relata el Julià—. En què s’assemblen? Tots dos són caparruts.

Dins del camió de Moto2, un indeterminat dia de la temporada 2012. Sona el seu telèfon mòbil.


33


GP de Portugal 2008. Una de les primeres

entrevistes que vaig fer al Marc com a pilot del

Mundial de 125 cc.

GP de les Amèriques 2013. El colze del Tro després de la cursa.


35


GP d’Itàlia 2013. A Mugello

va patir un accident important.

GP de Catalunya 2013. Amb la

samarreta del Tro de Cervera que em va regalar.


229

Índex

Aixecar-se del sofà ......................................................................11Introducció. “Deixem que ell escrigui el seu futur” .................17

“Voluntat” (Dani Pedrosa) ..................................................17Capítol 1. “Us prometo que tornarem a estar junts” ..................27

“M’apassiona la meva feina” (Carmelo Ezpeleta) ..............27Capítol 2. Gaudir .....................................................................45

“No tot és el talent” (Àlex Crivillé) ...................................45Capítol 3. Tenir un somni .........................................................57

“Els teus somnis mereixen que ho apostis tot”(Jennifer Pareja) .................................................................57

Capítol 4. Aprofita la primera oportunitat ...............................65“Amb l’actitud s’hi creix” (Ramon Brugada) ........................65

Capítol 5. No tirar mai la tovallola ...........................................77“Per a aquesta gran cursa que és la vida, no tens cap motor millor que el teu cervell” ( Joaquín Lorente) ............77

Capítol 6. Pensant sota la pluja ................................................85“Superar-se dia a dia” ( Josef Ajram) ....................................85

Capítol 7. Respectar les errades ................................................93“Sentir passió pel que fas” (Xavier Mir) ...............................93

Capítol 8. Humilitat davant tothom .......................................103“La humilitat amplia el teu potencial” (Pedro Nueno) ...................................................................103


Índex

230

Capítol 9. La importància d’un bon aprenentatge ..................113“Valors per créixer” (Begoña Elices) ..................................113

Capítol 10. Sense por de triomfar ...........................................121“El positiu atrau el positiu” (Karlos Argiñano) ................121

Capítol 11. Ganes de créixer ....................................................129“Lluitant” ( Josep Sánchez de Toledo) .............................129“El riure” (Laura Rojas-Marcos) ......................................139

Capítol 12. Concretar l’objectiu ..............................................141“Fortalesa, valentia i personalitat” (Laia Sanz) ...................141

Capítol 13. Mesurar la realitat .................................................147“Heroi per humanitat” (Kilian Jornet) .............................147

Capítol 14. Arriscar pot ser necessari ......................................153“Sense actitud no hi ha futur” (Dani Sánchez Llibre) .....................................................153

Capítol 15. No perdre la concentració .....................................163“L’actitud és a les nostres mans” (Helena Miquel) ............163

Capítol 16. Compleix la promesa ............................................171“Comunió familiar d’actitud” (Germans Roca Fontané) ................................................171

Capítol 17. Gestionar la pressió ..............................................183“Ser responsables de la nostra actitud” (Albert Bosch) ..................................................................183

Capítol 18. Els petits detalls també són importants ................201“Ser gran és una actitud” (Pep Marí) ..................................201

Capítol 19. Saber escoltar .......................................................211“Hem de treure la passió a treballar” (Nani Roma) .............211

Capítol 20. No deixis de lluitar per allò que vols ....................219“L’actitud en les nostres vides” (Luis Rojas-Marcos) ........219

Epíleg ......................................................................................227


col·lecció perfils – 18 • - cossetania.com · marc márquez podia ser campió aquell dia. a...

Documents