Temes

Can Felipa, de fabrica a centre cívic

L'edifici ernblematic de l'anomena-da popularment Can Felipa -cone-guda així perque, sembla, que així esdei a la viuda de 1'antic propietaridel conjunt del CATEX- és una deles fites quant a reutilització. La re-habilitació dirigida per 1'arquitecteIosep Lluís Mateo, amb la col-labo-ració del també arquitecte AntonioMontes i els aparelladors Iordi Lle-al i Francesc Roldós, amb projectedel 1984, i amb data d'execució desdel 1986 fins al 1991, va retornar al' edifici la importancia que ja haviatingut durant la seva etapa de ren-diment fabril.

CATEX. Trajectória empresarial

Central de Acabados Textiles, SA(CATEX), va néixer el 30 de desem-bre de 1955 com a resultat de 1'a-portació de capital de tres empresespropietat dels empresaris IoaquimVilá de la Riva, el seu germa Iosep iel seu cosí Joaquim Vilá Casagualda.Aquestes empreses eren Immo-biliaria y Financiera Navarrense SRC

(INFIMA), per la part de Joaquim Vi-lá, J.V. de la Riva y Cía amb nom co-mercial Sociedad de InversionesMobiliarias y de Administración(SIMA), per la part de Iosep Vilá de laRiva, i Joaquín Vilá y Cia SCR ambnom comercial JOVICO, per la partde Ioaquim Vilá Casagualda. Totesmantenien en aquells moments do-miciliació al carrer de Gorriti, 22, dePamplona.La nova firma, constituida amb uncapital de 5.500.000 pessetes, va res-tar domiciliada al número 15-17 delcarrer de Mariá Aguiló i en la sevaescriptura de constitució es va esta-blir que tindria com a objecte deproducció «la manipulación de todaclase de fibras, la fabricación de hi-

Marca de fábrica deis Vilaal barri de Sant Pere

lados, torcidos y tejidos, el desarro-llo de la industria de blanqueo, tin-te y estampado y aprestos, así comotodo lo relacionado con dichas ac-tividades susodichas y auxiliares».Un objecte social que no era gensalíe a la família Vilá, puix que -com a mínim- des del 1879, IosepVilá i Soler havia establert una fa-brica de blanqueig, tintat i estam-pat de cotó al carrer de Sant Pere,17, de Sant Martí de Provencals (fu-tur carrer Mariá Aguiló).Certament, la companyia de IosepVilá va mantenir-se en un bon nivelldintre del seu sector industrial, comho proven les ampliacions delllavorsja suggestiu complex fabril, del qualel centre cívic de Can Felipa era unedifici més, sobretot pel seu volumde maquinaria. El 1894 hi havia a lafabrica tres calderes de vapor de 100CV i 2 de 50 Cv, que feien un total de400 Cv, Ambla mort de Iosep Vilá, el1906, la firma canvia de denomina-

ció i passa a ser Viuda e Hijos de Jo-sé Vilá. Aquesta era, el 1913, el32econtribuent del sector, segons laquota fiscal de Sant Martí.Un dels fills, José Vilá i Marqués, vadecidir dotar amb una nova formajurídica la firma, prova indirecta, alnostre entendre, d'una produccióforca elevada. Així, el 1920 es vaconstituir Manufacturas Reunidasdel Textil, SA, embrió d'un complexentramat empresarial creat per lafamília Vilá, que encara avui diaperviu,

Les empreses deis Vilá

Cal destacar 1'enorme complexitatde l'entramat d'empreses relaciona-des amb la família Vilá, histórica-ment vinculada al textil. Amb unatriple especialització que passavaper les produccions auxiliars deltextil, els primers anys de CATEX ensón un bon exemple: el teixit tradi-cional, amb exemples com SabadellTextil o Manufactura Textil de Te-rrassa, i la tercera especialització, ve-ritablement innovadora i relaciona-da amb les fibres artificials ambl' empresa SAFA que durant moltsanys va ser el seu estendard, perotarnbé d'altres com Sociedad Esp-añola de Seda Viscosa, SA, SpontexEspaña, SA, i Promotora de FibrasArtificiales.Un altre membre de la família, Ra- .món Vilá de la Riva, germa dels fun-dadors de CATEX, davant la ne-cessitat d'alleugerir costos en elsprocessos de producció, va fomen-tar la creació i la participació delsVilá en empreses del sector químic,com ara Derivados del Azufre, Quí-mica de Bayás o Productos Quí-micos Malgrat, SA. Ara bé, comqualsevol grup empresarial impor-

Temes

tant, on la notorietat dels seusmembres era sinonim d' esta tus so-cial i econórnic, van participar i par-ticipen com a accionistes i conse-llers en bancs. José Vilá Marsansparticipa en el Banco Industrial deBarcelona, el seu pare Ramón ViláBasté al Banc Espanyol de Credit, enempreses industrials importantscom Vidriería Vilella, absorbida pelgrup Cristalería Española, o en sec-tors com l'oci amb participació aempreses com Telesquíes Prire-naicos o Supermolina Deportiva.Altrament, les comercials creadesper a la distribució dels seus pro-ductes, les empreses patrimonials iles de gestió dels lloguers de les se-ves propietats, centrades en el casdels Vilá al número 6 del carrer deTrafalgar, sumen més d'una trente-na d' empreses.

CATEX, evolució empresarial

La creació de CATEX i la formació delseu accionariat no van ser hornoge-nies. El repartiment d'accions va serde 274 per a Ioaquim Vilá de la Ri-va, 17 accions per a José Vilá de laRiva i 279 accions per a Joaquim Vi-lá Casagualda. Un fet que marcavales quotes de poder i decisió en elfutur esdevenidor de l'empresa. Cu-riosament, cap dels tres accionistesvan formar part del consell d'admi-nistració que es va constituir, el pri-mer president del qual fou l'indus-trial José Sánchez Moya. Aquestconsell va ser format per personesvinculades a altres firmes que la famí-lia Vilá tenia a Olesa de Montserrat,Sabadell i Barcelona.Respecte a les dades economiques,malgrat els inicis d'una progressivarecessió en el sector textil, el 1963la firma mantenia la primacia pel

46

que fa a la seva contribució fiscal enel sector de Sant Martí, una provade la seva magnitud.El final de la de cada dels seixantavan suposar l'inici d'un períodetraumatic que havia de desembocaren la desaparició de l'empresa el1981. En aquest sentit, l'abril de1968, els Vilá decideixen agafar la di-recció efectiva de l'empresa i es vin-cularen com a administradors: loa-quim Vilá Casagualda, el seu pareFernando Vilá Marqués, Joaquín Vi-lá de la Riva i el seu fill José ViláMarsans i, finalment, també RamónVilá de la Riva i el seu fill Ramón Vi-lá Basté. El primer pas en la novagestió va ser l'ampliació de capital,que va passar a ser de 10.420.000pessetes, pas previ per a la fusió perabsorció de diverses firmes vincula-des a les persones més amunt esmen-tades: Manufacturas Reunidas de laIndustria Textil, SA, amb seu socialal carrer de Trafalgar, 6, de Barce-lona; Manufactura Textil, SA, de Te-rrassa; Industria Olesana, SA, ambseu també a Terrassa; i Sabadell Tex-til, SA. Aquesta fusió va suposar unincrement substancial del capital dela firma i una més que probable uni-ficació del procés de producció deltextil, que ara passava per totes lesseves fases. Alllarg dels anys setantaes van produir diverses ampliacionsde capital encaminades a enfortir labase patrimonial de l'empresa, segu-rament afectada per perdues o béper uns guanys deficitaris, pero tam-bé per diverses problernatiques la-borals. En aquest sentit, el 1970, da-vant aquest increment abansesmentat, els treballadors van pas-sar més de set mesos sense fer horesextra com a protesta per a aconse-guir millores socials i economiquesparal-leles al creixement de la firma.

El tancament de la fabrica

La segona de cada dels setanta, decrisi total en el sector del textil ea-tala, va suposar també un gir enl'actitud empresarial dels Vilá, enea-minat a la desaparició de l'activitatproductiva tradicional de l'empresa,amb un trasllat a fora de Barcelonai l'aprofitament de les correspo-nents plusvalues dels terrenys on erasituada la fabrica. D'una banda, el1974, l' obertura del carrer de Pallarsal seu pas per la fabrica, estret peraquest edifici fins aleshores, va su-posar la primera actuació encami-nada a extreure el rendiment urbáesmentat. De fet, l'empresa mante-nia la propietat de diverses finquesal Poblenou, dues d'elles adjacentsal complex fabril, en concret, unalimitada pels carrers de la Llacuna,Sancho de Ávila, Pere IV i Bilbao, iuna segona, limitada per l'avingudaDiagonal, Pere IV, Pallars i Bilbao.L'obertura del carrer de Pallars eraun pas previ per a la millora de lacomunicació cap els solars on s'ha-via construir. Sospitosament, enaquells anys els Vilá havien consti-tuit diverses firmes immobiliaries,com ara Edificaciones de la Mora,SA, i Inversora Vilinca, SA. En el casde CATEX, aquesta especulació urba-nística soterrada va ser també l'ar-gument per a treure's personal desobre, en concret 72 treballadorsd'entre 40 i 60 anys acomiadats sen-se indemnització, que treballaven enuna de les naus de la fabrica afecta-da per aquest obertura. A l'acomia-dament es van oposar tant el juratd'empresa com l'Associació deVeíns del Poblenou, la revista delbarri Quatre Cantons i grups cris-tians de base. Malgrat les queixes,l' acció d' acomiadament va prospe-

rar i va significar l'avís premonitoridel desmantellament de la fabricauns quants anys més tardoAl juny de 1978, la junta d' accionis-tes va declarar el trasllat del domi-cili a la fabrica anomenada El Molí,a Olesa de Montserrat. Al novembred'aquell any, la mateixa junta d'ac-cionistes dóna poder a Ramón ViláBasté i el seu fill Joaquín Vilá San-taeularia perque «solidariamentepuedan agregar y dividir en propie-dad horizontal las fincas propiedadde la compañía aptas para ello asícomo otorgar declaraciones de obranueva en las mismas y practicar enellas segregaciones». En aquestamateixa data podem donar per aca-bada la vinculació de CATEX amb elPoblenou com a fabrica. Posterior-ment, al febrer de 1981, 1'empresapresenta expedient de suspensió depagaments.

Can Felipa, un exemple de reutilit-zació

La primera intenció dels Vilá eraconstruir a tot el solar, pero l' As-sociació de Veins es va manteniramatent i a 1'aguait i va pressionarper a aconseguir que una part del'immens solar tingués una destina-ció pública. Després de diverses ten-

sions, es va acordar que en una partes farien pisos i en una altra un po-liesportiu i un centre cívic, queaprofitaria un dels edificis més no-bles de l'antiga fabrica.Can Felipa és un exemple en la reu-tilització d' espais industrials en laBarcelona dels nostres dies. Els am-plis espais i la gran lluminositat fan,sens dubte, que 1'aprofitament d'a-quests espais sigui generós en qual-sevol tipus d'intervenció. Aixo amés es facilita gracies a múltiplesfactors que van des del sistema es-tructural, que admet amb escreix laseguretat quant a les noves sobreca-rregues d'ús, fins als generosos fi-nestrals que compleixen també ambla superfície mínima de ventilació.Dos foren els handicaps que caliaresoldre en la rehabilitació d'un edi-fici de les característiques de can Fe-lipa. El primer era la creació d'unnucli d'accés i de serveis comunsadaptat a la normativa actual. El se-gon era agencar terrnicament i acús-ticament l'edifici per a adaptar-loals nous usos.La primera problemática semblavaque només tenia una manera de re-soldre's: la creació d'un nou volum,realitzat amb materials i estructuramoderna, que permetés al tecnic in-

_terventor deixar la seva empremta

Can Felipa al 1975,quan ja estavaabandonada

en l'edifici. Un exemple, a part decan Felipa, el trobem també en la re-cent rehabilitació de la Farinera delClot.El segon problema generava unconjunt de dificultats de difícil so-lució. L' aíllarnent acústic i terrnichistoricament s'ha resolt mitjancant1'aportació de massa, cosa que difi-culta la transmissió del so i actuacom a esponja de temperatura.L'estructura de l' edifici esta realitza-da mitjancant portics de columnesi jasseres de ferro, amb revoltons demaó de pla interiorment, i els por-tics exteriors, mitjancant murs degran secció de fabrica de maó queestructuralment necessiten d'aquestgruix ja que són els contraforts deles empentes de l' estructura de ferrointerior, i que són els que realmentactuen com a barreres als factorsambientals.Si bé els murs tenen solucionat elproblema de l'ai:llament amb l'apor-tació de massa, les grans oberturesamb vidres senzills -i que normal-ment són poc estanques acústica-ment- es comporten molt mala-ment i és un problema difícil i, amés, costós de resoldre. En canvi,entenent 1'edifici com una globali-tat, terrnicament és un factor favo-rable, ja que permet la renovació de1'aire d'una manera natural.Els murs exteriors són, gracies a laseva massa, grans climatitzadors delconjunt arquitectonic, Retenen l'es-calfor i la perden d'una manera di-ferida. Pero el gran volum que caliaclimatitzar era una de les majors di-ficultats a l'hora de rehabilitar unedifici de les característiques de canFelipa. Calia aportar Un gran volumd'aire i a una velocitat gran i conti-nuada per tal de climatitzar el con-junto A part, calia ten ir ben definit el

47

II

Temes

nou ús de l'edifici, ja que la corn-partimentació determinava el tipusde solució que s'havia d'adoptar.El factor estetic també tenia una in-fluencia important, ja que era obviel valor plastic de les voltes, els pilarsi les jasseres metal-liques, així comde les grans alcades,[a concretament parlant de can Fe-lipa, 1'actuació es va determinar enl'enderroc del conjunt de naus an-nexes de pobra construcció, i es vadeixar únicament l' edifici principal.Solament es va conservar una partde la tanca perimetral, amb un pe-tit motlluratge. Aquesta tanca actuacom a traca histórica i ens recorda ellímit del conjunt fabril.De la nau principal, emblema de lasocietat, es va restaurar tot el volumi es van crear dos annexos. Un resol1'accés i actua com a nou eix verte-brador de comunicació vertical. Ésalhora recepció i conté la nova es-cala i l' ascensor. La connexió ambl'edifici antic es va resoldre mit-jancant unes petites rampes per asalvar el desnivell entre les diferents

48

alcades de la part nova amb la ve-lla. Esteticament, es va pensar en ladiferenciació de plantes rnitjancantdiferents colors. L'altre annex eranecessari per a encabir una piscinacoberta, complement del gimnas in-terior a la planta pis. A l'interiorpreval un respecte profund per l' es-tructura en conjunt de l'edifici, aixícom per la conservació de les ober-tures en les facanes. El condiciona-ment terrnic no es va resoldreutilitzant cap equip gran de refri-geració i renovació d'aire, sinó es vadeixar l' edifici tal com funcionavafins aleshores. L'execució d'unaplaca al voltant de l' edifici va res-saltar la importancia del que ha es-tat un gran centre fabril del Po-blenou d'aquest segle, per part del'arquitecte adaptador, Iosep LluísMateo. El centre cívic va obrir lesportes el 4 de maig de 1991.

MARTÍ CHECA ARTASUJOAN OLONA CASAS

Can Felipa Centre Cívic. Any 1985

BIBLIOGRAFIA

D. A. Ciutat i fabrica, un recorregut pelpatrimoni industrial de Barcelona,Barcelona, 1999.

J. FABRÉ i J. M. HUERTAS CLAVERÍA.Tots els barris de Barcelona, vol. 1,Barcelona, 1976.

J. NADAL i X. TAFUNELL. Sant Martí deProvencals, pulmó industrial de Barcelona,Barcelona, 1991.

J. YNFANTE. Los negocios de Porcioles. Lassagradas familias de Barcelona, Toulose,1974.

Icariapapers de I'arxiu historie del Poblenou

L Núm.4Any 1999

600 pts

I)()ssiel"

El Júpiter fa 90 anysANDREU MITJANS

_Temes

El Poblenou recorda la se va gentNICASI CAMPS

El Gurugú i altres companysEQUIP ARXIU

Els bars de nit al PoblenouYOLANDA PIRLA

1:l1trevista

Joan Garcia Tristany i Enric PubillMARC ANDREU

Can Felipa, de fabrica a centre cívicMARTÍ CH ECA 1 JOAN OLONA

El Movi: 35 anys d'históriaMARIA FERRER, MONTSERRAT SIDERAI JOAN SOLER

Els noms de lIoc: toponímia popularJOAN CARLES LUQUE 1 JORDI FOSSAS

AHArxiu

PNHiSlóricdel Poblenou

Pallars, 277Centre Cívic Can Felipa08005 Barcelona