Jackson Pollock

Número 1

DOCUMENTACIÓ DE L’OBRA

Títol: Número I. Autor: Jackson Pollock (1912 – 1956). Cronologia: 1950. Estil: expressionisme abstracte. Tècnica: oli, esmalt i pintura d’alumini. Suport: tela. Dimensions: 221 cm x 299,7 cm. Localització actual: National Gallery of Art, Washington. Tema: un traçat de fines línies se superposa una i altra vegada i s’estén per tot el llenç de manera que el quadre sembla no tenir límits.

CONTEXT HISTÒRIC

Aquesta obra es va realitzar a l’inici de la postguerra de la Segona Guerra Mundial. Les bases de la política de postguerra s’havien establert durant la mateixa contesa. El 1941, Churchill i Roosevelt aprovaren un document conjunt, la Carta de l’Atlàntic, que era una declaració de propòsits en la guerra contra l’Alemanya nazi. El 1942 es va utilitzar per primera vegada el terme «Nacions Unides», i el 1944 se celebrà a Dumbarton Oaks (Georgetown, Washington DC) una conferència internacional entre representants dels Estats Units, el Regne Unit, l’URSS i la Xina. Els acords presos es perfilaren en la conferència de Jalta (febrer del 1945), i el 5 d’abril del mateix any tingué lloc una cimera a San Francisco on es van decidir les bases i els acords internacionals fonamentals de l’Organització de les Nacions Unides (ONU).

Conferència  de  Jalta,  1945  

CONTEXT HISTÒRIC

Paral·lelament es va fundar la UNESCO (Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura), amb seu a París. Amb el temps, la tasca d’aquest organisme esdevingué molt important, tant en l’àmbit educatiu com en el sanitari, científic, etc. A conseqüència de la victòria dels aliats sobre Alemanya, el país quedà dividit i ocupat, malgrat que es va refer econòmicament amb l’ajut del capital nord-americà. Els soviètics s’anaren apartant cada cop més de les democràcies occidentals, cosa que va comportar l’aparició de dos blocs contraposats: d’una banda, les potències liberals d’Occident, al capdavant de les quals figuraven els Estats Units; de l’altra, el bloc comunista, comandat per l’URSS. Les primeres van fer un pacte de defensa, conegut com a OTAN, mentre que els soviètics consolidaren la seva unitat en el Pacte de Varsòvia. Els Estats Units van traçar un programa d’ajut econòmic a Europa després de la guerra: el Pla Marshall.

ANÀLISI FORMAL ELEMENTS PLÀSTICS

Pollock pintava movent-se sobre la tela, que no estava col·locada en un cavallet sinó que reposava directament al terra, alliberada del bastidor. D’aquesta manera, el pintor veia la tela des de dalt, en una posició de domini. Els moviments de l’artista eren ràpids i convulsius, semblants a un ball ritual, i aconseguia omplir tota la superfície de la tela. Aquest procediment s’anomena dripping (‘degoteig’) i consisteix a deixar caure la pintura amb un degoteig del pinzell, fent un o més forats al pot o utilitzant un pal; també es poden llançar dolls o esquitxos sobre la tela, per a la qual cosa es fa servir pintura sintètica i metàl·lica. El pintor treballa al voltant de la tela, s’inclina des dels costats o s’hi posa a sobre. El sistema emprat és el que defineix l’obra, no pas el resultat final.

ANÀLISI FORMAL ELEMENTS PLÀSTICS

Mitjançant la pintura gestual, el ritme crea arabescos, traços, esquitxades i retícules. Les taques constitueixen els pols d’atracció entre els quals es distribueixen els diferents elements de la composició. Ja no hi ha una forma que es pugui veure o llegir, sinó un moviment de la línia de color, el que s’anomena «espai òptic». En un primer moment, Pollock feia servir colors vius. Posteriorment, la gamma cromàtica es tornà més austera (és l’etapa de Número I ) i, finalment, es va limitar al blanc i el negre.

Número  3,  1948  

ANÀLISI FORMAL COMPOSICIÓ

La composició es desenvolupa per mitjà de ritmes entrecreuats. L’extrema delicadesa del grafisme i de les seves gradacions contribueix a crear un espai d’aparença immensa, amb la qual cosa l’espectador es troba envoltat del conjunt de l’obra com si ell també estigués dins el quadre. Al mateix temps, la doble qualitat de les trames lineals suggereix impenetrabilitat i obertura. Aquesta trama cobreix completament la tela –tècnica anomenada all-over–, en una mena d’horror vacu. Les obres de Pollock presenten una profunditat espacial, derivada de la superposició de trames i dels contrastos cromàtics. Número  1  (detall),  1950  

ANÀLISI FORMAL ESTIL

Quan esclatà la Segona Guerra Mundial, uns quants artistes europeus (Dalí, Mondrian, Ernst...) abandonaren Europa, amb la qual cosa es produí un desplaçament del centre neuràlgic de l’art des de París fins a Nova York. L’Escola de Nova York, de la qual Jackson Pollock fou un dels màxims representants, reuní un grup de pintors que posaren en pràctica un automatisme pur, mitjançant la pinzellada gestual i el dripping. El resultat portà al naixement de l’expressionisme abstracte. Aquests artistes anaren més enllà que els surrealistes en l’intent d’expressar sobre la tela les pulsions de l’inconscient, però sense il·lustrar-les. L’abstracció no pot tenir un motiu temàtic. En cas contrari, ens trobaríem davant la representació d’un objecte. Però això és el contrari del que pretén Pollock, que vol pintar el no-res. La seva obra és testimoni d’un procés, i per tant, és el reflex de l’acció pura. Harold Rosenberg va idear el terme genèric action painting per designar l’activitat duta a terme per pintors com Pollock, que es va dedicar a l’abstracció i l’acció gestual. En l’etapa anterior al 1947, la línia acolorida es mou per la tela i envaeix els angles, però respecta els límits, ja que el gest de l’artista torna enrere quan s’acosta a les vores.

The  She-­‐Wolf,  1943  

Sense  9tol,  1945  

ANÀLISI FORMAL ESTIL

Entre el 1947 i el 1950 –període de la seva etapa de plenitud–, Pollock va aconseguir lligar els conceptes de composició, dibuix, forma i color. A aquesta etapa correspon la realització de Número I. Tanmateix, va iniciar una mena de paroxisme pictòric impossible de mantenir durant gaire temps i acumulà un desassossec que el va obligar a ingressar diverses vegades en hospitals psiquiàtrics. En una etapa posterior –a mesura que s’esgotaven les forces físiques i mentals de l’artista–, les figures, que restaven ocultes, reaparegueren en la seva obra. Les influències que trobem en la seva producció són variades: els treballs amb sorra de colors que escampaven a terra, amb moviments ràpids, els indis navahos; el surrealisme de Miró, Picasso i Ernst, i l’expressionisme de l’alemany Hans Hofmann. Tanmateix, fins a arribar a la pintura gestual, no podem oblidar el treball del gravat amb burí que va dur a terme, a partir de la tardor del 1944, a l’Atelier 17 (que s’havia traslladat de París a Nova York), sota la direcció de Hayter. La importància de la línia en aquesta disciplina contribuí a alliberar la línia de Pollock i l’impulsà a investigar el que ell anomenava la «no-objectivitat».

Treball  de  Pollock  a  L’Atelier  17,    Sense  9tol  1944-­‐  1945  

INTERPRETACIÓ CONTINGUT I SIGNIFICAT

En Número I, l’objecte del desig ha estat eliminat en benefici exclusiu del desig de pintar en estat pur. Aquesta obra és citada, sovint, com l’obra mestra de l’artista. Convida la mirada de l’espectador a realitzar un recorregut d’exploració que no té fi i que es desenvolupa en una tercera dimensió. L’univers de Jackson Pollock és complex, perquè integra fonts de totes les èpoques i civilitzacions. S’ha dit que la seva pintura és «un tall transversal en la història universal». El procés de creació d’aquest pintor passa per les fases següents: 1. Llargues etapes de reflexió davant la tela, fins que decideix dur a terme «l’acció». 2. Realització d’una primera trama monocroma, que constitueix el que s’anomena «la imatge». 3. Diverses etapes de traços complicats de forma generalment el·líptica, que «velen» la fase anterior. 4. Finalment, cobriment de tota la trama pictòrica amb colors que s’interrelacionen sense seguir les lleis del contrast.

INTERPRETACIÓ FUNCIÓ

Per entendre la funció de la pintura de Pollock, en general, i d’aquesta obra, en particular, fem ús de les paraules del crític d’art Giulio Carlo Argan: «Portar un missatge suprem a la humanitat extenuada per crisis terribles era un deure per a Pollock».

Els expressionistes abstractes canvien la relació de l’espectador amb el quadre i la pintura. Si fins aleshores el llenç era un objecte quasi per adorar, que es mirava només d’una manera i es posava sobre un cavallet, els expressionistes abstractes amb Pollock al capdavant, posen la tela al terra, la miren per tots cantons i, fins i tot, la trepitgen i la pinten, l’empastifen amb les seves pròpies mans, segons l’estil de cadascú.

Número  8,  1949  

Extret de: CROSAS, J. Història de l’Art. Batxillerat. Castellnou Edicions, 2010 LLACAY, T. Visualart. Ed. Vicens Vives, 2009