La  família  de  Carles  IV  FRANCISCO  DE  GOYA  

Títol:  La  família  de  Carles  IV.    Autor:  Francisco  Goya  y  Lucientes  (1746  –  1828).    Cronologia:  1800.    Es;l:  època  del  neoclassicisme.  Però  Goya  és  únic  i  no  admet  cap  intent  de  classificació.    Tècnica:  oli.    Suport:  tela.    Dimensions:  228  cm  x  336  cm.    Localització  actual:  Museo  del  Prado,  Madrid.  

DADES  GENERALS  DE  L’OBRA  

BIOGRAFIA  DE  L’AUTOR  

Pintor  i  gravador,  Francisco  de  Goya  és  un  dels  creadors  més  grans  de  tots  els  temps.  Va  aprendre  l’ofici  a  Saragossa  i    a  l’any  1770  va  viatjar  a   Itàlia,   on   va   estudiar   els   mestres   italians   i   va   adquirir   l’estèVca  neoclàssica   i   el   gust   per   les   figures   al·∙legòriques   i   mitològiques.   De  tornada   a   Espanya   va   pintar   els   frescos   de   la   basílica   de  El   Pilar     de  Saragossa  i  tot  seguit  es  va  traslladar  a  Madrid,  sota  la  tutela  del  pintor  de  la  cort  Francisco  Bayeu.    Recomanat  per  Bayeu,  va  ingressar  a  la  Real  Fàbrica  de  Tapices  el  1775  on  va  realitzar  quatre  sèries  de  cartrons  seguint  els  paràmetres  clàssics  del   moment.   Es   va   introduir   als   cercles   aristocràVcs   de   Madrid   i   va  esdevenir  el  retraVsta  de  més  anomenada  la  Cort,  fins  que  el  rei  Carles  IV   el   va   nomenar   pintor   de   cambra   l’any   1789.   L’any   1792,   Goya   va  pronunciar  un  discurs  a  l’Acadèmia  a  favor  de  l’originalitat  del  pintor  i  de   la   necessitat   d’alliberar-­‐se   de   les   rígides   regles   neoclàssiques   i  academicistes.    L’ambigua  posició  de  Goya  durant   la  Guerra  del   Francès   (1808-­‐1814)  va   fer   que,   acabada   la   guerra,   perdés   els   seus   privilegis.   L’any   1824,  decebut   per   la   situació   políVca   a   Espanya,   governada   aleshores   per  Ferran  VII,  es  va  refugiar  a  Bordeus,  on  va  morir  exiliat.  

CONTEXT  HISTÒRIC  

Tant  des  del  punt  de  vista  políVc  com  econòmic,  el  segle  XVIII  va  ser,  a  tot  Europa,  un  segle  de  recuperació  i  d’equilibri.  El  règim  políVc  predominant  era  el  despo;sme  il·∙lustrat,  una  versió  de  l’absolu;sme  modificada  per  l’aplicació  de  tot  un  seguit  de  reformes,  basades  en  els  principis  de  la  Il·∙lustració  i  sense  intenció  d’alterar  les  bases  de  la  societat  estamental.  En  el  moment  de  dur  a  terme  aquesta  obra,  Goya  treballava  com  a  pintor  de  cambra  a  la  cort  de  Carles  IV.    El   rei  no  governava,   atès  que  des  del  1779  havia  encarregat  aquesta   tasca  a  Manuel  Godoy.  El  gran   poder   que   ostentava   Godoy   va   provocar   l’aparició,   a   la   cort,   d’un   parVt   contrari   a   la  influència  del  valido.  Aquest  parVt  estava  presidit  pel  príncep  d’Astúries.  El  1808  va  tenir   lloc  el  moS   d’Aranjuez,   organitzat   pel   bàndol   contrari   a   Godoy.   El   rei   Carles   IV   el   va   des;tuir   i   va  abdicar  a  favor  del  seu  fill  Ferran.  Aquesta  situació  va  enfrontar  pare  i  fill  i  tots  dos  van  acudir  a  Baiona,   cridats   per   Napoleó,   amb   el   pretext   de   buscar   una   solució.   Un   cop   arribats   al   sud   de  França,  l’emperador  va  aconseguir  que  renunciessin  a  la  corona  d’Espanya  i  la  posessin  a  la  seva  disposició.  A  parVr  d’aquell  moment  van  començar  a  entrar  tropes  franceses  a  Espanya,  fet  que  va  desfermar  una  revolta  popular  espontània  i  va  desembocar  en  la  Guerra  de  la  Independència.    La   situació   revolucionària   va   comportar   la   liquidació   de   l’An;c   Règim,   juntament   amb   la  promulgació  de  la  primera  consVtució  espanyola.  Durant  la  Guerra  de  la  Independència,  el  poble  espanyol  confiava  en  el  retorn  de  Ferran  VII,  el  Desitjat,   però   aquest   va   restablir   la  monarquia   absoluta   (1884)   i   es   va   iniciar   una   etapa   de  repressió.  

ANÀLISI  FORMAL  Elements  plàs;cs  

Goya  fa  servir  una  esplèndida  gamma  cromàVca,  a  base  de  daurats,  grocs,  blancs,  vermells  i  blaus.    La  pinzellada  és  solta   i   segura   (anys  després   serà  àmpliament   estudiada   pels   impressionistes),   amb  uVlització  de  la  tècnica  de  «taca  aïllada».    La   llum   té  un  gran  protagonisme  en  aquest   llenç.  Envaeix   la   part   dreta   del   quadre   i   deixa   en  penombra   l ’ e s que r r a ,   on   l e s   omb re s  s’enfosqueixen  a  la  zona  on  s’autoretrata  el  mateix  Goya.    D’altra  banda,  el  contrast  de  llum  ajuda  el  pintor  a  ressaltar   la   brillantor   de   les   condecoracions,   la  sumptuositat  de  les  joies  i  la  riquesa  dels  vesVts.  

ANÀLISI  FORMAL  Composició  

El   retrat   de   grup  era   un   encàrrec   dikcil   de   dur   a   terme,   perquè  Goya   havia   de   reunir   tretze   persones   en   un   espai   estret,   sense  desequilibrar   la   composició.   A   més,   havia   de   fer   destacar   cada  personatge  respectant  les  regles  del  protocol,  amb  la  qual  cosa  es  veia  limitada  la  llibertat  d’execució  pictòrica.  L’autor  es  va  decidir  per  una  alineació  horitzontal,  malgrat  que  la  línia  no  és  recta,  sinó  ondulada,  seguint  la  forma  més  habitual  de  les   alineacions   barroques.   D’altra   banda,   la   posició   ver;cal  dels  personatges  recorda,  en  certa  manera,  els  frisos  neoclàssics.  El  rei  Carles  IV  i  el  príncep  Ferran  s’avancen,  respecte  al  grup,  per  posar  de  manifest  la  seva  preeminència.  La  manca  de  profunditat  i   la   quan;tat   de   personatges   potencien   la   sensació   de   falta  d’espai.  Els   personatges   porten   vesVt   de   cort   i   disVnVus   honorífics:   els  barons,   la  banda  de   l’Orde  de  Carles   III,   i   les  dames,   la  de  Maria  Lluïsa.  La  composició  és  tancada,  ja  que  tots  els  elements  es  dirigeixen  al  centre   del   quadre,   ocupat   per   la   reina  Maria   Lluïsa.   D’aquesta  manera   es   posa   de   manifest   el   seu   caràcter   dominant,   que  contrastava   amb   la   debilitat   del   rei   i   que   es   reflecVa   en   la   seva  relació  extramatrimonial  amb  Godoy.  

Composició  ANÀLISI  FORMAL  

Els  personatges   reials  es   troben  distribuïts  en   tres  grups:  en  el   central  apareixen  Carles   IV   (1)   i   la  seva  esposa,  Maria  Lluïsa  de  Parma  (2),  amb  els  seus  dos  fills  peVts,  Maria  Isabel  (3)  i  Francesc  de  Paula  (4);  en  el  de  l’esquerra,  el  futur  Ferran  VII  (5),  acompanyat  de  la  seva  futura  esposa  (6)  –que  amaga  el  rostre  perquè  encara  no  se’n  sap  la  idenVtat–,  i  darrere,  el  seu  germà,  l’infant  Carles  Maria  Isidre,  que  agafa  el  príncep  d’Astúries  per  la  cintura  (7),  i   la  germana  del  rei,  Maria  Josefa  Micaela  (8);  en  el  de  la  dreta  podem  apreciar  la  presència  del  germà  del  monarca,  Antonio  Pascual  (9),  i  de  les  dues  filles,  Carlota  Joaquima  (10)  i  Maria  Lluïsa  (11),  el  gendre,  Lluís  de  Borbó,  príncep  de  Parma  (12),  i  el  nét  dels  reis,  Carles  Lluís  (13),  als  braços  de  la  seva  mare.  Al  darrere  del  grup  de  l’esquerra  s’observa  el  mateix  Goya  (14),  davant  un  llenç  i  amb  el  cap  situat  a  l’altura  del  dels  reis.  

ANÀLISI  FORMAL  Es;l  

Goya  va  ser  un  pintor  del  Barroc  tardà  a  qui  va  tocar  viure,  en  la  seva  maduresa,  l’aparició  de  l’estè;ca  neoclàssica.  Tanmateix,  com  a  geni  de  la  pintura  de  tots  els  temps,  és   inclassificable.  Més  que  un  home  de   la   seva  època,  va  acabar  essent  un  home  contra   la   seva  època.  Durant  anys  va  desenvolupar  una  important  tasca  com  a  retraVsta  de  la  monarquia  i  de  la  noblesa.    La  seva  percepció  del  caràcter  dels  personatges,  unida  a  una  pintura  lliure   i   esquemàVca,   dóna   a   les   seves   obres   una   nota   de   vivacitat   i  singularitat.    Aconsellat  per  Mengs,  Goya  va  estudiar  la  pintura  de  Velázquez,   i   la  influència  d’aquest  arVsta,  juntament  amb  la  de  Rembrandt,  es  deixa  notar  en  el  tractament  que  fa  de  la  llum  i  l’atmosfera.    En   assolir   un   esVl   totalment   original   i   propi,   es   va   converVr   en  «l’iniciador   de   la   pintura   moderna».   La   seva   riquesa   formal,  esVlísVca,   tècnica   i   intel·∙lectual  el   fan  un   referent  obligat  per  a   tots  els  moviments  arpsVcs  contemporanis.  D’altra  banda,  pel  que  fa  al  tractament  del  color,  és  innegable  la  seva  influència   en   Delacroix,   Manet   (Olympia   s’inspira   en   La   maja  desnuda)  o  Picasso.  

INTERPRETACIÓ  Con;ngut  i  significat  

Als   palaus   reials,   Goya   va   prendre   contacte   per   primera  vegada  amb   l’obra  de  Velázquez,   el  qual  exerciria  des  de  llavors  una  influència  decisiva  en  el  seu  esVl  pictòric.  El  nomenament  de  Goya  com  a  primer  pintor  de  cambra  va  suposar  la  culminació  d’un  dikcil  ascens.  L’any  1800  va  rebre  l’encàrrec  de  pintar  un  gran  retrat  de  la   família   reial,  que  ell  mateix  va  Vtular  El  quadre  de   tots  junts.  Cap  pintor  de  la  cort  no  havia  gosat,  fins  llavors,  mostrar  els   membres   de   la   família   reial   amb   un   realisme   tan  descarnat,   gairebé   caricaturesc,   i   amb   una   lletjor   tan  explícita.  Goya   va   dedicar  mesos   a   realitzar   els   retrats   individuals,  abans  de  posar-­‐se  a   treballar  en  el   retrat  col·∙lecVu  al   seu  taller.  Des  de  sempre,  tant  els  historiadors  com  la  críVca  s’han  preguntat  fins  a  quin  punt  pretenia,  en  aquesta  obra,  caricaturitzar  el  rei  i  la  seva  família.  

INTERPRETACIÓ  Con;ngut  i  significat  

Avui dia, però, lʼopinió generalitzada descarta aquesta possibilitat i considera que es tracta més aviat dʼun retrat de caràcter psicològic, en el qual el pintor ens mostra els personatges com a simples mortals, mancats de la dignitat i lʼautoritat que, habitualment, trobem en els retrats de cort.""El Museo del Prado acull tres quadres notables de famílies reials: Las Meninas, de Velázquez, La família de Felip V, de Van Loo, i La família de Carles IV, de Goya.""Lʼautor estableix, en aquesta obra, un fil conductor directe amb Las Meninas i, així, enllaça la dinastia dels Àustria amb la dels Borbó, tot reforçant la legitimitat i la continuïtat en el tron dels monarques borbònics.""Manuela Mena (conservadora del Prado) apunta la possibilitat que el quadre representat darrere els reis sigui Els amors dʼHèrcules i Onfale, la qual cosa reforçaria lʼanterior significació, ja que Hèrcules és lʼheroi del qual procedeixen mitològicament totes dues dinasties.  

INTERPRETACIÓ  Funció  

El quadre és una obra monumental, destinada a ocupar un lloc públic a la sala dʼalgun dels palaus reials. En un moment en què els reis de França acabaven de ser decapitats i es qüestionava la legitimitat dels Borbó per ocupar el tron dels Àustria, la continuïtat de la dinastia i la mateixa monarquia, aquesta obra de Goya es converteix en un acte de propaganda política.   Extret  de:  CROSAS,  J.  Història  de  l’Art,  Castellnou  Edicions,  2010  

DOMÈNECH.  A.  Història  de  l’Art,  Editorial  Teide,  2003