MONOGRÀFICSLA RENOVACIÓ D’UN DISTRICTE

a destacar

L’EVOLUCIÓEl 67% de les zones industrials de l’històricPoblenou s’han remodelatDEL MODELUrbanisme, societat i economia configurenuna ciutat compactaD

LA MOSTRATres itineraris ensenyen els moderns edificis, el patrimoni industrial i les noves zones verdesDEL FUTURConsolidar i exportar l’experiènciaa altres països i barris barceloninsD

catalunya construeix27 DE DESEMBRE DEL 2010 I el Periódico

LOURDES RIBÉ

www.catalunyaconstruye.com

22@Barcelona

compleix 10 anys

2 Pàgines especials DILLUNS27 DE DESEMBRE DEL 2010 el Periódico

Vista aèria del districte 22@ feta l’abril del 2004 (a dalt). A sota, la mateixa panoràmica captada l’abril del 2010.

El projecte 22@Barcelonacompleix 10 anys veient re-alitzat el seu objectiu de re-cuperar la vocació produc-tiva del barri del Poblenou

i convertir-se novament en motor econò-mic de la capital catalana. Amb aques-ta idea, l’any 2000 va començar a trans-formar-se el barri industrial en un espaide coneixement que promogués la col·la-boració i les sinergies entre la universi-tat, l’Administració i l’empresa privada.La voluntat consistia a recuperar el quehavia estat durant més de cent anys elprincipal motor econòmic de Barcelonasota un nou model en què el protagonis-ta fos la innovació.

Com a projecte de renovació urbana,22@Barcelona respon a la necessitat derecuperar el dinamisme econòmic i so-cial del Poblenou i crear un entorn diversi equilibrat, on els espais productius con-viuen amb vivendes, equipaments i zo-nes verdes. Com a projecte de renova-ció econòmica, transforma el Poblenouen una important plataforma científica,tecnològica i cultural que ha convertitBarcelona en una de les ciutats mésdinàmiques i innovadores en l’àmbit in-ternacional. I com a projecte de renova-ció social, afavoreix la interrelació entreels professionals que treballen a la zonai impulsa i recolza els projectes innova-dors que fomenten la col·laboració en-tre empreses, institucions, veïns i enti-tats d’àmbits socials, educatius iculturals.

La remodelació urbanística ha estatfonamental per aconseguir aquest mo-del de ciutat compacta. L’àmbit 22@Bar-celona té una dimensió equiparable a115 illes de l’Eixample i la seva transfor-mació ha permès crear nou sostreeconòmic per a activitat productiva iequipaments, a més de noves vivendesprotegides i zones verdes que han trans-format les antigues àrees industrials enun entorn d’elevada qualitat urbana i me-diambiental. S’ha de destacar que el pro-jecte ha sabut conservar no només elseu caràcter productiu sinó també la se-va empremta arquitectònica, ja que elsnous edificis conviuen amb les traceshistòriques i els elements representatiusdel passat industrial.

El districte ha estat dotat amb moder-nes infraestructures, una inversió de mésde 310 milions d’euros permet reurba-nitzar els 37 quilòmetres de carrers deldistricte amb serveis altament compe-titius com són les xarxes d’energies, te-lecomunicacions, climatització centralit-zada i recollida pneumàtica selectiva deresidus. El disseny d’aquestes noves xar-xes prioritza l’eficiència energètica, fetque permet introduir importants milloresen els serveis urbans.

Alguns dels projectes urbanístics mésimportants que han canviat la fesomia deldistricte són la prolongació de l’avingu-da de la Diagonal fins al recinte del Fòrum,la remodelació de la plaça de les Glòries,la semicobertura de la Gran Via i la urba-nització del litoral, de la Vila Olímpica alBesòs.

EL FUTUR Després d’aquests primers deu anys,22@Barcelona ha començat una nova eta-pa d’intensa renovació econòmica i cul-tural; s’hi estan portant projectes dirigitsa crear àrees d’excel·lència europea en di-versos sectors en què Barcelona disposade potencial per convertir-se en líder in-ternacional com són el sector audiovisual,les tecnologies de la informació i la comu-nicació (TIC), les tecnologies mèdiques,l’energia o el disseny.

La renovació econòmica s’està realit-zant mitjançant la concentració en el te-rritori d’empreses, organismes públics icentres científics i tecnològics de referèn-cia en aquests àmbits estratègics de co-neixement amomenats clústers.2

El Poblenou torna a ser el motoreconòmic de BarcelonaLes sinergies entre la universitat, l’Administració i l’empresa han consolidat el projecte

Deu anys després,la transformaciódel barri industrial ja és una realitat

JORDI MAGAÑAÀrea Monogràfics M

10 ANYS AL SERVEIDE L’ECONOMIA

El districte tecnològic 22@ és un símbol de la Barcelona del segle XXI, unterritori que escenifica l’aposta que es va fer, a principis dels anys 90, per

diversificar l’economia. Ens vam avançar als temps i avui els nous tempsens donen la raó: la vam encertar en el pronòstic. En aquests 10 anys hemtransformat una àrea equivalent a 115 illes de l’Eixample. Hem reconvertitun espai industrial, el Manchester català, en un espai productiu basat en eltalent, la innovació i la creativitat. Hem fet de les antigues fàbriques tèxtils clús-ters de coneixement. El districte tecnològic de Barcelona és un èxit i un re-ferent internacional en matèria de recuperació i transformació urbana asso-ciat a la creació d’ocupació de qualitat i economia de valor afegit, que sumaen positiu any rere any. Al 22@ tenen la seva seu un total de 10 universitatsamb més de 25.000 estudiants; 12 centres de R+D; més de 1.500 empresesd’activitat @ que donen feina a prop de 45.000 treballadors i generen un vo-lum de negoci d’uns sis mil milions d’euros. El 22@ és un orgull per a Bar-celona i la prova de nou que Barcelona, com qualsevol ciutat líder, planifica elseu futur i marca tendència al món. Avui el 22@ és una àrea de centralitateconòmica consolidada de la Barcelona metropolitana.2

la tribuna Jordi HEREUALCALDE DE BARCELONA

ELS PRESIDENTS

DVolem preservar i confirmar elcaràcter industrial de la regió deBarcelona, però una regió industrialdels inicis del segle XXI no té res aveure amb la que era fa cent anys,i per tant, les polítiques públiques iprivades només seran efectives sila planificació del territori i l’activi-tat econòmica s’hi adapten. (Pròlega La ciutat digital).

Joan

MAJÓNOVEMBRE 2002 - GENER 2004

DEl 1998 els professionals reflexio-nen sobre la nova ciutat i l’econo-mia del coneixement. Defensen peral Poblenou un nou model de ciutatcompacta. Dos anys després arribala reforma del PGM i neix l’empre-sa 22@ per gestionar el projecte. Li-deratge extern, equip professional,obertura a la societat. De tant entant els astres s’alineen i es podentirar cap endavant projectes inno-vadors. ¡Felicitats!

Miquel

BARCELÓ

FEBRER 2004 - SETEMBRE 2007

DDesprés de 10 anys, el projecte22@Barcelona està consolidat i hademostrat que és capaç de crearun espai productiu propici a la ge-neració de noves empreses i nousllocs de treball de qualitat. En uncontext de crisi com l’actual, repli-car el model 22@ en altres zonesde la ciutat és un dels planteja-ments estratègics per generar no-va ocupació.

Jordi

WILLIAM CARNESOCTUBRE 2007-ACTUALITAT

Pàgines especials DILLUNS27 DE DESEMBRE DEL 2010 el Periódico 3

Una vista del districte Barcelona22@, amb la torre Agbar a la dreta de la imatge.

el cens realitzat en l’àmbit geogràfic del22@Barcelona confirma que des de fa 10anys el nombre d’empreses instal·ladesno ha deixat de créixer. Aquest censcompta que des del 2000 s’hi haninstal·lat 4.500 empreses. El 27% del to-tal són intensives en coneixement, i tresde cada deu creades a partir del 2000són d’activitat intensiva en coneixemento en tecnologia.

Aquest any, 22@Barcelona ha acom-panyat més de 90 empreses en la sevainstal·lació en el districte, i pròximamentho farà amb el grup editorial RBA, Natio-nal Geografic, Telefónica i Bassat Ogilvy.

Alguns dels exemples d’empreses i ins-titucions instal·lades en el 22@ en els úl-tims mesos són Gaes, la Comissió delMercat de les Telecomunicacions (CMT),el Consell de l’Audiovisual de Catalunya(CAC), el Banc de Sang i Teixits de Ca-talunya, el Col·legi Oficial d’Infermeria deBarcelona, Isdin, Aenor...

OCUPACIÓ DE QUALITATEl pes de les activitats intensives en co-neixement i tecnologia és important. Defet, la part més important de les baixesd’empreses del districte han estat del sec-tor manufacturer, al contrari que la novaeconomia, que ha sabut créixer i a mésho ha fet amb ocupació de qualitat.

La xifra estimativa de persones que hitreballen és de 90.000 (sense comptabi-litzar els autònoms), un 62,5% més quel’any 2000, xifra que suposa un incrementde 56.200 treballadors. Per un altre cos-tat, el volum de negoci global, no nomésde les empreses d’activitat @, puja a uns8.900 milions d’euros anuals. Demogràfi-cament, des de l’any 2001, la població re-sident al 22@Barcelona ha crescut un22,8%, ja que ha passat de 73.464 habi-tants a 90.214 (16.750 persones més).Aquest increment està 15 punts per so-bre de la mitjana de Barcelona, que entreel 2001 i el 2009 se situa en un creixementdel 8%. També supera el de l’àmbit me-tropolità, que és del 13,7%, i el de Cata-lunya, del 17,9%.

De mitjana, el 72% dels treballadors deles empreses @ del districte són universi-taris. La qualitat de l’ocupació té molt aveure amb el desenvolupament de l’acti-vitat econòmica del districte. De momentsón cinc els clústers (àrees d’excel·lència)instal·lats al 22@Barcelona: mèdia, TIC,tecnologies mèdiques, energia i disseny,però ja s’està treballant en el desenvolu-pament de nous clústers, com el d’edu-cació superior o el de multilingüisme, totsdos en fase molt avançada de desenvo-lupament, i el d’indústries agroalimentà-ries, que s’instal·larà a la Zona Franca.2

Creixement d’empreses i nombrede treballadors malgrat la crisiDes que es va posar en marxa el projecte el 2000 s’han instal·lat al districte 4.500 noves companyies

El 68% de les àreesindustrials delPoblenou han iniciatla seva renovació

HERMINIA PÉREZÀrea Monogràfics M

L’ÚLTIM càlcul disponible recull quea la zona del 22@Barcelona s’ubi-quen 7.064 empreses i unes 4.400persones en règim d’autònoms.Respecte al nombre d’empreses,suposa un 105,5% més que l’any2000, quan es comptava amb lameitat, concretament amb 3.437empreses. L’increment és molt su-perior al viscut a la província deBarcelona (57,3%) i al total de Ca-talunya (60%).

L’estimació és que des de l’any2000 s’hi han ubicat unes 4.500 em-preses noves, una mitjana de 545noves empreses instal·lades perany o, el que és el mateix, 1,2 perdia, malgrat que el període més pro-lífic va ser el comprès entre el 2003i el 2006. De les 4.500 noves empre-ses instal·lades, un 47,3% són denova creació i la resta han estattrasllats de companyies que hanapostat pel nou districte.

les dades

EL DOBLED’ACTIVITAT

Joan CLOSEXALCALDE DE BCN

(1997-2006)

E l projecte 22@ va néixer amb lavoluntat de transformar l’antiga

zona industrial del Poblenou, que es-tava en crisi des de feia uns anys, i ge-nerar nous llocs de treball en un espaien decadència. La decisió va ser ago-sarada, però era la millor aposta es-tratègica per a Barcelona per aconse-guir una nova economia al centremateix de la ciutat.

Vam ser pioners i vam crear una es-tructura urbana pensada per a l’eco-nomia del segle XXI. Una dècada des-prés, es pot constatar l’encert i, ja queés pissible disfrutar, viure, aprendre,investigar i treballar al 22@. El 22@ -s’ha consolidat i continuarà jugant unpaper clau com a motor econòmic deBarcelona.2

ESTRATÈGIAENCERTADA

la tribuna

Durant aquesta última dècada,el 22@Barcelona està transfor-mant una extensa zona queabans era de caràcter indus-

trial, amb un territori equivalent a 115 illesde l’Eixample, en un espai productiu, onel talent i la innovació constitueixen unapeça fonamental. La transformació ha es-tat d’índole social, urbana i econòmica, iel districte s’ha convertit en una espèciede ciutat compacta i diversa que apostaper la mescla, que afavoreix la cohesió so-cial i propicia un desenvolupament mésequilibrat i sostenible.

El projecte es va iniciar a finals de l’any2000, i avui dia ja s’ha iniciat la renova-ció d’aproximadament el 68% de les àre-es industrials del Poblenou. Els 117 plansaprovats suposen gairebé 3.000.000 demetres quadrats de sostre, dels quals136.837 metres quadrats de sòl es des-tinen a equipaments, i 119.720, a espaislliures i a prop de 3.000 vivendes en algunrègim de protecció pública. Pel que fa aequipaments, ja s’han construït 112.468metres quadrats de sostre sobre rasant(centre de barri de la Vila Olímpica, edifi-ci Media-Tic, Universitat Pompeu Fabra,edifici Mediacomplex, Can Jaumandreu,CEIP Llacuna).

En relació amb les vivendes de protec-ció oficial, s’han finalitzat 998 pisos i es-tan en construcció 583 que suposen untotal de 1.581. Per un altre costat, s’hanconcedit llicències per a un totald’1.374.546 metres quadrats de sostre,dels quals 936.625 són sobre rasant i437.921 són sota rasant. La distribuciód’aquest sostre és d’un 71% per a usosd’activitats econòmiques, un 18% per avivenda i un 11% per a equipaments.

Respecte a les infraestructures, s’hanurbanitzat 19.649 metres quadrats de car-rer –d’un total de 37 quilòmetres– ambserveis d’alta qualitat, 46 noves galeries,clavegueres, recollida pneumàtica i selec-tiva de residus, distribució d’aigua calen-ta i freda per a calefacció i refrigeració d’e-dificis, etcètera.

Per un altre costat, cal destacar queaquest model de transformació ha sabutconfluir amb el patrimoni industrial del bar-ri gràcies al Pla de Protecció del Patrimo-ni Industrial, que conserva 114 elementsarquitectònics d’interès.

CONEIXEMENT I ECONOMIALa transformació del districte ha permèsque s’hi hagin instal·lat 10 universitats ambmés de 25.000 estudiants i 12 centres deR+D i de transferència tecnològica. Estracta de la instal·lació d’un nucli de co-neixement que conviu amb el sector em-presarial, ja que comparteixen un mateixespai, i això permet que les sinergies fluei-xin amb facilitat.

Pel que fa a la instal·lació d’empreses,

ANNA ALEJO

4 Pàgines especials DILLUNS27 DE DESEMBRE DEL 2010 el Periódico Pàgines especials DILLUNS

27 DE DESEMBRE DEL 2010 el Periódico 5

La imatge innovadora que pro-jecta el districte 22@Barcelo-na és el reflex d’un model deciutat compacta en què l’ur-banisme i l’arquitectura sa-

ben combinar-se per oferir un mateix es-pai amb funcions lúdiques, productivesi de convivència. És la renovació urba-na i econòmica de les àrees industrials,progressiva en el temps i adaptada a lespree-xistències i a les noves necessitats.Per aconseguir aquesta renovació, vaser decisiva la substitució de l’anteriorqualificació urbanística 22a, que esta-blia un ús del territori exclusivament in-dustrial en aquesta zona de la ciutat perla nova clau 22@, que admet la con-vivència de totes les activitats urbanesno molestes ni contaminants.

El nou model de ciutat compacta escaracteritza perquè supera la tradicio-nal baixa edificabilitat de les àreesindustrials i perquè fa un ús més racio-nal de l’espai urbà, que permet trans-formar prop d’un 30% dels sòls ante-riorment industrials i privats en un nousòl públic per a equipaments, zones ver-des i vivendes protegides. El resultat ésque les empreses més innovadores con-viuen amb centres d’investigació de for-mació i de transferència de tecnologia,així com amb vivendes, equipaments izones verdes.

Al seu torn, l’increment d’edificabili-tat possibilita que els projectes de reno-vació urbana contribueixin a la reurba-

Aglutina serveispúblics de qualitat i infraestructuressostenibles

nització progressiva de tots els carrersdel sector i generin noves zones verdes,equipaments i noves vivendes que mi-llorin decisivament la qualitat de vida alPoblenou. Amb aquesta opció, el pro-jecte 22@Barcelona contribueix a resol-dre el dèficit històric del barri i estableixun model urbà compacte, divers i sos-tenible, que permet obtenir una ciutatmés cohesionada, equilibrada i amb mésforça econòmica.

Per una altra banda, cal destacar queaquest augment de l’edificabilitat vaacompanyat per un alt nivell d’innovaciópel que fa a infraestructures, disseny iprestacions dels nous edificis, i per unamoderna arquitectura que durant aquestsúltims deu anys ha anat dibuixant el mo-dern paisatge del nou districte.

INFRAESTRUCTURES AVANÇADESEn el moment de l’aprovació del Pla22@Barcelona, les àrees industrials delbarri tenien una xarxa d’infraestructuresclarament deficitària. Res a veure ambels 37 quilòmetres de carrers que el PlaEspecial d’Infraestructures del Poblenoupreveu renovar, dels quals el dia 31 dedesembre del 2009 ja s’havien reformatun total de 13.500 metres lineals de car-rers, amb totes les seves infraestructu-res transformades.

El nou pla d’infraestructures suposauna inversió directa de la societat22@Barcelona de més de 310 milionsd’euros i permet dotar el sector de mo-dernes xarxes d’energia, telecomunica-cions, climatització centralitzada i reco-llida pneumàtica selectiva de residus. Eldisseny d’aquestes noves xarxes prio-ritza l’eficiència energètica i la gestió res-ponsable dels recursos naturals. Per aixòs’ha creat un sistema de galeries de ser-veis subterrànies que uneix les illes decases entre si i que permet desplegar,reparar i millorar les xarxes de serveissense fer obres a la via pública.

Alguns dels serveis instal·lats en aques-ta xarxa subterrània són un nou siste-ma de climatització pública centralitzadaque suposa un estalvi tant a nivell econò-mic com d’emissions de CO2, una novaxarxa elèctrica que garanteix la qualitatdel subministrament mitjançant unapotència cinc vegades superior a la ini-cial, noves xarxes de telecomunicacionsque permeten la lliure contractació d’o-perador i la possibilitat d’enllaços punt apunt dins del districte i, a més, les em-preses tenen la possibilitat d’instal·lar an-tenes i sistemes de transmissió de ràdio.Un altre dels sistemes subterranisinstal·lats és la recollida pneumàtica se-lectiva de residus de diferents tipus: en-vasos, paper, matèria orgànica i la resta.

CARRERS DE QUALITATEl projecte 22@Barcelona destina un 10%dels sòls anteriorment industrials a la cre-ació de noves zones verdes (114.000 me-tres quadrats) i estableix, al seu torn, unelevat estàndard de qualitat als carrers iespais públics.

S’està creant una extensa xarxa decarrils de bicicletes de 28 quilòmetres delongitud, dels quals més de vuit ja es-tan finalitzats i en ple ús, i s’estan reur-banitzant tots els carrers i fent els xam-frans més amples, amb l’objectiu finald’afavorir el desenvolupament del comerçde proximitat i els trajectes a peu, i escrea així una plaça octogonal en cadacruïlla de carrers.

Al seu torn, mitjançant el Pla Especiald’Infraestructures del Poblenou es defi-neix un nombre reduït de carrers princi-pals, pels quals circulen la majoria devehicles i el transport públic, i un nombresuperior de carrers secundaris, amb unmínim flux de trànsit i destinats a l’acces-sibilitat als edificis. Aquesta nova jerar-quia de carrers permet reduir la contami-nació acústica i mediambiental delPoblenou.

Finalment, i per aconseguir una quali-tat de vida més elevada al carrer, el pasde vianants es col·loca més a prop delxamfrà amb l’objectiu de millorar les con-dicions de seguretat i visibilitat; s’amplienles voreres per afavorir els trajectes a peui el desenvolupament del comerç de pro-ximitat als xamfrans; i s’aconsegueix mésespai lliure a les voreres amb la reorde-nació dels serveis urbans tant al carrercom al subsòl.

PER VIURE I TREBALLAR22@Barcelona aposta decididament perla convivència dels espais productius ambels espais residencials que permeten viu-re a prop del lloc de treball, afavoreixenel desenvolupament del comerç de pro-ximitat i garanteixen la vitalitat de l’es-pai públic al llarg de tot el dia. Per això,en el paisatge arquitectònic no només hidestaquen nous edificis per a empresessinó també edificis de vivenda tradicio-nals, de vivenda de protecció oficial, apar-taments de residència temporal per a tre-

balladors i de tipus lofts en determinatsedificis industrials rehabilitats. D’aques-ta manera, a més, s’incentiva la preser-vació del patrimoni arquitectònic indus-trial amb una tipologia de vivenda noconvencional que contribueix a enriquirl’oferta residencial del districte 22@Bar-celona.

Amb la nova qualificació urbanística, elprojecte recupera més de 4.600 viven-des tradicionals que van ser construïdesen àrees industrials i que estaven afec-tades des de l’any 1953 pel pla comar-cal que va establir un ús exclusivamentindustrial de tots els sòls productius dela ciutat. 22@Barcelona normalitza lapresència d’aquestes vivendes per pri-mera vegada en els últims 50 anys i afa-voreix la seva rehabilitació.

A més, el projecte facilita la construc-ció de 4.000 noves vivendes de protec-ció oficial, que afavoreixen la diversitatsocial i garanteixen la vitalitat del territo-ri les 24 hores del dia. D’aquests, el 25%estaran disponibles per llogar.

Fins al desembre del 2009 el conjuntde plans aprovats inclouen 2.830.596metres quadrats de sostre, que es con-centren en 136.887 metres quadrats desòl per a equipaments, 119.720 metresquadrats de sòl per a espais lliures i unes3.000 vivendes amb algun règim de pro-tecció pública.

Per una altra banda, 22@Barcelonapreveu que un 10% del sòl transformatpassi a ser de titularitat pública i es des-tini a dotacions vinculades al sistema pro-ductiu, concretament a formació, inves-tigació i divulgació de noves tecnologies.Aquesta mesura afavoreix les sinergiesentre universitats, centres d’investigació,empreses i residents, i millora l’eficiènciadel conjunt perquè garanteix la disponi-bilitat d’una àmplia oferta de capital humàaltament qualificat i afavoreix la col·labo-ració dels seus equips d’investigació ambles empreses instal·lades al 22@Barce-lona. I aquest és l’objectiu del projecte:una ciutat compacta on viure i treballaramb qualitat.2

El districte 22@Barcelona ha portat a terme una important renovació queel converteix en un espai adequat per viure, treballar, innovar i estudiar

Model urbanísticintegrador de ciutat compacta

DUn 30% dels sòls ante-riorment industrials i privatspassen a ser sòl públic per aequipaments, zones verdes ivivendes protegides

D310 milions d’euros en xar-xes d’energia, telecomunica-cions, climatització centralit-zada, recollida pneumàticaselectiva de residus...

DUn 10% del sòl anteriormentindustrial està destinat a lacreació de noves zones ver-des, cosa que representa untotal de 114.000 m2

LA INVERSIÓPÚBLICA

MIRIAM SALAZARÀrea Monogràfics M

A dalt, d’esquerra a dreta, bancs situats davant de l’edifici Media-Tic, noves zones verdes al Parc del Centre del Poblenou i antiga fàbrica reconvertida en lofts al passatge del Sucre. A sota, també d’esquerra a dreta,conductes de fred i calor, contenidors de recollida selectiva i carril bici en un tram de l’avinguda Diagonal.

LA RENOVACIÓ DEL TERRITORI

22@Network.

L’associació d’empreses i institu-cions del 22@Barcelona denomi-nada 22@Network i constituïda

per les organitzacions més innovadoresdel districte treballa des de l’any 2004en la consolidació del 22@ com un es-pai dinàmic, transformador i tecnològi-cament punter.

En aquest sentit, l’associació d’em-preses es configura com un interlocutorde la societat civil del districte 22@Bar-celona davant de la resta d’agents pú-blics i privats del territori.

22@Network està formada per mésde 100 empreses i institucions que ocu-pen més de 10.000 professionals aldistricte. Per donar servei als socis, l’as-sociació compta amb un canal de co-municació intern i extern, un gran nom-bre d’activitats que incentiven elnetworking i el coneixement de l’entorni una borsa de treball on els socis publi-quen les seves ofertes d’ocupació. Caldestacar el paper fonamental d’aques-ta borsa de treball, que fins i tot en èpo-ca de crisi funciona amb èxit.

Una altra iniciativa que val la pena co-mentar són les comissions en què esconfigura aquesta associació. Innova-ció, Recursos Humans, Talent i Medi Am-bient, Sostenibilitat i Valors són les qua-tre comissions que, gestionades pelsmateixos associats, busquen liderar pro-postes per millorar el seu entorn i parti-cipar en projectes conjunts d’innovació.Aquesta innovadora manera de treballarpermet crear un clima òptim per com-partir idees i crear sinergies entre totsels seus membres.

Amb l’objectiu d’integrar-se amb elsveïns, l’associació ha creat una línia deresponsabilitat social mitjançant la qualels socis es poden implicar en el seu en-torn i ser sensibles a les demandes so-cials del districte de Sant Martí. Algunesde les activitats que porten a terme so-ta aquest paraigua són: jornades de por-tes obertes perquè el barri conegui lesempreses veïnes, campanya de recolli-da d’aliments, accions de voluntariat per-sonal i corporatiu com tallers d’aprenen-tatge digital, i la participació i patrocinide l’associació en les festes que se ce-lebren al barri.2

La iniciativaempresarial22@Network

M. S.Àrea Monogràfics M

L’URBAN LAB va néixer com un laboratori urbà per desenvolupar solucionsinnovadores al servei de la ciutat. Amb aquesta iniciativa es facilita a lesempreses que provin aquells projectes innovadors que es troben en fasede precomercialització. Se’ls ofereix la possibilitat de testar els seus ser-veis en qualsevol àmbit del districte: sostenibilitat, urbanisme, mobilitat,etcètera. En aquest sentit, en els últims quatre anys, s’han implantat algu-nes proves pilot, com punts d’enllumenat públic amb tecnologia sosteni-ble (led); dos punts de recàrrega per a vehicles elèctrics; un sistema delectura telemàtica de comptadors de gas i aigua en més de 150 viven-des; sensors mediambientals, acústics, vibració, etcètera, i la instal·lacióde fibra òptica a l’interior de vivendes del Poblenou per multiplicar l’am-ple de banda que pot donar el sistema tradicional de cablejat de coure. Amés, el territori va ser prova pilot per a l’adaptació de semàfors per a invi-dents, que, en versions més evolucionades, s’han incorporat als nous semà-fors de la ciutat, i també es van instal·lar càmeres de control de trànsit con-nectades per fibra òptica amb la central de via pública per controlar entemps real el trànsit.

la iniciativaL’URBAN LAB

El laboratori barceloní

JOAQUÍN CASTELLVÍPRESIDENT DEL GRUP CASTELLVÍ

“Després de 10 anys, el 22@segueix sent la nostra apostade futur després d’haverconstruït les seus deT-Systems, Indra, Interface,CMT i ara Bassat Ogilvy”

Dles opinions

NATALIA CHOCARRORESPONSABLE DE CAN FRAMIS

“La rehabilitació i larecuperació de Can Framiscom a equipament culturalha representat per a laFundació Vila Casas unrepte sense precedents”

CARLES FRADERADIRECTOR CENTRE TECNOLÒGIC BCN DIGITAL

“Treballem al Media-Tic, en un districte referent i ambla col·laboració d’un entornempresarial i acadèmicproactiu en relació amb la innovació oberta”

JORDI CASAMITJANACEO DE T-SYSTEMS IBERIA

“T-Systems va apostar des delprimer moment pel districte. El 22@ ha servit de punt de trobada per fomentar lacol·laboració entre companyieslíders en el seu sector ”

REINALDO RODRÍGUEZPRESIDENT DE LA CMT

“La Comissió del Mercatde les Telecomunicacionsal districte reforça la capacitati el paper del 22@ com a punt de trobada entre el sectortecnològic”

JOSEP M. VILAPRESIDENT DE L’ASSOCIACIÓ 22@NETWORK

“22@Barcelona és un espaiurbà amb unes condicionsque faciliten l’eficiència de les empreses i institucionsi ajuden a propiciar lacol·laboració i la innovació”

RICCARDO CABBIA RICCARDO CABBIA

RICCARDO CABBIARICCARDO CABBIA RICCARDO CABBIA

6 Pàgines especials DILLUNS27 DE DESEMBRE DEL 2010 el Periódico

Alguns dels edificis més em-blemàtics de la capital ca-talana es concentren al dis-tricte del 22@Barcelona. LaTorre Agbar va ser l’en-

carregada de començar a dibuixar el nouskyline del districte i des d’aleshores l’han seguit altres edificis com el recent-ment inaugurat Media-Tic, i en seguiranaltres com la Torre Espiral, obra de l’ar-quitecta iraquiana Zaha Hadid. Però l’è-xit de la nova arquitectura del barri arren-ca en el fet de saber compartir espai ambel patrimoni industrial.

Des de l’inici del projecte 22@Barce-lona, fa deu anys, s’ha iniciat la reno-vació de més del 69% de sostre de lesàrees industrials del Poblenou, cosa querepresenta un total de 2.824.709 metresquadrats del barri destinats a espais pro-ductius, vivendes socials, equipamentsi serveis tècnics. La renovació inclou no-ves construccions però també l’adequa-ció d’espais existents que es rehabilitenper desenvolupar noves funcions.

Podem observar que tant arquitectesde prestigi com nous emprenedors hanjugat el seu paper a l’hora de dissenyarels espais que configuren el nou paisat-ge. Per un costat, hi trobem professio-nals consagrats que han deixat la sevaempremta en emblemàtics edificis peròtambé joves arquitectes que han parti-cipat en la rehabilitació d’algunes cons-truccions com la transformació d’anti-gues naus industrials denominadesfàbriques de creació. Els edificis d’Han-gar (Can Ricart) i La Escocesa són l’e-xemple de com aquests joves professio-nals desenvolupen la seva tasca ambuna sèrie de denominadors comuns: unamanera específica de llegir l’arquitectu-ra existent i un diàleg de la nova arqui-tectura amb l’anterior.

DE LA TORRE AGBAR AL MEDIA-TICA més dels edificis industrials, el barri delPoblenou presumeix d’altres elementsde valor històric com el passatge del Su-cre o el passatge Masoliver que sabenconviure amb grans avingudes com laDiagonal. També cal destacar l’interèspatrimonial de la plaça i església del Sa-grat Cor o d’antigues construccions in-dustrials convertides la majoria en equi-paments tals com Can Gili Nou, Can GiliVell, Can Felipa, l’antic magatzem dedraps Francisco Munné o Can Saladri-

gas. En aquest últim equipament estàprevist que s’instal·li el Centre de la Cul-tura Industrial.

A mitjans del 1999 van començar lesobres del que es considera una de lesicones arquitectòniques de la ciutat deBarcelona: la Torre Agbar. Des d’alesho-res, l’edifici de l’arquitecte Jean Nouvelha estat, en molts aspectes, l’exemplea seguir de les noves construccions queno han deixat de seguir-lo. La majoriadels edificis més innovadors es concen-tren al nou Poblenou i constitueixen elreflex d’un barri modern, tecnològic iecològic.

La tendència dels últims anys s’hacentrat a dirigir l’arquitectura cap a unmodel innovador, tant per la seva imat-ge com pel seu component cultural iecològic. És necessari fer viable un mo-del arquitectònic més responsable i quetingui en compte el medi ambient, i apos-tar per nous materials i noves estructu-res. I sembla que en aquest sentit, el22@Barcelona és l’exemple a seguir.

La Torre Agbar ha anat seguida per al-tres edificis emblemàtics com la innova-dora obra d’Enric Miralles i BenedettaTagliabue i seu de Gas Natural, unaconstrucció moderna i arquitectònica-ment trencadora però profundament res-pectuosa amb el seu entorn immediat.Un edifici davant del mar que destacaper la seva façana envidriada que per-met que tots els espais tinguin vistes illum directa de l’exterior; una llum que,al seu torn, es reflecteix en el mateix edi-fici per l’efecte mirall de la façana.

L’edifici 22@Interface Building, obrade l’equip d’arquitectes Batlle i Roig iinaugurat el juny del 2009, és un altreexemple de l’arquitectura innovadora deldistricte. Es troba estratègicament ubi-cat enmig d’una zona destinada als àm-bits d’activitat Media i TIC del 22@Bar-celona, i representa una de les edifi-cacions més representatives de l’evolu-ció del projecte 22@Barcelona i el seuestat d’execució.

La seu corporativa de la Comissió delMercat de les Telecomunicacions (CMT)és una altra de les noves icones del dis-tricte. Dissenyada per l’equip Batlle i RoigArquitectes, la nova seu de la CMT, ubi-cada al carrer de Bolívia, 56, és un edi-fici singular de 12.200 metres quadratsde sostres i 154 places d’aparcamentsota rasant. El nou immoble consta dedos espais diferenciats: l’edifici principali un segon edifici situat en una nau histò-rica concebuda com a annex a l’edificiprincipal, i que conserva la seva estruc-tura original.

Al mateix entorn, el districte ha inau-gurat recentment l’última de les sevesjoies arquitectòniques: el Media-Tic, unedifici de l’arquitecte Enric Ruiz-Geli queneix amb la voluntat de ser el referent delsector de les tecnologies de la informa-

ció i la comunicació i que compleix totsels requisits d’eficiència energètica. Elrecobriment d’ETFE de l’edifici permetun estalvi energètic del 20%, gràcies a les diverses qualitats que caracterit-zen aquest material, com la lleugeresa, l’elasticitat i l’autocombustió.

PROMESES ARQUITECTÒNIQUESPròximament el seguirà la Torre Diago-nal 00 de Telefónica que està a punt d’i-naugurar-se i que concentrarà les diver-ses oficines que ara té l’empresarepartides per la ciutat. Dels 34.000 me-tres quadrats de superfície útil, 5.000 esdestinaran a un centre de R+D. L’obraés de l’arquitecte Enric Massip-Bosch,té una forma de rombe diamant i dispo-sa de 110 metres d’altura i 24 plantes.

Fa uns mesos es va posar la primerapedra de la que és una de les promesesarquitectòniques de Barcelona, la TorreEspiral, de l’arquitecta iraquiana ZahaHadid. L’edifici estarà situat al final de l’avinguda Diagonal i lligarà urbanís-ticament l’àrea del Fòrum amb el cam-pus interuniversitari i el districte 22@. El projecte és un exemple més del caràc-ter innovador de l’arquitectura del districte i apunta a ser un referent in-ternacional.2

Passat i presentdibuixen el paisatgearquitectònic d’unmateix espai

HERMINIA PÉREZÀrea Monogràfics M

Urbanisme i arquitectura,un reflexd’innovacióEl 22@Barcelona aconsegueix conservar i difondre la memòria del districte

AMB LA VOLUNTAT de conservar i difondre la riquesa arquitectònica ca-racterística del barri del Poblenou, el pla 22@Barcelona promou un modelurbà divers, en què els nous edificis i espais públics conviuen amb els ele-ments històrics representatius del passat industrial del barri i creen unentorn de valor cultural que combina tradició i innovació. A diferència delsplans urbanístics, el projecte 22@Barcelona no determina el resultat finalde la transformació sinó que promou una renovació progressiva i adapta-da a les característiques de cada part del territori, que permet revaloritzarels elements del patrimoni industrial i afavoreix la seva rehabilitació per anous usos en funció de les seves característiques i de les del seu nou en-torn urbà. Amb l’objectiu d’afavorir aquest procés de recuperació dels sím-bols de la memòria industrial del Poblenou que no tenen la qualitat arqui-tectònica requerida pel catàleg de patrimoni actual, l’Ajuntament deBarcelona n’ha elaborat una modificació que inclou 68 elements nous, quesumats als 46 que ja apareixien al catàleg, representen un total de 114 ele-ments a conservar. Entre aquests, cal destacar Can Ricart, La Escocesa,Can Gili Nou, Palo Alto, la Frigo, Ca l’Illa i la Fàbrica Waldés, que han me-rescut ser proposats com a béns culturals d’interès local a més d’altres ele-ments com passatges o edificis de vivendes. També es preveu la creaciódel Centre de la Cultura Industrial de Barcelona a Can Saladrigas que tindràcom a activitat la difusió del patrimoni.

la voluntatCONSERVACIÓ I DIFUSIÓ

El patrimoni històric

A dalt, nova seu de la CMT. A sota, lofts declarats d’interès arquitectònic al passatge del Sucre.

RICCARDO CABBIA

Pàgines especials DILLLUNS27 DE DESEMBRE DEL 2010 el Periódico 7

Obres de la instal·lació subterrània de la xarxa de calor i fred al carrer de Zamora.

ISABEL SÁNCHEZÀrea Monogràfics M

El nostre país és deficitari enmatèria energètica; això fa queimporti més del 80% de l’e-nergia que consumeix i dupli-

qui la despesa cada 15 anys. Aquestadependència energètica compromet laseva competitivitat i el seu creixement,per això és necessari gestionar l’energiade manera intel·ligent: des de l’eficiènciaenergètica fins a la producció i distribu-ció de l’energia. Barcelona n’ha presconsciència i a la zona del 22@ i delBesòs ha començat a instal·lar-hi una xar-xa de calor i fred que permet reduir elconsum d’energies d’origen fòssil en mésdel 50% i que estalvia més de 9.000 to-nes de CO2 d’emissions a l’atmosfera al’any.

Es tracta d’una tecnologia madura icontrastada molt estesa en altres països.De moment a Espanya és un sistema in-cipient però Barcelona ja s’ha desmar-cat i actualment disposa d’una xarxa de13 quilòmetres de longitud, la més im-

portant de tot l’Estat que connecta mésde 60 grans edificis des d’hotels, viven-des socials, universitats, oficines... Perexemple, edificis emblemàtics com el delFòrum, Media-Tic, CCIB, Mediapro, CMTo la torre Telefónica.

Districlima és l’empresa que explotaaquest sistema de climatització intel·li-gent i ja ha invertit a Barcelona un totalde 47 milions d’euros en aquesta infra-estructura; una xarxa de calor i fred quepermet aprofitar les energies locals i qued’una altra manera es desaprofitarien imalgastarien. Concretament ho fa a tra-vés de la central de producció que té alBesòs i aviat també ho farà amb la ques’està construint al carrer de Tànger. Latotalitat de la calor i una bona part delfred que es produeix en aquestes plan-tes i que després es distribueix per ca-nalitzacions subterrànies es fa aprofitantel vapor generat en la combustió de re-sidus sòlids urbans. Els equips principalses refrigeren mitjançant l’aigua del mar, ise n’obtenen elevats rendiments sensenecessitat de torres de refrigeració.

BENEFICIS PER A TOTHOMDe les xarxes de calor i fred se’n benefi-cien la societat, les ciutats, els usuaris iels promotors immobiliaris. Pel que fa ala societat, permet reduir les emissionsde CO2, s’aprofiten les energies locals re-novables o gratuïtes i s’aconsegueixmenys dependència energètica de l’ex-

terior. Per un altre costat, suposa una dis-minució del consum elèctric global, de-sapareixen els riscos sanitaris (eliminacióde focus potencials de legionel·la), es re-dueix el consum global d’aigua i pro-ductes químics, suposen la creació dellocs de treball i es valoritza l’entorn ar-quitectònic ja que els edificis queden lliu-res de maquinària.

Pel que fa als beneficis per als usua-ris, les xarxes de calor i fred suposen unareducció de la factura energètica, desa-pareixen els sorolls i vibracions als edifi-cis, s’eliminen les despeses de mante-niment, desapareixen les avaries,disminueix la despesa de subministra-ment d’energies convencionals (gas ielectricitat) ja que la potència a contrac-tar és menor. També disposen de mésespai útil ja que els intercanviadors ocu-pen molt poc volum comparat amb elsequips convencionals. I finalment, l’usuarino corre perill de contraure malalties comla legionel·la, accidents per explosió opossibles intoxicacions per inhalació demonòxid de carboni.

Els promotors immobiliaris que apos-tin per la construcció d’edificis sosteni-bles aconsegueixen diferenciar-se de l’o-ferta al tractar-se de construccionsd’elevada qualificació energètica. A més,són edificis innovadors, singulars i em-blemàtics, sense restriccions en la crea-tivitat arquitectònica i amb disponibilitatde més espai útil comerciable.2

Intel·ligent forma de gestionar l’energiaLes construccions del 22@ tenen a la seva disponibilitat una xarxa de climatització mediambientalment sostenible

Districlimaclimatitza elsedificis aprofitantels recursos locals

Imatge exterior de la central de producció al Fòrum de Barcelona.

En primer lloc, el sistema declimatització a través d’unaxarxa de calor i fred es pre-senta com una oportunitat

d’estalvi energètic amb més avantat-ges que inconvenients. No obstant,encara és una pràctica poc estesa alnostre país. ¿A què creu que és de-gut?

–Es tracta de projectes de desenvolu-pament a llarg termini, intensius en capi-tal i en què el retorn de les inversions éstardà. Per un altre costat, malgrat els be-neficis socials que suposa disposar d’a-questa infraestructura, no existeix un sis-tema fiscal incentivador ni per a l’usuari niper a les empreses que hi inverteixen.

En ocasions també es desestima per-què la inversió inicial a la central de pro-ducció i a les canalitzacions és massa cos-tosa per a l’Administració local o per al’entitat que ho gestiona. No obstant, exis-teixen empreses com la nostra que inver-teixen en el projecte per aconseguir-ne la

viabilitat econòmica i així també ens as-segurem que la gestió tècnica estarà enmans d’especialistes.

–La falta de cultura del país tambéhi juga un important paper, ¿no és ai-xí?

–Naturalment, l’home no repeteix lesmillors actuacions sinó les millors actua-cions que coneix. Per això és importantdivulgar les bones pràctiques.

–Però el nostre clima no és com eld’altres països del nord d’Europa onaquestes infraestructures estan mésjustificades...

–Que disfrutem d’un clima mediterranino ens eximeix de disminuir la nostra des-pesa energètica. Espanya és deficitària enmatèria energètica, importa més del 80%de l’energia que consumeix i duplica ca-da 15 anys el seu consum elèctric. Per unaltre costat, som el setè país més depen-dent d’energia de la Unió Europea i si vo-lem arribar al famós compromís europeude reduir les emissions d’efecte hiverna-

cle en un 20%, estalviar un 20% d’ener-gia mitjançant eficiència energètica i pro-moure les energies renovables fins a unaltre 20%, la xarxa de calor i fred és unade les solucions que permet avançar enaquests tres sentits. El quilowatt més ba-rat i ecològic és aquell que no es consu-meix.

–També estem parlant de més com-petitivitat per al país.

–Així és, la xarxa de calor i fred no és

una moda refugiada en el discurs ecolò-gic, és una necessitat imperiosa. Es trac-ta d’un element estratègic per a la com-petitivitat de les empreses i del país engeneral. Per un altre costat, el nostre sis-tema de climatització suposa una opor-tunitat per al canvi de model productiu quetant necessita el nostre país. Les xarxesde calor i fred contribueixen a la dinamit-zació econòmica de les zones on s’im-planten i a la creació de llocs de treball dequalitat en un sector tan estratègic comel de les energies, un sector incipient aEspanya i amb grans perspectives de crei-xement.

–A Barcelona, concretament al dis-tricte 22@, disposem de la xarxa decalor i fred més important d’Espanya.¿És així?

–Sí, cosa que demostra la viabilitat d’a-quests sistemes fins i tot en climes be-nignes com el mediterrani litoral. Els usua-ris de la xarxa de calor i fred del 22@ i lazona del Besòs tenen uns edificis soste-nibles, amb arquitectures avantguardistessense afectacions a la façana o a la co-berta, amb una energia més econòmicaper la qual paguen l’energia útil consumi-da, sense sorolls ni vibracions, ni inver-sions en màquines pròpies, sense avaries,amb menys manteniment i més espai dis-ponible. La qualificació energètica de l’e-difici és superior i, en un futur pròxim, tam-bé el seu valor al mercat. Tot sónavantatges; per a la ciutat, els usuaris, elspromotors i l’Administració.2

“El quilowatt mésbarat i ecològic ésaquell que noes consumeix”

L’OPINIÓ

PER I. S.

David SERRANODIRECTOR GENERAL DE DISTRICLIMA

l’entrevista

L’AFIRMACIÓ

“No és una moda refugiada en el discurs ecològic,és un element estratègic per a la competitivitat”

“La xarxa de calor ifred és una necessitat”“El nostre sistema suposa avantatges per a laciutat, els usuaris, els promotors i l’Administració”

JOSEP LOASO

8 Pàgines especials DILLUNS27 DE DESEMBRE DEL 2010 el Periódico Pàgines especials DILLUNS

27 DE DESEMBRE DEL 2010 el Periódico 9

ORIOL BARRACHINASOCI DIRECTOR DE CUSHMAN & WAKEFIELD BARCELONA

“Des del principi hem vist ihem participat de latransformació que Barcelonaha fet d’un districte denegocis al servei del teixitindustrial català”

Dles opinions

JOSEP JOAN MORESORECTOR DE LA UNIVERSITAT POMPEU FABRA

“La UPF s’ha compromès des del principi amb el 22@.Apostem per la creaciód’entorns que integrinl’activitat acadèmica,científica i innovadora”

JORDI CAMÍDIRECTOR DEL PARC DE RECERCA BIOMÈDICA DE BCN

“L’activitat científica del PRBBconstitueix un engranatge delclúster d’innovació 22@ quereforça aquest nouecosistema de generacióde coneixement”

ORIOL IVERNPRESIDENT DE CROMOSOMA

“Avui dia tenim les millors infraestructures de producció digital i des del 22@ estem a nomésun segon de qualsevol capital del món”

EUSEBI CIMAPRESIDENT DE KIMBCN

“Estem en el districte més innovador d’Europa.Aquest petit gran detall ens posiciona en un entornúnic dins d’una ciutat referentcom és Barcelona”

CARLES GRAUDIRECTOR DE MICROSOFT A CATALUNYA

“És l’entorn ideal per aempreses de novestecnologies perquè ofereixl’oportunitat de participar ennombrosos projectes dediferents agents del districte”

PER MIRIAM SALAZARAlguns dels protagonistes

El projecte 22@Barcelonapropicia la diversificaciód’usos i la implantació d’em-preses intensives en conei-xement, innovadores i dinà-

miques, que, en convivència amb lesactivitats de proximitat del barri –comerç,petits tallers, serveis–, configuren un ricteixit productiu que afavoreix les siner-gies entre el coneixement i els processosd’innovació i permet millorar la competi-tivitat del conjunt empresarial.

Per aconseguir aquest objectiu,22@Barcelona potencia la creació denombrosos projectes destinats a promou-re la competitivitat i la projecció interna-cional del conjunt d’empreses i institu-cions presents al territori que tenen lavocació de convertir-se en els motors deldesenvolupament econòmic del nou cen-tre productiu de Barcelona.

Aquestes iniciatives permeten crearclústers en diversos àmbits de coneixe-ment en què Barcelona pot aconseguirun lideratge internacional, a través de laconcentració en el territori d’empreses,organismes públics i centres científics itecnològics de referència en els sectorsconsiderats estratègics. De moment, hacomençat pel sector mèdia, tecnologiesde la informació i la comunicació, tecno-logies mèdiques, energia i disseny.

Per fomentar la consolidació d’un clús-ter, 22@Barcelona impulsa la instal·lacióde grans, mitjanes i petites empreses dereferència de cada sector; fomenta lapresència de les institucions més relle-vants; facilita la instal·lació d’universitats,

centres de formació contínua i de forma-ció professional; impulsa el funcionamentde centres tecnològics; afavoreix la cre-ació d’incubadores empresarials espe-cífiques; promou la construcció de re-sidències per a professionals; fomenta lacreació d’espais d’exhibició i divulgacióde les innovacions i els projectes delssectors; assessora i recolza les empre-ses en el seu aterratge al territori i lide-ra iniciatives amb la finalitat de fomentarel networking i sinergies entre els profes-sionals.

EL CLÚSTER MÈDIAEl sector audiovisual és una opció es-tratègica de la ciutat de Barcelona, tantpel seu dinamisme econòmic com pel seuinterès cultural. Per aquest motiu,22@Barcelona ha impulsat la creació d’ungran centre multidisciplinari de referèn-cia, el Parc Barcelona Media, una plata-forma d’equipaments i serveis al voltantde l’audiovisual i la comunicació, ques’està convertint en un espai de referèn-cia per al sector.

El Parc Barcelona Media és un com-plex urbà, obert als ciutadans, on con-flueixen moderns espais tècnics i ofici-nes amb la investigació i innovació, laformació universitària, serveis d’incuba-ció d’empreses del sector mèdia i es-pais per a emprenedors, estudiants i pro-fessors vinculats al sector de lacomunicació.

Així, més concretament, dins del ParcBarcelona Media, la Universitat PompeuFabra (UPF) concentra al nou Campusde la Comunicació, ubicat a Ca l’Aranyó,les activitats de formació, investigació iproducció que desenvolupa en els àm-

bits de la comunicació i de les tecnolo-gies de la informació.

A la mateixa illa, 22@Barcelona i Me-diapro han construït un gran centre deproducció audiovisual dotat de platós,sales tècniques i serveis avançats ambprop de 12.000 metres quadrats, desti-nats a empreses i institucions vinculadesal sector audiovisual, com Mediapro,Goltv, Bestv, Yahoo! I+D o Barcelona Me-dia-Centro de Innovación.

CLÚSTER TICEl clúster TIC de 22@Barcelona és unaplataforma consolidada, en el qual ja hiha un bon nombre d’agents dels diferentsàmbits de la triple hèlice (empreses, Ad-ministració i investigació) i es produeixenconnexions en forma de projectes.

Alguns dels projectes d’aquest clústersón l’edifici Media-Tic, inaugurat recent-ment i el 22@Interface, tots dos nucli d’u-nió entre l’espai dels clústers mèdia i TIC.Un altre projecte és el Barcelona DigitalCentro Tecnológico TIC, una agrupacióempresarial innovadora (AEI) que té coma finalitat impulsar la competitivitat delsector TIC potenciant una nova culturaempresarial basada en la col·laboració ien la innovació oberta. Una altra plata-forma de desenvolupament del clúster ésel 22@Living Lab, formada per empresesi institucions públiques i privades, que ori-gina i condueix processos d’innovació denous serveis i productes de tecnologiamòbil que les empreses involucrades es-tan interessades a desenvolupar.

Una altra iniciativa que s’està desen-volupant es basa a reforçar tota la cade-na de valor del sector, intentant desen-volupar al districte 22@Barcelona els

serveis de suport necessaris (especial-ment els de software de gestió interna ifinancers) perquè les empreses de sha-red services o els serveis centrals de lesmultinacionals disposin, aquí, de més efi-ciència i productivitat.

CLÚSTER TECNOLOGIES MÈDIQUES22@Barcelona desenvolupa espais es-pecífics (oficines i laboratoris d’investiga-ció) perquè les empreses de l’àmbit deles biociències puguin disposar d’espaisde creixement on ubicar-se i establir elsvincles necessaris amb les entitats rela-cionades. Aquestes iniciatives empresa-rials, coexistiran amb activitats d’investi-gació i desenvolupament, transferènciade tecnologia, formació, etcètera.

Per desenvolupar aquest projecte,22@Barcelona col·labora amb els prin-cipals agents del sector de la ciutat, comsón el Parc Científic de Barcelona (PCB)de la Universitat de Barcelona; el Parcde Recerca Biomèdica de Barcelona(PRBB) de la Universitat Pompeu Fabra;el Centre d’Investigació en Bioenginye-ria Biomèdica, l’associació d’empresesbiotech Catalonia Bio, el Centre d’Inno-vació i Desenvolupament Empresarial (Ci-dem) de la Generalitat de Catalunya, en-tre altres.

El districte 22@Barcelona ja comptaamb algunes empreses de referència d’a-quest sector com són Sanofi Aventis,Novartis, Camp i Jové, Telemedicine,Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelo-na o Isdin.

CLÚSTER ENERGIA22@Barcelona impulsa el clúster Ener-gia a Barcelona mitjançant la fundació

b_Tec, Barcelona Innovació Tecnològi-ca, que lidera el campus Diagonal Besòs,on es portaran a terme activitats dedocència, d’investigació i desenvolupa-ment, i activitats empresarials focalitza-des en l’àmbit de l’energia, l’aigua i lamobilitat.

Al voltant d’aquest futur campus ja s’hiha instal·lat l’Agència Europea de Fusió,organisme que gestiona el 50% de lacontribució europea al projecte ITER (In-ternational Termonuclear ExperimentalReactor) i que té com a objectiu disse-nyar, construir i posar en funcionamentun reactor experimental que ha de mos-trar, per primera vegada, l’energia de fu-sió com una realitat tècnica variable.

Està previst que s’hi instal·lin aviat elnou Institut d’Investigació en Energia deCatalunya (IREC) i les escoles d’enginye-ria de la UPC.

Algunes de les empreses que actual-ment estan instal·lades al territori i queparticipen en les activitats del clúster sónGrup Agbar, ABAST, Endesa Ingeniería iAlstom-Ecotècnia.

CLÚSTER DISSENYEl clúster Disseny, impulsat per la funda-ció Barcelona Centre de Disseny (BCD)juntament amb 22@Barcelona, està di-namitzant el teixit empresarial amb ac-tuacions intersectorials amb els diferentsagents de l’àmbit i reforçant internacio-

nalment la marca Barcelona en l’àrea deldisseny i la innovació.

Actualment, la zona del 22@Barcelo-na compta amb la presència d’empresesde serveis com Ruiz + Company, Torres& Torres, Estudio Arola o CDN, la Univer-sitat Oberta de Catalunya, la UniversitatPompeu Fabra i la BAU-Escola Superiorde Disseny.

També cal destacar les nombrosescompanyies que acull l’equipament cul-tural dedicat a la creació artística PaloAlto com són Estudio Mariscal, MoreraDesign, ADD + Arquitectura, Alex Gas-ca + Train01, Duch Claramunt, Fernan-do Salas Studio, GEC-UOC Grupo, Lai-guana, Pasarela, Puresang o Sans Visual

o el futur museu de disseny DHUB, queserà un centre d’exhibició i un laborato-ri per als nous talents, entre altres.

MODEL DE REFERÈNCIAPodem dir que aquests cinc clústers es-tan consolidats o en fase avançada. Pa-ral·lelament, s’està treballant en el de-senvolupament d’altres clústers com eld’educació superior, alimentació, multi-lingüisme, aeroespacial i vehicle elèctric.

L’èxit d’aquest model de motor econò-mic s’està exportant també a altres ciu-tats com Rio de Janeiro, Boston, Istan-bul o Ciutat del Cap. A més, és un modelde referència per a diversos parcs cien-tífics i tecnològics del món.2

Les sinergies entre Administració, universitat i empresa afavoreixen la promoció de clústersurbans com els dels sectors mèdia, TIC, tecnologies mèdiques, energia i disseny

Una de les actuacions més rellevants dela societat en relació amb el desenvolupa-ment econòmic d’un entorn urbà és la pro-moció de clústers en diferents sectorseconòmics estratègics per a la ciutat. Ano-menem clúster una àrea d’excel·lència d’un

àmbit econòmic concret que es desenvo-lupa a través de les sinergies entre admi-nistració, universitat i empresa d’un ma-teix territori i sector.22@Barcelona ha sabut incrementar lacompetitivitat de la ciutat a través de la

creació i el foment d’aquest nou model deciutat productiva. Per això, mentre es con-soliden els clústers mèdia, TIC, tecnolo-gies mèdiques, energia i disseny, ja treba-lla en la creació d’altres com l’alimentari oel multilingüisme.

Economia delconeixement

la fórmula

Un model avançat per a la competitivitat

DEspais com el Media-TIC, el Parc Barcelona Media i el futur museu de dissenyDHUB representen els nuclisd’activitat

DS’ha impulsat un model ur-banístic de ciutat compacta iinfraestructures pioneres alservei del desenvolupamentsocioeconòmic

DEls experts assenyalen la ne-cessitat de potenciar la crea-ció de xarxes professionals iempresarials per fomentar no-ves sinergies

ALGUNES DELES CLAUS

MARGARI PÉREZÀrea Monogràfics M

L’EXEMPLE S’ESTÀEXPORTANT A ALTRESBARRIS I FINS I TOTA L’ESTRANGER

REFERENT

A dalt, el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (esquerra) i l’edifici Media-TIC (dreta). A sota, la Torre Espiral (esquerra) i el Disseny Hub Barcelona (dreta).

FERRAN MATEO

ZADA HADID ARCHITECTS ANNA ALEJO

RICCARDO CABBIA

10 Pàgines especials DILLUNS27 DE DESEMBRE DEL 2010 el Periódico Pàgines especials DILLUNS

27 DE DESEMBRE DEL 2010 el Periódico 11

PER JULI SALAZARPlanejament urbanístic

22@BARCELONA ha aconseguitrecuperar la tradició productiva del’antic barri industrial del Poblenou.El nou districte està transformant elterritori en un pol d’activitatempresarial, científica, tecnològica icultural que consolida elposicionament de Barcelona comuna de les principals plataformesd’innovació i economia delconeixement a nivell internacional.

Amb aquest objectiu,22@Barcelona està convertint 200hectàrees de sòl industrial del centrede la ciutat en un espai d’elevadaqualitat urbana, dotat d’excel·lentsinfraestructures, destinat a laconcentració estratègicad’empreses i institucions intensivesen coneixement.

Aquest procés de renovacióurbana, econòmica, cultural i social,iniciat l’any 2000, ha generat lainstal·lació d’un total de 4.500empreses i la creació de 56.200 llocsde treball.

22@Barcelona aposta per unmodel de ciutat compacta, diversa iequilibrada mitjançant el foment dela convivència d’espais de producció(empreses), formació i investigació(universitat) amb una àmplia ofertaresidencial que inclou vivendestradicionals, lofts en edificisindustrials rehabilitats, apartamentsde lloguer temporal vinculats a lesempreses i hotels, així com zonesverdes. I tot això, conservant ipotenciant el patrimoni arquitectònicque s’integra perfectament en un noumodel de ciutat compacta.2

22@Barcelona

UN ESPAI INNOVADOR

Un districted’altaproducció

La transformaciód’un barri

El 22@Barcelona ha suposat una renovacióurbana, econòmica i social. La recuperaciód’un districte tradicionalment industrialconvertit en un focus d’activitat empresarial,científica, tecnològica i cultural.

Àmbit del 22@

VivendaActivitats productivesEquipaments

Previsió d’equipaments

Serveis tècnicsNoves zones verdes

198.269 hectàrees (equivalents a 115 illesde l’Eixample de Barcelona)

les dades

Àmbit

4.614es reconeixen vivendes preexistents

3.500-4.000es creen noves vivendes de protecció (25% com a mínim de lloguer)

Vivenda

114.000 m2

de sòl aproximat

Zones verdes

145.000 m2

de sòl aproximat

Nous equipaments

56.200 nous llocs de treball des del 2000

Llocs de treball

noves empreses instal·lades des del 2000

Empreses

310 milions de €Inversió del Pla d’Infraestructures

4.000.000 m2 aprox.

3.200.000 m2 aprox.Activitats productives

800.000 m2 aprox.Altres usos (equipaments, vivenda...)

Potencial total de sostre

4.500

USOSPREVISTOS

EN ÚS/ENCONSTRUCCIÓ

12 Pàgines especials DILLUNS27 DE DESEMBRE DEL 2010 el Periódico

Tècnics d’Atos Origin treballen a la seu de la companyia a Barcelona.

Sistema de localització en un iPhone.

La filosofia del 22@Barcelo-na justifica que una com-panyia internacional deserveis de tecnologies dela informació com Atos

Origin estigui instal·lada en aquestdistricte. De fet, empreses d’aques-tes característiques són la raó queel barri s’hagi convertit en el símbolde la Barcelona innovadora i tecnolò-gica, una transformació de la qualhan estat testimonis i de la qual d’al-guna manera han participat...

–És així, des del 1997 Atos Origin téles seves oficines de Barcelona al dis-tricte 22@, cosa que ens ha permès viu-re la transformació del barri i evolucionarconjuntament. Vam començar ocupantuna planta de l’edifici de la Diagonal nú-mero 200 i ara disposem de l’edifici sen-cer, fet que també es tradueix en nom-bre de treballadors. Actualment AtosOrigin ocupa més de 700 persones aBarcelona i 500 treballen al 22@.

–¿Això significa que gran part delconeixement d’una empresa interna-cional com Atos Origin es desenvo-lupa a Barcelona?

–A Barcelona va néixer el que va serel nostre primer sistema de gestió i in-fraestructura tecnològica per a uns JocsOlímpics, concretament per a Barcelo-na’92. A partir d’aquí Atos Origin s’haconvertit en el soci tecnològic oficial detots els Jocs Olímpics. El que va co-mençar com una casualitat ara és unade les activitats més importants de l’em-presa i es desenvolupa principalment aBarcelona.

–Llavors ni tan sols existia una ei-na com internet...

–No, de fet els Jocs Olímpics del 92van ser els primers en què es va utilitzarPC i no va ser fins als Jocs d’Atlanta del96 quan vam desenvolupar el primer por-tal web. El que posa de manifest queBarcelona va ser i segueix sent bressolde la innovació.

–Una vegada consolidada la co-municació a través de la xarxa, ¿capon apunta ara el desenvolupamentde les tecnologies de la informació?

–La demanda actual és disposar d’in-formació mòbil en temps real amb uncontingut cada vegada més complet. Perexemple, abans ens conformàvem desaber qui havia guanyat un partit, ara vo-lem saber-ne tots els detalls, al mateixmoment que passa, siguis on siguis. Unaltre dels reptes és el que es denominacontextual computing que respon a laidea que els terminals poden reaccionaren funció de la ubicació de l’usuari. Perexemple, si estàs en una botiga podriesfer una foto d’un producte i automàtica-ment obtenir tota classe d’informació so-

bre el producte com les seves presta-cions, tipologies, disponibilitat en altresbotigues dels voltants, comparativa depreus...

–A més de ser els creadors de múl-tiples aplicacions per a telefonia mò-bil, presumeixen d’aplicar polítiquessostenibles. ¿A què es refereixen?

–A Atos Origin, considerem que la sos-tenibilitat ha de ser una part integrant del’ADN corporatiu i, a més, ha d’englobartota la cadena organitzativa, des d’em-pleats i clients fins a proveïdors, socis iinversors. La sostenibilitat pot generarnoves oportunitats mitjançant la innova-ció, alhora que ajuda a combatre el can-vi climàtic i a enfortir la nostra segure-tat energètica.

–¿Em pot posar un exemple d’unade les seves solucions tecnològiquesamb criteris sostenibles?

–Sí, li posaré un exemple olímpic i pelqual hem estat reconeguts amb l’estre-lla a l’empresa que més solucions haaportat per protegir el medi ambient delsJocs Olímpics de Vancouver. En aquestcas vam dissenyar els sistemes informà-tics per utilitzar com menys ordinadors

millor o ordinadors que consumissinmenys energia. Seguint el mateix exem-ple, una altra novetat va ser l’eliminaciódels ordinadors de les sales de premsaon els periodistes anaven per imprimir lainformació del dia. Ara s’envia per wi-fitota la informació en temps real. Això hasuposat una reducció de tones de pa-per però també menys impacte mediam-biental, ja que qualsevol comentaristapot fer la seva crònica esportiva entemps real sense haver de desplaçar-sea la ciutat olímpica.

–Un altre valor més per afegir aBarcelona, ja que a més de desen-volupar solucions tecnològiques anivell internacional ho fa prioritzantla conservació del medi ambient...

–Sí, i el nostre objectiu és potenciarl’activitat de Barcelona ja que creiem queés una de les bases d’Atos Origin ambmés projecció internacional. I ho femamb el convenciment de la seva viabili-tat ja que existeix l’experiència, i l’entorndel 22@ és favorable en la mesura quepropicia sinergies amb la universitat, l’Ad-ministració i altres empreses del nostremateix sector.2

PER SOLEDAD DELGADO

Patrick

ADIBACEO D’ATOS ORIGIN IBERIA-OLYMPICS& MAJOR EVENTS

l’entrevistaLES DADES

La millora dels processos tecnològics pot proporcionar fins a un11,4% d’estalvi

La seu d’Atos Origin aldistricte del 22@ és unade les de més projeccióinternacional

“La infraestructura tecnològicadels Jocs és de Barcelona”“Les TIC són un factor clau en l’optimització de costos davant l’actual conjuntura econòmica”

Aplicacionsinnovadoresper millorarla mobilitat

La mobilitat s’ha convertit en un fac-tor clau per a qualsevol organitza-ció que desitgi millorar la seva pro-

ductivitat i la qualitat dels serveis queofereix als seus clients, treballadors o ciu-tadans. Les companyies de tecnologiesde la informació ho saben i per això AtosOrigin desenvolupa solucions innovado-res a través de mobilitat intel·ligent. Perun altre costat, els nous terminals afa-voreixen aquesta evolució, ja que cadavegada incorporen més funcions avança-des, que unides a la proliferació dels ser-veis de descàrregues mitjançant les bo-tigues d’aplicacions, han posicionat lesaplicacions mòbils de nova generació enel nou mitjà per mobilitzar serveis i con-tinguts.

Per un altre costat, cal mencionar queaquesta evolució està induïda, en granpart, per l’exigència de l’usuari de dispo-sar de la màxima quantitat d’informaciópossible, actualitzada, en aquest mateixmoment, sigui on sigui.

MOBILITAT EMPRESARIALAtos Origin, a través de la seva empre-sa Tempos 21 amb base a Catalunya iparticipada per la Generalitat, especia-litzada en mobilitat empresarial i situadaal districte 22@Barcelona treballa, entrealtres serveis, en el desenvolupamentd’aplicacions mòbils i ho fa des de Bar-celona, per a Barcelona i per a la restadel món. En aquest sentit, alguna de lessolucions que s’han desenvolupat i quecal mencionar pel seu caràcter local sónaquelles pensades exclusivament per ala capital catalana. És el cas de l’aplica-ció per a iPhone del servei Bicing. Estracta d’una aplicació que a través delsistema de GPS del dispositiu informade les estacions més pròximes, de lesbicicletes disponibles i els llocs lliures perdeixar-les. Tot això en temps real i desde qualsevol lloc.

Una altra classe de solucions mòbilsque es desenvolupen per a Barcelona sónaquelles relacionades amb la missatgeriamòbil multicanal. A través de la tecnolo-gia de Tempos 21, l’Ajuntament de Bar-celona ofereix als seus ciutadans un con-junt de serveis dissenyats per facilitar lacomunicació amb l’Administració.

Consultar el temps d’espera de l’auto-bús, sol·licitar el certificat de residència,identificar el nostre col·legi electoral o aquin dipòsit municipal la grua ens ha re-tirat el vehicle, són alguns exemples delsserveis que el ciutadà ja té al seu abastmitjançant l’enviament d’un simple SMS.2

S. D.Àrea Monogràfics M

UN INFORME d’Atos Origin situa lesTIC com a factor clau en l’optimit-zació de costos davant l’actual crisieconòmica. Més enllà de la simple re-tallada, la millora dels processos potproporcionar estalvis de fins a l’11,4%sobre els costos operatius totals.

Segons la companyia internacio-nal de serveis de tecnologies de lainformació, més enllà de la simplereducció de costos com a reacciódavant la caiguda d’ingressos queestà suposant la crisi econòmica,l’informe proposa un enfocament ba-sat en l’optimització dels processosi en l’alineació de processos i cos-tos, cosa que segons l’opinió delsautors farà que les empreses siguinmenys vulnerables als canvis de ci-cle econòmic.

la clau

UNA SOLUCIÓDAVANT LA CRISI

Pàgines especials DILLUNS27 DE DESEMBRE DEL 2010 el Periódico 13

Iceberg, una producció de Focus per a l’Expo de Saragossa 2008.

AÏNA CASALSÀrea Monogràfics M

La cultura desenvolupa un paperimportant al districte 22@Bar-celona, on conviu amb èxit ambaltres sectors, sobretot amb el

tecnològic aplicat a les ciències audiovi-suals. El Grup Focus ho sap perquè, amés de fer més de 20 anys que està ins-tal·lat al districte, desenvolupa part de laseva activitat a partir de sinergies ambempreses tecnològiques, Administració iuniversitat. Així ho explica el vicepresidentdel grup, Xavier Marcè, que assegura: “Lanostra proximitat amb el coneixementtecnològic que es desenvolupa al dis-tricte afavoreix la qualitat i la innova-ció del nostre producte”.

Per un altre costat, l’empresa culturalFocus aposta pel producte nacional i pertant considera un privilegi pertànyer al22@Barcelona, ja que permet que la se-va oferta sigui d’alt contingut innovador imade in Barcelona. Per aquest mateix mo-tiu, Focus és un defensor ferri de la crea-ció d’un clúster d’indústries culturals ja

que, segons Marcè, suposaria “méscompetitivitat per al sector i per al pa-ís en general”. En aquest sentit, el vi-cepresident afegeix que “el Grup Focusestà molt implicat en el desenvolu-pament cultural de la ciutat i per aixòes mostra un gran defensor de qual-sevol iniciativa que tingui a veure ambla difusió de la cultura catalana; pertant, la creació d’un clúster d’indús-tries culturals seria, sense cap menade dubte, una gran oportunitat”.

Xavier Marcè explica que el principalrepte actual en matèria cultural és “con-solidar i fer créixer el nivell de con-sum a més de dotar-lo dels màximscontinguts elaborats a Catalunya”.Segons el vicepresident els dos objectiusestan relacionats i per això “és neces-sari consolidar la imatge cultural i cre-ativa de Barcelona i millorar la capa-citat d’inversió de les empreses localsamb el fi que resultin més competiti-ves”.

La trajectòria del grup és un exempledel compromís per la cultura, ja que desde la seva fundació el 1986 participa ac-tivament en la producció cultural de la ciu-tat i segueix apostant amb iniciatives in-novadores que desenvolupen el sectorcom la gestió telemàtica de venda de ti-quets o la inversió en comunicació.

El districte 22@Barcelona és testimonide la trajectòria del grup ja que des d’a-bans que el projecte fos una realitat,

Focus ja va instal·lar la seva seu al passatge Trullàs del Poblenou i més tardes va traslladar sense canviar de distric-te al que és el seu actual local al carrerd’Àvila. Definitivament, el grup aposta perla seva presència al 22@Barcelona per-què “el contingut innovador del ba-rri no passa desapercebut per unaempresa com la nostra amb un crei-xent interès per les tecnologies”.

CAMPUS CULTURALLa proximitat amb la universitat permet alGrup Focus participar de forma activa enla docència cultural ja que, entre altrescol·laboracions amb el sector de ladocència i la investigació, imparteix unpostgrau de gestió escènica. Una vega-da més l’empresa aconsegueix aprofitarles diferents sinergies que el districte22@Barcelona li ofereix.

Amb la universitat a prop, Focus veuencoratjador el futur cultural de la ciutatja que “garanteix el paper de Barce-lona com a creador i difusor de con-tinguts culturals”. En aquests moments,Focus està immers en una reflexió so-bre les possibilitats d’exportar contingutsescènics. “Es tracta d’un gran repteen la mesura que les tendències delmercat global, definitivament conso-lidades en l’espai digital, ens afectende manera creixent en els àmbits del’espectacle en directe”, declara XavierMarcè.2

Convivència entre cultura i tecnologiaLa ubicació del Grup Focus al 22@ li permet desenvolupar sinergies amb empreses i universitat

Un clúster culturalsuposaria méscompetitivitatper al sector

Activitat formativa a la fàbrica de creació Hangar a l’edifici industrial de Can Ricart.JORDI MAGAÑAÀrea Monogràfics M

Barcelona presumeix de dispo-sar d’una xarxa d’espais al ser-vei de la creació artística for-mat pel que recentment s’ha

batejat com a fàbriques de creació, an-tics edificis industrials convertits en equi-paments culturals al servei d’artistes no-vells. De moment hi ha sis fàbriques decreació a Barcelona, de les quals duessón ubicades al districte 22@Barcelona:Hangar, al recinte de Can Ricart, i La Es-cocesa.

Es dóna la coincidència que els dosequipaments acullen artistes dedicatsmajoritàriament al camp de les arts vi-suals. Una explicació d’aquesta espe-cialització pot ser la relació directa queactualment el sector de les arts visualsmanté amb la innovació i la tecnologia,

dues característiques pròpies de l’acti-vitat i producció del districte 22@Barce-lona. La convivència entre cultura i tec-nologia propicia el sorgiment de sinergiesque enriqueixen l’activitat dels dos sec-tors i que afavoreixen la seva competiti-vitat.

El resultat final no només suposa unbenefici per a cada sector sinó que laqualitat de l’activitat de les fàbriques decreació influeix directament en la quali-tat de vida dels veïns del Poblenou ja queHangar i La Escocesa planifiquen partde la seva activitat tenint en compte lesnecessitats del barri, les festes locals, lademanda dels joves artistes veïns, etcè-tera. Es creen així vincles estrets entreequipaments i veïnat, propi del model deciutat compacta que defineix el districte22@Barcelona.

HANGAR I LA ESCOCESAEls joves artistes de les arts visuals deldistricte 22@Barcelona es reparteixen en-tre les fàbriques de creació Hangar i LaEscocesa. La primera d’elles va albergaruna indústria tèxtil i es va fundar com acentre cultural el 1997 per l’Associaciód’Artistes Visuals de Catalunya. Actual-ment compta amb 1.800 metres quadrats

que donen cabuda a 15 tallers individuals,un medialab, dos platós, un servei de llo-guer d’equipament, tècnics i assessora-ment de producció. A més, Hangar or-ganitza un programa de tallers deformació per a artistes, un programa d’in-tercanvis internacionals i ofereix bequesde producció.

La Escocesa és un complex industrialque en el seu origen elaborava produc-tes químics per a la indústria tèxtil i da-ta del 1852. Des del 1999 s’ha conver-tit en un espai de creació i un punt detrobada per a artistes de diferents disci-plines encara que les arts visuals tendei-xen a ser l’especialització. L’edifici ofe-reix un total de 2.400 metres quadrats

repartits en dues naus i l’ajuntament vacedir la seva gestió provisional a l’As-sociació d’Idees, un grup d’artistes dediferents disciplines amb una llarga histò-ria de treball regular a la fàbrica. Ells con-tinuen amb el seu projecte d’autogestióper a l’espai, ofereixen tallers per a ar-tistes a un baix cost i organitzen activi-tats per al barri. Mentrestant, l’Ajunta-ment de Barcelona treballa en un projectearquitectònic per condicionar l’espai.

Els dos equipaments ofereixen serveisde promoció, intercanvi, utilització d’e-quips i materials i assessorament als ar-tistes residents a preus accessibles perafavorir la professionalització i la millorade les seves carreres artístiques.2

AFAVORIR LAPROFESSIONALITZACIÓI LA MILLORA DE LESCARRERES ARTÍSTIQUES

LA MISSIÓ DELS NOUS EQUIPAMENTS

Espais culturals que es relacionenamb el barri i els veïns

Dues fàbriques de creació al22@BarcelonaEls antics edificis industrials Hangar i La Escocesa ofereixen 4.200 m2 a les arts visuals

RAMON COMET

14 Pàgines especials DILLUNS27 DE DESEMBRE DEL 2010 el Periódico Pàgines especials DILLUNS

27 DE DESEMBRE DEL 2010 el Periódico 15

Els grans canvis relacionatsamb el procés de mundialit-zació han posat de manifestla importància estratègica iel paper que tenen les llen-

gües en la cultura, la cohesió social, l’e-conomia i el desenvolupament dels po-bles. Amb aquest panorama no ésestrany que sorgeixin iniciatives com lade Linguamón, un consorci integrat perla Generalitat i l’Ajuntament de Barcelo-na que, amb el convenciment que lesllengües són un bon negoci, treballa enla creació d’un clúster de multilingüis-me que s’ha de sumar als ja existentsd’energia, biomedicina, disseny, media iTIC, i que compartirà amb ells un espaicom l’emergent districte 22@, un delspols d’activitat i desenvolupament tec-nològic més importants del Mediterrani.

UN CLÚSTER PER AL SECTORLa revolució digital fa possible la inter-comunicació global: el lloc de recepciód’una comunicació pot ser molt llunyà iaquest fet propicia que es vehiculi en llen-gües diferents de l’originària. És per aixòque es desenvolupen nous sectors in-dustrials en l’àmbit de les TIC vinculats al’enginyeria lingüística i al multilingüismeque poden arribar a tenir grans dimen-sions en el futur.

Linguamón defensa la necessitat d’unclúster de multilingüisme, que situï el va-lor de les llengües en el lloc merescut ique es converteixi en un dels principalsmotors de creixement de l’economia i enuna referència en el sector a nivell inter-nacional.

La indústria del multilingüisme acull diverses disciplines, comles relacionades amb el món de la traducció i interpretació,la localització, la semàntica, la tecnologia de la veu, el do-blatge i la subtitulació, i l’ensenyament d’idiomes. Un amplisector que només a Europa mou al voltant dels 8.700 mi-lions d’euros. A nivell mundial, es calcula que només les in-

dústries de localització i traducció tenen un potencial de50.000 milions de dòlars. Una de les principals raons s’ex-plica per la globalització de les empreses i l’explosió digitaldels continguts, que són els principals motius de creixementdel mercat de la traducció, ja que entre el 2005 i el 2008 vanpassar dels 2.000 milions de dòlars als 7.000.

Amb l’objectiu de fer del clúster demultilingüisme una aposta per convertirCatalunya en referent de la nova eco-nomia, Linguamón està identificant lesempreses de la indústria del llenguatgeper estimar la seva dimensió, establir elsreptes estratègics d’aquesta indústria ideterminar les sinergies potencials entreles diferents empreses del sector de lesllengües. Finalment definirà un pla d’ac-ció que permeti a les empreses lingüísti-ques obtenir aquestes sinergies.

En resum, ¿per què establir un clús-ter de multilingüisme a Catalunya? Sen-zillament per millorar la competitivitat deles indústries del llenguatge, per fer deCatalunya un referent internacional enles indústries del llenguatge i, com aconseqüència, per generar nous llocsde treball.

MOTOR ECONÒMICAlguns dels beneficis que el clúster delmultilingüisme suposarà per a les em-preses del sector són: disposar d’un puntde trobada on compartir coneixement, elnetworking, la identificació i la realitzacióde projectes transversals d’innovació, laidentificació d’accions col·laboratives (for-mació, R+D+i) i la participació en les ac-tivitats i els projectes que es defineixin(estudis de mercat, reunions amb experts,etcètera).

I amb aquest objectiu, la Casa de lesLlengües s’acaba d’instal·lar precisamental 22@; ho ha fet a l’edifici Media-Tic i,una vegada acabades les obres a l’an-tiga fàbrica de Can Ricart, es traslladaràallà per establir la seva seu.

Quan el nou equipament de la que vaser una de les primeres fàbriques d’es-tampació obri les seves portes, les llen-

gües tindran al voltant de 7.000 metresquadrats a la seva disposició, dels qualsmés de 2.000 es dedicaran al Museu deles Llengües, una gran exposició sobreel multilingüisme que incorporarà els úl-tims avenços tecnològics. Al nou equi-pament també s’hi estan construint al-tres espais polivalents per a la formaciói altres activitats, serveis educatius, ser-veis per al multilingüisme, un auditori,una mediateca i una botiga amb restau-rant integrat.

MUSEU+LAB+CLÚSTEREncara que el recinte de Can Ricart estàen plena transformació, fa uns mesos s’hiva condicionar un espai com a Centre deVisitants, una exposició que no només pre-senta el projecte sinó que també permetfer un seguiment de les obres de rehabi-litació de l’antiga fàbrica, programar acti-vitats per a grups i accedir a alguns delsserveis que Linguamón ja ha desenvolu-pat, com els Mapes Vius; una nova einaper a l’ensenyament de llengües cons-truïda amb l’última tecnologia en el trac-tament de la informació cartogràfica.

Fins que s’acabin les obres, Lingua-món s’ha instal·lat a Media-Tic, l’avant-guardista edifici que s’acaba d’inaugurari que suposa un punt de trobada de lesempreses i les institucions del món de lestecnologies de la informació i la comuni-cació a Barcelona.

A més de les seves oficines, Lin-guamón disposarà en aquest edifici d’unlaboratori a manera d’exposició amb l’úl-tima tecnologia a nivell mundial en mul-tilingüisme i desenvoluparà el seu labo-ratori, un projecte destinat a la creacióde línies d’investigació sobre tecnologiai llengües.2

JUAN MAGAÑAÀrea Monogràfics M

Contra la crisi, més llengües

“Si Catalunya vol sercompetitiva en un món globalha d’optar urgentment com a mínim pel trilingüismei impulsar el coneixementd’altres llengües”

Imma

TUBELLARECTORA DE LA UNIVERSITATOBERTA DE CATALUNYA (UOC)

“Linguamón és el clúster queCatalunya necessita per donarfortalesa internacional al català i acollir les indústries que es desenvolupen en l’entorn de les llengües del món”

Ferran

MASCARELLCONSELLER DELEGATDE RBA AUDIOVISUAL

“La creació del clústerincrementaria la competitivitatal facilitar la comunicació i el treball conjunt i constantd’empreses tecnològiques i del sector del multilingüisme”

Tenesoya

PAWLOWSKYDIRECTORA GENERALDE CELER PAWLOSKY CPSL

“L’aposta pels contingutseditorials, en diferents formats i llengües, és molt clara per una ciutat com Barcelona,centre mundial de l’edició i l’educació”

Albert

PÈLACHDIRECTOR GENERAL DEL GRUPENCICLOPÈDIA CATALANA

“La llengua és el nostre signeidentitari i quan es combinaamb la tecnologia facilita el seuconeixement i creixement.Linguamón i el 22@ són unpotent clúster de progrés”

Dídac

RAMÍREZRECTOR DE LA UNIVERSITATDE BARCELONA

“Enmig del 22@, Linguamón és l’epicentre del queperseguim: que a travésde la difusió del coneixement es democratitzi i protegeixi l’úsde llengües, com la nostra”

Mònica

TERRIBASDIRECTORA DE TELEVISIÓDE CATALUNYA

Linguamón desembarca al districte 22@ amb el multilingüisme com a principal agent dinamitzador de l’activitat econòmica

Les llengües, un valorper a la competitivitat

FONT DE RIQUESA

EL COMPROMÍS de Linguamónamb la diversitat lingüística delplaneta va conduir l’entitat elmes passat fins a Alexandria, onva celebrar el seu III SeminariGlobal sobre Diversitat Lingüís-tica, Globalització i Desenvolu-pament a la mítica Bibliotecad’Egipte. La primera edició va ferel mateix a la seu de les NacionsUnides a Nova York i l’any pas-sat a Sao Paulo. Concretament,en aquesta tercera ocasió, el se-minari va analitzar el paper quetenen els mitjans de comunica-ció i les noves tecnologies coma eines de divulgació al servei deles llengües.

Els actes van comptar amb laparticipació d’organismes inter-nacionals que treballen en lapromoció de la diversitat cultu-ral i lingüística, com les NacionsUnides i la Unesco, a més demitjans de comunicació de granabast. Linguamón és l’aportaciópermanent de Catalunya als va-lors universals proclamats perles Nacions Unides amb motiude l’Any Internacional de lesLlengües el 2008.

l’expansió

LA INTERNACIONALITZACIÓ

Un projecteglobal

D’entrada sorprèn la creaciód’un clúster de multilin-güisme com a motor eco-

nòmic, ja que tradicionalment l’es-tudi de les llengües s’ha associatsempre a altres àmbits, com el cul-tural, però no se sol relacionar ambl’econòmic o empresarial. ¿Per quèimpulsar un clúster en multilingüis-me com a eix de competitivitat?

–Perquè la revolució digital i la globa-lització econòmica fan que el mercat dequalsevol producte sigui el món sencerde manera irreversible. El mercat globalés i serà per sempre un mercat multilin-güe i per ampliar mercats s’han d’am-pliar llengües. ¿Per què si no, des de Mi-crosoft o Viquipèdia fins a Facebook,totes les tecnològiques incorporen mési més recursos multilingües? Per sercompetitius i no perdre el tren. L’explo-sió de continguts digitals fa preveure uncreixement enorme de les indústries dela llengua perquè es necessiten solucionstecnològiques a les demandes multilin-gües dels mercats. En síntesi, aquesta

és la raó per la qual promovem el clús-ter de multilingüisme a Catalunya. Perser més competitius i per crear nousllocs de treball. Perquè les llengües nosón el problema, són la solució i més entemps de crisi.

–¿Per què Catalunya ha de jugaraquest paper?¿Quines garanties té?

–Creiem que Catalunya pot ser un re-ferent en multilingüisme, pot ser lacapital mundial del multilingüisme siconverteix en un negoci la seva expe-riència en diversitat multilingüe. La sen-sibilitat i el coneixement en gestió dellengües que té el nostre país es pottransformar en un valor empresarial quehem d’aprofitar.

–¿Per què ara?–Perquè ara és quan estem vivint la

revolució digital i les llengües es con-verteixen en un dels sectors més emer-gents. Perquè aquest món no és mo-nolingüe, ni tan sols bilingüe ni trilingüe,sinó que hi ha centenars de llengües i laglobalització ens obre portes a la diver-sitat lingüística.

–L’anglès no és suficient…–Per descomptat, fins i tot el mateix

Govern britànic el 2005 va mostrar la se-va preocupació pel monolingüisme delseu teixit industrial i va ser llavors quanva reflexionar sobre la necessitat d’im-pulsar el multilingüisme com a eina bà-sica de competitivitat. Un dels eixos delGovern britànic és English is not enough,és a dir, l’anglès no és suficient, i va po-sar de manifest el coneixement de lesllengües com a estratègia, ja que aten-dre l’usuari o client en el seu idioma ésinvertir en confort i fidelització.2

“Catalunya pot serla capital mundialdel multilingüisme”

El creixement de la indústria del multilingüisme fins abans de la crisi era d’un 10% anual i s’espera que, una vegadasuperada la recessió, la tendència torni a ser la mateixa

PER I. SÁNCHEZl’entrevista

Antoni

MIRDIRECTOR DELINGUAMÓN

“Les llengüessón lasolució, no el problema”

Indústria del multilingüisme a Catalunya

250 empreses 1.500 treballadors 125 milions de facturació

2010Edifici Media-TicRoc Boronat, 117 (amb Sancho de Ávila)

CaracterístiquesReferent de l’arquitectura singular, sosteniblei de l’eficiència energèticaActivitatLaboratori i exposició permanentamb l’última tecnologia a nivell mundialen multilingüisme.Punt de comunicació i trobada de lesempreses i les institucions del món de lestecnologies de la informació i de lacomunicació a BarcelonaEstudi d’arquitecturaEnric Ruiz-Geli i Cloud 9

2013Can RicartMarroc (amb Espronceda)

Inversió18 milions d’eurosSuperfície7.000 metres quadratsActivitatMuseu dedicat a les llengües del món, amb exposicions sobre llengües, espaispolivalents per a formació i serveiseducatius, un auditori i una mediateca. Estudi d’arquitecturaBenedetta TagliabueInici rehabilitació2010

CAN RICART

MEDIA-TIC

Linguamón al 22@www.linguamon.cat

NOE MORALEDA

16 Pàgines especials DILLUNS27 DE DESEMBRE DEL 2010 el Periódico Pàgines especials DILLUNS

27 DE DESEMBRE DEL 2010 el Periódico 17

L’activitat del districte 22@ és tan diver-sa com les persones que configurenaquesta realitat. Actualment el barricompta amb 7.064 empreses i uns 4.400autònoms, fet que suposa un gran volumde moviment. Es tracta d’una zona moltactiva on es calcula que treballen més de

90.000 persones i demogràficament escompten 73.648 habitants. Entre el nom-bre d’empreses i establiments amb elsseus corresponents treballadors i les per-sones que viuen a la zona, les experièn-cies de relació amb l’entorn són múlti-ples. Nosaltres hem parlat amb alguns

d’ells, concretament amb joves treballa-dors, autònoms, empresaris i assalariatsque ens expliquen sense embuts què su-posa per a ells formar part del projecte22@Barcelona i viure en primera perso-na el dia a dia d’un barri que està enconstant canvi i renovació.

Formar partdel projecte

els protagonistes

la petició

Un espai culturalcompromèsamb el seu barri Niu reivindica un impuls més gran a la creacióartística independent del 22@Barcelona

Sergi Bueno va néixer al Poblenou i els seus 35 anys els ha vis-cut al mateix barri, per això quan va decidir obrir l’espai artís-tic Niu no es va plantejar fer-ho en un altre lloc. Encara que

considera que l’impuls de la creació artística independent no ha es-tat una prioritat per als gestors del 22@Barcelona, per una altra ban-da, valora molt positivament l’entorn tecnològic, ja que “tenir tana prop empreses i institucions vinculades a la creació mul-timèdia, a universitats i a les noves tecnologies és molt útili pràctic per a espais com el nostre”. En aquest sentit, SergiBueno també destaca la tasca de l’associació d’empreses 22@Net-work, ja que aquesta entitat treballa per generar espais de relaciómolt profitosos.

El Sergi és un jove emprenedor amant del seu barri, amb el quales relaciona de manera intensa i constant tant personalment comprofessionalment a través dels serveis de la seva galeria. Explicaque Niu hi col·labora des de petites accions destinades a públicsminoritaris i també participant en grans iniciatives més populars nor-malment vinculades a la festa major i a les Festes de Maig. A més,“si tenim l’oportunitat, procurem col·laborar amb cicles o fes-tivals que es generen al barri, com per exemple el FestivalEscena Poblenou”. Niu produeix, mostra i difon creació audiovi-sual i multimèdia, art digital i música contemporània independent.Aposta de forma decideixi pels artistes i el paper que han de teniren l’economia del segle XXI.2

el repte

Una empresa joveamb projecciótecnològicaDos amics emprenedors s’instal·len al districte digital per produir innovació

R aquel Iglesias i Jaume Teixi són dos joves emprenedors que faa penes mig any van decidir associar-se per crear una empre-sa de noves tecnologies de jocs en línia, Totfan Games. Van

escollir instal·lar-se al districte digital 22@Barcelona, concretament alviver d’empreses de Barcelona Activa, pels avantatges que suposaportar a terme la seva activitat en aquest espai, “sobretot per lespossibles sinergies amb l’Administració i els clústers mèdia, dedisseny i TIC”.

Molt aviat el primer producte de l’empresa veurà la llum, es tractadel Totfan Álbum, un joc en línia de col·leccionisme digital, concreta-ment de cromos. La plataforma que ha desenvolupat aquesta empre-sa és innovadora en el sector ja que no se’n coneix cap altra de lesmateixes característiques a Catalunya. L’objectiu és seguir desenvo-lupant altres jocs en línia perquè els amants del col·leccionisme dis-posin d’una nova versió per recopilar les seves peces. Així, els fans desèries de televisió, equips esportius, grups de música... podran dis-frutar dels seus ídols a través del joc i el col·leccionisme digital.

La Raquel s’encarrega de dirigir i buscar clients que disposin delscontinguts i vulguin explotar-los, i el Jaume és el responsable de la di-recció tecnològica. Les expectatives són bones i de moment ja hanaugmentat la plantilla amb un nou treballador, Santi Corrales, que tam-bé agraeix treballar en l’entorn del 22@Barcelona, encara que, comels seus companys, desitja que aviat s’acabin les obres al barri pel so-roll que comporten.2

els afortunats

Una escola situadaen un territoriprivilegiat L’Escola Superior de Disseny BAU ocupaun edifici històric en un enclavament innovador

Christian Giribets treballa a l’Escola Superior de Disseny BAUcom a responsable de màrqueting i comunicació i va viure enprimera persona el trasllat de l’escola al districte 22@ el 2003

amb els corresponents beneficis que va suposar. Christian destacadel canvi “les millores pel que fa a infraestructures de serveistecnològics i les sinergies potencials de l’entorn professionalamb les empreses veïnes”. Per una altra banda, valora molt po-sitivament la proximitat amb el centre de la ciutat i amb la platja, “quefa del districte un espai privilegiat”. Però, sobretot, Christian va-lora la recuperació de l’edifici que els acull, una antiga nau industrialde 6.000 metres quadrats que ha tingut un paper fonamental peral desenvolupament de l’escola com a espai que fomenta el dià-leg, la reflexió, la participació i la creativitat per a una comunitat de1.000 estudiants. En aquest sentit, Christian reivindica la divulga-ció de més espais d’aquestes característiques i demana que “s’o-fereixin més ajudes i s’incentivi la recuperació d’espais histò-rics en desús del districte, a més de fomentar la creaciód’equipaments culturals i d’oci que acostin el Poblenou al cen-tre de la ciutat”.

BAU és un espai de formació però també d’experimentació, d’in-teracció social i d’innovació, per això treballa en la creació de si-nergies, entre altres amb agents socials a través de l’organització dediferents activitats com exposicions, conferències i festivals que obrena tot el veïnat.2

el privilegi

Difondre art des de l’edifici d’unaantiga farinera The Private Space s’erigeix en una plataformaal servei de l’artista i de la seva obra

J osé Manuel Macrillante és director i fundador de la plataformaper a la difusió de l’art The Private Space. Fa un any i mig va de-cidir ampliar el seu negoci i obrir un altre espai al servei d’artis-

tes emergents i consagrats. El primer el va instal·lar al barri de Grà-cia i per al segon va pensar en el 22@Barcelona perquè “lesexpectatives de creixement i el model de ciutat moderna i tec-nològica em van semblar que s’adeien amb el meu projecte”.L’espai d’art de José Manuel és una plataforma per a la difusió de l’arti temes contemporanis, i una de les seves especialitats és la fotogra-fia i l’edició d’obres. El seu objectiu és recolzar l’artista en la difusió dela seva obra, per això posa a la seva disposició un servei d’impressióde catàlegs i llibres, de comunicació amb els mitjans i d’espais d’ex-posició, entre altres.

Considera que els canvis al districte són molt lents però, malgrataixò, confia que les primeres relacions que ha tingut amb les empre-ses veïnes i l’Escola de Disseny BAU, entre altres, donin el seu fruitpròximament. Mostra la seva voluntat per interactuar amb el barri através dels seus serveis i fins i tot està treballant en una pròxima ex-posició fotogràfica on els protagonistes són les antigues vivendes i es-pais històrics que conserva el Poblenou.

El jove emprenedor de 39 anys i 22 d’experiència es mostra orgu-llós de l’edifici que els acull, ja que José Manuel pot presumir d’ha-ver rehabilitat l’antiga farinera La Asunción amb pocs recursos peròrespectant l’estructura original de l’edifici.2

la innovació

Creativitati tecnologiaper comunicarDues joves empresàries desenvolupen els seusserveis innovadors des de Barcelona Activa

No fa ni un any que les joves empresàries Lydia Gil i Cira Ló-pez, creatives publicitàries, van aterrar amb la seva innova-dora empresa de comunicació al també modern districte 22@.

Feia un any que acabaven d’obrir el seu negoci al barri de Gràciaperò van decidir traslladar-se al viver d’empreses de Barcelona Ac-tiva “pels seus serveis de networking amb altres empreses,conferències informatives, sessions d’interès empresarial i al-tres serveis que ens permeten crear sinergies amb agents re-lacionats amb el nostre sector”.

Mil Personas és el nom de la seva agència de publicitat no con-vencional dedicada a fer commitment comunication (comunicacióimplicativa), una nova modalitat de comunicació perquè les marquescreïn experiències i ofereixin continguts als potencials consumidorso usuaris de la noves eines de comunicació i en especial a l’anome-nada web 2.0, com per exemple les xarxes socials (Facebook, Twit-ter, aplicacions iPad i iPhone...). D’aquesta manera, la marca ja noes comunica de forma unidireccional sinó que interactua amb elsseus usuaris, s’humanitza i hi estableix vincles emocionals. El mo-del de comunicació que ofereixen a les companyies es pot extrapo-lar a la seva relació amb el districte 22@, ja que afirmen que tenenuna relació interactiva amb els diferents agents socials i econòmicsdel barri, no només de manera virtual sinó també participant per-sonalment de les iniciatives que Barcelona Activa els ofereix per des-envolupar el seu negoci.2

la missió

Una iniciativade cine amb altvalor qualitatiuVíctor Martí sap captar el coneixementdel seu voltant i l’aplica al seu negoci

S hakara Films és una productora de continguts de ficció per alcine, la televisió i el teatre que des de fa tres anys desenvolu-pa la seva activitat al viver d’empreses de Barcelona Activa. El

seu administrador i fundador, Víctor Martí, va decidir instal·lar-se al dis-tricte digital per la relació directa de la seva activitat amb la majoria delteixit industrial del 22@Barcelona. Des de l’any 2007 participa de lessinergies que es generen entre la seva activitat, l’Administració i altresempreses relacionades amb el seu sector. El Víctor està convençutque la seva ubicació al districte li permet enriquir el seu producte i so-bretot dotar-lo d’un alt valor qualitatiu ja que al seu coneixement iexperiència hi suma el que aconsegueix captar dels seus veïns col·la-boradors. A més a més, el Víctor afegeix que “estar al viver ens ofe-reix oportunitats, com augmentar la nostra cartera de clients ide proveïdors amb l’avantatge afegit que la relació amb totsdos és directa”.

Malgrat els avantatges que troba i dels quals es beneficia, comper exemple els cursos de formació i altres activitats que BarcelonaActiva ofereix amb freqüència als joves empresaris, el Víctor té algu-nes propostes de millora per al districte, sobretot pel que fa a mobili-tat. Reclama “més places de pàrquing públic i a preus raonables,ja que l’oferta actual no és suficient ni atractiva per a les per-sones que treballem aquí cada dia i que hem de traslladar-nosen cotxe. S’hauria de trobar una fórmula de la qual ens bene-ficiéssim tots”.2

PER RITA PASQUAL

L’experiència de treballar al 22@BarcelonaJoves assalariats, autònoms i empresaris expliquen la seva relació quotidiana amb l’espai i el veïnat del districte a través de l’exercici de la seva activitat professional

D“LA VOLUNTAT ÉSCOL·LABORAR IINTERACTUAR AMB ELSVEÏNS A TRAVÉS DE LANOSTRA ACTIVITAT”

D“LES POSSIBLESSINERGIES AMBL’ADMINISTRACIÓ SÓNMOLT PROFITOSES PER AL NOSTRE NEGOCI”

D“AMB EL TRASLLATHEM MILLORATPEL QUE FA AINFRAESTRUCTURESI SERVEIS”

D“EL MODEL DE CIUTAT MODERNAI TECNOLÒGICA EM VASEMBLAR QUE S’ADEIAAMB EL MEU PROJECTE”

D“L’ENTORN OFEREIXL’OPORTUNITATD’AUGMENTAR CLIENTSI PROVEÏDORS A TRAVÉSDEL CONTACTE”

18 Pàgines especials DILLUNS27 DE DESEMBRE DEL 2010 el Periódico

Vista de les obres que s’estan portant a terme a la Sagrera.

Després de 10 anys de re-novació urbanística, sociali econòmica, el 22@ ha de-mostrat tenir la fórmula delcreixement, basada en l’a-

plicació de polítiques econòmiques deconeixement i en la transformació del’espai pel que fa a urbanisme, serveisi infraestructures. Per aquest motiu,s’està exportant el model a altres zonesde la ciutat i a altres països.

Pel que fa al model de transformaciódel territori, la Sagrera i Marina són elsprimers espais que estan replicant l’ex-periència. L’objectiu és, igual que es vafer al 22@, optimitzar l’ús dels carrersdotant-los d’infraestructures subterrà-nies que incloguin nous serveis i quepossibilitin futures actualitzacions sen-se haver d’obrir constantment rases ala via pública. Per aquest motiu es cons-truiran galeries sota terra i s’instal·la-ran serveis com el de recollida pneumà-tica selectiva de residus, fibra òptica oel sistema de refrigeració subterrani ambcriteris de sostenibilitat.

En el cas de Marina, que correspon altram del passeig de la Zona Franca finsa la Ronda Litoral, el pla d’infraestruc-tures està redactat i actualment s’estanacabant les gestions amb les diferentscompanyies de serveis.

Pel que fa al projecte de la Sagrera,es troba en una fase més inicial, ja quela complexitat del territori suposa un es-forç més elevat perquè el projecte had’aconseguir la compatibilitat de les no-ves infraestructures de serveis, anterior-ment esmentades, amb les ferroviàries.

L’EXPANSIÓAmb la voluntat de donar valor a la trans-formació física (urbanística i d’infraes-tructures) del 22@, el 2004 van co-mençar a fer-se tangibles les polítiquesde promoció econòmica centrades enels sectors emergents en què Catalunyaté potencial a nivell internacional: els sec-tors mèdia, tecnologies de la informaciói comunicació, tecnologies mèdiques ienergia, i més endavant, el 2008, s’hi vaafegir el sector del disseny. Així va néi-xer el que s’ha denominat clúster, queconsisteix bàsicament en l’agrupaciód’actors (universitat, centres tecnològicsi d’investigació, empresa i Administra-ció) interessats a treballar junts per tro-bar sinergies en un determinat sectoreconòmic.

A causa de l’èxit d’aquesta fórmula,s’està treballant en altres clústers coml’aeroespacial i vehicle elèctric, l’alimen-tari, el d’educació superior i el de multi-lingüisme, no només en l’àmbit del dis-tricte sinó en altres zones d’activitat dela ciutat. Per exemple, el cas de la Zo-na Franca, on el sector alimentari està

potenciant el clúster ja existent a l’en-torn de Mercabarna a partir del know-how del 22@.

CLÚSTER ALIMENTARIL’objectiu del clúster alimentari de Bar-celona és el d’aglutinar una bateria d’ac-cions que permetin millorar la producti-vitat i competitivitat de les empreses.Aquesta millora s’ha de basar en la in-vestigació, el desenvolupament i la in-novació, i ha d’afavorir l’aprofitamentd’oportunitats. L’objectiu final no és úni-cament reforçar el sector actual, sinóprovocar un efecte multiplicador enaquest sector i en els adjacents, a mésde fomentar els avantatges competitiusi millorar la competitivitat tant a nivell na-cional com internacional.

El clúster està format majoritàriamentper pimes, que estan demostrant unagran capacitat de competir amb els lí-ders de mercat estatals i internacionalsaprofitant les oportunitats que se’ls pre-senten: totes elles amb un marcat sen-tit tecnològic i de necessitat d’innovació.

Per dotar aquest clúster d’un pla es-tratègic amb actuacions posteriors con-tinuades que segueixin els objectiusmarcats, i a més disposar d’una estruc-tura que hi pugui anar afegint nous ob-jectius i noves actuacions comptant amb

empreses del sector i altres agents desuport, s’ha creat l’Associació ClústerAlimentari de Barcelona. Els quatre so-cis fundadors d’aquesta associació són:Mercabarna, 22@Barcelona, el Consor-ci de la Zona Franca de Barcelona i l’As-sociació de Concessionaris de Merca-barna.

La indústria alimentària catalana ocu-pa una posició líder en el conjunt d’Es-panya i l’àrea de Barcelona hi juga unpaper essencial ja que concentra ungran volum de producció i la major partde les activitats d’investigació, innova-ció i inversió estrangera que genera elsector. Catalunya participa, sobre el to-tal nacional, amb el 22,9% de les ven-des de la indústria alimentària i el20,56% de les persones ocupades enel sector.

Per una altra banda, Catalunya potpresumir d’una rica cultura gastronòmi-ca, basada en la dieta mediterrània, unaoferta comercial de qualitat i una restau-ració de reputació internacional.

Com veiem, el model 22@Barcelonas’estén per la ciutat, però també ho faper la resta del món, per ciutats com Riode Janeiro, Boston, Istanbul o Ciutat delCap, metròpolis on la transformació ur-banística, econòmica i social del 22@s’ha agafat com a exemple a aplicar.2

La Sagrera i Marina seguiran lamateixa política de transformacióNeix el clúster d’educació superior i es potencia el d’indústries alimentàries de la Zona Franca

S’exporta el model a altres països i aaltres barris de lacapital catalana

RITA PASQUALÀrea Monogràfics M

L’ÈXIT del model de creixement basat en clústers (foment de sinergies en-tre diferents agents d’un mateix sector) ha conduït a replicar l’experiènciaa altres sectors. Als primers clústers del 22@, concretament els ja con-solidats de mèdia, TIC, disseny, biotecnologia i i energia els segueix elelclúster d’educació superior, una de les noves àrees d’excel·lència en quèes treballa i que pròximament es constituirà com a tal. El clúster d’Educa-ció Superior de Barcelona vol convertir-se en un referent mundial en elcamp de la formació de màster i postgrau, contribuir a la projecció inter-nacional de Barcelona i a l’atracció de talent, però també reforçar nl’e-ducació superior com un sector econòmic estratègic per a la ciutat i la se-va àrea metropolitana. La tasca ja realitzada fins al moment amb l’elaboraciódel Pla Estratègic del Clúster ha permès analitzar l’oferta existent, seg-mentar-la i decidir quins són els factors diferenciadors a prioritzar per al’establiment de les estratègies de projecció internacional i de les activi-tats de promoció d’acord amb els diferents mercats potencials. Hi hauna sèrie d’aspectes en què el clúster ha d’incidir, com són incrementar lautilització de l’anglès com a llengua vehicular d’aquesta oferta formativa,la col·laboració entre institucions, que ha de permetre incrementar la mas-sa crítica de màsters interuniversitaris, sistemes per assegurar la qualitatde l’oferta i estructures de suport a les iniciatives d’atracció d’estudiantsestrangers en la seva arribada i estada a la nostra ciutat. Amb aquest clús-ter, Barcelona aposta per la formació com a generador de riquesa, com lapalanca del seu desenvolupament futur.

el futurNOVA ÀREA D’EXCEL·LÈNCIA

Educació superior

BARCELONA SAGRERA ALTA VELOCITAT

Pàgines especials DILLUNS27 DE DESEMBRE DEL 2010 el Periódico 19

L’itinerari pel patrimoni historicoartístic del Poblenou recull12 punts d’interès, entre edificis industrials, passatgeshistòrics i fins i tot la plaça i església del Sagrat Cor. Estracta d’un passeig pel passat industrial d’un barri que ha

sabut conservar el seu esperit emprenedor i les seves joies arqui-tectòniques, testimoni tangible de la seva història.

La majoria de les parades de la ruta corresponen a edificis de fi-nals del segle XIX i principis del XX, quan el barri del Poblenou su-portava gran part de l’activitat industrial de Barcelona. Així, la pri-mera parada és a Can Tiana, antiga fàbrica tèxtil que avui acull l’Institutde Formació Contínua de la Universitat de Barcelona i la CMT. El se-gueix Ca l’Aranyó, on actualment hi ha la Facultat de Comunicacióde la Universitat Pompeu Fabra. La tercera parada és a l’Escolade Disseny BAU, que antigament va ser el magatzem de roba deFrancesc Munné, seguida de la parada a Can Felipa, edifici indus-trial que va néixer el 1856 com a niu d’empreses de blanqueig deteixits i que avui és un centre cívic. La següent proposta és una vi-sita a L’Escocesa, complex industrial que data del 1852 i que el 1999es va convertir en un espai de creació i punt de trobada per a ar-tistes. Segueix l’itinerari amb una parada a la plaça i església del Sa-grat Cor, un temple destruït durant la Setmana Tràgica i que el 1926va renéixer en estil neogòtic però que va tornar a caure el 1936. Almig de l’itinerari trobem el conjunt industrial Gal i Puigsech, el queals anys 70 van ser uns petits tallers i als 90 s’hi van establir artis-tes que el van rebatejar amb el nom de Palo Alto. La següent pa-rada és a Can Saladrigas, el complex industrial convertit en casalper a gent gran i biblioteca municipal. Les tres últimes parades sesituen al barri de la Plata, on destaca el recorregut pel passatge Masde Roda on se situa l’antiga farinera de Can Gili Vell i la Compa-nyia d’Indústries Agrícoles, antiga destil·leria, per acabar a Can Gi-li Nou, antiga farinera, reconvertida en vivendes i en el centre del bar-ri de la Vila Olímpica.2

01. Can Tiana 02. Ca l’Aranyó03. Pere IV04. BAU, Escola de Disseny05. Can Felipa06. L’Escocesa07. Placeta i església del Sagrat Cor

08. Gal i Puigsech09. Can Saladrigas10. Can Gili Vell11. Passatge Mas de Roda12. Can Gili Nou

Tres itineraris pel districtemostren passat i present

Patrimoni historicoartístic del Poblenou01. Auditori02. TNC03. Farinera del Clot04. Can Ricart05. Parc del Centre del Poblenou06. Fundació Vila-Casas

07. Rambla del Poblenou08. Parc Diagonal Mar09. Parc del Poblenou10. La Vila Olímpica

Espais públics i culturals 01. Barcelona Activa02. Torre Agbar03. Comissió del Mercat de lesTelecomuniaciones (CMT)04. Parc Barcelona Media05. Indra06. Ràdio Nacional d’Espanya07. Edifici Media-TIC

09. CINC10. Telefónica11. Centre Internacional deConvencions12. Banc de Sang i Teixits13. Parc de Recerca Biomèdica deBarcelona

Innovació tecnològica i empresarial

PER MIRIAM SALAZARel gràfic

Un passeig per lahistòria industrial

Comença l’itinerari a l’edifici Can Jaumandreu de Barcelo-na Activa, l’agència de desenvolupament local de l’Ajun-tament de Barcelona. Segueix la ruta per l’edifici icona delbarri, la Torre Agbar, que va néixer al mateix temps que es

començaven les obres de renovació del districte. El següent puntd’interès és la seu de la CMT de l’estudi Batlle i Roig Arquitectes,un projecte de formes volumètriques. La quarta parada és al ParcBarcelona Media, un conjunt que aglutina entitats que treballenen investigació i innovació (Mediapro), formació universitària i con-tínua (UPF), serveis d’incubació d’empreses i equipaments. La prò-xima parada recomanada és a la seu d’Indra, un innovador edificide l’arquitecte Fermín Vázquez. Després trobem l’edifici de dissenypunter de Pere Joan Ravetllat i Carme Ribas i que acull la seu deRàdio Nacional d’Espanya. Una parada a l’últim dels edificis inau-gurats, el Media-TIC, obra del despatx Cloud9 i que pretén ser elpunt de trobada de tots els agents del sector de les TIC i que perla seva novetat configura una de les parades de més interès. Lapròxima parada és a la seu de Barcelona TV. La seva instal·lacióal 22@ va suposar la culminació del procés de digitalització de latelevisió local. El següent punt d’interès és el Centre Internacionalde Negocis de Catalunya (CINC), una iniciativa empresarial orien-tada a projectar el creixement de pimes i professionals liberals, ques’ha establert en el cor del 22@. La parada número 10 és a la queserà la pròxima seu de Telefónica a Barcelona, obra d’Enric Mas-sip, té 110 metres d’altura i presenta un prisma de base triangularfet d’acer blanc i vidre, d’aparença esvelta i molt lleugera. Arri-bem al final del recorregut amb l’edifici del Banc de Sang i Teixits idel Cordó Umbilical, construcció projectada per l’estudi SaAs i re-ferència mundial en biomedicina, amb innovacions com l’emma-gatzematge intel·ligent. El punt final és davant el mar, a l’edifici queacull el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, obra de Ma-nuel Brullet i Albert de Pineda.2

Una ruta innovadorai tecnològica

Un recorregut a l’aire lliure pel barri del Poblenou ens obli-ga a passar pels seus parcs i sobretot pel passeig marí-tim de la Vila Olímpica. El tercer itinerari que l’Ajuntamentde Barcelona recomana fer és el que ha anomenat Espais

públics i culturals. La primera parada proposada és cultural, con-cretament comença pel Teatre Nacional de Catalunya (TNC) i l’Au-ditori, dos edificis adjacents i amb una arquitectura que mereix seradmirada. El TNC, obra de Ricardo Bofill, es va inaugurar el 1996 ité un disseny postmodern que s’inspira en l’arquitectura greco-romana. Per la seva part, l’Auditori és obra de Rafael Moneo i cons-ta de 42.500 metres quadrats. La tercera parada proposada és a laFarinera del Clot, un exponent de l’arquitectura industrial de la zo-na que es va construir el 1892 com a magatzem i que va passarun període de decadència fins que va ser recuperada com a cen-tre cultural. Una visita a Can Ricart val la pena per conèixer la fà-brica de creació artística Hangar i les obres de rehabilitació per ala pròxima seu de La Casa de les Llengües. El recorregut continuapel Parc del Centre del Poblenou, obra de l’arquitecte Jean Nouvel,on se situa l’edifici d’Oliva Artés, futura seu del MUHBA i continuaamb la Fundació Vila-Casas, un fons permanent de pintura catala-na amb obres dels moviments de la segona meitat del segle XX i quees troba emplaçada en l’antic complex Can Framis, antiga fàbricade cotó. Seguim passejant per la Rambla del Poblenou, una de lesartèries del barri que es va traçar el 1853. La següent parada és alparc Diagonal Mar dels arquitectes Enric Miralles i Benedetta Ta-gliabue, que combina aigua, vegetació i una sèrie d’estructuresescultòriques cilíndriques en diferents nivells. Segueix el passeig pelparc del Poblenou, que reprodueix un ambient natural amb espè-cies adaptades a la costa, amb pinedes, àlbers, tanques de bambúi llorer i dunes, que acaben integrant-se a la platja. Finalment, la pro-posta posa punt final al passeig amb una volta per la Vila Olímpicai el passeig marítim.2

Una volta a l’airelliure pel Poblenou