bescanó treballa >>> per una mobilitat més segura · > bescanó treballa per una...

26

Núm. 53 - Desembre 20151.700 exemplars

Edita:Ajuntamentde Bescanó

Bescanó treballaper una mobilitat

més segura

>>>

>>> El Grup Boletairei la Coral Josep Ruhícelebren 25 anysd’història

>>> La Central modernistade Bescanócompleix 100 anys

>>> Escola Doctor SobrequésTardor inoblidable

Planes 4 a 7 Planes 18 i 19 Plana 30

Poble en viu .......................................3-15> Recordant vells temps...............................................................3> Coral Josep Ruhí. 25 anys de bagatge musical ........................4> Grup Boletaire. 25 anys «caçant» bolets..................................6> Club Patinatge. Sobre rodes i avançant ...................................8> Estanyol, una festa molt assolellada ........................................9> Una sortida al Penedès............................................................10> Club Canicrós. Compartir emocions amb els peluts ..............11> Homenatge a Josep Maria Prunell i Busquets .......................12> «Els Isards» estrenen junta ....................................................13> Mou el cos amb el Zumba! ......................................................14> Bescanó, solidària amb La Marató de TV3.............................14> Pesca científica al riu Ter.........................................................15> Horaris del consultori mèdic als pobles .................................15

Bescanó petit ...................................16-20> «Famílies amb veu», un nou projecte de l'AMPA..................16> Narracions i música a la Biblioteca.........................................16> Jocs i rialles a la Bibliojocs!.....................................................17> Escola. Tardor inoblidable ......................................................18> Llars d'infants. Una selva singular.........................................20

Bescanó jove ....................................21-24> El JO+B també torna a la rutina!............................................21> La Miquela, innovació i trilinguisme .....................................22> 25 anys d’història de l’Institut Vallvera .................................24

Els polítics parlen..................................25> Convergents – CDC> ERC Bescanó

Informació municipal .......................26-27> Bescanó treballa per una mobilitat més segura

Quaderns ........................................ 29-37> Vides de Bescanó. Maria de la Cinta Sala

i Malvehy – 1925 .....................................................................28> L’entrevista. Maria Àngels Serra i Vendrell,

esperit de superació ................................................................32> Records històrics. Festa major de fa uns anys... ....................34> Les dades. Els naixements a Bescanó entre

els anys 1900 i 2015 ................................................................34

22

SumariLa Pilastra - desembre de 2015

LA PILASTRA NO COMPARTEIX NECESSÀRIAMENT LES

OPINIONS EXPRESSADES EN ELS ARTICLES SIGNATS.

LA PILASTRA AUTORITZA LA REPRODUCCIÓ DELS ARTICLES

SEMPRE QUE SE N’INDIQUI LA PROCEDÈNCIA

AMB EL SUPORT DE:EDITA: Ajuntament de BescanóCONSELL DE REDACCIÓ: Raquel Gironès, Susanna Oliveira, Andreu Pulido, Neus Salvadó i Rosa Torrijos.COL·LABORADORS: Raquel Gironès, Lluís Solé i Dolors Vilamitjana.FOTOGRAFIA: Pere Magrià, Lluís Romero, Salvador Fàbrega i Rosa Torrijos.FOTO PORTADA: Rosa Torrijos. DISSENY, MAQUETACIÓ I REDACCIÓ: www.juglansdisseny.comIMPRESSIÓ: Serveis d’Imatge Bescanó. DIPÒSIT LEGAL: GI-1260-96

Dades d’interès

> Ajuntament.....................................www.bescano.catOficines Municipals ...................................................972 440 005Fax................................................................................972 442 702Recaptació...................................................................872 081 791

> Biblioteca...................................................................972 440 720> Casal d’Avis .......................... 972 440 779 - [email protected]> Consultori Mèdic ......................................................972 442 570> Càritas Bescanó ......682 346 990 - [email protected]> El Teatre Bescanó...............................www.teatrebescano.cat> Escola Dr. Sobrequés ...............................................972 440 228> Farmàcia....................................................................972 440 059> Institut la Miquela....................................................972 442 413> Jutjat de Pau ..............................................................872 987 234> Local de Joventut La Torre ......................................972 442 674> Llar d’Infants Bescanó-nins..................................972 440 363> Llar d’Infants El Carrilet.........................................972 442 285> Meteorologia......................................www.meteobescano.cat> Piscines ......................................................................972 442 868> Revista La [email protected]> Protecció [email protected]

> Mossos d’Esquadra i Bombers............................................112> Servei d’emergències mèdiques ........................................112> Hospital Dr. Josep Trueta.......................................972 940 200

> ParròquiesSant Llorenç (Bescanó) i Sant Andreu (Estanyol).....972 440 281Sant Pere de Montfullà ...............................................972 238 189 Sant Mateu de Vilanna ..............................................972 420 807

L'any 2016 celebrarem els 100 anys dela Central Modernista de Bescanó. Desde 'La Pilastra' us volem acostar a lesfeines que feien els treballadors de lacentral. També us volem explicar, ambl'ajuda d'en Paco de la Central, com esvivia a l'edifici modernista i quèsuposava estar tot el dia pendent de laproducció energètica.

Aquests dies també dues entitatsmunicipals han estat de celebració: laCoral Josep Ruhí i el Grup Boletaire deBescanó han commemorat els 25 anysde vida.

Per acabar, us explicarem coml'Ajuntament està fent millores en laseguretat viària a Bescanó.

Poble en viuLa Pilastra - desembre 2015 Poble en viu> Per Rosa Torrijos

El dia 25 de setembre es van retrobar dos grups que, en dues salesdiferents del restaurant El Bescanoní, van celebrar que aquest2015 feia 45 i 50 anys que havien nascut

Recordant vells temps

Els grups de «joves» que van néixer el 1965 i el 1970, respectivament. Fotos: Rosa Torrijos.

3

El grup més nombróseren els que haviennascut l'any 1965 almunicipi de Bescanó, ésa dir que ja havienarribat a la cinquantena.

Tots eren companysd'escola o de jocs. Vanaprofitar l'ocasió perrecordar vells temps ifer sorgir antiguesanècdotes que havienquedat enterrades ambel pas del temps. Lesbromes i els riures espodien sentir des delcarrer Major!

A la sala del costat hihavia un altre grup.Eren una vintena icelebraven haver nascutl'any 1970. Després desopar i d'algunes rialles,com que són més joves imoderns, es vanintercanviar algunesbromes per Whatsapp odades de Facebook... I ésque cinc anys es noten,sobretot per a les novestecnologies, oi?

> Nascuts els anys 1965 i 1970

L’any 1989, mossèn Josep Sarola va pro-posar al músic i compositor Jaume Ba-net crear un cor parroquial format peradults. Com que la iniciativa va tenir bo-na acceptació, el mateix any van comen-çar els assajos. L’any 1990 es vaoficialitzar el projecte i va néixer la CoralJosep Ruhí.

La trentena de components que haviendecidit formar part d’aquest nou grup notenien cap estudi musical. Així que enJaume Banet, que n’era el director, els vaanar formant de mica en mica. Amb eltemps, també van tenir l’ajuda de profes-sionals gironins per aprendre a regular laveu i la respiració.

El grup es va estrenar durant la missa enhonor de sant Andreu, a l’església d’Esta-nyol, l’any 1990.

En Narcís Carreras és un dels cantairesque formen part de la Coral Josep Ruhí ique havien estat membres del cor infan-til parroquial quan eren petits. Els jovesacompanyaven el capellà en algunesmisses solemnes i també cantaven per lanit de Nadal. «Ens dirigia el mestreJosep Ruhí. Moltes cançons erenen llatí. Assajàvem poc, potser unparell de cops al mes. Recordo queun dia ens van avisar que el presi-dent Kennedy era mort i tothom esva espantar. Aquell dia no vamacabar d’assajar per si de cas pas-sava alguna cosa», explica rient enNarcís.

D’aquells fundadors encara n’hi ha quesegueixen cantant: la Rosa Adroher n’ésuna. Recorda molt bé quan es va iniciaraquest projecte: «A banda de cantar ales celebracions litúrgiques, enJaume ens ensenyava sardanes ipeces clàssiques, sobretot de Bach.Ens feia treballar de valent perquètoquéssim peces amb categoria, ésa dir que no eren de les fàcils. Po-

bre home, tenia molta pacièn-

La Coral Josep Ruhí de Bescanó ha complert 25 anys.

En aquests anys aquesta entitat ha anat ampliant el bagatge musical, però també ha pogutestrènyer vincles d’amistat entre la gent de Bescanó i de molts llocs de Catalunya.

El dia 8 de novembre la Coral Josep Ruhí va voler commemorar el 25è aniversari del’agrupació musical i va retre un homenatge a Jaume Banet, el primer director de la coral.

L’acte, que va tenir lloc a l’església de Sant Llorenç, es va fer amb l’acompanyament de duescorals, el Cor Anselm Viola de Torroella de Montgrí i els Cantaires de Rià Cirac del Conflent,a la Catalunya Nord

cia!», relata la Rosa, que a banda decantar ha estat la presidenta força temps.

El primer concert va ser l’any 1991 a Bes-canó. Algunes de les primeres peces quevan interpretar en un concert van ser Ro-sa de bardissa de Schubert i Nabuco deVerdi. Després van venir peces tradicio-nals i sardanes de diferents compositorsi d’altres que el mateix director haviacompost, com ara Una vila vora el Ter o

Dilecte Bescanó, que estan dedicades alnostre municipi.

Després van començar a arribar mésconcerts, trobades entre corals, entrar aformar part de la Federació Catalanad’Entitats Corals, viatges a diferents ra-cons de Catalunya i fins i tot creuar lafrontera per portar la música allà on elscridaven.

Durant anys van viure una època daura-

25 anys de bagatge musical

Poble en viu La Pilastra - desembre 2015

44

> Per Rosa Torrijos> Coral Josep Ruhí

La coral va organitzar un concert per celebrar el 25è aniversari. Fotos: Joan Masoliver.

da. Als concerts els acompanyaven unpetit grup orquestral format per joves delpoble. «Les filles d’en Jaume, la Cla-ra i la Roser Banet, l’Eduard Boa-da, la Mercè Comamala, la MònicaSabatés o els germans Masferrer,entre d’altres, van donar vida a lacoral. Ells aportaven joventut, vi-talitat i molts coneixements musi-cals. A vegades també compartíemescenari amb la coral infantil diri-gida per la bescanonina Cati Rie-ra», ens explica Carme Pujada, que ésl’actual presidenta de l’associació musi-cal i que és una de les veus més antiguesde la coral.

«Hem viscut molt bons moments ihe après molt. No sabia res de mú-sica i ara sóc capaç de llegir unapartitura. Als meus fills de seguidaels vaig apuntar a classes de músicai tots saben tocar un instrument.La música és molt important percréixer», ens diu la Joaquima Puig, quetambé és una de les veteranes.

Quan s’acostava el concert de Sant Este-ve, que és un dels més importants per algrup, a casa dels Banet-Castellà hi haviamolts nervis. «En Jaume vivia per lamúsica; primer de tot era la coral idesprés la família. El grup venia aassajar a casa i després de cada as-saig l’ambient es podia tallar ambun ganivet... Uns dies abans delconcert a la taula amb prou feinesparlàvem...», ens diu l’Eugènia Caste-llà, la vídua de l’antic director.

L’Eugènia no ha format mai part de lacoral perquè diu que no té aptituds percantar, però ha estat un puntal per algrup. Sempre s’ha encarregat dels pa-pers, de demanar subvencions i de fer elque calgui, i ho continuarà fent, perquèla seva família ha viscut i ha crescut ambla formació musical. «M’agradavasentir-los tocar. Ara que la casa es-tà tan buida, trobo a faltar el so delpiano.»

Després de la mort d’en Jaume, l’any2007, va ser la filla gran, la Clara Banet,qui va agafar les regnes de la Coral JosepRuhí. Ella els va aportar modernitat i vaescollir un repertori més innovador. Vanpoder interpretar peces cantades en dife-rents llengües i també peces tradicionalsmolt animades.

L’any 2011, quan la Clara va decidir ple-gar, en David Sunyer es va unir a la coral.Amb el nou director el grup ha adaptatun nou repertori en què els 26 membresque hi ha en l’actualitat se sentin còmo-des. També han incorporat algunes can-çons més nostrades i patriòtiques.

Reconeixen que hi ha coses que no hancanviat amb el temps. Els nervis delprimer tema quan surten a escena ol’excitació que senten quan el concerts’ha acabat i reben els aplaudiments delpúblic.

El que sí que ha canviat és la percepcióque té la gent d’aquestes formacions. Elsprogrames com Oh Happy Day hanapostat per formacions més actives da-munt l’escenari on l’espectacle es fusionaamb el cant, han fet que les corals tradi-cionals perdin atractiu, sobretot per a lagent més jove.

Actualment és difícil trobar gent dispo-sada a renunciar a part del seu tempslliure per assajar o per anar als concerts.Però els nous membres que hem conegutestan encantats de formar part de la co-ral: l’Eva Guillamón i la seva parella vé-nen d’Osor i no els importa fer el trajecteperquè s’hi troben molt a gust. «És unluxe que un poble com Bescanótingui una coral i un director pro-fessional. Hi ha gent que té por overgonya... M’agradaria poder-los

Poble en viuLa Pilastra - desembre 2015

55

Eugènia Castellà acompanyada de dos cantaires veterans, en Narcís i la Quima i, dos quefa poc que formen part de la coral, l’Eva i en Meca. Foto: Rosa Torrijos.

Mossèn Josep Sarola i els primers cantaires abans de fundar-se la coral.

convèncer que s’animin a venir iparticipar!», ens explica l’Eva ambmolt d’entusiasme.

«Fins ara només cantava a la dutxai feia playbacks a Blanes, la mevaciutat natal. La coral m’ha rebutmolt bé», ens diu en Francesc Meca,que tot just fa tres mesos que s’ha incor-porat a la coral.

En els concerts no sempre tot surt coms’espera i a vegades han d’improvisarperquè aquella nota massa alta o aquellaentrada fora de temps quedi amagada ies noti poc, però, tot i així, les paraulesdels entrevistats mostren l’orgull quesenten per la trajectòria de la coral.

Parlen amb nostàlgia dels grans mo-ments viscuts. També pensen en els nousconcerts i projectes i fins i tot s’atrevei-xen a tenir un somni: poder cantar algundia al Palau de la Música!

Esperem que aviat es faci realitat i, bensegur, nosaltres hi serem per publicar lanotícia.


66

> Per Pau Frigola

25 anys «caçant» boletsEl Grup Boletaire bescanoní va celebrar el 25èaniversari amb una exposició de les més lluïdes dela seva història, ja que enguany el temps haacompanyat en la recol·lecció de bolets.

Els encarregats de l’exposició van poder festejar lacelebració amb un dinar amb pastíscommemoratiu inclòs

Algunes imatges de la darrera exposició de bolets, que es va celebrar el diumenge 8 de novembre, a la Sala Polivalent.Fotos: Salvador Fàbrega

> Grup Boletaire Bescanó

El Grup Boletaire de Bescanócelebrant el 25è aniversari.Foto: Salvador Fàbrega

77


Cada tardor, des de fa 25 anys, un grup devoluntaris preparen una exposició de bo-lets en què hi participa molta gent del po-ble. Aquest any va tenir lloc el dia 8 denovembre.

El dia abans tothom qui va voler va poderaportar espècies de bolets per ser cataloga-des i després exposades. No importava siera comestible o verinós: l’objectiu eraaprendre a conèixer les diferents varietats.

La mostra es va complementar amb unaexposició de productes de la temporada,un concurs fotogràfic i un altre per endevi-nar bolets. Per acabar, es va rifar una pa-nera de productes del poble patrocinatpels comerços de Bescanó.

Aquest era un any especial, un any dife-rent, un any de molta il·lusió! Ha estat pos-sible gràcies a l’esforç de molts anys de totsels membres del grup, dels que ja no estanamb nosaltres, de molta gent del poble, itambé gràcies a la col·laboració de l’Ajun-tament de Bescanó.

En l’exposició, aquest any, vam trobar afaltar l’ou de reig, però es va completaramb més de 120 espècies diferents.

Com en anys anteriors, l’escola també hiva participar. Els més petits van tenir elseu racó, amb treballs relacionats amb elsbolets. Molts nois i noies van participar enel concurs fotogràfic, i l’endemà tots vanvisitar amb l’escola i l’institut l’exposició.

I per arrodonir la commemoració, el cli-ma també va ajudar a fer lafesta més gran. Persort, haestat unany de bo-lets, i jus-tament elcap de set-mana de l’ex-posició va serquan n’hi vahaver més.

Els membres delGrup Boletaireestem molt con-tents d’haver arri-bat a aquests 25anys i de convertirl’exposició de boletsen una festa importantper al nostre municipi.

Una mostra delscartells promocionalsque es van imprimir a

principis dels anysnoranta.

La Pilastra - desembre 2015

Sobre rodes i avançant Els últims mesos de l'any hanestat atapeïts de campionats.Emoció, nervis i molts èxits.

Nora Font ha participat alcampionat d'Espanya aleví,un gran repte

Campionats, trofeus, proves... Les pati-nadores i els patinadors del club no hanparat des que van reprendre els entrena-ments, el mes de setembre passat. Espreparen dia a dia per sortir a la pista,per superar-se. Un campionat és sempreun repte, una barreja entre emoció i llui-ta per contenir els nervis i defensar a lapista, en pocs minuts, allò que ha costathores i hores d’entrenament. Piruetes,un salchow, un ripper, un àxel... o undoble àxel! Ser allà, a la pista, ja és el mi-llor èxit.

I les patinadores i els patinadors del Bes-canó han fet molt bona feina, amb unsresultats excel·lents. Hem de destacar laclassificació de la Nora Font per al Cam-pionat d’Espanya Aleví, que es va cele-brar el 23 i el 24 d’octubre a Valladolid ien el qual va aconseguir la 13a posició

d’un total de 22 patinadores. Feli-

citats, Nora! El camí fins a un campionatestatal no és gens fàcil.

Uns dies abans, el 17 i el 18 d’octubre elgrup competició va participar en la CopaGirona, a Palamós. En categoria infantil,van acabar 3a Paula Gironès, 9a CarlaGarbarrón, 10a Aina Garcia, 19a ClàudiaGenoher i 22a Núria Ramos. En catego-ria aleví, Sara Pérez va obtenir la 10a po-sició. I els tres patinadors del club que al’estiu havien participat en el campionatde Catalunya van fer una gran classifica-ció en la copa territorial celebrada l’1 denovembre a Palafrugell. L’Ignasi Ciura-na va guanyar el campionat i l’Arnau Ló-pez va obtenir el tercer lloc en lacategoria masculina, i l’Anna Noguer vaser 10a en la femenina. El Bescanó tam-bé va estar entre els millors en la catego-ria cadet, amb Sandra Plaza (2a) i LaiaBatchellí (7a), i en la categoria juvenil,amb la destacada segona plaça de la Me-ritxell Font.

També al mes de novembre, en el Trofeude Celrà, les patinadores del Bescanó vanfer molt bon treball. En el grup de certifi-cat van competir Aina Vall (2a), ClaudiaPueyo (3a), Aina Roura (7a) i Mar Vila-mitjana (8a). En el d’iniciació A, les nos-

tres patinadores van fer un ple al podi:Abril Tirado (1a), Anna Quesada (2a),Ona Meira (3a) i Abril Vinyoles (5a).

I entre les més petites, que el 21 de no-vembre van participar a Sant Feliu deGuíxols en el campionat de promoció,Sofia Latreche i Nora Nogué van aconse-guir una merescuda segona posició enels grups A i B, respectivament. EmmaMasferrer va ser 12a del grup A i Noa Ra-mírez, 13a, i del grup B, Xènia Comas vaser 4a i Afra Peracaula, 15a.

I les competicions, els trofeus i les pro-ves continuaran durant els propers me-sos. No us perdeu la participació delgrup de xou juvenil en la copa territorialque se celebrarà el proper 17 de gener alpavelló de Fontajau. Molta sort!

Classificacions, competicions... Us hemexplicat els èxits i la feina de les patina-dores i els patinadors del club, però allòque sovint no s’explica i que no es pottraduir en una classificació és probable-ment el millor èxit de tots aquests espor-tistes: com fan pinya, com es donensuport i s’animen entre ells, com es con-solen en els mals moments... Esforç, de-dicació, moltes hores sobre les rodes, ihores compartides amb els companys.

> Club Patinatge Bescanó

8

> Per Susanna Oliveira


Estanyol, una festa molt assolelladaL’última setmana de novembre es va celebrar la festa major d'Estanyol. Les temperaturesmoderades i la diversitat del programa van afavorir que la participació fos mésnombrosa que altres anys.

La Marxa Popular va aplegar unes 450 persones, que van poder escollir entre dues rutes

Marxa Popular d'EstanyolAquest any els meteoròlegs ja havienprevist que el temps no ens fallaria perpoder realitzar la Marxa Popular d'Esta-nyol.

Així que el diumenge 15 de novembremés de 450 persones es van aplegar perpoder gaudir d'una jornada assolellada ide dues rutes que conduïen els marxa-ires pels camins i paisatges d'Estanyol.

Pel recorregut hi havia dos avitualla-ments, amb fruita, infusions, aigua i paamb vi i sucre, que ajudaven a arribarfins a l'hora d'esmorzar.

Un cop de tornada a la plaça, l'entrepàde botifarra, cansalada o formatge, ungot de vi, coca del poble i cafè o xocolata

desfeta completaven l'àpat.

Festa de Sant AndreuEl dissabte 28, el grup de Flora Catala-na, que té una secció a Estanyol i que undissabte al mes fa sortides etnobotàni-ques, va organitzar un passejada per co-nèixer les plantes i herbes de la zona.

Els interessats van aprofitar el sol de tar-da per fer un volt i descobrir com elsnostres avantpassats utilitzaven els dife-rents vegetals del voltant. A la tornadaels esperava un berenar amb productesde la temporada que havíem preparatels de la comissió de festes d'Estanyol.

El plat fort de la festa d'enguany era eldiumenge, amb el mercat, en què una

vintena de parades omplien la plaça delpoble.

A banda dels artesans i la missa tradicio-nal, s'hi podien trobar tot un seguit d’a-traccions per a la mainada, com ara elsinflables, les passejades amb poni, el ca-vall mecànic i una vaca mansa que esdeixava munyir de bon grat.

En Malabaret, que va resultar ser un pa-llasso acròbata molt divertit, va actuarabans del grup de música tradicional ElsGroullers, que van fer un concert vermuti van acompanyar els gegants en elsballs.

L'audició de sardanes, la rifa i l'entregadel guardó Arrels van acabar de donarcolor a la festa.

> Comissió de festes d’Estanyol

99

Alguns moments de la festa major d'Estanyol, que es va celebrar el dia 29 de novembre. Fotos: Pere Magrià i Sergi Marcet.


Una sortida al PenedèsDesprés de mesos, per fi elsavis de Bescanó hem tornata gaudir d'una jornadad'excursió que ha resultatprofitosa i divertida

L'autocar conduït per en Joan, vell cone-gut de moltes altres sortides, va adreçar-nos cap a Vilafranca, terra de vinyes dediverses varietats, amb el raïm de lesquals es produeixen diversitat de vinsblancs i negres, coneguts arreu per la se-va gran qualitat, sense oblidar queaquesta comarca catalana amb Denomi-nació d'Origen Penedès és el bressol delsmillors caves del món.

Tot i ser a mig novembre, el dia va ser as-solellat, amb temperatures suaus de fi-nals d'estiu. Feia bo de viatjar.

Les sarments que eren caduques s’ana-ven despullant, de mica a mica, de les fu-lles que les vestien, però les que encara hirestaven mostraven els colors de la tar-dor, com el daurat i el vermell, adelitantla mirada del visitant d'altres contradesamb un paisatge esplendorós que homno es cansaria mai de contemplar.

Així, entre vinyers, vam arribar al nostredestí: les Bodegues Torres. Molt conegu-des pels seus brandis, vam saber quetambé són capdavanteres en vins blancslleugers i aromàtics, i més modestamenten negres.

Ens van convidar a pujar en un petit car-rilet per mostrar-nos la finca. Després, eltren es va endinsar en una espècie decorredor completament fosc que, com sid'un túnel del temps es tractés, ens vatransportar al segle XIV mitjançant unesdiapositives que mostren al visitant l'è-

poca en la qual una comunitat de frareses va instal·lar al lloc i va començar a pro-duir els primers caldos. La imatge és tanreal que talment sembla que puguis par-lar amb el monjo que explica la història.Finalment, vam tornar al segle XXI visi-tant cellers, fent degustacions i, natural-ment, passant per la botiga, on qui vavoler va comprar i el que no va tenir oca-sió de conèixer els productes.

Abans d'anar a dinar, en Joan, conductorde l'autocar, ens va obsequiar amb unavisita sorpresa, ja que ens va portar almunicipi de Sant Martí Sarroca, on, alcim d'un turó, s'alça majestuós el castellde Sant Martí i l'església de Santa Maria.Ambdós edificis formen el que s'anome-na Conjunt Monumental de la Roca. Par-ticularment, em va agradar moltíssim; amés, la vista és esplèndida i vam podercontemplar a l'horitzó les muntanyes deMontserrat perfectament dibuixades,símbol de la nostra estimada Catalunya.

Era l'hora de dinar, la gana era feta i tot-hom va anar per feina. Després, sobre-taula, una manera de fer relacions benagradable, aquesta vegada també com-partida amb una colla d'avis del casal deBonmatí, amb els qual vam fer l'excursió.

A la tarda encara vam anar a Vilanova i laGeltrú, on celebraven una fira.

Les hores s'havien escolat sense adonar-nos-en, era temps de tornar a casa.

Un dissabte molt ben aprofitat!

Tallers i cursosA la tardor vam poder gaudir de dies desol i de tardes de recolliment dins el localdels avis perquè el fred de mica en micacomençava a fer-se notar.

A l'interior hem continuat amb les nos-tres activitats: la quina dels divendres,els tallers de memòria, els tallers de cos-tura, les puntes de coixí i les classes detxi-qung. Caldria destacar les classes decatalà i informàtica, que agrupa un bonnombre d'interessats per la nostra llen-gua i per les noves tecnologies.

El club de petancaAquest any vam poder participar en lafesta major de Bescanó amb un campio-nat, i des del club ens sentim molt hono-rats d’haver pogut prendre-hi part.

A l'esdeveniment ens van acompanyarels clubs de pentanquistes de Vilablareix,Vilobí, Sant Dalmai i Fornells.

De matí els participants van anar arri-bant i vam poder compartir taula amb unbon esmorzar que ens va preparar el res-taurant Mas Casilda.

La calor apretava, però els jugadors vamlluir orgullosos la nova equipació: unasamarreta verda amb un dibuix molt ori-ginal i l’escut de Bescanó, dissenyats pelnostre artista i company Quico Márquez.

Res no va aturar les cinc partides previs-tes.

Hi va ser present el nostre alcalde, PereLluís Garcia, que va repartir els trofeusamb la inscripció gravada referent a lapetanca i al primer concurs Festa Majorde Bescanó, obsequi de l'Ajuntament,per a les tres primeres quintupletes clas-sificades.

Tots els participants vam rebre una am-polla de garnatxa que ens van regalar elsmembres de la Comissió de Festes deBescanó, als quals estem molt agraïts peldetall.

> Casal d’avis

Les classes de català es fan els dimarts i hi participen un bon nombre de jubilats i la sortida a les Bodegues Torres va ser moltdivertida i amena.

> Per Maria Dolors Majoral i Tort i Ferran Márquez

110

111

Poble en viuLa Pilastra - desembre 2015 Poble en viu

El club es va fundar per iniciativa d’un grup d’a-mics amants dels animals, i molt especialmentdels nostres amics peluts, per gaudir amb ellsvivències en la natura i compartir sensacions.

Des d'aleshores hem anat creixent i fent amicshumans i peluts, majoritàriament de les nostrescontrades.

El canicròs consisteix a córrer amb el gos lligat ala cintura amb un arnès. Aquesta pràctica es-portiva dóna un valor afegit als amants de l'es-port i la natura, ja que pots fer-ho amb el teuanimal de companyia i crear un vincle molt mésfort amb ell.

L’any que hem acabat vam participar en diver-ses curses de canicròs, marxes populars i cami-nades solidàries a Hostalric, Salt, Bescanó,Girona, Vilanna, Bonmatí, Banyoles, Mataró,Caldes, Santa Maria de Palautordera, Llagoste-ra, Palafolls i fins i tot a Pla de Beret-Montgarri.

Darrerament vam participar a la Marxa Populard’Estanyol i també vam poder anar al canicròsde Tossa, on hi havia força gent i on el nostre so-ci i veí de Bescanó Josep Bofill va quedar en se-gon lloc entre els més de 170 participants.

Abans d’acabar l'any també vam participar a laMarxa Popular de Bescanó i en una de solidàriaper La Marató de TV3. Finalment, també vamcelebrar una trobada de germanor i cloenda del’any.

Ja ho veieu: anem creixent i fent colla. Si us vede gust, us esperem amb el vostre pelut!

Més informació:www.facebook.com/[email protected]

Compartir emocions amb els pelutsEl Club Canicross va néixer a Vilanna ara fa un any aproximadament amb la voluntatde compartir vivències amb uns dels animals de companyia més fidels, els gossos

> Club Canicross Vilanna-Bescanó

El club ha participat en diferents marxes populars i altres esdevenimentsesportius en què els gossos hi poden prendre part o bé que estan pensatsexclusivament amb la tècnica del canicròs.


Escrit fet per la Comissió deFestes de Bescanó

T'estimem, t'estimaremsempre

Avui ens ha arribat un missatge de la re-vista La Pilastra: ens demanen si podemescriure un text en memòria d’en Prunellperquè li volen fer un homenatge. Se’lmereix.

Fa poques hores que ho hem sabut, l’amicPrunell ens ha deixat. Un cop molt fort...,com també ho va ser assabentar-nos delseu accident i de les seves conseqüències.

La veritat és que ens costa posar-nos a es-criure, per la tristesa que sentim. Però vo-lem mirar enrere i recordar. A poc a pocens vénen records i anècdotes. Cada ve-gada més i més intensos. El que hem vis-cut al teu costat, Pruni, ha estat moltespecial!

Dins la tristesa que suposa la teva pèrdua,se’ns escapa un tímid somriure. De tantsbons moments que hem passat junts.

Com a comissió, creiem que hem de par-lar de la teva vessant més solidària. Esta-ves a totes les entitats i associacions delpoble. Sempre disposat a donar un cop demà, per amor a l’art, que es diu. A la nos-tra, la Comissió de Festes, també era així.

Et trobem a faltar molt, Pruni. De fet, resha estat igual. No hi ha festa major que elteu record no ens passi pel cap. Vam pas-sar molt bones estones amb tu. I moltesanècdotes. Ens agradaria destacar el teucaràcter. Sempre, i volem dir sempre, debon humor. No importava l’edat que te-nies..., si eres jove o no tan jove, el teu

tracte era el mateix, sincer i proper ambtothom. Per tu no hi havia horari, sempreestaves allà. El primer d’arribar i l’últimde marxar.

Aquest cop, però, has marxat abans,amic. Et continuarem trobant a faltar.T’hem estimat, t’estimem i t’estimarem.

Encara que creiem que hagis mort, nohas fet més que avançar-te en el camí.

Escrit fet per la Comissió de laFira de l'Embotit

A reveure, Pruni!

Ja feia cinc anys que et trobàvem a faltar.Cada fira, a l'hora de preparar el cafè nopodíem evitar sentir-nos tristos. La mà-quina de cafè era la teva tasca. Era el teulloc. Eres qui sempre feia el cafè. El pri-mer any després de caure malalt ningús'atrevia a fer anar la màquina. Era unafeina que et pertocava a tu.

Però per a nosaltres eres molt més que ai-xò. Eres un home bo, un bon fuster, untreballador, un col·laborador complidor iun bon company!

No tenies mai un no per resposta i sem-pre estaves disposat a ajudar.

Pruni, allà on siguis, pensa que nosaltressempre et tindrem al cor. Ens agradariamés tenir-te al costat nostre, però, malau-radament, ens has hagut de deixar a unaedat massa jove.

La Fira de l’Embotit i els seus col·labora-dors no et volem dir un adéu sinó que etdiem un a reveure!!!

El proppassat 25 de novembre va morir, a l'edat de 58 anys, enJosep Maria Prunell i Busquets.

No va ser una mort sobtada, però no per això ha estat menysdolorosa.

En «Pruni», tal com el coneixia tothom, va ser una persona moltinvolucrada en les activitats culturals i lúdiques del poble. Vaformar part de la Comissió de Festes, de la Fira de l'Embotit, delPessebre Vivent i de tantes altres entitats.

Des de «La Pilastra» ens ha semblat encertat demanar a dues deles comissions en què participava activament que fessin unescrit de comiat per poder-li retre, d'aquesta manera, un petitperò merescut homenatge

> Homenatge a Josep Maria Prunell i Busquets

Has marxat abansd'hora, amic

L’escrit que reproduïm acontinuació el van fer elsfamiliars d’en Josep M.Prunell amb la voluntat que elltambé es pogués acomiadar detots els que d’alguna manera lihan fet costat o l’han tingut enel pensament. El text es vallegir durant el funeral que esva fer en honor seu.

Ja està, ja sóc lliure

Ja està, s’ha acabat, ja no estic lli-gat als minuts, a les hores, als dies,al temps que molt lentament s’esco-la per la finestra de l’habitació.

Ja està, s’ha acabat, no perdeu niun segon més pensant-me immòbil ipresoner del meu cos amb la mentqui sap a on.

Ja està, no patiu, tingueu tots laconsciència tranquil·la i calmada;que no us roseguin els pensaments,aquells dubtes que a vegades vansorgir: el vaig a veure o no el vaig aveure? No puc, no en sóc capaç…

No hi patiu, tampoc no us heu per-dut res, no feia gaire bona cara.

Tanmateix, als que heu vingut, grà-cies, sou molt valents.

Ja està, ja sóc lliure! Romandré enl’herba verda i fresca de la nostraterra, lliscaré entremig de rierols;el vent m’acaronarà mentre suri enaigües tranquil·les i em fondré enels blaus i rogencs cels de cadaposta.

Pau, Irene, seguiu endavant sensecap temença, sigueu valents i tingu-eu coratge. Però sobretot estigueutranquils i sigueu feliços. Us estimo.Un petó.

Gràcies, família i amics, per ser-hi,per acompanyar-me.

Ja està...

112

El grup de la Colla L'Isard, en una de les sortides i alguns membres durant la marxa popular. Fotos: Montse Barneda i Pere Magrià

Tot just estrenada la tardor, quan elsocres, els taronges i vermells comença-ven a despuntar en els boscos, Els Isardsvan renovar la junta directiva. Desprésde deu anys al capdavant del Grup Ex-cursionista de Bescanó, amb un munt dequilòmetres sota els peus per camins,boscos i serralades, l’anterior junta, for-mada per Aleix Boada, Andreu Batallé,Montse Barnada, Narcís Feixas, JosepPuig, Joan Sureda, Josep Canals, ManelGuàrdia, Josep Pérez, Pere Magrià i Na-tàlia Saubí, va donar pas a la nova direc-ció, que estarà integrada per Núria

Badosa, Andreu Batallé, Mireia Salvadó,Elisenda Farriol, Emili Gasol, SalvadorMasó i Mei Ferrer.

Sense deixar la línia que s’ha seguit finsara, amb l’organització d’excursionsquinzenals per les nostres comarques iper diferents indrets de la geografia ca-talana i de la Catalunya Nord, l’actualjunta ha arrencat amb molta il·lusió i haincorporat novetats que faciliten l’accésdels no-federats a les sortides organitza-des. Així, avisant prèviament –especifi-cat a cada programació–, a les personesque no disposin de l’assegurança de

La Colla Excursionista L’Isard acaba de renovar la junta. La nova direcció vol mantenir lalínia traçada per la junta sortint en alguns aspectes però també aposta per organitzarsortides en què les famílies i els no-fererats també hi puguin participar

> Colla Excursionista L’Isard

«Els Isards» estrenen junta

113


muntanya, Els Isards els hi gestionarà.

Però a banda d’aquesta vessant admi-nistrativa que facilita l’accés amb totaseguretat al món excursionista, la novajunta s’encara al 2016 amb nous projec-tes. Així, es potenciaran sortides de cairefamiliar amb l’objectiu de facilitar o fa-miliaritzar, si escau, amb el muntanyis-me grans, petits i joves. I relacionat ambla natura i la muntanya, es farà algunaaltra activitat més específica com aral’escalada i les vies ferrades.

Bones caminades, i amunt!


L'activitat va ser organitzada per l'AnnaPérez, la professora encarregada d'a-questa modalitat de ball que ja es fa cadadimarts i dijous a la mateixa Sala Poliva-lent.

Aquesta vegada, però, l'acompanyavendotze professors més, que van fer moureel cos al munt d’interessats i interessa-des en aquest ball de moda.

En total van posar a la venda, al preu de10 euros, 170 places, que es van esgotaren un tancar i obrir d'ulls.

Els participants van poder ballar en unambient festiu durant les més de dueshores que va durar la classe.

L'èxit de la jornada ha obert la possibili-tat de fer-ne més el proper any. Qui s'hianima?

A mitjan novembre, la SalaPolivalent va acollir unamultitudinària «masterclass» de Zumba en què hivan participar 170 persones

Mou el cosamb elZumba!

El diumenge 13 de desembre es va poder participar i col·laborar endiferents activitats programades a favor de La Marató de TV3, queaquest any estava destinada a l’estudi de la diabetis i l’obesitat.

Els més matiners van participar en la 4a Marxa Solidària que haviaorganitzat l’associació Bescanó Corre i que va aconseguir recaptarun total de 1.340 euros.

L’AMPA, el Casal d’Avis i l’Ajuntament de Bescanó també van ferpassar una bona estona a les famílies.

Al parc de davant del Casal, mentre la xocolada desfeta es feia a foclent, es va poder veure una exhibició de taekwondo i es van podercantar cançons sota la direcció de la Cati Riera.

Els avis també van fer una quina solidària.

Entre tots van poder sumar 540 euros més per a la causa.

Algunes entitats van organitzar actes perrecollir fons per a La Marató de la diabetisi l’obesitat.

Entre totes van aconseguir recaptar untotal de 1.880 euros

Bescanó, solidàriaamb La Marató de TV3

Professors i alumnes van moure el cos durant dues hores llargues.

114

115


Diferents moments de l’activitat de pesca científica al Ter.

El lloc de trobada va ser al pas del Ge-gant a la riba sud de l’illa de la Pilastra,situat al límit del terme municipal entreBescanó i Salt.

Una seixantena d'assistents van poderparticipar en la pesca científica, queconsistia bàsicament a posar-se dinsl'aigua i pescar amb els salabrets. Uncop capturades les espècies calia trans-portar-les fora del riu per classificar-les.

Es van fer tres torns de pesca elèctrica

per tal que tots els assistents hi pogues-sin participar activament. Es van pescarun total de tres espècies de peixos: barbde muntanya, truita i anguila.

Es va aprofitar per explicar els proble-mes que ocasionen les espècies de pei-xos invasors al Ter, així com tambél’abundància de truites de repoblacióque s’han alliberat.

Aquesta activitat permetia transmetrediversos valors, com ara el coneixement

de l’entorn i la implicació per conservar-lo, i es va posar especial èmfasi en ladescoberta d’activitats que aporten be-nestar com a forma de millora de la sa-lut i les condicions de vida.

Van sortir altres aspectes com ara lacompanyonia i les ajudes dels uns als al-tres, atès que era una activitat en què ca-lia la col·laboració de tothom perpoder-se portar a terme amb èxit(transport del material, pesca en si, fun-cionament dels aparells, etcètera).

El Consorci del Ter juntament amb Dipsalut van organitzaruna pesca científica en què a més d'aprendre les diferentsespècies de peixos que habiten el riu Ter es pretenia quel'activitat aportés salut i benestar als participants

Pesca científica al riu Ter Horaris del consultori

mèdic als pobles

ESTANYOLVistes mèdiques.Dra. Lluïsa Parejo:

Dimarts, 15.30 h-16.30 h.

Infermeria. Sara Cullell: Divendres, 10 h-10.30 h.

MONTFULLÀVistes mèdiques.

Dra. Lluïsa Parejo o Inés Alemany:Dimecres, 9 h-9,30 h.

Infermeria. Sara CullellDimarts, 15 h-15.30 h.

VILANNAVistes mèdiques.Dra. Mònica Ibañez:

Dimarts, 8.30 h-9.30 h.

Infermeria. Mariona Masnou:Dijous, 15.30 h-16.30 h.

Recordeu que calconcertar hora al

telèfon 972 44 25 70

Bescanó petit La Pilastra - desembre 2015

La Biblioteca està oberta matí i tarda perquèvingueu a estudiar, treballar amb els ordinadors,consultar llibres o fins i tot demanar la sala degrup per fer treballs El mes de novembre passat es va

celebrar l’assemblea generalordinària de l’Associació deMares i Pares de Bescanó.

En aquesta reunió es van fernoves propostes i es va acordarcrear o mantenir tot un seguit decomissions que vetllin pel bonfuncionament de les activitats ifeines que cal realitzar durantl'any escolar

Narracions i músicaa la Biblioteca

> La Biblioteca

La música, les narracions i els riures formen part de les sessions de contesque tenen lloc a la Biblioteca.

«Famíliesamb veu»,un nou projectede l'AMPA

Els mesos d’octubre, novembre idesembre hem tornat a programarsessions de contes a la biblioteca. Ihan tingut molta assistència.

El dia 9 d’octubre va venir l’AlbertQuintana amb els Contes llunàtics,i el 20 de novembre la CompanyiaLa Sal ens va portar els seus Contesmusicats. Va ser tota una expe-riència escoltar contes acompa-nyats de música.

L’11 de desembre passat ens vaacompanyar l’Elena Ballester ambEl Tió dormilega i altres contesmolt nadalencs.

Els nens i nenes s’ho van passard’allò més bé escoltant els contes iles cançons i també participant entotes les activitats proposades.

Vine a la Biblioteca de Bescanó i etsentiràs millor!!!

116

> AMPA > Per la Fina, la bibliotecària

A l'AMPA hi ha feina per a tothom. La comissióde menjador vetlla per la qualitat del servei delsàpats i del monitoratge. N'hi ha que treballenperquè hi hagi places disponibles de piscina per ala nostra escola. D'altres s'encarreguen de la ven-da de llibres.

Alguns pares i mares estan treballant per intro-duir tallers de programació i robòtica, activitatsque se sumarien a les que ja s'estan fent fora del'horari escolar. També estem planificant sorti-des i excursions.

També hi ha una comissió financera que té com aprincipal objectiu aconseguir aportacions exter-nes per poder oferir més serveis als associats imantenir el bon estat de comptes de l’associació.

Els de les festes volen consolidar el festival decurtmetratges i ens proposen potenciar la difusiódels treballs presentats pels alumnes de l’escola.

El grup de comunicació té com a propòsit fer ar-ribar a tots els associats la informació relativa ales funcions i l’organització de l’AMPA i facilitarel contacte entre els pares i les diverses comis-sions de treball.

Aquest curs, a més, es treballarà per iniciar unacomissió que neix de la voluntat de participaciódels pares i mares de l’escola: la comissió Famí-lies amb veu, que sorgeix de la demanda de paresi mares de disposar d’un espai on poder compar-tir les experiències i preocupacions sobre l’edu-cació dels nostres fills.

Aquesta iniciativa ha estat molt ben acollida perl’escola i l’Ajuntament, i a partir del mes de generoferirà l’espai Tertúlies, on tothom que ho vulguihi podrà assistir i participar.

Podeu trobar més informació a:www.ampabescano.cat

17

> Bibliojocs

La Bibliojocs és un espai peraprendre a relacionar-se,jugar i fer amics!

T’agradaria saber què fem a la Bibliojocs?

Vols venir amb nosaltres?

La Inès i la Teresa ens vénen a buscar a l’escola itots junts anem cap a la Bibliojocs.

Allà berenem, fem tallers, ens disfressem, pintemtot fent d’artistes, juguem amb les construccions, imoltes coses més!

El més important de tot és que fem un munt d’amics icompartim jocs i rialles, ens ho passem d’allò més bé!

Des del mes de setembre torna a estar oberta la Bi-bliojocs. Si vols, pots venir a jugar amb nosaltres, t’es-tem esperant.

Jocsi rialles a laBibliojocs!

Bescanó petit

La Bibliojocsés un espai de

joc en quèfomentem la

creativitat ivalors com

ara compartiri donar.

La Pilastra - desembre 2015


Tardor inoblidableQuan comencem el curs ens toca posar-nos les piles després de tot un estiu de més jocsque estudis, però també trobem moments per gaudir, jugar i fins i tot muntar una bonafesta, que aquest any era una barreja de la nostra tradicional castanyada i una tradicióforana, el Halloween.

La vam anonemar «Hallonyada» i va servir per ballar i gaudir d’una bona estona d'esbarjo

> Escola Doctor Sobrequés > Pels alumnes

118

Aquest trimestre hem treballat de valent però també hem trobat moments per divertir-nos mentre aprenem coses.

Bescanó petitLa Pilastra - desembre 2015

el mocador amb els noms dels déus il’últim era el penjat en què havíem dedescobrir el nom dels déus i les deesses.

Excursió a l’aeroportEls nens i nenes de 2n estem estudiantels mitjans de transport i el dia 12 de no-vembre vam anar a visitar l’aeroport deGirona. En arribar vam esmorzar al pàr-quing de l’aeroport. Després, vam en-trar a dins i una guia que es deia Eva ensva donar una targeta amb el nostre nomi una armilla fluorescent. Quantes cosesque vam veure!!! Els mostradors on esfacturen les maletes, unes màquinesque emboliquen les maletes amb plàsticperquè no es faci malbé res, les panta-lles amb els horaris dels avions, les pis-tes, l’hangar, la torre de control... iavions, és clar!

També vam veure diferents oficis. Vamconèixer el senyaler amb el cotxe groc

que diu «Follow me». El pilot l’ha de se-guir i aparcar on li indica el senyaler.També vam veure i parlar amb els bom-bers. Que simpàtics!! Ens van deixarposar el seu casc i ens van ben ruixar!!!

Per dinar vam anar al parc Migdia i vamjugar una estona. A la tarda vam anarcap a l’estació de tren i vam seure a l’an-dana i vam veure dos trens!!

Quina excursió més divertida!!

Exposició de BoletsEls nens i nenes d'educació infantil i ci-cle inicial hem participat en l'Exposicióde Bolets, i mireu quins treballs més bo-nics que hem fet.

El dilluns vam anar a visitar l'exposició ivam veure bolets comestibles i verino-sos. Els verinosos portaven un gometvermell!

Ens ho vam passar molt bé!

La Festa de la TardorEl dia 28 d’octubre va ser una jornadainexpressable per als alumnes de ciclesuperior! El matí ens va passar volant,com si anés a la velocitat de la llum, per-què ens el vam passar assajant el nostreespectacle. A la tarda tocaria celebrar laFesta de la Tardor a la nostra manera,entre tradicional i actual. El públic se-rien els companys i mestres de l’escola itambé hi estaven convidats els nostrespares.

La castanyada és una festa que, segonsuna llegenda, prové dels antics campa-ners, que la nit del 31 d’octubre, és a dir,la vigília de Tots Sants, es passaven totel vespre tocant les campanes i mentres-tant anaven menjant castanyes, que ésun aliment molt energètic. Ho feien per-què la gent del poble no s’adormís, per-què, si no, creien que els morts se’lsemportarien!

El tipus de castanyada que vam fer al’escola no sé si m’acaba de fer el pesperquè no vam menjar castanyes. Unsquants ens vam vestir de castanyers imarrameus tradicionals però en canvialtres ens vam vestir de manera terrorí-fica, com fan als països anglosaxonsquan celebren el Halloween. Així doncs,podríem dir que nosaltres vam celebraruna «Hallonyada», mig Halloween, migcastanyada. Quan va arribar l’hora defer l’espectacle estàvem ben nerviosos,però aquest estat se’n va anar al cap depoca estona. Les disfresses i els ballsvan agradar molt i vam rebre moltsaplaudiments.

Va ser un dia meravellós!

Els de l’ESO vénen a l’escola!!!El dia 3 de novembre els alumnes de 4td’ESO van venir a explicar-nos coses so-bre els déus i les deesses. Després vamfer uns jocs molt divertits. Un dels jocsera el Memory amb els déus, un altre era

19

220


> Per les educadores

Atenció, gent de Bescanó!!

Us comuniquem que, per si no ho sa-bíeu, a Bescanó, a part de tenir riu,muntanya, prats i fonts, també tenimuna selva, on els animals més correntssón els micos i les mones, els elefants iles elefantes, els lleons i les lleones, i elstigres i les tigresses.

Ja que la majoria de vosaltres no sa-bríeu trobar aquest indret tan curiós idesconegut del nostre poble, us fem sa-ber que es troba al costat de les escoles,al número 2 del carrer Josep Pla. El co-neixereu perquè té un espai habilitatamb uns plataners molt

xulos perquè els animals puguin córreramb llibertat i fer de les seves, i un edifi-ci amb vidrieres i molta claror perquèpuguin fer les tasques que els perto-quen durant el dia..., i diríem que se’lsveu d’allò més feliços!

Pel que sabem, no es passen pas tot eldia estirats al sol, nooo!!, sinó que tre-ballen molt, a la seva manera, i tenenun interès extraordinari per tot el queels envolta i per descobrir coses no-ves, volen aprendre constantment ialhora gaudir i passar-s’ho bé ambtotes les activitats que fan, i sobretottenen un sentit del gust exquisit!!

Què, ja sabeu qui són oi?

És clar!!! Tots els nens i nenes i lesseves senyos de la llar d’infants Bes-canó-Nins, que aquest curs hem de-cidit posar-nos d’allò més salvatge,en el bon sentit de la paraula, ésclar!!

Aquests noms d’animals salvatgessón els noms de les nostres aules!!!

Us deixem de mostra una foto d’u-na de les activitats que vam fer a latardor tots plegats: micos, ele-fants, lleons i tigres, i les sevesdomadores!!

Una selva singular> Llars d’infants Bescanó-nins i El Carrilet

La mainada de la llar d’infants Bescanó-ninscelebrant la castanyada al pati i els dos grups de la

llar d’infants El Carrilet.

«Hi ha dos regals que hem

d’oferir als nens: un són arrels

i l’altre són ales». (Anònim)

221

Bescanó joveLa Pilastra - desembre 2015

El JO+B també torna a la rutina!Després de l'Estiu Actiu,en què van participar mésde 70 joves i que va servirper gaudir de l'estiu almàxim, el grup JO+B vaminiciar les activitats detardor amb un sopar i unasessió de cinema

> Per Brayan Mendoza

Una imatge de la sortida a Port Aventura.

Com cada any deixen de venir els mésgrans però arriben les noves genera-cions, i cada cop són més. Per això,aquesta primera gran activitat, tot i ha-ver sopat estrets per la quantitat de gentque hi havia, va anar molt bé.

Aquest curs continuen les classes de gui-tarra, igual que des de ja fa 5 anys, dona-des per en Quim Danés. Com cadatemporada, tots els alumnes acabenmolt contents i gaudeixen molt de les se-ves classes.

Aquest any continuem millorant el local,tots hi posem una mica de la nostra part.Recordem que vam començar amb moltpoc i ara ja tenim taules, taula de ping-pong, televisió, entre altres coses novesque van apareixent. Des del novembretenim la nova Play Station 4, i per aquestmotiu donem moltes gràcies a l’Ajunta-ment. També cal afegir que en breu por-tarem un sofà nou, en vista de la grandemanda de joves que tenim, cada copmés, sobretot en certes activitats o quanplou o fa fred.

Com cada mes continuem amb les acti-vitats de sempre. Entre aquestes hi hauna activitat estrella, que són les ses-sions de cinema. Gràcies a la quantitatde gent que ve, el dinamitzador està con-tent i fins i tot quan es pot es passenpel·lícules cada dues setmanes.

Per una altra banda, per les Fires de SantNarcís es va disposar com cada any delbus de nit organitzat pel Consell Comar-cal del Gironès, per facilitar així als jovesel desplaçament fins a Girona. L’anypassat hi va haver joves que es van que-dar sense tiquets de descompte a causade la gran demanda que hi havia; aquestany ho vam solucionar però no al centper cent, ja que alguns es van quedarl’últim cap de setmana sense tiquets. Lapròxima vegada ho solucionarem.

Al novembre vam fer castanyada junta-ment amb el GEB; intentem sempre fer-ho amb ells per tal que petits i grans esrelacionin, ja que en un futur proper,com sempre passa, el jovent passaran aser monitors d’aquests més petits!

A part de la castanyada i de les sessionsde cinema, vam anar com cada any aPort Aventura, una activitat que sempreté un gran ressò entre els joves de Besca-

nó. Per sort aquest 15 de novembre pas-sat el temps va acompanyar molt, ambun sol radiant tot el dia.

Els dies 28 i 29 de desembre vam cele-brar el «cap d’any» a la rectoria de Vi-lanna, i per les festes hem col·laboratamb el PIN de nit. Les properes activi-tats continuaran amb un ritme com el defins ara, amb molta participació i dedi-cació.

Per acabar, afegim que tot aquest pro-jecte cada any va millorant. Gràcies atots els joves que s’hi dediquen en cos iànima, al JO+B continuem creixent i sa-bem que en un futur acabarem milloranttant que tindrem unes instal·lacions mésgrans. És per aquest motiu que donemgràcies a l’Ajuntament, a la brigada, apares i mares, i a altres entitats que ensajuden perquè el JO+B continuï tenintaquest gran èxit!

> JO+B

Bescanó jove La Pilastra - desembre 2015

Aquest curs iniciem dos projectes euro-peus més Erasmus+, amb els alumnesde 1r i 2n d’ESO.

Malgrat la joventut del centre, La Mi-quela té una llarga trajectòria en l’orga-nització de projectes europeusd’intercanvi, que ha fomentat com apart del seu projecte educatiu basat enel foment del trilingüisme i en l’educa-ció de qualitat amb dimensió europea.Fruit del treball en aquest camp, La Mi-quela va ser guardonada el mes d’agostpassat pel Ministeri d’Educació i Cièn-cia amb el Segell Europeu de les Llengü-es, pel seu projecte Comenius Let’sCreate. Amb aquest premi, la ComissióEuropea distingeix les iniciatives inno-vadores en el camp de l’ensenyament ide l’aprenentatge de les llengües.

Dos projectes Erasmus+El projecte Erasmus+ titulat Protectingthe environment is an opportunity!Not a burden we must bear (Protegir elmedi ambient és una oportunitat i nouna càrrega!), és un projecte multilate-ral en què cinc països participen en laseva elaboració i consecució: Lituània,

Finlàndia, Turquia, Espanya (Bes-

La Miquela, innovació i trilingüismeJa són sis els projectes europeus aconseguits per l’institut de Bescanó i la seva comunitateducativa.

Fruit del treball conjunt dels pares i mares, de l’alumnat, de tot el professorat i de lesinstitucions locals, any rere any s’han anat aconseguint projectes i reconeixements quehan representat un ingrés econòmic addicional d’uns 130.000 euros, fet que ha depermetre tirar endavant un currículum innovador i una formació de dimensió europea.

Enguany ja estem treballant en la redacció de nous projectes per al futur proper

> Institut La Miquela

canó) i Alemanya, que n’és el coordina-dor principal.

Aquest projecte està adreçat als alum-nes de 1r d’ESO i té una durada de dosanys i mig. L’Institut La Miquela ha re-but una dotació econòmica de 25.000euros per dur a terme totes les activitatsi mobilitats programades en el projecte.

Tal com indica el seu títol i d’acord ambles polítiques educatives de la UE,aquest projecte s’emmarca en la conser-vació i protecció del medi ambient i enl’ús racional dels recursos naturals.

Al llarg d’aquests dos anys i mig, es re-alitzaran cinc mobilitats, una a cadapaís del projecte, on mitjançant tallersels alumnes estudiaran i analitzaran di-ferents problemes mediambientals re-lacionats amb l’aigua i n’elaboraran unrecull de bones pràctiques. Es pretén,així, que els alumnes prenguin cons-ciència de la seva responsabilitat a l’ho-ra de protegir els recursos naturals i enfacin la màxima difusió utilitzant les no-ves tecnologies.

Així doncs, un altre objectiu és poten-ciar l’ús de les noves tecnologies de lainformació i comunicació (TIC) en la

documentació i difusió de les activitats iels resultats del projecte. Tot plegat, amés, es farà fomentant l’aprenentatgede llengües estrangeres.

La Miquela, coordinadora d’unprojecte europeuDurant els cursos acadèmics 2015/16 i2016/17, La Miquela coordinarà el pro-jecte europeu bilateral Time Banking2.0, que es portarà a terme conjunta-ment amb l’escola holandesa Sint Lucas(Eindhoven). El projecte, en el qual par-ticipen els alumnes de 2n d’ESO, ha re-but una dotació econòmica de 31.000euros procedent del programa europeude Cooperació per a la Innovació i l’Inter-canvi de Bones Pràctiques, Erasmus+.

Time Banking 2.0 és un projecte ambi-ciós que incorpora els objectius educati-us marcats per la Unió Europea per al’any 2020: la lluita contra l’exclusió so-cial i la reducció de l’abandonament es-colar. El projecte pivota sobre tres eixosbàsics, estretament relacionats: l’apre-nentatge col·laboratiu, el voluntariat iles noves tecnologies de la informació.

Pel que fa l’aprenentatge col·laboratiu,

> Per Judit Serrats i Ollé, coordinadora de projectes europeus

222

223

Bescanó joveLa Pilastra - desembre 2015

Time Banking 2.0 s’inspira en les plata-formes existents de banc del temps pertal d’introduir un sistema d’aprenentat-ge innovador en el qual estudiants d’e-dats similars treballen en parelles ogrups petits i comparteixen tant els seusconeixements com les seves habilitats.Aquest tipus de treball es basa en elprincipi que tothom pot aprendre quel-com d’un altre company al marge defactors com ara la intel·ligència, la po-pularitat o l’estatus social. Les tasquescol·laboratives es portaran a terme tantentre alumnes de la nostra escola comentre els alumnes de La Miquela i elscompanys de Sint Lucas en el transcursdel curs i de les dues mobilitats (és a dir,els dos intercanvis) previstes per alspropers mesos. Així mateix, ambduesescoles crearan una Associació Escolardel Banc del Temps, per regular i fo-mentar aquestes activitats.

L’intercanvi de temps com a única unitatde valor és un principi motor de les no-ves associacions de voluntariat. Aixídoncs, a través d’aquest projecte, tambées pretén fomentar les activitats altruis-tes de voluntariat entre els alumnes del

centre, els quals tindran l’oportunitatd’involucrar-se activament en les enti-tats socials de l’entorn. Time Banking2.0, a més, permetrà implementar d’unamanera creativa i global la nova assigna-tura de «treball de voluntariat» que elDepartament d’Ensenyament té previstintroduir en el proper curs escolar.

Finalment, les noves tecnologies de lainformació (TIC) seran molt presents alllarg del projecte. L’experiència acumu-lada amb el seu ús a l’aula és un delspunts forts del centre i esdevé clau enl’aprenentatge col·laboratiu, atès quefacilita la cooperació i la transmissió deconeixements i habilitats.

Els joves bescanonins han tingut, i tindran en un futur, l’oportunitat de fer intercanvisamb altres joves estudiants d'Europa. Aquestes imatges són el fruit d'aquesta sinergiaamb un grup d'holandesos.

224

Bescanó jove La Pilastra - desembre 2015

El 8 de novembre del 1990 va començartot plegat. El centre, encara sense nom iamb poc professorat, es va crear com asecció d’FP dependent de l’escola deSant Narcís. Calia donar resposta a lamanca de places de la branca adminis-trativa a la zona i al fet de no disposard’FP a Salt.

En un primer moment, es va ocupar unslocals de la parròquia de Sant Jaume deSalt. Posteriorment va venir el trasllatals espais de l’antiga escola d’EGB Vall-vera i la independència de Sant Narcís.

Amb els anys el centre va anar creixent

25 anys d’història de l’Institut VallveraJa fa 25 anys que l’Institut Vallvera de Salt té història pròpia.

> Institut Vallvera (Salt)

en oferta formativa, va assolir la sevapròpia identitat i el seu propi nom i vaacabar esdevenint institut de secundària.

Les necessitats de nous espais i millorsinstal·lacions van fer que, el 6 de junydel 2008, s’inaugurés el nou InstitutVallvera, ubicat molt a prop de l’antigaComa Cros. Aquesta zona és ja un lloc dereferència quan es parla d’educació i cul-tura a la població.

Al llarg del curs es portaran a terme unseguit d’actes commemoratius, concur-sos, actes culturals, exposicions i jorna-des familiars.

La castanyadaEl 28 d’octubre l’Institut Vallvera va ce-lebrar la castanyada! Com cada any ensvam proposar compartir una bona jor-nada. L'alumnat d'ESO va ser l'encarre-gat de torrar castanyes i, en el marc de lacelebració dels 25 anys, se'n van repartirde manera gratuïta, en els diferentstorns de pati, a l'alumnat d'ESO, BAT iCCFF. El 1r del CFGS d'Animació Socio-cultural i Turística va preparar la ja tra-dicional dinamització de pati de lacastanyada, proposant diferents jocs te-màtics per a l'alumnat d'ESO, que vagaudir d’una bona estona.

Els joves celebrant la castanyada a l'institut. L'Institut Vallvera compleix 25 anys de trajectòria.

Els polítics parlenLa Pilastra - desembre 2015

L’Ajuntament de Bescanó és una entitat transparent?

Un ajuntament amb les portes obertes de bat a batEn el nostre programa electoral ja ensvam comprometre a millorar la participa-ció ciutadana, com també a millorar i es-tablir mecanismes per fer encara méstransparent la gestió de l'Ajuntament.

Estem convençuts que la transparència,l'accés a la informació pública i les normesde bon govern han de ser cada cop mésels principals eixos de l'acció política. Elsciutadans heu de poder conèixer com esprenen les decisions que us afecten, comes gestionen els diners públics o ambquins criteris actuem des de l'Ajuntament.

Ens hem d'esforçar a ser encara més pro-actius i a donar-vos la informació de lamillor forma possible, que resulti com-prensible i per mitjà d'instruments de di-fusió que us permetin un fàcil accés a lesdades i us facilitin la participació en els as-sumptes públics.

Un exemple d'això és que per primera ve-gada a l'Ajuntament de Bescanó s'hanconstituït comissions informatives. Aques-tes comissions són unes reunions prèviesal ple que permeten informar i aclarir alsregidors de l'oposició i des d'un punt de

vista tècnic els diferents punts que aniranal ple.

També cal destacar que ara els plens esgraven i es poden veure en qualsevol mo-ment per internet, a l'apartat «Seu elec-trònica» del web municipal.

Actualment, a través de la pàgina web del'Ajuntament ja es pot tenir coneixementde molts dels actes administratius i delsdocuments més importants (actes de ses-sions, pressupostos, plans parcials...). Al'apartat «Seu electrònica» es disposa deformularis de sol·licitud d'accés a la infor-mació pública, formularis per establirqueixes o reclamacions i també es podenconsultar les informacions relatives alsprocediments de contractació amb licita-ció i les adjudicacions de l'Ajuntament al'apartat «Perfil del contractant».

A través de l'aplicació de Bescanó per adispositius mòbils ens podeu notificar fà-cilment i de manera instantània les inci-dències esdevingudes a la via pública.

També estem treballant en la implantaciódel «Tauler electrònic», que complemen-

tarà el tauler d'anuncis actual i que per-metrà la publicació i la gestió d'edicteselectrònics a través d'internet, facilitant ai-xí la consulta als ciutadans, que no haurande desplaçar-se a l'Ajuntament.

Creiem, però, que hem de fer un pas mési per això properament implantarem el«Portal de transparència municipal», quedonarà compliment legal a la llei de trans-parència i que inclourà totes les informa-cions públiques que puguin tenir unaincidència directa per als veïns o col·lecti-us del nostre poble.

A més, no cal dir que l'equip de govern es-tem sempre a la vostra disposició. Lesportes de l'Ajuntament estan sempreobertes per poder-vos escoltar. Només calque ens demaneu visita i ens posarem encontacte amb vosaltres i amb les entitatso associacions a qui representeu.

Els regidors de l'Ajuntament som els quedemocràticament us representem, però elpoble som tots i volem treballar per acon-seguir fer bé aquesta representació d’unamanera transparent i amb la vostra parti-cipació.

> Pere Lluís Garcia, alcalde

Transparència i millor el model de participacióDes de l’inici de les converses per engegarla candidatura d’ERC Bescanó per leseleccions del 2015, el nostre grup va tenirclar que volia adaptar la manera de ferpolítica municipal als nous temps. Vamestablir que ja no en fèiem prou votantcada quatre anys i desentenent-nos de lesdecisions que ens afecten cada dia, comtampoc enteníem l’opacitat i la nocturni-tat de les polítiques que s’estaven aplicantal municipi durant els últims anys.

Aquesta manera de fer la tenim incrusta-da en el nostre ADN, com demostra latria dels nostres candidats mitjançanteleccions primàries, mecanisme demo-cràtic que permet recollir l’opinió de tots.Contraposem aquest model de participa-ció a altres models personalistes i auto-cràtics tan propers.

Per augmentar la participació ciutadanaproposem que es posin a votació les dife-rents inversions previstes permetent alsveïns participar en la presa de decisions iprioritzant l’execució de les que majorità-riament es considerin més necessàries, ola de fer plens itinerants als diferents po-

bles del municipi. Aquest tipus de pro-postes diuen molt de la nostra predispo-sició en el desenvolupament de polítiquesi mecanismes que permetin augmentar laparticipació ciutadana de manera cabdal.

Així mateix, perquè totes aquestes polí-tiques i aquests mecanismes es puguindesenvolupar amb garanties, és neces-sària una transparència modèlica per talque la participació ciutadana sigui pos-sible. Com, si no, un veí de Bescanó po-dria votar si es fa o no una inversiósense saber si la tresoreria de l’ajunta-ment està sanejada o si li repercutirà enl’IBI de l’any vinent?

Pel que fa a la transparència, nosaltresl’entenem com el resultat de posar tota lainformació de la gestió pública a l’abastdels veïns de Bescanó. És per aquesta raóque considerem que el model aplicat ac-tualment no compleix les nostres expec-tatives de transparència municipal. Ni debon tros.

El grup d’ERC treballaria per tenir publi-cades a la pàgina web de l’ajuntament co-ses com ara els sous de tots els càrrecs

polítics (ERC-B ja ho ha fet a la web), lesnormatives i els barems d’adjudicació, elsconcursos públics i tota la gestió públicaplasmada amb informes periòdics i al dia.També plantejaríem els plens municipalsitinerants (als diferents pobles del muni-cipi) i retransmesos en directe per inter-net, o faríem comunicats informatius detemes conflictius com el del Parc de Mont-fullà i ens reuniríem amb totes les partsper resoldre la situació satisfactòriament.

Aquestes són algunes de les nostres ideesde participació ciutadana i transparència.Les considerem elements imprescindiblesper fer una bona gestió pública dels re-cursos municipals i des de l’oposició se-guirem fent tot el possible perquè esduguin a terme.

Per acabar, us recordem que estem a lavostra disposició per a qualsevol dubte oaclariment, queixa o millora que ens vul-gueu comentar. Ens trobareu als canalsde comunicació habituals per a tal fi:[email protected]://esquerra.cat/bescanohttp://www.facebook.com/esquerrabescanohttp://www.twitter.com/EsquerraBescano

> Marta Riera Simón, responsable de Transparència i ParticipacióPere Castanyer Sardà, responsable de Comunicació

> ERC Bescanó

> Convergents - CDC

25

Informació municipal La Pilastra - desembre 2015

Bescanó treballa per una mobilitatmés seguraEn els últims mesos, el poble de Bescanó ha vist millorada la seva seguretat viària ambl’establiment de pàrquings dissuasius, tancant l’accés de l’escola al trànsit i millorantl’accessibilitat de les voreres; tot amb l’objectiu de potenciar una mobilitat segura i més sostenibledins el nostre municipi.

Alhora, el carril bici de Bescanó s’ha consolidat com un dels trams més concorreguts de la zona deGirona. Tot i això, el cotxe particular continua sent el vehicle preferit a l’hora de desplaçar-nos

Canviant la nostra manera de moure’nspodem augmentar els nostres nivellsd’activitat física, reduir la contaminació iajudar a prevenir accidents de trànsit. Unlema que es va reivindicar per la Setma-na de la Mobilitat Sostenible i Segura ce-lebrada de l’11 al 18 d’octubre, en la qualel poble de Bescanó hi va participar acti-vament.

El divendres 16 d’octubre es va dur a ter-me una sessió informativa a la plaça deles Nacions sobre el manteniment de lesbicicletes i el seu funcionament mecànic.Dos tècnics van repassar les bicicletes detots els que van assistir-hi: inflant rodes,ajustant el seient, el manillar, els frens, elscanvis i la cadena. Tot amb l’objectiu deproposar als veïns de Bescanó una nova

forma de mobilitat, allunyant-nos del

domini absolut del cotxe.

Des de fa uns anys l’Ajuntament de Bes-canó treballa de valent per facilitar al mà-xim la circulació dels vianants pelmunicipi, sobretot a les persones que vanamb cadira de rodes. És per aquest motiuque s’està intentant adequar totes les zo-nes del poble per a una mobilitat segura isostenible.

Una de les principals mesures ha estatl’ordenació del trànsit a la zona on es tro-ba l’escola Dr. Sobrequés, la plaça de lesNacions i l’institut La Miquela. Per segu-retat, l’accés de l’escola s’ha tancat altrànsit i ha passat a ser només per a úsdels vianants. La plaça de les Nacions ésuna de les zones on més moviment in-fantil hi ha tant entre setmana com els

cap de setmana, i és per aquest motiuque aquest tram roman tancat durant to-ta la setmana; només hi poden accedirl’autobús escolar i els vehicles dels ser-veis d’emergència.

Al costat dels dos centres escolars l’Ajun-tament ha llogat dos solars de propietatparticular perquè en hores punta tots elscotxes que circulen per dins el poble tin-guin on aparcar. Alhora s’han habilitat undels aparcaments perquè els camions hipuguin aparcar durant la nit. En aquestamateixa zona s’han creat més places perals minusvàlids i s’han reordenat els pàr-quings: abans es podia aparcar en línia iara en bateria, per tal d’aconseguir untrànsit més amable.

Una altra de les millores ha estat el semà-

226

> Per Raquel Gironès

L'ampliació del pont que hi ha a prop de laPilastra facilita un millor accés a persones

amb mobilitat reduïda i als ciclistes.Foto: Rosa Torrijos.

227

Informació municipalLa Pilastra - desembre 2015

Els nous aparcaments i el tancament de l'accés de cotxes a l'escola són algunes de lesmesures que han permès millorar la seguretat al nostre poble.

for que s’ha instal·lat al carrer Major perdonar fluïdesa, en hores punta, a la sorti-da de cotxes de l’Assumpta. I a la zona delRaval s’ha col·locat una barrera protecto-ra entre la plaça i la carretera N-141.

A banda, es preveu canviar les bandes re-ductores de velocitat, que són massa altesi malmeten alguns vehicles. També es téprevist ampliar la vorera del carrer Majorper on passa la riera Vilaplana per tal deconnectar el Raval amb el nucli de Besca-nó d’una manera distesa i adequada perals vianants.

Vies VerdesLes millores també han arribat al carrilbici de Bescanó, un tram molt concorre-gut durant tot l’any. Les obres, a càrrecdel Consorci de les Vies Verdes, han con-sistit en l’ampliació del pont, situat entrela gasolinera i el començament de la Pi-lastra, per tal que hi puguin accedir les bi-cicletes adaptades per als discapacitats,alhora que fa el pont més segur.

Les barreres que es van col·locar evitenque els cotxes accedeixin a la via. Ara, amés, s’han fixat uns vinils reflectants permillorar la visibilitat nocturna. També s’hiafegirà un cartell que avisarà prèviamentde la presència dels elements, i es farà deforma ben visible i segura per als usuaris.

L’àrea de Bescanó és un dels trams de lesVies Verdes amb més moviment de laprovíncia gironina. Un punt que s’englo-ba dins la ruta del carrilet que va des d’O-lot fins a Girona. Aquest és un recorregutde baixa dificultat que permet que hi cir-culin tant esportistes com famílies. Cadavegada, però, és més habitual trobar-hiestrangers que vénen a conèixer la zonapedalant sobre una bicicleta. Una mane-ra de fer turisme que s’està posant moltde moda a Catalunya i que és conegudacom a cicloturisme.

El 2015 –del gener a l’octubre, els mesosen què la revista La Pilastra ha tingut ac-

cés a les dades– es van registrar al tramde les Vies Verdes de Bescanó un total de183.852 usos* (comptant bicicletes i via-nants). Una dada superior a la d’anys an-teriors, ja que el 2013 es vancomptabilitzar 130.776 usos i el 2006,129.528. Un augment que mostra l’interèscreixent de la zona entre la població. Caltenir en compte, però, que els comptadorssón elements que funcionen amb bateriesque s'esgoten, i que a més són sensibles amúltiples incidents, és a dir, que les dadessón orientatives i no exactes.

Ja pot fer calor, fred o pluja, que en elsmesos analitzats del 2015 tots els dies hiva haver moviment al carril bici, arribanta un màxim de 2.236 usos en un dia.Concretament aquesta dada es va assolirel dissabte 18 d’abril, que va coincidiramb la cursa Oxfam Trailwalker organit-zada per Intermón i que resseguia les viesverdes gironines.

És els caps de setmana quan circula mésgent per la via. La xifra més baixa d’usosla trobem en diferents dies del mes d’oc-

tubre, quan el comptador va registrar en-tre 12 i 17 usos. Van ser als mesos d’abrili maig, amb 24.320 i 24.244 usos, res-pectivament, quan més afluència hi vahaver a la via.

Nous projectesTot i les millores, el poble de Bescanócontinua treballant en nous projectes. Elmés immediat, en tema de mobilitat, és launió del municipi amb Sant Gregori através d’una passarel·la en condicions isegura per als vianants i ciclistes. Sobre lataula també hi ha la idea de convertir laClota d’en Font, l’arbreda del costat del’ermita de Sant Sebastià, en una zona dedescans. S’està estudiant dotar la zonaamb taules i bancs i connectar l’espaiamb el carril bici a través del túnel quepassa per sota la carretera general, ques’hauria d’adaptar.

*Les dades que registra el comptador de lesVies Verdes situat al tram de Bescanó són usos(no usuaris). És a dir, una persona que surt acaminar matí i tarda i va i torna pel mateixlloc, crea 4 usos en un dia.

> Per Rosa Torrijos

La Maria Cinta fa sudokus. Gairebé no s’hiveu però s’ajuda amb una lupa i un llum perdesxifrar els números de les caselles. Lamala alimentació durant la guerra i lapostguerra i els esforços per cosir o sargir laroba de la família li han anat en contra, peròaixí mata el temps i manté àgil la ment.

A principi del segle passat, a Barcelona, lesfamílies benestants tenien una bona educa-ció, podien fer créixer el negoci, i la moder-nitat ajudava a millorar el benestar.

La Maria Cinta i la seva família eren unes deles hereves d’aquests privilegis.

La Cinta té bon record de l’escola, dels jocs ide les cançons que cantaven quan era menu-da: «Anava a un col·legi de mongesfranceses. Tot estava en ordre i eramolt net. M’agradaven totes les assig-natures i sortir a córrer amb les ami-gues.»

En Josep, el pare de la Cinta, era copropieta-ri de la fàbrica de paper Sala i Bertran, que

estava situada a la zona del Mercadal

de Girona, on ara es troba la plaça Josep Pla.

La Cinta tenia onze anys i darrere seu veniencinc germans. Eren a casa dels avis quan li vandir: «El Marroc s’ha revolucionat i nosabem què passarà.» Ella no sabia ben béquè volia dir tot allò, però al cap de pocs dies lacasa es va omplir de militars sense uniforme icapellans sense hàbit. La Guerra Civil Espa-nyola havia començat.

El pare no havia estat mai ficat en política, pe-rò era un industrial acomodat que, com altres,estava en el punt de mira dels republicans mésradicals, aquells que volien aprofitar la guerraper llançar-se a la revolució socialista encomptes d’intentar aturar el moviment feixista.

Cada vegada que els treballadors de la fàbricaveien alguna amenaça, avisaven en Josep per-què s’amagués. Però al final va acabar en unatxeca, que era on els republicans manteniendetinguts i interrogaven o jutjaven els que cre-ien que estaven amb el bàndol contrari. «Esva amagar un temps i la mare li portavamenjar de tant en tant. Un dia la van se-

Maria de la CintaSala i Malvehy – 1925

La Maria Cinta va néixerel 29 de març de 1925 aBarcelona, al barri deSant Gervasi.

És la gran dels sis fills delmatrimoni format perJosep Sala i MariaMalvehy.

El pare era un industrialdel sector paperer quetenia una fàbrica aGirona. Durant la GuerraCivil, va ser empresonat,va perdre la fàbrica i elvan condemnar a mort,però al final va podertornar amb la sevafamília.

La família passava elsestius i alguns caps desetmana a cal Gegant deMontfullà. Els agradavaestar-se a pagès i gaudirde la festa major deBescanó.

La Maria es va enamorard’en Joan Paradell en unad’aquestes festes, mentregaudien de les sardanesdes del balcó de canLlorà, una casa que hi haal nucli antic del poble.

Va deixar Barcelona faprop de seixanta anys perinstal·lar-se amb el seumarit, el seu sogre i duescunyades a l’estanc de laplaça.

Van tenir «la parella», enJoaquim i la Concepció,que li han donat, entretots dos, tres néts, laNúria, en Lluís i en Joan

> Vides de Bescanó

La Maria Cinta de l’estanc

28

Quaderns La Pilastra - desembre 2015

guir i el van enxampar. El van por-tar a una txeca, després a una altrai una altra. Al final, el van empreso-nar a la Modelo.»

El van agafar els del Servei d’Intel·ligènciaMilitar (SIM), que era una agència al ser-vei de la República. El van condemnar amort. «Aquells homes no eren d’a-quí, venien de Madrid. Va estarempresonat durant nou mesos. Elvan condemnar a mort, però du-rant la retirada, la vigília de la fugi-da de Barcelona, el van portar a lafrontera. Ell no va voler exiliar-se iva tornar a casa per reunir-se ambnosaltres.»

Durant l’empresonament del pare, la fa-mília també ho passava malament. El pocmenjar que aconseguien l’havien de re-partir amb una gent que s’havia instal·lat acasa. «Ens estàvem al carrer Hospi-tal; era el març del 1938. Un capellàamic nostre ens va presentar unafamília que havien perdut la casa enun bombardeig. Els bombers elsvan haver de treure, es va ensorrarmitja casa. Mentrestant, els meusgermanets es morien de gana, vo-lien pa i només feien que plorar...De menjar no n’hi havia. Abans jaérem colla i ara érem sis més.»

De la fàbrica de paper no en va quedarres. L’havien cremat durant el conflicte icalia tornar a començar. L’avi de la MariaCinta tenia estalvis a França i la van tor-nar a construir al mateix lloc.

Quan tenia uns catorze anys van anar aviure a la plaça de la Bonanova, en unedifici que era propietat de la família.Acabada la guerra, els dies festius sortiena passejar fins a la plaça Catalunya: d’unazona a l’altra hi havia més de set quilòme-tres... «Mentre caminàvem saludà-vem els botiguers i veïns, ensconeixíem tots. El diumenge anà-vem a comprar nata a Pedralbes...,no sé per què anàvem tan lluny, pe-rò la nata era molt bona!»

Durant la guerra no hi havia col·legi is’havia de quedar a casa ajudant en lesfeines domèstiques, cosir roba i sargir elsmitjons de tothom. La Cinta porta ulleresdes dels cinc anys i, tot i que amb les cu-res del doctor Arruga havia millorat molt,la postguerra i la mala alimentació li vanafectar novament la vista. «Aquell ho-me era un savi! La vista em va mi-llorar molt, però després vaempitjorar. No m’hi veig gaire...»

De més gran va tenir l’oportunitat de tre-ballar en una escola parroquial. Era uncentre que ajudava les dones treballado-res a obtenir el títol d’estudis bàsics. La

Maria Cinta era l’encarregada de la gestiódel centre, dels exàmens i de substituir elprofessorat quan calia.

Quan encara era soltera aprofitava elsviatges que el pare feia per visitar algunesciutats europees o del nord de la Penínsu-la. «Vaig veure coses que no haviavist mai, com aquells llençols quet’has de posar a dins..., aquí no n’hihavia. L’única pega era que a Ale-manya a les sis del matí tothom jaestà despert.»

La Maria Cinta passava els estius al masde cal Gegant de Montfullà en companyiade la seva família. A la mare li agradavaestar-se a pagès i s’hi instal·lava tan bonpunt l’estiu despuntava. Ella hi anava unxic més tard, però no es perdia mai la fes-ta major de Bescanó.

Durant les visites al poble anaven a fer lacompra a can Llorà, un establiment anticsituat a la plaça on despatxaven bacallà,oli de collita pròpia, arengades i altres ali-ments. També s’hi podien comprar cali-quenyos, paper de liar, picadura de tabaco fins i tot fer el got de barreja.

Allà va conèixer en Joan Paradell i Font,que era el fill de l’estanquer. «Em vaigenamorar tot mirant les sardanesde la festa al balcó de can Llorà. Jatenia més de trenta anys, així quevam festejar pocs mesos.»

Per a la Cinta va ser un bon canvi poderdeixar el tràfec de la ciutat i anar a viure aun poble tranquil com Bescanó. Es va ins-tal·lar a la plaça amb el seu sogre, en Joa-quim, que era molt bon home i que la vaacollir molt bé. També va compartir casaamb les seves dues cunyades, la Serafina–que anomenaven Fineta– i la Lolita i, ésclar, amb el seu marit, en Joan.

El que coneixem ara per l’estanc de fet

La Maria Cintafotografiada al pati

de can Llorà, al nucliantic de Bescanó. Fotos: Rosa Torrijos

229

QuadernsLa Pilastra - desembre 2015

havia estat una antiga fonda on se ser-vien menjars, i el propietari de l’establi-ment, en Joaquim Paradell, es va casaramb la noia que vivia al costat, la Con-cepció Font, que era qui tenia la titulari-tat de l’estanc, i els dos negocis es vanfusionar i es van convertir en una botigade queviures i estanc. «Can Font teniamoltes terres, però una disputaamb uns veïns els va fer perdremolts terrenys.»

L’any 1959 va néixer en Joaquim, el pri-mer fill del matrimoni. La Concepció vaarribar l’any 1962.

A banda de l’estanc, en Joan tenia unaserradora. Gestionava alguns boscos depropietat particular i d’altres que teniallogats, i després els treballadors serravenla fusta al taller que hi havia al pati de canLlorà. El negoci va tancar quan ell es vajubilar.

«En Joan va ser un bon home i unbon marit en tots els sentits. Non’hauria trobat cap altre que m’ha-gués estimat tant com ell. He sigutmolt feliça.»

A en Joan tothom el coneixia; quan en-traves a l’estanc s’espolsava les serraduresmentre et saludava amb un somriure. Sino tenia pressa, t’explicava que en tempsde la seva joventut havia jugat a futbol icom havia voltat molt amb l’equip i la se-va bicicleta. Si no li parlaves de política odels nouvinguts, que això, ai, el feia posarde mal humor, et podia acomiadar ambalguna dita i tot.

La Maria Cinta no m’acomiada amb capdita però està molt contenta d’haver-mepogut explicar una part de la seva vida.

És una dona agraïda i dolça que ha tingutuna bona vida i que està feliça d’haver-lapogut viure tal com l’ha viscuda.


Una vida dedicada a la CentralLa Central Modernista de Bescanó compleix 100 anys d’història

Trobar informació sobre la Central Modernista de Bescanó i les seves escultures monstruoses ésfàcil. Podem llegir el llibre que l'historiador Lluís Solé dedica a les centrals bescanonines,consultar la xarxa o llegir part de la seva història en alguna guia turística. Però només unapersona ens pot narrar, amb pèls i senyals, com era la vida i la feina a la central bescanonina:Francesc Rigau, conegut per tothom com en Paco de la Central.

Per la central han passat molts bescanonins que hi van dedicar hores de treball i esforços. Tambévan viure moments molt durs, no només pel tipus de tasques que havien de realitzar sinó pelperill que suposava generar energia elèctrica abans de l'era informàtica.

La família Rigau ha treballat a la central des del principi, i el seu esforç i afany han fet que lesseves vides estiguin lligades a aquest edifici i a la història de Bescanó

> Les Centrals de Bescanó. Part 2

cionament tot era molt rudimentari. «A laplanta baixa hi havia tots els primi-tius aparells que eren necessaris.Dinamos i transformadors, garrellsde distribució o parallamps protec-tors, s’estrenyien en un local reduït,amb un ordre científic que avui ensesgarrifaria. Feien un soroll conti-nuat que eixordava... els dies pit-jors, els dies de tormenta més omenys llunyana, no podia deixard’anar a veure les descàrregues deles línies que espurnejaven en elsparallamps protectors dels aparells,i embadalir-m’hi.»

L’avi Francesc va tenir dos nois i una noia;tots ells van néixer a la central. Un delsfills, en Josep, va seguir l’ofici del pare.

En Josep Rigau sí que va poder formar-secom a mecànic i amb el temps el van ferresponsable de les dues centrals, tot ique la de Vilanna també tenia unsegon encarregat, en Ferriol Sala-vedra.

En Josep es va casar amb l’An-gelina Terme de can Benetó ivan tenir un fill, en Francesc,que després de gairebé totala vida a l’edifici modernis-

ta tothom anomena Paco de la Central.

A la part de dalt hi havia l’habitatge de lafamília Rigau, que constava de dues plan-tes. La distribució era molt simple: a lapart superior s’hi trobaven els dormitoris ia la planta del mig, la cuina i la sala d’estar.«Era una vivienda força gran peròper anar al lavabo havies de baixarels 32 esgraons d’una escala de ca-ragol! No tenia massa comoditats...

La mainada no podiajugar per allà per-

què era peri-llós. Les salesde màquinesles teníem tan-cades amb pa-ny i clau.»

> Per Rosa Torrijos

Després de construir el canal que va dotard’aigua les centrals de Bescanó, la compa-nyia Electroquímica Berenguer va contra-ctar dotze treballadors, entre ells l’avi d’enPaco, en Francesc Rigau.

La meitat dels jornalers treballaven a lacentral de Bescanó i l’altra meitat a la deVilanna. L’avi Rigau va ser el primer en-carregat de la Central del Turó dels Ca-valls.

Es feien tres torns de vuit hores cada un.El primer era de 4 de la matinada a 12 delmigdia, el seguia un torn des d’aquella ho-ra fins a les 8 del vespre, i el següent erafins a les 4 de la matinada.

L’avi Rigau, a part d’encarregar-se del per-sonal, havia de cuidar-se de les màquines iera el responsable del manteniment i delbon funcionament de la central. A part delsou, tenia dret a viure amb la família a lamateixa central.

Les feines de manteniment eren feixuguesperquè tot es feia de manera manual. Elstreballadors no tenien cap formació tècni-ca i al principi no era una feina gaire benpagada.

«Al principi, les feines s’havien defer de forma manual. El canal ésmolt extens i s’hi acumulava moltabrossa, hi havia d’haver dues perso-nes per treure totes les que s’amun-tegaven al canal. Era perillós ifeixuc. Es feia amb el rascló i haviend’arribar fins al fons i pujar-lo ple debrossa. Baixava molta quantitat deporqueria i si no es treia cada dia lesmàquines s’aturaven. Si es paravens’havien de sincronitzar manual-ment. Al cap dels anys van muntarun llimpia-reixes automàtic, era und’automàtic no tan modern comara», ens explica en Paco.

Segons el relat de Miquel de Palol al llibreGirona i jo, els primers anys de fun-

Francesc Rigau iTerme va néixerl'any 1941 a la cen-tral hidroelèctricade Bescanó. Va serla tercera generaciód'encarregats delbon funcionament del'edifici i de la gent quehi treballava. Hi va tre-ballar més de 35 anys.Tothom l'anomena enPaco de la Central.

30

331

QuadernsLa Pilastra - desembre 2015

Dos treballadors a la Central de Vilanna,l’Aleix Vinyals i en Ferriol Salavedra.

Josep Rigau, Jaume Malagelada, Joan Bordas i l’Enric de la Torre, a la central deBescanó, a punt de treure una turbina, a primers dels anys seixanta.

Malgrat les proteccions, una vegada el fillpetit d’en Paco els va donar un bon ensurt.«El vailet es va amagar sota elstransformadors. Per sort no va arri-bar a tocar els cables que sortien ala xarxa perquè arribaven a 25.000kV i el generador els transformava a2.000 kV. Ja va intentar alçar la màper tocar-los, però no hi va arri-bar... És viu de miracle!»

No va ser l’únic accident a la central.Temps enrere un dels treballadors, l’AleixVinyals, va rebre una electrocució greuque el va matar al cap de pocs dies de l’in-cident.

«A causa d’una tempesta hi va haveruna aturada i per tornar a engegarcalia fer-ho de manera consensua-da, però el responsable de la centralera mica xulet i va decidir tornar aconnectar-se a la xarxa. L’Aleix feiamolt anys que hi treballava i no hova veure clar. Quan va tocar el ca-blatge va patir un descàrrega moltforta. Els treballadors disposàvemd’unes tisores especials que servienper parar l’electricitat i estirar lallengua, i així vam parar la descàrre-ga. L’home va patir greus cremades iva morir al cap de quinze dies.»

La central ha anat canviant de mans. Elprimer propietari van ser els Berenguer,després la va adquirir la Compañía Indus-trias Electroquímicas (CADIE) i l’any 1980va passar a ser de Promociones Energéti-cas, SA (PRESA). Sempre ha estat un em-presa subministradora de les gransempreses elèctriques, primer Hidroelèctri-ca de Catalunya i després Fesca-Endesa,mai una empresa independent.

En Paco, després d’anar a l’escola de Bes-canó, va seguir estudiant a La Salle de Gi-

rona, i es va formar com a ajustador mecà-nic a Batlle i Solés. El seu pare va morir l’a-ny 1971, quan en Paco tenia 30 anys i jafeia un temps que treballava allà. Com quetenia una formació adequada i ja coneixiacom anava tot, es va convertir en el res-ponsable de la Central.

El jove Rigau es va casar amb una noia deBescanó, l’Angelina Crouset de can Rode-ller. Ja es coneixien des de petits i ella esva instal·lar a l’edifici modernista.

«Les màquines feien tanta fressaque vaig trigar una setmana a acos-tumar-m’hi. Primer no podia nidormir», ens relata l’Angelina.

«L’any 1980 es va automatitzar tot itot va anar millor, la feina va deixarde ser feixuga i estava ben pagada. Amesura que els treballadors s’ana-ven fent grans i s’anaven jubilantem vaig quedar sol. Vam passar deser dotze a quedar jo i prou», diu enPaco.

L’Angelina i en Paco van tenir dos fills,l’Anna i en Josep. La casa no era gaire cò-moda i calia estar sempre a l’aguait pel pe-rill que suposaven les instal·lacions, peròtenia un jardí magnífic i molt ben cuidat.L’Angelina procurava tenir sempre geranisvermells als balcons perquè feien bonicdes de la carretera i engalanaven l’edifici.

«Mira per on, al final no volia mar-xar de la central, m’agradava estarallà. Estàvem aïllats però al mateixtemps podíem ser al poble en unmoment; quan vam venir a viure avila vaig trobar a faltar el jardí», ensdiu l’Angelina.

En Paco, tot i no tenir-hi l’obligació, va op-tar per seguir dormint a la central per sisaltava l’automàtic. «Els fusibles saltencom a mesura de seguretat; quanpassava hi havies d’anar i esperar

que et donessin l’ordre de tornar-tea acoblar a la xarxa. Sempre haviesde portar roba de seguretat, casc,botes i guants, perquè quan feia elsalt havies de fer baixar els diferen-cials amb una pèrtiga i queien es-purnes, i no poques!»

Des de la mecanització tot és més net i se-gur. Actualment la persona encarregadanomés hi ha d’anar a fer les revisions oquan passa alguna cosa.

En Paco es va jubilar quan va complir els65 anys però encara troba a faltar el tràfecde la central. Ha estat una feina feixuga iperillosa, però ell no hi pensava mai, enaquests dos aspectes, perquè li agrada for-mar part de l’engranatge.

Ara, a més, sense pretendre-ho, també for-ma part de la història de la Central i, de re-truc, d’un període de modernització que vatransformar la vida de molts catalans.

La central de BescanóLa central hidroelèctrica de Besca-nó va ser construïda l'any 1916, ésd'estil modernista i va ser dissenya-da per l'arquitecte Joan Roca i Pi-net.

L'encarregat d'obra va ser el besca-noní Mateu Frigolé. La central deBescanó té un salt de 10 metres iuna turbina de 3 metres cúbics persegon, que està permès per la llei.La central genera 900 kV.

Abans, entre la central de Vilanna ila de Bescanó i la de Girona tenienun aprofitament hidràulic del con-junt de salts i turbines de 3.000 CVi subministraven electricitat des deBescanó a a Palamós.

La Pilastra vol agrair a la Família Rigau-Crouset eltemps concedit i la seva bona disponibilitat. Tambéla nostra gratitud a Josefina Pou i Vicenta Salave-dra per l'aportació de fotografies de l'època.


Festa major de fa uns anys...Aquest any hem tingut una festa major molt participativa. Això és a favor de la bonaconvivència social.

> Records històrics de Bescanó. Capítol 7 > Per Carmelita Aubert

Una anècdota i recordança històrica d'altrestemps: els organitzadors de la festa majorpreguntaren a la gent gran què els agradaria.Es féu una reunió i la gent gran explicà la fes-ta major dels temps de la seva joventut.

El resultat fou que els organitzadors de la fes-ta van tenir un detall per a la gent gran: el ballde la nit de Sant Llorenç fou dedicat a la gentgran. Que contents!

Es va fer una rifa i l'afortunat obrí el ball.Aquella nit la gent gran fou la protagonistaballant acompanyada de fills, néts i amics,fent poble. Bella nit de festa!

A vegades he llegit que alguns sociòlegs diuenque la gent gran és la gran oblidada. Però undia de festa major no fou oblidada i es féu elmillor homenatge que familiars i gent del po-ble han brindat a la gent gran de Bescanó. Persones del temps del bon record històric de festa major.

Els naixements a Bescanó entre els anys1900 i 2015De les dades consultades, l’any que mésnaixements hi va haver a Bescanó va serl’any 1900, que es van registrar 77 nadons.

L’any 1990 va ser el que menys nens vannéixer al municipi

> Les dades > Per Anna Iglesias i Rosa Torrijos

Segons les dades consultades al registre civil de Bescanó,el nombre de naixements de l'any 2015 ha estat de 53.

Hem de tenir en compte, però, que els caps de famíliapoden inscriure els seus nadons a altres llocs, com perexemple al centre hospitalari o al registre civil central dela província, i que, per tant, el nombre de naixementsaquí escrits podria variar.

L'any 1900, la cigonya va haver de fer molts viatges aBescanó, perquè es van registrar un total de 77 nadons.

A partir dels anys 50 del segle passat hi va haver unadavallada de la natalitat. Només l'any 1970, amb el co-negut baby boom, es va experimentar un creixement dela població.

A partir de l'any 2000 també s’ha anat comptabilitzantun augment de la natalitat al municipi que ha aguan-

tat fins avui.

34

Any Nombre d'inscrits

2015 53

2014 59

2010 59

2005 47

2000 40

1990 10

1980 17

1970 36

1960 15

1950 29

1930 62

1900 77

bescanó treballa >>> per una mobilitat més segura · > bescanó treballa per una...

Documents