Pàgines especials DIMECRES30 DE JUNY DEL 2010 el Periódico 1

MONOGRÀFICSSÒL INDUSTRIAL

a destacarL’OBJECTIUEl Govern busca incentivar eldesenvolupament econòmic pergenerar riquesa i combatre la crisi

EL PLAL’Incasòl ofereix el seu estoc de terrenyindustrial a condicions especials peralleujar els costos a les empreses

D D

catalunya construeixwww.catalunyaconstruye.com

Vista aèria d’un polígon industrial català.

La necessitat aguditza l’enginy ien temps de crisi, més. Si noque l’hi preguntin als 40 alcal-des i alcaldesses de Catalunya

que han posat en marxa la seva creati-vitat i s’han unit per oferir solucions ala situació que estan vivint els seus ciu-tadans. Amb imaginació i tenacitat elsgoverns locals han viatjat a Madrid peroferir a inversors el sòl industrial delsseus municipis.

El caràcter empresarial català es tor-na a posar de manifest amb actuacionscom aquesta, que mostren la tradicióindustrial de Catalunya i la personali-tat emprenedora dels seus ciutadans.

Les localitats catalanes han vist en lasituació econòmica actual una oportu-nitat per presentar una proposta col·lec-tiva de promoció i desenvolupament del’espai productiu on poder realitzar ac-tivitats industrials i combatre així els altsnivells d’atur que estan patint.

La Federació de Municipis de Catalu-nya (FMC) ha estat l’òrgan responsablede recollir aquest desafiament i con-vertir-lo en estratègic. Sota el paraigüesde la FMC, els 40 municipis es van pre-sentar al Círculo de Bellas Artes de Ma-drid el dia 21 de maig davant el sectorempresarial, institucional, economico-financer i els agents socials. Ambaquesta iniciativa, la federació es pre-senta com a agent actiu, implicat en lasituació econòmica i disposat a oferirsolucions. Manuel Bustos, president de

la Federació de Municipis de Catalunya,explica que l’objectiu de la FMC i els 40municipis és comú: “Facilitar la im-plantació dels diferents sectorseconòmics al nostre sòl. Atenent lesseves necessitats, aportant tot elque significa una proposta recolza-da pel municipalisme català, i laconvicció d’estar treballant una ve-gada més amb vocació de serveipúblic”.

ELS COMPROMESOSEls quaranta municipis protagonistessón: Agramunt, Anglesola, Ascó, Bar-berà del Vallès, Barcelona, les BorgesBlanques, Castellar del Vallès, Cerda-nyola del Vallès, Cervera, Cornellà deLlobregat, Gavà, Lleida, Llinars delVallès, Manresa, les Masies de Voltregà,Masquefa, Mataró, Móra la Nova, Òde-na, Olvan, Parets del Vallès, Pineda deMar, Polinyà, Reus, Ripollet, Sabadell,Salt, Sant Cugat del Vallès, Sant Quirzedel Vallès, Santa Margarida de Montbui,Santa Maria de Palautordera, Subirats,Tarragona, Terrassa, Torelló, Ulldecona,Viladecans, Vilagrassa, Vilanova de laBarca i Vilanova del Camí. L’oferta decada un d’aquests municipis es pot con-sultar a la web de la FMC, concretamenta www.fmc.cat/base_futur/index.html.

Però els governs locals no han estatels únics que han aguditzat l’enginy,també ens arriben propostes del Go-vern de la Generalitat i d’institucions pú-bliques i privades que han pensat en elsòl industrial com una eina per comba-tre la crisi.2

ANNA TRULLÀSÀrea Monogràfics M

Una proposta per trobarsolucions a lasituació actual40 alcaldes s’uneixen per oferir a Madrid els seus municipis com a espai productiu

DERRIDAS

2 Pàgines especials DIMECRES30 DE JUNY DEL 2010 el Periódico

Vista aèria del sòl industrial de Reus.

No només els governs muni-cipals s’han mobilitzat perfomentar la competitivitatdel país; altres institucionspúbliques i privades com el

Govern de la Generalitat, les cambres decomerç o associacions de polígons in-dustrials han posat en marxa la ma-quinària amb diferents iniciatives pel quefa a la promoció del sòl industrial coma eina per combatre la situació econò-mica actual.

Recentment el Govern de la Generali-tat ha aprovat el pla de política industrialde Catalunya 2010-2020, que estableixel full de ruta dels pròxims deu anys perconsolidar la transformació del model in-dustrial català. Amb les mesures de fo-ment del sòl industrial, entre altres, la Ge-neralitat té com a objectiu l’augment dela productivitat, de la despesa en R+D,del nombre de patents per milió d’habi-tants i de la quota d’exportació mundial.Entre altres iniciatives, el govern català,a través de l’Institut Català del Sòl (In-casòl), presentava el seu pla de xoc decomercialització de l’estoc de sòl indus-trial amb noves ajudes econòmiques id’assessorament per a les empreses in-teressades a instal·lar-se a Catalunya.Entre altres novetats, el pla contemplanoves modalitats contractuals, ja no estracta únicament de la venda de terreny,sinó també d’altres opcions com el llo-guer de naus o del dret a la propietat, uncontracte a través del qual el titular éspropietari durant un període de tempsestablert.

El Govern de la Generalitat consideraprioritari en aquests moments promou-re el sòl per a activitats econòmiquesamb el fi de potenciar la competitivitatdel país i modular l’oferta de manera quecontribueixi a l’equilibri territorial. El seuprograma de sòl preveu la incorporacióde 3.600 noves hectàrees de territori pera la indústria amb capacitat de generar185.000 llocs de treball.

ESTAT DE CONSERVACIÓPer la seva banda, la Cambra de Comerçde Barcelona, conscient també del po-tencial del sòl industrial, ha dissenyat di-verses iniciatives. Per una banda, ha con-tribuït a la constitució de la Unió dePolígons Industrials de Catalaunya (UPIC),una entitat que agrupa les associacionsd’empreses ubicades en polígons in-dustrials de Catalunya amb l’ànim decontribuir a la millora de l’estat de con-servació dels polígons industrials mit-jançant accions davant les administra-cions. L’objectiu és aconseguir una millorgestió de les infraestructures que afec-ten aquests polígons. Entre els serveisque s’ofereixen hi ha facilitar informacióa través de la seva pàgina web, un bus-cador d’àrees industrials, enviament de

circulars temàtiques, informació sobrelegislació i notícies relacionades, asses-sorament en urbanisme, infraestructu-res, medi ambient.., a més de fomentarl’associacionisme amb reunions de con-tacte entre empresaris, assistència alsòrgans de l’associació i enllaç amb elsdiversos ajuntaments.

SERVEIS ALS POLÍGONSPer una altra banda, la cambra ha firmatun conveni amb l’Associació Pacte In-dustrial de la Regió Metropolitana de Bar-celona per a la difusió de serveis als po-lígons. Les dues entitats es comprometena compartir informació relativa als ser-veis als polígons industrials i les empre-ses que s’hi ubiquen, a oferir accessi-bilitat als polígons, a analitzar l’evoluciódel sòl industrial en territori metropolità,a facilitar i promoure l’accés de les em-preses a la informació del sòl industriali a promoure ofertes.

I finalment, una altra de les últimes ac-tuacions en matèria de sòl industrial perpart de la Cambra de Comerç es refereixa la firma d’un acord amb l’empresa In-terempresas per facilitar informació deles ofertes i demandes de sòl i sostre in-dustrial.

Aquestes iniciatives no servirien de ressi Catalunya no fos conscient del seu po-

tencial. I és que el país no només comp-ta amb la disponibilitat de terreny sinóque la seva tradició industrial avala la se-va competitivitat.Catalunya pot presu-mir de tenir una economia diversificada,amb un gran pes de la indústria, del vol-tant del 24% del PIB. A més a més, estracta d’una plaça logística cobejada perempresaris i inversors per la seva con-dició de doble porta al Mediterrani i al’interior d’Europa. A tot això s’hi ha desumar l’evolució que el sector ha sabutdesenvolupar, amb serveis d’alta quali-tat, pel que fa a comunicacions, acces-sos, senyalització, il·luminació, conne-xions amb el transport públic, plansd’emergència, gestió de residus... i totaixò seguint uns criteris de sostenibilitatambiental.

Fins abans de la recessió, el sòl es ve-nia pràcticament sol, però la situació hacanviat i encara que l’oferta segueix sentla mateixa o de més qualitat, fan falta no-ves iniciatives com la de la Federació deMunicipis de Catalunya, que, juntamentamb altres iniciatives també del sectorpúblic o privat i mixt com la Cambra deComerç o la Generalitat de Catalunya,configuren les noves polítiques econò-miques i posen de manifest el caràcteremprenedor que sempre ha caracterit-zat la terra catalana.2

Iniciatives públiques i privadespromocionen el sòl industrialEl terreny destinat a la productivitat es presenta com una eina clau per combatre la crisi

El Govern buscaaugmentar la despesa en R+D, les patents i l’exportació

JORDI MAGAÑAÀrea Monogràfics M

LA DESPROTECCIÓ del sòl industrial a favor del sòl residencial ha estat unfenomen evident els últims anys. Obres públiques, infraestructures d’accési serveis, qualificacions de terrenys... han tingut la vivenda en el centre delsobjectius durant aquesta última dècada. Aquesta realitat ha provocat que elsplans urbanístics oblidessin la promoció del sòl industrial. Fins i tot algunesocasions, els plans urbanístics van acabar absorbint indústries a dins delsnuclis poblacionals, fet que va portar a la recerca de solucions que en moltscasos van acabar amb plusvàlues generades amb el canvi de qualificació ur-banística i construïen noves seus sense costos afegits gràcies a la vendadels terrenys.

Ara les polítiques urbanístiques tornen a fixar la seva atenció en la pro-moció del sòl industrial, conscients que centrar els seus esforços en la vi-venda va ser un error i que el futur és dotar els municipis d’espais destinatsa la generació de competitivitat. Per una altra banda, les noves polítiquesde promoció dels polígons industrials també han hagut de buscar noves fór-mules després de l’experiència del boom de la construcció. Si abans domi-nava la idea que les pimes optaven per la compra, atretes pels tipus d’interèsbaixos i la necessitat de disposar de béns patrimonials per presentar avalsals bancs, ara la situació també és diferent. Les empreses opten pel lloguerperquè això els permet tenir més flexibilitat per evitar que les instal·lacionsquedin obsoletes o que no puguin respondre a la demanda. És evident queel nou panorama ens porta un model nou al qual sector públic i privat co-mencen a adaptar-se.

l’anàlisiCANVI EN EL MERCAT CAP A UN NOU MODEL

La vivenda perd pes

Pàgines especials DIMECRES30 DE JUNY DEL 2010 el Periódico 3

Conjunt de naus industrials en un polígon.

ANNA TRULLÀSÀrea Monogràfics M

Des de mitjans del segle pas-sat, el nombre de polígons in-dustrials ha anat creixentconstantment. Aquesta loca-

lització conjunta d’empreses en un es-pai limitat pot semblar una amenaça peral medi ambient, però segons com esmiri pot suposar un espai privilegiat pera la posada en pràctica d’experiènciesinnovadores de gestió mediambientalconjunta.

L’oferta que avui presenta l’adminis-tració pel que fa a sòl industrial no estracta només d’una carta quantitativa d’-hectàrees de terreny a disposició de lainversió empresarial, sinó que es tractad’una oferta d’alt nivell de comunicaciópel que fa a infraestructures i serveis sus-tentada en criteris ecològics. Estem da-vant un nou model d’espai productiu onels diferents responsables busquen lesbones pràctiques.

Als seus inicis els nous polígons in-dustrials no van tenir sempre un desen-

volupament urbanístic ordenat, sinó queresponien més a les exigències de co-brir les necessitats urgents de l’impara-ble procés de desenvolupament indus-trial. La situació ha evolucionat i lesbones pràctiques es perfilen ara comel futur del motor econòmic.

Els gestors dels polígons s’apressena aplicar mesures ambientals que facili-tin la disminució de recursos i matèriesprimeres a través de l’aplicació d’es-tratègies d’optimització de consums d’ai-gua i energia, el foment de la reutilitza-ció i reciclatge de residus o la correctamanipulació i emmagatzematge dels pro-ductes. La conseqüència directa de l’a-plicació d’aquestes bones pràctiquessuposa un estalvi significatiu tant en lacompra com en el consum. A més, lesmesures aconseguiran la minimitzaciód’emissions atmosfèriques i de genera-ció de residus i abocaments.

GESTOR DE POLÍGONSSe sap quin és el camí a seguir, però fal-ta la figura responsable que gestioni ambautoria el compliment del nou model. Enla mesura de les seves possibilitats, elsgoverns locals han assumit aquest pa-per, però alguns dels agents del sectorcom empresaris, col·legis professionalsi cambres de comerç reclamen un òrganespecífic gestor del polígon industrial.

Actualment, no existeix aquesta figu-ra. Una altra cosa són les competències

de serveis i manteniment que vénen de-terminades per la llei de base de règimlocal, que són assumides pels governslocals.

Fins avui, malgrat alguna excepció,com és el cas de la llei de seguretat pri-vada, que ofereix la possibilitat d’explo-tar de manera conjunta alguns serveis,la legislació no ha contemplat el polígoncom una entitat unitària. Només la qua-lificació com a sòl d’ús per a activitat in-dustrial el diferencia de la resta del ter-ritori. Com que no existeix la figura degestor de polígon industrial, les admi-nistracions locals no tenen un marc com-petencial específic. De fet, les com-petències són les mateixes que enqualsevol altra zona del municipi.

MESURES AMBIENTALSAmb tot això, la iniciativa privada i pú-blica està prenent les mesures ne-cessàries per qualificar l’oferta de sòlindustrial, no només amb infraestructu-res i serveis, sinó també amb criterismediambientals. Els més de 1.700 po-lígons industrials de més de 5.000 m2

de Catalunya apliquen sistemes de ges-tió ecològica, un concepte relativamentnou que recolza la millora mediambien-tal de les empreses actuant tant sobreels seus processos conjunts com sobreles empreses que el componen, fet queporta associat un important aspecteeconòmic.2

Polígons amb criteris ecològicsL’oferta de sòl deixa de ser exclusivament quantitativa per brindar infraestructures i serveis sostenibles

Agents del sectorreclamen la figura d’un gestor d’aquestsespais productius

les tribunes

Les últimes xifres de l’atur ensporten una lleugera disminuciódel nombre de parats. Es trac-ta de gairebé 19.000 persones

a Catalunya que han trobat feina l’últimmes. La bona notícia –que ho és– noés, en el fons, més que una petita pau-sa, una parada en aquest llarg camí queens està tocant recórrer.

No vull, en qualsevol cas, ubicar-meen cap extrem. No crec que sigui pru-dent deixar-nos portar únicament perl’optimisme, donat l’abast que té aques-ta crisi. Però tampoc em sembla cons-tructiu instal·lar-nos en un pessimis-me continu. Per superar la crisi fan faltaidees, impuls i treball conjunt. Precisa-ment per això, en un moment com elque vivim, les mesures conjunturals delsestats es dirigeixen a contenir la des-pesa i així reduir el dèficit. Són mesu-res difícils, que sovint generen des-confiança i preocupació i que, per això,han de ser preses amb valentia per partdels governs.

Des de la Federació de Municipis deCatalunya, que tinc l’orgull de presidir,creiem que és precisament en aquestcontext quan es pren el pols a la ca-pacitat de les administracions públiquesi, en concret, de les locals, per liderarla societat. Encara més, es demostral’anhel de les entitats locals per des-envolupar projectes de dinamització

econòmica que serveixin de base peral futur productiu del país. Això és elque intentem fer la majoria d’alcaldesi alcaldesses de Catalunya. I ho fem alritme que marquen els temps. Si fa unsanys ens trobàvem en moments econò-micament més còmodes i gestionantnoves instal·lacions i infraestructuresper als nostres municipis, avui ens tro-bem gestionant l’escassetat, però tam-bé els sentiments dels nostres veïns iveïnes, directament afectats.

Un exemple: el dia 21 de maig, 40municipis vam viatjar a Madrid per pro-mocionar el sòl industrial en desenvo-lupament dels nostres municipis. ¿Al-caldes i alcaldesses viatjant a Madridcom a comercials? Precisament. Aixòés el que hem de fer en aquest mo-ment, treballar i anar on sigui necessa-ri per recuperar la capitalitat i el lide-ratge. Vam arribar a Madrid recuperantla tradició que va portar el nom de Ca-talunya pels pobles i ciutats d’Espanya.La imatge d’aquells agents comercialsque viatjaven pel territori amb la sevamaleta plena de mostraris de teixits ve-nent el seu producte, i molt més: ve-nent la solvència i la confiança. La nos-tra iniciativa porta per títol La base delfutur. A Madrid ens van rebre repre-sentants del món empresarial, econo-micofinancer, institucional i dels agentssocials.

Podria semblar que aquest no és elmillor moment per portar a terme ini-ciatives de promoció. Estem con-vençuts que es tracta d’un moment es-tratègicament clau. Volem presentar-noscom a agents actius, implicats en l’e-conomia, i disposats a oferir solucions.Catalunya ha estat, i és, el motoreconòmic d’Espanya. La voluntat dels

alcaldes i alcaldesses de Catalunya ésque ho segueixi sent.

Els 40 municipis que ens vam tras-lladar a Madrid oferíem 50 milions demetres quadrats de sòl industrial. 50milions de metres quadrats esperant lespropostes de noves empreses per im-plantar-s’hi. Però realment oferíem moltmés. Vam anar a oferir confiança. Con-fiança en les institucions, i confiança enles empreses. Però també realitats tan-gibles, que és el que reclamen els mi-lers de persones sense feina, i que noveuen solucions a curt termini. Els al-caldes i alcaldesses ho sabem millorque ningú. Els nostres veïns i veïnesviuen i passegen allà on nosaltres vivimi passegem, ens paren, ens parlen, i ensdemanen solucions.

L’acte de Madrid només va ser unpunt de partida, una suma de sinergies.L’inici d’una estratègia. És únicamentun exemple, però és l’exemple de la fi-losofia amb què volem avançar. És unamanera de veure la realitat: preocupant-se, però també ocupant-se de trobarsolucions. El món local proposa, i s’o-fereix com la millor carta de presenta-ció de Catalunya per atraure inversions,tornar a generar riquesa, i crear llocs detreball. És evident que després de la cri-si res tornarà a ser com abans. Peròpodem ser millors, si sabem aprofitarles oportunitats.2

BASES PER AL FUTUR

Acte de presentació dels 40 municipis catalans a Madrid.

La nostra voluntat és que Catalunyasegueixi sent el motoreconòmic d’Espanya

ManuelBUSTOS PRESIDENT DE LA FEDERACIÓ DE MUNICIPIS DE CATALUNYA

DERRIDAS

4 Pàgines especials DIMECRES30 DE JUNY DEL 2010 el Periódico

Carles RUIZPRESIDENT DEL COMITÈ EXECUTIU DEL PACTE INDUSTRIAL DE LA RMB

L’objectiu del Pacte Industrial dela Regió Metropolitana de Bar-celona (RMB) ha estat, des dela seva constitució el 1997,

treballar en la defensa de la indústria i,per això, ha configurat una aliança es-tratègica entre administracions públiquesi organitzacions empresarials i sindicalsper impulsar la competitivitat, la soste-nibilitat i la cohesió social en l’àmbit ter-ritorial de la RMB.

El pacte s’ha distingit sempre pelcaràcter innovador de les seves anàlisisi propostes, i destaca la plataforma tec-nològica SIMAE (Sistema d’InformacióMetropolità d’Activitat Econòmica i In-novació), accessible des de la nostraweb www.pacteind.cat, que integra elsàmbits de la mobilitat, la formació, l’e-conomia i la innovació, i facilita l’anàliside l’activitat econòmica industrial.

Amb l’objectiu de millorar la competi-tivitat dels polígons, el setembre del 2009vam constituir la mesa interinstitucio-nal de polígons d’activitat econòmica delPacte Industrial de la RMB, que incor-pora totes les administracions i entitatsque impulsen iniciatives i projectes rela-tius a polígons a la regió per a la sevacoordinació i cooperació. La participa-ció de la Generalitat de Catalunya enaquesta mesa resulta un element clau

per aconseguir els seus principals rep-tes: la definició de la figura jurídica depolígon, l’establiment d’un cens oficialde polígons, la creació d’un model degestió integral de polígons i la recercade mecanismes de finançament que do-nin continuïtat a aquesta gestió integral,la implantació d’un pla de millora de po-lígons per modernitzar-los i la seva ade-quació als nous requeriments propis delsegle XXI.

En aquest sentit, el pacte industrial haimpulsat un estudi que té com a objec-tiu identificar el nivell de les infraestruc-tures de serveis dels polígons industrialsde la RMB. Com a conclusió, proposaràcriteris per a la definició de polítiques pú-bliques que haurien de servir per orien-tar la inversió en infraestructures i perplanificar i localitzar noves àrees d’ac-tivitat econòmica i per transformar lesexistents.

També creiem que s’ha de donar més

pes a les polítiques per a la millora de lamobilitat als centres de treball, per afa-vorir l’accessibilitat dels treballadors alspolígons industrials ja existents, poten-ciant l’ús del transport públic i col·lec-tiu, i a la vegada la millora de la mobili-tat ha de ser present en la planificaciódel territori.

PARTICIPACIÓ DEL TERRITORIDes del Pacte Industrial de la RMB con-siderem que en l’actualitat resulta vitall’existència de polítiques de promocióindustrial amb la participació del territo-ri, que impliquin actuacions específiquesa desenvolupar als municipis i els polí-gons industrials per facilitar l’accés i úsdel sòl industrial i dotar-lo d’infraestruc-tures i serveis que li donin valor. Tambéés molt important aconseguir una plani-ficació integrada a partir d’una visió deconjunt supramunicipal.

En definitiva, el Pacte Industrial de laRegió Metropolitana de Barcelona tre-balla amb un esperit de complementa-rietat, oferint un espai de debat que ser-veix per impulsar iniciatives innovadoresque puguin convertir-se en polítiques pú-bliques concretes, que serveixin per di-namitzar i modernitzar l’activitat indus-trial als polígons i augmentar l’ocupaciói la cohesió social.2

UN PACTE A FAVOR DE LA INDÚSTRIA

la tribuna

Reunió del consell general del Pacte Industrial de la RMB.

El Parc Audiovisual de Catalunya, ubicat a Terrassa.

E nrere han quedat els anys enquè el teixit industrial de Terras-sa el monopolitzava el sector

tèxtil. Ara la ciutat catalana s’ofereix alsagents econòmics amb una carta depresentació diversa i d’alt nivell pel quefa a innovació, investigació i formació.Actualment, Terrassa manté la seva for-ta empremta industrial, un caràcter queha desenvolupat i que creix a través d’u-na activitat productiva totalment diver-sificada i amb una creixent orientaciócap als sectors de la innovació i la in-vestigació. En menys de 20 anys, la ciu-tat s’ha submergit en un profund dina-misme que ha impulsat la qualitat delsserveis (especialment els educatius, cul-turals i sanitaris) i la construcció de no-ves infraestructures de comunicació,que han situat la ciutat en un àmbit dereferència territorial cada vegada mésampli. Amb tot això, Terrassa segueixsent una part molt important del mo-tor econòmic de Catalunya, i en parttambé ho deu a la Universitat Politèc-nica de Catalunya, que suposa un delsseus principals atractius.

El pla urbanístic de Terrassa preveutres nous àmbits de desenvolupamentde sòl productiu amb un caràcter es-pecialitzat. D’una banda, el conjunt del

nou Parc Científic i Tecnològic, que con-templa el projecte del Parc Audiovisualde Catalunya, un clúster amb projecciómetropolitana i vocació nacional. De l’al-tra, el sector dels Bellots, de 88,92hectàrees, que amplia i completa el granconglomerat de sòl productiu existental sud-est de la ciutat i finalment, l’eixde nous sectors d’activitats producti-ves al sud de la ciutat, Palau Nord(40,70 ha) i Palau Sud (76,36 ha) sobreels quals es projectarà el futur creixe-ment de la nova activitat de la ciutat decaràcter mixt.2

JORDI MAGAÑAÀrea Monogràfics M

DEL PLA URBANÍSTICPREVEU DESENVOLUPARTRES ZONESESPECIALITZADES

Terrassa ofereix innovació,investigació i formació La Universitat Politècnica configura un dels principals atractius de la ciutat

PER A EMPRESES AMBCAPITAL DE FUTUR

El capital de futur de Terrassa esbasa en una potent oferta cen-trada en el desenvolupament

econòmic, en què destaquen: el ParcAudiovisual de Catalunya (on ara es-tem a punt de construir dos nous pla-tós i iniciar el projecte MediaLab), el fu-tur Parc Científic i Tecnològic impulsatper l’ajuntament, la UPC i el centre Lei-tat i els pols tecnològics dels Bellots ila Porta Sud. El caràcter emprenedorde Terrassa, que l’ha convertit en undels motors econòmics i culturals deCatalunya, i la seva condició de sego-na ciutat universitària, juntament ambles perspectives de creixement equili-brat, fan que sigui l’entorn ideal peravançar cap a una nova economia ca-paç de crear futur per a les empresesi per a les persones.

El jazz, l’hoquei, l’oferta comercial,el golf, la vitalitat cultural, els serveis,complementen aquest retrat de ciu-tat de progrés i de qualitat de vida.Ciència, tecnologia, coneixement, in-novació, professionals de qualitat, ac-cés a xarxes europees i mercats, unpotent teixit empresarial i productiu...

Terrassa és molt més que un lloc perinstal·lar-s’hi, amb espais o sòl in-dustrial i amb serveis d’alta qualitat,amb comunicacions nacionals i inter-nacionals.

La ciutat ofereix un entorn coherentper al desenvolupament, es presentacom una autèntica ciutat d’oportuni-tats que aposta per una forta estratè-gia de localització per competir en unmón globalitzat. Terrassa busca em-prenedors i empreses orientades capa la nova economia del futur. Empre-nedors i empreses innovadores, quecreguin profundament en els seus pro-ductes i serveis, que desenvolupin nousmercats, disposats a treballar amb al-tres empreses i col·laborar estretamentamb la universitat i la investigació. Em-prenedors i empreses respectuosesamb el medi ambient, compromesesamb la qualitat, socialment responsa-bles, ambicioses i serioses. Aquest ésel perfil empresarial al qual Terrassaorienta la seva oferta, amb la miradaposada en un període decisiu per alnostre país: del 2010 al 2020, la dè-cada de la nova economia.2

la tribuna

Pere NAVARROALCALDE DE TERRASSA

La mesa interinstitucionalconstituïda milloraràla competitivitat dels polígons

Pàgines especials DIMECRES30 DE JUNY DEL 2010 el Periódico 5

Vista aèria del sector dels Plans de la Sala, al municipi de Sallent.

D’entrada, la decisió del’Incasòl d’elaborar unnou pla de comercialit-zació de l’estoc de sòl

industrial no és casual i tot apuntacap a un pla de comercialització percombatre la situació econòmica enquè ens trobem. ¿És així?

–Per descomptat. La crisi del sectorde la construcció ha afectat tots els sec-tors, no únicament la vivenda. Tenint encompte aquesta situació, des de l’In-casòl hem estudiat com ajudar en la di-namització econòmica del país per faci-litar la seva competitivitat. El resultat ésaquest nou pla de comercialització del’estoc de sòl destinat a activitats eco-nòmiques.

–¿I quines mesures són les quecontempla el nou pla?

–Es tracta d’alleujar sobretot els cos-

tos inicials a l’hora d’adquirir un espaiper implantar una indústria. Les mesu-res contemplen descomptes directes delpreu final del sòl de fins al 10%, s’ofe-reix flexibilitat en els terminis de paga-ment, possibilitats de finançar fins al70% del preu de la parcel·la i també dis-posa ofertes de noves modalitats con-tractuals. La nostra voluntat és adaptar-nos a les possibilitats empresarials ambcondicions absolutament obertes unavegada estudiat el cas.

–¿A quines noves modalitats con-tractuals es refereix?

–Les situacions canvien i amb això elsmodels econòmics de les empreses.Fins ara, l’empresari preferia l’adquisi-ció del terreny i el mercat afavoria lacompra. Però això ha canviat. La patri-monialització ja no és prioritària i les en-titats financeres tampoc ajuden que ho

sigui. Hi ha altres opcions, com el dretde superfície o el lloguer. Es tracta denoves modalitats que oferim i sobre lesquals assesorem i acompanyem el clienten tot el procés.

–¿En què consisteix el dret de su-perfície?

–Aquesta modalitat permet al clientusar el sòl de l’Incasòl per implantar laseva pròpia indústria. En aquest sentit,el nou pla contempla condicions de dret

a superfície de fins a 50 anys. Peròaquesta no és l’única nova modalitat in-teressant. A més oferim el lloguer de sòl,però també de naus acabades.

–¿Es compleix la premissa que lacrisi és un problema, però també potser una oportunitat?

–En efecte. És el moment que la in-dústria aprofiti l’ocasió. L’Incasòl po-sa a disponibilitat prop de 80 hectàre-es de sòl industrial en tot el territoricatalà amb unes condicions comercialsexcepcionals, d’acord amb la nova con-juntura i amb l’objectiu de facilitar al mà-xim la implantació de noves indústriesper tot Catalunya, oferint els nostresserveis tant al sector públic com alprivat.

–¿Quin seria l’escenari ideal? –La nostra voluntat és desenvolupar

sectors que tinguin un abast territorialsupramunicipal i altres que reequilibrinl’activitat econòmica en el territori. Tre-ballem per afavorir el creixement soste-nible de Catalunya i respondre a les ne-cessitats de l’economia productiva i pergenerar ocupació d’una manera equili-brada i equitativa. Per un altre costat,hem de ser capaços de mantenir unequilibri dual, és a dir, beneficis empre-sarials que permetin finançar operacionsde reequilibri territorial i, per tant, decaràcter redistributiu.2

“Ens adaptem a la situació i a les necessitatsdel client”

LA FILOSOFIA

PER JORDI MAGAÑA

Miquel BONILLADIRECTOR DE L’INSTITUT CATALÀ DEL SÒL

l’entrevistaL’ESTOC

“Hi ha noves modalitats contractuals molt interessantscom el dret de superfície o el lloguer”

“Facilitem lacompetitivitat”“El pla de comercialització de sòl ofereix gransoportunitats per implantar una empresa”

Sòl industrial amb les millorscondicions i preusParcel·les disponibles per a indústries aïllades i entre mitgeres

AGRAMUNTALCARRÀSARNESAVINYÓBALAGUERBORGES BLANQUES, LESCAMARASACASTELLOLÍCERVERACERVERAGANDESAL’ALDEA/TORTOSAMÓRA LA NOVAPUIG-REIGRIPOLLETROSESSALLENTSANTA BÀRBARASÉNIA, LASOLSONATORELLÓVALLSVICVILADECAVALLS

Municipi Sector Superfície m2 Preu €/m2

LA TORRELO TOSSALET ROIGLES PLANES DEL RIUEL SOLERCAMPLLONG III POL. IILES VERDUNESSANT JORDICAN PARERAAV. DE LES GARRIGUESPOLÍGON NORDLA PLANA (2a fase)CATALUNYA SUDLA PARTIDA AUBALS**AMPLIACIÓ DE CAN VIDALEL MARTINET CARRETERA DE VILAJUÏGAELS PLANS DE LA SALABARRANC D’EN LLEDÓCARRETERA DE LA GALERAPARTIDA SANTA LLÚCIAMAS LA CAMPANERIAPALAU DE REIG DE DALTLES CASASSESCAN MITJANS

700 a 25.0002.000 a 10.000500 a 3.0001.000 a 35.0007.5004.600500 a 7752.600 a 11.0001.000 a 7.60014.0006.500 a 7.00023.000 a 95.0002.500 a 3.200500 a 2.1002.812 (terciari/comercial)2.700 a 12.00010.000 a 43.0003.400 a 3.700900 a 4.70010.1733.5003.500 a 13.300750 a 7.00027.016

55 a 9580 a 10735 a 3890 a 141653020,2117085 a 110,18527,053531145 a 162500150 a 175130 a 162,130 a 36,137 a 399085,15120 a 135254-400133,25

6 Pàgines especials DIMECRES30 DE JUNY DEL 2010 el Periódico

Imatge d’Ascó, amb el riu Ebre a la dreta i, al fons, la central nuclear.

A.TÀrea Monogràfics M

Convençuda que la situacióeconòmica actual requereix no-ves estratègies, Ascó ha creatl’Oficina de Desenvolupament

Local (ODL), que té per objectiu organit-zar, impulsar i coordinar tots els serveispúblics en matèria d’indústria i comerç.Així, el municipi s’ha dotat d’una eina quebusca mobilitzar els recursos interns i ex-terns, humans i financers. En definitiva,una iniciativa que pretén ajudar les em-preses interessades a establir-se en elseu polígon industrial, per així potenciarel desenvolupament i el creixement socio-econòmic del municipi tarragoní.

El consistori ofereix als empresaris lapossibilitat d’optar a subvencions del20% de la inversió a fons perdut de finsa 180.000 euros i també a subvencionsde 3.000 euros per la creació de llocs detreball estable per al municipi. A més, l’a-juntament, a través de l’ODL, ofereix as-sessorament personalitzat a les empre-ses interessades, una borsa de treball,

formació especialitzada i formació contí-nua per als treballadors.

COMPRA O LLOGUERL’oferta de sòl industrial d’Ascó es pre-senta a través de diferents modalitats.Així, segons les necessitats, les em-preses interessades poden triar entre lacompra de terreny o el lloguer de nausja construïdes. D’altra banda, el polígontambé consta d’un viver d’empresesamb tots els serveis destinats a micro-empreses.

En el cas que l’empresa estigui inte-ressada en la compra de terreny, el po-lígon d’Ascó ofereix parcel·les a partirde 2.000 m2, però si el que prefereixenés instal·lar-s’hi immediatament, tambédisposa de naus a partir de 180 m2, depropietat municipal.

A més de la varietat de l’oferta i deles facilitats econòmiques i d’assesso-rament que el consistori ofereix, el po-lígon d’Ascó compta amb una privile-giada situació estratègica. Es troba enun triangle format per Barcelona, Sara-gossa i València, i es converteix així enun pol atractiu que gaudeix d’unes in-fraestructures que li permeten estar moltben comunicat amb aquestes tres ciu-tats, a més de Lleida, Reus, Tarragonai Tortosa per diferents vies. Per carre-tera, a través de l’A7, la N340, la A2, laA68, la N420 i la C12. Per ferrocarrilcompta amb la línia Barcelona-Sara-

gossa i, a més a més, està situat a propdels principals aeroports i ports d’ele-vada activitat econòmica com són l’a-eroport del Prat, el de Reus, el de Llei-da, que s’acaba d’inaugurar, i els portsde Tarragona i el d’Alfacs de Sant Car-les de la Ràpita.

DE LLARGA TRADICIÓLa construcció del complex nuclear, aprincipis dels anys 70, marca la tradicióindustrial d’un municipi que fins llavorsestava centrat en l’activitat agrícola. Lainstal·lació de les dues centrals ha afa-vorit la implantació d’altres indústries alseu voltant, i això ha suposat un im-portant desenvolupament industrial pera Ascó i els municipis dels voltants. Ambaquesta empremta industrial i noves ini-ciatives, com l’ODL, Ascó està con-vençuda del potencial del seu sòl in-dustrial. D’aquí vénen els seus esforçosper impulsar i fomentar les polítiquesactives d’ocupació, dinamitzant el tei-xit empresarial, diversificant els sectorsproductius i apostant, de forma decidi-da, pel desenvolupament integral de lalocalitat.

La seva visita a Madrid juntamentamb la resta de municipis catalans ésuna mostra més del compromís del con-sistori per impulsar la instal·lació de no-ves empreses per generar riquesa al te-rritori i combatre així la desfavorablesituació econòmica actual.2

Ajudes per accedir al sòl d’AscóL’Oficina de Desenvolupament Local del municipi ofereix assessorament a les empreses interessades a instal·lar-se

La situacióestratègica delpolígon representa elseu principal atractiu

Vista aèria del Tecnoparc, un centre de R+D+i orientat als sectors de la salut, la nutrició i les noves tecnologies.

J.MÀrea Monogràfics M

El caràcter emprenedor quesempre ha caracteritzat la ciu-tat de Reus es torna a posarde manifest. En un moment en

què els consistoris dissenyen estratègiesper a la dinamització econòmica dels seusmunicipis, Reus ho fa concentrant-se enel desenvolupament del Tecnoparc, unparc tecnològic dissenyat per fomentar lacompetitivitat de la regió.

En col·laboració amb altres agents so-cioeconòmics, des del 1995, l’ajuntament,a través de Redessa, ha anat creant di-versos complexos empresarials públics,de suport a l’esperit emprenedor i l’acti-vitat econòmica. Paral·lelament, des del’aprovació el 1999 del pla general d’or-denació urbana, la ciutat ha apostat pergenerar nou i variat sòl industrial. Avui elterme municipal compta amb més de 300hectàrees urbanitzades, de les quals mésde la meitat han estat generades els úl-tims 10 anys.

Tan important com la generació desòl és la seva qualitat i adaptabilitat ales noves necessitats. Una prova d’aixòés un dels últims sectors urbanitzats:l’A.12, Riera del Molinet, al sud-est dela ciutat, que té una extensió de 40hectàrees i ha estat dissenyat amb cri-teris d’indústria jardí, amb avingudesamples, extenses zones verdes, edifi-cabilitat limitada i, per tant, baixa ocu-pació de parcel·la. Aquest és un delstres sectors que conformarà el futur parctecnològic Tecnoparc, el projecte mésambiciós de transformació de sòl ques’ha dut a terme a la ciutat. Sumarà 156hectàrees per proveir les empreses d’unespai privilegiat, accessible, amb facili-tat d’aparcaments i telecomunicacionsi amb equipaments per fomentar la in-novació i la investigació, sobretot, delssectors relacionats amb la nutrició, lasalut i les noves tecnologies. Entreaquests equipaments destaquen l’Edi-fici Tecnoparc amb el nou Palau de Fi-res i Congressos de Reus i un viverd’empreses de base tecnològica, elCentre Empresarial per al Des-envolupament i la Innovació (CEPID), elCampus de Bellissens de la UniversitatRovira i Virgili, el nou Hospital Universi-tari Sant Joan i els hotels previstos.

A part del tecnològic, s’està generantsòl molt diversificat i fins i tot especia-litzat, de venda i concessió. Hi ha zones

logístiques, productives i entorns co-mercials i terciaris. La informació sobresòl industrial es pot consultar a la pàgi-na web www.gupsa.cat, de l’empresamunicipal Gestió Urbanística Pública, queés l’instrument de l’ajuntament per pro-moure sòl i facilitar activitat econòmicaen el territori. En aquesta pàgina web l’a-juntament fomenta l’activitat econòmicainformant de l’oferta de sòl industrial delmunicipis.

BEN COMUNICADAReus, amb una població de 107.000 ha-bitants, té una posició geogràfica privi-legiada. En l’encreuament del Corredordel Mediterrani i l’eix de l’Ebre i en el cor

de la segona àrea demogràfica, econò-mica i metropolitana de Catalunya, és undels principals actius de la ciutat, aixícom les excel·lents infraestructures decomunicacions. En menys de 15 quilò-metres, Reus té una important xarxa fer-roviària (inclosa l’Alta Velocitat), l’Aero-port de Reus i el Port de Tarragona. Amés, la ciutat té accés ràpid a les prin-cipals xarxes viàries: la N-340 i la A-7(que connecta Barcelona amb València),l’AP-7 que enllaça amb l’arc mediterra-ni i la A-2 que els uneix amb Saragossai Madrid i la resta de la Península. La ubi-cació i les comunicacions només sóndos factors més de la competitivitat dela ciutat.2

LA CIUTAT OFEREIX SÒL MOLT DIVERSIFICAT EN VENDA O CESSIÓ

L’OFERTA MUNICIPAL CONTEMPLADIFERENTS MODALITATS

El centre sumarà156 hectàrees centrades afomentar l’R+D

Reus aposta pel TecnoparcEl parc tecnològic impulsa un nou model econòmic per al Camp de Tarragona

Publicitat DIMECRES30 DE JUNY DEL 2010 el Periódico 7