Antoni  Gaudí  Casa  Milà  -­‐La  Pedrera-­‐  

DOCUMENTACIÓ  DE  L’OBRA  

Nom:  Casa  Milà  (la  Pedrera).    

Arquitecte:  Antoni  Gaudí  i  Cornet  (1852  –  1926).    

Cronologia:  1906-­‐1910.    

EsFl:  modernisme.    

Tipologia:  civil  

Materials  emprats:  pedra,  maó,  ceràmica  i  ferro.  

Sistema  construcFu:  amb  tècniques  i  materials  nous.  

Localització:  Barcelona.  

«S’han de combinar els elements sortints amb els entrants, de manera que a cada element convex se li oposi un de còncau, i a cada part de llum, una d’ombra.» Antoni Gaudí

CONTEXT  HISTÒRIC  

Al   principi   del   segle   xx,   Barcelona   paMa   una  forta   agitació   políFca   i   social.   A   Espanya,   la  desfeta   del   1898   contribuí   a   l’esfondrament,  durant  els  primers  anys  del  segle  xx,  del  règim  políMc  de  la  Restauració.  Mentrestant,   a   Catalunya,   la   Lliga   –el   parMt  dominant   durant   el   primer   terç   del   segle   xx–  lluitava   contra   el   centralisme   dels   successius  governs   de   Madrid   i   intentava   frenar   el  conflicte   amb   el  moviment   obrer,   que   anava  creixent.  Pel   juliol   del   1909   es   va   desencadenar   a  Barcelona   un   violent   moviment   revolucionari  les   causes   del   qual   van   ser   variades:  radicalisme   demagògic,   anMclericalisme,   lluita  contra  la  políMca  conservadora  de  Maura,  etc.  

L’origen   immediat   de   la   revolta   fou   el   descontentament   per   la   mobilització   de  reservistes  i  l’embarcament  de  tropes  desMnades  a  contenir  els  atacs  marroquins  a  Melilla.  Com   a   protesta   per   aquests   fets,   els   sindicats   van   promoure   la   vaga   general   a  Barcelona.   Amb   una   relaMva   facilitat,   a   causa   del   desconcert   de   les   forces   de  l’ordre  i  de  les  autoritats,  els  anarquistes  es  van  fer  els  amos  de  la  ciutat  durant  uns  quants  dies  (Setmana  Tràgica).  Un  cop  restablert  l’ordre,  l’anarquisme  paY  una  repressió  molt  dura.  Un  dels  seus  ideòlegs,   Francesc   Ferrer   i   Guàrdia,   que   no   era   a   Barcelona   aquells   dies,   va   ser  acusat  d’haver  promogut  els  aldarulls.  Tot  i  la  campanya  internacional  que  es  va  fer  per  salvar-­‐lo,  fou  condemnat  a  mort  i  executat.  A  parMr  d’aquell  moment,  els  obrers  van  considerar  que  la  burgesia  catalana  era  la  seva  classe  enemiga,  van  començar  a  abandonar  el   lerrouxisme  i  es  van  afiliar  als  moviments  sindicals  anarquistes.  

ANÀLISI  FORMAL  Elements  de  sustentació  i    elements  sustentats.  

L’edifici   s’aguanta   sobre   pilars   de   pedra,   ferro   i   maó,  que   sostenen   jàsseres   (gruixudes   bigues   de   ferro).  Aquesta  estructura  consMtueix  una  mena  d’ossada  que  permet  alliberar  els  murs  i  la  façana  de  la  seva  funció  de  càrrega.   És   un   precedent   del   que,   més   tard,   Le  Corbusier   anomenà   «planta   lliure»,   tècnica   que  permeMa  modificar   la   distribució   dels   pisos   canviant   o  subsMtuint  els  envans.  Un  dels  espais  més  extraordinaris  de  la  Pedrera  són  les  golfes,  una  mena  de  passadís  serpentejant  que  recorre  la  part  superior  de  l’edifici.  Hi  destaca  la  presència  de  70  arcs   catenaris,   de   maó   pla   i   altura   variable,   que  aguanten   el   pes   d’un   terrat   esglaonat.   El   nom   d’arc  catenari   es   deu   a   la   seva   forma,   semblant   a   la   que  adopta  una  cadena  quan  es  penja  de  dos  punts  i  només  suporta  el  seu  propi  pes.  

ANÀLISI  FORMAL  Espai  exterior  i  espai  interior  

L’edifici,   format   per   planta,   cinc   pisos   i   golfes,  s’aixeca  sobre  un  solar  en  forma  de  L  que  ocupa  la  cantonada   del   passeig   de  Gràcia   amb  el   carrer   de  Provença.  El   ves[bul   és   un   espai   d’una   notable   riquesa:   la  porta   d’entrada   recorda   l’estructura   cel·∙lular   d’un  organisme,   el   llum   té   forma   de   cap   d’ofidis   i   les  pintures   murals,   inspirades   en   tapissos   del   segle  XVI,  són  de  tema  mitològic.  El   primer   pis   correspon   a   la   planta   principal   o  planta  noble,  de  1200  m2,  desMnada  a  ser  ocupada  pels  propietaris.  Hi  destaquen,  de  manera  especial,  els  sostres,  que   imiten  el   fons  del  mar  mogut  per  les  onades.  L’accés  a  aquesta  planta  es   fa  a  través  d’una  escala   independent,  al  final  de   la  qual  hi  ha  unes   columnes   de   pedra   amb   el   reflex   pintat   a   la  paret   de   davant,   en   clara   referència   a   La   vida   es  sueño,  de  Calderón  de  la  Barca  

La façana és una harmoniosa massa de pedra que presenta una gran unitat plàstica. Està construïda amb pedra de Vilafranca del Penedès i del Garraf. Els picapedrers treballaven al solar mateix i la construcció sʼanomenà popularment la Pedrera."Les ondulacions la doten de moviment i converteixen lʼedifici en un organisme viu. El treball de forja dels balcons, ideat per Gaudí i realitzat per Josep M. Jujol , representa majoritàriament formes vegetals, però també hi podem distingir una màscara, un ocell, un estel, una creu i dues flors."La identificació amb el món natural està plenament aconseguida, ja que hi apareixen mostres dels tres regnes: mineral, animal i vegetal."Lʼedifici sʼarticula al voltant de dos amplis patis interiors de forma cònica, pensats per facilitar la ventilació i lʼentrada de llum. Lʼaccés als pisos es fa mitjançant ascensors, perquè Gaudí va suprimir lʼescala de veïns per poder guanyar espai per als celoberts."Lʼarquitecte va sospesar, en el projecte inicial, la possibilitat de construir una rampa helicoïdal que permetés pujar deu carruatges fins a la porta dels habitatges. Posteriorment, la idea es desestimà, però sí que es va construir la rampa que conduïa al soterrani, habilitat com a aparcament.  

Les  golfes  acompleixen  una  doble  funció:  de  regulador  tèrmic   de   l’edifici   i   d’espai   desMnat   a   safareigs   i  estenedors.  El   terrat   consMtueix   un   bosc   de   formes   màgiques,  plenes   de   simbolisme;   mentre   que   a   alguns   els  recorden   el   paisatge   de   la  Capadòcia,   altres   hi   veuen  els   gegants   de   les   festes   populars.   Hi   trobem  conductes   de   venMlació,   dipòsits   d’aigua   i   caixes  d’escala,   coronades   per   creus   de   quatre   cares  orientades  als  quatre  punts  cardinals.  En  algunes  parts  destaca   la   decoració   a   base   de   trencadís   de   marbre  blanc.  Les  xemeneies,   que   s’agrupen   i   presenten   una   forma  helicoïdal   per   tal   de   facilitar   l’ascens   del   fum,   estan  coronades   per   caps   de   guerrers   (n’hi   ha   alguns   de  recoberts  per  trossos  de  vidre  d’ampolles).  

ANÀLISI  FORMAL  EsFl  

La  Pedrera  s’inscriu  en  l’esMl  modernista,  que  es  va  desenvolupar   a   Catalunya   (principalment,   a  Barcelona)  entre  el  1880  i  el  1930.    El  modernisme  s’estengué  per  tot  Europa,  però  aquí  presentà  una  personalitat  pròpia.  Aquest  esFl  urbà  i  burgès   creà   una   nova   estèMca,   caracteritzada   per  propugnar  un  retorn  a  la  naturalesa  com  a  reacció  a  les   formes   arquitectòniques   de   la   Revolució  Industrial.    L’alta   burgesia   catalana,   culta   i   amb   sensibilitat  arYsMca,  veié  en  el  nou  esMl  la  possibilitat  de  donar  sorMda   als   seus   anhels   de  modernitat   i,   alhora,   fer  evident  la  seva  riquesa  i  disMnció.  

L’arquitectura   de   Gaudí   presenta   una   singularitat,   la  complexitat  intrínseca  de  la  qual  no  es  pot  entendre  sense  fer  referència  a  alguns  factors  importants:    §  La  valoració  del   treball  artesà,  en   la   línia  del  moviment  Arts  &  

Craks,  que  Gaudí  va  viure  des  de  la  infantesa  a  través  de  l’ofici  de   calderer   del   seu   pare,   i   que   el   portà   a   envoltar-­‐se   de  representants   de   tots   els   oficis:   forjadors,   guixaires,   vidriers,  fusters...  

§  La   influència   de   les   formes   procedents   del   món   medieval   i  oriental,  i  les  referències  mediterrànies  i  catalanistes.  

§  L’estudi  de  la  morfologia  natural,  que  no  és  aliè  a  la  publicació  de   l’obra   La   morfologia   general   dels   organismes,   d’Ernst  Haeckel,  el  1887.  

§  El  misMcisme,  un  tret  de  Gaudí  que  li  va  fer  veure  la  natura  com  una  obra  divina  que  volia  imitar.  

§  La   unificació   de   les   dimensions   estèMca   i   tècnica   i   la  consideració  de   la  textura,   la  forma  i  el  color  com  a  conceptes  indissociables.  

§  El  càlcul  de  forces  i  resistències  de  l’edifici  mitjançant  l’execució  de  maquetes  polifuniculars.  

INTERPRETACIÓ  ConFngut  i  significat  

La  Pedrera  va  ser   l’úlMm  gran  edifici  civil  d’Antoni  Gaudí  abans  de  dedicar-­‐se  a  les  obres  de  la  Sagrada  Família.  Va   ser  un  encàrrec  de  Pere  Milà   i   la   seva  esposa,  Roser  Segimon.   El   matrimoni   va   mantenir   importants  discrepàncies   amb   l’arquitecte,   i   la   construcció   –que   va  rebre  força  críMques  en  la  seva  època–  mai  no  va  ser  del  gust  dels  propietaris.  Es   creu   que   Gaudí   hi   va   escenificar   Les   metamorfosis  d’Ovidi,   amb   la   qual   cosa   expressaria   la   permanent  transformació  del  món  natural.  A   la  part  superior  de   la  façana  trobem  la   inscripció  «Ave  Gra6a  Plena  Dominus  Tecum»,  una  M  (anagrama  de  Maria)  i  símbols   com   la   rosa   o   els   lliris.   Tot   això   havia  d’acompanyar   la   imatge   de   la   Mare   de   Déu   del   Roser,  flanquejada  per  sant  Gabriel   i  sant  Miquel,  que  havia  de  presidir   l’edifici.   Tanmateix,   el   projecte   no   es   va   dur   a  terme,  bé  perquè  l’escultura  realitzada  no  va  agradar  als  Milà,   bé   perquè   els   fets   de   la   Setmana   Tràgica   no   ho  feren  recomanable.  

INTERPRETACIÓ  Funció  

Inicialment,   la   Pedrera   va   ser  concebuda   com   a   casa  d’habitatges.   Els   propietaris  n ’ o c u p a v e n   l a   p l a n t a  principal,   i   la   resta   era  habitada  per  llogaters.  En  l’actualitat,  és  propietat  de  l ’enMtat   bancàr ia   Ca ixa  Catalunya   i   s’ha   converMt   en  c en t r e   c u l t u r a l   i   s a l a  d’exposicions   de   la   seva  fundació.  L’edifici   va   ser   declarat  Patrimoni  de  la  Humanitat  per  la   UNESCO   el     de   novembre  de  1984.  

CROSAS,  J.  Història  de  l’Art.  Batxillerat.  Castellnou  Edicions,  2010  TRIADÓ,  J.  Història  de  l’Art.  Batxillerat.  Ed.  Vicens  Vives,  2009  

Paradigma   de   l’arquitectura  modernista,  la  casa  Milà  no  va  oblidar   la   funcionalitat,   i   va  aportar   un   sistema   innovador  d’ascensors   que   conduïen  directament   a   cadascun   dels  habitatges.   Igualment,   es   va  avançar   a   la   idea   de   planta  l l i u r e   p r o pu gn ad a   p e l  Moviment   Modern,   i   és   per  això   que   va   uMlitzar   pilars   en  lloc   de   murs   de   càrrega   en  l’estructura.