L’ascens

d’un campió

fotos: FCB i Eva GarcíaHelena Ferrer

Eva García

Carles Huguet

Esther Marco

Martí Ramírez

Com en nou anys un equip passa de segona divisió a lluitar pel

triplet. Diners? Sí, però també esforç, paciència i perseverança,

es tracta del Barça de futbol sala.

Any 2003, Barcelona. Una petita estructura sobreviu com

pot dins la maquinària d’un gran club, ens referim a la secció de

futsal del Futbol Club Barcelona. Les penúries econòmiques, el

semiprofessionalisme i l’ostracisme amenacen amb la desapa-

rició del departament.

Any 2012, també Barcelona. Campió d’Europa, campió

de la Copa d’Espanya, campió de la Copa del Rei, líder a la Lliga

Nacional, Javi Rodríguez, Fernandao, Jordi Torras i un seguit de

fi gures internacionals, la millor pedrera de Catalunya, més de

3000 persones al Palau. Com ha canviat tot.

En els seus inicis, la secció de futbol sala la van formar exjugadors de futbol camp, però tot i el seu ràpid ascens, l’equip es va dissoldre al cap de 4 temporades. No va ser fi ns l’any 1986, amb la creació de l’actual sistema com-petitiu, que el conjunt es va tornar a fundar. Després de 3 anys de bons resultats, amb la Copa del Rei de la tempo-rada 88-89 i la Recopa d’Europa de la 89-90, les difi cul-tats econòmiques van fer que els anys següents l’equip passés a estar format només per jugadors del planter. Jordi Torras va formar part d’aquest equip que vivia moments difícils. Explica que eren conscients de la situació econòmica que vivia el club però que igualment gaudien del que era jugar a un equip com el Barça: “A la primera etapa al Barça, encara que fos sense ser profes-sional, vaig tenir moltes alegries”. No obstant, l’equip va acabar baixant de categoria a la temporada 97-98. De-sprés de dues temporades a Divisió de Plata, s’aconseguí l’ascens a Divisió d’Honor. Torras ho va viure tot des de dins, madurant com a jugador i deixant la feina per dedicar-se totalment al Futbol Sala. El club li demanava que entrenés matí i tarda, i ell els va demanar que li paguessin de forma conse-qüent, és a dir, el mateix sou que guanyaria treballant. “No volia més, però sí que necessitava el que guanyava si havia de deixar la feina” explica Torras. La situació que vivia Jordi Torras en els seus anys a la pedrera del Barça contrasta amb les “facilitats” que tenen els jugadors del fi lial avui en dia per a poder estu-diar a l’hora que es dediquen al futsal. Un exemple clar d’aquest bon funcionament i del canvi que s’ha produït en aquest sentit, n’és el porter del Barça B José Maria

Mella López “Chema”. El Barça el va fi txar procedent de Madrid oferint-li totes les facilitats per a que vingués i perquè donés un pas important en la seva carrera, però sense deixar de banda els estudis. A diferencia de Tor-

ras, que en el seu moment va haver d’abandonar la seva formació acadèmica ja que el club no li facilitava les cos-es. En canvi, en el cas del “Chema” el Barça s’encarrega de fi nançar els estudis universitaris a Barcelona i el pis on s’allotja. Aquesta preocupació del Barça per a oferir les màximes comoditats a la pedrera i assegurar l’èxit dels seus jugadors tant a nivell futbolístic com a nivell acadèmic, són alguns fets que mostren com la secció de futsal ha gaudit de millores, sobre tot econòmiques. Per a “Chema” el futbol sala “es el meu treball i estic obligat a anar”, però assegura que “els estudis me’ls prenc bastant en serio perquè la universitat està molt bé i sé que no podré viure tota la vida del futbol sala”. Amb les facilitats que el Barça ofereix al jugador perquè doni el millor de si i com ell mateix afi rma “anant pas a pas” el porter del Barça B té com a objectiu “poder jugar en el primer equip”.

“Els primers anys al Barça estudiava o treballava i a la nit entrenava. L’entrenament era a més a més,

m’havia de formar i guanyar la vida. Els horaris dels entrenaments eren molt pitjors que ara, ni tan sols

teníem vestuari propi.” explica Jordi Torras, actual jugador del Barça, sobre la seva primera etapa a

l’equip blaugrana.

L’arribada de Laporta suposà

un nou impuls per a la seccióTot i els esforços del Club, l’equip va tornar a baixar la temporada 2002-03, fet que va comportar que alguns jugadors formats a casa decidissin fer les maletes per poder seguir a Divisió d’Honor. Torres, per exemple, va marxar al Miró Martorell. No va ser fi ns l’arribada de la nova Junta Direc-tiva de Joan Laporta quan es va tornar a impulsar la secció. Tal i com explica el directiu David Godayol, la junta va decidir que s’havia de tenir la secció de futsal més gran del món “vam pensar que no tenia sentit que tinguéssim beisbol i no futbol sala, aleshores crearem un projecte a 5 anys vista”, d’aquesta manera, s’encaminà la secció cap a un major reconeixement.

Foto: Eva García

El primer pas de la nova junta va ser ampliar el pressu-post destinat a la secció. Fins aquell moment, els diners destinats al futbol sala estaven condicionats per les desp-eses del futbol camp. Es va decidir donar un pressupost propi al futbol sala, separant-lo de les altres seccions, buscant nous patrocinadors i començant un nou projecte.Un dels jugadors que ha viscut de primer mà els canvis que s’han produït en la secció de futbol sala del Barça, gracies al impuls econòmic des de la Junta Directiva de Laporta, ha estat el porter del primer equip blaugrana Paco Sedano per a qui “Laporta i la seva junta van ser els qui van començar-ho tot i Rosell amb la seva junta han continuat el projecte i també l’han millorat”. Pot sorgir el temor de què en un futur alguna al-tra directiva que presideixi el club decideixi no donar tant de pes al futbol sala i apostar per alguna altre secció, com per exemple destinar major pressupost al hockey. Davant aquesta incertesa, Sedano té clar que “vingui qui vingui seguirà amb el projecte, ja que la secció de futsal ha agafat grans magnituds amb els darrers triomfs

i perquè estem tenint una gran afl uència de públic”.

L’ascens de l’equip el 2006

va comportar una forta in-

versió en fi txatges, destacant

l’arribada de Javi Rodríguez

Els primers resultats es van fer esperar dos anys, fi ns la temporada 2005-06, quan l’equip va aconseguir l’ascens de la mà d’un entrenador ja consagrat: Marc Carmona.

Amb l’equip de nou a Divisió d’Honor, es van fi txar nous jugadors de primer nivell mundial. S’apostà fort per la secció, com queda patent amb el fi txtage del capità de la selecció espanyola: Javi Rodríguez. El mateix jugador justifi ca la seva decisió de canviar d’aires, passant d’estar en un equip on ho havia guanyat tot a embarcar-se en un projecte totalment nou. La seva marxa del Playas de Castellón també es va veure forçada per la negativa del propietari a seguir fi nançant l’equip, decidint no fer nous fi txatges. Tot i això, Rodríguez explica que el va atreure el repte que suposava fer que un equip com el Barça esdevingués un bon conjunt, a més d’altres factors, com el fet de ser català. “M’agraden els reptes” diu, “així que vaig apostar pel canvi, i ara es pot veure el resultat”. L’arribada de l’ala pivot va suposar que altres jugadors de nivell s’interessessin pel nou projecte, així ho transmet Jordi Torras “Javi és el símbol que va fer que els jugadors volguessin començar a venir al Barça,

Foto: Eva García

els possibles fi txatges s’interessaren en el projecte grà-cies a ell”. Inclús l’actual tanca del Barça Alusport, Ser-gio Lozano, una de les joves promeses de qui s’espera que doni moltes alegries al Palau, considera que “quan el Barça va fi txar a Javi Rodríguez, que era una persona tant important en el futbol sala, ja es veia que el projecte era molt seriós”. Per tant, des de fora ja es veia que, amb el temps, el Barça construiria un gran equip que lluitaria per tots els títols i on hi jugarien grans jugadors. Tot i això, els primers anys hi va haver problemes derivats de les lesions, així com per les promeses de la directiva de prorrogar el contracte als jugadors que havien aconseguit l’ascens. La gran diferència de nivell existent entre la Di-visió de Plata i la d’Honor difi culta que un equip ascen-dit es mantingui a la categoria superior si continua amb el mateix bloc de jugadors. Els dos primers anys a Di-visió d’Honor, l’equip va haver de lluitar per no baixar de categoria. No obstant, la junta va mantenir la confi -ança en l’entrenador i va seguir apostant per la secció amb l’arribada de jugadors tan nacionals com estrangers. Aquest fet el podem veure amb el fi txatge del brasiler Ari Santos, el de Sergio Lozano o el retorn de Torras, entre altres. “Els passos importants s’han complert en els ter-minis que havíem fi xat”, explica Godayol, i aquest fet provoca que es mantingui la inversió al llarg de les tem-porades. L’equip va creixent i aspirant a més.

Moltes són les veus que han demanat que el futbol sala sigui un esport olímpic, aquest desig es troba, però, amb dos grans inconvenients. El primer és la disparitat de reglaments. L’esport no està regit per una sola federació sinó la FIFA (Federació Internac-ional de Futbol Associació) i la AMF (Associació Mundial de Futsal). La AMF regeix la zona de Su-damèrica mentre que la FIFA té el control del fut-bol sala europeu, a cada zona es practica l’esport seguint les normes de la pertinent federació, que varien en molts casos. Un dels principis del COI a l’hora d’acceptar nous esports és la necessitat de tenir una federació i un reglament uniforme a tot el món, el futsal no compleix aquesta característica. L’altre dels inconvenients que té el futsal per a ser olímpic és la forta localització de l’esport, a Espanya, Itàlia o Brasil és un esport popular entre la població, però el poder que tenen aquests països al COI és realment baix. Els països que realment decideixen les disciplines en que es competeix, com podrien ser els Estats Units, la Xina, Alemanya o el Regne Unit no saben què és el futbol sala ja que és un esport que ocupa un espai marginal a la gran majoria de països. Així doncs, el futur del futsal en el món olímpic pinta molt negre.

FUTSAL OLÍMPIC

Des del Marfi l Santa Coloma veuen positiu l’ascens del Barça per fer créixer l’esport tot i que es basi en inversions

El fet que l’equip hagi tingut aquest ascens ha suposat que els afi cionats tornessin a gaudir del joc. No obstant,

en un moment com l’actual, sorprèn que un equip pugui

tenir un pressupost elevat, fet que el converteix en molt

més competitiu que els seus rivals. Un exemple de la sit-

uació actual dels equips de futbol sala el trobem en un

dels equips històrics a Catalunya: el Marfi l Santa Coloma.

Es tracta del club més antic de la Lliga Nacional de Futbol

Sala, que tot i no tenir un palmarès important, destaca

per la seva aposta per la pedrera.

Els pocs recursos econòmics dels quals disposa

el club és el motiu que obliga a l’equip de Santa Coloma

a utilitzar jugadors de la casa en comptes de fer grans

fi txatges.

Tot i això, diversos jugadors del Marfi l coincideixen afi r-

mant que l’impuls que el Barça ha donat a la secció és

positiu per a l’esport, ja que atrau afi cionats i fa que el

futbol sala tingui més ressò mediàtic. Afi rmen que tot i

que el Barça tingui una fi losofi a diferent, basada en fi txat-

ges i no en promocionar jugadors de la casa, l’aposta que

ha fet la directiva per la secció afavoreix a tots els equips

i, a més, suposa un plus de motivació per als jugadors

dels equips rivals. “Per a qualsevol jugador o afi cionat al

futbol sala, el fet que el Barça hagi apostat pel futsal és

molt important per a poder seguir creixent com a esport”

afi rma Óscar Redondo, jugador del Marfi l. Per altra

banda, David Busquets, també jugador de l’equip de

Santa Coloma, opina que és molt diferent créixer a partir

de talonari que fer-ho amb esforç i treball, sent aquesta

segona manera molt més satisfactòria.

Tot i això, l’objectiu del club per als propers anys

és seguir la política d’altres seccions, és a dir, tenir un

equip amb una base formada per jugadors de la casa i

fi txar jugadors per a les posicions restants. El fet que el

segon conjunt estigui a Divisió de Plata ajuda que joves

jugadors puguin començar a accedir a la primera divisió.

No obstant, la diferència de nivell entre les categories

segueix suposant un problema per al progrés d’aquests

jugadors.

Als darrers anys el futbol sala nacional ha començat a me-diatitzar-se gràcies, en part, a l’impuls del club blaugrana

L’ascens del Barça també ha tingut repercussions a niv-

ell nacional. Destaca l’impuls que ha tingut el futbol sala

gràcies, sobretot, al protagonisme que ha tingut el club

català i a les aportacions de diferents patrocinadors. Di-

versos periodistes afi rmen que l’ascens del futbol 5 és

impressionant gràcies a la bona gestió feta des de la

mateixa Lliga per tenir més presència als mitjans.

Des del club es calcula que s’ha doblat l’assistència

al Palau Blaugrana: s’ha passat dels 1500 espectadors,

als 3000 de mitjana actual. A més, es pot afi rmar que els

partits més importants han arribat a superar, en nombre

d’espectadors, alguns partits de bàsquet. Aquest augment

també s’ha vist benefi ciat, lògicament, pels bons resultats

dels equips en els darrers temps. la confi ança de la di-

rectiva ha suposat que el projecte iniciat amb la primera

Junta de Laporta i seguit per l’actual directiva de Rossell,

hagi aconseguit el primers èxits. En són una prova sig-

nifi cativa, la Copa d’Espanya guanyada les últimes dues

temporades, la Copa del Rei que varen aconseguir el pas-

sat mes de maig contra el ElPozo Murcia sumada a la

de la temporada passada, la Lliga 2010-2011 i la Copa

de la UEFA. A més a més, actualment s’està disputant el

play-off que decidirà el campió de lliga d’enguany, on el Barça Alusport té la possibilitat d’ampliar el seu magnífi c palmarès. Llorenç Tarrés, periodista encarregat de seguir la secció, destaca la paciència com a fet rellevant i car-acterístic d’aquest projecte. Una paciència tant per part de l’equip com per part de la directiva. “Era un projecte nou i el Barça en tots els esports sempre està obligat a guanyar. Però, en un projecte nou, no es passa a guan-yar d’un dia a l’altre. S’ha tingut la paciència necessària”. En aquesta línea d’opinió també trobem a la nova in-corporació d’aquesta temporada, Sergio Lozano, que reconeix que ara estan “recollint uns fruits que es van sembrar uns anys enrere”.Així, s’ha aconseguit un Barça que ha donat un gran gir passant de Divisió de Plata a Divisió d’Honor, de lluitar per no baixar de categoria a lluitar per estar a dalt i disputant els títols fi ns al fi nal. Això fa que Jordi Torras, un jugador que va haver de deixar el club blaugrana, en la seva tornada pugui dir: “Per a mi ara és el lloc per-fecte on estar. Jo he sortit d’aquí, estic a casa, sóc culé, català, visc del que m’agrada, és a dir, del futbol sala i en el Barça. A sobre el club està en el millor moment i aquest any no pot anar millor: estem als playoffs de la Lliga, hem guanyat la Copa d’Espanya i la Copa del Rei, i també la Copa d’Europa. Vull dir que, per a mi, estic al club perfecte”.

EL FUTSAL ALS MITJANS

La mediatització del futbol sala segueix sent un tema àmpliament debatut entre els seguidors de l’esport i els jugadors, Sergio Lozano afi rma que “el futbol sala no té el seguiment que es mereix”. L’afi cionat del futbol sala és força prototípic: ha practicat l’esport en algun moment i això és el que fa que segueixi la competició. La resta de la gent ho veu com a una simple còpia del futbol camp, no li dóna gaire rellevància i no el segueix de forma regular. L’escàs seguiment per part del públic pro-voca que els mitjans no tractin l’actualitat del fut-bol sala gaire a fons, sinó que li dediquen un espai minoritari. To i això, periodistes experts en el tema asseguren que el futbol sala podria tenir el poten-cial necessari per convertir-se en un esport seguit. Un dels impulsos principals que s’ha donat a la sec-ció l’ha fet l’empresa Marca, que ha apostat per l’esport patrocinant la competició. Això ha suposat que actualment el futbol sala estigui vivint una de les seves millors èpoques gràcies a l’aparició de canals temàtics centrats en esports. Malgrat tot, els mateixos especialistes pensen que aquesta pot ser la darrera oportunitat del futbol sala per a promocionar-se, ja que si, la cada vegada major presència als mitjans, sobretot a la televisió, no li dóna a l’esport el reconeixement que necessita, difícilment l’aconseguirà en un futur.

Foto: Eva García