al sòl el que és del sòl
TRANSCRIPT
TALLERSD’EDUCACIÓ AMBIENTALPer a la recuperació de la fracció orgànica i els envasos.
UN PROBLEMA COMÚ
D’on ve el que mengemi on va?
Com ens desfem de les restes de menjar i envasos?
Què passa després?
Origen i destinació dels residus
És sostenible la gestió actual?
Quines alternatives podem aplicar per reduir els abocadors i la contaminació?
T’imagines el fem que produeix la teua família en un any?
Autor de la foto:Antoine Repessé .
Autor de la foto:Antoine Repessé .
Autor de la foto:Antoine Repessé .
Autor de la foto:Antoine Repessé .
Cada persona genera de mitjana 1,4 quils de residus urbans al dia.
Això són 2.044 quils a l’any en una família de
4 persones!
Algunes dades:
El 60% d’allò que llancem al País Valencià acaba als abocadors.
Pràcticament la meitat (40%) d’allò que dipositem al contenidor és matèria orgànica.
REALITAT ACTUAL DELS RESIDUS AL PAÍS VALENCIÀ
Baixar d’aquest 60% de fem de ciutats i pobles que acaba als abocadors fins un 10%, recuperant la pràctica totalitat dels residus.
OBJECTIU PER D’ACÍ A 10 ANYS (Reclamat per la U.E.):
Percentatge dels distints tipus de residu dipositats en el contenidor gris al País Valencià durant l’any 2016.
Altres (bolquers...) (10,8%)
RTPs (piles...) (0,8%)
Complex (brics...) (4,5%)
Metall (3,3 %)Orgànic (39,4 %)
Paper i cartró (19 %)
Tèxtil (4,7 %)
Vidre (4,6 %)
Plàstic (12,8 %)
Percentatge de cada tipus de residu que acaba soterrat en l’abocador
Org
ànic
Pa
per
i car
tró
Plà
stic
Vid
re
Met
alls
Com
plex
(bri
cs...
)
Tèxt
il
Alt
res
(bol
quer
s...)
SOT
ERR
AT
EN
AB
OC
AD
OR
S
REC
UP
ERA
T
SOT
ERR
AT
EN
AB
OC
AD
OR
S
REC
UP
ERA
T
E
NVA
SOS
RENOVABLE
NO RENOVABLE
MIXT57%
85%
82%
52%
53%
94% 71%100%
67%
Quines mesures hem de prendre per aconseguir-ho?
RECUPERAR LA PART ORGÀNICA
Us imagineu que eixa part que llancem a l’abocador la recuperem per al camp (com adob)?
Que eixe adob acaba produint menjar en comptes de contaminar des dels abocadors?
I una altra alternativa: podem produir energia neta amb la matèria orgànica?
En separar la part orgànica, també millora la facilitat per recuperar la resta de residus (plàstics i metalls).
Cal un compromís social i administratiu per poder recollir de forma separada aquesta part orgànica de les llars.
LES 4 ERRES
Quines són?
Quin ordre d’importància tenen?
Per què?
“REPENSAR”/Reflexionar.
Boten les alarmes, i el major problema de la humanitat és: ¿?
R R R R
Reduir
Per sostindre l’estil de vida material mitjà d’una persona de l’Estat espanyol farien falta 3 planetes. Com que només existeix un planeta, aquest estil de vida es manté a costa dels recursos d’uns altres territoris.
R R R R
Reutilitzar
Optimitzar i donar-los nova vida als béns que consumim. Ja siga de la mateixa forma (envàs) o transformant-los per donar-los un nou sentit (ex. orgànic-compost o SDDR).
R R R R
Reciclar
Hi ha materials que poden recuperar-se per produir objectes nous. Reciclar estalvia recursos nous però necessita molta energia. El millor és no generar residus.
R R R R
REPERCUSSIONS D’APLICAR LES 4 ERRES
Recuperació d’espais degradats.
Reducció de l’extracció de matèries contaminants (petroli, gas, carbó…).
Millora de la qualitat de vida (identificar què és important per a viure i viable per al futur).
Entenem què ens hi juguem: La vida de moltes espècies en el planeta, incloent-hi la nostra.
SEPARAR I RECUPERAR LA PART ORGÀNICA
Aquest nou contenidor, ¿us sona?
Restes de fruites i verdures.
Restes de pa, pizza i cereals.
Corfes d’ou i fruita seca.
Restes de llegums.
Restes de jardineria: fulls, branques, terra...
Xicotetes fustes (de gelat, pintxos, furgadents...)
Què dipositem en aquestos contenidors?Tot allò que és d’origen natural i pot formar part del compost/adob:
El paper de cuina tacat, o mocadors de paper usats (la cel·lulosa ajuda a la descomposició).
Suros, restes de cafè o infusió (separant-ne la grapa).
Espines i restes de peix.
Restes de carn.
També és matèria orgànica:
Depenent el programa (no apte per compostadors casolans) en alguns llocs l’administració local incluou:
Allò que va al groc i al verd. Comenteu alguns exemples?Un dels problemes actuals és que en no separar en origen, les plantes trauen un adob d’una qualitat molt dolenta i de vegades tòxic en barrejar-se amb metalls I plàstic, acabant tot als abocadors..
Burilles, xicles, cendres…
Bolquers i compreses.
Allò destinat als eco-punts. Coneixeu eixos punts a la vostra localitat?
És important no incloure en aquest cinqué contenidor materials no orgànics com ara:
Durant l’últim any, més de 100 poblacions del País Valencià, entre elles les 3 capitals de província, han començat el programa per aplicar el sistema de separació i tractament de la part orgànica.
Podeu visitar i apuntar-vos als seus programes locals com a voluntaris mitjançant les webs institucionals.
Algunes poblacions del País Valencià estan en això.
JA NO VAL «USAR I LLANÇAR»
5 milions al dia de llaunes i ampolles acaben en abocadors, camps i platges.
Els ajuntaments gasten 40 milions d’euros a l’any que estalviarien en recollida, tractament i neteja viària.
Soterrem i cremem 60.000 tones a l’any de matèries primeres per un valor de 12 milions d’euros.
ECONOMIACIRCULARTot allò que usem i consumim ha d’entrar de nou al circuit, i evitar extraure més recursos (minerals) de la terra, a més de reintegrar-lo amb la menor despesa energètica i natural possible,
Les solucions passen per consolidar models per reduir i recuperar, per incidir en els veritables costos (també ambientals i socials) i per donar importància a tot allò que ens envolta.
PRODUCCIÓ
ÚS
RECU
PERA
CIÓ
RES
IDUS
RECURSOS
El SDDR
Un dels sistemes existents ja en molts països i que s’estudia implantar al País Valencià és el SDDR: Sistema de Dipòsit i Devolució de Residus.
Com funciona el SDDR?
Dipòsit reemborsable de 10 cèntims.
Aigües, cerveses, refrescos i sucs: perquè són els envasos que més residus abandonats generen.
Retorn a qualsevol supermercat, tenda o bar.
Sense cost per al País Valencià.
El comerç cobra per envàs recuperat. Té a l'abast tecnologia per fer el retorn automàtic si ho desitja.
Com funciona el SDDR?
Els preus no pujen. A Alemanya, des de la seva implantació (2003) fins ara, han baixat els preus.
És complementari amb els contenidors de colors, porta a porta o qualsevol altre sistema de gestió.
Logística inversa: qui porta begudes als establiments recull els envasos buits.
40 regions del món ja ho fan així, a Cadaqués es va provar i var ser un èxit.
Genera treball i és bo per a la industria local (recicladors, envasadors petits...).
S’aplica el principi de qui contamina paga.
La recuperació és més selectiva i menys contaminant.
Pot aconseguir recuperar-se prop del 90% de la fracció de plàstics (actualment no s’hi arriba al 30%).
Algunes repercussions d’implantar el SDDR
SDDR al món i a Espanya
Diversos països, entre ells Alemanya, Holanda, Canadà o EUA, porten alguns anys amb aquests sistema, amb molts bons resultats.
A Espanya, com amb l’orgànic, anem a la cua d’Occident. Tot i que algunes comunitats de l’Estat com ara Balears, Navarra o Catalunya estan en els inicis de la seua implantació.
Primer que res, no t’atabales! Com en moltes altres qüestions ambientals, es tracta de recuperar costums i tradicions sanes.
Entén que xicotets gestos de cadascun (separar adequadament) poden marcar una gran diferència en el benestar i la salut del futur.
Evita comprar productes d’un sol ús, embolcalls i envasos (millor envasos grans o a l’engròs). Això ajuda a reduir residus i facilita la recuperació de la fracció orgànica.
Acostuma’t des de ja mateix a tindre preparada la casa per separar amb major eficàcia i comença amb la fracció orgànica. I, ¿per què no?, demana un compostador per al teu barri!
I mentrestant, què puc fer-ne jo?
Tanquem el cercle natural separant i recuperant la
matèria orgànica!