TREBALL SOBRE BUDISMEUNA REFLEXI OCCIDENTAL DE LES ENSENYANCES DEL BUDAFerran Muoz Minaya

Curs 2014 20155

Qui no s feli amb poc, no ho ser amb res.Dita popular

Noli fores ire, in teipsum redi; in interiore homine habitat veritas.No vagis fora, entra dins teu: a linterior de lhome habita la veritat.Expressi atribuda a Sant Agust

NDEX

Presentaci 4Introducci 4Budisme, un fenomen dorigen religis 4Religi, un fenomen occidental 4Lorigen religis del busdisme 6Conclusi 7Aproximaci a la figura de Siddharta Gautama 8Qui va ser El Buda? 8La comunitat que El Buda va deixar 9Les ensenyances budistes 10El nucli de les ensenyances 10Comprensi filosfica del budisme 11Un arbre amb diferents branques 12La rama antiga del budisme 12Una rama de gran capacitat 12

PresentaciAquest treball s una reflexi realitzada desprs dhaver cursat lassignatura Buddhisme. A partir dels apunts presos a cada sessi de lassignatura, i ampliant els continguts des de la bibliografia, he elaborat una presentaci dels conceptes principals del budisme procurant realitzar un treball amb un format reflexiu, i no pas una mera enunciaci de les idees principals del budisme.Tal vegada, desprs dhaver finalitzat lassig-natura, resulta curis reflexionar si la mentalitat dun occidental pot arribar a copsar els fonaments de les ensenyances del Buda, o si ms no, apropar-se a elles. La nostra concepci em refereixo a loccidental sobre la vida, el mn, la justcia, els sentiments, etc., de vegades resulten tan diferents de loriental que hom es pregunta si hi pot haver un encontre entre cosmovisions tan allunyades. En el mn cristi es parla de la joia de la plenitud de lEsperit; la nostra cultura occidental ens ensenya que hem destar plens de coneixements, experincies i bns materials. En canvi, a orient el budisme ens ensenya que hem de renunciar per omplir-nos. En certa manera ens diu que ens hem de desfer de moltes coses per estar veritablement ms plens. El mateix Buda renuncia a la seva vida principesca per aconseguir mostrar-nos el cam de la veritable existncia humana, el cam cap a la consumaci perfecta, la illuminaci. *-*-*IntroducciLa primera pedra amb la que ens topem quan ens apropem al budisme s la necessitat de definir-lo amb els nostres conceptes de matriu occidental. La nostra forma de pensar intentar entendre el budisme des dels nostres aprenentatges i tradicions, tergiversant aix, per la mancana respecte dels conceptes orientals, lautntic sentit del budisme. El que primer voldrem fer, ser definir si el budisme es tracta o no es tracta duna religi. Per altra banda, molt sovint, colloquialment, es tendeix a divinitzar la figura que representa el budisme: Siddharta Gautama, i escrivim Buda com si es tracts dun nom propi quan en realitat es tracta dun ttol: buddha, que significa despert o illuminat. La tradici budista ha reconegut des del principi lexistncia daltres budes que aparegueren en el passat o que ho faran en el futur. Cal dir que tots aquest budes, coneguts com samma-sambuddhas, o perfecta i completament desperts, apareixeran espordicament. Els budes ms freqents sn aquells que han assolit la clarividncia de la veritat practicant les ensenyances dun buda perfecte, com ara, Siddharta Gautama.[footnoteRef:1] [1: Cfr. Peter Harvey, El budismo, edici a cura de Francisco Diez de Vela, Universitat de La Laguna, traducci de Silvia Noble, editat per Cambridge University Press, sucursal a Madrid, Espaa, 1998, p. 23.]

*-*-*