PROPOSTES DE FUTURMODELS DE RECOLLIDES

SITUACIÓ DELS INDEX DE RECICLATGE A EUROPA

Només 6 païsosSuperen l’objectiu del 50% de reciclatgede residus municipals

CATALUNYA 33%

SITUACIÓ ÍNDEX DE RECICLATGE A LA COMARCA

►A la Selva la FRACCIÓ RESTA NO RECICLADA és LLEUGERAMENT SUPERIOR74,43%) a la registrada a CATALUNYA (73,48%)

►A NORA Selva 2015 la FRACCIÓ RESTA NO RECICLADA és ENCARALLEUGERAMENT SUPERIOR (76,23%) als RATIS de Catalunya i La Selva

►A NORA Selva MANCA ENCARA PER RECICLAR UN 60% MÉS dels residusvalortizables de la BOSSA (diferència entre el 76% de Resta obtinguda l’any 2015 i el 16% que potencialment suposen els residus no reciclables)

Potencial de reciclatge de cada fracció de residus Reciclatge real de cada fracció de Residus l'any 2014 a Catalunya

RESTA FORM ENVASOS PAPER VIDRE RESTA FORM ENVASOS PAPER VIDRE

16% 44% 14% 13% 13% 100% 73,48% 12% 3,67% 5,82% 4,75%

Reciclatge real de cada fracció de Residus l'any 2014 a la Selva interior Reciclatge real de cada fracció de Residus a NORA SELVA 2015

RESTA FORM ENVASOS PAPER VIDRE RESTA FORM ENVASOS PAPER VIDRE

74,43% 10,71% 4,25% 5,86% 4,76% 100% 76,23% 10,54% 3,60% 5,37% 4,44%

NORA Selva

reciclatge potencial de cada fracció de residus

16%

44%

14%

13%13%

reciclatge real de cada fracció de residus l'any 20 15

3,60%

76,23%

10,54%

5,37% 4,44%

reciclatge real de cada fracció de residus l'any 20 13 a La Selva interior

4,25%5,86% 4,76%

74,43%

10,71%

reciclatge real de cada fracció de residus l'any 20 13 a Catalunya

3,67%5,82% 4,75%

73,48%

12%

QUINS SÓN ELS PROPERS REPTES I OBJECTIUS QUE ENS MARCA EUROPA

QUINS SON ELS PROPERS REPTES QUE ENS MARCA LA GENERALITAT DE CATALUNYA

Recollir selectivament un 60% dels residus l’any 2020

% TOTAL RECICLABLES

% FORM % ENVASOS %PAPER %VIDRE

NORA Selva % 24 24 26 41 34

OBJECTIUS PRECAT

% 60 60 60 60 60

24 2426

41

34

OBJECTIUS PRECAT % 60

0

10

20

30

40

50

60

70

% TOTALRECICLABLES

% FORM % ENVASOS %PAPER %VIDRE

% r

ecic

latg

e re

spec

te to

tal g

ener

at d

e ca

da fr

acci

ó

NORA Selva %

OBJECTIUS PRECAT%

Com està Catalunya

VISIÓ GLOBAL DEL MODEL DE GESTIÓ DE RESIDUS A CATALUNYA

SITUACIÓ ACTUAL PER MODEL DE RECOLLIDA A CATALUNYA

Resta

Orgànica

Paper

Envasos

Vidre

Andròmines, esporga, matalassos, pots de pintura, piles, pneumàtics, etc.

SITUACIÓ ACTUAL DEL MODEL DE RECOLLIDA MUNICIPIS NORA

TriatgeCTR Lloret

Dipòsit controlat Lloret

Planta compostatge Sta. Coloma

Compost per a plantes i parcs municipals

Planta embalatge St. Feliu Paper i cartró reciclat

Planta triatge Llagostera Plàstic reciclat per a envasos, polars, mobiliari urbà, etc.

Planta reciclatge vidreMollet del Vallès

Vidre reciclat per a ampolles, etc.

Deixalleria municipal i, d’allà, al gestor corresponent

Reciclatge de cada residu concret

Situació de la recollida selectiva per municipis 2015

LA SEPARACIÓ DE RESIDUS ÉS IMPORTANT PEL MEDI AMBIENT I PER ALGUNA COSA MÉS?

Objectiu clau: Increment de la separació

Evolució dels preus del tractament de la fracció resta: Preu del dipòsit controlat + cànon de l’ARC

,00

5,00

10,00

15,00

20,00

25,00

30,00

35,00

40,00

45,00

50,00

2015 2016 2017 2018 2019 2020

Evolució del cànon

Cànon

€/tn

QUINS MODELS DE RECOLLIDA EXISTEIXEN?

Càrrega posterior

Càrrega superiorVEHICLE CONTENIDORS AVANTATGES INCONVENIENTS

Maquinària provada i fiable Pocs contenidors però de grans dimensions

Baix requeriment d'operaris Estètica vista i gens moderna

Baixa inversió Lentitud en la recollida

Cost de servei contigut

VEHICLE CONTENIDORS AVANTATGES INCONVENIENTS

Maquinària provada i fiable Nº elevat de contenidors al carrer

Rapidesa en la recollida Ocupació de la vía pública

Baixa inversió Estètica vista i gens moderna

Cost de servei contigut

Càrrega lateral

Càrrega bilateral

VEHICLE CONTENIDORS AVANTATGES INCONVENIENTS

Menys contenidors al carrer Pocs contenidors però de grans dimensions

Baix requeriment d'operaris Necessari segon equip de repàs

Rapidesa en la recollida Inversió elevada

Maquinària més complexa

Elevades despeses de manteniment

VEHICLE CONTENIDORS AVANTATGES INCONVENIENTS

Menys contenidors al carrer Pocs contenidors però de grans dimensions

Estètica de màxima modernitat Necessari segon equip de repàs

Baix requeriment d'operaris Fabricant únic al món

Rapidesa en la recollida Inversió molt elevada

Contenidors robustos Maquinària més complexa

Mateix vehicle per a totes les fraccions Elevades despeses de manteniment

Molt bona opció de soterrament de contenidors

Porta a portaVEHICLE CONTENIDORS AVANTATGES INCONVENIENTS

Sense contendiors Individualització de les aportacions Baix rendiment de recollidapossibilitat de fiscalització personalitzada

Utilització de cubell airejat domiciliari Increment del seguiment de neteja viàriaHomogenització de les aportacions podent integrar

els GP al sistema i gestionant-los de forma identificada Limitació horària de l'aportació

Màxim nivell de separació en quantitat i qualitat Adaptació a un calendari setmanal

Increment de l'ingrés del retorn de cànon Utilització la bossa compostable

Millora de la imatge de la vía pública

Eliminació de les possibles olors dels contenidors del carrer

Baixa inversió

Resum dels punts forts i febles

ConceptePorta a porta de

totes les fraccionsCàrrega Posterior Càrrega Lateral Càrrega Bilateral Càrrega Superior

Índex de recuperació

Inversió a realitzar

Despesa de personal

Despesa de manteniment

Nº Contenidors al carrer

Tamany àrees de contenidors

Imatge carrers i àrees

Velocitat de recollida

Recollida a amdós costats

Implantació a Catalunya

€ €€ € € €€€€

€ € € € €€€ € €

€

QUINES DIFERÈNCIES HI HA ENTRE MODELS DE RECOLLIDA?

QUINES DIFERÈNCIES HI HA ENTRE EL MODEL PORTA A PORTA I EL DE CONTENIDORS?

• Promig separació Selva interior 38%

• Promig generació Selva interior 1,46 Kg/hab·dia

• Predominant en zones amb un nivell baix de separació

• Model encara molt estès, el 100% de les ciutats

Porta a porta Sistema de contenidors Posterior, lateral i bilateral

• Promig separació municipis Pap 75/85%

• Promig generació municipis Pap 0,92Kg/hab·dia

• Més de 100 municipis a Catalunya

• Més de 300.000 habitants

• Predominant en zones amb un alt nivell de separació

• Model molt funcional en municipis petits o mitjans, compactes i sense edificis alts

I QUAN COSTA UN SISTEMA PORTA A PORTA?

Porta a porta: aposta econòmica de futur immediat

L’evolució a l’alça del cànon i dels preus de tractament de la fracció resta suposaran un estímul econòmic per als sistemes que promouen una major separació dels residus

Les exigències de la normativa ens obliguen a tots a revisar els sistemes de recollida actuals per tal de fer front als increments econòmics del tractament

en el futur