mapa de la formació professional de l’hospitalet · l’any 2001 la participació de la...

Observatori de la Formació Professional 1

Mapa de la Formació Professional de L’Hospitalet

Índex de continguts Introducció ................................................................................................................................................................ 2

Nivells educatius de la població de L’Hospitalet: Panoràmica ................................................................................. 3

Formació Professional ............................................................................................................................................... 6

L’Hospitalet en el context metropolità i autonòmic ............................................................................................. 6

L’Hospitalet a fons ................................................................................................................................................ 9

Cicles Formatius de Grau Mitjà ....................................................................................................................... 11

Cicles Formatius de Grau Superior .................................................................................................................. 16


Introducció

En aquest document es presenta, es descriu i s’amplia el Mapa de la FP que en els darrers anys havia elaborat el

CIREM. Les taules i dades incloses s’han recollit de nou en la seva majoria per disposar ja de totes les fonts

d’informació emprades pel CIREM i, d’aquesta manera, facilitar la continuïtat del Mapa pels propers cursos. Així

mateix, quan ha estat possible, s’ha actualitzat la informació. D’altra banda, s’han incorporat algunes qüestions

rellevants per entendre millor la dinàmica de la FP a la ciutat, sobretot aquelles que fan referència a les

condicions d’inserció del graduats en el mercat de treball.

El document està dividit en dos apartats. En el primer, més breu, s’ofereix una panoràmica de la situació

educativa a la ciutat en termes generals i amb dades no tan actualitzades como fora desitjable. En el segon

s’entra a fons en l’estudi de la Formació Professional Reglada (FPR). Aquest apartat és el més extens. En primer

lloc contextualitza les pautes que caracteritzen la FPR de L’Hospitalet dins les àrees metropolitana i autonòmica,

a les que pertany. En segon lloc estudia les diferents etapes de la formació de forma centrada en el context

urbà.


Nivells educatius de la població de L’Hospitalet: Panoràmica

A grans trets, L’Hospitalet comparteix amb Catalunya i la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB) la distribució

de la població per nivell d’estudi. No obstant això, L’Hospitalet concentra més població sense estudis que els

dos referents triats (5 punts i mig i 6 punts per sobre del percentatge de la RMB i de Catalunya respectivament i

per l’any 2001), i està lleugerament per sobre en quant a persones amb ensenyaments fins la ESO. Així mateix,

té menys estudiants amb BUP, COU i titulacions mitjanes i, sobretot, menys població amb estudis universitaris.

Educació obligatòria

La taxa de població escolaritzada, tant entre 3 i 16 anys com en educació infantil (0 a 3 anys), va disminuir entre

els anys 2000 i 2005 de 100 a 95,7% i de 31,7 a 25,8% respectivament. Ambdues informacions assenyalen un

preocupant descens de la població escolar relativa, sobretot pel breu període de temps a què fan referència.

Com pot observar-se a la Taula 1, la taxa d’escolarització primària és la que ha patit el descens més important

(7,31% entre 2001 i 2006). No obstant això, com la taxa inclou informació referent al cicle infantil (3 a 6 anys),

no ens és possible saber amb quina intensitat el descens afecta o no al cicle obligatori de primària (6-12).

En aquest mateix cicle i període, veiem a la taula, la taxa d’estudiants estrangers ha augmentat un 14,38% tot i

que la intensitat del procés ha disminuït considerablement en els darrers anys del període. L’educació

secundària segueix la mateixa tendència que la primària tot i que la seva taxa d’escolarització ha disminuït amb

una intensitat molt menor a l’observada en primària (2,42% entre 2001 i 2006) mentre que la d’estrangers ha

augmentat de forma molt similar (13,97% en el mateix període). D’altra banda, i de forma més pronunciada que

en el cicle de primària, els resultats escolars han millorat de forma tal que el curs 2005 el 83’67% del alumnes

de secundària van obtenir el graduat (un 10,91% més que el curs 2001) mentre que el percentatge d’alumnes

que progressen adequadament en l’ensenyament primari ha augmentat un 1,58% en el mateix període.

A manca de problematitzar millor les tendències negatives en els cicles d’ensenyament obligatori, que de ben

segur ens ajudarien a entendre millor les característiques de l’ensenyament post-obligatori a la ciutat, es

descriuen a continuació les característiques dels cicles de Batxillerat i Formació Professional de Grau Mig i

Superior de la ciutat.

Font: Elaboració pròpia en base a dades de l’Ajuntament de L’Hospitalet

Taula 1

2001 2003 2004 2005 2006 2001-2006* 2005-2006*

Taxa de població escolaritzada (3-16 anys; %) 100,62 98,4 96,07 95,7 -4,92 -0,37

Taxa d'escolarització llars d'infants (%) 31,67 27,94 26,14 25,84 -5,83 -0,3

Educació primària (3-12 anys)

Taxa d'escolarització primària (%) 99,02 95,39 93,19 92,81 91,71 -7,31 -1,1

Taxa d'estrangers a primària (%) 8,63 17,94 19,78 22,6 23,01 14,38 0,41

Taxa d'alumnes progressen adequadament (%) 72,77 75,7 74,46 74,35 1,58 -0,11

Educació secundària (12-16 anys)

Taxa d'escolarització secundària (%) 103,75 104,77 102,26 102,03 101,33 -2,42 -0,7

Taxa d'estrangers a secundària (%) 6,03 15,1 17,81 20,33 20 13,97 -0,33

Taxa d'alumnes amb graduat (%) 72,76 72,13 74,03 83,67 10,91 9,64

* En el cas que la dada de 2006 no estigui disponible, es faran els diferencials 2001-2005 i 2004-2005.

Indicadors educatius de l'H


Educació post-obligatòria

- Batxillerat

Segons el cens de 2001, un 9,5% de la població de L’Hospitalet comptava aquell any amb el títol de BUP, COU o

una titulació mitjana. Comparem a continuació la distribució de la població estudiant de Batxillerat durant els

cursos 2008-09 i 2009-10 en funció del seu sexe i de la titularitat del centre al que assisteixen (la categoria

privat inclou tots els centres de titularitat privada, estiguin o no finançats amb fons públics).

A L’Hospitalet, com és l’habitual, hi ha un major percentatge de noies que de nois estudiant Batxillerat (54% i

46%, respectivament)1. Aquesta distribució es manté més o menys constant en els dos cursos recollits. Pel que

fa a la titularitat dels centres, a la ciutat una lleu majoria de l’alumnat estudia a centres privats (50,71%) durant

el curs 2008-09 i una majoria pràcticament igual ho fa a centres públics en el curs següent (50,67%). La pauta de

la comarca del Barcelonès és clarament de concentració en centres de titularitat privada durant aquests dos

cursos (61,01 i 60,81% respectivament) però tant la RMB com Catalunya presenten una major concentració de

l’alumnat en centres públics (més del 55% a la RMB i més de 62% al conjunt de Catalunya). En aquest sentit, a

L’Hospitalet s’esmorteix una tendència en favor del Batxillerat de titularitat privada que és molt intensa al

Barcelonès. Així, tot i situar-se una mica per sota de la RMB i molt per sota de Catalunya en quant a

matriculació en centres públics de Batxillerat, no es pot dir que L’Hospitalet segueixi la pauta de la seva

comarca, que presenta uns resultats pràcticament inversos als de Catalunya, com es pot consultar en la Taula 2.

- Universitat

Segons dades del cens, l’any 2001 el 8,5% de la població de L’Hospitalet comptava amb estudis universitaris,

front al 14,8% de la RMB i al 13,6% del conjunt de Catalunya. La població universitària de L’Hospitalet ha

disminuït al llarg dels darrers 15 anys passant de 6635 a 5108 estudiants entre els cursos 1994-95 i 2009-10,

amb un pic de 7298 estudiants durant el curs 1998-99. Les dones representen vora el 55% de les persones

matriculades a les diferents universitats catalanes (públiques i privades) al llarg de tot el període. A més, a

1 La distribució al Barcelonès, la més paritària, és de 53% vs. 47% durant el curs 2009-10. Pel conjunt de Catalunya, com

s’observa a la Taula 2, les xifres són molt similars a les de L’Hospitalet.

Taula 2

Font: Elaboració pròpia en base a dades del Departament d’Ensenyament de Catalunya

Public Privat % Total Public Privat % Total

Nois 525 560 45,63% 492 591 45,24%

Noies 647 646 54,37% 721 590 54,76%

% Total 49,29% 50,71% 50,67% 49,33%

Nois 5014 8413 47,08% 4940 8348 46,94%

Noies 6105 8988 52,92% 6154 8868 53,06%

% Total 38,99% 61,01% 39,19% 60,81%

Nois 14461 12392 46,09% 14867 12263 46,28%

Noies 17996 13414 53,91% 18344 13142 53,72%

% Total 55,71% 44,29% 56,66% 43,34%

Nois 23285 14952 45,45% 24090 14763 45,68%

Noies 29633 16265 54,55% 30289 15920 54,32%

% Total 62,90% 37,10% 63,93% 36,07%

Catalunya

L'H

Barcelonès

RMB

Curs 2008-2009 Curs 2009-2010

Alumnes de Batxillerat. L'Hospitalet, Barcelonès, RMB i Catalunya. Cursos 2008-2009 i 2009-2010


l’àrea de Ciències Socials, que concentra durant el curs 2006-07 el 51% de l’alumnat de la ciutat, les dones

representen un 66,4%. La resta d’àrees també compten amb una majoria d’alumnat femení, a excepció de

l’àrea Tècnica, on els homes ocupen gairebé el 80% de les places i de l’àrea de gestió i pràctica de l’esport, que

no compta amb cap dona inscrita. Aquesta tendència és similar a la de Catalunya.

La majoria dels universitaris de la ciutat estudia a la Universitat de Barcelona. No obstant, la UB ha perdut

gairebé el 40% dels estudiants de L’Hospitalet durant aquests 15 anys. Les universitats Pompeu Fabra i Ramón

Llull han perdut la totalitat dels estudiants de la ciutat. De fet, només hi ha dues universitats que han aconseguit

augmentar el nombre d’estudiants de L’Hospitalet: la Universitat Internacional de Catalunya (UIC), amb un

increment del 213%, i sobretot la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), que entre 1997 i 2010 ha augmentat

el nombre d’alumnes de la ciutat en un 679%. L’increment de matrícula en aquesta universitat a distància pot

estar mostrant un perfil particular dels estudiants de L’Hospitalet, doncs aquesta modalitat permet compaginar

millor els estudis amb l’activitat al mercat de treball.


Formació Professional

L’Hospitalet en el context metropolità i autonòmic

L’any 2001 la participació de la població de L’Hospitalet en la FPR (12,3%) era lleugerament superior tant a la de

la RMB (11,7%) com a la de Catalunya (11,4%). Aquesta tendència és força estable. L’Enquesta Demogràfica

elaborada per l’IDESCAT mostra que l’any 2007 un 16,1% de la població de la ciutat comptava amb estudis de

formació professional mentre que en el conjunt de Catalunya el percentatge se situava en un 13,2% i en un

13,6% a la RMB.

A continuació analitzem la composició de la FP en els darrers dos cursos (2008-09 i 2009-10) en funció del sexe,

la titularitat del centre i el tipus de cicle formatiu que segueixen els estudiants a L’Hospitalet. Comparem

aquesta composició amb la que caracteritza la comarca del Barcelonès, la RMB i el conjunt de Catalunya.

Com mostra el Gràfic 1, la distribució dels alumnes als centres de L’Hospitalet és clarament favorable als Cicles

Formatius de Grau Superior (CFGS): en els cursos 2008-09 i 2009-10 els seus alumnes representen vora un 55%

del total d’estudiants de cicles formatius. Aquesta tendència és compartida amb els nivells comarcal

(Barcelonès) i metropolità, però en el conjunt de Catalunya els Cicles Formatius de Grau Mitjà (CFGM)

concentren una mica més de la meitat de l’alumnat d’FPR. Això mostra la inserció de L’Hospitalet en el context

metropolità i la importància de les qualificacions superiors pel tipus d’especialització del territori.

43,58% 45,09% 42,39% 42,49%47,74% 47,99% 50,89% 51,14%

56,42% 54,91% 57,61% 57,51%52,26% 52,01% 49,11% 48,86%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

Curs 2008-2009

Curs 2009-2010

Curs 2008-2009

Curs 2009-2010

Curs 2008-2009

Curs 2009-2010

Curs 2008-2009

Curs 2009-2010

Hospitalet Barcelonès RMB Catalunya

Relació d'alumnes de CFGM i de CFGS segons curs i nivell territorial

CFGM CFGS

Font: Elaboració pròpia en base a dades del Departament d’Ensenyament i de l’Ajuntament de L’Hospitalet

Gràfic 1


En els centres d’FP de L’Hospitalet la distribució de l’alumnat per sexes és gairebé paritària (49,33% i 50,68% de

dones en els cursos 2008-09 i 2009-10, respectivament), però en els demés nivells –comarcal, metropolità i

autonòmic- la presència femenina és inferior. De fet, la participació de les dones és a L’Hospitalet gairebé un

6% més alta que a la RMB (44,69%) i que a Catalunya (44,7%). Ara bé, si distingim entre GM i GS veiem que a

L’Hospitalet i al Barcelonès, i en menor mesura a la RMB, la participació de les dones és clarament superior a la

dels homes en CFGS, mentre que els homes són majoria en els CFGM. Al conjunt de Catalunya, en canvi, les

dones són minoria en els dos nivells formatius, tot i que en els CFGS la situació està més equilibrada que en els

CFGM.

Si ens fixem en els canvis en la composició per sexe de l’alumnat entre els cursos 2008-09 i 2009-10 observem

que L’Hospitalet és l’única unitat territorial de les seleccionades on l’alumnat femení augmenta per sobre del

masculí, i amb força diferència (14,02% i 8,01% respectivament). Tant els CFGM com els de GS experimenten un

augment important d’estudiants dones (17,78 i 11,66% respectivament). La participació dels homes, si bé

també s’incrementa pels dos nivells formatius, és molt més acusada en el GM (12,52%) que en el GS (3,78%). En

termes relatius el Barcelonès és la unitat territorial que menor increment d’estudiants presenta. La resta

d’unitats augmenten entre un 10 i un 11% el seu alumnat de Formació Professional Reglada. Més endavant

revisarem la distribució dels estudiants per sexe i família professional per formar-nos una idea més clara i

matisada de les diferències en la tria dels estudis en funció del sexe (Taula 3).

CFGM CFGS % Total CFGM CFGS % Total CFGM CFGS Total

Homes 695 741 50,67% 782 769 49,32% 12,52% 3,78% 8,01%

Dones 540 858 49,33% 636 958 50,68% 17,78% 11,66% 14,02%

Total 1235 1599 1418 1727 14,82% 8,01% 10,97%

Homes 7799 9165 54,37% 8488 9979 54,82% 8,83% 8,88% 8,86%

Dones 5428 8808 45,63% 5825 9395 45,18% 7,31% 6,66% 6,91%

Total 13227 17973 14313 19374 8,21% 7,80% 7,97%

Homes 15074 14252 54,69% 16829 15889 55,31% 11,64% 11,49% 11,57%

Dones 10523 13773 45,31% 11562 14878 44,69% 9,87% 8,02% 8,82%

Total 25597 28025 28391 30767 10,92% 9,78% 10,32%

Homes 24102 19969 54,60% 27057 22247 55,30% 12,26% 11,41% 11,87%

Dones 16977 19672 45,40% 18540 21316 44,70% 9,21% 8,36% 8,75%

Total 41079 39641 45597 43563 11,00% 9,89% 10,46%

Curs 2008-2009 Curs 2009-2010 Increments (%)

Alumnes d'FPR per Territori, Cicle Formatiu i Sexe

Hospitalet

Barcelonès

RMB

Catalunya

Taula 3

Font: Elaboració pròpia en base a dades del Departament d’Ensenyament de Catalunya


La distribució de l’alumnat segons titularitat del centre presenta força variacions en funció de la unitat

territorial a què fem referència. Pels dos cursos observats, tant pels CFGM com pels CFGS, veiem un clar

predomini del sector públic en tots els nivells territorials excepte en el Barcelonès, on aproximadament la

meitat dels alumnes estudia a centres privats. Aquesta tendència coincideix amb la informació relativa a

Batxillerat presentada una mica més enrere. En tot cas, aquest predomini és especialment pronunciat si prenem

Catalunya com a nivell de referència, doncs més del 70% dels alumnes assisteix a centres públics. A L’Hospitalet,

tot i no ser tan pronunciada, la diferència també és notable en favor dels centres públics, sobretot en els CFGS.

També cal destacar que, per tots els nivells observats, l’increment d’estudiants de GM l’absorbeix

majoritàriament el sector públic mentre que l’ augment en GS repercuteix en un increment d’alumnes en

centres privats (Gràfic 2).

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

Públic Privat Públic Privat Públic Privat Públic Privat

Hospitalet Barcelonès RMB Catalunya

Increment interanual dels alumnes matrículats per cicle formatiu i titularitat del centre

CFGM CFGS

Gràfic 2

Font: Elaboració pròpia en base a dades del Departament d’Ensenyament i de l’Ajuntament de L’Hospitalet


L’Hospitalet a fons

En aquest apartat ens interessa aprofundir en la configuració de la FP a L’Hospitalet i estudiar la forma com es

distribueix la població que entra a la FPR. Per això pararem atenció a la distribució dels alumnes de GM i GS per

sexe, per origen i per famílies professionals.

Com hem vist a l’anterior apartat, el nombre d’alumnes d’FPR s’ha incrementat de forma notable en els darrers

anys. Malgrat comptar amb menys alumnes, els CFGM han augmentat més que els CFGS: Entre els cursos 1999-

2000 i 2009-2010 els primers s’han incrementat un 78,8% mentre que els segons ho han fet un 13,9% (Anuaris

Estadístics de L’Hospitalet, 1999 i 2009). En tot cas, com s’observa al Gràfic 3, des de l’any 2000 s’ha

incrementat de forma més que notable el nombre de joves que estudien algun cicle de formació professional

(88%). Aquest augment és especialment acusat a partir de 2007. Així, mentre que a l’inici del període els

estudiants de FPR representaven un 18,24% del total de joves d’entre 16 i 20 anys empadronats a la ciutat, l’any

2009 aquest percentatge s’havia enfilat fins al 24,51%.

1464613636

1306812734 12443 12342 12214

12422 1243212374

2672

2632 2616

25822603

2690

2718

2594

2768

3033

2300

2400

2500

2600

2700

2800

2900

3000

3100

1

2001

4001

6001

8001

10001

12001

14001

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009

Comparativa: joves de 16 a 20 anys / Alumnes d'FP

Joves de 16 a 20 anys Alumnes matriculats a FP

Gràfic 3

Font: Elaboració pròpia en base a Ajuntament de L’Hospitalet

Observatori de la Formació Professional

10

La distribució de l’alumnat per sexes en funció del nivell del cicle formatiu ha variat significativament entre els

cursos 2009-10 i 2010-11. Com es veu al Gràfic 4, el desequilibri en favor dels homes en els CFGM (55% en el

curs 2009-10) i en favor de les dones en els CFGS (57% en el curs 2009-10) pràcticament ha desaparegut en el

darrer curs: tant en CFGM com en CFGS les dones han representat poc més del 51% de l’alumnat matriculat.

Com veurem més endavant, no obstant, aquest equilibri no es trasllada a la distribució per famílies

professionals, on el predomini d’alumnes d’un o altre sexe és encara acusat.

Font: Elaboració pròpia en base a dades dels centres

Gràfic 4

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

2009-10 2010-11 2009-10 2010-11

C.F.G.M. C.F.G.S.

Alumnat matriculat en CFGM i CFGS per curs i sexe

NENS NENES


11

Cicles Formatius de Grau Mitjà

Com es pot observar al Gràfic 5, la distribució dels estudiants per família professional ha experimentat alguns

canvis significatius en els darrers anys. En termes absoluts, els Cicles Formatius pertanyents a la família de

Sanitat que s’ofereixen a la ciutat –Cures auxiliars d’Infermeria i Farmàcia i parafarmàcia- han experimentat un

fort increment de matrícula (de 213 a 366 alumnes entre 2007 i 2010). Les famílies de Comerç i màrqueting,

Imatge personal i Serveis socioculturals i a la comunitat també han experimentat augments de matrícula en els

darrers cursos. Val a dir que aquestes famílies, juntament amb la d’Administració, són les més clarament

feminitzades dins els CFGM, tal i com s’observa al Gràfic 6.

Si ens fixem ara en les famílies que han reduït el nombre d’estudiants veiem que Electricitat i electrònica és la

que més n’ha perdut (de 223 a 188 entre 2008 i 2010). No obstant això, segueix sent la segona família amb més

alumnes de la ciutat, només superada, a força distància, per la branca de Sanitat. Es tracta, a més, de la família

més masculinitzada de totes les que s’ofereixen a L’Hospitalet: del curs passat a aquest, aquesta especialitat ha

perdut el poc alumnat femení que tenia (de 3 a 0 noies). D’altra banda, famílies com Informàtica, Administració,

Transport i manteniment de vehicles o Instal·lació i manteniment, que havien guanyat alumnat en el darrer

curs, han tornat a decréixer aquest curs. En termes absoluts només tres famílies professionals han perdut

estudiants en aquest període: Administració i gestió, Edificació i obra civil i Electricitat i electrònica.

Quant a les variacions en la proporció de l’alumnat femení que es representen en el Gràfic 6, val la pena

destacar l’increment d’alumnat masculí en la família d’Imatge personal i també, tot i que en menor mesura, en

0

50

100

150

200

250

300

350

400

Evolució de l'alumnat de CFGM segons família professional

2007-08 2008-09 2009-10 2010-11


Gràfic 5


12

les famílies d’Administració i gestió i Comerç i màrqueting. En canvi, a Serveis socioculturals i a la comunitat ha

desaparegut, d’un curs a l’altre, l’escassa presència masculina. Les família d’Instal·lació i manteniment és

clarament on més ha augmentat la presència femenina. En tot cas, com es comentava més amunt, l’equilibri

entre nois i noies que es detecta en el global dels CFGM no és en absolut traslladable a les famílies

professionals. De fet, Química és la única família professional que en els dos cursos observats s’acosta a la

paritat.

Donades les grans diferències en el volum d’alumnat entre unes famílies professionals i unes altres, sembla

indicat avaluar les variacions interanuals de matrícula en termes relatius (Gràfic 7).

La família de Serveis socioculturals i a la comunitat ha incrementat el seu alumnat en quasi un 140% entre els

cursos 2007-08 i 2010-11. En aquest mateix període és també molt destacable l’augment de les famílies

d’Imatge personal (85%), Sanitat (72%), Informàtica i comunicació (54%) i Comerç i màrqueting (44%). No

obstant això, Serveis socioculturals és l’única família professional que durant el curs 2010-11 ha mantingut un

increment superior al dels cursos anteriors (Edificació i obra civil perd menys alumnes durant aquest curs que

en l’anterior). La resta de famílies presenta durant aquest darrer curs un increment menor o fins i tot un

decrement d’alumnes respecte el curs anterior. Val a dir que la majoria de les famílies va experimentar durant

el curs 2009-10 un augment de l’alumnat respecte l’any anterior. El fre del curs següent podria respondre tant

a un alentiment de la demanda dels estudis com a una limitació en l’oferta de places, que impossibilita que

l’alumnat segueixi creixent malgrat la demanda.

Gràfic 6


0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

Proporció d'alumnat femení de CFGM per curs i família professional

2009-10 - NENES 2010-11 - NENES


13


Gràfic 8

-40,00%

-20,00%

0,00%

20,00%

40,00%

60,00%

80,00%

100,00%

120,00%

140,00%

160,00%

Variacions interanuals de matrícula per família professional - CFGM (%)

2008-09 2009-10 2010-11 2007-08 a 2010-2011

Gràfic 7


14

L’oferta d’FP de L’Hospitalet està clarament concentrada en algunes famílies. Com mostra el Gràfic 8, només

tres de les tretze especialitats que s’ofereixen a la ciutat durant el curs 2010-11 (Sanitat, Electricitat i

electrònica i Informàtica) superen el 10% de l’alumnat matriculat, i entre les tres concentren el 50% dels

estudiants de Grau Mitjà. Si hi sumem la família d’Administració, concentren gairebé el 60% del total dels

estudiants de Grau Mitjà. I si hi afegim la branca d’Instal·lació i manteniment tenim quasi al 70% dels estudiants

d’aquest nivell. Així, 5 de les tretze famílies professionals concentren vora el 70% de l’alumnat de Grau Mitjà.

El 32% restant es distribueix de forma desigual entre les altres famílies: només Imatge personal, Comerç i

màrqueting i Serveis socioculturals concentren un 5% o més dels alumnes de CFGM; i entre les tres concentren

més de la meitat de l’alumnat que no estudia algun dels cicles de les famílies del cercle principal del Gràfic.

Tal i com es pot observar en el Gràfic 9, la distribució de l’alumnat d’origen estranger que cursa estudis de GM a

la ciutat no és homogènia d’un curs a l’altre. No podem dir, doncs, i amb les dades disponibles, que la

distribució de l’alumnat d’origen estranger segueixi una pauta determinada. El volum d’alumnat d’origen

estranger en els CFGM de la ciutat ha disminuït, però ha augmentat la seva participació en el conjunt dels cicles

Sanitat26%

Electricitat i electrònica14%

Informàtica i comunicació10%

Administració i gestió9% Instal·lació i manteniment

9%

Imatge personal7%

Comerç i màrqueting6%

Serveis socioculturals5%

Transport i manteniment de vehicles

4%

Fabricació mecànica3%

Química3%

Activitats físiques i

esportives

2%

Edificació i obra civil2%

Altres32%

Pes de cada família professional sobre el conjunt de CFGM. Curs 2010-11

Gràfic 9

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

Alumnat d'origen estranger matriculat a CFGM per família professional i curs

alumnes d'origen estranger 2009-10 alumnes d'origen estranger 2010-11


15

formatius. Els estudiants d’origen estranger en el GM han passat de representar un 22,5% del total d’alumnes

d’aquest cicle el curs 2009-10 a representar-ne un 19% el curs següent. Del total d’alumnes d’origen estranger

matriculats a FPR a la ciutat, el curs 2009-10 el 63,23% estaven matriculats en el GM mentre que el curs 2010-

11 aquest percentatge havia baixat fins al 49,25%. Així, la majoria dels alumnes d’origen estranger matriculats

en cicles formatius durant aquest darrer curs ha optat per seguir estudis de grau superior.


16

Cicles Formatius de Grau Superior

El Gràfic 10 recull l’evolució del nombre de matriculats en CFGS en els darrers quatre cursos. La família

professional amb més alumnes de Grau Superior matriculats a L’Hospitalet ha estat, durant tot el període

observat, la de Serveis socioculturals i a la comunitat (a la ciutat s’ofereixen les especialitats d’Educació infantil i

d’Integració social d’aquesta família). Administració i Sanitat són les altres dues famílies amb major nombre de

matriculats, tot i que el seu volum d’alumnes és força menor que el de Serveis socioculturals. En termes

absoluts aquestes tres famílies han augmentat en els darrers cursos (Serveis Socioculturals ha guanyat 55

alumnes, Administració, 56 i Sanitat, 19). De fet, Informàtica i comunicació i Edificació i obra civil són les

úniques famílies que perden alumnes durant aquests cursos.

D’altra banda, les famílies amb menys alumnat són Transport i manteniment de vehicles, Imatge personal,

Fabricació mecànica i Activitats físiques i esportives. A excepció de la darrera, que ha mantingut pràcticament

constant el nombre d’alumnes, les altres han augmentat la matrícula des del curs 2007-082. En aquest període,

de fet, només Edificació i obra civil ha perdut alumnes.

Quant a la distribució de l’alumnat en funció del sexe, i a diferència dels CFGM, en el Grau Superior la majoria

de l’alumnat és femení (52%). A més, les dues famílies que agrupen un major nombre d’estudiants -Serveis

socioculturals i Sanitat- són, juntament amb Imatge personal, les famílies més feminitzades (veure Gràfic 11). A

la primera d’aquestes famílies els homes representen tan sols el 6% de l’alumnat; a la segona, el 29%; i a Imatge

personal el 7%. En canvi, Electricitat i electrònica, amb 158 alumnes, i Informàtica, amb 131, només compten

2 La família d’Imatge personal té oferta disponible a la ciutat des del curs 2008-09.

0

50

100

150

200

250

300

350

400

450

Evolució de l'alumnat de CFGS segons família professional

2007-08 2008-09 2009-10 2010-11

Gràfic 10



17

amb un 3,8% i un 10,7% d’estudiants noies, respectivament. Les famílies que presenten una distribució per

sexes més equilibrada són Química, Administració i gestió, i Comerç i màrqueting. En el cas de la primera, se

segueix amb la mateixa tendència que en el CFGM. En la segona, la distribució per sexes en el GS és molt més

equilibrada que en el GM, on els homes no arriben al 30% del total. En el cas de Comerç i màrqueting la

proporció d’homes també augmenta respecte la del CFGM passant d’un 33% a un 42%. Quant als canvis més

significatius en la proporció d’alumnat femení entre els cursos 2009-10 i 2010-11, és remarcable el cas

d’Administració i gestió, on el pes de les dones ha passat del 70% a poc més del 50%. Aquest canvi és degut a

una disminució del 25% en el nombre de noies matriculades, però sobretot a un augment del 66% en el nombre

de nois inscrits.

En tot cas, són encara molt visibles les diferències en les preferències de nois i noies a l’hora de triar les

famílies professionals, tot i que la distribució de l’alumnat en els cicles formatius sigui cada cop més equilibrada

en termes de sexe. La major participació de les noies en els CFGS, tot i ser lleu, pot estar mostrant, com

suggereixen Lloret i Valiente (2009), que persisteixen entre les noies majors expectatives respecte la capacitat

dels estudis per millorar les condicions d’inserció en el mercat de treball (hem vist com també són majoria en

els estudis de Batxillerat) i respecte la seva pròpia capacitat d’obtenir uns bons resultats en grau superior més

que en grau mitjà.

En termes relatius, com s’observa en el Gràfic 12, els augments d’alumnat més rellevants entre 2007 i 2010 els

han experimentat les especialitats d’Imatge personal (200% d’increment), Instal·lació i manteniment (144,%) i

Transport i manteniment de vehicles (114%). Si comparem l’increment percentual total dels CFGS amb el dels

CFGM veiem que en el Grau Superior l’augment ha estat més baix (19% davant el 28% del GM) però més

Gràfic 11


0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

Proporció d'alumnat femení de CFGS per curs i família professional

NENES 2009-10 NENES 2010-11


18

esglaonat, amb resultats positius cada curs. En canvi, en el cas del GM l’increment es concentra en els dos

primers cursos, mentre que la darrera variació interanual és lleugerament negativa.

D’altra banda, i com hem vist pel volum absolut d’alumnes, els augments relatius de la matrícula no es donen

en les mateixes famílies professionals en els CFGM i en els de GS. Si exceptuem Imatge personal, les tres

famílies amb majors augments relatius en el Grau Mitjà -Serveis socioculturals, Sanitat i Informàtica- presenten

augments molt petits en el cicle superior o fins i tot decrements (Informàtica decreix, en el període 2007-2010,

un 17,6%). Així mateix, la família d’Administració i gestió, que decreix en el CFGM, augmenta en el Grau

Superior un 27%.

La variació interanual de la matrícula dels CFGS dóna informació interessant per veure quines són les

orientacions preferents dels estudiants i la mesura com han canviat en els darrers cursos. Pot ser, a més, una

informació rellevant per analitzar fins a quin punt la selecció dels estudis per part dels alumnes es correspon

amb les seves expectatives d’inserció laboral o si, en canvi, té més a veure amb el “gust” o l’interès personal. En

tot cas, seran necessàries dades més precises sobre sectors de creació de llocs de treball per aprofundir en

aquesta línia.

Gràfic 12


-50,00%

0,00%

50,00%

100,00%

150,00%

200,00%

250,00%

Variació interanual de matrícula per família professional - CFGS (%)

2008-09 2009-10 2010-11 2007-08 a 2010-11

* Dades disponibles a partir del curs 2008-09


19

Com hem vist amb els CFGM, la concentració de l’oferta també és notable en el CFGS, tot i que les especialitats

amb major percentatge d’estudiants no coincideixen exactament amb les comentades pel grau mitjà (Gràfic

13). Les famílies de Serveis socioculturals (22%), Administració (15%) i Sanitat (13%) concentren elles soles el

50% de l’alumnat de tots els CFGS, i són les úniques que compten amb més d’un 10% de l’alumnat total

d’aquest nivell formatiu. Si hi afegim Electricitat i electrònica tindrem gairebé al 60% de l’alumnat i si hi sumem

Informàtica, quasi el 70%. Exceptuant les famílies de Serveis socioculturals (GS) i d’Instal·lació i manteniment

(GM), la resta de les famílies esmentades en aquest paràgraf són preeminents en ambdós cicles formatius.

D’altra banda, de la resta de famílies només n’hi ha tres que arribin a concentrar el 5% de l’alumnat: Química,

Comerç i màrqueting i Edificació i obra civil.

La proporció d’alumnes d’origen estranger matriculats a CFGS durant els cursos 2009-10 i 2010-11 en relació

amb el total dels matriculats és menor a la dels que segueixen un CFGM, tot i que d’un curs a l’altre ha

augmentat de l’11,1% al 15,1%. Val a dir, a més, que en termes absoluts ha augmentat el nombre d’alumnes

d’origen estranger en aquest nivell formatiu, com també ho ha fet el volum d’alumnes dels CFGS en termes

generals, independentment del seu lloc de procedència. No obstant, les persones d’origen estranger han

incrementat gairebé un 50% la seva participació en el GS mentre que l’increment general d’aquest nivell

formatiu s’ha situat al voltant d’un 10%. D’altra banda, com vèiem una mica més amunt, la distribució de

l’alumnat d’origen estranger en relació amb el nivell formatiu s’ha alterat considerablement en el darrer any

Serveis socioculturals22%

Administració i gestió15%

Sanitat13%

Electricitat i electrònica9%

Informàtica i comunicació7%

Química6%

Comerç i màrqueting6%

Edificació i obra civil5%

Activitats físiques i esportives3% Fabricació mecànica

3%

Imatge personal3%

Instal·lació i manteniment

3%

Transport i manteniment

de vehicles

3%

Manteniment i serveis a la producció

2%

Altres34%

Pes de cada família professional sobre el conjunt de CFGS. Curs 2010-11


Gràfic 13


20

de forma que, en l’últim curs, el pes dels matriculats en CFGS supera el 50%, gairebé un 15% més que el curs

anterior.

La distribució d’aquest grup d’alumnes en els diferents CFGS que s’ofereixen a la ciutat sembla seguir una

tendència més clara que la que hem vist en els CFGM, tot i que serà necessària informació a més llarg termini

per poder inferir alguna cosa més precisa. En tot cas, en els dos últims cursos, prop del 30% dels alumnes de la

família de Fabricació mecànica han estat alumnes d’origen estranger; i en el darrer curs gairebé un 25% de les

famílies d’Edificació i obra civil i Electricitat i electrònica. Com s’observa en el Gràfic 14, les famílies amb major

presència d’alumnat d’origen estranger són famílies molt masculinitzades. Les dades de que disposem fan

impossible l’encreuament de les variables “origen” i “sexe”. No podem, doncs, contrastar la hipòtesi d’una

major presència de nois que de noies d’origen estranger en els CFGS que suggereix la seva distribució segons

famílies professionals.

0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

35%

40%

45%

50%

Alumnat d'origen estranger matriculat a CFGS per família professional i curs

alumnes d'origen estranger 2009-10 alumnes d'origen estranger 2010-11

Gràfic 14


mapa de la formació professional de l’hospitalet · l’any 2001 la participació de la...

Documents