caracteritzaciÓ de la varietat local de tomÀquet: …€¦ · la variedad local de tomate tardío...
TRANSCRIPT
TREBALL FINAL DE CARRERA
Enginyeria Tècnica Agrícola, especialitat en Hortof ruticultura i Jardineria
CARACTERITZACIÓ DE LA VARIETAT
LOCAL DE TOMÀQUET:
“ROSA DEL CARDENER”
Sala i Serra, Enric
Castelldefels, juliol de 2011
4
5
TREBALL FINAL DE CARRERA
Enginyeria Tècnica Agrícola, especialitat en Hortof ruticultura i Jardineria
CARACTERITZACIÓ DE LA VARIETAT
LOCAL DE TOMÀQUET:
“ROSA DEL CARDENER”
Tutora: López Pérez, Dolores Tutora: Carazo Gómez, Núria
Autor: Sala i Serra, Enric
6
CARACTERITZACIÓ DE LA VARIETAT LOCAL DE TOMÀQUET:
“ROSA DEL CARDENER”
Autor: Sala i Serra, Enric
Tutores: López Pérez, Dolores
Carazo Gómez, Núria
Resum:
La varietat local de tomàquet tardà “Rosa del Cardener”, rosat, buit i tardà, s’ha
cultivat típicament a la zona del Mig Cardener, un dels seus atractius estivals
típics.
L’objectiu del projecte no és altre que el de caracteritzar-lo sota una perspectiva
i paràmetres oficialment reconeguts així com mitjançant diferents assajos
especialment dissenyats per aquesta tasca. Les primeres fases del projecte
s’iniciaren la primavera del 2008 amb el suport de la Unió de Botiguers i de
l’Ajuntament de la Vila de Súria, recollint diferents lots provinents d’agricultors
reputats, i tractant-los tèrmicament per a l’assaig de germinació a que es
sotmetrien. Es van implantar en una parcel·la dins d’una finca d’agricultura
ecològica i per últim es van caracteritzar segons les pautes internacionals de
caracterització vegetal.
Es va constatar que era una varietat molt uniforme pel que fa a les
característiques estudiades, i molt ben adaptada a la zona i metodologia de
cultiu, donant uns fruits bons i grans.
Amb aquest projecte pretenem assentar les bases de la seva definitiva
caracterització, així com, i partint d’aquest punt poder potenciar el producte dins
dels mercats locals i els seus diferents destins.
Paraules clau: Mig Cardener, Vila de Súria, caracterització, descriptors
varietals, varietat local.
7
Resumen:
La variedad local de tomate tardío “Rosa del Cardener”, rosado, vacío y tardío,
se ha cultivado típicamente en la zona del Mig Cardener, uno de sus atractivos
estivales típicos.
El objetivo del proyecto no es otro que el de caracterizar-lo bajo una
perspectiva y parámetros oficialmente reconocidos, así como mediante
distintos ensayos, especialmente diseñados para tal fin. Las primeras fases del
proyecto se iniciaron la primavera de 2008 con el soporte de la Unió de
Botiguers y del “Ajuntament de la Vila de Súria, recogiendo distintos lotes
provinentes de agricultores reputados, y tratándolos térmicamente para el
ensayo de germinación a que se sometieron. Se implantó en una parcela
dentro de una finca de agricultura ecológica y por último se caracterizaron
según las pautas internacionales de caracterización vegetal.
Se constato que se trataba de una variedad muy uniforme por lo que refiere a
las características estudiadas, y muy bien adaptada a la zona y metodología de
cultivo, dando unos frutos grandes y buenos.
Con este proyecto pretendemos asentar las bases para su definitiva
caracterización, así como, y partiendo de este punto poder potenciar el
producto dentro de los mercados locales y sus distintos destinos.
Palabras clave: Mig Cardener, Vila de Súria, caracterización, descriptores
varietales, variedad local.
8
Summary:
The tomatoe local variety “Rosa del Cardener”, pink, empty and late, had
cultived in the Mig Cardener region, and it is one of the typical summer
atractives.
The objective of the project is the oficial caracteritzation under international
items and some proves to determinate as this local tomato variety is. The
project begans in spring of 2008 with suport of Unió de Botiguers and
Ajuntament de la Vila de Súria, collecting different lots of seeds provinent to
reputet agricultors and apli a termic treatment to realize germinate test. It had
planted in an organic field and then it had caracteritzed under international
vegetable parameters of caracteritze.
This project has used to determined as is this local tomato variety, and then to
do some actions to popularitze it, in local markets and in other destines.
Keywords: Mig Cardener, Vila de Súria, caracteritzation, varietal descriptors,
local variety.
9
Agraïments:
No seria just començar aquest treball sense reconèixer el més sincer agraïment
a totes aquelles persones que d’una o altra manera l’han fet possible.
A l’ESAB, la Mª Carmen Rodrigo, l’Olga Gener, i molt especialment a l’àrea
d’Horticultura, la Núria Carazo i la Lola López, per la seva paciència, confiança i
rigor acadèmic a l’hora de fer totes les correccions i consells molt oportuns en
tot el procés d’elaboració del treball i per haver-me cedit les instal·lacions per
sembrar els planters.
A en Pere Morera, propietari de “l’Hort d’en Navarro” per haver-me cedit una
parcel·la per poder implantar el cultiu i aconsellar-me amb la seva saviesa en
tot moment.
A la Unió de Botiguers de Súria i molt especialment al seu president Àngel
Subirà, pel seu suport i la seva confiança en el projecte de caracterització
d’aquesta “varietat local tant nostra”.
A en Miquel López, per les seves dades meteorològiques, en Camil Clotet per
les seves llavors, i a en Tonet Azorín i la senyora Maria del Cortès del Pi per les
seves valuoses explicacions sobre l’origen d’aquesta varietat.
Molt especialment a la meva companya Sílvia, per la seva ajuda, la seva
paciència, el seu suport incondicional en tot moment i per ser la meva font
d’inspiració.
A la meva família i al meu pare pels ànims i la força que sempre m’han donat
per no desistir en la realització d’aquest meravellós projecte.
I no podria deixar-me a tot els agricultors que al llarg dels temps han fet
possible amb el seu esforç i dur treball que aquesta varietat tant apreciada hagi
arribat als nostres dies.
10
ÍNDEX
11
RESUM_______________________________________________________06
RESUMEN____________________________________________________07
SUMMARY____________________________________________________08
AGRAIMENTS _________________________________________________09
ÍNDEX GENERAL_______________________________________________10
ÍNDEX DE FIGURES ____________________________________________15
ÍNDEX DE TAULES _____________________________________________17
ÍNDEX DE FOTOGRAFIES _______________________________________18
1.INTRODUCCIÓ_______________________________________________20
1.1 Producció Agrària Ecològica. Definició _______ _________21
Aspectes normatius d’aplicació al projecte _______________22
Història de la normativa d’agricultura ecològica a Espanya__22
1.2 Estudi climatològic de la zona ______________________24
1.3 Descripció del sòl _______ _________________________33
1.4 Material vegetal _________ _________________________34
La Biodiversitat agrícola i els recursos fitogenètics ______34
Les Solanàcies: El tomàquet. Generalitats ____________40
12
El tomàquet Rosa del Cardener. La seva història ______46
2. OBJECTIUS ________________________________________________49
3. MATERIALS I MÈTODES_____________________________ _________51
3.1 Recollida d’informació________ ______________________52
3.2 Descripció de la zona d’experim entació________________52
3.3 Assaig de germinació__________ _____________________59
3.4 Procés productiu del cultiu de l tomàquet_______________63
Cultius precedents ________________________________63
Preparació de la parcel·la __________________________63
Transplant_______________________________________66
Marc de plantació ________________________________67
Control de males herbes ___________________________67
Pinçat i tutoratge ________________________________67
Tractaments fitosanitaris __________________________68
Sistema de reg__________________________________68
13
3.5 Caracterització del material vegetal __________________69
Descriptors i controls _______________________________69
Fitxes de caracterització del tomàquet _________________69
Fitxes de camp___________________________________71
Fitxes resum____________________________________71
Descriptors_____________________________________71
Longitud de la tija________________________________71
Diàmetre de la tija en mm en el terç mitjà de la planta____72
Descriptors de la fulla_____________________________72
Descriptors de les inflorescències___________________73
Descriptors del fruit_______________________________74
Llavors_________________________________________80
3.6 Observació, medició i quan tificació dels descriptors___81
Descriptors qualitatius_______________________________81
Descriptors quantitatius_____________________________81
14
3.7 Metodologia de l’extracci ó de les llavors_____________82
3.8 Qualitat dels fruits de t omàquet ____________________83
4. ASSAJOS, RESULTATS I DISCUSSIÓ__________________ _________85
4.1 Assaig sobre viabilitat i vigor______________________85
4.2 Assaig sobre la producció ________________________88
4.3 Assaig sobre la producció acumulada_______________89
4.4 Descriptors i els seus re sultats ____________________89
5. CONCLUSIONS _____________________________________________96
6. BIBLIOGRAFIA ___________________________________ ___________99
ANNEXES ___________________________________________________105
15
ÍNDEX DE FIGURES
Figura 1.1. Climograma mitjana Manresa període 1970-2007__________ p. 25
Figura 1.2.Gràfica del nombre de dies de nevada a Manresa període
1930-2007__________________________________________________ p. 27
Figura 3.1. Mapa comarcal de Catalunya__________________________ p. 54
Figura 3.2. Mapa físic del Bages, emplaçament de la finca d’assaig _____ p. 54
Figura 3.3. Precipitació anual a Súria període 1988-2009______________ p. 56
Figura 3.4. Croquis dels lots en la parcel·la ________________________ p. 58
Figura 3.5.1. Forma de la fulla de la tomaquera _____________________p . 71
Figura 3.5.2. Esquema de la divisió de les fulles_____________________ p.72
Figura 3.5.3. Port de la fulla en el terç mitjà de la planta_______________ p.73
Figura 3.5.4. Esquema del tipus d’inflorescències ____________________ p.73
Figura 3.5.5. Formes en secció longitudinal del fruit__________________ p. 74
Figura 3.5.6. Capa d’abscisió en el peduncle_______________________ p. 75
Figura 3.5.7. Tipus de cicatriu estilar en el fruit______________________ p. 76
Figura 3.5.8. Depressió del fruit en la zona peduncular_______________ p. 77
Figura 3.5.9. Forma de l’extrem distal del fruit_______________________ p. 78
Figura 3.5.10. Esquema de les diferents parts del fruit del tomàquet_____ p. 79
16
Figura 4.1. Corba del poder germinatiu, campanya 2008______________ p. 87
Figura 4.2. corba del poder germinatiu, campanya 2009______________ p. 87
Figura 4.3. Evolució de la producció de la varietat Rosa del Cardener____p. 88
Figura 4.4. Producció acumulada Rosa del Cardener _________________p. 89
17
ÍNDEX DE TAULES
Taula 1.1. Onades de fred a Manresa de 1930 a 2001________________p. 28
Taula 1.2. Onades de calor a Manresa de 1930 a 2007________________p. 30
Taula 1.3. Dies amb temperatura màxima igual o superior a 40ºC a Manresa ,
de 1930 a 1994______________________________________________ p.32
Taula 1.4. Valors nutritius del tomàquet per 100g de producte fresc_____ p. 42
Taula 1.5. Composició nutritiva del tomàquet per 100g de producte comestible
___________________________________________________________ p. 42
Taula 1.6 Composició vitamínica del tomàquet per 100g de producte comestible
i rang de pH _________________________________________________p. 42
Taula 3.1. Indicadors meteorològics 2007__________________________ p. 55
Taula 3.2. Presa de mesures de control durant el cultiu_______________ p. 70
Taula 4.1. Pes de 10 o 50 llavors dels diferents lots amb mitjanes i desviacions
___________________________________________________________ p. 85
Taula 4.2. Control de viabilitat dels lots____________________________ p.86
Taula 4.3. Taula resum dels descriptors i resultats___________________ p. 95
Taula 7.1. Carta de colors Munsell______________________________ p. 106
18
ÍNDEX DE FOTOGRAFIES
Fotografia 1.1: Vista general de la parcel·la de cultiu _________________p. 33
Fotografia 1.2: Ortofotomapa amb els límits marcats en vermell de la parcel·la
experimental ________________________________________________p. 34
Fotografia 3.1: Vista exterior de l’hivernacle de l’Escola Superior d’Agricultura
de Barcelona________________________________________________ p. 53
Fotografia 3.2: Vista interior de l’hivernacle de l’Escola Superior d’Agricultura de
Barcelona___________________________________________________ p. 53
Fotografia 3.3: Estació meteorològica de la casa de natura “La
Culla”______________________________________________________ p. 54
Fotografia 3.4: Vista general de la parcel·la on s’ha realitzat l’estudi_____ p. 57
Fotografia 3.5: Estufa amb la qual es va realitzar el tractament tèrmic a les
llavors______________________________________________________ p. 59
Fotografia 3.6: Lots de llavors després del tractament tèrmic___________ p. 59
Fotografia 3.7: Detall d’un dels lots de llavors abans de la seva sembra
___________________________________________________________ p. 60
Fotografia 3.8: Detall de la balança de precisió amb la qual es va
treballar____________________________________________________ p. 61
Fotografia 3.9: Vista de la safata alveolada, ja plena de substrat i amb part dels
forats per a la sembra_________________________________________ p. 62
Fotografia 3.10: Moment de la realització de la sembra_______________ p. 62
19
Fotografia 3.11: Vista general de les safates ja sembrades dins l’hivernacle i
amb l’etiqueta distintiva del lot corresponent________________________ p. 62
Fotografia 3.12: Vista de la parcel·la abans de començar els treballs de
preparació de la mateixa_______________________________________ p. 65
Fotografia 3.13: Vista de la parcel·la un cop desbrossada
___________________________________________________________ p. 65
Fotografia 3.14: Vista de la parcel·la ja llaurada i amb les mànegues poroses
instal·lades__________________________________________________ p. 65
Fotografia 3.15: Detall del muntatge de les malles antiherbes per sobre els
goters______________________________________________________ p. 66
Fotografia 3.16: Panoràmica de la parcel·la llesta per a la implantació del cultiu
de tomàquet_________________________________________________ p. 66
Fotografia 3.17: Detall de la instal·lació de reg; ramal secundari i mànega
porosa Aqua - traxx___________________________________________ p. 69
20
I. INTRODUCCIÓ
21
1. INTRODUCCIÓ
1.1 PRODUCCIÓ AGRÀRIA ECOLÒGICA. Definició
La Producció Agrària Ecològica (PAE) és un sistema d’obtenció de
productes agraris i alimentaris que posa un especial èmfasi en la utilització de
productes i tècniques el més naturals i sostenibles possibles, excloent-ne totes
aquelles que potencialment poden malmetre la qualitat del producte final o del
medi ambient en que es realitza aquesta obtenció.
La PAE sorgeix, fonamentalment, com un moviment ideològic de reacció
davant de certs excessos i problemes derivats de la intensificació i
industrialització excessives de les produccions agropecuàries, del tracte donat
al bestiar, de la utilització sistemàtica de certes tècniques i additius per part de
la indústria alimentària i, en conseqüència, dels possibles efectes negatius
sobre la salut, el medi i la societat.
La producció agrària ecològica, també coneguda com agricultura ecològica o
biològica, es situa dins de les anomenades agricultures alternatives, les quals,
en general, cerquen un model productiu que integri els elements locals i socio-
culturals en un sistema racional d’obtenció de productes agraris i alimentaris
sostenible a llarg termini, utilitzant tecnologies apropiades, energèticament i
ambientalment eficients.
Els objectius principals d’aquest sistema de producció són:
Obtenció de productes alimentaris d’elevada qualitat nutritiva i organolèptica en
suficient quantitat, és a dir, obtenint uns rendiments que no s’allunyin gaire dels
rendiments mitjans del conjunt de les produccions agràries generals.
Evitar la presència d’elements potencialment tòxics per a la salut humana en
els productes agraris i alimentaris finals, ja sigui durant la fase de producció
agrícola o ramadera, o bé derivada dels seus sistemes de conservació,
elaboració o envasat.
22
Evitar tots aquells procediments que es tradueixin en la pèrdua de qualitat dels
productes finals, escollint aquells que millor conservin els seus aspectes
característics.
Assegurar la conservació del medi ambient i el funcionament a llarg termini dels
ecosistemes agraris, mitjançant l’aplicació i el desenvolupament de tecnologies
apropiades que harmonitzin aquesta necessitat amb l’obtenció d’unes
produccions econòmicament rendibles.(DARP., 2005).
Aspectes normatius d’aplicació al projecte
La pràctica de l’agricultura ecològica als estats que formen la Unió Europea,
està subjecte al compliment de les normatives comunitàries establertes pels
països que la constitueixen. Aquest sistema de producció ha estat regulat i
controlat per diferents normatives al llarg del temps, les quals responen a les
successives adaptacions a les exigències dels agents socials que
l’Administració pública ha anat detectant. El reglament aplicable actualment és
el (CE) núm. 834/2007 i el (CE) núm. 889/2008 , que substitueixen l’antic
reglament aplicable, el (CE) núm. 2092/91 del Consell, de 24 de juny de
1991, sobre producció agrícola ecològica i les seves indicacions en els
productes agraris i alimentaris (CE, 91). El reglament s’aplica tant a la
producció vegetal com a l’animal, regula àmpliament tots els aspectes que
afecten la producció , l’elaboració, l’etiquetatge, el control i les importacions
dels productes de l’agricultura ecològica, i estableix les normes de producció i
els productes autoritzats (fertilitzants, plaguicides, additius i auxiliars
tecnològics, etc.), així com els requisits mínims de control que s’han d’exigir a
tots els operadors que exerceixen la seva activitat en aquest sector.
Història de la normativa d’agricultura ecològica a Espanya
El Reial decret 759/1988 va incloure els productes agroalimentaris obtinguts
sense utilitzar productes químics de síntesi. Com en el preàmbul, s’hi
esmentava l’existència de processos productius d’aquesta naturalesa i la
necessitat de protegir tant els consumidors com els productors i les
agrupacions.
23
Al cap de molt poc temps, l’Ordre de 4 d’octubre de 1989 va aprovar el
Reglament de la denominació genèrica “agricultura ecològica ” i dels consells
reguladors, i en va establir les normes de producció, d’elaboració i
d’envasament, així com els registres, els controls i els procediments
d’infraccions i sancions.
Amb aquesta protecció s’avançava als esdeveniments i afavoria l’aparició d’una
reglamentació comunitària, que es va concretar amb el Reglament (CEE)
209/91 del Consell, de 24 de juny de 1991 , sobre producció agrícola
ecològica i la seva indicació en els productes agraris i alimentaris.
En les consideracions del Reglament s’emfatitzen raons de tipus econòmic, de
preservació del medi ambient i equilibri oferta - demanda del mercat. Es
considerava que amb aquestes normes comunitàries es permetien unes
condicions de competència lleial entre els productors i s’augmentava la
confiança dels consumidors.
El Reial decret 1852/1993 va crear la Comissió Reguladora d’Agricultura
Ecològica (CRAE), com un òrgan col·legiat adscrit al Ministeri d’Agricultura,
Pesca i Alimentació, per a l’assessorament en matèria d’agricultura ecològica.
Aquesta comissió es va establir per a homogeneïtzar en el reglament en tot el
territori nacional i discutir noves formes o modificar les normes existents.
La CRAE va atorgar el poder d’autoritat de control a cada comunitat autònoma,
en el cas de Catalunya al Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca
(DARP). Aquesta autoritat de control, segons l’Ordre d’11 d’octubre de 2001
(DOGC, 2001), va nomenar l’organisme de control a Catalunya, que és
l’encarregat de controlar que els productors catalans compleixen la legislació
vigent en agricultura ecològica. Aquesta entitat pública s’anomena Consell
Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE) .
24
A cada comunitat autònoma hi ha representats els organismes de control
encarregats de vetllar per un bon compliment de la normativa, els quals es
preveuen en el Reglament (CE) 2092/91 . Hi ha algunes autonomies que, sota
la seva responsabilitat i control, han externalitzat i derivat la funció de
certificació de les produccions ecològiques en entitats privades. Altres
autonomies, com és el cas català, no han delegat aquesta certificació i és
l’Administració mateixa qui en fa les certificacions.
1.2 ESTUDI CLIMATOLÒGIC DE LA ZONA
Per definir el clima de la major part del Bages utilitzem les convencions de
(Bagnouls i Gaussen, 1953) i el conegut diagrama ombrotèrmic o
climograma proposat per aquests autors.
(de Bolós i Vigo, 1984) consideren que Manresa com la major part del Bages,
juntament amb Balaguer, Cervera, Tàrrega, Lleida i Flix, entre d’altres, pertany
al grup de localitats catalanes que tenen un clima mediterrani continental de
baixa altitud caracteritzat per una notable oscil·lació tèrmica. Dins d’aquest
grup, defineixen el tipus Manresa com un clima mediterrani subhumit de
tendència continental , força fred a l’hivern (1-2 mesos de temperatura
hivernal en els quals la temperatura mitjana és superior als 0ºC però és inferior
als 5ºC) i 1-2 mesos àrids estivals en que la precipitació mitjana és superior a la
temperatura mitjana però inferior al doble d’aquest valor. A part de Manresa,
tenen un clima del mateix tipus Ponts (362 m d’altitud) i la central hidroelèctrica
del pantà de Santa Anna (294 m d’altitud), dins el municipi de Castellonroi (la
Llitera).
Al sud del Bages la influència marítima fa que la oscil·lació tèrmica no sigui tant
acusada. L’augment de l’altitud comporta una disminució de les temperatures
(0,65ºC de mitjana per cada 100 metres) i un augment de la precipitació, però
de la comparació entre les dades de Moià (700 m d’altitud) i les del monestir de
Montserrat (740 m d’altitud), es dedueix que la distribució de les precipitacions
al llarg de l’any a les zones altres de la comarca no segueix a tot arreu el
mateix patró: l’eixut estival és molt més acusat a Montserrat que a Moià. De fet,
el clima que hi ha a Moià ja no es pot considerar mediterrani en el sentit
25
estricte. És un clima submediterrani amb un climograma en el qual,
contràriament al que succeeix amb el clima mediterrani, la gràfica de les
precipitacions sobrepassa durant tot l’any la de les temperatures.
El clima Montserrat, com el de les parts altes del massís de Sant Llorenç del
Munt i la serra de l’Obac, és un clima mediterrani de baixa muntanya
marítima .
En els climogrames la gràfica de les temperatures mitjanes mensuals
expressades en graus Celsius i la de les precipitacions mitjanes mensuals
expressades en mil·límetres es dibuixen superposades, però a l’eix
d’ordenades a cada grau li correspon un segment d’una longitud que duplica la
que correspon a cada mil·límetre. Per exemple: un punt de la gràfica que tingui
per ordenada 20ºC segons l’eix de temperatures, tindrà per ordenada 40 mm
segons l’eix de les precipitacions. El període durant el qual la gràfica de les
temperatures passa pel damunt de la de les precipitacions es considera àrid.
Figura 1.1 Climograma mitjana Manresa període 1970-2007. Font: Camp d’Aprenentatge del
Bages.
De l’anàlisi de les gràfiques d’evolució de les temperatures a Manresa es
conclou que en els darrers lustres el clima ha estat, en conjunt,
excepcionalment càlid. Aquest fet recolza la hipòtesi que preveu un progressiu
escalfament del clima com a conseqüència de l’augment de l’efecte hivernacle
produït per les activitats humanes. En totes les gràfiques la línia horitzontal més
gruixuda correspon a la mitjana. Per contra la dècada de 1960 i la primera
26
meitat de la de 1970 constitueixen un període relativament fred en el qual
destaquen els 137 dies de glaçada de l’any 1973.
A la gràfica de les precipitacions anuals a Manresa es posa de manifest la gran
variabilitat del nostre clima pel que fa a les precipitacions, una característica
típicament mediterrània. A Manresa els valors extrems són els 328,2 mm
recollits als Dolors l’any 1973 i els 951,8 mm recollits a la Culla l’any 1996.
A l’hivern, en condicions de temps anticiclònic i inversió tèrmica, les boires i
boirines són freqüents al Pla de Bages, tot i que poc persistents.
SITUACIONS METEOROLÒGIQUES EXTREMES
Fredorades i nevades
L’any 2001 es va acomiadar de Catalunya amb una fredorada memorable,
especialment rigorosa a les planes interiors. L’onada de fred va començar el
divendres 14 de desembre, quan una extensa nevada va caure a Catalunya
deixant un gruix de 33 cm de neu a Manresa. Durant 17 dies –fins a l’arribada
de les pluges- la neu va cobrir el Bages tot creant un paisatge de camps
blancs, gel als carrers, aigües glaçades i quietud.
El dia de Nadal, l’observatori de l’Escola Universitària Politècnica de Manresa
va registrar una temperatura mínima de –12ºC.
Més rigorosa encara va ser la fredorada del gener del 1985, iniciada amb una
nevada la tarda de la cavalcada de Reis i que va durar dues setmanes.
L’observatori de la UPC, a Manresa, va registrar 9 dies amb mínimes inferiors
als –10ºC i una mínima absoluta de –17ºC la fredorada del gener del 1985 es
va deixar sentir sobre la vegetació natural amb la mort de pins blancs i sobre
arbres de conreu com les oliveres.
Les nevades són un fenomen poc freqüent al Bages, ja que la mitjana de dies
de neu no arriba ni a dos dies per any, però la del desembre de 1962, amb un
gruix de 63 cm a Manresa, ha passat a la història. La nevada del gener del
27
2006 va ocasionar nombroses destrosses als arbres i la del març de 2010
també va afectar boscos i cultius llenyosos per la seva copiositat.
Figura 1.2: Gràfica del nombre de dies amb nevada a Manresa, de l’any 1930 al 2007. La neu cau una mitjana de 1,5 dies per any. L’any amb més dies de nevada d’aquest període va ser el 1932, amb 6 dies. Molts anys no hi ha cap dia de neu a Manresa. Dades de les estacions meteorològiques de la CAME-FECSA (1930-1978), de l’EPSEM-UPC (1979-1999) i de la Culla (2000-2007). Font: (Vallès, F.)
28
Taula 1.1: Dades de les estacions meteorològiques de la CAME-FECSA (1930-78). De l’EPSEM- UPC (1979-1999) i de la Culla (2000-2001). Font: (Vallès, F.)
ONADES DE FRED A MANRESA, DE 1930 A 2001
ANY DIA TEMPERATURA MÍNIMA º C
27 de gener - 15 28 de gener - 14 29 de gener - 12 30 de gener - 13 31 de gener - 14
1947
1 de febrer - 14 3 de febrer - 11 4 de febrer - 10 5 de febrer - 10
1956
6 de febrer - 10 11 de febrer - 10 12 de febrer - 12 13 de febrer - 12
1956
14 de febrer - 12 17 de gener - 13
1960 18 de gener - 13
26 de desembre - 11 27 de desembre - 18 1962 28 de desembre - 19 16 de desembre - 10 17 de desembre - 12 1963 18 de desembre - 12
3 de febrer - 10 4 de febrer - 12 5 de febrer - 10 6 de febrer - 10
1963
7 de febrer - 10
ONADES DE FRED A MANRESA, DE 1930 A 2001
ANY DIA TEMPERATURA MÍNIMA º C
29 de desembre - 11 30 de desembre - 6 1970 31 de desembre - 13
1 de gener - 5 2 de gener - 17 3 de gener - 19 4 de gener - 16 5 de gener - 17 6 de gener - 14
1971
7 de gener - 10 7 de gener - 13 8 de gener - 16 9 de gener - 17 10 de gener - 13 11 de gener - 7 12 de gener - 3 13 de gener - 10 14 de gener - 12 15 de gener - 12 16 de gener - 16
1985
17 de gener - 11 23 de desembre - 9 24 de desembre - 8,5 25 de desembre - 11,1 26 de desembre - 9
2001
27 de desembre - 8,4
29
Calorades i secades
Alguns estius, la secada i la calor han estat realment excepcionals, afectant la
vegetació natural i establint les condicions favorables per als grans incendis, i
provocant danys als conreus.
L’any 1994, amb una temperatura mitjana anual 2 graus per sobre de la mitjana
històrica amb 27 dies d’estiu amb temperatures superiors als 35ºC
i 94 dies superiors als 30ºC , ha estat, amb molta diferència , l’any més càlid
del segle XX a Manresa, almenys des del 1930 que se’n conserva el registre
meteorològic. La calor de l’estiu del 1994 va anar combinada amb una secada
que s’arrossegava ja de la primavera.
La calor extrema i persistent i la falta de pluges ha estat igualment la tònica de
l’estiu del 2003. Tot i que amb menys intensitat que el 1994, la secada del 2003
va afectar la vegetació, sobretot als llocs amb poc gruix de sòl. La secada de
l’estiu del 2003 es va acabar sobtadament al Bages amb la violenta tempesta
del 17 d’agost. Però, fins ara, la secada més extrema ha estat la de l’any 2005.
Durant l’any meteorològic 2004-05, la pluja caiguda a la majoria de localitats del
Bages fou de l’ordre d’un terç de la mitjana esperada.
30
Taula 1.2: Onades de calor a Manresa, de 1930-2007. Font i taules: (Vallès, F.)
ONADES DE CALOR A MANRESA, DE 1930 A 2007
ANY NÚMERO DIES MES / MESOS TEMP. MÀXIMA, º C
1931 5 juny 37 1936 6 Agost- setembre 38
4 juny 37 1937
6 agost 36 1938 5 agost 38 1941 4 juliol 39 1943 4 agost 36 1945 6 juliol 38 1946 5 agost 38
5 juny 40 1947
14 Juliol- agost 38 1949 6 Juliol- agost 35
6 juny- juliol 37 1950
11 juliol 37 4 juny- juliol 36
1952 6 juliol 38
1958 5 Juliol- agost 37 1959 4 juliol 35 1963 5 juny- juliol 38 1964 7 juliol 37 1965 5 juny- juliol 38 1966 4 agost 36 1967 5 juliol 37 1968 2 juliol 40 1973 4 agost 36
4 juliol 37 1974
4 agost 36 5 juliol 39
1975 9 Juliol- agost 38 4 juliol 38
1979 5 Juliol- agost 38
1981 5 juny 38 1982 7 juliol 42 1983 8 juliol 37,5
31
5 juliol 40 6 juliol 43
1985 4 juliol 35 1987 6 agost 43,5 1990 4 juliol 37
5 juliol 36,5 1991
5 agost 39,5 1992 4 juliol 36,5
5 agost 39 1993
4 agost 38 6 juny- juliol 41 6 juliol 38,5 5 agost 37
1994
6 agost 38,5 1995 4 juliol 36,5 1998 4 agost 38,5
5 Juny 38 2001
4 Juliol- agost 38 7 Juny 38 4 juliol 37 2003 14 agost 39
2004 4 Juliol- agost 36,2 2005 4 juliol 37,5
4 juny- juliol 36,5 2006
8 juliol 37,8
32
Taula 1.3: Dies amb temperatura màxima igual o superior 40º C a Manresa. Font i taules: (Vallès,
F.)
DIES AMB TEMPERATURA MÀXIMA IGUAL O SUPERIOR A 40 º C A MANRESA, DE 1930 A 1994
DATA TEMPERATURA MÀXIMA 28 de juny de 1947 40 9 de juliol de 1968 40 6 de juliol de 1982 42 21 de juliol de 1983 40
30 de juliol de 1983 43 15 d'agost de 1987 43,5 3 de juliol de 1994 40 4 de juliol de 1994 41
Riuades, tempestes i ventades
Les riuades són un fenomen típic del variable clima mediterrani. La riuada més
catastròfica entre les documentades –l’aigua del riu Cardener a Manresa va
ascendir fins a 10 m. per sobre el seu nivell habitual- va ser causada
principalment per les pluges caigudes a la banda oest de la conca mitjana del
Cardener el 12 d’octubre de 1907.
L’episodi de pluges de la tardor de 1994 va ocasionar grans riuades al riu
Calders i a la riera de Mura, a més d’una crescuda important del Llobregat.
El 10 de juny del 2000, dia de les grans inundacions de Montserrat i el seu
entorn, es van enregistrar les màximes intensitats de precipitació de la
comarca. Aquell dia, a l’estació meteorològica de la Culla de Manresa, van
caure 187,5 mm d’aigua, 45,5 dels quals ho van fer entre les 6 i les 7 hores i
36,0 entre les 8 i les 9 hores. Les rieres que drenen el sud-oest de la comarca,
les de Rajadell, Guardiola, Castellet i Marganell, es van convertir sobtadament
en grans rius que es van endur ponts, rocs, arbres i fins i tot alguna casa
emplaçada en zona de risc d’inundació.
El Bages, arrecerat per l’orografia, és en general un territori poc ventós. El
registre de vent és, però, relativament recent. Tot i així, esporàdicament fortes
ventades associades a línies de tempestes visiten la comarca i causen estralls
concentrats en àrees petites. D’entre les ventades observades més notables
destaquen la del 10 d’octubre de 1987 amb una punta de velocitat de 137 Km/h
33
a Manresa, la del 14 de setembre del 1999 que va afectar sobretot Sant Fruitós
de Bages i, molt especialment la del 17 d’agost del 2003. Aquell matí de
diumenge, convertit de sobte en negra nit per obra de la tempesta,
l’anemòmetre de l’observatori de la Culla va arribar al seu valor màxim
d’escala, 170 Km/h. En realitat, doncs, es deuria superar aquest valor; es
tractava d’un autèntic huracà. La ventada va trencar arbres i va causar estralls
amb pèrdues econòmiques importants a la zona compresa entre Manresa i
l’altiplà de Calders amb especial incidència a Sant Fruitós de Bages i
Navarcles. La darrera gran ventada, destacable tant per la intensitat, com per la
durada i l’abast és la del 24 de gener del 2009. Va ser una ventada de l’oest
que va afectar tot Catalunya i que, com les anteriors, va deixar al Bages un
rastre de destrosses a les cases, conreus i al bosc. (Vallès i Badia, 2010).
1.3 DESCRIPCIÓ DEL SÒL
Els sediments que cobreixen la comarca del Bages pertanyen majoritàriament
al Terciari de la Depressió de l’Ebre, Dominant els terrenys eocènics i
oligocènics. Dintre d’aquest es distingeixen fàcies vermelles i grises, que
reflecteixen, respectivament, ambients continentals i marins (Moncunill, 1995).
La finca es troba en la plana al·luvial que rep el nom de Pla de les Hortes, per
on passa el riu Cardener i hi aporta gran quantitat de nutrients, permetent-hi el
cultiu de l’horta des de
temps molt remots, més
endavant fou el Bisbat de
Solsona l’encarregat de la
seva gestió i que hi establí
l’actual sistema de canals
de reg el 1630 amb l’aigua
captada del riu Cardener a
la resclosa del Pla de la
Font. Es tracta d’una finca
plana i d’un sol nivell, situada a la vessant esquerra del riu Cardener. La seva
orientació és d’oest a est i per la banda est la delimita el Canal Major de les
Hortes.
Fotografia 1.1: Vista general de la parcel·la de cultiu.
34
Fotografia 1.2: Ortofotomapa amb els límits marcats de la parcel·la experimental.
1.4 MATERIAL VEGETAL
1.4.1 La biodiversitat agrícola i els recursos fito genètics
A l’hora de parlar de biodiversitat, cal referir-se de manera separada a la
biodiversitat agrícola i a la silvestre. Tot i que ambdues formin part de la natura
i de la diversitat del nostre planeta, ens referirem a biodiversitat agrària quan
parlem de les plantes i dels animals que han estat domesticats per l’ésser
humà i els sistemes que junt amb ells el conformem (Souza et al., 2001), i que
es diferencia de la biodiversitat silvestre (sistemes que existeixen sense
adaptació de les espècies per les persones, tot i que n’existeixi l’ús, la
interacció, l’explotació o la destrucció d’aquest medi per elles) en una sèrie de
característiques (García, 1999; Díaz, 2000; García, 2001):
a) L’agricultura és una activitat econòmica i com a tal, no succeeix de forma
natural en els ecosistemes. La biodiversitat aporta molts beneficis a més
de la producció d’aliments, matèries primeres i ingressos. Alguns
d’aquests són el reciclatge de nutrients, la regulació d’organismes
indesitjables, el control del microclima, etc. Per això és una peça clau pel
manteniment dels agroecosistemes.
35
b) La biodiversitat agrícola ha estat fruit d’una contínua selecció i millora
per part de les dones i homes de totes les cultures des dels principis de
l’agricultura. Els fitomilloradors han aprofitat aquesta diversitat per
millorar i crear noves varietats.
c) Les migracions humanes, han permès que moltes plantes arribessin a
altres continents d’on no eren originàries. Actualment amb la creació de
col·leccions de germoplasma molts d’aquests recursos estan concentrats
en zones molt diferents a les del seu lloc d’origen.
d) Tot i que hi ha països que mantenen una alta diversitat fitogenètica, no
significa que en un futur vulguin tenir accés a materials d’altres zones del
món. Degut a la necessitat d’intercanvi apareix una interdependència
mundial en relació a aquest recurs.
e) La biodiversitat agrícola, fruit de la selecció humana, planteja la
problemàtica de la forma de “distribució de beneficis”, particularment en
aquells casos en els quals el material seleccionat i millorat per pobles o
cultures ha estat pres per empreses privades. (González, 2002). Aquest
problema tot i que ha estat pres en consideració per organismes com ara
la FAO, segueix sent causa de conflictes entre els països del nord i del
sud.
f) La diversitat agrícola actual, cada cop és més depenent de l’ésser humà,
perquè si totes les varietats agrícoles són fruit d’una selecció dirigida, les
varietats modernes (híbrids i les noves varietats sorgides de la
biotecnologia) no poden ser enteses sense un control exhaustiu per part
de l’home.
De totes aquestes característiques, deduïm que la situació de la biodiversitat
agrícola és diferent de la silvestre, ja que està associada a sistemes
agroecològics i a necessitats humanes i ambdós estan en canvi permanent. A
part d’aquestes diferències, la pèrdua tant de la diversitat silvestre com de
l’agrícola s’ha d’afrontar de forma internacional, però l’agrícola, que sempre ha
36
estat directament vinculada a l’ésser humà, necessita una ordenació humana
més activa i constant (FAO, 1996.a). (González, 2002)
En el cas de l’agricultura sembla més correcte parlar de Recursos Fitogenètics
per a l’Alimentació i l’Agricultura (RFAA), que constitueixen la fracció de la
biodiversitat potencialment útil per al desenvolupament agrícola (Nuez i Ruíz,
1999.b), són la base de la subsistència de la humanitat (Ministerio de Medio
Ambiente, 1999) i la suma de totes les combinacions de gens resultants de
l’evolució d’una espècie (IPGRI, 2000). La FAO (1996.a) utilitza actualment
aquesta denominació RFAA, per remarcar d’aquesta manera la importància
que aquests recursos tenen pel manteniment de la producció agrícola i per la
seguretat alimentària mundial. Definint-los així:
“la diversitat de material genètic contingut en les varietats tradicionals i cultivars
modernes usades pels agricultors, així com els seus parents silvestres i altres
espècies de plantes que poden ser usades com aliment humà o per als animals
domèstics, per a l’obtenció de fibres i teixits, fusta, energia, etc.”
D’aquesta definició deduïm, que el terme RFAA inclou implícit un valor o
possible valor econòmic o utilitari, immediat o futur.
Una definició més formal la trobem en l’article 2 del Compromís Internacional
(Nuez i Ruíz, 1999.a): “els recursos fitogenètics inclouen el material de
propagació vegetativa o reproductiva de les següents categories de plantes:
varietats cultivades (cultivars) actualment en ús i varietats desenvolupades
recentment, cultivars obsolets, cultivars primitius (varietats tradicionals),
espècies silvestres i asilvestrades, relacionades amb les varietats cultivades i
materials genètics especials (incloent-hi línies de millora d’èlit i mutants)”.
En definitiva, podem afirmar que els recursos fitogenètics juguen un paper
fonamental ja que posseeixen, entre moltes de les seves característiques, la
seva variabilitat genètica (Hernández, 2000):
37
a) És la base del desenvolupament de varietats millorades que asseguren
quantitats estables i suficients d’aliments.
b) És la font de noves opcions de cultius i de resistència a factors adversos.
c) Ajuda a mantenir l’equilibri de l’agrosistema basant-se en la selecció o
reintroducció d’espècies apropiades.
d) És un element important per una agricultura sostenible.
e) És un element estratègic en tractats d’intercanvi entre països.
f) En certes ocasions és l’opció segura per ampliar la frontera agrícola.
g) És una llegat de seguretat per a l’alimentació i el benestar de les futures
generacions.
La FAO, en el seu 26º període de sessions l’any 1995, va disposar que es
preparés durant aquell any un informe sobre l’estat dels recursos fitogenètics
en el món mitjançant un procés participatiu dirigit pel països, per la
Conferència Tècnica Internacional sobre els Recursos Fitogenètics, que es
celebraria durant juny de 1996 en Leipzig, Alemanya (FAO, 1996.a). En aquest
informe, que va elaborar-se principalment a partir dels informes de 151 països,
s’hi va descriure la situació present dels RFAA a escala mundial i s’hi van
assenyalar alguns buits i necessitats en relació amb la seva conservació i
utilització sostenible, així com les situacions d’urgència, establint d’aquesta
manera les bases del Pla d’Acció Mundial que aprovaria la Conferència Tècnica
Internacional (Hernández, 1999).
Alguns dels paràgrafs de l’informe on es pot comprovar la importància dels
RFAA:
“Al llarg de la història, els recursos fitogenètics han contribuït a l’estabilitat dels
agrosistemes proporcionant una matèria primera fonamental per la moderna
millora científica dels cultius. Ara segueixen constituint la base de l’evolució
com un recurs que permet als cultius adaptar-se a una infinitat de medis,
aconseguir noves aplicacions i respondre als nous factors adversos que
apareguin el segle vinent...
38
...Els recursos fitogenètics per a l’alimentació i l’agricultura són el producte de
l’evolució natural i humana. Reconeixem la funció que han desenvolupat
generacions de pagesos i pageses i de fitomilloradors, així com per les
comunitats indígenes i locals en la conservació i la millora dels recursos
fitogenètics”.
Aquest acord ha estat actualitzat després de la seva aprovació per la FAO, en
la seva assemblea general (Roma, 2001), del Tractat Internacional sobre els
RFAA, revisat amb harmonia amb el Conveni sobre Biodiversitat (1992), i que
garantitzarà un ús més eficaç de la diversitat genètica per fer front al repte de
l’erradicació de la fam al món, amb diversos matisos com la de Esquinas-
Alcázar (FAO, 2001): “la tasca que queda encara, tot i l’aprovació del Tractat
Internacional, és enorme donada la necessitat de garantir que els recursos
genètics i les tecnologies locals utilitzades per generacions d’agricultors siguin
complementades i potenciades per les noves tecnologies enlloc de ser
amenaçades o substituïdes per aquestes”.
La durada que van tindre les negociacions és un reflex de les dificultats per
arribar a acords en les qüestions relatives als drets de la propietat intel·lectual i
a la llista dels cultius inclosos en el Tractat. Tot i això el Tractat mostra l’ampli
compromís internacional que tant les tecnologies tradicionals com les
modernes han d’estar al servei de la humanitat, en particular per alleugerir la
fam i promoure el desenvolupament sostenible en els països en
desenvolupament. El Tractat fou aprovat per 116 països i 2 abstencions. No hi
van haver vots en contra.
En una agricultura com l’espanyola, i en general com l’europea, qualsevol
política de suport que es desenvolupi sobre aquest tema, serà de gran
influència en el rescat i conservació de la biodiversitat agrícola (Hernández,
1999).
L’any 1992 (Tractat de Maastricht) la reforma de la PAC va suposar, després
de fomentar i possibilitar en els seus inicis una profunda intensificació de
l’agricultura i la ramaderia per mantenir bàsicament uns alts nivells de
39
competitivitat mercantil provocant un gran impacte negatiu en la diversitat
biològica (Ministerio de Medio Ambiente, 1999), un canvi important al
reconèixer algun dels aspectes de deteriorament de la biodiversitat i incloure en
la seva planificació el manteniment d’elements enriquidors de l’entorn rural o
que intenten frenar la degradació. Aquestes premisses van portar a l’aprovació
del Reglament (CEE) 2078/1992 sobre “Mètodes de producció agrària
compatibles amb les exigències de la protecció del medi ambient i la
conservació de l’espai natural”, que va crear un règim d’ajudes cofinanciades
per la Secció de Garantia del Fons Europeu d’Orientació i Garantia Agrícola
(FEOGA). Aquest reglament inclou entre els seus objectius el foment d’una
explotació de les terres agrícoles compatible amb la protecció i millora del medi
ambient, de l’espai natural, del paisatge, dels recursos naturals, dels sòls i de la
diversitat genètica.
Posteriorment i amb ocasió de l’Agenda 21(any 2000), la PAC va insistir en els
objectius ja plantejats. Així, el Reglament (CE) 1257/1999, que deroga al citat
anteriorment i està dedicat a mesures de Desenvolupament Rural, inclou
mesures agroambientals que podran ser objecte d’ajuda.
Sota l’aixopluc del Reglament anterior, el Reial Decret 4/2001, de 12 de gener,
estableix un règim d’ajudes a la utilització de mètodes de producció agrària
compatibles amb el medi ambient, entre les que hi trobem les següents accions
com a possible objecte d’ajuda: extensificació de la producció agrària, fomentar
les varietats autòctones amb risc d’erosió genètica, i la lluita contra l’erosió dels
medis fràgils.
Així, en l’annex II d’aquest Reial Decret s’estableixen com a beneficiaris per a
l’ajuda del foment de les varietats autòctones amb risc d’erosió genètica, els
titulars d’explotacions que pertanyin a associacions o agrupacions d’agricultors,
productors i/o comerciants, que tinguin com a objectiu la conservació i el
manteniment dels cultius tradicionals i/o en perill d’extinció i que cultivin alguna
de les varietats que estiguin determinades a l’efecte per l’administració gestora
com en risc d’erosió genètica.
40
31.4.2 Les solanàcies: El tomàquet. Generalitats
La família de les solanàcies està formada per més de 2000 espècies que al seu
torn s’agrupen en 90 gèneres, aquestes provenen majoritàriament del centre i
sud del Continent Americà. Agronòmicament les espècies més importants són
els tomàquets, els pebrots, les patates i el tabac. Per la disponibilitat climàtica
d’aquí són espècies que es cultiven bàsicament a l’estiu, ja que aquesta és
l’època més favorable perquè el cultiu tingui èxit, tot i així n’hi ha que en els
seus països d’origen viuen diversos anys.
L’aparell floral d’aquesta família presenta forma molt característica amb 5
pètals units total o parcialment formant una corol·la simètrica. Els estams
s’uneixen prop de la base de la corol·la.
Les espècies cultivades amb finalitats agrícoles són bàsicament
autocompatibles, amb pol·linització autògama, encara que hi ha risc
d’encreuaments (Cerretelli i Vazzana, 1995).
A Europa ha estat una família botànica llegendària, per l’alt contingut en
alcaloides de molts dels seus exemplars. Per Font i Quer (1995), “constitueixen
el grup de plantes més tenebrós de la història d’Europa. El jusquiam, la
belladona i la mandràgora, prescindint d’altres vingudes més tard del Nou Món,
van fer volar les bruixes ... ... quan encara no es coneixien les virtuts dels seus
principis actius ni tan sols l’existència dels seus meravellosos alcaloides”.
Nomenclatura
TOMÀQUET, TOMACA, TOMATA, TOMÀTIC, TOMÀTIGA, són diferents
formes que adopta el nom de la baia que produeix la tomaquera arreu dels
països de parla catalana. En altres països propers algunes de les seves
designacions són:
Castellà: tomate ; Italià: pomodoro ; Portuguès: tomate ; Francès: tomate ;
Anglès: tomato .
El seu nom original era en asteca “tomatl”, “xitomate” i “xitotomate”
(Maroto,2000). A partir d’aquests mots en sorgiren les actuals referències
41
modernes en les més diverses llengües del món, ja que es tracta d’un fruit ric
en vitamines i actualment bàsic en la major part de dietes del món.
Origen, història i usos
Totes les espècies salvatges descrites de tomàquet són natives de la regió
Andina, aquesta inclou parts de Xile, Colòmbia, Equador, Bolívia i Perú
(Sims, 1980).
El més semblant ancestre és el Lycopersicon esculentum var. Cesasiforme, el
qual és natiu de l’Amèrica tropical i subtropical (Siemonsma i Piluek, 1993). Les
formes ancestres de tomàquet van créixer a la zona de Perú – Equador, la
primera gran domesticació que es va fer sembla ser que es dugué a terme a
Mèxic (Sims, 1980; Harvey et al, 2002).
Els Espanyols van introduir el tomàquet al continent europeu a principis del
segle XVI (Harvey et al., 2002). L’acceptació europea del tomàquet com a
planta cultivable i la seva incursió en la cuina va ser relativament lenta. Els
tomàquets inicialment es cultivaven com a plantes ornamentals. Els seus fruits
eren considerats verinosos, perquè les històries i explicacions sobre la
mortaldat de la Dulcamara (Solanum dulcamara) pesaven molt en el seu avanç.
Des de mitjans del segle XVI els tomàquets han estat cultivats i consumits al
sud d’Europa aquí, van ser els italians de la regió de la Napolitana els primers
en usar-la com a aliment (principis del s. XIX). Començaren llavors a descobrir-
ne les seves propietats. No es van estendre del tot pel nord d’Europa fins a
finals del segle XVIII (Harvey et al., 2002).
Un cop conegut el seu elevat contingut en vitamines fa que el fruit del tomàquet
sigui una hortalissa fonamental i de gran ús arreu del món. Actualment és
l’hortalissa més cultivada del món (Cerretelli i Vazzana, 1995).
El seu consum mitjà a Europa és de 10 Kg per persona i any, mentre que a
Espanya i Itàlia aquesta xifra es quadruplica i triplica respectivament (Maroto,
2000). El seu valor nutritiu és variable segons la varietat i el seu grau de
maduresa (Taula 1.4).
42
Taula 1.4 Composició de la part comestible dels vegetals frescos i crus. En porcions de 100 g. de producte comestible (Maynard i Hochmuth, 2007).
Aigua
(%)
Energia
(kcal)
Proteïnes
(g)
Greixos
(g)
Carbohidrats
(g)
Fibra
(g)
Ca
(mg)
P
(mg)
Fe
(mg)
Na
(mg)
K
(mg)
Tomàquet
verd
93
23
1,2
0,2
5,1
1,1
13
28
0,5
13
204
Tomàquet
Madur
95
18
0,9
0,2
3,9
1,2
10
24
0,3
5
237
Taula 1.5 Composició nutritiva del tomàquet (per 100g de producte comestible) (Segons Folquer, 1976, i Watt et al., 1975), extret de (Maroto, 2000). Residus
(%)
Matèria
seca
(g)
Fibra
(g)
Carotens
(mg)
Tiamina
(mg)
Riboflavina
(mg)
Niacina
(mg)
Vitamina
C
(mg)
Cendres
(g)
6 6,2 0,7 0,5 0,06 0,04 0,6 23 0,4
Taula 1.6 Composició vitamínica del tomàquet (per 100g de producte comestible) i rang de pH. (Segons Folquer, 1976, i Watt et al., 1975), extret de (Maroto, 2000).
Altres àcids
(licopè, etc)
(g)
Vitamina
A
Vitamina
B1
(mg)
Vitamina
B2
(mg)
Vitamina
B5
(mg)
Vitamina
©
(mg)
PH
0,7 1700UI 0,1 0,02 0,60 21 4 – 4,5
900UI 0,6 0,04 0,7 23
El seu fruit es caracteritza per un elevat contingut en vitamina C i un baix valor
calòric, a causa de l’alt contingut en aigua (Nuez, 1996 a; Grain, 1998).
Al segle XVII els europeus van portar el tomàquet a la Xina , al sud i sud-est
asiàtic, i al segle XVIII van arribar al Japó i als Estats Units d’Amèrica
(Siemonsma i Piluek, 1993). La producció i el consum de tomàquets es va
expandir ràpidament pels Estats Units d’Amèrica al segle XIX, i a finals
d’aquest segle els productes processats com ara les sopes, els sucs i el
Ketchup hi eren consumits amb regularitat (Harvey et al., 2002).
Els tomàquets són uns dels vegetals comestibles més estesos del món. Els
seus alts nivells de popularitat i gràcies al fet que aquests poden consumir-se
43
en fresc o en múltiples de formats processats així ho han fet. Els tres principals
productes processats que es fan són:
(1) preparats de tomàquet, per exemple (Tomàquets pelats, suc de tomàquet,
polpa de tomàquet, puré de tomàquet, pasta de tomàquet, confit de tomàquet.
(2) tomàquets assecats (pols de tomàquet, flocs de tomàquet, fruits sencers i
deshidratats de tomàquet i menjars a base de tomàquet, per exemple ( sopa de
tomàquet, salsa de tomàquet, salsa chili, ketchup).
Els tomàquets s’han utilitzat comunament com a “cultiu model” per la seva
diversitat fisiològica, cel·lular, bioquímica, molecular i genètica en multitud
d’estudis, perquè són de fàcil creixement, presenten un cicle de vida curt i són
fàcils de manipular (per exemple empeltar, tallar). (Kinet i Preet, 1997). S’usen
com a model vegetal per estudiar-ne la fisiologia i la bioquímica del
desenvolupament de les llavors, la germinació i la dormància (Suhar tanto,
2002). De qualsevol manera, el cultiu del tomàquet és una excel·lent eina per
implementar els coneixements en els cultius hortícoles (Taylor, 1986; Kinet i
Peet, 1997).
Aquí es cultiva la planta com si fos anual degut a les inclemències
meteorològiques, tot i que en condicions favorables pot viure diversos anys
(Maroto, 2000).
Classificació i taxonomia
El tomàquet pertany a la família de les Solanàcies (Solanaceae) [també
coneguda com la família de la Dulcamara], gènere Lycopersicon, subfamília
Solanoideae i grup Solanae (Taylor, 1986). La família Solanaceae inclou altres
cultius importants com el chili i els pebroters campana (Capsicum spp.), la
patata (Solanum tuberosum), el tomatillo (Physalis ixocarpa) i el tabac
(Nicotiana tabacum). La classificació taxonòmica del tomàquet està encara en
debat. L’any 1753 el botànic suec Linnaeus el va anomenar (Solanum
lycopersicon), però 15 anys més tard Philip Miller va reemplaçar el nom donat
per Linnaeus pel de Lycopersicon esculentum (Taylor, 1986).
A la llarga, els taxònoms han acabat reintroduint-li el nom original, Solanum
lycopersicon (Heiser i Anderson, 1999), el més comunament acceptat i encara
vàlid és el de (Lycopersicon esculentum). (Costa i Heuvelink, 2005).
44
Tot i que més modernament s’està tendint a la denominació Lycopersicum
lycopersicum (L.) Farwell.
Botànica
REL
Disposa d’un sistema radicular ampli amb rel pivotant de fins 1,5 metres de
fondària tot i que normalment el gruix de les seves rels, amb una gran quantitat
de ramificacions secundàries està als 50-60 cm de profunditat, aquest sistema
també es troba reforçat per un gran nombre de rels adventícies que sorgeixen
de la base de la tija (Maroto, 2000).
TIJA
La tija de la tomaquera és angulosa i està recoberta de pèls visibles en tota la
seva longitud. De molts d’aquests pèls d’origen glandular n’emana la
característica olor de la tomaquera. La tija creix erecta fins que arriba un
moment en que ja no és capaç d’aguantar el pes de la planta i dels nombrosos
fruits, llavors acaba ajeguent-se i tornant-se rastrera, d’aquí la necessitat de
tutorar-la.
El desenvolupament de la tija és variable depenent de la varietat, existint
fonamentalment dos tipus de creixement, tot i que podem trobar varietats
intermitges (SEMPER, 1995), segons la cultivar tindrem:
Tiges amb creixement determinat o definit , en les quals un cop s’han produït
varis pisos d’inflorescències, una cada dues fulles normalment, aquesta deté el
seu creixement com a causa de la formació d’una inflorescència terminal.
Tiges amb creixement indeterminat o indefinit , aquestes tenen la
particularitat de posseir en l’àpex un meristem de creixement, que dóna sempre
un allargament continuat de la tija principal, produint inflorescències només de
posició lateral, i en aquest cas cada tres fulles.
FULLA
Les fulles de la tomaquera són compostes, estan formades per unes fulles amb
el limbe ramificat en porcions, que reben el nom de folíols. (Figura 6),
45
cadascuna de les quals “sembla” una fulla. Aquestes es disposen sobte la tija
de forma alterna i són pinnaticompostes, és a dir, els folíols es disposen a
ambdós costats del raquis, segons la nerviació pinnada (pinnada, bipinnada,
etc.). Estan formades generalment per entre 7 i 9 folíols lobulats o dentats,
podent aparèixer en el raquis de la fulla petits foliolets. De la mateixa manera
que la tija, estan recoberts per pèls visibles i glandulars que li donen l’olor
característic (Maroto, 2000).
FLOR
Les inflorescències tenen cinc o més sèpals, cinc o més pètals i un nombre
igual d’estams, l’ovari és súper, bicarpel·lar o pluricarpel·lar (Nuez et. al, 1996).
La floració de la tomaquera es produeix en forma de raïms simples o ramificats
(diferents tipus de cims) en diversos pisos o estrats, sent el més normal que en
cada inflorescència hi pugui haver entre 3 i 10 flors, tot i que en certes ocasions
poden arribar fins a 50 (Maroto, 2000). Les flors són perfectes i la seva
tendència habitual és l’autofecundació: són autògames. Aquesta pol·linització
és deguda a l’escassa longitud de l’estil que es desenvolupa dins del tub format
per les anteres unides. Per això es poden cultivar diferents varietats juntes
sense perill d’encreuament, excepte les varietats amb estil llarg o “sortint”
(George, 1989; Fernández, 1999).
FRUIT
El fruit del tomàquet és una baia globulosa o piriforme, de color generalment
roig en la maduració, tot i que a vegades pot acabar presentant altres
coloracions (groc, taronja, rosa, segons la varietat). La superfície de la baia pot
ser llisa o acostellada i en el seu interior s’hi delimiten clarament els locus
carpel·lars. La placentació pot ser o no ser regular (Maroto, 2000).
LLAVOR
Les llavors són grisenques, de petit tamany, discoïdals i estan recobertes de
vellositats, en un gram de llavors hi pot haver fins a 350 llavors, la seva
capacitat germinativa perdura entre 4 i 5 anys (Maroto, 2000).
46
La seva forma és ovalada i aixafada, mesuren entre 3 i 5 mm de diàmetre. La
seva superfície està recoberta de vellositats, petites escames i de restes del
tegument extern que les revestia. Quan al fruit li manquen les llavors, el
fenomen s’anomena apirènia, podent-se provocar de forma artificial ruixant
amb diferents productes les flors abans de la seva pol·linització.
La llavor conserva el seu poder germinatiu durant 4 o més anys si es manté en
condicions adequades, sent les temperatures màximes i mínimes per a la
germinació 35ºC i 10ºC. El tractament de les llavors amb àcid giberèl·lic o indol
acètic provoca una acceleració del creixement (Medina i San Juan, 1997).
Els rendiments en llavor poden variar entre 1,5 i 10 kg. De llavor seca per 1000
kg de fruit de tomàquet (Anderini, 1970), tot i que potser aquesta segona xifra
s’aproxima més a l’obtinguda per la major part de varietats.
Actualment és molt freqüent sotmetre a les llavors de tomàquet a un tractament
de termoteràpia (80ºC durant 24 hores) per tractar de pal·liar la transmissió del
virus del mosaic del tabac (Maroto,2000).
La qualitat dels lots de llavors normalment es determinen per la prova de
germinació estàndard sota condicions ambientals controlades.
El criteri de germinació usat pel fisiologistes, està basat en l’emergència; de
totes maneres, un analista de llavors estendria aquesta interpretació de
classificació de llavors en normals i anormals.
Percentatge total i uniformitat en la germinació són característiques importants
d’un lot de llavors (Atherton i Rudich, 1986).
Alts percentatges de germinació no necessàriament signifiquen una alta
emergència en la pràctica, especialment sota condicions de camp amb
fluctuacions adverses (Heuvelink, 2005).
1.4.3 El tomàquet Rosa del Cardener. La seva històr ia
La recerca històrica sobre l’origen d’aquesta varietat local ens porta al raval
dels Manxons, al municipi de Callús, on ara fa uns 85 anys, allà per la meitat de
47
la dècada dels anys 1920, la senyora “Geneta” que els cultivava els portà a
Súria, tot i que més enllà, no en coneixen l’origen precís.
Aquí se n’interessaren diferents famílies que els han cultivat i seleccionat
campanya rere campanya, millorant el planter amb les llavors dels tomàquets
més gustosos i de les plantes més sanes.
Així, tal i com s’estenia la seva popularitat també ho feien les seves llavors,
arribant a tot el Mig Cardener.
Després de molts anys conreant-los i treballant-los en unes hortes riques i amb
una climatologia molt especial, encara avui l’essència d’aquesta varietat
tardana i tant apreciada, es conserva en tota la conca mitja del Cardener.
Han aparegut moltes cultivars comercials millors productivament parlant, altres
molt resistents a virosis i malalties i altres a sequeres, però l’adaptació
d’aquesta varietat local a aquesta zona ha propiciat que a part de molt agraïda
de conreu sigui exquisida al plat d’un bon gourmet, aquest és el valor que ens
ha deixat temporada rere temporada.
Per aquest motiu és molt important que es pugui seguir cultivant i conservant
genèticament parlant.
Per tant és molt important que rebi l’atenció especial i necessària que mereix
perquè no quedi diluïda i desaparegui entre les dràstiques reduccions
genètiques que les grans indústries porten a terme en l’agricultura global.
La riquesa botànica i hortícola són de gran importància per la conservació de
la genètica que s’ha seleccionat al llarg de molt de temps i poden ser de vital
importància en situacions futures, per al desenvolupament vegetal i el nostre en
sí mateix.
Cal esforçar-nos per conservar el llegat que els agricultors que ens han
precedit ens han deixat.
1.4.4 Caracterització del material vegetal
Per tal de poder caracteritzar correctament un material vegetal, és
imprescindible disposar d’informació descriptiva que ens permeti conèixer les
48
seves característiques morfològiques, botàniques, fisiològiques, bioquímiques i
agronòmiques (INIA, 2000).
Definim un indicador o descriptor, com qualsevol característica que es
consideri important o útil per a la descripció del material vegetal, no només per
fer referència a les característiques morfològiques o fisiològiques de la planta,
sinó també cal considerar com a descriptors aquelles dades o observacions
que puguin complementar la descripció o caracterització del material vegetal.
Segons tot l’esmentat amb anterioritat, l’elecció dels descriptors més apropiats
és un dels principals aspectes a tenir en compte en la caracterització. En
aquest treball de caracterització, en el qual es disposava d’un material
desconegut, s’ha optat per donar més importància a aquelles característiques
de fàcil observació, mesura i quantificació durant el desenvolupament del cultiu.
Prenent com a referència el model usat per García (1999) i basat en llistes de
descriptors, fonamentalment usats per Bancs de Germoplasma (Universitat
Politècnica de València: UPV), Centres de Millora (Instituto Nacional de
Investigación y Tecnología Agraria y Alimentaria: INIA) i Normas de Calidad
para productos hortícolas (Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación:
MAPA) s’ha descrit el material vegetal objecte del treball.
Els descriptors es classifiquen segon la seva tipologia en (Soriano et al., 1998):
- Qualitatius objectius: referits a característiques que clarament són
contrastables, com ara la forma de les fulles, el tipus de creixement,
fruits, etc.
- Qualitatius subjectius: aquests estan relacionats amb una escala de
percepcions, com ara la inserció de les cicatrius, el color del fullam, etc.
- Quantitatius: en el cas de característiques físicament mesurables, com
ara el tamany, el pes, el nombre de locus, etc.
49
II. OBJECTIUS
50
2.OBJECTIUS
L’objectiu principal d’aquest treball és:
Caracteritzar la varietat local de tomàquet anomenada “Rosa del Cardener”
amb la utilització de descriptors oficialment reconeguts.
Altes objectius complementaris són:
Recopilar tota la informació que sigui possible, i tota aquella sobre la seva zona
de cultiu en que està tant ben adaptada.
Treballar amb les llavors dels agricultors que el cultiven des de fa generacions
per garantitzar-nos la màxima uniformitat dels caràcters de la varietat local.
Realitzar tot aquest procés en agricultura ecològica, ja que només així un
producte de tanta tradició podrà exhibir totes les seves qualitats, conservant
aromes i textures com els d’abans.
51
III. MATERIAL I MÈTODES
52
3.MATERIAL I MÈTODES
3.1 RECOLLIDA D’INFORMACIÓ
La recerca d’informació per poder realitzar aquest treball va seguir dos eixos
principals.
Per una banda, es va cercar tota aquella informació que ha estat escrita i
publicada en format paper o digital. En primer lloc visitant diferents biblioteques
especialitzades i les no especialitzades buscant tot aquell material que ens
pogués servir per assolir la nostra tasca. També i dins de l’apartat de cerca de
material publicat es va treballar durant varies jornades indagant per la xarxa a
veure quines publicacions ens podien interessar i sobretot aportar idees noves
o bé informació encara no treballada.
L’altra línia que es va seguir per obtindre més informació, sovint aquella que ni
buscant a la millor biblioteca es podria trobar, fou la recerca a camp. Parlant i
entrevistant els investigadors i els agricultors seria com es podria obtindre un
plus d’informació molt valuosa que ens donaria una qualitat molt millor al treball
que s’estava començant a elaborar.
Es visità en primer lloc a l’Escola agrària de Manresa, i en particular als
responsables de l’Esporus “Centre de Conservació de la Biodiversitat
Cultivada”. Ells pogueren assessorar-nos i donar-nos algunes indicacions de
com orientar alguns aspectes del treball de caracterització. També fou molt
valuosa tota la informació que es va poder obtindre de les entrevistes i xerrades
amb els propis agricultors de la zona, alguns d’ells veritables “especialistes” en
el tomàquet Rosa del Cardener.
3.2 DESCRIPCIÓ LA ZONA D’EXPERIMENTACIÓ
Aquest treball es va iniciar la primavera de 2009, i s’ha realitzat en dues
localitats diferents segons la fase de cultiu i de l’època estacional en que es
trobava.
53
La primera fase va consistir en la sembra i germinació de les llavors, fins a
l’obtenció d’un planter adient per a ser plantat a camp. Aquesta s’ha realitzat a
l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona – Universitat Politècnica de
Catalunya (Parc Tecnològic de la Mediterrània, ubicat a Castelldefels).
Allí s’ha treballat a l’hivernacle que l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona
hi té per a finalitats acadèmiques. Aquest hivernacle va ser construït el 2005 i té
una orientació est-oest i una superfície de 300 m2. El fonament és de formigó
armat i el material de la coberta és el policarbonat ondulat, mentre que
l’estructura és d’acer galvanitzat. Està provist de finestres cenitals amb
obertura automàtica (control per temperatura), també disposa d’un sistema de
calefacció amb un calefactor/generador d’aire calent, un de resistència elèctrica
i de malles d’ombreig. El terra està cimentat i es treballa sobre taules mòbils,
una banqueta de les quals també disposa de sistema automatitzat de
fertirrigació.
Fotografia 3.1: Vista exterior de l’hivernacle de l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona.
Fotografia 3.2: Vista interior de l’hivernacle de l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona.
54
La segona fase de cultiu, que va del moment de la implantació a camp fins a la
finalització del cultiu pròpiament dit, s’ha desenvolupat a la finca l’Hort del
Navarro, propietat del senyor Pere Morera i Forradellas, i situada a Súria
comarca del Bages.
Ubicació de la finca d’assaig, dins l’espai
PEIN del Pla de Reguant.
Figura 3.1 Mapa comarcal de Catalunya. Figura 3.2 Mapa físic del Bages, amb
l’emplaçament de la finca d’assaig.
Pel que fa a les dades utilitzades per a la realització d’aquest treball, s’han
usat les preses a l’estació de Manresa “La Culla” núm. Indicatiu hidrològic 194
d. ; latitud: 41º44’ N.; Longitud: 1º 30’ 24” E. Gw.; Altitud: 291 m.
Fotografia 3.3: Estació meteorològica de la casa de natura “La Culla”.
55
També, i per poder ajustar-nos millor a les condicions locals de Súria, s’ha
treballat amb les dades facilitades pel senyor Miquel López i López a les
proximitats del Pla de les Hortes del període 1988-2009 (Figura 3.3). Aquestes
són la pluviometria diària dels darrers 22 anys. Com podem veure s’ajusten
força bé a les definicions climàtiques anteriors preses per al Bages, tot i que en
el capítol referent a la pluviometria de que disposem aquí, aquesta es troba un
xic per sota la mitjana comarcal. Ja que la mitjana se situa al voltant dels 600
mm anuals, aquí rondem els 512 mm de mitja.
Taula 3.1 Indicadors meteorològics. 2007; Font: Camp d’Aprenentatge del Bages.
Temperatures (º C)
Mitjanes Extremes
Precipitació
Màxima Mínima Màxima Mínima mm
GENER 12,4 1,0 19,2 -5,4 6,1
FEBRER 15,3 3,7 20,8 -1,4 20,9
MARÇ 17,7 3,9 24,2 -2,5 28,5
ABRIL 20,2 8,3 27,8 8,0 130,6
MAIG 25,1 11,1 31,4 6,2 40,5
JUNY 30,3 15,7 32,8 9,5 16,0
JULIOL 31,1 16,9 34,8 13,5 2,8
AGOST 29,3 17,0 36,2 13,0 188,5
SETEMBRE 26,7 14,1 30,8 3,6 1,0
OCTUBRE 22,1 10,2 27,2 2,6 61,4
NOVEMBRE 15,1 1,4 20,2 -6,6 3,3
DESEMBRE 12,0 0,4 18,4 -6,4 2,6
Mitjana 21,4 8,6 --- --- 502,2
56
PLUVIOMETRIA SÚRIA (1988-2009)
0
100
200
300
400
500
600
700
800
900
1988
1989
1990
1991
1992
1993
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
ANYS
PR
EC
IPIT
AC
IÓ A
CU
MU
LAD
A (
L/M
2)
Figura 3.3: Precipitació anual a Súria de 1988 a 2009, a partir de (López M., 2009)
Per tal de poder veure de forma més exacta aquest any 2009 pel que es
refereix a les dades climàtiques disponibles s’ha fet una comparativa amb el
registre del propi senyor Miquel López de les preses durant els darrers 22 anys
al mateix indret per a la pluviometria.
Així podem afirmar que l’any 2009 en el qual s’ha realitzat l’estudi, la
precipitació ha estat per sota la mitjana, per aquest motiu, en el moment àlgic
del nostre cultiu, entre finals de juliol i mitjans d’agost el reg ha estat
determinant per l’èxit del mateix, ja que la poca disponibilitat d’aigua en aquest
període “àrid” a més de ser un any poc plujós hagueren provocat una davallada
de la producció molt important, mentre la mitjana del període està al voltant
dels 512,95 mm l’any 2009 només va arribar als 427,80 mm, o sia, 85,15 mm
per sota la mitjana esperada.
Aquesta finca es troba al Pla de les Hortes (Figures 3.1 i 3.2). A una alçada
sobre el nivell del mar de 270 metres. Els límits naturals de la parcel·la són el
Riu Cardener per l’oest, la Depuradora d’Aigües Residuals de Súria pel nord, el
57
Canal Major de les Hortes per l’est i la Riera de Tordell pel sud. La totalitat de la
finca té una superfície de 10250 m2.
Fotografia 3.4: Vista general de la parcel·la on s’ha realitzat l’estudi.
La parcel·la en la qual es va treballar feia 258,75 m2 i delimitava amb l’E.D.A.R.
de Súria pel nord, amb el Canal Major de les Hortes per l’est i amb altres
parcel·les de la mateixa propietat pel sud i l’oest respectivament.
58
Figura 3.4 Croquis de la parcel·la.
N
3.2B_______________________________________________________0-20_
3.2B______________________________________________________21-40_
3.2A______________________________________________________41-60_
3.2A______________________________________________________61-80_
3.1B_____________________________________________________81-100_
3.1B____________________________________________________101-120_
3.1A____________________________________________________121-140_
3.1A____________________________________________________141-160_
2.2B____________________________________________________161-180_
2.2B____________________________________________________181-200_
2.2A____________________________________________________201-220_
2.2A____________________________________________________221-240_
2.1B____________________________________________________241-260_
2.1B____________________________________________________261-280_
2.1A____________________________________________________281-300_
2.1A____________________________________________________301-320_
1.2B____________________________________________________321-340_
1.2B____________________________________________________341-360_
1.2A____________________________________________________361-380_
1.2A____________________________________________________381-400_
1.1B____________________________________________________401-420_
1.1B____________________________________________________421-440_
1.1A____________________________________________________441-460_
1.1A____________________________________________________461-480_
La finca disposa d’aigua de reg ja que està integrada al Pla de les Hortes, i en
aquesta zona hortícola de Súria hi ha una xarxa de canals de reg que foren
construïts al segle XVI, aquí tradicionalment es rega a atesa però a la finca on
s’ha experimentat també es disposa d’una bomba que en permet el reg
localitzat per goters.
59
3.3 ASSAIG DE GERMINACIÓ
Aquest assaig que va consistir en l’aplicació del tractament tèrmic es va
realitzar als laboratoris de Producció Vegetal de l’Escola superior d’Agricultura
de Barcelona. La sembra i germinació de les llavors i fins a l’obtenció d’un
planter adient per a ser plantat a camp, es va realitzar a l’hivernacle que
l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona hi té per a finalitats acadèmiques.
Fotografia 3.5: Estufa amb la qual es realitzar el tractament tèrmic a les llavors.
Les llavors per a la realització d’aquest treball van ser facilitades per un molt
bon hortolà de Súria, que fa molts anys que n’elabora el seu propi planter a
partir de les llavors obtingudes de la campanya anterior, en Camil Clotet.
Aquestes llavors, per tal de poder realitzar diferents assajos, no provenien de la
mateixa collita, sinó que se’n van poder obtindre de la campanya 2006, la 2007
i de la darrera, la del 2008. A més cal afegir-hi que de cadascun d’ells en vàrem
obtindre un altre, ja que un assaig dels que vam realitzar consistia en sotmetre
les llavors a un tractament tèrmic durant 24 hores a 68ºC.
Fotografia 3.6: Lots de llavors després del tractament tèrmic.
60
Al començar l’assaig podem definir quatre lots de llavors diferents:
LOT1
Les característiques d’aquest lot són:
Procedència de l’hort del Camil i de la collita 2008.
LOT2
Les característiques d’aquest lot són:
Procedència de l’hort del Camil i de la collita 2008. A més s’hi ha aplicat un
tractament tèrmic (24h a 68 º C).
LOT3
Les característiques d’aquest lot són:
Procedència de l’hort del Camil i de la collita 2007.
LOT4
Les característiques d’aquest lot són:
Procedència de l’hort del Camil i de la collita 2007. A més s’hi ha aplicat un
tractament tèrmic (24h a 68 º C)
LOT5
Les característiques d’aquest lot són:
Procedència de l’hort del Camil i de la collita 2006.
LOT6
Les característiques d’aquest lot són:
Procedència de l’hort del Camil i de la collita 2006. A més s’hi ha aplicat un
tractament tèrmic (24h a 68 º C)
Fotografia 3.7: Detall d’un dels lots de llavors abans de la seva sembra.
61
Fotografia 3.8: Detall de la balança de precisió amb la qual es treballar.
Un dels primers paràmetres a mesurar fou el pes de les llavors, per a realitzar
aquesta mesura es va disposar d’una balança de precisió de la marca Scaltec
model SPB32 amb la qual vam pesar grups de 10 i 50 llavors, seleccionades
de cada temporada i amb el millor aspecte extern possible. Per així poder
observar si s’apreciaven diferències significatives i determinar la homogeneïtat
pel que fa a aquest caràcter.
La sembra de les llavors de tots els lots de tomàquet Rosa del Cardener, es va
fer de forma manual en safates de polietilè alveolades de 12 x 7 alvèols, amb
un total de 84 compartiments per safata.
62
Fotografia 3.9: Vista de la safata alveolada, ja plena de substrat i amb part dels forats per a la sembra.
Fotografia 3.10: Moment de la realització de la sembra.
Fotografia 3.11: Vista general de les safates ja sembrades dins l’hivernacle i amb l’etiqueta distintiva del lot corresponent.
63
En cada safata s’hi sembrà un lot de diferent antiguitat o tractament per tal de
poder fer-ne un seguiment el més acurat possible. Un punt interessant
d’aquesta metodologia de sembra és que es partia del coneixement inicial del
nombre de llavors sembrades i també del seu pes i bon nivell aparent de salut.
Així a partir d’aquest moment es van mesurar els següents paràmetres, el
percentatge de viabilitat de cada lot, el vigor o velocitat de germinació, i les
possibles anomalies detectades dels diferents lots o tractaments, fins al
moment de plantar-les a camp. Per mesurar-ne en primera instància els afectes
que es podrien derivar de l’aplicació del tractament tèrmic, tant en sentit positiu
com en el negatiu del mateix.
3.4 PROCÉS PRODUCTIU DEL CULTIU DEL TOMÀQUET
Cultius precedents:
A la parcel·la on s’ha realitzat el present treball durant la primavera i l’estiu del
2009, no s’ hi cultivava des de l’anterior campanya primavera - estiu 2008. Per
això podríem considerar que ha estat en guaret tot l’hivern, sense haver-hi
realitzat cap aportació de material d’adobat.
Pel que es refereix als cultius que s’hi varen fer durant el 2008, podem parlar
de tomàquet a la primavera però al no anar acompanyat per la climatologia el
cultiu no va reeixir morint les plantes a l’estiu i omplint-se tot de males herbes.
A l’hivern del 2008 en aquella parcel·la hi havia plantades cebes i alls amb un
marc de plantació ample, permetent-ne un correcte desenvolupament.
Preparació de la parcel·la:
La parcel·la, com s’ha descrit anteriorment, es trobava en el seu inici plena de
males herbes. Per aquest motiu el treball per adequar-la per al cultiu de la
tomaquera començà amb la sega amb mitjans mecànics (desbrossadora) de tot
el material vegetal que s’havia acumulat a la parcel·la durant la tardor i l’hivern
del 2008, arribant en algunes zones a cobrir en la seva totalitat el sòl i a assolir
una alçada superior a 1,5 metres. Un cop fet això es retira tot el material que no
ha quedat trinxat per l’acció de la màquina i s’apila al compostador de la finca
per al seu posterior ús la campanya següent.
64
A la parcel·la es procedeix a entrar-hi una motoaixada que realitzarà les
següents tasques:
· Remoure els primers 30 centímetres de sòl, esmicolant els terrossos que hi
poguessin haver per permetre una adequada implantació del cultiu de
tomàquet.
· Enterrar les restes vegetals que han quedat després de desbrossar les males
herbes.
· Airejar el sòl.
El següent pas és el d’anivellar el terreny segons les nostres necessitats, en
aquest amb l’ajuda d’un rasclet de 16 pues, es va optar per al reg localitzat en
goters i fou per aquest motiu que la parcel·la s’anivellà plana construint-hi
cavallons al centre de la renglera de tomaqueres on s’hi disposà la mànega de
reg. Aquests cavallons es fan per tal que l’aigua de reg es reparteixi per tot el
seu volum hidratant la terra, i un com arribi al nivell del sòl on hi ha la planta
aquesta pugui disposar-ne durant més temps, o sia tot el seu recorregut des de
la sortida del goter fins a perdre’s en la profunditat del sòl on no hi arribin les
rels de la tomaquera.
Un cop estava tot llest i el sistema de reg per goters muntat, es va procedir a la
col·locació de la malla anti males herbes que es col·locà per sobre del cavalló i
de les mànegues de reg. Practicant-hi forats on s’hi plantarien els plançons de
tomaquera. En el mateix forat i abans de trasplantar-hi les plantetes s’hi van
col·locar els tutors, en el nostre cas canyes de 2 metres d’alçada tallades
durant l’hivern en lluna decreixent per tal que es conservin més temps, que no
es podreixin ni arrelin. Aquests tutors es lliguen en grups de 4 prenent-ne 2 de
cada banda i fent-hi un nus amb corda de niló que els mantingui ferms i
estables enfront del vent de la tarda i les tempestes d’estiu.
65
Fotografia 3.12: Vista de la parcel·la abans de començar els treballs de preparació de la mateixa.
Fotografia 3.13: Vista de la parcel·la un cop desbrossada.
Fotografia 3.14: Vista de la parcel·la ja llaurada i amb les mànegues poroses instal·lades.
66
Trasplant:
El transplant a camp del planter de tomaquera es dugué a terme un cop el
sistema estava tot muntat i els forats fets i regats. Es col·locava el planter i es
cobria amb terra regant-ho de nou per evitar en la mesura del possible l’estrès
hídric a la plàntula.
Fotografia 3.15: Detall del muntatge de les malles antiherbes per sobre dels goters.
Fotografia 3.16: Panoràmica de la parcel·la llesta per a la implantació del cultiu de tomàquet.
67
Marc de plantació:
El marc de plantació escollit, fou el més ampli dins la mesura del possible, així
una planta exigent com és la tomaquera té menys competència amb les veïnes
i més volum de sòl per explorar, en la busca dels nutrients que necessita per tal
de desenvolupar-se i créixer amb normalitat i exuberància donant una
excel·lent producció. Com que l’espai està limitat i no s’havia adobat el terreny
calia assegurar per tal de no cometre un error de càlcul a l’hora de realitzar la
plantació i no assolir un dels objectius que era l’obtenció de llavor. Al estar més
separats està més ventilada i en el cas de situacions climatològiques de calor i
humitat elevades pot ser una bona estratègia per evitar les malalties
provocades per fongs.
En el nostre cas el marc va ser de 100 x 80 centímetres, obtenint una superfície
per planta de 0,8 metres quadrats.
Control de males herbes:
El control de les males herbes havia arribat a ser el principal mal de cap de la
campanya anterior, fins al punt de suposar l’eliminació de part de la plantació
de 2008. Aquesta campanya el problema s’havia estudiat amb cura i la solució
triada va ser la de la col·locació d’una malla anti males herbes de teixit
agrotèxtil i malla tupida, que suposà la total eliminació de les males herbes en
el cultiu. No obstant en seguien apareixent en els forats on s’havia plantat la
tomaquera que eren senzillíssimes d’eliminar amb la simple extracció de les
mateixes. Així com també en els passadissos d’accés, aquí no es tractava
d’arrencar-les ja que això haguera suposat dedicar-hi força hores de feina. Es
treballava amb una aixada Bellota 127C, aquesta dissenyada per a tasques
hortícoles permetia amb uns pocs minuts netejar tots els passadissos d’accés i
mantenir neta la parcel·la d’assaig.
Pinçat i tutoratge:
La poda de les plantes es realitzà manualment amb els dits eliminant els grills
a cada pis intentant mantenir una composició que consistia en un eix
perpendicular al sòl, branca principal de la qual unes branques amb flor i
posteriorment fruit sortien a banda i banda de la mateixa i força paral·leles al
terra. Ja que la varietat que aquí es caracteritzà és de creixement indeterminat.
68
Pel que fa al tutoratge i com s’ha apuntat abans, els tutors eren canyes collides
a l’hivern a la Riera del Tordell de la mateixa localitat de Súria. Clavades al
terra i unides en grups de quatre amb una lligada en la part superior a uns 1,7
metres d’alçada. Els cordills usats per aguantar les branques ala canya eren de
niló negre, i estaven tallats per aquesta finalitat ja en el moment de la seva
compra.
Tractaments fitosanitaris:
Pel que fa referència a tractaments emprats durant el cultiu assajat l’estiu de
2009 per a la caracterització varietal del Rosa del Cardener, només vàrem
necessitar l’aplicació d’un producte, per al control de la tuta del tomàquet
(Heliothis sp.), el producte escollit fou l’insecticida COSTAR HELIOTHIS de la
marca SYNGENTA, adequat i autoritzat per la lluita i tractaments en agricultura
integrada i ecològiques. Amb una composició del 18% p/p de Bacillus
thuringiensis var. Kurstaki, serotip 3a3b, cepa SA-12 (90,4 milions de UI/g).
La seva aplicació es realitzà únicament una vegada el dia 12/08/2009, sense
necessitat d’una segona aplicació ja que els danys ocasionats per orugues
desapareixeren per complet en les posteriors recol·lectes de tomàquets.
Sistema de Reg:
Consisteix en un equip d’impulsió, format per una motobomba de 5 kW. de
potència, que permet captar l’aigua d’un petit pou i que es troba situat en una
caseta de base quadrada de 4 m2 de superfície. La xarxa de reg parteix d’una
canonada, de la qual en derivava l’aigua als diferents ramals de la finca, a partir
d’un reductor que n’estandarditza la secció, amb un pas de 3/4 de polzada, la
canonada de polietilè, colzes i altres singularitats del mateix material.
Les aixetes connectades a la canonada disposen de mànega de reg tova de la
marca Aqua-Traxx 2.5 (8 mil ; 20 cm ; 1,14 L/h) per regar a baixa pressió, i
mantenir així el sòl humit i amb aigua disponible per a la planta en tot moment.
69
3.5 CARACTERITZACIÓ DEL MATERIAL VEGETAL
Descriptors i controls
Els controls per a la caracterització del material vegetal es van fer cada 7 dies,
prenent totes les mesures pertinents, tot i que s’anava cada dia a la finca per
verificar-ne el bon estat del cultiu o corregir els punts necessaris.
Fitxes de caracterització del tomàquet
Aquestes fitxes es van elaborar a partir dels descriptors utilitzats, per tal de
facilitar i sistematitzar el control, la presa de dades i posterior elaboració de les
mateixes. Distingim dos grups de fitxes de caracterització (Annex II):
Fotografia 3.17: Detall de la instal·lació de reg; ramal secundari i mànega porosa Aqua- Traxx.
70
Taula 3.2 Seguiment, labors i presa de mesures durant el cultiu.
DATA TASCA
Fotos llavors sobre paper mil·limetrat 11/03/2009
Sembrar llavors RdC 01/05/2009 Motoaixada a la finca 11/05/2009 Montatge sistema de reg 18/05/2009 Plantar lots de tomaqueres 07/06/2009 Floració lot 3.1 i 3.2 14/06/2009 Floració lot (3.1 i 3.2) i (2.1 i 2.2)
Aparició dels primers tomàquets verds al lot 3 26/06/2009
Desherbar, 1UTHx1h lot 3.2 27/06/2009 Desherbar 1UTHx2h lot (3.2+3.1)
Fer canyes lot (3.2+3.1) 28/06/2009
Acabar desherbar 12/07/2009 Posar canyes i lligar lot 3.2 i 3.1
Posar canyes i lligar, 2UTHx1h lot 3.1 14/07/2009
Lligar tomaqueres, 2UTHx1h lot 3.1 15/07/2009 Lligar tomaqueres lot 2.1 i 2.2
Desbrossar hort, 1UTHx1h Encanyar, 1UTHx1h lot 2.2
21/07/2009
PLUJA Lligar i encanyar, 3UTHx1h lot 2.2 22/07/2009
PLUJA 24/07/2009 Lligar tomaqueres 1UTHx2h
Lligar tomaqueres, 2UTHx2h 27/07/2009
REG PER INUNDACIÓ S'observen les dues primeres tomaqueres amb 1 i 2 tomàquets madurs al final del lot3.2 29/07/2009
REG PER GOTEIG Lligar tomaqueres, 2UTHx4h lot 3.1, 3.2, 2.2 Observem picades de lepidòpters en alguns fruits
30/07/2009
REG PER GOTEIG Collim els 8 primers tomàquets madurs, lot 3.1 i 3.2 Alguns presenten una taca fosca, altres picades i 2 estan ben sans
31/07/2009
REG PER INUNDACIÓ 01/08/2009 Comprem Bacillus Thuringensis per aplicar el dia 2 02/08/2009 Marcar i lligar tomaqueres, 2UTHx1h
Presa de dades 06/08/2009
REG PER GOTEIG Presa de dades 07/08/2009
REG PER GOTEIG 08/08/2009 PLUJA 09/08/2009 PLUJA
Presa de dades 11/08/2009
SÒL ESTAVA MOLL Presa de dades 12/08/2009
Aplicació B.Thuringensis (13g/322m2) 14/08/2009 REG PER INUNDACIÓ 18/08/2009 REG PER INUNDACIÓ
71
Collim els tomàquets no marcats, 2UTHx2h 21/08/2009
REG PER INUNDACIÓ 23/08/2009 Collim els tomàquets no marcats i prenem dades, 2UTHx1h 24/08/2009 REG PER GOTEIG 27/08/2009 Collir tomàquets marcats i no marcats, 2UTHx1h
Collim i prenem dades, 2UTHx1h 30/08/2009
REG PER GOTEIG
Fitxes de camp
Són aquelles utilitzades per a la descripció, morfològica i agronòmica del
material vegetal. Inclouen els següents paràmetres:
- Descripció morfològica
- Descripció agronòmica
Fitxes resum
Són les fitxes que engloben les exposades anteriorment, és a dir, tan les fitxes
de camp com les complementàries i és on es detallen els resultats obtinguts en
la caracterització del material vegetal (veure annex II).
DESCRIPTORS
1. Creixement
1.1. Determinat o definit (de mata baixa): En aquest cas la tija principal
atura el seu creixement després de produir varies inflorescències
(separades per 1 o 2 fulles) com a conseqüència de la formació d’una
inflorescència terminal. La planta acaba formant un arbust en el qual i
predomina el desenvolupament de tiges secundàries.
1.2. Indeterminat o indefinit (o enfiladís): La tija disposa d’un àpex
meristemàtic que produeix un allargament continu de la tija principal,
produint inflorescències cada dues o tres fulles. Podent ser de port
rastrer (si no disposen de suport) o enfiladís.
1.3. Longitud de la tija: Aquesta es refereix a les dimensions de la planta
la definim com la distància en centímetres entre la base de la tija a terra
i l’extrem superior de la tija en un moment determinat.
72
1.4. Diàmetre de la tija en el terç mitjà de la pla nta: Prenem la tija a mitja
alçada i en mesurem el diàmetre amb un peu de rei.
2. Fulla:
Figura 3.5.1: Forma de la fulla de la tomaquera. (Fuentes, 1998).
2.1. Divisió del limbe: Considerant el limbe o làmina com a part
eixamplada de la fulla, trobarem segons la seva divisió dues tipologies
(Fuentes, 1998):
a) Pinnada : Fulles pinnadocompostes amb els folíols disposats en
parelles a ambdós costats del nervi mitjà.
b) Bipinnada : Fulles pinnadocompostes, amb els folíols dividits a la
vegada de forma pinnada.
Figura 3.5.2: Esquema de la divisió de les fulles. (García, 1999
73
2.2. Port de la fulla
Figura 3.5.3: Port de la fulla en el terç mitjà de la planta. (García, 1999).
2.3. Color del fullatge: Definint el fullatge com el conjunt de les fulles de la
planta (Font, 1975), s’ha dividit el color del fullatge en verd clar i verd
fosc.
3. Inflorescència
3.1. Unípara (ramet simple; amb un sol raquis): “cim unípar”, és aquella que
per sota de la flor de l’eix respectiu produeix una sola flor, que al seu
temps només en produeix una altra, i així successivament (Font, 1975).
3.2. Multípara (ramet compost; amb el raquis dividit): “cim multípara”, és
aquella que dóna més de tres brots en cada ramificació que es
produeix (Font, 1975).
Figura 3.5.4: Esquema dels tipus d’inflorescència. (García, 1999).
Semierecte
Semipenjant
Horitzontal
74
4. Fruit
4.1. Forma: secció longitudinal del fruit . S’han considerat deu possibles
formes, que distingim en la figura 3.5.5
Figura 3.5.5: Formes en secció longitudinal del fruit. (García, 1999).
Rectangular
Plana
Lleugerament plana
Circular
Cilíndrica El·líptica
Cordiforme
Ovoide
Oval
Pera
75
4.2. Capa d’abscisió en el peduncle
Figura 3.5.6: Capa d’abscisió en el peduncle. (García, 1999).
4.3. Tamany del fruit (mesurat en grams)
a) Molt petit : de menys de 50 grams
b) Petit : de 51 a 100 grams
c) Mitjà : de 101 a 150 grams
d) Gran : de 151 a 200 grams
e) Molt gran : més de 200 grams
4.4. Color del fruit : Aquest descriptors Aquest descriptor s’observava en
els fruits que ja havien assolit la maduresa fisiològica, ja que arribats a
aquest punt és quan s’obté la coloració varietal corresponent i també és
quan estan a punt per al consum en fresc, si no presenten arrugues, ni
estan tous (Categoria Comercial “Rojo” segons les Normas de Calidad
para Tomate – MAPA, 1995). Així s’establí una escala subjectiva de
valoració per observar visualment el color en maduresa, considerant
quatre possibles colors genèrics (García, 2001):Taronja, rosa, groc i
vermell.
4.5. Color del fruit immadur: Aquí igual que amb el fullatge s’han
considerat dos tons de verd, el clar i el fosc.
4.6. Intensitat de la coloració de les espatlles: Aquí es refereix a la
coloració verda intensa que pot aparèixer en la zona peduncular del
fruit immadur. Aquí s’han considerat dos estadis:
Absent Present
76
a) Absent (Sense espatlles): El tomàquet immadur no presenta
espatlles acolorides.
b) Present (Amb espatlles): el tomàquet immadur presenta les
espatlles acolorides amb major o menor intensitat.
4.7. Acostellament del fruit en la zona peduncular : fa referència a la
presència i la intensitat de l’acostellament: que es defineix com la inflor
més o menys pronunciada (Font, 1975), en la zona peduncular del fruit.
S’hi ha diferenciat les següents:
a) Absent (llis): representa un tomàquet sense costelles.
b) Mitjà: tomàquet que presenta costelles però no massa patents.
c) Fort (clivellat): costelles bastant diferenciades, a vegades inclús
poden ser motiu de depreciació del mateix.
4.8. Cicatriu estilar : és la cicatriu que es troba en l’àpex del fruit, en
l’extrem oposat de la inserció peduncular (figura 7). Es va diferenciar
tant el tamany com la forma.
a) Tamany:
-Petita (quasi no es nota): cicatrius generalment puntiformes un xic
més grans que el cap d’una agulla.
-Mitjana (s’aprecia bé): molt més grans que el cap d’una agulla,
sense arribar a depreciar el fruit.
-Gran (Pot arribar a depreciar el fruit): protuberàncies excessives,
cicatrius majors als 2 cm2 de superfície o cicatrius lineals grans, de
més de 3 cm de llarg.
b) Forma (figura 3.5.7) on s’han diferenciat els següents tipus:
Figura 3.5.7: Tipus de cicatriu estilar en el fruit. (García, 1999).
77
4.9. Cicatriu peduncular : Fa referència a les cicatrius presents a la zona
del peduncle (Figura 3.5.10). Aquí n’hem diferenciat tres tipus:
a) Petita (Tapada pel calze): Aquí la cicatriu no es veu.
b) Mitjana (Sobresurt poquet): En aquest cas el calze no cobreix
completament la cicatriu.
c) Gran (Pot arribar a depreciar el fruit): Les cicatrius aquí són
excessives o protuberàncies grans que poden arribar depreciar el
fruit.
4.10. Depressió del fruit en la zona peduncular : és el pla en el que
s’insereix el peduncle al fruit. Aquí se n’ha diferenciat quatre tipologies
(Figura 3.5.8):
Figura 3.5.8: Depressió del fruit en la zona peduncular. (García, 1999.
a) Absent o molt dèbil : Les espatlles no són patents al voltant de la
inserció peduncular.
b) Dèbil : Les espatlles es fan patents al voltant de la inserció.
c) Mitjana : En aquest cas el punt de la inserció està marcadament més
deprimit, tot i això no afecta a la qualitat del fruit.
d) Forta : En aquest cas el punt de la inserció està marcadament més
deprimit, hi és freqüent l’existència de cicatrius al voltant que poden
arribar a depreciar-ne el fruit.
Absent / molt dèbil
Dèbil
Mitjana
Forta
78
4.11 Forma de l’extrem distal del fruit (Figura 3.5.9)
Figura 3.5.9: Forma de l’extrem distal del fruit. (García, 1999).
4.12 Secció transversal: Tallant el fruit per la secció transversal en la
seva zona més ampla, s’han considerat dues formes possibles:
a) Regular : si presenta alguna forma de simetria o l’asimetria no és
massa forta.
b) Irregular : La secció és fortament asimètrica.
4.13 Nombre de lòculs del fruit: tallant el fruit per la seva secció
transversal i es conten les “cel·les” o lòculs (cavitat que presenta el fruit i
que hi conté les llavors) que presenten (Figura 3.5.10). S’anotarà el valor
més freqüent, considerant multilocular quan el nombre de lòculs sigui igual o
major a set (Nuez i Ruiz, 1999.b.).
2 3 4 5 Més de 6
Enfonsada
Enfonsada /Plana
Plana
Plana /Punxeguda
Punxeguda
79
4.14 Dimensions del fruit:
a) Pes del fruit . Durant el període productiu de la tomaquera , s’han
anat collint els fruits cada dos o tres dies, recol·lectant-ne aquells que
es trobaven en la maduresa fisiològica, els que no es deixaven per a
la propera sessió de collita, i es pesaven el mateix dia, anotant-ne els
resultats.
b) Alçada del fruit . (Figura 3.5.10). S’ha mesurat la distàncies en
centímetres de la secció longitudinal (des de la cicatriu peduncular
fins a l’estil·lar) del fruit.
4.15 Diàmetre major . (Figura 3.5.10). S’ha mesurat la longitud màxima en
centímetres de la secció equatorial (transversal) del fruit.
4.16 Diàmetre menor . (Figura 3.5.10). Seccionant el fruit transversalment
per la zona més ampla, es va mesurar, en centímetres, el diàmetre
menor.
Figura 3.5.10: Esquema de les diferents parts del fruit de tomàquet. (García, 1999)..
4.17 Producció per planta : S’obté dividint el pes total de tots els fruits
recol·lectats durant tot el cicle de cultiu entre el nombre total de
plantes de la plantació.
80
4.18 Esberlat: S’han comptabilitzat tots els fruits que han presentat
esquerdes cicatritzades o no majors de tres centímetres de longitud,
és a dir, tomàquets de la categoria III segons la Norma de Calidad
para tomates (MAPA, 1995) aquells amb un esberlat excessiu també
formen part d’aquesta tria. Com en el cas anterior s’han expressat en
percentatge total en nombre respecte a tots els fruits recol·lectats.
4. 19 Tria: S’han considerat “no aptes” aquells fruits que presenten algun
defecte (fruits afectats per podridures, cops, atacs d’insectes o
rosegadors, problemes de desenvolupament, etc.) per la seva
comercialització. Aquest descriptor és complementari a l’anterior, ja
que tots els fruit esberlats amb arranjament a la Norma (MAPA, 1995)
i aquells amb excessiu esberlat també formen part de la tria. Com en
el cas anterior s’ha expressat en percentatge total en nombre amb
respecte a tots els fruits recol·lectats.
4. 20 Precocitat en las maduració: Definit com a nombre de dies
transcorreguts des del transplant a la parcel·la de les plàntules fins a la
presència al menys d’un fruit madur en el 50% de les plantes.
5. Llavors
5.1. Pes de 10 i 50 llavors :Aquí expressem el pes de 10 i 50 llavors netes i
seques en grams.
5.2. Percentatge de germinació en el llavorer: Una llavor, per definició
botànica, consta d’un embrió que es desenvolupa en plàntula durant la
germinació (MAPA, 1992), aquest percentatge és determina com la
capacitat de les llavors per originar individus normals i complets
(Fernández, 1999).
81
3.6 OBSERVACIÓ, MEDICIÓ I QUANTIFICACIÓ DELS DESCRI PTORS
Per a la observació, mesura i quantificació dels descriptors utilitzats en les
fitxes anteriors s’ha agrupat els descriptors en diversos grups en funció de
la seva naturalesa (quantitatius i qualitatius), especificant en cada cas el
procés seguit per a la seva valoració (Figures 8 i 9):
Descriptors qualitatius
a) Descriptors referents a formes. Observació mitjançant dibuixos
de referència assenyalant els casos en els que es van observar
diferents formes.
b) Descriptors referents a colors. Descripció a partir de la
visualització global del material vegetal a partir d’una escala de
colors: vermell, verd, rosa, groc, taronja, etc. Per obtindre una
major precisió, seguretat i contrast s’ha utilitzat una carta de
colors MUNSELL (Munsell Color, 1977), indicant en cada cas el
valor del color o colors més semblants (Annex IV).
c) Descriptors relacionats amb una escala temporal. Mesura de
la precocitat en la maduració, per a la qual es seleccionà i marcà
una mostra de deu plantes a l’atzar, considerant la plena
maduració quan almenys el 50% dels individus presenten aquest
estat. Per al control d’aquestes característiques es va utilitzà la
Fitxa 3 (Annex II), on s’apuntaven el nombre d’individus que
presentaven un determinat estat, fins que s’assolia el 50% d’ells.
Descriptors quantitatius
a) Característiques quantitatives referents als fru its. Els pesos i
dimensions s’han mesurat sobre els fruits recol·lectats durant tot el
període productiu mitjançant una balança i un peu de rei, anotant les
mesures a la fitxa 2 (Annex III).
82
3.7 METODOLOGIA DE L’EXTRACCIÓ DE LES LLAVORS
En els treballs de recuperació de varietats antigues, és imprescindible
conservar-ne llavors provinents d’exemplars sans, vigorosos, amb les
característiques representatives molt ben definides. Nosaltres partíem de molt
poques llavors en el primer moment, així, una de les tasques prioritàries fou
l’obtenció de llavor per a posteriors campanyes, tant pel nostre treball com per
a la producció local en general.
Per a realitzar aquesta tasca, vam seleccionar els millors tomàquets de cada
planta, seguint les premisses anteriorment esmentades. Un cop els teníem i
havien assolit el seu punt de maduresa en la planta, els recol·lectàvem i els
deixàvem madurar encara un xic més.
El procés d’extracció de les llavors començava netejant-los, els posàvem en un
vol i allà i amb l’ajuda de les mans els exprimíem, fins que la polpa, la pell i el
suc quedaven formant una sopa. D’aquesta en separàvem les restes de pell i
també els grumolls de polpa, deixant-hi només les llavors i el suc que n’havia
resultat.
A partir d’aquí s’iniciava el que seria la primera fermentació . Deixant que la
“sopa” reposés en un lloc sec i fresc resguardat de la llum i tapant-ho amb un
drap perquè no hi caigués ni s’hi posés res per sobre, allí es controlava cada
dia fins que pel damunt anés quedant cobert d’una fina capa blanca que
significava que estava fermentant, un cop estava tot cobert, es mesclava de
nou i es deixava que comencés per segona vegada el procés.
Aquesta seria la segona fermentació que ens permetria que la baixada de pH
encara fos més acusada netejant la “sopa” de possibles patògens i d’elements
no desitjats.
Amb aquesta segona fermentació acabada es colava el brou recollint-ne les
llavors, netejant-les i estenent-les perquè s’assequessin. Un cop aquestes
estaven seques el procés havia arribat a la seva fi, ara les llavors ja es podien
guardar en un lloc adequat per esperar la següent campanya.
83
3.8 QUALITAT DELS FRUITS DE TOMÀQUET
Per poder realitzar tot aquest treball de caracterització, ha calgut també
unificar sota criteris oficials la qualitat dels fruits a caracteritzar.
Així doncs, els fruits quan eren recol·lectats havien de mostrar una mínima
qualitat per tal d’entrar dins el procés de comprovació i determinació dels
paràmetres escollits.
Tot fruit que no entrés en aquest conjunt de vàlids, era descartat i eliminat de
l’estudi per caracteritzar-los. Així doncs s’eliminaven possibles errors causats
per fruits que no complien amb els mínims estàndards exigits, que ens permeti
una millor caracterització i uniformitat de resultats.
Alguns d’aquests fets qualitatius poden ser simetria, la no deformitat,
homogeneïtat en la coloració, no mostrar defectes per fisiopaties, ni atacs
d’insectes, àcars o altres plagues, que puguin interferir en el seu
desenvolupament natural.
84
IV. ASSAJOS, RESULTATS I DISCUSIÓ
85
4. ASSAJOS, RESULTATS I DISCUSIÓ :
4.1 ASSAIG SOBRE VIABILITAT I VIGOR
L’objectiu d’aquests assajos era el d’establir, partint de dos lots de diferent
procedència, quines semblances i diferències morfològiques i fisiològiques si
fos el cas, es podien observar al comparar-los sota les mateixes condicions
agroambientals i climàtiques.
Tal i com estem detallant tot el procés, hem d’incloure-hi una última
consideració. Un cop establerts aquests lots, es va fer una última experiència.
En aquest sentit per poder veure si un tractament tèrmic sobre les llavors
incidia positivament vers la presència de virosis en els vegetals.
Taula comparativa de les diferencies morfològiques entre les llavors dels
diferents lots.
Taula4.1: Pes de 10 o 50 llavors dels diferents lots amb mitjanes i desviacions
Paràmetre LOT1 (2007) LOT2 (2006)
Ẋ pes de 10 llavors (g.) 0,03345 0,03601
σ pes 10 llavors 2,7720·10-3 2,6010·10-3
Ẋ pes de 50 llavors (g.) 0,1562 0,1832
σ pes 50 llavors 7,70·10-3 7,65·10-3
Les llavors de cadascun dels dos lots presenten pesos bastant homogenis
(desviació típica menor del 1% o del 0,5% per 10 i 50 llavors respectivament),
sent els pesos mitjans dels dos lots similars quan mesurem amb 10 llavors i
lleugerament diferents quan comparem el pes mitjà de 50 llavors.
Pel que fa a la viabilitat de les llavors respecte cada lot podem resumir en la
següent taula els resultats experimentals de cada un:
86
Taula 4.2: Control de viabilitat dels lots . *Lots amb naixements dobles
Data LOT1 LOT3 LOT2 LOT4 LOT5 LOT6
11/04/08 Sembra
Sembra - - Sembra -
15/04/08 -
- Sembra Sembra - Sembra
16/04/08 -
- - - - -
18/04/08 -
- - - - -
21/04/08 77/84
91,6%
83/84
98,8%
- - 67/75
89,3%
-
22/04/08 79/84
94,0%
83/84*
98,8%
- - 69/75
92,0%
-
28/04/08 82/84
97,6%
83/84*
98,8%
69/84
82,1%
66/84
78,6%
72/75
96,0%
48/54
88,9%
29/04/08 82/84
97,6%
84/84*
100%
75/84*
89,3%
69/84*
82,14%
72/75
96,0%
48/54
88,9%
02/05/08 82/84
97,6%
84/84*
100%
75/84*
89,3%
72/84*
85,7%
72/75
96,0%
48/54
88,9%
07/05/08 82/84
97,6%
84/84*
100%
81/84*
96,4%
75/84*
89,3%
72/75
96,0%
48/54
88,9%
LOT1: Any 2007 (Hort Camil); sense tractament tèrmic LOT2: Any 2006 (Hort Camil); sense tractament tèrmic LOT3: Any 2007 (Hort Camil); amb tractament tèrmic (24h. 68 ºC ) LOT4: Any 2006 (Hort Camil); amb tractament tèrmic (24h. 68 ºC ) LOT5: Any 2006 (Hort Riba); sense tractament tèrmic LOT6: Any 2006 (Hort Riba); amb tractament tèrmic (24h. 68 ºC )
Veiem que el “lag period” o el que és el mateix, el període de la sembra fins la
germinació, fou de 10 dies en els lots sembrats 11 d’abril mentre que en els
sembrats 4 dies més tard aquests mateix període s’incrementava fins als 13
dies. Aquesta és una reducció molt típica en sembres hortícoles de primavera.
Amb excepció del LOT3, els lots sense tractament tèrmic van presentar
germinacions més elevades.
A partir de la corba de germinació i d’observar la viabilitat dels lots (figures 18 i
19), podem arribar a dues conclusions:
87
PODER GERMINATIU 2008
0
20
40
60
80
100
120
0 4 7 10 11 14 17 18 21 26
DIES TRANSCORREGUTS DE LA SEMBRA
PE
RC
EN
TA
TG
E G
ER
MIN
AC
IÓ
LOT07ST
LOT07TT
LOT06ST
LOT06TT
Figura 4.1: Corba del poder germinatiu, campanya 2008
LOT07ST: Lot provinent de la campanya 2007, sense tractament aplicat LOT07TT : Lot provinent de la campanya 2007, amb tractament tèrmic (24h a 68 ºC) LOT06ST: Lot provinent de la campanya 2006, sense tractament aplicat LOT06TT : Lot provinent de la campanya 2006, amb tractament tèrmic (24h a 68 ºC)
PODER GERMINATIU 2009
0
20
40
60
80
100
120
0 8 9 12 13 19 20
DIES TRANSCORREGUTS DE LA SEMBRA
PE
RC
EN
TA
TG
E G
ER
MIN
AC
IÓ
LOT08ST
LOT08TT
LOT07ST
LOT07TT
LOT06ST
LOT06TT
Figura 4.2: Corba del poder germinatiu, campanya 2009
LOT08ST: Lot provinent de la campanya 2008, sense tractament aplicat LOT08TT : Lot provinent de la campanya 2008, amb tractament tèrmic (24h a 68 ºC) LOT07ST: Lot provinent de la campanya 2007, sense tractament aplicat LOT07TT : Lot provinent de la campanya 2007, amb tractament tèrmic (24h a 68 ºC) LOT06ST: Lot provinent de la campanya 2006, sense tractament aplicat LOT06TT : Lot provinent de la campanya 2006, amb tractament tèrmic (24h a 68 ºC)
88
En primer lloc i pel que fa a l’antiguitat dels mateixos lots, observem que com
més antic és el lot, encara que només sigui una campanya, la pèrdua de
viabilitat hi és evident, per tant seria aconsellable que es conreés anualment
per no perdre’n la qualitat en la llavor, o bé estudiar un millor mètode de
conservació de la llavor.
La segona observació es refereix al tractament tèrmic aplicat, ja que en
ambdós casos observem una petita pèrdua de la germinació un cop hem
sotmès les llavors al tractament. Tot i així aquesta pèrdua no sembla
significativa.
4.2 ASSAIG SOBRE LA PRODUCCIÓ
S’ha estudiat l’evolució de la planta i se n’ha determinat la producció, procurant
conèixer quins són els millors moments de la mateixa. Coincidint força amb el
que passa amb la producció acumulada podem observar que del 15è al 19è dia
de collita la producció s’incrementa, mentre que a partir del 19è aquesta ja
comença a davallar fins que del 23è al 27è es produeix la davallada més gran, i
aquesta ja no para, haurem arribat a la fi del nostre cultiu.
PRODUCCIÓ ROSA DEL CARDENER
02000400060008000
10000120001400016000
05/0
8/20
09
07/0
8/20
09
09/0
8/20
09
11/0
8/20
09
13/0
8/20
09
15/0
8/20
09
17/0
8/20
09
19/0
8/20
09
21/0
8/20
09
23/0
8/20
09
25/0
8/20
09
27/0
8/20
09
29/0
8/20
09
31/0
8/20
09
Dates
Pro
ducc
ió (
gram
s)
Producció fruits
Figura 4.3: Evolució de la producció de la varietat Rosa del Cardener.
89
4.3 ASSAIG SOBRE PRODUCCIÓ ACUMULADA
En aquest assaig, s’ha partit de les dades de collita i endreçant-les
cronològicament per pes acumulat s’ha generat la gràfica corresponent per
poder veure quina era la seva tendència. Tot i que aquí sempre fem el
sumatori, és molt interessant veure’n la tendència per
PRODUCCIÓ ACUMULADA ROSA DEL CARDENER
05000
1000015000200002500030000350004000045000
05/0
8/20
09
07/0
8/20
09
09/0
8/20
09
11/0
8/20
09
13/0
8/20
09
15/0
8/20
09
17/0
8/20
09
19/0
8/20
09
21/0
8/20
09
23/0
8/20
09
25/0
8/20
09
27/0
8/20
09
29/0
8/20
09
31/0
8/20
09Dates
Pes
acu
mul
at (
gram
s)
Pes acumulat (grams)
Figura 4.4: Gràfica sobre la producció acumulada del Rosa del Cardener al llarg del temps.
saber si la planta està en el millor moment o ja va a la baixa. És d’utilitat en el
cas de planificar vendes per saber si podrem servir al mercat, o fins quan.
Els resultats indiquen que la màxima producció d’aquesta varietat local es troba
entre la segona i tercera setmana de collita (del 15è al 19è dia). Aquí el
pendent de la gràfica és més pronunciat, per tant l’increment hi és major, a
partir del 21è dia i fins al 23è hi ha una clara baixada de l’increment productiu
fins a quasi estabilitzar-se i incrementar-se només tímidament.
4.4 DESCRIPTORS I ELS SEUS RESULTATS
En aquest punt s’exposen totes les dades referents a descriptors per a la
caracterització del nostre material vegetal. Per fer-ho en primer lloc s’esmenta
el punt tractat i a continuació els resultats obtinguts en les observacions de
90
camp, així finalment per cada punt es veu quina és la tendència del nostre
material vegetal.
1. De la tija :
1.1 Tipus de creixement:
DETERMINAT 0/18 0
INDETERMINAT 18/18 100%
1.2 Longitud de la tija i 1.3 diàmetre de la mateixa:
Nº de planta Longitud (cm) Diàmetre (mm)
1 150 15
2 160 15
3 154 14
4 155 15
5 134 13
6 132 11
7 141 14
8 130 14
9 134 15
10 153 12
11 157 13
12 148 14
13 151 15
14 137 13
15 142 14
16 163 21
17 153 12
18 149 21
Ẋ 146,83 14,5
σ 9,86 2,56
91
1.4 Nombre de brots:
1 BROT 0/18 0
2 BROTS 4/18 22,2%
3 BROTS 9/18 50%
4 BROTS 4/18 22,2%
5 BROTS 1/18 5,6%
1. De la fulla :
2.1Divisió del Limbe:
PINNADA 0/18 0
BIPINNADA 18/18 100%
2.2 Port de la fulla (en el terç mitjà):
SEMIERECTE 18/18 100%
HORITZONTAL 0/18
SEMIPEMJANT 0/18
2.3 Color del fullatge:
VERD FOSC 88/90 97,8%
VERD CLAR 2/90 2,2%
2. De la flor :
3.1Tipus d’inflorescència:
UNÍPARA 0/54 0
MULTÍPARA 54/54 100%
4. Del fruit :
4.1 Capa d’abscisió en el peduncle:
ABSENT 0/18 0
PRESENT 18/18 100%
92
4.2 Forma: Secció longitudinal del fruit:
PLANA 0/20 0
LLEUGERAMENT PLANA 19/20 95%
CIRCULAR 0/20 0
RECTANGULAR 1/20 5%
CORDIFORME 0/20 0
CILÍNDRICA 0/20 0
EL·LÍPTICA 0/20 0
OVAL 0/20 0
OVOIDE 0/20 0
PERA 0/20 0
4.3 Forma: Extrem distal del fruit:
ENFONSADA 17/20 85%
ENFONSADA/PLANA 2/20 10%
PLANA 1/20 5%
PLANA/PUNTXEGUDA 0/20 0
PUNTXEGUDA 0/20 0
4.4 Acostellament en la zona peduncular:
ABSENT 2/20 10%
MITJÀ 13/20 65%
FORT 5/20 25%
4.5 Depressió en la zona peduncular:
ABSENT 0/20 0
DÈBIL 14/20 70%
MITJANA 6/20 30%
FORTA 0/20 0
93
4.6 Cicatriu estilar:
PUNTIFORME 1/110 0,91%
ESTRELLADA 90/110 81,82%
LINEAL 1/110 0,91%
IRREGULAR 18/110 16,36%
4.7 Tamany del fruit (g.):
MOLT PETIT (<50g.) 3/264 1,14%
PETIT (51- 100g.) 39/264 14,77%
MITJÀ (101- 150g.) 97/264 36,74%
GRAN (151- 200g.) 69/264 26,14%
MOLT GRAN (>201g.) 56/264 21,21%
4.8 Tamany del fruit (mm):
MOLT PETIT (<30mm) 0 0
PETIT (31- 50mm) 2/264 0,7%
MITJÀ (51- 70mm) 77/264 29,1%
GRAN (71- 89mm) 127/264 48,1%
MOLT GRAN (>90mm) 58/264 22,1%
4.9 Nombre de locus:
2 0/48 0
3 4/48 8,3%
4 17/48 35,42%
5 11/48 22,92%
>6 15/48 31,25%
4.10 Espatlla verda abans de la maduresa:
ABSENT 0/20 0
PRESENT 20/20 100%
94
4.11 Color del fruit immadur:
VERD FOSC 0/20 0
VERD CLAR 20/20 100%
4. 12 Color del fruit en la maduresa:
TARONJA 0/20 0
ROSA 20/20 100%
GROC 0/20 0
VERMELL 0/20 0
5. De la llavor :
5.1 Pes de 10 llavors i pes de 50 llavors:
Ẋ PES 10 LLAVORS (g.) 0,002686
Ẋ PES 50 LLAVORS (g.) 0,007675
95
Taula 4.5: Resum dels paràmetres descriptors i dels seus resultats.
1.1 Tipus Creixement INDETERMINAT 100%
1.2 Longitud tija 146,83 cm
1.3 Diàmetre tija 14,5 mm
1.4 Nombre brots 3 50%
2.1 Divisió limbe BIPINNADA 100%
2.2 Port fulla SEMIERECTE 100%
2.3 Color fullatge VERD FOSC 100%
3.1 Tipus inflorescència MULTÍPARA 100%
4.1 Capa abscisió peduncle PRESENT 100%
4.2 Forma longitudinal fruit LLEUGERAMENT PLANA 95%
4.3 Forma extrem distal fruit ENFONSADA 85%
4.4 Acostellament zona peduncular MITJÀ 65%
4.5 Depressió zona peduncular DÈBIL 70%
4.6 Tamany fruit en grams MITJÀ (101-150) 36,74%
4.7 Tamany fruit en mil·límetres GRAN (71-89) 48,1%
4.8 Nombre de locus 4 a 6 35,42 i
31,25%
4.9 Espatlla verda abans maduresa PRESENT 100%
4.10 Color fruit immadur VERD CLAR 100%
4.11 Color fruit madur ROSA 100%
5.1 Ẋ Pes de 10 i 50 llavors en
grams
10 LLAVORS
50 LLAVORS
0,002686
0,007576
96
V. CONCLUSIONS
97
5. CONCLUSIONS
S’ha caracteritzat el tomàquet rosa del Cardener utilitzant tots els descriptors
oficialment reconeguts a més de tota la informació que ens han aportat els
diferents assajos, assentant-ne definitivament i sota paràmetres
internacionalment reconeguts la seva caracterització.
En acabar tots els nostres assajos podem afirmar que aquesta és una varietat
diferenciada d’altres com podria ser la groga, perquè mentre en aquesta la
forma longitudinal dels fruits majoritàriament és en forma de cor en un 55,6%
de les observacions (González, 2002), en la Rosa del Cardener i per aquest
mateix paràmetre és lleugerament plana en un 95% de les observacions. Pel
que fa al color, mentre en la groga el fruit madur és taronja fosc 10 R 6/10
(González,2002), en la Rosa del Cardener aquesta coloració és rosa 10 RP.
Així mateix al estudiar en profunditat la zona del Bages, hem determinat que
per la seva climatologia, tot i les moltes diferències dins la pròpia comarca,
aquestes són salvables i la varietat Rosa del Cardener es podria implantar en
altres zones fora de la Vall del Riu Cardener.
Amb els resultats descriptius de la mateixa, hem constatat que es tracta d’una
varietat molt uniforme pels seus caràcters, ja que la variació entre les mostres
és molt petita.
Referint-nos als assajos podem explicar que tot i provindre de diferents lots,
aquestes llavors són uniformes, ja que no presenten diferències morfològiques i
el pes dels diferents lots és similar.
Pel que fa l’afectació de diferents factors com l’antiguitat de les llavors o els
tractaments aplicats sobre les mateixes, aquests influeixen directament en la
seva viabilitat i el vigor, perdent part de la mateixa en primer lloc a causa de la
seva antiguitat, i en segona instància i de forma més discreta pels tractaments
aplicats.
98
Al realitzar el procés de cultiu sota criteris ecològics, i aplicant les tècniques
que aquesta modalitat d’agricultura ens ofereix, hem constatat que els
productes finals tenen un major valor gustatiu i organolèptic de les respostes
que n’hem obtingut de tota la gent que els han pogut tastar.
Tot i així la seva producció total per planta no és molt elevada com passa en
altres varietats locals com la cor de bou, i a més el seu període de collita és
curt cosa que no n’afavoreix la seva comercialització perquè l’aparició en els
mercats hi és molt puntual. Caldrà per tant, mirar si fos possible d’incrementar-
ne la seva producció i d’allargar-ne la mateixa per dilatar la seva presència en
els mercats i així popularitzar-lo més i millor.
A partir d’aquí també es pot concloure que el seu valor al mercat com a
producte d’elevada qualitat i alt valor gustatiu també s’incrementa, poden ser
d’interès als agricultors que fins fa poc no el veien com a producte estrella en el
seu hort.
99
VI. BIBLIOGRAFIA
100
6. BIBLIOGRAFIA: Anderini, R. 1989.“El cultivo del tomate”. Ediciones CEAC. Barcelona.
Bolòs, O. 2005. “Flora Manual dels Països Catalans”. 3a edició. Editat per Pòrtic. Barcelona.
Cerreteli i Vazzana, 1995.
Costa i Heuvelink, 2005.”Tomatoes”. CABI publising. Oxfordshire.
DARP., 2006.”Llibre blanc de la producció agroalimentària ecològica a Catalunya”. Editat pel DARP. Barcelona. Pàgines 19-35.
DAAR. 2006.“Quadern de Normes Tècniques de la producció agrària ecològica”. Editat pel Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural i pel Consell Català de la Producció agrària Ecològica. Barcelona
Díaz del Cañizo, M.A. (2000) “Recuperación de variedades tradicionales locales de cultivos hortícolas y del conocimiento a ellas asociado, para su conservación, uso y manejo en las comarcas de Antequera (Málaga) y Estepa (Sevilla)”. Málaga
FAO., 1996.”Informe sobre el estado de los Recusos Fitogenèticos en el mundo”. Editat per la Direcció de Producció i Sanitat Vegetal FAO, Roma.
FAO., 2001.”La Conferencia de la FAO aprueba un Tratado sobre los Recursos Fitogenéticos para la alimentación y la agricultura”. Editat per la Direcció de Producció i Sanitat Vegetal FAO, Roma.
Fernández Santamaría, J. 1999. “Variedades locales y producción ecológica”. Editat per Savia7. Pàgines 16-24.
Font i Quer, P. 1975.”Diccionario de Botánica”. Editat per Editorial Labor S.A.
Font, P.1979. “Iniciació a la Botànica”. 2a edició Editat per Fontalba. Barcelona
Fuentes Yagüe, J.L. 1998.”Botánica agrícola”. MAPA Editat per Mundi-Prensa. Madrid.
101
García Jiménez, F.S. 1999.”Aplicando la Investigación Acción Participativa (IAP) a la valoración y Conservación de Recursos Genéticos a nivel local: el caso de La Verde (Villamartín, Cádiz). Trabajo Profesional Fin de Carrera de la Escuela Técnica de Ingenieros Agrónomos y de Montes (ETSIAM). Sevilla.
García López, A. 2001.”Evaluando variedades locales de tomate para su conservación “in situ” en agricultura ecológica”. Trabajo Profesional Fin de Carrera de la ETSIAM. Sevilla.
George, R.A.T. 1989.”Producción de semillas de plantas hortícolas”. Editat per Mundi-Prensa. Madrid.
González Gutiérrez, J.M. 2002.”Caracterización de material vegetal de tomate para su posible uso en la agricultura ecológica”. Trabajo Profesional Fin de Carrera de la ETSIAM. Sevilla.
Harvey et al. 2002; extret de .“Tomatoes”.Editat per Ep Heuvelink, Wageningen University, The Nederlands, publicat per CAB International. Oxfordshire 2005
Heiser i Anderson, 1999 extret de .“Tomatoes”.Editat per Ep Heuvelink, Wageningen University, The Nederlands, publicat per CAB International. Oxfordshire 2005
Hernández Bermejo, J.E. 1999. ”Diversidad biológica: nuevos horizontes para la agricultura”. En Pulso agrario/monografia, invierno 1999-2000.
Hernández Casillas, J.M. 2000. “Recursos Fitogenéticos”. Editat per INIPAF (Instituto Nacional de Investigaciones Forestales, Agrícolas y Pecuarias). Programa Nacional de Recursos Fitogenéticos. México. Heuvelink, E. 2005.“Tomatoes”.Editat per Ep Heuvelink, Wageningen University, The Nederlands, publicat per CAB International. Oxfordshire 2005
INIA, 2000. Centro de Recursos Fitogenéticos (CRF). En: “Conocer INIA. Por departamentos”. Diciembre.
IPGRI, 2000. “Conservación ex situ de recursos fitogenéticos”. Editat per l’Instituto Internacional de Recursos Fitogenéticos.
Kinet i Preet, 1997 extret de .“Tomatoes”.Editat per Ep Heuvelink, Wageningen University, The Nederlands, publicat per CAB International. Oxfordshire 2005
102
MAPA, 1992.”Manual para la evaluación de plántulas en análisis de germinación”. Editat pel MAPA, Instituto Nacional de Semillas y Plantas de Vivero. Madrid.
MAPA, 1995.”Normas de calidad para frutas y hortalizas (2ª edición). Editat pel MAPA, Secretaría General de Agricultura y Alimentación. Dirección General de Política Alimentaria e Indústrias Agrarias y Alimentarias. Subdirección General de Denominaciones de Calidad. Madrid.
Maroto, J.V. 2000.”Horticultura Herbácea Especial (quarta edició). Editat per Editorial Mundi-Prensa. Madrid.
Maynard, D. i Hochmuth, G. 2007.”Knott’s Handbook for Vegetable Growers” (cinquena edició). Editat per John Wiley & Sons. New Jersey (EEUU).
Ministerio de Medio Ambiente, 1999.”Estratégia Española para la Conservación y el Uso Sostenible de la Diversidad Biológica. Editat pel Ministerio de Medio Ambiente. Secretaría General de Medio Ambiente. Dirección General de Conservación de la Naturaleza. Madrid.
Montcunill, 1995 extret de Arce, M 2006 “Caracterització de varietats locals”
Munsell Color, 1977.”Munsell Color Charts for plant Tissues” (2ª edición). Editat per Macbeth a division of Kollmorgen Corporation. Baltimore (EEUU).
Nuez, F. et al., 1996. “Catálogo de semillas de tomate”. Editat pel MAPA, Instituto Nacional de Investigación y Tecnologia Agraria y Alimentaria. Madrid.
Nuez, F.; Ruíz, J.J. 1999a.”Encuentro internacional sobre conservación y utilización de recursos fitogenéticos. Editat per la Universitat Politècnica de València. València.
Nuez, F.; Ruíz, J.J. 1999b. “La Biodiversidad Agrícola Valenciana: Estratégias para su Conservación y Utilización”. Editat per la Universitat Politècnica de València. València.
Rodríguez, R. Tabares, J.M., Medina, J.A.2001. “Cultivo Moderno del Tomate”. Segona edició. Editat per Mundi-Prensa. Madrid Barcelona- México
Roma, 2001
SEMPER, 1995
103
Siemonsma i Piulek, 1993 extret de .“Tomatoes”.Editat per Ep Heuvelink, Wageningen University, The Nederlands, publicat per CAB International. Oxfordshire 2005
Sims, 1980 extret de .“Tomatoes”.Editat per Ep Heuvelink, Wageningen University, The Nederlands, publicat per CAB International. Oxfordshire 2005
Soriano et al., 1998
Souza et al., 2001 extret de .“Tomatoes”.Editat per Ep Heuvelink, Wageningen University, The Nederlands, publicat per CAB International. Oxfordshire 2005
Suhar tanto, 2002 extret de .“Tomatoes”.Editat per Ep Heuvelink, Wageningen University, The Nederlands, publicat per CAB International. Oxfordshire 2005
Taylor, 1986
Vallès i Badia, 2010 extret de http://ichn.iec.cat/bages/clima/clima.htm “ El medi natural del Bages” Consulta [on-line] setembre de 2010
104
VII. ANNEXES
105
ANNEX I:
Taula 7.1. Carta de colors Munsell, amb la qual es van determinar les coloracions durant la caracterització.
106
ANNEX II:
CARÀCTERS PER A LA DISTINCIÓ VARIETAL DE TOMÀQUET (Lycopersicon lycopersicum)
1. Hàbit de creixement de la planta Determinat
En el raïm terminal, la tija acaba amb una
inflorescència i no es produeixen tiges
laterals.
Indeterminat
Cada raïm produeix tres gemmes: la
gemma terminal se transforma en una
gemma floral; una de les dues gemmes
axil·lars es transforma en un brot lateral
que produeix les pròximes tres gemmes
i continua la prolongació de la tija.
2. Port de la fulla ( en el terç mitjà de la planta)
3. Divisió del limbe de la fulla
Pinnada Bipinnada 4. Capa d’abscisió en el peduncle
Semierecte
Horitzontal
Semipenjant
Absent Present
107
5. Tamany del fruit (mesurat en grams) rangs a determinar
Molt petit Petit Mitjà Gran Molt gran 6. Forma del fruit en secció longitudinal
Plana
Lleugerament plana
Circular
Rectangular
Cilíndrica El·líptica
Cordiforme
Ovoide
Oval
Forma de pera
108
7. Acostellament del fruit en la zona peduncular Absent o molt
dèbil Dèbil Mitjà Fort Molt fort
8. Depressió del fruit a la zona peduncular
9. Forma del extremo distal del fruit
Absent o molt
dèbil
Dèbil
Mitjana
Forta
Enfonsada
Enfonsada a plana
Plana
Plana a punxeguda
Punxeguda
109
10. Número de lòculs del fruit
2 2 o 3 3 o 4 4, 5 o 6 Mas de 6
11. Espatlla verda del fruit (abans de la maduresa)
Present Absent 12. Color del fruit en la maduresa
Crema Groc Ataronjat Rosa Roig Marró