catàleg 2015 de religió catòlica de l'editorial casals per a l'educació primària
DESCRIPTION
Us presentem el nou projecte de Religió Catòlica. Adaptat al curriculum 2015 de la Conferència Episcopal. Una oferta de materials àmplia que, gràcies a la seva clara estructura, podreu utilitzar segons les necessitats de l’alumnat.TRANSCRIPT
RELIGIÓ CATÒLICA
Educació PrimàriaLOMCE
2015-2016
PRESENTACIÓ DEL PROJECTE
Llibres de l’alumne
Té en compte els ensenyaments dels Catecismes Jesús és el Senyor i Testimonis del Senyor
Projecte aprovat per la Comissió Episcopal d’Ensenyament i Catequesi
Adaptat al curriculum 2015 de la Conferència Episcopal
La Bíblia Escolar ens ajuda a viure la fe
Orientada a nens d’infantil i primers cursos de Primària
Dirigida a joves de Primària, ESO i Batxillerat
Presentada per
Mons. Lluís Martínez Sistach
Text bíblic de la
Versió Oficial de la Conferència
Episcopal Espanyola
Només en castellà
MATERIAL PER A L’ALUMNE
Índex
Índex
RECURSOS DIGITALSDISPONIBLES TAMBÉ A
www.ecasals.net
RECURSOS DIGITALSDISPONIBLES TAMBÉ A
www.ecasals.net
Índex
Índex
LLIBRES ADAPTATSPER A TAULETES
MATERIAL PER A L’ALUMNE
RECURSOS DIGITALSDISPONIBLES TAMBÉ A
www.ecasals.net
Índex
Índex
LLIBRES ADAPTATSPER A TAULETES
Pàgines d’entrada Jesús i la seva família
La nostra fe dia a dia
Relats de la Bíblia
Fórmules de Fe del Catecisme Jesús és el Senyor
Prop de Jesús
Pàgines d’informació
RELIGIÓ 1 i 2
Llibre de l’alumne Què hi ha a cada unitat?
Llibre de l’alumne Què hi ha a cada unitat?
Pàgines d’inici
Celebrem la nostra fe
La meva resposta a Jesús
L’Antic Testament
Activitats fi nals
Cada diumenge
Cantem
En família
Presentació de Jesús i continguts de vida cristiana
RELIGIÓ 3
1
7
« »Tant va estimar Déu el món, que va enviar el seu Fill unigènit*
perquè tot el qui creu en ell no es perdi, sinó que tingui la vida
eterna. Sant Joan 3, 16
* Fill únic
Un dia, ja fa anys, els teus pares et van dur a batejar. El sacerdot et va abocar aigua al cap, va pronunciar el teu nom i va afegir: «Jo et batejo en el nom del Pare, i del Fill, i de l’Esperit Sant.» Has vist alguna una foto d’aquell dia?
Des d’aquell moment en què vas rebre el baptisme, la teva ànimava quedar unida a Jesús. És el teu germà gran, el teu millor amic.Tot el que Jesús va fer en aquesta terra, ho va fer per a tu i per acada un de nosaltres.
Aquest curs estudiarem la seva vida per conèixer-lo millor. PerquèJesús no és un personatge del passat: Jesús viu i camina al costatnostre, i com més el coneguis més podràs estimar-lo.
• Recordem coses de Jesús
› On va néixer?
› Quant temps fa?
› Com es deien els seus pares?
› On podem llegir sobre la seva vida?
› Qui és Jesús?
› Recordes alguna de les seves paraules?
• Podem parlar amb Jesús ara, com els nois i noies del dibuix?
• Segons la frase de la dreta, què va venir a portar Jesús?
Déu amb nosaltres
Abans de començar
Doble pàgina inicial
Elements litúrgics
Vida de Jesús
La llum dels Manaments
L’exemple dels sants
Les veritats de la fe
Cantem
En família
Moments de la celebració
RELIGIÓ 4
3
31
Les lectures i el salm
Ens asseiem per escoltar la Paraula de Déu. Un de nosaltres puja a l’ambó per llegir la primera lectura, en veu alta, clara i sense pressa.
La primera lectura sol ser d’un llibre de l’Antic Testament. Hem d’es-coltar-la amb molta atenció, perquè Déu ens vol dir alguna cosa, tot i que potser ara no ho acabem d’entendre tot.
Quan acaba la lectura, el qui ha llegit diu: Paraula de Déu.I nosaltres responem: Us lloem Senyor.
Després recitem o cantem un Salm. Els Salms són uns cants de pregà-ria adreçats a Déu, escrits fa molt de temps i recollits a la Bíblia.
A continuació es llegeix la segona lectura, ara del Nou Testament.
Acabem la segona lectura de la mateixa manera que la primera. El quiha llegit diu: Paraula de Déu.I nosaltres responem: Us lloem Senyor.
• Fes memòria:
› De quins llibres són les lectures que escoltem a la santa missa?
› Recordes com s’anomena el lloc des del qual es llegeixen
les lectures?
› En quina posició estem quan escoltem les lectures? I quan
escoltem l’Evangeli? Recordes què signifiquen aquestes
posicions?
Escoltem la Paraula de Déu
Abans de començar
2726
9
10
11
1
3
2
4
�
�
�
�
ACTIVITATS FINALS
Quines són les primeres paraules que pronuncia el sacerdot quan comença la missa?
Recordes altres moments en què es diuen aquestes mateixes paraules?
La Santíssima Trinitat no es pot representar perquè és espiritual. Però saps com s’a-
costuma a representar?
Aprèn de memòria les respostes 11 , 12 i 13 del Catecisme Jesús és el Senyor.
Quin és el centre de la fe cristiana?El centre de la fe cristiana és el misteri de la Santíssima Trinitat.
Què ens revela el misteri de la Santíssima Trinitat?El misteri de la Santíssima Trinitat ens revela que el Pare, el Fill i l’Esperit Sant són
un sol Déu. Així es manifesta que Déu és amor.
Qui ens ha revelat el misteri de la Santíssima Trinitat?Jesús, el Fill de Déu, és qui ens ha revelat aquest misteri. Ell ens ensenya que Déu
és amor i ens el fa conèixer.
Déu és Pare, Fill i Esperit Sant
En la unitat anterior vas estudiar que hi ha un únic
Déu, creador de totes les coses. Te’n recordes? Doncs
gràcies a Jesús sabem altres coses sobre Déu que mai
no hauríem pogut descobrir pel nostre compte.
Jesús ens va ensenyar que, certa-
ment, hi ha un sol Déu, però que
aquest Déu són tres persones: el
Pare, el Fill i l’Esperit Sant. Déu és
com una família, perquè Déu és
amor.
El Pare és Déu. El Fill és Déu. L’Esperit
Sant és Déu. Però no són tres déus, sinó un sol
Déu. És el misteri de la Santíssima Trinitat: noho podem entendre ara, però ho sabem i ho cre-
iem perquè Jesús ens ho ha revelat.
Jesús a la creu va dir: «Pare, perdo-
na’ls,...
– perquè t’ho demano jo.»
– que no saben el que fan.»
– tu que ets tan bo.»
Copia aquestes bafarades i escriu o dibuixa qui ho diu: el sacerdot, els fidels
o tots junts.
Completa correctament aquestes frases.
Dibuixa un altar en el qual es vegin els mantells, les espelmes i el Sant Crist. Si vols
posa-hi també flors.
Completa aquestes frases amb el final adequat.
El pecat és una…
El pecat venial…
El pecat greu…
Déu ens perdona els pecats…
Germans, abans
de celebrar els
sants misteris...
I amb
el vostre
esperit.
Senyor, tingueu
pietat.
Glòria a Déu
a dalt del cel.
Jesús a la creu va dir: «Pare, a les vos-
tres mans...
– em poso.»
– deixo els meus amics.»
– encomano el meu esperit.»
En el nom del
Pare, i del Fill
i de l’Esperit Sant.
El Senyor
sigui amb
vosaltres.
… equivocació o error.
… desobediència voluntària a la llei de Déu.
… no té importància.
… debilita la nostra amistat amb Déu.
… no es pot perdonar.
… ens separa completament de Déu.
… quan estem penedits.
… encara que no n’estem penedits.
4140
�
EN FAMÍLIA
Context: Pregària senzilla per a fer tota la família al voltant de la corona d’Advent
els quatre diumenges anteriors al dia de Nadal.
– En el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant. Amén.Oració: Que aquesta corona d’Advent ens ajudi a preparar els nostres cors per a la teva
arribada el dia de Nadal.
Encendre la primera espelma de la corona.
Oració: Déu Pare, gràcies per donar-nos una família. Et demanem que, ara que co-
mença l’Advent, sapiguem demostrar-nos l’amor que ens tenim i visquem cada dia més
units. Omple la nostra llar del teu amor diví. Amén.
– Parenostre…
CELEBREM
Indica en un calendari d’aquest any quins dies seran el primer, el segon, el tercer i el quart
diumenge d’Advent. Indica també quin dia serà la festa de Jesucrist, Rei de l’Univers.
Jesucrist, Rei de l’Univers (Cinc diumenges abans de Nadal)
L’últim diumenge de l’any cristià celebrem la festa de Jesu-
crist, Rei de l’Univers. Recordem que Jesús és Senyor de totes
les coses i vol fer arribar el seu Regne d’amor i de pau al cor
de totes les persones.
Inici de l’Advent (Primer diumenge d’Advent)
El diumenge següent, el primer diumenge d’Advent, comença
un nou any litúrgic. L’Advent són els quatre diumenges ante-
riors al Nadal (25 de desembre). L’Església ens ajuda a pre-
parar-nos interiorment per al naixement de Jesús.
Immaculada Concepció (8 de desembre)
És una gran festa de la Mare de Déu. Celebrem que ja des d’a-
bans de néixer, des que fou concebuda al si de la seva mare,
el pecat no va tenir cap domini sobre ella. És l’única criatura
que ha nascut sense l’herència del pecat original.
Hem vingut aquí, Senyor
Hem vingut aquí, Senyor Jesús,seduïts pel teu Sant Esperit.Confiem en la teva Paraulaque ens parla dintre el cor.
Prop del teu amor volem restar,sabedors que sempre ets fidel.Deixarem que ens omplis d’alegriai t’obrirem el cor.
Glòria, glòria,sempre seràs nostre Senyor.Glòria, glòria,sempre seràs nostre Senyor.
(A. Taulé)
Cantem
Primer diumenge d’Advent
› Per què la celebració de la festa de Jesucrist, Rei de l’Univers
i l’inici de l’Advent no és cada any el mateix dia? pe
nsa
– En el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant. Amén.
Encendre la primera i la segona espelma de la corona.
Oració: Pare, que ens has donat una família en què tots ens ajudem i som feliços, be-
neeix tots els nostres dies perquè complim amb alegria la feina que ens correspon a
cada un a la nostra llar. Amén.
– Parenostre…
Segon diumenge d’Advent
– En el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant. Amén.
Encendre les dues primeres i la tercera espelma de la corona.
Oració: Pare, en la família creixem i aprenem a ser millors, et demanem que ens aju-
dis a ser una família cristiana i a ser un bon exemple per als qui ens envolten, et de-
manem forces perquè la nostra família sigui millor cada dia. Amén.
– Parenostre…
Tercer diumenge d’Advent
– En el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant. Amén.
Encendre les tres primeres i la quarta espelma de la corona.
Oració: Pare, que en la família t’hem conegut i estimat, en aquest Nadal et demanem
el regal de quedar-te en els nostres cors i d’estar sempre present a la llar de la nostra
família. Amén.
– Parenostre…
Quart diumenge d’Advent
Llibre de l’alumne Què hi ha a cada unitat?
RELIGIÓ 5
Pàgina d’inici
Història de la Salvació (Antic Testament)
L’exemple dels sants
La fe en l’artCompromís i solidaritat
Vida Cristiana
6
1Historia de la Salvación
98
u
U1U1
1
u2
u3
u4
u5
•••
•••
•••
VIDA CRISTIANA
1110
222
ñññ2222
1.
2.
14
222216
*
*
*
*
*
*
•
•
Els orígens. Primer coneixeràs algunes cosesmés sobre el gran llibre de la Bíblia. Després comença el relat de la Història de la Salvació, ambles primeres pàgines del Gènesi, que ens parlende la Creació de totes les coses. I també parlarem dels àngels.
La missió de l’Església. L’Església ens ensenyaara el mateix que ensenyaven els apòstols i ellshavien après de Jesús. La fe cris�ana que ja vivien els cris�ans dels primers temps s’ha transmès de generació en generació fins als nostres dies.
Història de la Salvació Vida cris�ana
La fe en l’artL’exemple dels sants
Compromís i solidaritat
Els primers màr�rs romans La pobresa Predicació
de sant Pere
Gn 1
Completa correctament aquestes frases.
Llegeix el primer text de la unitat i respon: per què diem que Déu ens parla a través dels llibres de la Bíblia?
Classifica els següents elements de la natura segons el dia que varen ser creats:
peixos / cel / mar / flors / dona / herbes / animals/illes / sol / lluna / llum / estrelles / ocells / home
És el mateix crear que fabricar una cosa? Escriu cinc coses que han estat creades per Déu i cinc que han estat fabricades pels homes.
Quina és la frase correcta?• Els àngels són només cos.• Els àngels són cos i esperit.• Els àngels són només esperit.
A la Bíblia s’explica la…història de la humanitat.història de la Salvació.història de l’an�guitat.
El primer llibre de la Bíblia és…l’An�c Testament.l’Evangeli.el Gènesi.
Déu creà totes les coses…a par�r de la llum.a par�r del nores.a par�r de l’aigua.
act i v i t at s
Els orígensHistòria de la Salvació
Els àngelsLa Bíblia ens explica també que Déu va crear unes criatures mésperfectes que els éssers humans: els àngels.
No els podem veure perquè no tenen cos; només són esperit.Són molt intel∙ligents, bons i poderosos, i n’hi ha mol�ssims.
Cada persona té un àngel de la guarda que el protegeix i l’ajuda,tot i que sovint no ens n’adonem.
Al principi, els àngels podien escollir entre es�mar Déu i obeirlo,o no. Aquells que obeïren Déu són feliços servintlo en el cel ajudantla humanitat. Aquells que el desobeïren, els dimonis, viuen apartats per sempre de Déu, i volen allunyarnos a nosaltres de la felicitat del cel.
La CreacióAl principi, no hi havia res, ni el cel ni laterra. Només exis�a Déu. Llavors Déu vavoler crear el món.
Déu digué:
«Que existeixi la llum.»
I la llum va exis�r. Hi hagué un vespre i un ma�. I fou el primer dia de la Creació.
El segon dia Déu creà la volta del firmament i va reunir lesaigües formant els mars i va reunir la terra formant illes icon�nents.
I el dia següent, el tercer dia, omplí la terra de flors, herbesi arbres. I després de cada dia, Déu veié que tot això era bo.
El quart dia, Déu posà al cel el sol, la lluna i les estrelles.
El cinquè dia, donà vida als peixos que neden en el mar i alsocells que volen per l’aire.
I el sisè, creà tots els animals que caminen i s’arrosseguenper terra i, finalment, la seva obra més perfecta, creàl’home i la dona. I Déu veié que tot el que havia fet erabonic i molt bo.
Finalment, el setè dia descansà.
Els orígensHistòria de la Salvació
Colosseu de Roma. Segle �.
La vida dels primers cris�ansConeixem molts detalls sobre la vida dels cris�ans dels primers temps.La majoria eren gent senzilla; vivien a les mateixes ciutats que els altres,parlaven el mateix idioma, ves�en com els altres, anaven a les mateixes escoles, etc., però el seu es�l de vida era diferent del dels pagans,és a dir, els no cris�ans.
La seva fe en Jesús era ben visible: en la manera de treballar, l’alegria,l’austeritat de vida... però sobretot es notava en l’amor que es tenienentre ells i en el respecte i comprensió en el tracte amb tothom. Aquestcomportament era molt atrac�u i per això molts pagans es conver�enal cris�anisme.
A més, els cris�ans anunciaven con�nuament la Bona Nova de Jesús atothom. Primer en la pròpia família, després als veïns, als companysd’ofici, als amics, etc.
Els cris�ans també havien de suportar les burles dels qui no comprenienla seva manera de viure, perquè aquests primers seguidors de Jesús novolien complir amb els costums i maneres de fer contràries a la fe, comara lloar els déus pagans o par�cipar en espectacles cruels. Quan lesautoritats romanes van voler obligar els cris�ans a adorar l’emperadorcom un déu, aquests es van negar a ferho. Per aquest mo�u, els cris�ans van ser perseguits i molts van morir cruelment abans de renunciara la seva fe.
De quina manera transme�en els cris�ans la seva fe en Jesús?Per quins mo�us els cris�ans eren admirats i per quins eren incompresos?Per quins mo�us van ser perseguits els primers cris�ans?Els primers cris�ans no eren gent covarda i apocada. Com diries que eren?
Els quatre evangelistes
Mateu, un dels dotzeapòstols.
Marc, deixeble de sant Pere.
Lluc, deixeblede sant Pau.
Joan, el deixeble predilecte de Jesús.
El primer anunci de l’EvangeliJesús va escollir els dotze apòstols*. Aquells homes senzills van conviureamb ell durant tres anys i van rebre la missió d’anunciar el que havien visti sen�t al costat del Fill de Déu. Eren els qui millor coneixien la vida deJesús i els seus ensenyaments.
Un cop ressuscitat, Jesús els havia dit aquestes paraules:
«Aneu, doncs, a tots els pobles i feu-los deixebles meus, batejant-
los en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant i ensenyant-los a
guardar tot allò que us he manat. Jo sóc amb vosaltres dia rere dia
fins a la fi del món.» (Mt 28, 1920)
Després de rebre l’Esperit Sant*, els apòstols es van posar a anunciarque Jesús era el Salvador*. Començant per Jerusalem, el nombre delsdeixebles va anar creixent. En pocs anys ja hi havia pe�tes comunitatsde cris�ans per tot l’Imperi romà.
A aquells primers cris�ans els interessava molt sen�r directament delsapòstols les paraules de Jesús. I les escoltaven, no per curiositat, sinóper aplicarles a la seva vida. És a dir, volien viure d’acord amb allò queJesús havia fet i ensenyat.
Jesús era el model que havien d’imitar els cris�ans, i els apòstols erenels qui mostraven aquest model, tal com Jesús els ho havia indicat.
Molts ensenyaments dels apòstols també es van posar per escrit, sotala inspiració de l’Esperit Sant. Són els quatre evangelis, la principal fontd’informació sobre la vida i els ensenyaments de Jesús.
Des de l’an�guitat s’han representat els evangelistes amb una figurasimbòlica: un àngel (Mateu), un lleó (Marc), un brau (Lluc) i una àguila(Joan).
Intenteu recordar el nom dels dotze apòstols, que heu conegut en anys anteriors.Recordes com s’anomena el dia que els apòstols van rebre l’Esperit Sant?Amb quines paraules Jesús va ordenar als apòstols que anunciessin l’Evangeli?
Podeu fer les ac�vitats 1 , 2 i 3 de la pàgina 15.
Esglésies domès�quesAl principi els cris�ans esreunien a les cases per pregar i celebrar l’Eucaris�a.A les llars cris�anes la fe estransme�a de pares a fills.En la família s’aprenia a es�mar Déu i els altres, i es prac�caven els costums cris�ansd’oferir el dia a Déu, donargràcies o beneir els aliments.
Per què l’emperador romà va ordenar la persecució dels cristians?Quina actitud tenien aquells primers màrtirs davant la mort que els esperava?Com s’ajudaven entre ells?Pensa en coses que puguem imitar actualment de l’exemple dels sants màrtirs.
30 de junyEls primers màr�rs romansL’any 64 la ciutat de Roma va pa�r un incendi devastador. L’emperador Neró es va espantar molt quan vasaber que el poble l’acusava d’haverlo provocat ell mateix per poder construir una nova Roma. Aleshoresva fer circular el rumor que els cris�ans n’eren els responsables.
Va ordenar una cruel persecució contra els cris�ans: primer els empresonaven i després els condemnavena ser devorats per les feres, crucificats, cremats... Van morir mol�ssims seguidors de Jesús, de totes lesedats i condicions: homes cultes i gent ignorant, artesans i soldats.
Tots s’ajudaven resant els uns pels altres per ser valents a l’hora de la prova.
Tothom s’admirava de la pau amb què s’acostaven a la mort, fins al punt que molts es van fer cris�ans, avegades fins i tot els mateixos botxins. Van ser valents en el moment del mar�ri*, perquè havien estat valents quan la gent no entenia la seva vida i es burlava d’ells.
Tertulià, un advocat romà va escriure: «La sang dels màr�rs fou llavor de nous cris�ans».
Al Colosseu de Roma, milers de cris�ans van pa�r el mar�ri per la seva fe en Jesucrist.
L’EXEMPLE DELS SANTS
Apòstols: Els apòstols van ser dotze homesescollits per Jesús perquè l’acompanyessin iper enviarlos a predicar l’Evangeli.
Esperit Sant: L’Esperit Sant és la tercera persona de la San�ssima Trinitat, per tant, ésDéu com el Pare i el Fill.
Salvador: Referit a Jesucrist, indica que el Fillde Déu es va fer home per salvar la humanitat de les conseqüències del pecat original.
Església: L’Església és la comunitat que formen els deixebles de Jesucrist que, animadaper l’Esperit Sant, camina vers Déu Pare.
Fets dels Apòstols: Els Fets dels Apòstols és elllibre del Nou Testament que narra els primers anys de la vida de l’Església.
Mar�ri: El mar�ri és el tes�moni que unapersona dóna de la seva fe fins al punt de sacrificar la pròpia vida.
La pobresaDes del primer moment, l’Església ha dedicat sempre un gran esforç a ajudar aquellsque passen necessitat d’aliment, roba, habitatge, etc. És impossible explicar tot el quel’Església fa per ajudar les persones que sónvíc�mes de la pobresa.
Això no passa només als països del TercerMón. Càritas, entre d’altres, és una ins�tució de l’Església que ajuda les persones mésnecessitades dels nostres pobles i ciutats, através de les parròquies. I ho fa sense capdis�nció de persones: és igual de quin lloc ode quina religió siguin.
Moltes ins�tucions catòliques, com ara Intermón o Mans Unides, busquen ajudes alspaïsos rics perquè els missioners i voluntarisque treballen a l’Àfrica, l’Amèrica Lla�na oÀsia pugui ajudar les persones a sor�r de lapobresa pel seu compte.
Consulta el lloc web d’alguna de les institucions que s’esmenten al text.
Quin és l’objectiu dels missioners i voluntarisque treballen als països pobres?
COMPROMÍS I SOLIDARITAT AMB EL MÓN D’AVUI
VOCABULARI
29
El sermó de la muntanyaBeat Angelico (s. ��), Museu de Sant Marc, Florència (Itàlia).
«En veure les multituds, Jesús pujà a la muntanya. S’assegué, i se li acostaren els deixebles. Llavors, prenent la paraula, començà a instruir-los dient...» (Mt 5, 12)
Aquesta imatge representa Jesús en el sermó de la muntanya. Aquest discurs recull els ensenyamentsde Jesús sobre els Manaments que ell va confirmar i perfeccionar amb les Benaurances, el Parenostre, el doble Manament de l’amor... És el que anomenem Llei evangèlica.
La muntanya representa el lloc de l’ensenyament, de la mateixa manera que Déu va ensenyar els deuManaments a la muntanya del Sinaí. El dit assenyalant el cel representa que allò que ensenya provéde Déu i el rotlle que porta a l’altra mà és precisament la Llei de l’Evangeli, que els apòstols haurande predicar.
Els apòstols formen una rotllana al seu voltant i l’escolten amb atenció. Un d’ells, Judes, està mig amagat i porta l’aurèola de color fosc per representar que no serà fidel a la Bona Nova.
Iden�fica a la imatge tots els elements que explica el text.
LA FE EN L’ART
imatge
RELIGIÓ 6
68
6Historia de la Salvación
7170
u
U6 U6
1
u2
u3
•••
•••
•••
7574
22
:
1.
►
►
►
2.
222
79
22
El Fill de Déu. L’aspecte de Jesús era senzill, però feiaobres prodigioses i ensenyava amb autoritat. Deiaque ens havíem d'adreçar a Déu dientli «Pare». Lagent es preguntava qui podia ser. Els apòstols el reconegueren com el Messies, el Fill de Déu.Per tot això, les autoritats religioses el rebutjaven.
Comença un nou apartat on comentarem elCredo, o Símbol de la fe. És el resum de la fe del’Església, de tot allò que creiem els cris�ans. Enaquesta unitat ens aproparem a tot el que sabemsobre Déu, segons ens ensenya la Sagrada Escriptura.
El Símbol de la fe
El país de Jesús
La religió
Història de la Salvació
La fe en l'art
La coronació de la Mare de Déu
Van conèixer Jesús
Maria Magdalena
La transfiguració
Un dia Jesús s’endugué Pere,Jaume i Joan, a dalt d’una muntanya alta. I es transfigurà davantd’ells; la seva cara es tornà res
plendent com el sol, i els seus ves�ts, blancs comla llum. Llavors se’ls va aparèixer Moisès i Elies,que conversaven amb Jesús. Els apòstols estavenespantats. No sabien què dir. Els cobrí un núvollluminós i una veu digué des del núvol:
«Aquest és el meu Fill, el meu estimat. Escolteu-lo.»
Després, tot va tornar a ser normal. Jesús els tranquil∙litzà, però els ordenà que no expliquessin aningú aquesta visió. Per un moment, els apòstolshavien vist Jesús en la seva glòria amb Déu.
Qui dieu que sóc jo?Una vegada que Jesús estavareunit amb els apòstols, els preguntà: «Qui diu la gent que és el
Fill de l’home?» Ells respongueren: «Uns diuen queés Joan Baptista; d’altres, Elies; d’altres, Jeremieso algun dels profetes.» Ell els preguntà: «I vosal-tres, qui dieu que sóc?» Simó Pere respongué:
«Tu ets el Massies, el Fill de Déu viu.»
Jesús va lloar la resposta de Pere i llavors va dir:
«Tu ets Pere, i sobre aquesta pedra edificaréla meva Església. Et donaré les Claus delRegne del cel; tot allò que lliguis a la terraquedarà lligat al cel, i tot allò que deslliguis ala terra quedarà deslligat al cel.»
Després va manar als seus deixebles que no diguessin a ningú que ell era el Messies.
Anunci de la passióEn diverses ocasions, Jesús havia dit als apòstols que a Jerusalem seria lliurat a les autoritats, que el jutjarien i el condemnarien. Jesúsvolia que els deixebles es�guessin preparats
per quan l’haguessin de veure pa�r a la Passió:
«Mireu, el Fill de l’home serà entregat als grans sacerdots ials mestres de la Llei, el condemnaran a mort i el posaran enmans dels pagans perquè l’escarneixin, l’assotin i el crucifi-quin; però el tercer dia ressuscitarà.»
Les autoritats religioses discu�en tot sovint amb Jesús. Els molestava la seva manera d’actuar i que la gent digués que era elMessies. Així que es posaren d’acord per acabar amb Jesús ibuscaven l’ocasió per agafarlo.
Completa correctament aquestes frases.
Jesús ens ensenya a adreçarnos a Déu…
com a jutge.com a Creador.com a Pare.
Jesús es…el Fill de Déu fet home.un home molt bo.un àngel.
act i v i t at s
A què ens referim? Són les set pe�cions del Parenostre.
A l’escena de la transfiguració, a qui es refereix cada frase?
Qui dieu que sóc jo?…Un dels profetes. Joan Bap�sta.El Fill de Déu viu.
Mt 16, 1320
El Fill de DéuHistòria de la Salvació
El Fill de DéuHistòria de la Salvació
Mt 20, 1719
Mt 17, 19
Crist. Fresc del mones�r de Rila (Bulgària).
Que el de Déu vingui a nosaltres.Que Déu ens el doni cada dia.Que el de Déu sigui san�ficat.Que Déu ens en lliuri.Que Déu no perme� que hi caiguem.Que es faci la de Déu.Que ens les perdoni.
El seu aspecte es transformà.Conversaven amb Jesús.Se sen� la seva veu des d’un núvol.S’espantaren.
Jesús lliurat a Pilat. Duccio di Buoninsegna.
Crec en Déu Pare, totpoderós
EL SÍMBOL DE LA FE
Els símbols de la fe [CEC, Compendi 3335]
En què creiem els cris�ans? La resposta a aquesta pregunta es trobaen els símbols de la fe* o credos.
Els credos són fórmules que resumeixen la fe de l’Església i han servitper transmetrela a través dels segles. El més u�litzat és el Símbol delsapòstols, que es recita els diumenges i les festes a missa.
Com està dividit el Símbol dels apòstols?Per què creiem el que diem en el «Símbol de la fe»?
Podeu fer l’ac�vitat 1 de la pàgina 78.
La fe és un do de Déu rebuten el Bap�sme a través del’Església. El misteri central dela fe i de la vida cris�ana és elmisteri de la San�ssima Trinitat; per això ens bategen «enel nom del Pare i del Fill i del’Esperit Sant».
Creure en Déu, és el resultat del nostre
esforç?
Tot el que diem en el Credo, és només
la nostra fe particular?Amb qui la compartim?
Crec en un Déu, Pare totpoderós, creador del cel i de la terra.
Crec en Jesucrist, únic Fill seu i Senyor nostre; el qual fou concebut per obra de l’Esperit Sant; nasqué de Maria Verge; pa�sota el poder de Ponç Pilat, fou crucificat, mort i sepultat; davallà als inferns, ressuscità el tercer dia d’entre els morts; pujàal cel, seu a la dreta de Déu, Pare totpoderós. D’allí ha devenir a judicar els vius i els morts.
Crec en l’Esperit Sant, la santa Mare Església catòlica, la comunió dels sants, la remissió dels pecats, la resurrecció de lacarn i la vida perdurable. Amén.
Fixa’t que el Símbol dels apòstols té tres parts ben diferenciades; cadascuna es refereix a una de les tres Persones de la San�ssima Trinitat.A con�nuació, estudiarem el significat de cada afirmació.
Tot el que diem al Credo (‘crec’ en lla�) ho sabem, no perquè ho haguem pensat els homes, sinó perquè Déu ens ho ha revelat a travésdels profetes de l’An�c Testament i, especialment, del seu Fill Jesucristen el Nou Testament.
Com és Déu [CEC, Compendi 3647]
Déu és ÚnicEls egipcis i altres pobles veïns d’Israel lloaven diversos déus. Per aixòdiem que eren politeistes. Sovint els israelians es deixaven contagiarper aquesta idea i Déu els havia de recordar, a través de Moisès i altresprofetes, que el Creador de totes les coses, que havia escollit Israel, erael Déu Únic:
«Escolta, Israel: el Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l’Únic.»
(Dt 6, 4)
Això era tan important, que els israelians repe�en solemnement aquestes paraules tres cops al dia. Jesús també ho confirmà dient:
«El Senyor és el nostre Déu, el senyor és l’Únic.» (Mc 12, 29)
Per això sabem que només hi ha un Déu, perquè Ell mateix ens ho harevelat i perquè, pensantho bé, és lògic.
Déu és TotpoderósTambé creiem que aquest Déu únic és totpoderós. Això significa que elseu poder no té límits. Com llegim en el Nou Testament:
«Per a Déu no hi ha res impossible.» (Lc 1, 37)
La immensitat de l’univers, la perfecció de la natura i de l’home, elsmolts miracles explicats a la Bíblia i els que passen en l’actualitat, demostren aquest poder i aquesta bondat infinita de Déu. Especialmentho demostra el fet que Déu Fill s’hagi fet home i hagi ressuscitat per asalvarnos.
Imaginarse a Déu com un home gran i bondadós, assegut pacíficament entre els núvols és un error, perquè Déu no té cos. És esperitpur i, per tant, no ocupa un lloc en l’espai: no està aquí ni allí, sinó atot arreu. No té principi ni fi. Representem o parlem de la seva «mirada» o de les seves «mans» perquè necessitem paraules humanesper podernos expressar.
El fet que Déu tingui cos, el fa ser mésperfecte o menys?
Mà de Déu, , pintura de l’absis de SantCliment de Taüll (MNAC).
La religióEl país de Jesús
Els qui presidien els actes a les sinagogues, eren els sacerdots?Jesús anava a la sinagoga? Tenia algun d’aquests càrrecs religiosos?Recorda escenes de l’Evangeli on sur�n alguns d’aquests personatges.
La vida dels habitants de Pales�naestava molt vinculada a la religió.
ToràLa Llei de Moisès recull totes les veritats i els principis morals que un jueuhavia de creure i prac�car.
SinagogaEls jueus s’hi reunien els dissabtes per celebrarjunts la seva fe. Es llegia l’Escriptura en veu alta, es comentavai es cantaven els salms.
Temple de Jerusalem Era l’únic lloc on es donava culte a Déu, on elssacerdots oferien els sacrificis a Jahvè.
FariseusEra el grup principal del judaisme. A més de la Llei,prac�caven de manera estricta tots els preceptes dela tradició.SanedríConsell de 71 membres presidit pel Gran Sacerdot.Era la màxima autoritat religiosa d’Israel.
SacerdotsS’encarregaven del culte a Déu en el Temple.LevitesEncarregats del cant,la música i altres serveis del Temple.EscribesEls «mestres de la Llei»eren els estudiosos i intèrprets legals de l’Escriptura.
La coronació de la Mare de Déu Diego Velázquez (s. ���), Museo del Prado, Madrid.
La San�ssima Trinitat és el misteri central de la fe. Ja sabem que Déu no té cos, però se l’acostumaa representar amb forma corporal per fernos més fàcil dirigirnoshi. El Pare es representa com unsenyor gran amb barba blanca i aspecte venerable. El Fill com un home jove amb barba, tal com esrepresenta Jesús quan era a la terra. L’Esperit Sant com un colom, entre el Pare i el Fill.
En aquest quadre la Trinitat corona Maria com a Reina, que és pujada al cel per uns àngels.
El primer manament ens recorda que hem de creure, esperar i es�mar Déu, que és Pare, Fill i Esperit Sant, per damunt de totes les altres coses.
No podem adorar la Mare de Déu perquè ella no és Déu; però sí que li devem una especial veneració.
Iden�fica a la imatge tots els elements que explica el text.
LA FE EN L’ART
Maria Magdalena era del grup de les dones que acompanyaven Jesús i elsapòstols. Va ser present en la mort i la sepultura de Jesús, al costat de la Marede Déu.
El ma� del diumenge va anar al sepulcre de Jesús, però quan hi va arribar, vaveure que el cos havia desaparegut.
Estava plorant a la porta del sepulcre i se li va aparèixer Jesús ressuscitat. Primer no el va reconèixer, però quan ell la va cridar pel seu nom es va adonarque era Jesús i se li va llançar als peus. Jesús li va dir:
«Deixa'm anar, que encara no he pujat al Pare. Vés a trobar els meus germansi digues-los: “Pujo al meu Pare, que és el vostre Pare, al meu Déu, que és elvostre Déu.” Maria Magdalena anà a trobar els deixebles i els anunciava: "Hevist el Senyor". També els va explicar el que ell li havia dit.» (Jn 20, 1718)
Maria Magdalena va ser la primera en veure Jesús ressuscitat i en anunciarho als apòstols. Celebrem la seva festa el 22 de juliol.
Llegeix Joan 20, 1118.
Maria MagdalenaVan conèixer Jesús
Pàgina d’inici
El símbol de la fe La Mare de Déu El país de Jesús Van conèixer Jesús La fe en l’art
Història de la Salvació (Nou Testament) A la llum dels Manaments
MATERIAL PER AL PROFESSOR
RECURSOS DIGITALS DISPONIBLES TAMBÉ Awww.ecasals.net
CD Recursosdigitals
3 narracions bíbliques
CD Recursosdigitals
CD Recursosdigitals
• Jocs multimèdia per a l’aula• Fragments de pel·lícules• Narracions bíbliques
• Cançons• Oracions• Imatges per projectar a la pissarra digital
3 narracions bíbliques
RECURSOS DIGITALS DISPONIBLES TAMBÉ Awww.ecasals.net
CD Recursosdigitals
CD Recursosdigitals
CD Recursosdigitals
• Jocs multimèdia per a l’aula• Fragments de pel·lícules• Narracions bíbliques
• Cançons• Oracions• Imatges per projectar a la pissarra digital
CATEQUESI PER A LA PRIMERA COMUNIÓ
Mètode innovador de catequesi de preparació per a la Primera ComunióDesenvolupament pedagògic per a treballar el Catecisme Jesús és el Senyor
Ven y sígueme 1 Ven y sígueme 2 Ven y sígueme 3
Només en castellà
•
• Tres DVD
•
• Una guia didàctica
