8 Pàgines especials DIMECRES30 DE JUNY DEL 2010 el Periódico

MONOGRÀFICSAPARCAMENTS AL TEIXIT URBÀ

a destacarLA TAULA RODONALa política a favor d’una societat méssostenible no ha d’estar renyida ambl’impuls de noves places de pàrquing

EL FUTUREl nou model de garatges tendeix a la qualitat de serveis i a laconsideració de criteris ecològics

D D

catalunya construeixwww.catalunyaconstruye.com

Cotxes aparcats en places de pagament de l’Àrea Verda, a la confluència del carrer de Bruc amb la Gran Via, a Barcelona.

Ales grans ciutats actuals con-vergeixen un gran nombred’activitats i necessitats dife-rents que exigeixen traslladar-

se d’un lloc a un altre. Treballar, viure,estudiar, passejar, comprar... infinitatd’accions en un espai finit. La poten-ciació del transport públic, l’ús racionaldel vehicle propi i els nous espais d’es-tacionament configuren un model es-perançador de mobilitat dissenyat per-què el ciutadà es pugui moure sensepor de si podrà o no aparcar.

Afrontar una mobilitat creixent i di-versa, sense hipotecar la qualitat de vi-da, el medi ambient i la fluïdesa del tràn-sit implica canviar models. Encara que

hi ha un canvi sociològic sobre l’ús delvehicle propi, segueix sent una realitatamb què s’ha de conviure i, per tant,és necessari buscar noves fórmules ques’adaptin als nous usos i tipologies devehicles. Els pàrquings ja ho estan fent.Les noves construccions d’aparca-ments es basen en criteris de sosteni-bilitat mediambiental i ofereixen nousserveis adaptats a les futures necessi-tats, com la instal·lació de punts derecàrrega destinats als cotxes elèctrics.

Encara que per aconseguir un bonmodel de mobilitat es requereix inver-sió en transport públic, no s’ha d’obli-dar el vehicle privat. La solució és laconvivència basada en una política d’e-quilibris, ja que cap element o sistemade la ciutat exclou totalment el seu opo-sat. Per contra, la ciutat, en la seva

complexitat, és una suma percentualde dualitats en equilibri.

FALSOS DOGMESFins fa poc es creia que una ciutat sen-se cotxes era possible; ara els expertsho desmenteixen. Reconeixen que exis-teixen falses creences com que unaparcament comporta trànsit. El tràn-sit és anterior a l’aparcament, si es faun pàrquing en un lloc on no hi ha ac-tivitat, no hi anirà ningú. També asse-guren que una política d’aparcamentsno és una política a favor del vehicle pri-vat, sinó que són complementàries. Perun altre costat, creure que s’ha de pro-veir els nuclis urbans d’aparcaments dedissuasió lluny del centre de la ciutat oals afores per desplaçar-se al centreamb transport públic és un altre error.

L’aparcament de dissuasió no ha d’es-tar a la ciutat de destí, sinó a la d’ori-gen, lligada a les estacions de trens od’autobusos, és a dir, aquest aparca-ment ha de ser intermodal, però a laciutat de la qual se surt.

Però la construcció de pàrquingstambé està vivint la crisi i des del Gre-mi de Garatges de Catalunya diuen quela baixada del sector està entre un 8%i un 10%. Es construeixen menys pàr-quings, però els que es fan són de mi-llor qualitat, més ecològics i amb mésserveis, a més de tenir aspectes emo-cionals per a l’usuari, com neteja, il·lu-minació, videovigilància o eliminació decolumnes. En concret a Barcelona,l’any passat es comptaven 416.112places de veïns i 147.250 en garatgespúblics.2

JULIÁN SALAZARÀrea Monogràfics M DBARCELONA COMPTA

AMB 416.112 PLACESPRIVADES,A MÉS DE147.250 DE PÚBLIQUES

Aliança a favor d’una mobilitat eficientEl foment del transport públic i els nous espais d’estacionament dibuixen un model esperançador

III Seminario Ibérico.A Cidade Possível Albufeiraa. 20 a 22 octubre 2010 www.iparkseminar.com

Pàgines especials DIMECRES30 DE JUNY DEL 2010 el Periódico 9

Interior d’un aparcament construït per VOPI-4 a Badalona.

J.S.Àrea Monogràfics M

Les característiques i els usosdels vehicles canvien i, al seutorn, ho han de fer els aparca-ments. Les noves formes de

mobilitat i la consciència pel medi am-bient exigeixen canvis de model a l’ho-ra de concebre els espais que ocupeni transiten els vehicles d’avui i del futur.Per això, empreses com VOPI-4, quecompta amb més de 20 anys d’expe-riència en la construcció i rehabilitaciód’aparcaments tant públics com privats,concep els seus nous projectes pensanten el futur.

La construcció dels nous aparcamentses regeix per criteris de sostenibilitat iestalvi energètic. L’aplicació de les no-ves tecnologies permet a VOPI-4 incor-porar sistemes d’il·luminació amb llumsde LED, que consumeixen un 70%menys que les de tub fluorescent con-vencional. A més, aquest nou sistemagenera menys residus, ja que la seva vi-da útil és de 50.000 hores, l’emissió dela llum és més efectiva i produeix menys

elements contaminants, com, per exem-ple, el mercuri dels tubs fluorescentsconvencionals.

Avançant-se a les necessitats del fu-tur, la segona novetat dels nous apar-caments construïts per l’empresa cata-lana és la incorporació de punts derecàrrega de vehicles elèctrics. L’em-presa és conscient que, pròximament,aquest vehicle irromprà amb força en elpanorama ciutadà i per això hem d’es-tar preparats.

La preocupació de VOPI-4 per la qua-litat i la preservació del medi ambient noés una característica d’ara, ja que enel seu moment va ser pionera amb l’ob-tenció dels segells ISO 9000 i ISO 14000i aquest any ha tornat a repetir mèrit ambl’obtenció de la qualificació EMAS, unsegell que només tenen dues empresesconstructores a Catalunya i que reco-neix l’excel·lència en gestió mediam-biental. Per a VOPI-4, garantir la quali-tat és més que una voluntat, és tot uncompromís i per complir-lo exerceix unrigorós control dels materials, de l’exe-cució del projecte, de l’obra i dels aca-bats.

NOUS REPTESVOPI-4 començarà a construir prò-ximament un aparcament a Premià deMar, a la plaça dels Països Catalans,amb una capacitat de 379 places.Aquest aparcament serà construït i ex-

plotat en règim de concessió admi-nistrativa juntament amb la zona bla-va de la població. Serà un aparcamentmodern, amb molta amplitud i moltdiàfan, on s’aplicaran les últimes no-vetats en matèria de sostenibilitat i es-talvi energètic.

Durant l’any 2010, VOPI-4 ha inau-gurat altres aparcaments. Un d’ells a Ba-dalona, concretament a la plaça delsPaïsos Catalans, amb capacitat per a365 vehicles i que va ser construït sotael nivell freàtic en un termini de 15 me-sos. El segon dels projectes inaugurataquest any va ser al parc de la TorreLluch de Gavà, amb capacitat per a 275vehicles i amb un temps de construccióque no va superar els 12 mesos.

Però l’empresa catalana és conscientde les canviants condicions del sectori de l’aportació que pot fer en altres paï-sos amb l’aplicació dels seus projectes.D’aquesta manera, s’avança al presenti mira cap al futur. Així, el 2003 es vaaventurar en el mercat exterior i va cre-ar la filial VOPI-H, que treballa tant en lapromoció com en la construcció a Hon-gria i ofereix un servei integral als seusclients. A més, contribueix a la difusiódel coneixement sobre les noves tec-nologies i la bona gestió pel que fa a cri-teris ecològics i de sostenibilitat. Així,l’empresa catalana, a través de perso-nal expert, aplica el seu saber tant al’empresa privada com a la pública.2

Pàrquings amb criteris de sostenibilitatL’empresa catalana VOPI-4 construeix garatges pensant en les exigències del futur i l’estalvi d’energia

La firma aposta perincorporar punts de recàrrega per avehicles elèctrics

les tribunes

No fa tants anys, quan projectà-vem un aparcament, perseguí-em obtenir un aprofitament òp-

tim de l’espai. Al presentar el projecte,els nostres clients miraven sense dissi-mular la ràtio obtinguda, ja que s’emfa-titzava la rendibilitat física de l’espai da-vant de la química que aquest fos capaçde transmetre.

Ara, gairebé acabada la primera dè-cada del tercer mil·lenni, els automòbilssón cada dia més diferents; més gransalguns i més petits altres. A més, la fu-tura implantació dels vehicles elèctricscomportarà un augment de l’ampli ven-tall existent. La diversitat morfològica ifuncional farà que, en el futur, aparca-ments i garatges implantin serveis, tantpresencials com telemàtics, que ara nopodem ni tan sols imaginar: lloguer deflotes de vehicles elèctrics, contractaciód’assegurances o car sharing faran ques’arribi a facturar només per serveis i acanvi s’ofereixi aparcament gratuït.

El 2011, amb el vehicle elèctric viu-rem un moment important, però no unmoment únic sinó evolutiu, ja que seràla gènesi d’un nou pensament universal.El Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerçva presentar a l’abril el pla estratègic in-tegral per a l’impuls del vehicle elèctric,redactat amb el concurs de les empre-ses elèctriques, d’infraestructures, d’au-tomòbils i diversos organismes, com

Asesga. Des d’aleshores, molts es pos-tulen com a estacions ideals per a larecàrrega de vehicles elèctrics: centrescomercials, gasolineres, cabines telefò-niques… Però ningú, com els aparca-ments i garatges, que sumen a la sevafunció primigènia d’acollida i custòdia,l’exigència de càrrega en llargs períodesi en hores vall.

La configuració dels edificis d’apar-cament serà conseqüència de les can-viants dimensions dels automòbils i dela transformació d’usos en els aparca-ments, que comportaran exigències aradesconegudes. Les motos ocuparan unpercentatge significatiu de places, lesbicicletes deixaran de ser una cosa es-tranya dintre d’un aparcament i els vehi-cles elèctrics es començaran a veure.Davant d’això, només és possible l’ab-soluta racionalització i la llibertat d’u-sos que únicament s’obté amb estruc-tures prefabricades de naus de 15,5metres lliures de pilars, que permetenqualsevol transformació d’usos, en po-ques hores i amb uns quants pots depintura.

Curiosament, els aparcaments ano-menats, fins ara, intel·ligents o ben ro-botitzats, no han fet honor a aquestaqualitat, al contrari, hi ha exemples gai-rebé inversemblants. Els aparcamentsque anomenem convencionals, o ben fí-sics, s’han guanyat, per mèrit propi, pro-

tagonitzar el futur de l’aparcament. En els últims 25 anys les mesures de

les places han crescut dels mítics 2,20x 4,50 metres als actuals 2,50 x 5,00metres, és a dir, 1 cm d’ample per anyo un 10% tant d’ample com de llarg.Però, en aquest mateix lapse de temps,els cotxes han crescut més o menys elmateix i, per tant, en aquest camp hem

avançat molt poc. No obstant, tenim lasensació que, en els últims 25 anys, elsaparcaments han avançat una mica mésd’un pam i són més lluminosos, segurs,còmodes, i en definitiva, amables.Aquests canvis en la percepció s’hanobtingut no en virtut de la configuraciófísica, sinó per l’empatia de la químicaque transmeten. Així mateix, hem re-convertit l’inicial handicap dels edificissubterranis, l’absència de llum natural,en una oportunitat de la qual traiem par-tit mitjançant la llum artificial i els ele-ments que afavoreixen la seva propa-gació, difusió i reflexió, que tenen unpaper primordial en la lectura de l’edifi-ci subterrani.

Amb la intel·ligència aplicada a la tec-nologia, les telecomunicacions, els sis-temes informàtics, de control, de guiat ivideovigilància, inunden de missatges lanostra percepció sensorial. Aquests mis-satges actuen sobre el conjunt de lessensacions i dels sentiments que per-tanyen al món de la intel·ligència emo-cional, divulgada per Daniel Goleman el1996, que ens permet conèixer el mónsensorial, de la percepció i de les emo-cions com a capacitats fonamentals del’ésser humà. Amb ell, vam aprendre queels fets no només tenen identitat objec-tiva, el que compta és com es percebeni que les coses no són el que són, sinóel que ens semblen.2

APARCAMENTS A MIDA

Interior de l’aparcament Casernes, situat a Vilanova i la Geltrú.

Els nous usos idimensions dels cotxes canviaran el model actual

Ramón LLOPART ARQUITECTE I VICEPRESIDENT DE L’ASSOCIACIÓ ESPANYOLA D’APARCAMENTS I GARATGES (ASESGA)

10 Pàgines especials DIMECRES30 DE JUNY DEL 2010 el Periódico

Les opinions dels expertsEl paper dels garatges com a complement del transport públic

Desmuntant tòpics. Així va començar la taula rodonaorganitzada per EL PERIÓDICO DE CATALUNYA ambl’objectiu d’analitzar la situació actual dels aparca-ments i la mobilitat a les ciutats. I és que aquests dostemes no són antagònics. És més, es complementen.Una política a favor del transport públic no ha d’estarrenyida amb una política a favor dels aparcaments. Elsparticipants del debat aposten per garatges nets, il·lu-minats, amplis, amables i intel·ligents tant en infraes-tructura com en el seu aspecte emocional. Caracte-rístiques, totes elles, que han fet de la ciutat deBarcelona un model a seguir per a altres ciutats d’Eu-ropa i de la resta del món.

El sector del pàrquing fa temps que no és un nego-ci secundari vinculat a una altra activitat. Avui l’esta-cionament és una activitat econòmica en si mateixaque a Espanya factura més de 1.000 milions d’euros al’any. En un context com l’actual, en què la crisi afec-ta qualsevol aspecte de la societat, s’ha de començara pensar en el pàrquing del futur, que tendirà més capa la prestació de serveis que cap al lloguer d’espai.Aconseguir una alta fidelització, arribar a una bonaadaptabilitat de l’espai i assegurar un ús eficient delcotxe als carrers són punts clau per garantir una bonamobilitat a la ciutat i un funcionament òptim de l’a-parcament.

Barcelona, unmodel a seguir a tot el món

l’activitat

Professionals del sector defineixen com seran els pàrquings del futur igaranteixen una bona mobilitat gràcies a l’ús eficient del cotxe privat

Optimitzaraparcaments permillorar les ciutats

La gestió dels aparcamentss’ha anat realitzant des del’àrea metropolitana cap al’exterior. Les primeres pa-raules que s’escolten a la

seu del Gremi de Garatges de Cata-lunya les pronuncia Ramon Llopart, vi-cepresident de l’Associació Espanyolad’Aparcaments i Garatges (Asesga) igerent de l’empresa Alfa-3: “Ara ja es-tem treballant en la tercera corona,perquè els aparcaments que es vanconstruir a Barcelona o a Terrassaja estan fets”. Una nova gestió queés, a la vegada, un canvi estructural im-portant. “Més important encara queel temps de crisi en què vivim”. Lavicepresidenta del Gremi de Garatges,María Luisa Godia, mostra els númerosexactes del que ha representat la crisien el sector. “Ens surt entre un vuit iun deu per cent de baixada”. Pel quefa a la resta, el sector del pàrquing ge-neralment és un negoci on sempre tre-ballen els mateixos empleats, on tre-ballen les mateixes famílies i que es va“modernitzant dia a dia per donarmés qualitat a l’usuari”.

“¿Un vuit o un deu per cent? –sesorprèn Josep Bergadà, gerent d’Hor-mipresa– doncs no està malament.Jo, que estic en negocis industrials,he de dir que la caiguda dels preusha sigut brutal”. En el sector immobi-liari, òbviament, tot està molt parat. Tam-bé en la construcció d’aparcaments.

Bergadà incideix en la situació actualque descrivia Llopart: “El treball on ensestem focalitzant és en aquesta se-gona i tercera corona metropolita-na. Ciutats petites d’uns 25.000 ha-bitants que volen recuperar els seuscascos antics, les seves zones co-mercials i treure els cotxes d’aquestsllocs mitjançant la utilització d’a-parcaments horaris”. Un treball quenomés es pot fer mitjançant acords ambajuntaments, a la inversa de com es feiaabans. “Com que no hi ha una altarendibilitat, és l’ajuntament qui ce-deix facilitats perquè se li construeixil’aparcament”, explica.

Àngel López, director de Mobilitat del’Ajuntament de Barcelona, assegura queles infraestructures de pàrquing aparei-xen quan són més rendibles, però tam-bé apareixen quan la ciutat estableixaquesta necessitat. “Barcelona, desdels anys 70, va observar que permantenir una situació equilibrada delvehicle privat als carrers havia d’a-postar pels aparcaments subterra-nis”. López es congratula de la bonadotació de l’estacionament fora decalçada que existeix a la ciutat, amb mésplaces d’aparcament subterrani que cot-xes censats: “Si que és veritat que hiha llocs on el dèficit d’estacionamentés important, sobretot quan als ba-rris d’aquests districtes se seguei-xen polítiques de reservar l’espaidels carrers per a un ús més eficientque el de tenir cotxes aparcats”. Eldirector de Mobilitat preveu un canvi enla concepció de l’aparcament. “Segu-

rament, el pàrquing del futur hauràd’anar cap a la prestació de serveismés que cap al lloguer d’espai”.

“Barcelona va ser pionera en eltema dels garatges”, apunta JosepMaria Torres, president del Gremi deGaratges, l’amfitrió del debat. “Hemde recordar que en el pàrquing ro-tatori o pàrquing horari vam ser elsprimers d’Europa. Aquesta ciutatsempre ha tingut inquietud sobreaquest negoci”. Torres posa com aexemple garatges com el de la plaçade Catalunya de Barcelona, de 4.000i 5.000 places d’aparcament i que esva posar en marxa fa més de 35 anys.Una infraestructura avançada a la sevaèpoca, encara que “en aquell mo-ment no era un negoci gaire pròs-per”. “Ara anem passant la crisicom podem. Hi ha garatges al cen-tre de Barcelona que estan patintmolt”, comenta Torres. Encara quemalgrat aquestes circumstàncies, hi ha“una certa estabilitat”.

TRANSPORT PÚBLIC CONTRA PÀRQUINGQuan a Barcelona, com en altres ciutats,es comencen a fer aparcaments subte-rranis per fer front a l’escassetat de vi-vendes amb garatge propi, es produeixla circumstància que l’aparcament, coma concepte, passa a ser una qüestió so-cial. L’aparcament passa de ser propie-tat d’un edifici a estar a disposició de laciutat. “En aquest sentit, hi ha hagutdurant molts anys gent que pensa-va que els aparcaments anaven con-tra el transport públic o viceversa”,

lamenta el vicepresident d’Asesga, Ra-mon Llopart, que nega aquest raona-ment: “No. Aparcaments i transportpúblic són plenament complemen-taris. És més, si una de les duesbranques falla, l’altra trontolla”. Llo-part ho exemplifica: “Si en un barri nohi ha prou aparcament i el ciutadàque viu en aquest barri ha hagut dedeixar el seu cotxe a la nit mal es-tacionat, l’endemà al matí s’hauràd’emportar l’automòbil a treballar.No és lliure per apostar per anar enautobús”.

Àngel López li dóna la raó. “Efecti-vament, el millor complement deltransport públic és un bon ús delvehicle privat”. Es necessiten mútua-ment. “Ni tot es pot fer en vehicle pri-vat ni tot es pot fer en transport pú-blic. I el vehicle privat necessitaaparcament”. Per López, el ciutadà jano només es planteja tenir un aparca-ment de propietat, amb aparcamentsd’abonament, de rotació, per hores...

VÍCTOR CORREALÀrea Monogràfics M

Participants en la taula rodona organitzada per

DEl pàrquing del futur hauràd’avançar cap a la prestacióde serveis més que cap al llo-guer d’espai

DLes experiències d’aparca-ments robotitzats a tot Es-panya han tingut el fracàs coma resultat

DEls garatges, en el seu pro-cés de renovació d’actius, re-presenten el sector que méss’han modernitzat en els úl-tims anys

REPTES PER ALSPRÒXIMS ANYS

Pàgines especials DIMECRES30 DE JUNY DEL 2010 el Periódico 11

Ara ja es comença a plantejar la neces-sitat de tenir el cotxe. “Entrem així enunes relacions encara més interes-sants, on no ens és necessari tenirun cotxe per utilitzar-lo, ni tenir unaplaça per aparcar-lo”. El model d’“elmeu cotxe i el meu aparcament” dei-xarà pas a un transport més col·lectiu ieficient.

MOTOR DE L’ECONOMIA“Jo hi afegiria una cosa”, puntualitzaJosep Maria Torres. “Un bon transportpúblic és aquell que no prohibeix, si-nó que permet que una persona pu-gui deixar el seu cotxe lliurement”.Torres defensa no només el dret a utilit-zar el cotxe, sinó també l’obligació d’u-tilitzar-lo. “El cotxe no és únicamentel motor de l’economia, sinó queestà al servei de l’economia”.

En aquest sentit, Àngel López afegeixuna consideració. “Si es té cotxe, s’-ha de tenir aparcament”. Hi ha mol-tes zones de Barcelona on es reque-

reixen pàrquings de residents, en can-vi hi ha llocs on potser no cal construirmés aparcament, com per exemple alpasseig de Gràcia.

EL PÀRQUING DEL FUTUR“Els aparcaments robotitzats al nos-tre país han sigut un fracàs”. Així derotund es manifesta Ramon Llopart quanse li planteja l’ús de les noves tecnolo-gies: “Ara ja no treballem en aquestsestacionaments intel·ligents, sinó enaparcaments que siguin intel·ligentsemocionalment”. Llopart es refereixa uns aparcaments que guanyin en as-pectes emocionals per a l’usuari, comneteja, il·luminació, videovigilància o eli-minació de columnes. “És molt mésamable aparcar en aquestes condi-cions”, recalca.

Josep Bergadà, gerent d’Hormipresa,admet que l’estacionament sempre s’hadividit en dues grans tipologies: l’ama-ble i l’agressiu. “L’amable és el que etproporciona intel·ligència emocio-nal, on no et sents com en un túnelfosc, sinó que hi veus gent, hi veusamplitud. L’altre, on constantmenttens problemes, és l’agressiu”. Perla vicepresidenta del Gremi de Garatges,en els últims anys s’ha guanyat molt enqualitat fruit del treball dur dels garat-gistes: “S’han hagut d’adaptar a mol-tes lleis noves i això ha representatmolta inversió. Des del gremi s’inci-deix que el garatgista tingui un apar-cament net i ordenat”.

Torres afirma que des de la implan-tació de càmeres de seguretat les com-panyies de seguretat els han baixat laprima. “Això vol dir que hem reduïtconsiderablement la conflictivitat.Sempre queda clar si hi ha hagut al-gun problema dins del garatge ono”. I assegura que si les places tenenmés espai són més còmodes i “creenfidelització en els clients”. Llopartencara va més lluny: “Els garatges,en la seva renovació d’actius, sónels que més han fet en els últimsanys. En tema de cambres, vigilàn-cia, control, barreres, seguretat i in-cendis, la seva evolució ha estat ex-traordinària”.

Hi ha maneres d’utilitzar la tecnologiade forma eficient en la construcció d’a-parcaments, reduint costos i temps. Ber-gadà les exposa: “Es tracta de fer l’a-parcament amb prefabricats deformigó, amb una fabricació prèviaque es fa en tallers. El pàrquing esconstrueix a peces, que després estraslladen al lloc”. Aquesta rapidesamarca el futur dels aparcaments, quehan de ser una infraestructura molt ne-ta, molt sòlida i de llarga durada. Lópezaprofundeix en la seva adaptabilitat enel futur. “Els cotxes es modificaran,però l’espai seguirà”, assenyala.2

EL PERIÖDICO a la seu del Gremi de Garatges. D’esquerra a dreta, Ramon Llopart, María Luisa Godia, Josep Maria Torres, Àngel López i Josep Bergadà.

AQUESTA MENA d’estacionamentsper a automòbils, que tenen l’objec-tiu d’animar els conductors a apar-car el seu vehicle privat i accedir alcentre de les ciutats mitjançant eltransbord en transport públic, va serun dels temes que es van tractar ala taula rodona d’EL PERIÓDICO.

Uns aparcaments que els conter-tulis no van dubtar a situar lluny dela gran ciutat. Per Ramon Llopart,“la gent ha localitzat els seus apar-caments d’enllaç a uns 60 o 80quilòmetres de la seva ciutat. L’a-parcament està en origen, no en

destí”. Formalment, hi ha pocs apar-caments d’enllaç ben gestionats,però realment n’hi ha molts. Segonsel director de Mobilitat, Àngel Ló-pez, s’ha fracassat en la manera degestionar-los. “La vinculació delpreu d’aquest aparcament, evi-dentment tan barat perquè sigui in-teressant la seva connexió amb eltransport públic, fa que no hi hagigestors interessats en aquesta in-fraestructura, que té una estadamolt llarga i, en canvi, el que s’hipot cobrar és molt poc”.

López distingeix els estaciona-

ments d’enllaç dels aparcaments dedissuasió, que per les seves carac-terístiques o la seva situació evitenque els cotxes entrin de ple a la ciu-tat. “Són aparcaments amb una si-tuació més còmoda i més barata,on després, a partir d’allà, es potagafar el transport públic, però queno estan concebuts com un en-llaç”. Els anomenats park and ridehan d’estar més allunyats de la granciutat, prop dels eixos ferroviaris,amb condicions de gestió còmodes,segures i vinculades a la targeta detransport.

el modelTRANSBORD AMB BUS O METRO PER ACCEDIR A LES GRANS URBS

Places d’enllaç o ‘park and ride’

“Els pàrquings han de ser una infraestructuramolt neta, molt sòlida i de llarga durada”

Josep

BERGADÀGERENT D’HORMIPRESA

“Un espai més gran a les places les fa méscòmodes i ajuda afidelitzar els clients”

Josep Maria

TORRESPRESIDENT DEL GREMI DE GARATGES

“En els últims anys s’haguanyat molt en qualitat,fruit del treball dur delsgaratgistes”

María Luisa

GODIAVICEPRESIDENTA DEL GREMI DE GARATGES

“El transport públic és complementari amb una bona política d’aparcaments”

Ramón

LLOPARTVICEPRESIDENT D’ASESGA I GERENT DE L’EMPRESA ALFA-3

“El model d’‘el meu cotxei el meu aparcament’deixarà pas a un transportmés col·lectiu i eficient”

Àngel

LÓPEZDIRECTOR DE MOBILITAT DEL’AJUNTAMENT DE BARCELONA

LEO FACCIO