centre excursionista sant celoni ceschora sortida 07.30h del matí ... el sunyer: som al bell mig de...

06.02|06.02|Gastronòmica13.02|13.02|Senders III

19 i 20.02|19 i 20.02|Alta Muntanya20.02|20.02|Natura

30.01|30.01|Senders IV06.03|06.03|Calçotada

CESCCENTRE EXCURSIONISTA SANT CELONI

núm 158 / febrer.2011

Febrer, febreret, Febrer, febreret, set capes i un barretset capes i un barret

CENTRE EXCURSIONISTA SANT CELONIButlletí Mensual

Número 158 - Febrer 2011

Atenció al públicPaulo Jiménez

dimarts i dijous - de 19 a 21hc/ Sant Antoni, 1608470 Sant Celoni

93 867 52 [email protected]

La quota anual de soci numerari és de 30 euros. La quota de soci major de 65 anys és de 15 euros anuals. La quota del primer membre d'una família és de

30 euros i la de cadascun dels altres membres és de 10 euros.

Podeu enviar les vostres col.laboracions a l'adreça del butlletí.

El CESC no comparteix necessàriament les opinions dels col.laboradors.

EDITORIAL

Portes Obertes

Amb la nova llei anti-tabac comencem un nou any sense fum. Esperem que sigui l'única mancança i que no falti feina, salut, amistat, amor, diners, i sobretot, bones sortides de natura, senders, muntanya, alta muntanya i alpinisme-escalada per tal de carregar les piles i escampar la boira.

La junta i tots els responsables de les seccions hem posat fil a l'agulla i ja tenim el calendari de les activitats esporti-ves, culturals i socials programades per a tot l'any 2011 que desitgem siguin del vostre grat.

Recordeu que el CESC som tots i que la unió fa la for-ça. Per això ens complaurà molt, a més a més de la vostra participació en les activitats de l'entitat, rebre propostes, suggeriments de millora i oferiments de col.laboració.

Us esperem a tots amb les portes obertes!

La Junta Directiva |

PresidentVicepresident primerVicepresident segon

SecretariTresorer

Vocals

SECCIONSNatura

Senders

Muntanya

Alta Muntanya

G.A.E.

Esteve MonrabàCarles MontoriolEsther GuiuMartí PujolAgustí NetErika BartoloméOriol BoledaMarc DomenechJoan Miquel EscudéLluís ForrollMaite GarciaMiquel GarciaJosep GensanaAgustí LluchJordi MartínRafel NetMiquel PérezJoan PujalsJosep RoherFrancesc RuizPau Mikel SalvadóJoan SalvanyàRubén Vázquez

Josep Gensana938670569Francesc Ruiz938675213Miquel Pérez617421458Marc Domenech938671302Joan Miquel Escudé936563003

Edició i DissenyDistribució

ImpressióEmail Butlletí

Exemplars

Esther GuiuFrancesc OrenchMaria Àngels [email protected] exemplars

QUOTES ANY 2011 I BAIXA SOCISCada any ens trobem amb una sèrie de rebuts de quotes que ens són retornats del banc.

Sovint, aquesta situació bé donada per la decisió de donar-se de baixa com a soci del CESC.

Això, com és fàcil d'entendre, genera un temps de gestió i unes despeses econòmiques que serien del tot innecessàries si les comunicacions de baixa fossin explícites i arribessin en el moment adient.

Agrairíem que tots els socis que no comptin seguit a l'entitat el proper any 2011 ho co-muniquin a la secreteria (Paulo Jimenez) ja sigui personalment o per correu electrònic a [email protected] abans del 15 de febrer.

Passada aquesta data, es passaran els rebuts de quotes de l'any 2011 el següent mes de març.

La Junta Directiva |

I PEL MARÇ, AUDIOVISUALSCom cada any, per tots els divendres de març, hem previst el cicle d'audiovisuals 2011.

Al proper butlletí us passarem el programa concret, però ara ja us podem avançar alguna primícia.

La Marta de la Iglesia i l'Esther Guiu ens mostraran la seva aventura pels Alps del darrer estiu. En Quico Fernàndez ens delitarà amb el seu muntatge sobre les sortides “especials” del 2010 i… alguna cosa més.

Com aportació externa al CESC tindrem un audiovisual sobre els Aplecs Excursionistes dels Països Catalans. Cada any i de manera rotativa té lloc a un dels Països Catalans l'aplec d'excursionistes d'arreu de parla catalana. Aquest any 2011 tindrà lloc a l'Alguer (Sarde-nya). Ens animem a anar-hi?

Bé, ja us ho acabarem d'explicar tot plegat.Carles Montoriol |

CESC | INFORMACIÓ

Quotes 2011 i Audiovisuals pel març

CESC | INFORMACIÓ

CESC butlletí | febrer 2011 | 1

DADES TÈCNIQUES

DATADiumenge 13 de febrerHORA SORTIDA07.30h del matíLLOC SORTIDApl. Comtes del MontsenyMITJÀ TRANSPORTAutocarPREUSocis CESC 13 eurosNo socis 20 eurosMenors 14 anys 7 eurosARRIBADACap a les 18h aproxGUIAFrancesc RuizDIFICULTATEtapa de fàcil realitzacióCAL PORTAREquipament personal per passar un dia de marxa, esmorzar, dinar, beguda, roba i calçat adequat, càmera fotogràficaINSCRIPCIONSImprescindible confirmar l'assistència abans del dijous 10 de febrer- dimarts i dijous de 19 a 21h al local- al telèfon del CESC 93 867 5213- al bloc del CESC http://cescsantceloni.blogspot.com- a en Francesc [email protected]

Sortim des de l'avinguda de Santa Coloma de Castellcir (789m), punt de confluència amb el GR 177 i seguirem el mateix itinerari que es va fer a la 2ª etapa per pujar fins al poble, però a la inversa, de tal manera que baixem pel camí de Sant Andreu fins trobar un sender que devalla pa-ral.lel al torrent del Rossinyol i que ens menarà a la pista principal, on hi ha l'embassament de Castellcir. Seguim en direcció al mas de Ca l'Antoja. Continuarem resseguint tota la vall que forma la riera de Castellcir, on al fons ja podem albirar les restes del Castell de Castellcir.

Continuem sempre pel ramal de l'esquerra. A uns 100m, s'alça altiva la Torrassa dels Moros, restes d'una antiga tor-re de defensa. Una suau ascensió ens portarà a l'anomenat Pas de la Tuna, on creuem la riera de Sauva Negra i aban-donem la pista per resseguir un fressat camí. Passem una tanca pel bestiar, on un bonic corriol pel mig del bosc ens durà fins a la casa de la Casanova del Castell (834m), para-da obligatòria per descansar i gaudir de les vistes.

Seguim la pista en direcció al castell de Castellcir. Es continua per un preciós sender que ressegueix tota la ca-rena, amb unes vistes espectaculars, fins que arribem al castell de la Popa (866m), on ens sorprèn l'enorme roca, amb forma de vaixell, sobre la qual s'assentava la fortifica-ció. No resta en massa bon estat, degut a l'espoliació que va patir. Documentat des de l'any 1014, la seva principal funció era la defensa de la vall. Dalt el castell queden tam-bé les restes de l'ermita de St Martí de la Roca. Davallem per un camí que ens mena al Pla Trencat i al Coll de Prims (906m), punt més alt de l'excursió; l'indret és força bonic i d'àmplia vista. Seguim baixant cap el mas de la Rovira dels Cerdans (889m), fins arribar al Pla Llestenc.

Arribem al Pla del Castell. Travessem un terreny d'es-plèndid boscam i el camí ens apropa cap els penya-segats, punt des d'on gaudirem d'unes extraordinàries vistes sobre la Plana de Vic i el Montseny. Davant nostre ja podem albirar les restes del Castell de Sant Martí. Un corriol ens mena al castell (834m), enclavat dalt un turó. Val la pena fer-hi la visita, gairebé obligada. Entre les seves imponents

SENDERS | EL CAMÍ DELS NYERROS

Etapa III: Castellcir - Aiguafreda

SORTIDES | FITXA SENDERS

2 | CESC butlletí | febrer 2011 |

ruïnes hi trobem la capella romànica de Sant Esteve. Seguim per la pista que davalla per la Baga de la Font i passem pel costat del mas del Pujol fins arribar a la carretera C-1413 de Centelles. Després de passar per diferents masos, arribem a la cruïlla del Mas El Sunyer: som al bell mig de l'extens Pla de la Garga. Ara, la pista comença a descendir lleugerament cap els contraforts dels cingles del Cerdà. Girem a l'esquerra per prendre un camí que passa arran de la cinglera tot revoltant un camp de conreu fins trobar l'inici del Grau del Sunyer (673m).

Unes roques ens permeten localitzar l'entrada del grau, punt on gaudim d'una bona visió de la vall del Congost i per damunt la vall s'alça el cim del Tagamanent. El corriol descendeix acusadament en contínues llaçades i després de passar per unes curioses for-macions en forma de dunes de terra rogenca, i conegudes com els “Terrissos Vermells”, arribem al Pla de l'Adorar (483m). Aquest corriol davalla fins a Sant Martí de Centelles (396m). Ara descendim pel carrer de l'Estació fins al seu capdavall i arribar al carrer Ma-jor. Passem pel pont de l'Abella, que és l'entrada a la població d'Aiguafreda, sobre el riu Congost i prenem a l'esquerra la Carretera de Ribes. Finalment, prenem el carrer del Pont, que seguim un bon tram en direcció a l'ajuntament d'Aiguafreda (404m), final d'aquesta tercera etapa, Camí dels Nyerros.

REFERÈNCIES LLARGA CURTA

Temps en moviment 05:00h 04:30h

Temps de detenció 02:00h 02:30h

Distància 19,710Km 13,180Km

Sortida Castellcir Castellcir

Punt d'arribada Aiguafreda St Martí de Centelles

PUNTS D'INTERÈSCastell de la Popa, Sauva Negra, Castell de Sant Martí de Centelles, Cingles del Bertí


EL CASTELL DE CASTELLCIR: LA POPA Un immens vaixell fantasma de pedra ha quedat ancorat enmig dels boscos del Vallès. Cal anar-hi i veure-ho per poder-s'ho creure. Per això no hi ha res millor que calçar-se les botes i arribar-s'hi. Només així podreu copsar la seva forma curiosa i les seves dimensions espectaculars. L'excursió fins al castell de Cas-tellcir és d'aquelles que són difícils d'oblidar. Quan veieu de lluny les restes de la fortale-sa, perdeu de vista el conjunt durant la travessa. Apropeu-vos al vaixell de pedra com si ho féssiu des d'una petita barqueta, encerclant-lo a l'espera que algú us llenci una escala des de la coberta. L'escala per poder-hi accedir no espereu que us la despengi ningú des de dalt –recordeu que és un vaixell fantasma–, sinó que la trobareu a estribord. Una volta de canó de pedra us donarà la benvinguda, i a partir d'aquí podreu recórrer la coberta i el que queda de les antigues instal.lacions del castell, molt malmeses.

L'any 1107 aquest castell era de Guillem Ramon d'Òdena. Diferents famílies van de-fensar la vall de la riera de Castellcir des d'aquesta fortalesa, a principis del segle XI. Hi trobem la dinastia dels Castellcir. L'any 1294, Roger i Gelabert de Castellcir consten com a propietaris del castell, però uns anys més tard aquest llinatge desapareix, a causa de la pesta negra. L'any 1363 Guilabert de Centelles va rebre el castell de mans del rei. Després va passar als Bell-lloc i, més tard, als Planella. Aquesta família es va quedar a la fortalesa fins a l'any 1920 i, anys més tard, el 1942, els marquesos de Castellvell, succes-sors dels Planella, el van vendre a Frederic Torelló i Cendra.

El castell va resistir dempeus i es va conservar bé durant molts segles; fins i tot hi ha fotografies de l'any 1920 on es veu en molt bon estat. Però més tard va patir una greu espoliació i, com a conseqüència, es va iniciar un procés de degradació irreversible que el va portar a l'estat actual. Durant la vostra estada podreu recórrer el que queda de les muralles, de les restes de la capella de Sant Martí de la Roca i de les edificacions, encara imponents, del que va ser el cos principal del castell.

Des d'aquest lloc, encara avui misteriós i feréstec, i a bord del que encara queda de la fortalesa, no us costarà d'entendre la fama de bel.licosos que tenien els Castellcir. Fins i tot el rei Jaume II, l'any 1294 va haver de prendre la fortalesa a Gelabert, senyor del castell, a causa de les malvestats que havia comès, entre les quals hi havia la mort d'un canonge i d'un capellà, raó per la qual va ser excomunicat per Roma. Aquests fets han donat lloc a diferents versions d'una llegenda que explica el càstig infligit a Gelabert d'edificar una nova església a Castellcir, fora de les vistes del castell. De fet, podreu comprovar que la penitència es va complir, ja que, des del castell de Castellcir, la serra de Roca-sitjana us impedirà veure la nova església parroquial de Sant Andreu.


DADES TÈCNIQUES

DATACap de setmana19 i 20 de febrerHORA SORTIDADivendres 18 a les 15hLLOC SORTIDApl. Comtes del MontsenyMITJÀ TRANSPORTCotxes ParticularsCAL PORTARRaquetes de neu, gram-pons, roba d'abric, dinar de dissabte i diumenge, sac de dormir i estris per-sonalsINSCRIPCIONSCal confirmar la inscripció quan més aviat millor per tal de poder reservar plaça al refugi. Com a molt tard fins el dia 10 de febrer- dimarts i dijous de 19 a 21h al local- al telèfon del CESC 93 867 5213- al bloc del CESC http://cescsantceloni.blogspot.com- a en Quico Fernandez93 867 5204 [email protected]

ITINERARI Depenent del temps i de l'estat de la neu hi haurà diverses opcions. La primera seria el dissabte pujar amb raquetes des del refugi de Linza (1350m) fins a la Pa-quiza Linzola (2108m). Una ruta sense gaires dificultats i amb unes vistes espectaculars de la vall de Belagua. Si les condicions fossin molt favorables, els més atrevits podrien optar per pujar a La Mesa de los Tres Reyes (Hiru Erregeen Mahaia, 2424m). Ruta ja més llarga, unes 8h, i amb més dificultats tècniques i per gent més experta.Si pel contrari, les condicions no són les adequades, opta-ríem per una ruta pel fons de l'encantadora i bucòlica Vall de Petrechema, tot seguint les pistes d'esquí de fons.El diumenge, després d'haver dormit i esmorzat al refugi, tot marxant, farem una matinal des de Zuriza cap als Cor-rales de Taxeras, a la zona de la Sierra de los Alanos, d'uns 7Km de llargada.

HORA DE SORTIDA S'anirà amb cotxes particulars. S'acon-sella sortir cap a les 15h de la tarda del divendres per po-der ser sobre les 20h al refugi de Linza per sopar. Hi tenim una mica més de 5 hores de cotxe. S'arriba amb cotxe fins a la mateixa porta del refugi de Linza. Com a molt tard ens donaran sopar fins a les 21.30h. Si algú ha de sortir més tard pot sopar pel camí i arribar a Linza per dormir.

PREU La mitja pensió al refugi de Linza és de 33 euros (no fan descompte als federats). Per tant, com que hi esta-rem dues nits, ens costarà 66 euros, més les despeses de compartir cotxe. No cal fer cap ingrés, ja ho pagarem en el mateix refugi.

ALTA MUNTANYA | NAVARRA

Amb raquetes de neu per la Vall d’Ansó

SORTIDES | FITXA ALTA MUNTANYA


DADES TÈCNIQUES

DATACap de setmana19 i 20 de febrerHORA SORTIDA09h del matí LLOC SORTIDApl. Comtes del MontsenyMITJÀ TRANSPORTCotxes ParticularsGUIAMiquel PérezCAL PORTARRaquetes de neu, gram-pons, roba d'abric, sac de dormir i estris personalsINSCRIPCIONSImprescindible confirmar l'assistència abans del dijous 17 de febrer- dimarts i dijous de 19 a 21h al local- al telèfon del CESC 93 867 5213- al bloc del CESC http://cescsantceloni.blogspot.com- a en Miquel Pérez617421458

Per qui no pugui realitzar la sortida a la vall d'Ansó, en Pérez us propsa una alternativa:

Sortirem de Sant Celoni a les 9:00h fins al poble d'Àreu, unes 4:30h de cotxe. Al poble tenim el càmping on passa-rem la nit. El diumenge, sortirem al les 6:00h del matí.

L'itinerari sortirà del Pla de la Selva en direcció als Llacs d'Aixeus. D'aquí agafarem la direcció SE per agafar la ca-nal que ens deixarà a 150m del cim del Monteixo. Per baixar, farem la via normal fins els llacs i cap el cotxe.

ALTA MUNTANYA | EL MONTEIXO

Monteixo 2902m

SORTIDES | FITXA ALTA MUNTANYA


DADES TÈCNIQUES

DATADiumenge 20 de febrerHORA SORTIDA08.00h del matíLLOC SORTIDApl. Comtes del MontsenyMITJÀ TRANSPORTCotxes particularsARRIBADACap a les 13.30h aproxGUIAJosep Gensana, Joan Torras i Sefa MartínezDIFICULTATApte per a tothomDISTÀNCIA 6km CAL PORTAREquipament personal d'acord al temps que faci, esmorzar, beguda i calçat adequat.INSCRIPCIONSImprescindible confirmar l'assistència abans del dijous 17 de febrer- dimarts i dijous de 19 a 21h al local- al telèfon del CESC 93 867 5213- al bloc del CESC http://cescsantceloni.blogspot.com

TRAJECTESortirem direcció Hostalric-Tordera, per la carretera

C-35 i GI-512 fins a l'antiga cruïlla de Can Bartolí, (actu-alment Barri de Sant Pere de Tordera) on prendrem la N-II direcció Barcelona. A la segona rotonda, a la dreta, ens desviarem per una carretera secundària direcció Palafolls. Sense deixar-la en cap moment arribarem al Camp de Fut-bol de Palafolls, on aparcarem els vehicles i començarem l'itinerari.

RECORREGUTDe tipus circular, molt còmode i apte per a tothom, ja

que es desenvoluparà per pistes forestals en molt bon estat. Amb un total de 6km, dels quals 1,1 són de pujada amb un desnivell de 150m. La resta del recorregut serà d'una petita baixada i tot pla. El temps aproximat és d'uns 35-40 minuts.

ITINERARIDes del poble de Palafolls iniciarem la caminada tot se-

guint el camí del castell i posteriorment la pista fins arribar al cim (1h aprox).

Un cop arribats al castell esmorzarem, tot gaudint d'una vista espectacular. Podrem admirar, de mar a muntanya: la plana del Tordera amb els seus vivers i conreus; les pobla-cions de Blanes, Malgrat, Santa Susanna; la serralada del Montnegre; la població de Tordera, amb el rerefons del Montseny, Guilleries, Roca Corba, etc. En direcció nord, els Pirineus, amb el Canigó com a buc insigne.

Un cop recuperats de la petita pujada, i havent recupe-rat forces, iniciarem la baixada per la urbanització de Can Carbó fins a trobar un trencall on una pista forestal ens portarà, tot planejant entre vivers i algun aiguamoll (amb alguna indústria al fons) al final de l'itinerari.

La temperatura del Maresme, en aquestes dates, oscil.la entre els 6 i 16 graus. Per tant, s'aconsella el “bikini” i d'al-tres peces lleugeres (l'organització no es responsabilitza dels canvis atmosfèrics ni dels constipats).

NATURA | PALAFOLLS I TORDERA

Castell de Palafolls i caminada per la Tordera

SORTIDES | FITXA NATURA


UNA MICA D'HISTÒRIAEl castell de Palafolls és un edifici militar medieval situat dalt del turó del Castell, al

municipi de Palafolls i prop de la costa. La fortalesa es troba a la cresta d'una muntanya allargada i de poca elevació que s'estén de nord-oest a sud-est i quasi paral.lela al riu Tor-dera. Molt enrunat, fou construït dominant la panoràmica del curs baix i la plana fèrtil del riu Tordera, en un lloc estratègic per controlar el camí ral de Girona a Barcelona per la costa. Va esdevenir centre de la important baronia de Palafolls dins el comtat de Girona, jurisdicció de la qual s'estenia pels actuals termes de Malgrat, Palafolls, Santa Susanna i part de Blanes.

El nom deriva de Palatiolo i hi ha indicis que l'indret era fortificat de molt abans.Les restes que es conserven van del final del segle X fins al segle XIV, en que assoleix

la seva grandària actual. La planta del castell, de forma allargada, és força complexa, dividida entre la part sobirana i la jussana. L'emplaçament, amb els acusats desnivells de la muntanya, determina aquesta irregularitat, amb un desequilibri manifest en les masses de construcció, ja que les més fortes i destacades han d'agrupar-se al cim que s'alça a l'extrem meridional de la muntanya, mentre el recinte exterior es prolonga fins al nord per cobrir tota la longitud de l'allargat planell. Tot i així, el conjunt presenta una planta aproximadament rectangular, dins de la qual s'acumulen els edificis residencials a la meitat meridional i més enlairada.

La torre de l'homenatge es repenja sobre el costat més escarpat, l'oriental. El nucli residencial és al seu entorn. A la part occidental el terreny també té una inclinació molt pronunciada. Els costats estrets del rectangle resultarien els més vulnerables, i per això es van fortificar d'una manera especial.

El recinte sobirà és de planta poligonal i està en l'extrem sud-est. D'aquesta zona des-taca un gran saló, del qual només en resten els arcs, una cisterna coberta amb volta de canó, on encara es perceben les marques de l'encanyissat, i la capella, restaurada moder-nament, que a principis del segle XX conservava restes de pintures romàniques a l'absis.

En el recinte jussà, al nord, s'han trobat les restes més antigues. Hi trobem una sèrie d'ambients disposats format angle al voltant d'un espai descobert. El recinte jussà, d'èpo-ca gòtica, forma una gran plaça d'armes, un espai rectangular que conserva bona part dels murs i restes d'una torre quadrada al seu interior.


DADES TÈCNIQUES

DATADiumenge 27 de febrerHORA SORTIDA07.30h del matíLLOC SORTIDApl. Comtes del MontsenyMITJÀ TRANSPORTAutocarPREUSocis CESC 13 eurosNo socis 20 eurosMenors 14 anys 7 eurosARRIBADACap a les 18h aproxGUIAFrancesc RuizDIFICULTATEtapa de fàcil realitzacióCAL PORTAREquipament personal per passar un dia de marxa, esmorzar, dinar, beguda, roba i calçat adequat, càmera fotogràficaINSCRIPCIONSImprescindible confirmar l'assistència abans del dijous 24 de febrer- dimarts i dijous de 19 a 21h al local- al telèfon del CESC 93 867 5213- al bloc del CESC http://cescsantceloni.blogspot.com- a en Francesc [email protected]

Sens dubte, aquesta és una de les etapes més boniques del Camí dels Nyerros, encara que les que venen no li tenen res a envejar. Ens introduïm de ple en els exuberants boscos del Montseny. Paisatges i vistes espectaculars des de les cingleres ens faran gaudir d'allò més.

Sortim del centre d'Aiguafreda (404m) en acusat ascens fins enllaçar amb el traçat del GR-2 que seguirem durant un breu tram. Seguim pel Sender del Torrent de l'Aragall, per sota les pinedes i alzinars. Travessem diversos camins i marxem en forta remuntada cap a l'enrunat mas de Can Casanoves, que domina una bella visió sobre els cingles de Bertí i del Tagamanent. Creuem pel mig de les runes i de seguit trobem una àmplia pista que puja des d'Aiguafre-da. Prenem aquesta pista i seguim fins a la casa restaurada de Can Serra de l'Arca (663m).

Seguim cap a les runes i la font del Saní (719m). Conti-nuem en agradable ascens. Ja arran de la cinglera del Saní, creuem un despreniment de grans blocs de i el camí s'enfi-la en marcades ziga-zagues mentre anem gaudint de belles vistes sobre la vall de la riera del Pujol, el Matagalls, el Pla de la Calma i el Tagamanent. Assolim el cim de la cinglera pel Grau del Boix, i al Pla de la Creu (834m) i enllacem no-vament amb el GR-2. El deixem per encetar un agradable i suau tram per damunt la cinglera en direcció al Serrat de la Peça (879m), on trobem un gran vèrtex geodèsic, i al Pla del Forn (862m). Seguint ara una àmplia pista asfaltada, arribem al poble del Brull (842m) i creuem la carretera de Seva a Collformic.

Sortim del Brull i seguim en suau ascensió cap a dife-rents masos. Arribats al Collet de Puig Castellar (951m), deixem a la dreta el camí que es dirigeix a Collformic, i seguim unes fites. Ascendint per uns estreps rocallosos de lloses grises, arribem al Pla de la Castanyera (1102m) i continuem per un fressat camí.

Al Collet de les Garrotades (1181m) prenem un fressat sender per resseguir la carena, des d'on ja podem albirar la modesta ermita de Sant Miquel de Barretons. Als poc minuts, sortim al Camí a Sant Segimon (1245m). Encetem

SENDERS | EL CAMÍ DELS NYERROS

Etapa IV: Aiguafreda - Viladrau

SORTIDES | FITXA SENDERS


un vertiginós descens cap el Torrent dels Rentadors. El sender és treballós i passa per una bonica i frondosa fageda. Amb forta remuntada, el sender ens mena finalment al Collet de les Tres Creus (1223m), just arran de la pista de Collformic. Davant el santuari de Sant Segimon, arrenca a l'esquerra un sender senyalitzat que davalla cap a Viladrau i que pre-nem. Encetem el descens del tram conegut com el Camí de les Marrades.

Durant la baixada, passem pel Collet de l'Estornell (1148m), un turonet que forma un excel.lent mirador sobre la vall, i pel Torrent de l'Oratori o del Matagalls (1030m), una bella raconada. Prosseguim el descens pel fressat camí que més avall travessa la magnífi-ca Castanyeda Gran de Can Gat amb alguns exemplars de 500 anys de vida. Camí avall, passem pel costat de la font i arribem a l'ermita de la Mare de Déu de l'Erola (882m), última parada abans d'arribar. Continuem descendint pel fressat camí, tot passant per impressionants castanyers centenaris. Creuem un pont per damunt del rierol del Sot dels Vernets (748m). Entrem a la població per la part baixa. Seguim per diversos carrers i arri-bem finalment a l'ajuntament de Viladrau (811m), final de la quarta etapa.

REFERÈNCIES LLARGA CURTA

Temps en moviment 05:30h 04:30h

Temps de detenció 02:00h 02:30h

Distància 20,820Km 11,610Km

Sortida Aiguafreda El Brull

Punt d'arribada Viladrau Viladrau

Desnivell Positiu 1160m 711m

Desnivell Negatiu 740m 740m

PUNTS D'INTERÈS Vistes pintoresques: Tagamanent, Cingles del Bertí, Montseny i Piri-neus; El Brull: Església de Sant Martí; Santuari de Sant Segimon; magnífica castanyeda Gran de Can Gat; Viladrau


VILADRAU, BRESSOL D’EN SERRALLONGAJoan Sala i Ferrer, àlies Serrallonga, nasqué a Viladrau el 23 d'abril de 1594. Fou un

bandoler català que roman avui dia com a personatge de llegenda, recordat pels balls d'en Serrallonga dedicats a ell i per la novel.la Don Joan de Serrallonga de Víctor Bala-guer. Fill del nyerro Joan Sala i de Joana Ferrer, nasqué al mas La Sala de Viladrau. Als quatre anys, el 18 de gener de 1598, quedà orfe de mare, i el seu pare i el seu germà Antoni feren un doble casament amb Margarida i Elisabet, germanes del mas Riera de Tona, que esdevingueren sogra i nora l'una de l'altra. Treballà a can Tarrés de Sant Hilari Sacalm, el que li donà l'oportunitat de conèixer Margarida Tallades Serrallonga, la pu-billa del mas Serrallonga de Querós, a uns disset quilòmetres de Sant Hilari. Joan Sala i Margarida es casaren més endavant a l'església de Sant Martí de Querós i tingueren cinc fills: Elisabet, Antoni, Mariana, Josep Baltasar i Isidre.

Hi ha tres masos importants en la vida d'en Serrallonga són - La Sala de Viladrau, - Can Serrallonga a Sant Hilari Sacalm, i - Ca l'Agustí a Santa Coloma de Farners.

El bandoler regnà a les Guilleries en el temps del seu màxim esplendor i resseguint aquest paisatge, encara feréstec en molts llocs, ens permet evocar la seva presència. Però físicament aquests tres masos esdevenen l'espai més immediat on ell visqué i configuren el seu itinerari vital: el mas on nasqué, el mas on es casà i visqué, i el mas on fou traït i fet presoner.

Arran del seu casament, el 1618, amb Margarida Tallades, prengué com a cognom el nom del mas, començant a dir-se Joan de Serrallonga. Eren temps de crisi i les necessitats econòmiques el portaren a compaginar, amb quatre dels seus germans i altres companys, les feines al camp amb petits robatoris per la zona. Fins que l'any 1622, un veí seu, en Miquel Barfull, amb qui havia tingut alguna discussió, el denuncià. Quan foren a detenir-lo, es defensà i va poder fugir, assassinar al seu delator i, un cop fora de la llei, no l'hi quedà més remei que dedicar-se al bandolerisme per sobreviure.

No tardà en aconseguir ser el cap de la banda de bandolers de la qual també formaven part els seus germans. Alternava robatoris i segrestos amb llargues estades al seu mas; el gran coneixement del terreny el permetia escapolir-se amb facilitat de les tropes del lloctinent quan aquest l'assetjaven. Els primers anys d'activitat pogué actuar amb certa impunitat, doncs l'atenció de les autoritats es centraven principalment en la persecució de la banda dels germans Margarit, caiguts aquests l'any 1627, agrupà les seves bandes i convertir-se en el principal bandoler del país.


Durant vuit anys fou un malson pels lloctinents Miguel de de San Pedro i el Duc de Feria, però l'any 1630 el nou lloctinent, el Duc de Cardona, intensificà la persecució, això forçà a la seva banda a cercar refugi a l'altra banda dels Pirineus, on foren ben rebuts pels senyors de Vivers, de Nyer i de Durban, els quals, per la condició de Nyerros que tenia la banda, es servien d'ells a la seva conveniència. Malgrat que pertanyia a la facció social dels Nyerros, no podem catalogar a Serrallonga de bandoler polític, però sovint eren utilitzats amb fins polítics, per executar venjances i atemptar contra enemics, a més aquesta condició els feia guanyar simpaties entre els contraris al govern de Felip IV.

Però, l'any 1631, la gent de Serrallonga és traïda pel senyor de Durban, qui lliurà al lloctinent, a canvi de l'aixecament de l'empara reial sobre el lloc de Perellós, bona part de la banda, entre ells, membres destacats com el Fadrí de Sau o en Jaume Malianta.

Amb la banda gairebé desfeta, en Joan de Serrallonga es dedica a vagarejar pels Pi-rineus. Al Juliol de 1632, el dia de Sant Jaume, una jove, vídua del moliner de Castelló d'Empúries, en Joana Massissa de 19 anys d'edat, es dirigeix cap al Santuari de Núria. Però, en un indret del camí, uns homes, pedrenyal en mà, l'aturen, son en Serrallonga i els seus homes, que decideixen segrestar-la. Així comença una història d'amor que portarà a en Serrallonga i la Joana a viure un idil.li de poc més d'un any, en què compar-tiran robatoris i fugides, i conviuran fora de la llei fins que el dia 31 d'octubre de 1633, delatats per l'hereu del mas Agustí de Santa Coloma de Farners, on havien cercat refugi, son fets presos. El dia 8 de gener, després de dies de tortura, en Joan Sala i Ferrer “Joan de Serrallonga” és executat a Barcelona. La seva companya és obligada a declarar en el judici en contra seva per poder salvar la vida. A les seves entranyes porta el fruit del seu amor amb el bandoler.

La fama popular acumulada durant anys, les simpaties que despertava entre bona part del poble, el seu caràcter de bandoler enfrontat a un poder centralista i autoritari i a la política d'un monarca que havia enfonsat el país en la crisi i que anys més tard portaria el principat a l'enfrontament armat, provocant la revolta del “Corpus de Sang” i, com a con-seqüència d'aquesta, la guerra dels Segadors, va fer que no tardessin a sortir corrandes i auques, que glossaven las seves gestes i que feren créixer i escampar la seva llegenda. Aquesta fou recollida per la literatura que ha fet arribar el seu mite fins els nostres dies. Les seves gestes, verídiques o no, han fet que encara avui, en Serrallonga representi la lluita del poble contra el poder repressor.


DADES TÈCNIQUES

DATADiumenge 6 de marçHORA SORTIDA11h del matíLLOC SORTIDApl. Comtes del MontsenyMITJÀ TRANSPORTCotxes ParticularsLLOCCan Patiràs, CampinsPREUEls acompanyants que no siguin socis hauran de contribuir amb una aporta-ció de 5 eurosCAL PORTARTaula, cadires, postres, beguda, el segon plat, i els estris per menjarINSCRIPCIONSImprescindible confirmar l'assistència abans del dijous 3 de març- dimarts i dijous de 19 a 21h al local- al telèfon del CESC 93 867 5213- al bloc del CESC http://cescsantceloni.blogspot.com- al telèfon de l'Helena Domènech 93 867 1249

Com cada any el CESC organitza una calçotada a la masia de Can Patiràs de Campins per la primera setmana de març. Per tal de poder fer-ho amb antel.lació i davant la possibilitat que el proper número del butlletí no us arri-bi a temps, us fem una avanç.

El CESC hi posa els calçots, el foc i la salsa. I vosaltres cal que porteu el segon plat (si creieu que encara us que-darà gana després dels calçots), els postres i la beguda, així com la taula i les cadires i tots els estris per menjar.

Com que s'han de comprar els calçots, cal saber amb alguns dies d'antel.lació, quants serem. Per això és im-prescindible fer la reserva abans del 3 de març al CESC o al telèfon de l'Helena Domènech.

TOTES LES SECCIONS | CALÇOTADA 06.03

Calçotada a Can Patiràs

SORTIDES MARÇ | FITXA CALÇOTADA


COM US VA ANAR? | CURS ALPINISME NIVELL II

L’únic que faltava... El vent, per sort!!!...

Anava pensant (i ho dic amb tot l'orgull del món) que potser sí que sóc la persona indi-cada per fer unes línies sobre el que han suposat les dues setmanes del “Curs d'Alpinisme nivell 2”, organitzat pel CEP i pel CESC. Imagino que la mà innocent que m'ho va proposar no ho era tant, he, he... Però tot el que podria explicar d'aquesta mà seria bo, la veritat.

Deia que potser sigui la més indicada en quan que penso, amb humilitat, que vaig co-mençar aquest curs (a part d'un dia més tard) amb molta il.lusió i menys coneixements de tècniques, probablement, que la resta de companys. Només calia veure aquestes reuni-ons d'enginyers que muntàvem allà al rocòdrom del Sot de les Granotes de Sant Celoni, quan jo venia fent el ràpid i clàssic triangle de forces. És per això que suposo que sóc una alumna amb la sort de poder dir que he après molt amb aquest curs. Com que això seria realment el veritable repte de tot procés didàctic: objectiu assolit!.

I la conclusió: nota alta en professionalitat i humanitat pels profes!. Dels companys, alumnes del curs, jo diria tot de coses bones… així és que de tots ells: ACTITUD I APTI-TUD!, he, he, he!. Ah!, i algun Òscar de l'Acadèmia i algun blau també, per l'emoció en la pràctica de les autodetencions, oi companys?!. Sí, sí, faltava llum, estem d'acord.

Allò de mantenir el somriure en una canal fosca maniobrant a 10º sota zero, i ben car-regats amb els trastos de “matar”, no era nou per a ningú però realment tots coincidim en que la possibilitat de posar en pràctica tota la teoria impartida dies enrere, com va ser la comunicació i el bon rotllo entre les cordades que progressaven, la capacitat d'improvisa-

SOCIS | SORTIDES


El grup al complet

ció davant les circumstàncies i possibilitats reals de neu i gel en aquells moments, meteo, temps... Van estar presents en tot moment. Un gran què!.

En quan a les tan admirades cascades de gel, i que jo fins ara em mirava com els tre-sors impossibles de les cares nord, el respecte i la fascinació que produeixen encara es fa major al tenir la sort d'acostar-te a elles i pujar, entre mil sensacions, i amb les tècniques explicades per aquesta gent experimentada que desborda passió pel gel a cada comentari que fan!.

També nota alta per a la vesant “gastronòmica” d'aquestes jornades alpinístiques: eo!, cordada d'en Rafa… qué bé que va caure l'escudella de Cal Basté a la vostra esperada arribada, eh?!. Jo em quedo amb el tracte familiar d'aquesta bona gent d´Estana i tots no-saltres, i amb la mel que ens van regalar l'últim dia (increïble de veritat!).

I com que no cal fer més novel.les i perquè sempre s'ha de deixar l'opció a més aven-tures quan són desitjades…

…TO BE CONTINUED. Per a quan la segona part?!!!!!.Maf |


Aquestes noies... ¿pleguen la corda o l’enreden més del que està? Aguantarà la reunió del Josep?

El “Rafa Team” fa cim

Em nego a fer una gran muntanya per la seva via normal i és que els alpinistes som així d'estranys; si ens ofereixen a triar entre un camí fàcil o un camí costerut, triarem sempre el camí difícil. Així doncs la Punta Alta, un cim que supera de poc els 3000 metres d'al-çada, només em motivava pujar-la si era per un itinerari alpí. I així va ser, per començar l'any, vaig enredar a l'Isaac per fer l'intent a aquest gran cim, però en comptes de pujar-lo per la normal seria per una via de gel/neu i després encadenar-la amb una cresta de roca/neu que ens deixaria al mateix cim. Aquest encadenament se'l pot anomenar “Panko Pat+ Cresta Nord-Oest a la Punta Alta” (1200m, III 70º M2 IV). Per tal de traduir-ho i que s'entengui, vol dir que l'itinerari té un recorregut d'uns 1500m (desnivell d'uns 1200m), pendent màxim en gel de 70º, en neu de 50º, dificultat en roca de fins a 4art grau i mixta de grau 2. Com que el dia és molt curt a principis d'any, calculàvem que aniríem justos de temps; vam fer una santa matinada posant el despertador a les 4:30h AM per començar a escalar a les fosques els primers llargs de gel. La primera meitat de la via és un corredor d'uns 450 metres on la part més tècnica es concentra als primers 120 metres, on hi ha un parell de llargs de gel que vam resoldre col.locant algun cargol. A partir d'aquí el corredor ja de neu va baixant la inclinació fins arribar a la cresta. Arribem a la cresta i parem per a fer un mos. Dies d'anticicló i de vent han netejat aquest ganivet rocós. Assentats mirant el buit que ens envolta, contemplem l'entorn. No sembla que baixar d'aquí sigui gens fàcil, i és que aquest vessant de la muntanya tot està moldejat a cops de trepant. Decidim treu-re'ns les punxes i començar a escalar per la roca. Provem de fer-ho sense corda però de seguida veiem que la via és tal com volíem: “difícil!”; té passos massa complicats com per a fer-ho a pèl. O sigui que ens encordem i tirem amunt en progressió simultània. Encara fa un fred que pela, escalo amb guants. Poc a poc, entre esbufec i esbufec, vaig escalfant el meu esquifit cos. Finalment em trec els guants i començo a gaudir del tacte d'una roca molt bona per trobar-se en aquestes cotes del Pirineu. L'escalada és lenta i feixuga. Ens separen 50 metres de corda, i miro de mantenir el control visual sobre el company, sempre amagat darrere d'algun ressalt o ficat en alguna fissura o diedre. Els dos escalem junts però per separat, cadascú fent el camí a la seva manera, amb les seves neures, les seves pors, el seu cansament. De tant en tant sento com l'Isaac, a l'altre cantó de la corda em tiba amb força, és com si l'arnés em pesés 30 quilos, serà l'Isaac o serà el fregament de la corda amb la roca? M'aturo per a recuperar l'alè i sento com la corda s'afluixa. Penso: “Què collons estàs fent Isaac? Què cony fas parat tanta estona?”, en el fons me n'alegro de notar com ell va seguint, els dos estem gaudint a la nostra manera.

Les hores passen, el dia aguanta: poc vent i alguns núvols alts. Miro al cel i un trencalòs em passa per sobre el cap, durant uns instants el temps s'atura. Contemplo la seva belle-sa, la seva elegància... Ell m'observa pensant que alguna cosa no encaixa en el paisatge i aquesta cosa sóc jo.

Continuo escalant a velocitat de creuer, és qüestió d'estirar al màxim possible les dues

COM US VA ANAR? | PUNTA ALTA

Intensa, llarga i espectacular ascenció a la Punta Alta

SOCIS | SORTIDES


barretes que porto a l'estómac. Arriba un tram on l'escalada es complica, llegir per on va la via no és fàcil. Faig alguns passos de quart amb botes rígides, pensant que si la cosa es complica una mica més, haurem de passar a escalar a llargs, o sigui que se'ns farà de nit! Per sort sabem trobar el camí entre el caos petri i finalment la dificultat afluixa.

Quan se m'acaba el material ens retrobem a la reunió amb l'Isaac. Intercanviem algu-nes paraules, però sembla que l'Isaac no està molt bé d'ànims, no està molt fi i tot i no dir-ho crec que dubta de la possibilitat de fer el cim. Penso que no anem prou ràpids i també dubto de que ho puguem aconseguir, però miro d'animar-lo dient-li que ja el tenim al sac, que ja falta poc.

La incertesa segueix, passem per un cim creient que és el Comalaesbienes i resulta ser un avantcim. Ja amb l'objectiu molt a prop passem a escalar en mixta. La dificultat no afluixa gaire, seguim lligats i amb uns últims passos aeris trepitgem el cim de Comales-bienes. Desgrimpem fins un coll, hi deixem les motxilles i assaborim els darrers metres abans d'assolir el cim de la Punta Alta. Després de 12 hores ininterrompudes d'ascensió trepitgem el punt més alt d'aquesta muntanya. El sol ja vola baix, darrere un núvols, pinta el paisatge de colors blavosos i violacis. Un paisatge immens on el temps no existeix, i on els somnis es fan realitat.

Ens queda una hora de llum, i aprofitem unes petjades velles que trobem a la neu per a desfer el camí normal de baixada. Cap dels dos havia pujat abans a aquest cim i con-fiem en que la baixada no serà gaire complicada ja que l'haurem de fer de nit. Arribem als llacs ja de fosc seguint les petjades. Amb els primers arbres la traça es perd, i el cansa-ment i una mala lectura del mapa em fa errar en l'elecció de la direcció a seguir i acabem ficant-nos en una zona de petits barrancs. Inicialment mantenim la nostra tossuderia de tirar en la mateixa direcció i rapelem d'alguns arbres confiant en que aviat trobarem un terreny menys complicat. Però finalment hem de recular i tornar a enfilar-nos amunt en comprovar que ens trobem sobre unes parets força més grans del que pensàvem. Els dos ja estem pensant en la possibilitat de bivaquejar on ens trobem i esperar a l'endemà per a baixar amb llum de dia. Però tot i estar molt cansats decidim tirar avall extremant les precaucions. Finalment després d'algun altre ràpel i després d'alguna altra sorpresa topem amb la carretera. Mai havia estat tant content de poder trepitjar l'asfalt!! Arribem al cotxe a les 23:30h. El crono ens marca que hem estat pencant més de 19 hores. Però la conya no és les hores que hem estat remant sense parar, sinó que 4 d'elles hem estat perduts de nit buscant el camí de baixada!

Oriol Boleda |


Arribant al cim de Comalesbienes, amb el sol acostant-se a l’horitzó

HISTÒRIA DELS PIRINEUS | FITXA 5

Romàntics, refugis, mossens i llamps

L'INICI DELS DE CASAA principis del segle XIX es va iniciar a Europa el moviment intel.lectual conegut amb el

nom de romanticisme. No només va incidir en el terreny literari, sinó també en el científic, alabant la bellesa de la natura i enaltint l'esperit patriòtic, l'amor a les gestes i els vestigis històrics.

Sota aquest ambient favorable sorgeixen a Barcelona uns grups excursionistes que ori-ginaran el CEC (Centre Excursionista de Catalunya) en el 1876.

L'excursionisme català protagonitzaria en exclusiva tota l'epopeia del pireinisme hispà, ja que l'altre focus a la península, el centre de Peñalara de Madrid, van fer escasses incur-sions als Pirineus, per llunyania i dificultats de transport, i es van concentrar en Gredos i els Picos de Europa.

En el 1882 trobem a Jacint Verdaguer recorrent, etapa darrere etapa, els Pirineus cata-lans. Les seves notes de viatge seran l'esborrany de la seva obra mestre Canigó, que publi-caria tres anys després.

JULI SOLERJuli Soler representa un pas decisiu en el progrés del pireinisme català. És el primer que

abandona el seu Pirineu vernacle per explorar tota la serralada. Les seves ressenyes de les excursions i en especial la seva fotografia varen donar a conèixer els Pirineus.

Soler no buscava difícils ascensions, sempre utilitzava la via normal. Recordem que en aquells dies les càmeres eren molt pesades i voluminoses, i les fotografies es feien en grans plaques per a impressió.

Fou l'iniciador de les sortides hivernals, dels primers en proveir-se de grampons, sac de dormir i tenia la primera tenda de campanya de la península, duta de Suïssa.

Tots els estius, després de consultar les obres del comte Russell, per qui sentia gran veneració, recorria tots els valls dels Pirineus i llavors els donava a conèixer en xerrades públiques, acompanyades per la projecció de les seves fotografies.

LA RENCLUSAEl rústic abric de la Renclusa havia sigut una paret de pedra de l'altura d'una persona,

adossada a la bauma de la roca i que servia per resguardar a les senyores de les mirades indiscretes. Posteriorment es va col.locar un sostre, i la família Mora es va encarregar de la cabanya. Des de llavors els turistes eren servits per Sebastiano, una de les figures més pintoresques de l'Aneto. Cada estiu, durant 30 anys, pujava a la cabanya per atendre'ls. En el 1907 va cedir el lloc al seu nebot, José Sayó, que també treballava de guia per a Juli Soler.

Soler sabia de la inquietud que hi havia a Benasque pels rumors que els francesos vo-lien construir un refugi per facilitar l'ascensió a l'Aneto. Va convèncer al CEC que dema-

SOCIS | APORTACIONS


nessin l'autorització a l'estat per construir ells el refugi. Ell mateix va traçar els plànols i va utilitzar les seves amistats a Huesca i Madrid per agilitzar els tràmits. No volia perjudicar al seu gran amic Sayó, que explotava l'atrotinada cabanya, i van acordar que Sayó es comprometia a construir l'edifici a canvi de l'arrendament.

El projecte inicial incloïa altres construccions: un refugi d'emergència en el coll de Coronas, uns rètols que marquessin els itineraris, i un monument en memòria de Mossèn Cinto, col.locat en el cim de l'Aneto, i que més tard fou traslladat a l'entrada del refugi.

Les obres començaren l'estiu de 1913. Juli Soler es va unir a la brigada de treballadors. Hi van estar fins el 5 d'octubre. L'any següent les obres van continuar a bon ritme, però malauradament Soler no veuria mai la inauguració de la Renclusa, ja que moria en l'abril de 1914, amb 49 anys.

JAUME OLIVERASEl 24 de juliol de 1906, l'Aneto fou testimoni d'una estranya audàcia. Fou conquistat

per una nova via, per dos joves inexperts sacerdots que anaven calçats amb espardenyes. Jaume Oliveras i Antoni Arenas no portaven corda, ni piolet, ni mapa, ni brúixola. Les provisions se les havien deixat oblidades a la cabanya del pastor. Una vegada al coll de Coronas, en comptes de pujar per la glacera, per on no podien passar a causa del seu cal-çat, prenen l'aresta nord-occidental i aconsegueixen arribar a les tres de la tarda al cim. Aquesta conquesta va originar un divertit nom per aquest itinerari: la via dels descalços.

La providència seguia velant per ells, i es manifesta amb una ampolla de cafè abando-nada setmanes abans per un turista i que els dos imprudents beuen amb avidesa. Però es feia tard i no podien baixar per la glacera, i elegeixen una altra aresta, cap al vall de Valli-bierna, deixant l'Aneto per primera vegada sense passar pel Pas de Mahoma, inaugurant un itinerari nou de pujada i un altre de baixada.

Jaume Oliveras aconseguiria un magnífic palmarès d'ascensions. En el 1911 conquesta el Petit Encantat en solitari, que esdevé la seva gesta més fabulosa. És potser el pireinista que amb més facilitat va arribar a ser una figura llegendària, doncs tot i que molts d'altres van fer temeritats majors que les seves, no van tenir la propagació de la qual gaudia el sacerdot. Oliveras representa l'autodidacte a ultrança, l'alpinista instintiu i anàrquic que no volia saber res de tècniques ni d'artificis. Moltes vegades la seva irreflexiva audàcia el va portar a situacions compromeses, però per sort, va sortir sempre indemne, i mai va patir cap caiguda greu.


Jaume Oliveras al Tuc de Mulleres L’abric de la Renclusa en el 1895

L'ACCIDENT DEL PAS DE MAHOMAMossèn Oliveras coneixia a José Sayó des de 1910. Narra en el seu llibre Els llamps

de la Maleïda: “Li havia donat (a José Sayó) seriosos disgustos amb alguna imprudència, m'havia renyat com a un nen i em posava mala cara per cert temps, fins que li oferia el meu tabac que era la seva perdició. Ell, en canvi, havia provat la meva resistència, fent-me suar i panteixar com ningú, i quan va veure que no podia acabar amb la meva fortalesa, va agafar-me confiança i em va fer hereu dels seus coneixements muntanyencs.”

Mentre finalitzaven les obres de l'interior del refugi de la Renclusa, es va fixar la inau-guració pel 5 d'agost de 1916. Sayó, Abadias i Oliveres estan dirigint els últims treballs dels fusters i els pintors.

El 25 de juliol arriben a la Renclusa dos alemanys, Adolf Blass i Eduard Kröger. El dijous 27, Sayó acompanya als dos alemanys a l'Aneto. Se'ls hi uneix el Mossèn. Fa molta calor. La pujada es fa pesada, i a les 10, els quatre homes estan a cim. Mentre firmen el llibre de visites, els núvols ho envaeixen tot i comença a pedregar. Mentre estan travessant el Pont de Mahoma, es produeix una explosió, i Sayó i Blass desapareixen, fulminats per un llamp.

El refugi de la Renclusa es va inaugurar amb varis dies de retràs, i sense cap dels seus dos impulsors, Juli Soler i José Sayó.

Esther Guiu |


La glacera i el pic de l'Aneto a fi nals del segle XIXJuli Soler, Mossèn Oliveras i José Sayó al cim de l’Aneto

dimarts i dijous | de 19 a 21 hc. Sant Antoni, 16 | 08470 Sant Celoni

93 867 52 13http://www.elcesc.org

[email protected]

CENTRE EXCURSIONISTA SANT CELONI

centre excursionista sant celoni ceschora sortida 07.30h del matí ... el sunyer: som al bell mig de...

Documents