www.catalunyaconstruye.com

MONOGRÀFICSMUNICIPIS CATALANS

a destacar

EL LIDERATGETerrassa reflexiona sobre el seu posicionamentrespecte al conjunt de l’Arc MetropolitàDLES ZONES VERDESParcs com el de Can Rigal o el Botànic de Barcelona oxigenen les ciutatsD

ELS SERVEISEls nous equipaments públics milloren la qualitat de vida dels ciutadansDURBANISMELa llei de barris ha afavorit la cohesió social de les localitats catalanes D

catalunya construeix27 DE MARÇ DEL 2011 I el Periódico

Ciutats per ales persones

AEROFOTOLINE / PARC DE VALLPARADÍS DE TERRASSA

2 Pàgines especials DIUMENGE27 DE MARÇ DEL 2011 el Periódico Pàgines especials DIUMENGE

27 DE MARÇ DEL 2011 el Periódico 3

Urbanisme municipal L’opinió dels experts

“L’urbanisme enmajúscules té en compte la participaciódels veïns”

Carme

LABÒRIATINENTA D’ALCALDE DE L’ÀREA DE PLANIFICACIÓ URBANÍSTICA ITERRITORI AJUNTAMENT TERRASSA

“Som govern i tenim dret a decidir què es fa a les nostres ciutats”

Antonio

MARTÍNEZTINENT D’ALCALDE I REGIDOR D’ACCIÓ TERRITORIAL I VIVENDA DEL’AJUNTAMENT DE CORNELLÀ

“La imatge de ciutat deplatja ja no té res a veureamb el que ara ésCastelldefels”

María

MIRANDATINENTA D’ALCALDE D’URBANISME IOBRES, TURISME I COMUNICACIÓAJUNTAMENT DE CASTELLDEFELS

S’acosten dates de canvi per als ajuntaments. Les eleccions municipals es-tan a tocar i és moment de fer balanç, però no només dels anys de man-dat, sinó també de tot el camí que han recorregut les administracions lo-cals per arribar al punt en què ens trobem ara a nivell d’infraestructures ide desenvolupament urbanístic. Des de la restitució de la democràcia, elsajuntaments han anat guanyant autonomia i capacitat de gestió dels seusrecursos; han viscut moments de bonança econòmica, així com situacionsmés complicades i restrictives amb l’arribada de la crisi. Les noves neces-sitats dels ciutadans, els sectors econòmics i industrial i els fluxos migra-toris han anat dissenyant els municipis del segle XXI. Encara que diferents,tots iguals: l’objectiu és treballar al servei dels seus habitants i millorar, diaa dia, la seva qualitat de vida.

Consideren que iniciatives com la llei de barris tornen als governs municipals la seva sobirania institucional i permeten desenvolupar una millor gestió dels recursos invertits

Són mals temps per a la lírica,diuen; també per al creixementurbanístic dels municipis. Elsentit comú s’imposa ambforça i únicament els que no

es van deixar enredar pels cants de sire-na són capaços, actualment, de capejarel temporal. No és la primera vegada queels ajuntaments passen per una crisi, te-nint en compte la trajectòria viscuda desde la reinstauració de la democràcia, jafa més de 30 anys. Precisament, de l’e-volució dels municipis en aquestes tresdècades i de com s’han anat adaptantals nous reptes van parlar els participantsde la taula rodona organitzada per EL PE-RIÓDICO DE CATALUNYA, que va tenirlloc a la seu de l’Ateneu Barcelonès.

Les diferents onades d’immigració, pri-mer la d’altres pobles d’Espanya, i pos-teriorment la d’extracomunitaris en l’últi-ma dècada, han marcat notablementl’evolució dels municipis, no només a ni-vell social, sinó també a nivell urbanístic.“A Terrassa, partíem d’una ciutat bà-sicament construïda amb la immi-gració dels anys 50 i 60, i amb unsbarris poc estructurats”, va començarCarme Labòria, tinenta d’alcalde de l’À-rea de Planificació Urbanística i Territoride l’Ajuntament de Terrassa. “Enaquests 30 anys d’història democrà-

tica, la ciutat s’ha transformat es-pectacularment, sobretot amb la im-plicació veïnal, i s’han dignificat totsels barris”, va explicar Labòria. Un de-senvolupament urbanístic molt semblantal de la gran majoria de municipis de Ca-talunya.

IMATGE DISTORSIONADAAquest és el cas de Castelldefels. Sa se-va tinenta d’alcalde d’Urbanisme i Obres,Turisme i Comunicació Institucional, Ma-ría Miranda, va comentar que “la imat-ge de ciutat de platja i de segona re-sidència ja no té res a veure amb elque ara és el municipi. Primer va ve-nir el disseny de la ciutat, amb laconstrucció dels barris, i després vananar-hi naixent les necessitats de ca-da zona amb els diversos equipa-ments”.

El cas de Cornellà és paradigmàtic per-què en la seva evolució es veuen reflec-tides moltes ciutats de l’àrea metropoli-tana de Barcelona. “Com moltes altresciutats i pobles de la perifèria, Cor-nellà va créixer desmesuradamentamb l’arribada de la immigració, sen-se equipaments i sense cap control”,va exposar Antonio Martínez, primer ti-nent d’alcalde i regidor d’Acció Territoriali Vivenda d’aquest municipi del Baix Llo-bregat. “En aquests últims 30 anys,Cornellà ha passat de ser una ciu-tat dormitori, de l’extraradi, a una ciu-tat de veritat”, va dir el representantCornellà.

El creixement demogràfic en els tresmunicipis ha estat molt significatiu en lesúltimes tres dècades. Cornellà va passarde ser un poble de 10.000 habitants auna població, el 2009, de 87.000 perso-nes; a Castelldefels ja hi viuen 63.000 ciu-

tadans, molts dels quals procedeixen deBarcelona i voltants. Terrassa també haexperimentat un gran canvi i, segons da-des municipals, hi viuen 155.000 per-sones. Un creixement de la població tandestacat influeix de manera determinanten les polítiques urbanístiques dels ajun-taments que, a vegades a marxes força-des, han d’adaptar-se a la situació.

LA LLEI DE BARRIS I L’AUTOGESTIÓUna de les últimes apostes de la Gene-ralitat per continuar amb la metamorfosidels municipis és la llei de barris. El plade suport del Govern català remodela ba-rris en riscos d’exclusió amb l’objectiuprimordial de dignificar-los, no només anivell urbanístic sinó també social. A Te-rrassa es va remodelar un districte sen-cer, estan en obres amb un altre i estanintentat aconseguir una nova subvenció.Per Labòria, el pla és “urbanisme enmajúscules, amb sentit”, ja que comp-ta amb l’aportació de “dues adminis-tracions i la participació espectacu-lar dels veïns”, que també va assegurarque “aquesta confiança en els go-verns locals no havia existit maiabans”.

A Castelldefels, després de diversosintents fallits, es va aconseguir l’ajuda peral barri de Vistalegre i, segons Miranda,“és un projecte integral perquè no éssimplement urbanitzar un carrer oposar ascensors, sinó que suposa unconjunt de possibilitats per transfor-mar un barri en quatre anys”. Per laseva part, Antonio Martínez va posar so-bre la taula una reflexió que ha estat molten voga durant els últims anys: la des-centralització de l’Administració a favordels ajuntaments. “Per primera vega-da, un govern superior va confiar en

els municipis i va posar a la seva dis-posició una sèrie de recursos. Abans,la Generalitat decidia i destinava unsdiners per a alguna cosa que haviadecidit”, va apuntar Martínez. “Nosal-tres també som govern, som institu-ció, i també tenim dret a dir què es faa les nostres ciutats. Ja hem com-plert la majoria d’edat per poder de-cidir”, va afirmar. Labòria va apuntar queel pla ha suposat un gran pas en la ges-tió dels recursos per part de les admi-nistracions locals i que tots els municipishan sabut invertir de manera adequada ihan tingut en compte les necessitats decada barri en les partides pressupostà-ries.

LES ARE VAN ARRIBAR TARDA més de la llei de barris, en el mandatanterior també es va impulsar una altramesura que va néixer amb l’objectiu depromoure la vivenda protegida als muni-cipis. Eren les Àrees Residencials Es-tratègiques, més conegudes com ARE.Si mentre la llei de barris va ser valoradamolt positivament entre els participantsal debat, no va passar el mateix amb lesARE. La mesura va entrar en vigor tard,segons Martínez, “perquè ja s’haviaacabat el boom immobiliari i la bo-nança. S’han aprovat ARE que no fanfalta perquè no hi ha tanta deman-da de la població per a tant espai.Quan es diu que hi ha milers de vi-vendes buides a Espanya i a Cata-lunya ens hem de preguntar ¿on? Noés el mateix un pis als afores de Sa-ragossa, que no té gaire demanda,que un a l’Hospitalet o Cornellà”, vaexplicar Martínez. “Cornellà només potcréixer en 2.000-3.000 vivendes més.Quan parles amb les caixes d’estal-

vis no tenen vivendes a l’àrea metro-politana. D’aquí un any o un any i mig,faltaran pisos”.

Una opinió compartida per Labòria,que va destacar que les ARE “són unmecanisme que arriba tard, però lesbases són correctes. Cada vegada hiha més gent que no pot accedir a unavivenda. A Terrassa tenim pisos buits,però les entitats financeres no ator-guen crèdits als ciutadans”. CarmeLabòria i Antonio Martínez van destacarque els promotors immobiliaris comen-cen a sol·licitar construir vivenda prote-gida, ja que la lliure no poden vendre-la.No passa el mateix a Castelldefels on,segons va explicar María Miranda, “nohi ha pràcticament estoc d’edifica-cions buides i els promotors conti-nuen preferint construir vivenda lliu-re perquè el preu del metre quadratencara no ha baixat”, va subratllar Mi-randa.

QUAN LA CRISI S’ACABIEl mal moment econòmic també colla lesadministracions locals. No obstant, elsparticipants en el debat van assegurarque la millor recepta contra la crisi és laprevenció. “La nostra ciutat està gai-rebé acabada. Amb la situació actual,

és el moment de seure i disfrutar detot el que hem aconseguit fins ara”,va dir Martínez. “Cornellà és la ciutatmenys endeutada de Catalunya i latercera d’Espanya, així que partimd’una bona base”, va comentar.“Aquesta no és la primera crisi quevivim i de totes en sortim. Estem pre-parant la ciutat per quan la crisi ha-gi passat.” Per la seva part, a Castell-defels “han sigut uns anys d’inversiómolt important i la crisi ens ha arri-bat amb molta feina ja feta”, va expli-car Miranda. “Estem en un bon mo-ment per ser conservadors”, vapostil·lar.

No va poder dir el mateix Labòria, queva reconèixer que Terrassa va ser la ciu-tat de Catalunya que va atorgar mésllicències d’obra. “El 2007 vam redac-tar un pla de mandat molt ambiciósi, el 2008, vam haver de fer un plad’innovació per reconduir l’activitat,i un pla d’austeritat”. Labòria va expli-car que l’auge de la construcció va fercréixer Terrassa, però que ara s’estanbuscant noves vies per a l’economia d’a-quest municipi del Vallès Occidental quecompta amb 21.000 aturats.

L’increment de la capacitat de gestiódels ajuntaments ha anat acompanyat de

diverses iniciatives per potenciar els go-verns locals. El Consorci de l’Àrea Me-tropolitana de Barcelona, que aglutina 36municipis pròxims a la capital catalanaentre lels quals hi ha Cornellà i Castell-defels, i l’Arc Metropolità, que agrupa ciu-tats de la segona corona com Terrassa,són un clar exemple. Segons Martínez,“hem de sumar entre tots, perquè sino tenim un aeroport i un port forts,hi perdem tots. Hem de ser un pold’atracció econòmica i en això estemtreballant tots els ajuntaments”, vadestacar Martínez. “Competim amb elsmunicipis que tenim al costat, peròtambé, com a regió metropolitana,estem competint amb altres regionsa nivell internacional, i això ens obrela porta a noves inversions des dequalsevol punt del món”.

Miranda va recordar que “aquesta ésla línia en què s’està treballant en elsúltims anys”. Els participants en el de-bat organitzat per EL PERIÓDICO van as-segurar que el futur està en la col·labo-ració entre ciutats per ser méscompetitius per a l’arribada de les inver-sions quan la recessió acabi.2

Els participants en el debat organitzat per EL PERIÓDICO, María Miranda, Carme Labòria i Antonio Martínez (d’esquerra a dreta), a la seu de l’Ateneu Barcelonès. ÁNGELA PLAZAÀrea Monogràfics M

Els governs localsanalitzen lametamorfosi dels municipis

ELS MUNICIPIS de la regió metropolitana fa anys que s’organitzen per ges-tionar millor els recursos, coordinar-se per posar en marxa plans d’infraes-tructures i, en definitiva, ser més forts. En aquesta zona de Catalunya, es con-centren dues entitats supramunicipals: el Consorci de l’Àrea Metropolitanade Barcelona i l’Arc Metropolità. El Consorci de l’Àrea Metropolitana agrupa36 municipis, volum que suposa una població de més de 3 milions d’habitants,distribuïda en 636 quilòmetres quadrats. El seu objectiu és impulsar serveisi polítiques que requereixen una gestió integrada. Des del consorci, s’impul-sen actuacions de planificació estratègica, promoció i desenvolupament econò-mic que permetin aprofitar totes les oportunitats per millorar la qualitat de vi-da i la competitivitat de l’àrea metropolitana de Barcelona. També es tractende manera comuna temes com el transport públic, el tractament de residus,el proveïment d’aigua i la realització d’obres de vertebració de l’espai me-tropolità.

Els municipis de l’anomenada segona corona també es van organitzar, enaquest cas, a l’Arc Metropolità de Barcelona. L’organització s’ha proposatexaminar problemàtiques comunes derivades de la implantació d’infraes-tructures, del desenvolupament de serveis, així com de l’evolució social ieconòmica. Els municipis que en formen part són Mataró, Granollers, Saba-dell, Terrassa, Martorell, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú. Les duesentitats representen el motor econòmic i social de Catalunya.

l’apunt

LA POSADA EN MARXA DE PLANS ESTRATÈGICS

Entitats supramunicipals

DCornellà ha passat de ser unpoble de 10.000 habitants enels anys 50, a convertir-se enuna ciutat de 87.000 personesel 2010

DCastelldefels ha arribat als63.000 habitants el 2010, es-pecialment procedents delsmunicipis més pròxims a Bar-celona

DTerrassa ha arribat als155.000 habitants, amb uncreixement de 5.000 habitantsper any fins al 2009. El 2010 laxifra va baixar a 1.200

EL CREIXEMENTDEMOGRÀFIC

Els ajuntaments aposten perincrementar la seva autonomia

Vídeo resum de la taula rodona a la web:www.catalunyaconstruye.com

Avui s’inaugura el parc Vall-paradís de Terrassa, unprojecte de gran enverga-dura que ha transformatun torrent en el parc urbà

més llarg i un dels més grans de Cata-lunya. Dels 1.630.000 m2 d’espais verdsde què disposa Terrassa, 394.175 m2

corresponen al parc de Vallparadís que,a més, té una longitud de 3,5 quilòme-tres. Es tracta d’un autèntic pulmó verd,més que urbanisme al servei de les per-sones.

Les últimes fases de les obres, quehan permès completar la totalitat delparc, s’han portat a terme els últims noumesos amb finançament del Fons Esta-tal per a l’Ocupació i la Sostenibilitat Local. Concretament, l’aportació esta-tal ha permès finalitzar la cinquena fa-se del parc i l’extensió d’aquest dins delbarri de Can Jofresa, a la zona sud dela ciutat.

Això ha suposat un creixement de lasuperfície del parc de més del 25%. Entotal, ha guanyat 79.267 m2 i superaràels 388.000 m2.

A tot el sector s’hi han plantat arbrescaducifolis, gespa i vegetació de ribera,per crear zones d’ombra i de jocs in-fantils. La nova devesa de Vallparadís(de 53.000 m2) compta amb més de 250arbres de diferents espècies. El projec-te inclou també dues zones de jocs. Lesobres, que han anat a càrrec d’Excoveri tenen un valor de 2.394.166,56 euros,han donat feina a 81 treballadors, delsquals 34 es trobaven en situació de des-ocupació.

El tram final del parc, ja dins del barride Can Jofresa, ha seguit els mateixoscriteris d’urbanització i enjardinament dela cinquena fase. La rambla que baixades del torrent de la Font d’en Sagreracontinuarà dins de Can Jofresa i estàflanquejada a llevant per un talús vege-tal, que salva la diferència de nivell en-

4 Pàgines especials DIUMENGE27 DE MARÇ DEL 2011 el Periódico

L’espai afavoreix la cohesió social i augmenta la qualitat de vida

tre la rambla i les zones verdes existents.Al llarg del recorregut s’han construïtdues zones àmplies destinades a usoscívics i espais de trobada. El projecte haprevist també dues noves zones de plan-tació d’arbres, una zona de jocs infan-tils i un aparcament públic de 100 pla-ces a la zona de l’Escola Oficiald’Idiomes, amb un centenar de places.El tram de Can Jofresa es va adjudicara l’empresa Keconstruim per1.707.425,36 euros. Les obres han do-nat feina a 35 persones, 23 de les qualssón de nova contractació.

Aquests dos projectes han estat l’úl-tim pas d’un llarg camí iniciat el 1991,amb els primers treballs de recuperaciódel torrent de Vallparadís.

Aquesta última fase també inclou lanova biblioteca del districte 3, en pleparc, que completa el mapa de biblio-teques públiques de la ciutat. Amb unasuperfície construïda de 1.260 m2, do-narà servei als barris de Can Palet i Se-gle XX.

UNA LLARGA HISTÒRIAL’Ajuntament de Terrassa iniciava fa vintanys les obres de recuperació del torrentde Vallparadís, que s’havia preservat grà-cies a la seva excepcional ubicació, unsmetres per sota del nivell urbà. Es co-mençava així un dels projectes més am-biciosos dels últims anys, que tenia coma objectiu final recuperar l’immens pul-mó verd que es troba enmig del cascurbà. La seva transformació s’ha exe-cutat per fases.

A principis del 1996, l’obra rebia unainjecció econòmica que resultaria de-terminant per a la recuperació del torrentcom a parc central de Terrassa: la sub-venció de 1.185 milions de pessetes procedents dels Fons Europeus de Co-hesió.

L’aportació europea, que suposa el80% del cost total, ha estat definitiva perpoder executar, entre el 1996 i el 1999,el tram comprès entre el passeig del 22de Juliol i el del pont del Gall. Aquesttram ocupa uns 170.000 metres qua-drats i, per tant, significa el 70% de latotalitat del parc.

Així, el maig del 1999 Terrassa va re-cuperar gran part del torrent de Vallpa-radís com una immensa zona verda id’oci, apta per a tot tipus d’activitats so-cials, lúdiques i de relació ciutadana. El

parc és un lloc privilegiat al cor de la ciutat.

Posteriorment, s’han portat a termealtres projectes d’urbanització amb fi-nançament municipal i d’altres adminis-tracions. L’any 2004 es va restaurar el molí de vent del Pla de la Font de l’Apotecari, i el 2005 es va instal·lar unnou elevador hidràulic per a discapaci-tats al llac piscina de Vallparadís. El 2007es va inaugurar la quarta fase, en quèdestaca el Parc de les Percepcions, unespai museístic a l’aire lliure que permetacostar-se a la ciència d’una forma ame-na mentre es passeja.

El 2010 es va culminar la construccióde la Passarel·la de la Unió, que uneixels barris de Can Palet i Segle XX, ambun pressupost d’1,4 milions d’euros acàrrec dels Fons Estatals d’Inversió Local.

Així mateix, el parc de Vallparadís tam-bé ha estat distingit per les actuacionsrealitzades per eliminar barreres arqui-tectòniques i assegurar l’accessibilitat.Avui dia compta amb cinc ascensors alllarg del seu recorregut i recentment s’hi han fet millores importants per mi-llorar l’accessibilitat, entre les quals des-taca la instal·lació d’una senyalització es-pecífica per als usuaris amb mobilitatreduïda, pionera a Espanya. Tot això,gràcies a una inversió de 200.000 eurosfinançats pels Plans Extraordinaris d’Ocupació Local 2010 i 2011.

EL RECONEIXEMENTEl primer dels premis atorgats va arribarel 2001, per part de l’Associació Es-panyola de Parcs i Jardins Públics. Unany després va obtenir una menció es-pecial en els premis Espais i Equipa-ments Municipals de Qualitat, de la Di-putació de Barcelona.

El 2003 va rebre de la Fundación Dra-gados el premi a les millors solucionsmunicipals per eliminar les barreres fí-siques i arquitectòniques en favor delsdiscapacitats. Entre els anys 2005 i 2009va obtenir nou premis per la passarel·lapenjant que travessa el parc a l’altura dela Seu d’Ègara i fins al museu tèxtil. El2007 va rebre una menció honorífica delspremis Ciència en Acció pel jardí de lespercepcions. I, finalment, fa menys dedos anys va ser finalista dels premis FADen la modalitat Ciutat i Paisatge per l’or-denació paisatgística exterior de les es-

glésies de Sant Pere i la Seu d’Ègara, iva obtenir el premi anual Joan Martín, del’Associació Catalana de Cecs i Disca-pacitats Visuals, per l’acostament de laciència i la naturalesa als individus queformen part d’aquest col·lectiu.

MÉS QUE UN PARCAmb motiu de les obres del metro de Te-rrassa, a l’estació del Campus de Vall-paradís s’hi han trobat restes arqueolò-giques, que constitueixen el registre mésgran del plistocè inferior a Europa. Enaquella època la zona de Vallparadís erasimilar a la sabana africana que conei-xem avui dia. Tot i que no s’hi han tro-bat restes humanes, sí que se n’han tro-bat d’hipopòtams, cosa que fa pensarque hi havia un riu important. Les restesfòssils trobades en el jaciment corres-ponen a l’època dels primers humansque van passar de l’Àfrica a Europa, comés el cas d’Orce (1,3 milions d’anys) ode l’Homo Antecessor, que habitava aAtapuerca fa uns 800.000 anys

I és que el parc de Vallparadís comp-ta amb molts atractius d’un valor quesobrepassa l’interès paisatgístic. És unespai lúdic, cultural i social, on es pottrobar des d’una piscina de 5.750 m2 desuperfície, un circuit de tren per a nensi adults, una carpa escènica, el castellcartoixa de Vallparadís, la Casa Bau-mann, el Servei de Joventut municipal ofins i tot una zona dedicada a la cièn-cia (el Parc de les Percepcions).

Segons el que s’ha dit, la transforma-ció no ha estat només urbanística. Lagestió posterior de l’espai públic ha ator-gat més qualitat de vida als ciutadans.El parc afavoreix la cohesió, la trobadaentre veïns, els ajuda a conèixer-se i aentendre’s, etcètera. En definitiva, estracta més que d’urbanisme.

De fet, al parc s’hi celebren actes comel Pícnic Jazz, una cita ja convertida enun clàssic, que se celebra justamentaquest mateix diumenge i que és un puntde trobada de famílies senceres, perso-nes de totes les edats i de diferents pro-cedències.

També s’hi celebra la festa major delmunicipi i tot tipus d’activitats lúdiques ifestives. I és que no falta cap detall a Vall-paradís, on en cada racó es troba unequipament de qualitat que atorga a l’es-pai la possibilitat de realitzar múltiplesactivitats.�

El municipi de Terrassa inaugura avui l’última fase d’un dels parcs més grans de Catalunya, amb un total de 394.175 metres quadrats i una longitud de 3,5 quilòmetres

Han fet falta 20 anys per construir el queés un dels parcs més grans de Catalu-nya: el parc de Vallparadís de Terrassa.Finalment avui, els egarencs poden dis-frutar fins a l’últim racó del nou equipa-ment, de 394.175 metres quadrats i d’u-na longitud de 3,5 quilòmetres. Però no

es tracta només d’una gran zona verda.Vallparadís compta amb molts atractiusal llarg del seu recorregut que li atorguenun valor que sobrepassa l’interès pai-satgístic. I és que es tracta d’un espai lú-dic, cultural i social on es pot trobar uncircuit de tren, una carpa escènica, el

castell cartoixa de Vallparadís, el parc deles percepcions i fins i tot una piscinad’estiu. Sense cap dubte, es tracta d’un espai pensat per a alguna cosa mésque per passejar-hi. Més que un projec-te urbanístic, és un element de cohesiósocial.

Un projectefinalitzat

l’obra

Vallparadís, urbanisme al servei de les persones

�L’espai disposa d’una devesa d’uns 53.000m2 ambmés de 250 arbres de diferents espècies

�La piscina té 4.750 metres quadrats i acull al voltant de 100.000 banyistes per temporada

�Aquesta zona té possibili-tat de connexió wi-fi, perquèels usuaris accedeixin deforma gratuïta a internet

UN PASSEIGDIFERENT

MARIONA BALTÀÀrea Monogràfics M

Pàgines especials DIUMENGE27 DE MARÇ DEL 2011 el Periódico 5

Pere

NAVARROALCALDE DETERRASSA

L’ampliació del parc de Vallpara-dís, gairebé acabat d’estrenar,és un dels símbols de la nova

Terrassa que està agafant forma aquestany 2011. El parc és una gran taca ver-da que travessa la ciutat de nord a sud,comunicant i acostant els barris. És unamés de les moltes barreres que hem su-perat els últims anys, amb la construc-ció de ponts i passarel·les, amb el so-terrament del ferrocarril, amb el futurmetro de Terrassa o l’aposta per millorarla convivència. La ciutat està més cohe-sionada socialment, més equilibrada enqualitat de vida gràcies als plans de bar-ris i més ben comunicada, gràcies a lanova autovia B-40 –que permet traves-sar la localitat en pocs minuts–, o l’inicidel disseny de la línia ferroviària orbital,dues infraestructures que transformarande forma radical la mobilitat dins i fora dela ciutat.

Terrassa té molt de futur i està posantles peces clau del seu desenvolupamentels pròxims anys. Si fa una dècada ensconsolidàvem com a segona ciutat uni-

versitària de Catalunya, ara fem un noupas endavant: hem esdevingut una deles ciutats líders en ciència i innovacióa Espanya (una aposta que ens ha val-gut la distinció de Ciutat de la Ciència ila Innovació, rebuda pels esforços des-tinats en aquest àmbit) i estem co-mençant a instal·lar empreses al ParcCientífic i Tecnològic de Terrassa, Orbi-tal 40. L’impuls a sectors com l’audio-visual (amb el Parc Audiovisual de Cata-lunya), l’aeronàutica, el tèxtil, les energiesrenovables, l’òptica i a la fotònica o la far-macèutica i la salut, entre altres, són al-gunes de les claus de l’estratègia d’in-novació.

El principal objectiu dels pròxims anysés crear riquesa, llocs de treball i opor-tunitats per a persones emprenedores.En definitiva, la nostra prioritat és conti-nuar treballant com sempre ho hem fetper millorar la qualitat de vida de les per-sones i garantir que les inversions es tra-dueixin en la creació d’igualtat d’oportu-nitats.

Una Terrassa que treballa amb lide-ratge i complicitat amb les ciutats de l’arcmetropolità de Barcelona, que guanyaqualitat de vida i benestar, que millora elseu paisatge, que potencia la seva ca-pitalitat cultural, que potencia la univer-sitat i el coneixement, que atrau empre-ses i activitats. En definitiva, la prioritatés continuar treballant per millorar la qua-litat de vida de les persones i garantir laigualtat d’oportunitats per a tothom.Aquesta és la Terrassa del 2011, unametròpolis que mira cap endavant i quesupera les dificultats del present ambconsens, diàleg i treball en equip. Unaciutat cada dia millor, situada estratègi-cament en tots els mapes del futur delnostre país. 2

la tribuna

UNA CIUTATQUE MIRA CAP AL FUTUR

La inversió pública hamillorat la qualitat de vidadels ciutadans

El parc, en xifres

metres quadratsde superfície

quilòmetresde llarg

Més de

Més de

Disposa de

394.175

sala de conferènciesa l’interior1

3,5

persones encada Pícnic Jazz20.000

persones hi ha els tresdies de Festa Major100.000

1.500

banyistes pertemporada100.000

Jaciment paleontològic d’un milió d’anys coetani a Atapuerca

metres de longitud de canalartificial: es bomben 300 m3/h

228.000 l/h provenen de fontsexistents

1.500.000 persones visiten elparc anualment

nens a l’any participen en esports d’aventura11.500

espècies diferents d’arbres,alguns de centenaris97espèciesde peixos i d’ocells12 64museus a

l’interior3bars i2 2 restaurants

100 actes, concerts iespectacles anuals

JUAN J. DOMINGUEZ

6 Pàgines especials DIUMENGE27 DE MARÇ DEL 2011 el Periódico

Façana rehabilitada del Teatre Principal, d’estil modernista.

Dijous passat Terrassa es-trenava un renovat TeatrePrincipal, un dels edificismodernistes més desta-cats de la ciutat. El 1911,

ara fa gairebé un segle, es va inaugu-rar el que va ser un referent per a la vi-da cultural, teatral i cinematogràficaegarenca. Cent anys després, el 2011el Teatre Principal ha tornat amb la vo-luntat de ser un equipament munici-pal al servei de tots els ciutadans.

L’Ajuntament de Terrassa va fer ungran esforç per adquirir l’edifici el 2005i posteriorment el va fer el 2007 quanvan començar les obres de remodela-ció –respectant el seu valor patrimoniali artístic–, així com per equipar-lo tèc-nicament perquè es converteixi en undels teatres més moderns i polivalentsdel nostre país.

L’edifici té 4.530 metres quadratsper a produccions i espectacles de granformat que fins ara no tenien cabudaals altres equipaments culturals de laciutat. Compta amb dos espais on espodran programar espectacles si-multàniament i una capacitat per a 623espectadors que disfrutaran d’una vi-sió excel·lent i molt pròxima a l’esce-nari, que amb els seus 14 metres d’am-plada de boca per 10 de profunditatsupera la mida de l’original. La sala dela cúpula es converteix en un espai po-livalent destinat a organitzar-hi activi-tats que complementen la programa-ció artística, com tertúlies, tallers ambcreadors, conferències, recitals, etcè-tera, amb l’objectiu de crear nous pú-blics i hàbits culturals.

NOUS USOSLa recuperació d’aquest equipaments’ha fet amb el propòsit oposat al delsseus inicis, quan al segle XIX era un es-pai freqüentat només per la burgesia.En contraposició als orígens, com ex-plica Pep Pla, director del Centre d’ArtsEscèniques de Terrassa i responsablede la direcció artística del Teatre Prin-cipal, la vocació de l’equipament és mu-nicipal, al servei de tots els tarrassencs.Pla explica que “l’objectiu és con-vertir el Teatre Principal en el puntde trobada dels egarencs amantsde les arts escèniques, de la mú-sica, de l’òpera, de les arts del mo-viment i de la cultura en general. Ifer d’aquest teatre una àgora per a

Terrassa, un espai obert a la vidade la ciutat”.

El Teatre Principal és un espai per alsciutadans i a més compta amb la vo-luntat de ser una plataforma al serveide la producció local. De fet, la pro-gramació d’estrena, que és una de-claració d’intencions dels usos quetindrà l’equipament en el futur, recullobres de producció pròpia en què par-ticipen més de 50 actors locals i ac-tuacions de producció local, com labanda Big Band Jazz Terrassa, ambuna cantata escolar, amb un especta-cle de la coral Ter-rassa Ciutat Coral...I és que el teatre sempre ha estat pre-sent en la història de Terrassa, i hamantingut una tradició forta i viva a laciutat. “Estem davant la prova queno és l’edifici qui fa teatre sinó lespersones i són elles les que hanpermès que la tradició s’hagi trans-format als nous temps”.

Per un altre costat, el Teatre Princi-pal també acollirà grans produccions,algunes d’elles gràcies al conveni queha firmat amb el Liceu, a través del quals’oferiran espectacles de la programa-ció Petit Liceu.

VALOR PATRIMONIALL’edifici està catalogat com a patrimo-ni històric artístic de la ciutat. Per aixòel Museu de Terrassa s’ha encarregatdel seguiment de l’obra. En aquest sen-tit, Domènec Ferran, director del Mu-seu de Terrassa, i coneixedor en pro-funditat de la història de l’edifici, explicael valor de la recuperació d’un edificid’aquestes característiques i explica al-guna de les troballes patrimonials méssignificatives amb motiu de les obresde remodelació, com l’aparició sota delpaviment del vestíbul de diversos frag-ments del mosaic que configurava elpaviment original.

Un altre dels èxits als quals Ferran fareferència és el mur de la caixa escè-nica, límitrof amb la finca del darrere,on s’han aconseguit conservar les res-tes encara visibles de les guixeries quedecoraven el Saló dels Miralls del Cer-cle Egarenc, que va ser derruït en elsanys 70 del segle passat. Ferran expli-ca que el pes històric de l’edifici es tro-ba “en la planta baixa; el vestíbul iels accessos a la sala principal, ala primera planta; el foyer i el bara la segona planta, i la sala on s’haaconseguit conservar la cúpulaamb tota la seva altura” i, per des-comptat, “en el valor de la recupe-ració de la façana original, que da-ta de principis del segle XX”, afegeix.

La resta dels espais són de novaconstrucció. Alguns, com els vestidors,fins i tot formaven part de l’edifici con-tigu que l’ajuntament també va adqui-rir per garantir al nou equipament totsels serveis necessaris.2

L’edifici estàcatalogat com apatrimoni històricartístic de la ciutat

NÚRIA ROIGÀrea Monogràfics M

Terrassarecupera elmodernistaTeatre PrincipalLa inauguració de l’equipament municipalcoincideix amb la celebració del seu centenari

ELS ARQUITECTES Lluís Dilmé i Xa-vier Fabré, els mateixos que van par-ticipar en el projecte de reforma delGran Teatre del Liceu, han estat elsencarregats de dirigir les obres dereconstrucció del Teatre Principal deTerrassa. Una direcció de prestigi pera una obra que bé s’ho mereixia, jaque es tracta d’un edifici totalmentrehabilitat de gran valor patrimonial.L’equipament municipal ha estrenatuna nova caixa escènica, una platea,un amfiteatre, la nova Sala de la Cú-pula i unes dependències de serveisannexos a l’edifici magatzem, els ca-merinos i la sala d’assaig.

La complexitat de l’obra resideixen la convivència dels espais de no-va construcció amb l’espai patrimo-nial restaurat de la façana, part dela coberta, el vestíbul i el foyer delprimer pis. En total són 4.530 metresquadrats amb una capacitat de 623espectadors i 100 més a la Sala dela Cúpula.

Abans que el 2007 l’ajuntamentadquirís l’edifici per recuperar-lo coma teatre, la construcció havia alber-gat dues sales de projecció cine-matogràfica, la gran a la platea i lapetita a l’amfiteatre. I abans de con-vertir-se en cine, del 1911 al 1968,

l’edifici va acollir el Teatre Principal,obra dels arquitectes barceloninsEnric Catà i Catà i Francesc de P.Guàrdia i Vial. Era un edifici monu-mental, que seguia els correntseclèctics de l’època, però que in-trodueix un ampli repertori moder-nista, sobretot pel que fa a les artsaplicades.

El nou edifici va oferir al llarg delsanys una programació bàsicamentteatral, però la música, les con-ferències i els mítings polítics, i so-bretot el cine a partir de la postguer-ra, van ocupar una part important dela seva activitat.

la rehabilitacióTREBALL DE GRAN ENVERGADURA

Una obra de reconstrucció

BADIA CASANOVA

OBRA PARC DE VALLPARADÍS

Pàgines especials DIUMENGE27 DE MARÇ DEL 2011 el Periódico 7

Localització al mapa de Terrassa i les ciutats situades a l’Arc Metropolità.

Com a ciutat que forma partde l’Arc Metropolità, Terra-ssa se centra a enfortir elseu caràcter i liderar el te-rritori però sense deixar de

treballar en xarxa amb el seu entorn, bus-cant complementarietat i complicitat ambla resta de ciutats. En aquest sentit, elPla Territorial Metropolità i les infraes-tructures orbitals hi juguen un paper moltimportant.

La ciutat, que els últims anys ha ex-perimentat un important desenvolupa-ment, està fent ara una aposta decididaper l’articulació del seu sistema urbà i laseva àrea d’influència.

Més enllà de la terminologia (comar-cal, metropolitana...), Terrassa està lide-rant un sistema urbà per la via d’anar as-sumint progressivament la interlocuciód’aquest àmbit territorial davant temescentrats en el camp de les infraestruc-tures, els serveis i les dotacions, el co-neixement i la innovació, la logística...

El desenvolupament previst pel nouPOUM de Terrassa i la construcció dedeterminades infraestructures, com laRonda del Vallès (el quart cinturó), apun-ten cap a un pes més gran de Terrassarespecte del conjunt de la regió metro-politana i això ajuda a reforçar el seu li-deratge respecte al seu entorn immediat.

SUMANT ESFORÇOSPerò no hi ha d’haver confusions res-pecte a la competitivitat de Terrassa i laresta de ciutats de l’Arc Metropolità. Comafirma Pere Montaña, coordinador de l’À-rea de Planificació Urbanística i Territoride l’Ajuntament de Terrassa, i coordina-dor tècnic de l’Arc Metropolità de Bar-celona, “no es tracta de rivalitats nipapers comparatius sinó de conso-lidar cada un dels nòduls perquè su-min i articulin el creixement madurdel conjunt del territori”.

Més enllà del marc competencial que

l’ordenament jurídic atorga als ajunta-ments en temes de formulació d’es-tratègies territorials, les ciutats de l’ArcMetropolità proposen treballar per es-tar presents en el debat territorial i en to-tes les formes i moments en què aquestes produeix.

La visió de l’Arc Metropolità aconse-gueix, gràcies a la seva estratègia i im-portància relativa dins del conjunt de laregió metropolitana de Barcelona, un dià-leg fluid amb l’Ajuntament de Barcelona,l’Àrea Metropolitana de Barcelona, la Di-putació i la Generalitat de Catalunya. Eldiscurs de l’Arc Metropolità es basa enla suma. Cada municipi ha d’enfortir el

seu caràcter però a la vegada ha de tre-ballar en xarxa amb el seu entorn bus-cant complementarietat i complicitat.

Terrassa era i encara és avui un delsprincipals promotors de la iniciativa del’Arc Metropolità. S’ha convertit en la po-blació que més habitants té del grup i laquarta ciutat de Catalunya en poblaciódarrere de Barcelona, l’Hospitalet de Llo-bregat i Badalona. A més de ser coca-pital administrativa exerceix una posi-ció líder que ve donada per la sevaempenta i visió estratègica.

El creixent lideratge de Terrassa ha fetque a més dels plantejaments territorials,que queden patents amb l’Arc Metro-

polità, també lideri altres iniciatives, en-tre les quals hi ha l’impuls de l’eix de l’E9,així com la presència juntament amb al-tres poblacions del seu sistema urbà enla xarxa de ciutats europees Eurocities.

Pel que fa a la planificació de com-petitivitat en termes metropolitans de Te-rrassa, entre altres aspectes, “es tre-balla per garantir la millorlocalització, la millor accessibilitat ila màxima complementarietat entreles diferents modalitats de mobili-tat”. Aquest model afavorirà la presèn-cia i la nova localització d’activitats d’altvalor afegit. No es valorarà la ciutat so-lo per la seva ubicació i mobilitat sinó pelgrau de complementarietat amb el con-junt metropolità de Barcelona.

Per això Terrassa i el seu sistema urbàtreballen per articular-se tanto respecteal sistema metropolità central, com res-pecte a l’Arc Metropolità i la seva àread’influència i, decisivament, respecte ala Catalunya interior.

CAPACITATS TERRITORIALSÉs en aquest sentit que cal valorar la im-portància estratègica de la situació deTerrassa en un dels nous nòduls del te-rritori metropolità: just el punt d’inter-secció entre l’eix Barcelona-Tolosa i l’ArcMetropolità de Barcelona. El quart cin-turó o Ronda del Vallès, tant viari comferroviari, tenen sentit en funció d’aquestaarticulació i no només en si mateixos. Al-tres nòduls en competència amb el deTerrassa apareixen a la intersecció entrel’autopista AP-7, el futur quart cinturó il’eix Mollet-Vic (sistema urbà de Grano-llers), i a la intersecció entre el futur quartcinturó i l’eix Martorell-Igualada (sistemaurbà de Martorell-Abrera).

El sistema metropolità, en termes qua-litatius i competitius, no s’ha d’acabarcongestionant sobre si mateix i aques-tes portes, els nòduls d’articulació delsistema, estan cridats a adquirir una im-portància decisiva. “És per tot això quevaloramos positivament la posadaen servei d’un tram del quart cintu-ró, el de Terrassa, i és per això queho fem més enllà d’algunes qües-tions importants i que s’han de re-soldre, però que no ens han de ne-gar les expectatives de lideratgeterritorial que la nostra ciutat exer-ceix i que ja no pot deixar d’exercir”,afirma Montaña.2

MIRIAM SALAZARÀrea Monogràfics M

Terrassa aposta pel seu lideratgeLes infraestructures orbitals situen la ciutat en una posició estratègica a l’entorn metropolità

El discurs de l’ArcMetropolità estàbasat en la sumad’esforços

NO NOMÉS HA DEPRIMAR LA LOCALITZACIÓSINÓ TAMBÉ L’OFERTAD’ALT VALOR AFEGIT

L’ESTRATÈGIA

Empreses que han col·laboraten les actuacionsdel municipi de Terrassa

ExcoverEmpresa constructorac/ Pau Vila 22, 3r - Edifici Helión08174 Sant Cugat del Vallès

Tel. 93 674 72 71santcugat@excover.com

www.excover.com

KèconstruïmEmpresa constructorac/ Països Catalans, 18 baixos08755 Castellbisbal

Tel. 93 772 42 87 / 88keconstruim@kekonstruim.com

www.keconstruim.com

8 Pàgines especials DIUMENGE27 DE MARÇ DEL 2011 el Periódico

La transformacióurbanas’acompanya demesures socials

Acte d’inauguració una vegada acabats els treballs de remodelació del barri de Poblat Roca.

Viladecans, al Baix Llobregat,és una de les poques po-blacions catalanes, mésenllà de Barcelona, quecompten amb dos progra-

mes de millora urbana inclosos en la lleide barris de la Generalitat. Sufragats al50% per l’ajuntament i el Govern, les ac-tuacions pretenen que aquests dos ba-rris construïts en els anys 60 i 70 gua-nyin qualitat de vida i aconseguir així unaciutat equilibrada. Malgrat la crisi, la ciu-tat ha apostat per revalidar aquesta fór-mula per afavorir el benestar ciutadà.

Es tracta d’una fórmula que completala transformació urbanística amb pro-grames socials que contribueixen a mi-llorar les relacions, la igualtat, les ha-bilitats personals i, en definitiva, lesoportunitats dels veïns d’aquests barris.Perquè Viladecans ha apostat per cons-truir la ciutat des de l’urbanisme, peròtambé des de les persones.

QUALITAT DE VIDAEl dia 13 de març s’inaugurava la re-novada avinguda Doctor Fleming, l’ac-tuació més important a nivell urbanísticdel Pla de Millora Integral de Ponent,que es va posar en marxa l’any 2007amb el suport de la llei de barris. Unainversió de gairebé 15 milions d’euros

als barris de Can Sellarès, Poblat Ro-ca, Hispanitat i Comerç, que configu-ren la zona de Ponent.

A més de treballar intensament en elfoment de les polítiques d’igualtat de gè-nere; en un programa d’apoderament dedones joves gitanes per acostar-les almercat laboral; en la posada en marxadels cursos de l’Ateneu de les Arts i enla dinamització de la tercera edat, la lleide barris deixa al territori un importantcanvi urbanístic. Per un costat, l’avin-guda Doctor Fleming passa de ser unabarrera a ser un espai de trobada entreels barris de Can Sellarès i Poblat Roca.Per un altre costat, les ajudes a la ins-tal·lació d’ascensors, els primers delsquals ja s’han inaugurat, beneficien moltsciutadans. A més, s’ha renovat clave-gueram, s’han suprimit barreres arqui-tectòniques, s’ha creat una xarxa de regde jardins eficient i s’han millorat les pla-ces amb nou mobiliari.

La ciutadania, no només d’aquestsbarris sinó de tota la ciutat, ja disfrutad’unes millores que encara tenen conti-nuïtat durant aquest any.

ENTRE DUES ACTUACIONSPrecisament, aquest any han iniciat laseva trajectòria les primeres accions delPla de Millora Integral de Montserratina,que el juny de 2010 va rebre el suportde la Generalitat de Catalunya al serinclòs entre els beneficiaris de la llei debarris. El projecte contempla 29 actua-cions en què s’invertiran més de nou mi-lions d’euros durant els pròxims anys pera la millora de la qualitat de vida de moltsi moltes viladecanencs.

El cor d’aquest projecte és la plaça dela Constitució, que es renova, juntamentamb els equipaments que s’hi ubiquen

(casal, centre cívic i mercat), per exercirtambé de motor de transformació social.

També s’hi suma la renovació d’algunscarrers perquè el vianant guanyi presèn-cia al barri; la supressió de barreres ar-quitectòniques per facilitar el passeig; lacol·locació de nous espais lúdics infan-tils a l’espai públic i la posada en marxade la zona 30 a tot el barri amb l’objec-tiu de pacificar els carrers, incrementarla seguretat viària i fer compatible l’úsde la bicicleta per tot un barri on els car-rers estrets impedeixen la creació de ca-rrils bici. A això, s’hi afegeixen el nou ca-sal de bar-ri i casal per a la tercera edat,una ludoteca i una sala de lectura, aixícom un sistema d’ajudes i assessora-ment per a la rehabilitació dels edificisde vivendes, en una zona amb elevadapoblació de persones grans o amb de-pendències.

INCLUSIÓ DIGITALA més, es treballarà en el foment de lasostenibilitat i l’eficiència energètica, i esfacilitarà l’accés a les noves tecnologiesa través de la fibra òptica i, molt espe-cialment, de l’accés a internet a travésde connexió wi-fi a baix preu, per tre-ballar per la inclusió digital.

El Pla de Millora Integral de Montser-ratina també aposta per la revitalitzacióde l’activitat econòmica de la zona, in-cidint especialment en el comerç. Peraixò s’impulsarà un pla de dinamitzaciócomercial que inclou ajudes i formaciótant per als comerços ja existents comper a les persones emprenedores quees vulguin establir a la zona. Totesaquestes accions complementen l’ur-banisme com a mecanisme de milloradels barris i, amb això, del conjunt dela ciutat.2

MAR CASANOVASÀrea Monogràfics M

Millores per a ViladecansLa llei de barris ajuda a equilibrar la qualitat de vida a les diferents zones de la ciutat

TANT LA millora del barri deMontserratina com de Ponent,dins de la llei de barris, són ac-cions pensades per a les perso-nes i per les persones, ja que elsveïns, les entitats i els comer-ciants han participat activamenten els projectes i en la seva evo-lució a través de l’organització decomissions participatives.

La Generalitat de Catalunya il’Ajuntament de Viladecans hanapostat per la participació com aelement transversal en tot el pro-jecte. Així, la ciutadania com-plementa les prioritats establer-tes per l’Administració, que sónredefinides i avaluades al llarg detot el pla. Els suggeriments i lesopinions són molt tingudes encompte, perquè les persones queviuen al barri tenen la millor visióper dotar els projectes de plenaeficàcia.

Les oficines de gestió del plas’encarreguen de tenir informatsels ciutadans de totes les actua-cions i de convocar les comis-sions de seguiment amb l’objec-tiu que totes les persones suminper aconseguir un barri millor.

la clau

ACTIU PER AL CANVI

Participacióciutadana

Carles

RUIZALCALDE DEVILADECANS

V iladecans es va construir en elsanys 60 i 70 amb moltes defi-ciències. L’urbanisme i el crei-

xement de la ciutat no es feia en lescondicions en què ara es construeixenels nous barris. Per això, en els últimsanys han estat necessaris molts es-forços per millorar els barris més anticsde la ciutat, adequar els carrers per alsvianants, instal·lar serveis, crear nousespais que generin centralitat i qualitatde vida. Hem treballat molt, però somconscients que encara ens queda fei-na per fer.

El més visible d’aquesta renovaciósolen ser les obres, però darrere delsprojectes que es desenvolupen als ba-rris hi ha molt més. És el cas de la mi-llora dels barris de Ponent, o el més re-cent pla de millora integral de laMontserratina, en què, a més de lesobres, el contingut social és clau per ala millora de la qualitat de vida dels ciu-tadans i les ciutadanes d’aquests bar-ris. A vegades, aquesta renovació s’en-tén només com la realització d’obres,però nosaltres també apostem per, en-tre altres, oferir nous serveis als col·lec-tius més fràgils i a les famílies, per ac-

cions perquè els joves es quedin a viureal barri, perquè la zona guanyi en acti-vitat comercial i dinamisme, per divul-gar el coneixement de les noves tec-nologies entre tota la ciutadania i permodernitzar els edificis de vivendes.

I és que un dels objectius que bus-quem dotant el projecte de tant con-tingut social és aconseguir que la gentse senti a gust al barri i a les seves vi-vendes. Qualitat de vida també vol dirpoder entrar i sortir de casa quan esvulgui, i això es fa cada vegada més di-fícil a mesura que ens fem grans, es-pecialment si has de pujar i baixar es-cales cada vegada que necessites sortiral carrer o anar a comprar.

Per això, creiem que és molt impor-tant que els edificis tinguin ascensorsque facin que la gent gran pugui tenirautonomia. A més, també s’han demantenir les condicions d’habitabilitatdels edificis per evitar que el barri esdegradi. També donarem importànciaa l’adequació de les xarxes de serveisdels edificis, així com a la introducciód’elements que facilitin l’eficiènciaenergètica, que permetin als veïns i veï-nes estalviar diners en la factura del gaso de l’electricitat.

Tant el pla de Ponent com el de laMontserratina han tingut fins ara el su-port del Govern de la Generalitat. Es-perem que el nou Govern català enscontinuï recolzant en aquestes i altresactuacions, ja que no només es trac-ta de plans per als barris, sinó de plansper a les persones.

En definitiva, es tracta de garantir lacohesió social de tota la ciutat.2

la tribuna

FER BARRIPENSANTEN LESPERSONES

Volem que la gentse senti a gust al carreri a les seves vivendes

Pàgines especials DIUMENGE27 DE MARÇ DEL 2011 el Periódico 9

Una de les zones visitables del Jardí Botànic (a dalt). A sota, simulació del futur parc de Can Rigal.

Dos són els projectes pelque fa a zones verdes alsquals Barcelona està aca-bant de donar forma. Perun costat, l’ampliació del

Jardí Botànic amb una nova zona visi-table dedicada a la flora d’Austràlia, iper un altre costat, la construcció delnou parc de Can Rigal, que espera veu-re’s acabat a finals de l’any que ve.

Mentrestant, les obres de construc-ció avancen i, a poc a poc, el futur parcmetropolità de Can Rigal va tenint l’as-pecte de zona verda projectat. Aquestsolar acollia fins fa poc un aparcamenti un viver de Parcs i Jardins, peròaquests usos sempre van ser provisio-nals, perquè el destí d’aquest terreny jaestava escrit: Can Rigal serà un granparc metropolità a cavall entre els mu-nicipis de Barcelona i l’Hospitalet deLlobregat, els dos propietaris de partde la seva extensió.

La importància de l’espai verd delparc de Can Rigal es basa en la incor-poració d’un pulmó verd enmig d’uncontext urbanitzat i humanitzat. Gràciesa la seva situació i a la implantació enl’entorn de nous equipaments, el parcde Can Rigal tindrà un paper rellevantno només pel seu valor ecològic i pai-satgístic, sinó també per la seva secu-lar relació amb l’activitat humana del’entorn, culminat pel fet que el lloc pas-sarà a ser un punt preferent per a l’oci.És extremadament important per ver-tebrar aquesta centralitat assegurar lesconnexions tant paisatgístiques (corre-dors, vistes i referències) com socials(fluxos, accessibilitat, permeabilitat i pro-gramació d’usos).

S’incorporen accessos i recorregutsde vianants al nou parc de Can Rigal,que asseguraran que la població inte-gri aquest espai en el seu oci quotidiài que la gent assimili el valor de tenir unespai natural molt pròxim.

Tenint en compte la nova cultura del’aigua, es treballa en tècniques com-pensatòries d’infiltració, retenció i ca-nalització de les aigües per ser reutilit-zades per capil·laritat en el reg del parc.L’objectiu és transformar el solar en unespai verd sostenible, utilitzant es-pècies que necessitin poc mantenimenti, sobretot, que no requereixin unadespesa d’aigua excessiva. I finalment,s’ha treballat per obtenir una màximacobertura del sòl permeable. El pavi-

ment del passeig de formigó formalit-za als laterals cunetes verdes ambdrenatge inferior. El carril de bicicletesi fúting és un paviment de formigó per-meable. Les dues solucions subminis-traran aigua que la mantindrà al mateixterreny.

Finalment, l’aparició de les pèrgolesi els pòrtics d’accés i la necessitat deconvertir-los en semitransparents por-ta a la idea d’utilitzar plaques fotovol-taiques com a element semitransparenti aprofitar l’energia solar per a la il·lu-minació del parc de Can Rigal.

MILLORES PER AL BOTÀNICRecentment, l’Ajuntament de Barcelonaha realitzat diferents projectes de millo-ra al Jardí Botànic i al Jardí Botànic Histò-ric de Barcelona que han permès l’am-pliació de zones visitables per als visitantsi han millorat les instal·lacions per facili-tar les maniobres de manteniment.

Per un altre costat, amb l’objectiu dedonar resposta a les necessitats decreixement i evolució del Jardí Botànic,actualment s’està redactant un projec-te que inclou la construcció d’un cen-tre d’interpretació, l’ampliació dels vi-vers i dels hivernacles i la millora del’edifici dels serveis tècnics amb la mi-llora del banc de germoplasma.

El Jardí Botànic de Barcelona està si-tuat a la muntanya de Montjuïc sobreun terreny amb forts desnivells. Té unasuperfície d’unes 14 hectàrees que elconverteix en un dels grans espaisverds de la ciutat de Barcelona. El Jar-dí Botànic ha dignificat i posat en valorun sector de la muntanya, que havia es-tat, durant bastant temps, escenari d’o-blit i marginació.

El projecte de l’actual Jardí Botànicde Barcelona, dissenyat per l’arquitec-te Carles Ferrater, va ser inaugurat el1999. El projecte del jardí es genera apartir d’una malla triangular fracturadade camins de formigó, que s’adapta alterreny i organitza els itineraris, les cons-truccions i les infraestructures, i permeta la vegada la distribució harmònica deles unitats de vegetació.

Any rere any, el jardí augmenta les se-ves visites procedents de tot el món,atretes per la innovadora proposta derecrear la flora mediterrània del món enun marc arquitectònic incomparable, elqual li ha permès rebre premis de re-conegut prestigi internacional. El pro-jecte d’ampliació de les zones visitablesd’Austràlia, Xile i Califòrnia realitzat el2009 va permetre obrir al públic un àm-bit del jardí tancat que contenia espè-cies vegetals de gran interès, com lavasta col·lecció d’eucaliptus plantatsfeia una dècada. Concretament es vanconstruir nous camins pavimentats i unaplaça polivalent amb unes grades desd’on es mostren plantacions d’espè-cies de temporada.2

Incorpora un nou pulmóecològic enmigde l’urbs

NÚRIA VIVESÀrea Monogràfics M

Més parcs izones verdesper a la ciutat de BarcelonaEl Jardí Botànic s’amplia i agafa forma el nou parc metropolità de Can Rigal

la tribuna Jordi HEREUALCALDE DE BARCELONA

Barcelona té un dinamisme ques’encomana. És una ciutat en

constant transformació. I aquestatransformació es fa molt evident a ni-vell urbanístic, perquè tant als barriscom al centre de la ciutat o als terri-toris limítrofs amb altres municipis del’àrea metropolitana se succeeixen lesactuacions i els projectes.

Projectes de nous barris i projectesque els milloren, projectes de trans-formació del patrimoni industrial en fà-briques de creació, i petits projectesque incideixen molt directament en laqualitat de vida dels ciutadans i lesciutadanes, i que arriben a tots els ra-cons de la ciutat.

Avui us vull presentar dos projec-tes molt especials, que estan rela-cionats amb l’oci i el gaudi de l’espai

públic, aquest espai comú que estemmillorant entre tots i que tothom hade cuidar. Són el nou parc de Can Ri-gal i l’última fase executada del JardíBotànic.

El nou parc de Can Rigal s’ha fetrealitat gràcies a la recuperació d’unsterrenys que han servit per a la cons-trucció d’un pulmó verd de vuit hectà-rees entre les Corts i l’Hospitalet. Nonomés donarà servei als veïns i veï-nes dels barris de Sant Ramon-Ma-ternitat i de Pubilles Cases –que sónels que el tenen més a prop–, sinó queneix amb la voluntat de convertir-seen un nou parc metropolità.

El Jardí Botànic, per un altre cos-tat, és un espai del qual disfrutemdes de fa temps, però que millora ca-da dia i que s’està consolidant com

a referent internacional. Mentre con-tinuen creixent les espècies vegetals,es van concretant noves fases i ser-veis. Fa uns mesos vam poder es-trenar un nou paisatge mediterrani iuna zona dedicada a Austràlia, i aras’acaben nous projectes que elscomplementaran.

Estic segur que la resposta ciuta-dana, com sempre passa a Barcelo-na, serà la utilització massiva d’a-quests dos parcs de la xarxa quegestiona l’Àrea Metropolitana. Totsdos són un exemple excel·lent de comhem de seguir afrontant els reptes delsegle XXI: des d’una dimensió metro-politana, compartint i col·laborant,traient el màxim profit dels recursosque tenim per donar un servei cadavegada millor a la ciutadania.2

NOUS ESPAIS PÚBLICS

10 Pàgines especials DIUMENGE27 DE MARÇ DEL 2011 el Periódico

Dos centres cívics per a BadalonaAhir es va inaugurar l’equipament cultural Torre Mena i pròximament ho farà el d’El Carme

A l’esquerra, futur edifici del centre cívic El Carme. A la dreta, el centre cívic Torre Mena, que s’acaba d’inaugurar.

La ciutat de Badalona estrenavaahir el centre cívic de Torre Me-na al barri de Llefià i en breu faràel mateix amb el centre cívic i

cultural El Carme, situat al centre histò-ric del municipi. Es tracta de dos equi-paments culturals de qualitat al servei deles persones.

L’acabat d’estrenar centre cívic de Tor-re Mena, situat a la plaça de Trafalgar,està catalogat com a bé cultural d’interèslocal per la llei del patrimoni cultural ca-talà del 1993.

Les obres realitzades han permès re-formar integralment aquest edifici permodernitzar-lo i adequar-lo a les neces-sitats d’un equipament que acollirà di-verses dependències del districte, un ca-sal de persones grans, a més de diversosespais polivalents i una sala d’actes ambcapacitat per a unes 60 persones.

Les actuacions fetes han suposat l’e-liminació de les barreres arquitectòniquesi la millora de les condicions d’accessi-bilitat amb la instal·lació d’un ascensorque abans no existia.

Amb aquesta reforma també es gua-nya una superfície per a ús públic de mésde 400 metres quadrats a la planta su-perior de l’edifici, un espai que abans dela reforma no s’utilitzava a causa de lescondicions precàries que presentava.D’aquesta manera, la Torre Mena passaa tenir una superfície realment útil de1.400 metres quadrats. La façana tam-bé s’ha rehabilitat i s’hi ha instal·lat unnou sistema de climatització.

El pressupost de les obres ha estat de2.434.000 euros i ha anat a càrrec de laMancomunitat de Municipis de l’Àrea Me-tropolitana de Barcelona.

AL CENTREEl nou centre cívic i cultural El Carme deBadalona s’està construint al carrer deFrancesc Layret, cantonada amb el car-rer de Sant Francesc d’Assís. El solar,ubicat al casc antic de Badalona, haviaestat ocupat pel centre sanitari de la Clí-nica del Carme. Des de l’any 1935, vaser la clínica sanitària de referència queva acollir el naixement de molts bada-lonins. Amb la construcció d’aquest cen-tre cívic, obert a tota la població i a to-tes les edats, s’espera mantenir el llaçdels ciutadans amb la que va ser la clí-nica de molts.

La planta baixa, amb l’accés per lacantonada del carrer de Francesc Lay-ret amb el carrer de Sant Francesc d’As-sís, es pot considerar com una extensióde l’espai públic-carrer que dóna accésa l’edifici. En aquesta planta hi ha un pe-

tit bar amb un segon accés independentque permetrà el flux continu d’activitatdiària.

La planta soterrani, fins on arriba el pa-ti interior, tindrà una sala d’exposicions.A la resta de plantes hi trobarem la lu-doteca, zones d’estudi per a joves debatxillerat i universitaris, zones de lectu-ra i espais polivalents amb usos per a latercera edat. La planta alta, amb una ter-rassa des d’on es dominarà la visió dellitoral de Badalona, podrà acollir, a més,actes de petit format. L’accessibilitat es-tarà garantida a tot l’edifici. Aquest in-corpora tecnologies d’estalvi energètic ide comunicacions. Els aparells de cli-matització i les plaques solars ubicadesa la planta coberta s’han projectat de-gudament protegides de vistes, senseser un element afegit, de forma que ex-teriorment queden integrades a la faça-na de l’edifici.

‘LLANTERNA’ URBANAEl tractament de façana amb tanca-ment de vidre i protecció de làminesmetàl·liques amb variació de l’orien-tació donen resposta als diferents usosinteriors, la possibilitat de reconversiód’espais, i contribueix al control climà-tic de l’edifici.

A la nit, l’edifici, amb la il·luminació pro-jectada, es converteix en una tènue llan-terna urbana, en senyal del caràcter pú-blic de l’equipament. En total, l’edificiamb una superfície de 3.556 metres qua-drats, costarà 8.000.000 euros.�

RITA MAGAÑAÀrea Monogràfics M

Un equipament és de nova construcciói l’altre és de caràcter històric

Jordi SERRAALCALDE DE BADALONA

ABadalona hem posat en marxa un munt d’actuacions dirigides a les per-sones i al seu benestar a tots els barris. Som ciutadans d’una gran

Badalona amb 2.000 anys d’història que no es deté, que experimenta unatransformació permanent i que té davant seu reptes per millorar. Sabem apre-ciar el nostre passat i projectar-nos cap al futur. Exemple d’aquest fet sónels dos projectes que us presentem amb la Mancomunitat de Municipis del’Àrea Metropolitana: el centre cívic de la Torre Mena, a Llefià, i el centre cí-vic i cultural El Carme.

Torre Mena representa la voluntat de prestar serveis a partir de la rehabi-litació del nostre patrimoni arquitectònic en un edifici que és un bé culturalcatalogat, data del 1880 i ha acollit fins a l’actualitat diversos serveis públics.Ara també serà un modern centre cívic amb un espai permanent molt es-perat per a la gent gran del barri de Llefià.

El centre cívic i cultural d’El Carme s’ubica al centre de Badalona, enuna cantonada històrica per a molts de nosaltres perquè fins no fa gaire hihavia la Clínica del Carme. Al seu lloc hem pensat un centre cívic i culturalde qualitat. La seva arquitectura espectacular i versàtil el convertiran en unaicona per a tots, un motiu més de projecció. Projectes com aquests o els dela renovada Rambla, el del parc de Ca l’Arnús, i les instal·lacions esportivesde Salvador Espriu –també impulsats amb l’Àrea Metropolitana de Barce-lona–, o el nou passeig marítim ja en construcció, representen l’esforç permillorar la qualitat de les persones. Estic convençut que els ciutadans i lesciutadanes els faran seus ben aviat. Aquest és l’objectiu, ho hem fet per su-mar en una ciutat que volem per a les persones.�

PER A LES PERSONES

la tribuna

PERE JIMÉNEZ

Pàgines especials DIUMENGE27 DE MARÇ DEL 2011 el Periódico 11

Dues imatges de la nova Biblioteca Central Ramón Fernández Jurado.

Ahir Castelldefels inaugura-va la Biblioteca Central Ra-món Fernández Jurado, unespai interdisciplinari alservei de la cultura en un

emplaçament privilegiat. El nou equipa-ment està ubicat al peu del Turó delCastell, i comparteix entorn amb dosedificis catalogats com a patrimoni ar-quitectònic: Can Gomar, que acull laseu de l’emissora de ràdio municipal iel casal de cultura, i l’edifici de Can Ro-ca de Baix, un equipament que seràpunt de trobada i reunió de les diferentsentitats de la ciutat.

El nom l’hi deu al poeta Ramón Fer-nández Jurado (1914-1984), ebenistade professió i que també va ser profes-sor de català, castellà i esperanto. L’any1983 va ser elegit regidor de Castellde-fels, i el 1984, diputat al Parlament deCatalunya.

L’obra ha comptat amb un pressu-post total de 8.600.000 euros, delsquals 800.000 euros s’han destinat amobiliari. El projecte ha obtingut el su-port de la Generalitat de Catalunya i haseguit els criteris de gestió de la Dipu-tació de Barcelona, amb el principal ob-jectiu que el nou equipament s’incorpo-rés a la Xarxa de Biblioteques de l’entitatbarcelonina.

VESTÍBUL URBÀEl nou espai cultural s’ha aixecat en unsolar al peu del Turó del Castell amb faça-na al carrer Bisbe Urquinaona, al centrede la ciutat. La principal característica delprojecte és que ha suposat l’excavaciódel solar fins a la rasant del carrer Bis-be Urquinaona per poder crear una plaçapública d’accés a la biblioteca i als dosedificis catalogats que comparteixen es-pai amb el nou equipament. Es tracta-va de donar resposta a la variació to-pogràfica del solar i a la vegadaevidenciar la presència d’un nou equipa-ment com a referent cultural en ple cen-tre de la trama urbana de Castelldefels.El resultat ha estat la creació d’un ves-tíbul urbà, l’antesala per on passegen elsciutadans abans d’entrar als diferentsequipaments que s’hi han ubicat.

Amb l’objectiu de reduir les barreresarquitectòniques, la biblioteca se situaa l’extrem superior del lloc, de maneraque allibera el front i deixa espai per ala plaça a manera de hall urbà. El buitvisual que es genera amb aquesta inter-venció permet relacionar de manera res-pectuosa i integradora la biblioteca ambels edificis anteriorment nomenats deCan Roca de Baix i Can Gomar.

El seu arquitecte, Josep Muixart, ex-plica que “el principal condicionanta l’hora de definir la composició dela façana va ser la voluntat de mini-

mitzar l’impacte de l’edifici amb elpaisatge natural del seu entorn”.L’estratègia d’intervenció en aquest sen-tit va ser realitzar la façana amb un sis-tema de doble pell a base de làminesverticals d’acer de colors en forma dez. A banda de crear un teló de fons i mi-nimitzar l’impacte visual, aconsegueixevocar-nos la imatge dels lloms dels lli-bres col·locats sobre les prestatgeries.

ESPAI DINÀMICLa biblioteca, de planta en forma de L,té 4.754 metres quadrats construïts iestà composta per dos cossos esca-lonats de diferent altura. Un més baix(de planta baixa més un), que es rela-ciona amb l’edifici de Can Roca de Baix,i l’altre més alt (de planta baixa mésdos), amb la façana situada davant elpenya-segat i que es relaciona amb l’e-difici de Can Gomar.

El soterrani de la biblioteca allotja elmagatzem d’ús intern, la planta baixaacull la zona de recepció, una zona d’ex-posició, un espai polivalent, les àrees derevistes, música i audiovisuals, la zona

infantil i espais de servei. A la primeraplanta hi ha la zona de fons general, unaaula multimèdia, la zona de treball in-tern i sales de reunions i arxius. La se-gona planta alberga part del fons gene-ral, sales de treball i sales d’estudi.

Els accessos exteriors a la bibliotecaes disposen a la sala polivalent i a la lli-breria, per la planta baixa del cos mésbaix directament des de la plaça. Totsels accessos estan lligats per una mar-quesina a manera de sòcol continu del’edifici. Interiorment aquestes peces estroben relacionades a través del vestí-bul i el punt d’informació principal.

La societat demana a les bibliote-ques públiques els serveis que sem-pre han ofert, però al mateix temps elsen reclama altres de nous. Amb l’ob-jectiu de donar resposta a aquesta de-manda i no estancar-se, Castelldefelsposa a disposició del ciutadà aquestnou equipament, amb una oferta dinà-mica, que té l’objectiu principal de po-tenciar la lectura però també d’oferiraltres activitats culturals, com exposi-cions i conferències.2

Castelldefels estrena la BibliotecaCentral Ramón Fernández JuradoEl nou equipament es troba al carrer del Bisbe Urquinaona i a la plaça de la Cultura

Comparteix entornamb dos edificisque són patrimoniarquitectònic

GEORGINA PUJOLÀrea Monogràfics M

Joan

SAUALCALDE DE

CASTELLDEFELS

Castelldefels és una ciutat vivaque expressa el seu dinamisme

de moltes maneres. Ho fa, perexemple, per la via dels llibres, deforma que avui Castelldefels és undels municipis amb un índex de lec-tura més elevat.

En aquest context veu la llum la no-va Biblioteca Ramón Fernández Ju-rado, que des del seu naixement estàdestinada a ser un dels pulmons mit-jançant els quals Castelldefels respi-rarà cultura. Es tracta d’un equipa-ment de quatre plantes modern i fun-cional, dotat dels últims avenços tec-nològics i que incorpora criteris desostenibilitat mediambiental. Els seusespais alberguen una sala d’exposi-cions, sales de treball i d’estudi, aulamultimèdia, una zona infantil i altreszones destinades a la difusió culturali artística.

En definitiva, es tracta d’un espailíder que ha estat el fruit de la col·la-boració entre l’Ajuntament de Castell-defels i la Mancomunitat de Munici-pis de l’Àrea Metropolitana deBarcelona. Treballant junts hem acon-seguit construir una biblioteca que es-tarà a l’altura de les aspiracions delsciutadans i les ciutadanes de Castell-defels. Ara, només faltarà omplir-la devida, cosa que, estic plenament con-vençut, farem entre tots i totes.2

LA CIUTATRESPIRACULTURA

la tribuna

A L’HORA DE dissenyar el nou edifici s’han tingut en compte criteris me-diambientals que havien d’actuar en dos nivells. Per un costat, la ubi-cació i orientació de l’edifici i, per l’altre, els elements constructius queel conformarien. La ubicació de l’edifici, amb espais oberts a les duesfaçanes principals (nord i sud) ha suposat un gran potencial pel que faa il·luminació natural i vistes cap als espais verds que l’envolten. Al ma-teix temps, l’orientació nord-sud ha possibilitat un òptim aprofitamentsolar passiu i ha evitat càrregues tèrmiques estivals i enlluernaments através de les façanes est i oest. A més a més de suposar un alt nivellde confort per als usuaris.

Concretament, en el disseny de l’edifici s’han tingut en compte els se-güents criteris sostenibles:-Instal·lació de protecció solar mitjançant làmines a la façana, seguint el con-cepte de doble pell.-Optimització de la protecció solar de la planta baixa amb alers.-Mecanismes de control de la il·luminació natural.-Disminució de la totalitat de la demanda energètica en les instal·lacions del’edifici.

la innovació

TECNOLOGIA PER AL MEDI AMBIENT

Sota criteris sostenibles