l’estació de bescanó, al servei dels «nous viatgers»...34 núm. 55 - agost 2016 1.700...

34

Núm. 55 - Agost 20161.700 exemplars

Edita:Ajuntamentde Bescanó

L’Estació de Bescanó,al servei dels «nous viatgers»

>>>>>> Els casals més

engrescadors són elsque es fan a Bescanó!

>>> Xavier Soy i Soler,«Encara em diuen‘A Bescanó, rai...’»

>>> Isidre Vicens,l'artista compromès

Planes 4 – 6 Planes 38 – 41 Planes 44 – 46

Poble en viu.......................................3-25> Mas Llunès recupera la seva festa major amb molt d'èxit> Els casals més engrescadors són els que es fan a Bescanó!...4> L'Ateneu, un espai per conservar la memòria històrica i la

cultura local .............................................................................7> A l'estiu, tothom al carrer! ......................................................8> Teatre. Setze espectacles de gran qualitat ............................10> Bescanó es vesteix de festa major .........................................12> Joan Ferrer. El de can Ferrer Pagès deixa el club ................14> Daniel Genoher. «A casa el futbol passa al davant

de moltes coses»....................................................................16> Esport i lleure en el III Campus de Futbol ...........................18> Club de patinatge. Sumant èxits ...........................................20> Club de bàsquet. Creixem amb el seny de sempre i les

il·lusions renovades...............................................................21> Els avis de Bescanó i Bonmatí, a l'Espluga de Francolí ......22> Coral Josep Ruhí. Un bonic viatge al Pallars Jussà .............23> Comerç proper i de confiança...............................................24

Bescanó petit...................................26-29> Llars d’infants. S’acaba el curs! ..............................................26> Els carrers de Bescanó s’inunden de Pokémons....................27> Escola. Flors i festa per acabar el curs ...................................28> L'escola d’atletisme segueix creixent .....................................29

Bescanó jove ....................................30-31> Es gradua la primera promoció d'alumnes de l'institut

Els polítics parlen .................................32> Partit Demòcrata Català> ERC Bescanó

Informació municipal .......................33-36> Reconeixement pels mèrits esportius ....................................32

del Club Patinatge Bescanó> Descens popular amb piragua per reclamar

més aigua al riu Ter ................................................................33> L’Estació de Bescanó, al servei dels «nous viatgers»............34

Quaderns........................................ 37-47> Conservar el temps i el patrimoni ..........................................37> Isidre Vicens, l'artista compromès.........................................38> Engrescats pel món de l’agricultura.......................................42> Xavier Soy i Soler. «Encara em diuen “A Bescanó, rai...”»...44> Records històrics. Arts aplicades............................................47> Horaris del consultori mèdic als pobles.................................47

22

SumariLa Pilastra - agost de 2016

LA PILASTRA NO COMPARTEIX NECESSÀRIAMENT LES

OPINIONS EXPRESSADES EN ELS ARTICLES SIGNATS.

LA PILASTRA AUTORITZA LA REPRODUCCIÓ DELS ARTICLES

SEMPRE QUE SE N’INDIQUI LA PROCEDÈNCIA

AMB EL SUPORT DE:EDITA: Ajuntament de BescanóCONSELL DE REDACCIÓ: Raquel Gironès, Susanna Oliveira, Andreu Pulido, Neus Salvadó i Rosa Torrijos.COL·LABORADORS: Raquel Gironès, Lluís Solé i Dolors Vilamitjana.FOTOGRAFIA: Pere Magrià, Lluís Romero, Salvador Fàbrega i Rosa Torrijos.FOTO PORTADA: Rosa Torrijos. DISSENY, MAQUETACIÓ I REDACCIÓ: www.altaveucreatiu.comIMPRESSIÓ: Serveis d’Imatge Bescanó. DIPÒSIT LEGAL: GI-1260-96

Dades d’interès

> Ajuntament.....................................www.bescano.catOficines Municipals ...................................................972 440 005Fax................................................................................972 442 702Recaptació...................................................................872 081 791

> Biblioteca...................................................................972 440 720> Casal d’Avis .......................... 972 440 779 - [email protected]> Consultori Mèdic ......................................................972 442 570> Càritas Bescanó ......682 346 990 - [email protected]> El Teatre Bescanó...............................www.teatrebescano.cat> Escola Dr. Sobrequés ...............................................972 440 228> Farmàcia....................................................................972 440 059> Institut la Miquela....................................................972 442 413> Jutjat de Pau ..............................................................872 987 234> Local de Joventut La Torre ......................................972 442 674> Llar d’Infants Bescanó-nins..................................972 440 363> Llar d’Infants El Carrilet.........................................972 442 285> Meteorologia......................................www.meteobescano.cat> Piscines ......................................................................972 442 868> Revista La [email protected]> Protecció [email protected]

> Mossos d’Esquadra i Bombers............................................112> Servei d’emergències mèdiques ........................................112> Hospital Dr. Josep Trueta.......................................972 940 200

> ParròquiesSant Llorenç (Bescanó) i Sant Andreu (Estanyol).....972 440 281Sant Pere de Montfullà ...............................................972 238 189 Sant Mateu de Vilanna ..............................................972 420 807

Quan li faltaven pocs dies per complirels 98 anys es va morir el pintor deMontfullà Isidre Vicens. L’artista va serun home compromès amb la causacatalana i un lluitador de les llibertatsindividuals. Us ho expliquem en unampli reportatge.

Xavier Soy i Soler va ser l’alcalde delmunicipi de Bescanó des del 1987 fins al2015. La revista ha volgut fer-li unentrevista perquè relati la sevatrajectòria política i a què dedica eltemps de jubilació.

També us fem cinc cèntims dels actesmés destacats: la inauguració del’estació, la festa major de Bescanó i MasLlunès, els casals, les activitats d’estiu...

Poble en viuLa Pilastra - agost 2016 Poble en viu

Feia mesos que la cuinade Mas Llunès anava fentxup-xup.

Feia mesos que la Comissióde Cultura i Festes de MasLlunès estava preparant elprograma, fent tot elnecessari per tenir a puntles activitats, buscantcol·laboracions ifinançament per poder ferpossible la festa major...

Mas Llunès recupera la seva festa majoramb molt d'èxit

El tir amb arc i la festa de l'escuma van ser dues activitats destinades als infants.La Banda de Puigdafrou va ser l'encarregada de la Despertà.Fotos: Laia Terol i José Sencianes

> Comissió de Festes de Mas Llunès

Tal com vam esmentar al pregó, «la cui-na de la festa major és una tasca compli-cada i cal agrair la dedicació a tothomque ha organitzat la festa en edicionspassades». I tota aquesta feinada ha es-tat necessària per fer possible que la festamajor hagi durat tres dies!

Ara feia dos anys que no celebràvem lafesta major de Mas Llunès i la veritat ésque hi havia moltes ganes de tornar-hi.La festa és una manera de participar, decompartir, i d'aquesta manera tambéfem Mas Llunès. L'esperit que volem re-marcar és que aquells dies i aquelles nitsvam estar junts, vivint la festa i fent-laamb ganes, esperances i il·lusions. I hovam deixar clar en el pregó: «Tenim ga-nes de gresca i tenim ganes de jugar, par-lar, retrobar-nos, reflexionar, cantar iballar!», i vam deixar clar el motiu tam-bé: «Això ens fa estar vius i feliços.»

Les activitats van anar molt bé i vamanotar tots aquells aspectes que podemmillorar per a l'any vinent. La caminadapopular organitzada amb el Club Cani-cross Vilanna va ser l'arrencada, desprésde llegir el pregó, amb una bona partici-pació. L'endemà al matí hi va haver tresactivitats simultànies i una tasca organit-zativa importantíssima per anar prepa-rant la festa i el sopar de la nit. Teníem lamarxa popular –els participants ens vanfelicitar pel recorregut–, la Despertà acàrrec de la Banda de Puigdafrou –va re-córrer els carrers al seu ritme molt ani-mat i sota un sol que cremava– i lagimcana familiar, que tenia les proves re-partides per Mas Llunès –les famílies envan quedar molt contentes.

A la tarda tornàvem a tenir un fum d'ac-tivitats: taller de tir amb arc, amb unaparticipació molt important, i la festa del'escuma, que van gaudir molt la canalla iles famílies, perquè feia molta calor. Alcostat de la pista de bàsquet hi havia unapetita fira i a continuació es van muntarels inflables, que van servir perquè elsnens i les nenes saltessin animadament.Cap a quarts de vuit va començar la clas-se de zumba davant l'escenari, on unesquantes valentes del barri es van afegir aseguir el ritme trepidant.

El sopar va ser un exitàs de totes totes.Fins i tot vam haver de demanar a la gentque s'estrenyés una mica més a les taulesi vam haver d'anar a buscar alguna taulamés. La tasca a la barra i a les brases va

ser molt intensa. Teníem el repte d'aten-dre la cua impressionant que es va fer percomprar els tiquets. Havent sopat, en Jo-sep Maria Avinyó va fer ballar molta gentamb ritmes clàssics de festa major en laprimera part del ball. A continuació, enGerard i en Pau van començar a punxarmúsica molt ballable per als joves de to-tes les edats.

El diumenge al matí vam fer la primeraFira d'Intercanvi Infantil i Juvenil, queva ser una experiència interessant i espe-rem que en properes edicions es vagi am-pliant. Amb aquesta activitat s'acabava elprograma. Però encara ens quedava unapart important, que era recollir el que nohavíem pogut fer dissabte a la matinada.Molt cansats i molt satisfets!

33

Poble en viu La Pilastra - agost 2016

Els casals d'estiu són la millor manera de passar l'estiu ju-gant en equip, experimentant o participant en mil i unaactivitats engrescadores que l'equip de monitors ha prepa-rat amb antelació.

A Bescanó, a més, les famílies del municipi poden gaudird'aquest servei a un preu molt econòmic, ja que la subven-ció que aporta el govern municipal és de més del 60% demitjana abans d'aplicar les ajudes que es poden obtenir se-gons el tipus de família.

El preu mitjà real del casal és de 85 euros per nen i el preumitjà que hauria de pagar una família és de 34 euros, peròaquí encara cal aplicar els descomptes que fa l'Ajuntament aaquelles famílies que s'hi inscriuen en un termini concret, quetenen almenys dos fills menors o que tenen un dels tutors ensituació d'atur.

Aquesta política de preus fa que, sense cap mena de dubte, elscasals més engrescadors siguin els que es fan a Bescanó!

Una de les grans apostes de l'Ajuntament de Bescanó és que els nois i noies del poble puguinpassar l'estiu d'una manera divertida i entretinguda i, al mateix temps, de maneracontrolada. És a dir, que els pares no hagin de patir pel que faran els seus fills durant lesvacances d'estiu. Per aquest motiu, des de fa anys existeixen diferents casalscarregats d'activitats que fan gaudir joves i petits

Els casals més engrescadorssón els que es fan a Bescanó!

44

> Casals d’estiu > Per Rosa Torrijos

Poble en viuLa Pilastra - agost 2016

A l’Estiu Actiu no paren!Comencem pels més grans de la colla...

Les colònies, les activitats d’aventura i elsesports són les activitats que més agradenals més grans. L’Estiu Actiu està pensat pera joves de 1r a 4t d’ESO, que fan sortidesper anar amb caiac o per anar al parc aquà-tic, van a acampar a la platja, fan equips depaintball, aprenen a fer curses d’orientaciói fan bivac, entre altres activitats.

Seguim amb els mitjans...Al Prejovestiu i el Jovestiu hi ha activitatssimilars i d’altres de ben diferents. Algunesde les comunes que fan els joves quehan cursat entre 3r i 6è de primàriasón els jocs d’aigua, l’excursió a laplatja i els balls i jocs tradicionals.Tanmateix, al grup de Jovestiu se’lshan adaptat algunes activitats en rela-ció amb la seva edat. Els de Prejovestiu,a més, han pogut gaudir d’una nit d’a-campada i de la sortida al parc aventura.

I els més artístics, què?Qui ho preferia podia escollir el casal ar-tístic, que estava pensat per als que hancursat entre P-5 i 3r i que els agrada des-envolupar la creativitat. Les manualitats,el ball coordinat, l’experimentació amb di-ferents instruments musicals i proves dedanses aèries, són algunes de les activitatsque han pogut fer aquests petits artistes.

Els més petits i eixeritsUs podem assegurar que els més menutss’ho han passat d’allò més bé, ja que hanpogut esbargir-se durant dies mentre juga-ven amb l’aigua i descobrien jocs tradicio-nals i altres de ben innovadors. Han fetrutes a peu i en bicicleta. Han fet experi-ments fascinants, han anat al parc d’atrac-cions i, també, han llegit llibres i contes.

Ja us havíem avisat, oi? Els casals de Bes-canó són els més molons del món! Segueix a la plana 6 >>

5

Als casals de Bescanó hi ha des de nens i nenes que començaran P-3 fins a nois inoies que han cursat 4t d'ESO.

A partir de 4t d'ESO, els jo-ves del municipi que hosol·liciten poden fer d’aju-dants dels monitors dels di-ferents casals. La resta del'equip d'educadors són jo-ves del poble que han obtin-gut el títol de monitor delleure. Enguany entre totssumaven 59 monitors i mo-nitores, tots del municipi.

La majoria ja han passatpels casals quan eren nens inenes. Molts recorden acti-vitats que es feien en el seutemps amb molta alegria iper aquest motiu opten percol·laborar amb les activi-tats que organitzen el GEB iel consistori municipal.

Tots ells es prenen la feinamolt seriosament. Fan pes-sigolles als nens i nenes finsque no poden més. S'inven-ten jocs fins que arriba l'ho-ra de plegar. Són capaçosd'anar tot un dia d'excursiómentre fan que els mésgrans hagin de descobrirtresors del món. Poden ar-ribar a fer un munt de guer-res d'aigua i jocs a lapiscina... Ja veieu que tam-bé és una feina ben esgota-

dora, eh?

Els millorsmonitorsdel món


6

77


L'Ateneu Republicà de Bescanó neix d’u-nes inquietuds compartides per un grupde persones independentistes i ambmolta il·lusió per participar i obrir a laparticipació de tothom el procés de crea-ció de la nova República Catalana.

Hem sabut de l'existència a Bescanó alprincipi dels anys trenta del «Centre Re-publicà Federal», fet que ens va motivara homenatjar la memòria de tots aquellsque van lluitar en una altra època per lesllibertats del nostre país i pels drets delsciutadans.

Què eren i què són els ateneus?Eren un espai d’aglutinament i d’ofertacultural en un moment en què les admi-nistracions no feien pràcticament ofertacultural. Però, bàsicament, en general te-

nien una capacitat de vinculació social id’implicació amb el barri i amb la ciutat iuna voluntat, des de la humilitat de ca-dascú, de formar persones i ciutadans,que trobem fonamental.

Avui en dia la coordinació entre entitats il’administració és imprescindible. Tre-ballar junts per fer ciutat, i país també,evidentment, però sobretot ciutat. Caltornar a apoderar les ciutadanes i els ciu-tadans de les institucions públiques,amb més participació i amb més respon-sabilitat del bé comú.

Quins són els objectius?-Oferir un espai de debat obert a totesles persones i els col·lectius que lluitenper la llibertat dels Països Catalans i elprogrés de la seva gent.

-Desenvolupar la cultura catalana i l’en-riquiment que pugui representar el co-neixement de totes les cultures del món,fent nostra l’expressió «la cultura ens famés lliures».

-La recuperació de la memòria històrica,perquè sens dubte cap comunitat potprogressar veritablement mentre mantéepisodis del seu passat silenciats i noaprofita l’experiència dels encerts i delserrors.

-I la cooperació amb les entitats del ter-cer sector que fan tasques d’ajuda social isolidaritat internacional.

Modestament, i amb l’ajuda de tothomqui s’hi vulgui afegir, volem treballaramb aquests objectius mitjançant l’or-ganització de cursos, conferències, ex-posicions, vetllades literàries iartístiques, i tots aquells actes que con-tribueixin a fomentar la cultura catalanai el pensament i els valors republicans,que entenem que són compartits per di-verses tendències polítiques. És per aixòque volem animar a tothom a ser soci del’Ateneu.

Ara cal fer pinya, ajudem-nos a fer el paísque els nostres avantpassats van somiar,políticament lliure, econòmicamentpròsper i socialment just. Fem-ho!

Aprofitem l’ocasió per anunciar-vos queestem preparant, amb la col·laboració del’Ajuntament, un acte d'homenatge alpintor de Montfullà Isidre Vicens. No te-nim una data concreta, però estem tre-ballant per fer-ho coincidir amb elprimer aniversari de la seva mort.

Més informació:[email protected]

L'associacionisme cívic através d'ateneus o casalspopulars va sorgir al segle XIXi a primers del XX. Erenentitats privades que donavenveu a la cultura i també a lasocietat obrera. També eren elsllocs escollits perquè els veïnses trobessin per programar lesactivitats locals.

Un grup de bescanonins vanconèixer l'existència d'uncentre republicà a Bescanó quehi havia hagut cap als anystrenta del segle passat.

El descobriment del localbescanoní els va portar a crearl'Ateneu Republicà de Bescanó,una associació que esconvertirà en un espai culturali que tindrà com a principalsobjectius recuperar lamemòria històrica d'aquellespersones que van lluitar per lallibertat del poble català ipromoure la cooperació entreentitats socials.

Els fundadors ens expliquen deprimera mà quines són lesseves intencions i ens animen aformar part d'aquest noucol·lectiu

L'Ateneu, un espai per conservar la memòriahistòrica i la cultura local

> Ateneu Republicà de Bescanó

Un grup de persones a l'interior a l'exterior del Centre Republicà Federal de Bescanó,cap als anys trenta del segle passat.


A l'estiu, tothom al carrer!Les activitats culturals serveixen perquè els veïns del municipi passin una bona estonai gaudeixin de les tradicions, els espectacles artístics i altres activitats familiars.

Dels actes culturals entre l'abril i l'agost destaquem la Diada de Sant Jordi i el cicle«Bescanó, viu l'estiu!».

Els mesos de juliol i agost són perfectes per fer activitats a l'aire lliure i per aquest motiul'Ajuntament de Bescanó va organitzar diferents actes pensats per a diversos públics

La tradició de Sant JordiEl dia 23 d’abril, coincidint amb la Diadade Sant Jordi, algunes parades de boti-guers i artesans del poble van exposar elsseus productes a la plaça de les Nacions.

Entre tots els marxants sumaven mitjadotzena d’espais dedicats a la rosa, el lli-bre, els cosmètics, la bijuteria i altres ob-jectes fets a mà.

La celebració es va iniciar cap a les onzedel matí amb una cantada de la Coral Jo-sep Ruhí, seguida pel grup d’animacióinfantil Les Xancletes, i l’acte final vaanar a càrrec de veus joves que van fer unkaraoke musical amb cançons molt actu-als. Val a dir que alguns d’aquests can-tants van sorprendre el públic perquè

semblaven gairebé professionals.

Mentre va durar la festa també hi haviainflables, que s’hi van estar durant gaire-bé tot el dia i que van fer saltar els mésmenuts del poble.

Una parada d’Òmnium Cultural amb pe-tits fragments de poesies d’autors cata-lans també va encuriosir força visitantsdurant tot el matí.

A l’estiu, tothom al carrer!Quan comença la temporada de calor lagent vol fer activitats a l’aire lliure. Du-rant el dia es busquen actes que tinguimés relació amb l’aigua. Al vespre, encanvi, és el moment de sortir a la fresca ibuscar alguna ocupació diferent però di-vertida.

Amb aquesta intenció, des de fa anys,

l’Ajuntament de Bescanó intenta pro-moure activitats pensades per a un pú-blic familiar i per gaudir de la curtaestació de l’estiu d’una manera diferent.Enguany, a més, hi ha hagut dues activi-tats molt interessants, el Food The Musici la nit d’històries a la fresca.

Una de les propostes que fa anys que esmantenen són la Bibliopiscina i la Ludo-piscina, dos serveis gratuïts de jocs edu-catius i de lectura per als dies de bany a lapiscina.

Els actes relacionats amb l’aigua tenenl’èxit assegurat. Qui no s’apunta a la festade l’escuma o a la tarda d‘inflables a lapiscina? Podem dir que són dues mane-res de divertir-se d’allò més sense passargens de calor!

> Per Rosa Torrijos

88

Una de les novetats del «Bescanó, viu l'estiu» van ser les caravanes que es van instal·lar al parc de l'ajuntament. El grup de BescanóBalla Countr va fer una actuació al parc. Fotos: Rosa Torrijos


Les dues novetats d’aquest any van serles històries a la fresca i les caravanes delFood The Music Bescanó.

Històries a la Fresca és una lectura decontes i històries teatralitzades per veïnsdel poble de diferents edats; aquest nouformat ple d’actuacions substitueix l’an-tiga Nit de Poesia. Ara, a més, la nit s’a-caba amb gelats, galetes i un bon romcremat.

En els darrers temps, s’ha posat demoda instal·lar diferents vehicles iti-nerants amb menjar, roba i comple-ments de moda. Les caravanes,anomenades foodtrucks, s’estandurant un dia o més als pobles i ciu-

tats per oferir diferents productesalimentaris d’arreu del món o inten-

tant vendre articles variats.

A primers de juliol, es va dur a terme elprimer Food The Music Bescanó. A latarda hi va haver alguns jocs i tallers pe-rò amb poc públic a causa de la intensacalor que feia aquells dies.

Els balladors de country van participarfent algunes coreografies i intentant ani-mar el públic a sortir de l’ombra dels ar-bres del parc.

Fins passades les 9 del vespre el jardí deCan Sambola no es va animar amb pú-blic amb ganes de tastar alguns delsmenjars. Hamburgueses, natxos, creps,salsitxes, sucs naturals, entrepans i be-gudes combinades, eren algunes de lesofertes dels remolcs itinerants.

Mentre els firaires no donaven l’abastalimentant els visitants, que passadesles 10 eren molts, els dos discjòqueis lo-cals Narcís Fajula i Anna Bartolí van fersonar temes per tal de fer una nit rodonai diferent.

A la matinada, les caravanes recollienamb la promesa de repetir l’any que ve. La plaça de les Nacions va ser l'escenari de la Diada de Sant Jordi. Les parades de roses

i de llibres acompanyaven les activitats lúdiques de la jornada. Fotos: Rosa Torrijos

9

Setze espectacles de gran qualitatTeatre, música, dansa, espectacles infantils i familiars, formen part de la programaciód'El Teatre Bescanó. L’oferta d'actuacions de la nova temporada, pensada per adiferents públics, comença el dissabte 1 d'octubre i acaba el dia de Nadal

La primera peça de la temporada serà Eltest (Sala Muntaner), que amb un textbrillant ens planteja un dilema molt senzillperò que posarà preu als nostres principis.Serà el dia 1 d’octubre (21 h).

La trama d’hISTÒRIA, de Sixto Paz, ésgairebé com una classe d’història entre elsfets ocorreguts en el passat i els del present,protagonitzats per una afer amorós entredos joves. Els actors són Pau Roca, MiquelGelabert i Vicky Luengo (14 d’octubre, 21 h).

Un dels atractius de la temporada és Wis-michu, un youtuber de 22 anys que està ar-rasant a la xarxa i que és capaç d’atreure unpúblic molt jove amb el seu humor. El po-drem veure damunt l’escenari el dia 23 d’oc-tubre. Qui ho vulgui podrà participar en unatrobada prèvia a El nuevo xou de Wis-michu (Meet&Greet, 16.30 h) o bé veuredirectament l’espectacle (18 h).

La coneguda obra Florido Pensil (ne-nes), d’Andrés Sopena, és una de lespropostes de Temporada Alta, que enguanycelebra el 25è aniversari. El 29 d’octubre (21h) tornarem a la mateixa escola, aquella enquè les aules estan presidides per la fotogra-fia del Caudillo. Però entrarem per la portaon, gravat al llindar, hi diu «Nenes».

La pols, de la Sala Flyhard, és un mun-tatge en què el dol serveix per explicar

la vida. Un text colpidor en què dos germansenfrontats i la xicota del tercer germà discu-teixen i reaccionen cadascú a la seva maneradavant la mort recent del pare. La podremveure el dia 12 de novembre (21 h).

Quin paper ha tingut la monarquia a Espa-nya en els últims quaranta anys? Durant 90minuts esbrinarem els objectius pels qualsel dictador espanyol va fer seure Joan CarlesI al tron d’Espanya. El Rey, de Teatro delBarrio (25 de novembre, 21 h), és una visiólliure sobre la monarquia i la política espa-nyoles.

Quan les veritats surten a la llum no podemesperar res de bo. El bon pare, escrita i di-rigida per David Plana (17 de desembre, 21h), ens explica com a un alcalde d’una petitaciutat se li desmunta la vida de la maneramés insospitada i en un temps ben curt.

El dia 25 de desembre (19 h), la companyiaAlba Nova ens sorprendrà amb Especta-cle de Nadal, i diem que ens sorprendràperquè de moment no ens n’han volgut re-velar res de res...

Per als més petits de casaEl reconegut músic veterà Pep López ensexplicarà històries inversemblants amb unagran dosi d’humor, poesia, música i molta

> Per Rosa Torrijos


10

Mil entradesrebaixadesDes de l'any 2013,El Teatre Bescanóofereix campanyespromocionals peracostar el públic ala cultura. Durantaquest temps, ha fetdescomptes engairebé 9.000entrades.

Aquesta vegada nopodia ser diferent i,a finals de juny, ElTeatre va engegar latradicional ofertaQui no corre...vola!, aplicantdescomptes a 1.000entrades d’un totalde 10 espectacles,en què elsespectadors mésràpids obtenen unpreu mésavantatjós.

Les primeres 200entrades de cadaespectacle tenienun 50% dedescompte; les 200següents, un 40%;200 més estavenrebaixades un 20%,i, per acabar, lesdarreres 400 decada funció espodien adquiriramb un descomptedel 10%.

El balanç d’aquestapromoció va ser de977 entradesvenudes de les1.000 que hi haviadisponibles.

Ramon Mirabet va obtenir el premi Artista Revelació (ARC 2015).

tendresa. La cita serà el dia 16 d’octubre(12 h). Un llençol d’estels (premiARC 2014) és un espectacle infantil onles noves tecnologies i el públic hi tenenun paper important.

Un món ple de fades, fantasia i músicaamb Gisela, la cantant de Disney. Ella iun munt d’actors transportaran els mésmenuts de casa a un món ple d’aventu-res, en l’espectacle Gisela y el libromágico, el dia 13 de novembre (17 h).

Música per a tots els gustosEn l’apartat musical destaquem el con-cert del dia 2 d’octubre d’un artista pocconvencional que té el cor robat a moltsbescanonins perquè, sense ànim de lu-

cre, va pujar a l’escenari al costat de lacompanyia Alba Nova en la darrera obranadalenca. Adrià Puntí presentarà elseu nou treball, L’enclusa i un cop demall (18 h), i farà un repàs dels temesque més han marcat la seva trajectòriamusical. Serà el 2 d’octubre (18h).

El dia 9 d’octubre, des del Brasil arribal’espectacle Nocturno (18 h), que bar-reja música, literatura i poesia. L’autor,Marcos Braccini, és un compositor i pro-ductor musical reconegut en el seu paísd’origen.

Black & Whites (Roger Ryes, ToniCarlo i Max Turati) presentaran l’espec-tacle Per ella el dia 15 d’octubre (21 h).Els tres artistes s’uneixen per una causa,denunciar la violència i promoure la

igualtat de gènere.

El dia 20 de novembre, el músic Ra-mon Mirabet, que ha tornat a Catalu-nya després de la seva destacadatrajectòria musical a França, ens oferiràels temes del disc Home is where theheart is (18 h).

L’últim concert de l’any anirà a càrrec deQuartet Mèlt, amb l’espectacle Nadala casa (18 de desembre, 18 h). El grupés conegut perquè ara fa un any va serproclamat guanyador de la tercera tem-porada del concurs musical de TV3 OhHappy Day i per haver col·laborat, pocdesprés, en el disc de La Marató de TV3.

Dansa modernaLes coreografies de Gala de Dansa

(22 d’octubre, 21 h) són nous movi-ments coreogràfics que es fusio-nen amb altres balls clàssics de lacompanyia Barcelona City Ballet.Dirigits per coreògrafs de renom

internacional, partei-xen d’un llenguatge

modern i jove des-tinat a un pú-

blic ampli.

111

La Pilastra - agost 2016 Poble en viu

El youtuberWismichu tornaals escenaris amb

nous monòlegs.Lluís Soler, Teresa Vallicrosa, Jaume Madaula i Georgina Latre són elsactors d’El bon pare, una comèdia inquietant per a públic adult.


La principal novetat d’enguany va ser eldebut de la nova Comissió de Festes. Ungrup jove que s’ha posat al capdavant del’organització de la festa amb el suportd’una seixantena de col·laboradors que,junts i de manera voluntària, han fetpossible la festa. «L’any passat, a causade la meteorologia i dels problemesamb els botellons, els números no vanser els esperats, i aquest any ens hemhagut d’estrènyer més el cinturó», ex-plica el president de la comissió, BrayanMendoza.

L’acte oficial d’inauguració de la festa vaser el dimecres 10 d’agost, festivitat desant Llorenç, patró del municipi, amb lamissa d’ofici i el pregó a la Plaça del po-ble. L’encarregat de fer el discurs inau-

gural va ser l’exalcalde de Bescanó

Xavier Soy, que va fer un repàs històricde la celebració de la festa major recor-dant els mítics concerts de Mojinos Es-cozíos o El Chaval de la Peca ambimatges del fotògraf Pere Magrià, fentalhora un homenatge als homes i les do-nes que han treballat pel poble i per laseva festa.

En la festa d’aquest any hi va haver actesper a tots els gustos. Activitats esporti-ves com la marxa de BTT, el concurs depetanca, el country, el partit de futboldel primer equip i la pujada de caixes;activitats infantils com la festa de l’escu-ma amb Els Trambòtics o el Va de Con-tes; activitats tradicionals com elconcurs de pesca o la plantada de ge-gants; teatre amb l’obra I ara què? de

Pep Plaza, i la sardinada popular –esvan esgotar tots els tiquets– i la cinque-na Bescanoninada.

Tanmateix, la gran protagonista va ser lamúsica amb La Principal de la Bisbal, perals més grans, i Ítaca Band, Auxili, Mi-quel del Roig i l’Orquestra Maribel, perals més joves, que van poder gaudir delfinal de festa de les dues nits amb la mú-sica dels discjòqueis locals Dj Joker i DjGroove. «En ser el nostre primer any,hem volgut seguir el mateix camí que al-tres edicions perquè funciona», explicaMendoza. Les versions acústiques delmúsic Xevi Chase van posar el punt fi-nal més emblemàtic de la festa major enun ambient agradable i acollidor al vol-tant de la carpa.

> Per Raquel Gironès

Bescanó es vesteix de festa major

112

Com cada any, el municipi de Bescanó es va engalanar durant una setmana percelebrar la festa major. El drac de la central modernista de Bescanó, que enguanycompleix 100 anys, va ser la imatge que va posar color a l’extensa programació, ambmés d’una trentena d’actes. Activitats infantils i esportives, teatre, gegants, sardanesi, sobretot, molta música, van omplir els carrers del poble del 7 al 15 d’agost.

Auxili va ser un dels atractiusmusicals de la festa.Foto: Lluís Romero

113


A la festa major de Bescanó s’hi poden trobar activitats esportives, musicals i de lleure. També hi destaquen els actes populars.

Fotos: Lluís Romero i Rosa Torrijos

Joan Ferrer i Vilaplana va agafar el relleu de la direcció del Club Esportiu Bescanó quan enJaume Solergastó va deixar la presidència, l'any 2007.

Sigui per la seva passió pel futbol, sigui perquè a can Ferrer Pagès sempre hi ha hagut unavinculació especial amb el club, en Joan va emprendre la nova tasca de dirigir el CE Bescanóamb molta passió i empenta.

Es va proposar una feina continuista: mantenir el primer equip a la categoria de primeraregional –actualment a segona catalana– i seguir amb l'escola de futbol, tot incorporantequip tècnic especialitzat per formar els futurs futbolistes, tant al camp com a la porteria.

Però en el futbol no tot és passió. També cal fer quadrar les xifres, donar resposta a diferentsnecessitats tant esportives com personals del club i, sobretot, tenir molta paciència.

La presentació del llibre «La història del Club Esportiu Bescanó» va ser el moment méscommovedor per al president sortint. El més colpidor, la mort d'un dels joves futbolistes, enJoan Martínez.

Ara ha decidit deixar el club. Ho fa amb la satisfacció de tancar una etapa de nou anys defeina ben feta. També remarca que, malgrat haver viscut una de les pitjors crisis de la

història, deixa el club econòmicament sanejat.

El de can Ferrer Pagèsdeixa el club

Ferrer, fotografiat al camp defutbol de Bescanó.

Foto: Rosa Torrijos

114

Joan Ferrer i Vilaplana,president del CE Bescanó 2007-2016

En Joan té 56 anys i desde ben petit que juga afutbol. El futbol és unapassió. El seu germàtambé va jugar durantanys al CE Bescanó. Elseu pare, també Joan denom, i el seu oncle, enJosep, van ser presidentsdel club bescanoní.

Ferrer va jugar a lesdiferents categories finsque als 23 anys va optarper combinar el futbolamateur ambl'entrenament i, al final,igual que els seusantecessors, va esdevenirpresident del club.

Els seus fills, Josep,Guillem i Marc, han jugati entrenat pel club. EnMarc fins i tot va fer elsalt al futbol professionali actualment juga a 2adivisió amb el CDTenerife.

Ah, ens queda la MariaLuque, la seva dona. Nola podem deixar fora delcercle futbolístic. Potserno toca la pilota, peròestem segurs que el bar,la quina o les festes delclub no haurien estat elmateix sense ella.

Una famíliamolt futbolista


> Per Rosa Torrijos

115


Tant a can Ferrer Pagès com al pati del’escola, la pilota de futbol era imprescin-dible per iniciar qualsevol joc de grup.

Engrescat per la tradició familiar, enJoan Ferrer va començar a jugar a aquestesport quan tenia 9 o 10 anys. Després,de manera progressiva, va anar passantper les diferents categories del club coma futbolista amateur. També va ser du-rant força temps el capità del primerequip. En aquesta etapa, a més, va anar aestudiar per obtenir els títols oficialsd’entrenador.

Un cop va deixar les botes de tacs, vacontinuar exercint d’entrenador al clubfins que se’n va cansar. Durant una tem-porada va canviar les esportives per de-dicar-se una mica més a la vida familiar,sense deixar d’anar al camp, perquè elsseus tres fills, en Marc, en Guillem i enJosep, també són jugadors de futbol.

Solergastó li va demanar de dirigir elclub quan ell deixés la presidència, aixíque Ferrer va assumir les tasques de vi-cepresident l’any 2005, per aprendre totel que el veterà president li pogués ense-nyar sobre com dirigir un club.

L’any 2007, Ferrer va escollir una juntadirectiva formada per coneguts iamants del futbol: Antoni Jiménez (To-to), Eduard Prat, Jordi Pera i ManelRodríguez. D’aquella junta només que-den Ferrer i Prat.

L’última junta estava composta per JoanFerrer, Manuel Rodríguez (d. e. p.),Eduard Prat, Àngel Castro, Jordi Pere iGuillem Ferrer.

Diu que ara, novament, tornarà a canviarde calçat: quan deixi el club es posarà lesvambes per anar a fer fúting –ara endiuen running– i les sabates de diumen-ge per anar a veure els seus fills jugar afutbol, sigui a Bescanó, sigui a Tenerife!

Podríem dir que vas començar re-bent una mala la notícia...Sí, noia, només d’arribar... Al cap de pocsdies d’estar muntant equips i buscantentrenadors em van trucar, era el 28 d’a-gost. Un dels nanos, en Joan Martínez,que feia anys que jugava amb nosaltres,va tenir un accident mortal. Duranttemps li vam dedicar un torneig d’estiu.Va ser la pitjor notícia en nou anys.

Però hi va haver una altra mortmolt sentida, oi?La mort de Manuel Rodríguez, el vice-president. També va ser un xoc per mi.Era una persona del club de cap a peus.Em va saber molt greu...

I el millor moment?Per mi, sense cap dubte, va ser el dia quevam presentar el llibre dels 75 anys d’his-tòria del futbol. Recuperava, per unabanda, part de la història de la meva fa-mília, ja que el meu oncle havia estat ju-gador i president del club i el meu paretambé havia estat president. Per una al-tra banda, escrivíem planes plenes defets on els protagonistes eren gent delpoble que a partir d’aquell moment se-rien recordats i estarien lligats al club. Vaser molt important per mi.

Com és el dia a dia d’un club?És molt complicat. De feines maquesn’hi ha poques. Cada temporada és untornar a començar: buscar finançament,entrenadors, fer els equips... Mira, quanles coses van bé ningú es molesta a dir-ho. Però quan alguna cosa falla, tothomen va ple.

Però també hi ha alegries...A vegades et passes una temporada pa-tint per un equip que, pobrets, no gua-nyen mai, perquè és un grup nou operquè han tingut mala sort..., i el diaque saps que han guanyat et fan molt fe-

liç perquè s’ho mereixen i perquè sapsque ells ho necessiten.

Quin hauria de ser el paper delspares?Haurien d’aprendre a confiar en els tèc-nics i a animar l’equip. Per norma gene-ral els pares no coneixen les regles de joci alguns es pensen que tenen un Messi, iaixò no ajuda...

Com obté finançament el club?De les quotes dels socis, que n’hi ha uncentenar; de les quotes dels jugadors; deles tanques publicitàries; del servei debar; d’una petita ajuda de l’Ajuntament i,sobretot, de la Gran Quina, que aquestany ha estat la millor de totes.

És suficient?No sempre. Pensa que les instal·lacionssón municipals però el manteniment vaa càrrec del club, i això són molts dinersa l’any. També cal pagar l’equip tècnic,entrenadors, entrenadors de porters...Segueixo?

Tens fama de cridar molt...Sí, i qui t’ho hagi dit té tota la raó delmón. Els darrers dos anys, quan hi haviapartit, no sortia al camp. Em poso massanerviós i prefereixo mirar-m’ho des delsvestidors. Reconec que pateixo molt, iquan pateixo crido...

En qui t’has recolzat tots aquestsanys?L’Eduard Prat ha estat la figura a l’ombraperò indispensable en tot moment. Erala persona que em feia posar seny quancalia. Li ha tocat una feina complicada i liestic molt agraït.

El comandament passarà a mans d'unequip més jove presidit per Daniel Ge-noher. Ferrer encoratja la nova junta atreballar per mantenir un club que ja té85 anys d'història.

Fa uns dos anys que la novajunta està ocupadamarcant el que seran lesnoves línies de treball delclub. Tenen clar que novolen canviar l'estructurade l'entitat, sinó que volenbasar-se en una formadiferent d'actuar des delfutbol de base perassegurar que el primerequip es nodreixi dejugadors del Bescanó.

Tots els membres del nouequip directiu tenen unavinculació personal ambl'esport, tant a títolparticular com pel fet queels seus fills juguen afutbol.

Volen formar futbolistes ial mateix temps donar-losun valor humà que elsserveixi fora del camp.Saben que no és fàcil i quehi haurà queixes pel canvide mètode, però confienque el temps i la confiançaseran uns bons aliats per aaquest nou projecte.

Els nous membres de lajunta són: Joan Antoner,Damià Guillaumes, DanielGenoher. Ferran Nogareda,Pau Noguer, Ricard Ovide,Agustí Pulido, LluísPujadas i Xavier Vinyoles.

La nova junta

Daniel Genoher i Tarrés serà el nou president del ClubEsportiu Bescanó.

Ha decidit estar al capdavant d'una junta composta per noupersones, totes elles amb fills que practiquen el futbol, tot ique alguns d'aquests nois no juguen en el club bescanoní.

A en Dani no li fa por assumir aquest repte perquè asseguraque el fet de ser una junta més nombrosa ajudarà que el clubdeixi de tenir un lideratge unidireccional per passar a sermolt més democràtic, és a dir, més basat en la participació ila col·laboració de tot l'equip directiu.

Creu que això afavorirà que els canvis que tenen projectatsarribin a bon port. Això sí, saben d’entrada que, com totesles noves iniciatives, rebran crítiques i trobaran gent queestarà en desacord, però aquest punt no els desanima aseguir perquè el club de Bescanó s'adapti a la nova manerade fer futbol

«A casa el futbol passa aldavant de moltes coses»

Dani Genoher ésel nou president

del club de futbolde Bescanó.

Foto: Rosa Torrijos

Daniel Genoher i Tarrés,nou president del CE Bescanó


16

> Per Rosa Torrijos

Poble en viu

A casa de la família Genoher-Esteve el fut-bol passa al davant de moltes coses. Sóngrans amants de l'esport i en especial delfutbol. Culers de tota la vida, són tambégrans defensors dels colors del club local.Podríem dir que és una família enllaçada alclub blau-i-blanc.

El seu sogre, l’Enric Esteve, va ser un por-ter destacat de l'època. En Josep, el pared'en Dani, també va dirigir el CE Bescanó aprimers dels anys noranta. La tradició fut-bolística la van seguir els germans Geno-her, que amb només 4 anys, tot i no tenir nil'edat reglamentària, van començar a jugara Salt.

En Dani va optar pel Bescanó quan tenia 9anys i s'hi va quedar fins ben bé els 18, quanva decidir anar al CF Girona. Allà va acon-seguir quedar campió de lliga en la catego-ria juvenil. Posteriorment, i com que elscolors de Bescanó eren molt importants pera ell, va escollir tornar a casa. Tot i que nova durar gaire, perquè amb poc més de 20anys va començar a rodar món. Va jugar endiferents equips de poblacions properes,com per exemple Salt, Cassà de la Selva,Santa Coloma de Farners i Amer. Va penjarles botes de futbolista als 29 anys.

Aquest itinerari creu que li ha servit peraportar els diferents punts de vista delsclubs pels quals ha passat. A més, la novajunta està composta per persones vincula-des al futbol, sigui per trajectòries particu-lars, sigui perquè els fills juguen a aquestesport.

Els darrers anys ha preferit seguir el seu fillNarcís i veure com el jove, que ara té 11anys, evoluciona dins el club de la capitalgironina en la categoria d'alevins.

A banda de jugar a futbol, Genoher va serdelegat de l'equip del seu fill i un dels fun-dadors del club Bescanó Corre.

Què t'ha motivat a encapçalar lanova junta?M'ha motivat un projecte comú. Haestat un procés de debat i d'ideesconjuntes, un conjunt de visions quehan anat agafant forma. Tots teníemuna cosa molt clara, que havíem detreballar des del futbol de base, per-què si un jugador decideix marxardel Bescanó ha de ser per anar a unclub més gran i no al poble veí. I sipassa això, alguna cosa falla...

Voleu potenciar el futbol de ba-se. Com?Hem buscat una metodologia de tre-ball i l'hem adequat a la mida del clubperquè creiem que el sistema de tre-ball no pot ser el mateix en un clubgran que en un de poble. Tindrem uncoordinador, que és un professionalamb moltes ganes i empenta, que ensajudarà a dirigir i a formar millor totl'equip tècnic. Volem que tots els ju-gadors tinguin una tècnica de joc co-muna però no idèntica, ja que volemque al mateix temps s'adapti a cadacategoria. També busquem que hihagi unes normes de comportament iuna disciplina conjunta a tot el club.

Això vol dir especialització...Mentre siguin petits, creiem que elsnens han de venir a passar-s'ho bé i aaprendre, però a partir dels 10 anysvolem que els futbolistes siguin com-petents, que ho facin perquè els agra-da i perquè tenen les qualitatsadequades per seguir progressantdins del club.

Això ajudaria a preservar el pri-mer equip?Sí, perquè el primer equip s'hauriade nodrir de futbolistes del poble i notant de gent de fora. Caldria treballar

perquè el planter no marxi a altresequips o almenys que els creem undubte i les ganes de quedar-se. Aixòpodria garantir millor el futur delprimer equip.

Aquest equip és el que més cos-ta de mantenir, oi?Costa molt. La majoria dels equipsd'aquesta categoria són de ciutatsmés aviat grans. Una ciutat ho potcostejar millor. Els pobles petits hotenim molt més difícil i quan s'acon-segueix costa molt quedar-s'hi. Aracal buscar patrocinadors per poderfinançar l’equip.

Amb el nou projecte el que méscostarà és...Allunyar una mica els pares delsprocediments del club. Consideremque és feina de l'equip tècnic dir alsjugadors com han d'actuar i els pa-res i mares han d'entendre que hande deixar-nos treballar.

El que us podria anar en con-tra...Que el primer equip baixés de cate-goria o que l'equip no s'adaptés alnou mètode de treball.

I si surt bé?Ens sentirem molt satisfets perquè ami personalment m'agrada organit-zar coses perquè la gent gaudeixi.Tot i que ara no es tracta només depassar-s'ho bé, sinó d'adaptar el clubals nous temps i assegurar-ne el bonfuncionament.

En Dani Genoher acaba l’entrevistadonant les gràcies a la junta per lafeina feta i els agraeix l’esforç quehan fet per mantenir viu el futbol aBescanó.

117


Podem dir que aquest any hem batut elrècord de participació. Al campus s'hihan inscrit un total de 110 nens. Cal re-cordar que en la primera edició érem 44participants i en la segona, 86. Això éssenyal que podem seguir endavant ambmolta confiança.

Com cada any dividim el campus en duesparts: la primera hora i la segona. La pri-mera consisteix en tecnificació individu-al per postes i en la segona realitzemactivitats de lleure. Les dues hores sónmolt valuoses, en el sentit que intentemque en tot moment el participant se senticòmode i que ho gaudeixi.

Setze monitors que ajuden en tot

moment els participants en la seva esta-da fan que aquest campus sigui tot unèxit, per la seva paciència, els seus conei-xements i el seu somriure contagiós.

Com en les dues edicions anteriors, vampoder realitzar «la sortida», la jornadade participació amb els jugadors delcampus del RCD Espanyol, que sempreens reben amb els braços oberts i ambuna gran hospitalitat. Aquest any vamcanviar de visita: en les dues edicionsanteriors havíem visitat el Camp Nou iaquest any vam visitar el luxós estadidel RCD Espanyol Cornellà-el Prat. Elsparticipants s’ho van passar d’allò mésbé i, com sempre, va tornar a ser una

sortida increïble.

L’últim dia del campus tothom estavaconvidat a poder gaudir del torneig final,de jocs d’aigua, d’inflables, de gelats.Vam muntar una festa que estava a l’al-tura del campus.

Abans d’acabar, des de la direcció delcampus voldríem donar les gràcies a lajunta pel suport que ens ha brindat desdel primer dia, als participants d’aquest3r campus, i als pares i mares dels nens,per l’ajuda en tot moment i per la con-fiança que ens han brindat. Gràcies detot cor a tots, i esperem veure’ns l’anyque ve de nou.

Per tercer any consecutiu el CE Bescanó ha organitzat un campus de futbol d’estiu.Enguany el nombre de participants ha augmentat considerablement. A banda de l'èxit departicipació, cal destacar que al campus de futbol no només hi ha tecnificació esportiva,sinó que també s’hi fan activitats de lleure i excursions

Esporti lleure enel III Campusde Futbol

III Campus de Futbol

El grup de futbolistes i l'equip tècnic van visitar l'estadidel RDC Espanyol i també es van fer una foto de grupdavant el camp de Bescanó. Fotos: Pere Magrià


18


Després de la participació, per primeravegada, del grup de Xou Juvenil en elCampionat d’Europa, celebrat a Porto, elclub continua sumant èxits en la més altacompetició a nivell individual.

Meritxell Font, en la categoria júnior, vaaconseguir la classificació per participaren el campionat d'Espanya, celebrat aprincipis de juliol a les Illes Canàries,després d'assolir la vuitena plaça al cam-pionat provincial i situar-se en 13a posi-ció en el campionat de Catalunya. Un anyd'èxits i una gran recompensa, ja queaquest any la Meritxell no ha pogut segu-ir els entrenaments habituals perquè licoincidien amb els horaris de classe del'últim curs de batxillerat. Malgrat això ibuscant qualsevol forat per poder entre-nar, ha aconseguit mantenir-se en el mésalt nivell de la competició. Felicitats!

I el patinador del club Ignasi Ciurana (1ren el campionat territorial de Girona) vaaconseguir, l’últim cap de setmana de ju-liol, la classificació per als campionatsestatals en categoria infantil desprésd’assolir el cinquè lloc al campionat de

Catalunya. I el proper mes d’octu-

bre viatjarà a Màlaga,on es disputaran elscampionats d’Espanya.Felicitats i molta sort!

Dues patinadores mésdel Bescanó van aconse-guir també una plaça per al campionatde Catalunya i una extensa representaciódel club va participar i defensar el seutreball amb notable èxit en els campio-nats provincials. Van obtenir plaça per alcampionat català Sandra Plaza en cate-goria juvenil (5a al provincial i 18a al ca-talà), i en categoria infantil varepresentar el club, a més de l’Ignasi Ciu-rana, la Nora Font (3a plaça al provinciali 20a al català).

A banda de les competicions, les patina-dores i els patinadors del club van conti-nuar els entrenaments habituals a nivellindividual i en els grups de xou, i el mesde juliol passat van participar al llarg d'u-na setmana en una estada tècnica, onamb l'ajuda de professionals externs vanreforçar la tècnica, la dansa i la coreogra-fia. Els van impartir classes Jaume Pons,entrenador i coreògraf del Club Patinat-

El Club Patinatge Bescanó continua sumant èxitsen la competició d'alt nivell.

Meritxell Font i Ignasi Ciurana es classifiquenper al campionat d'Espanya

Club Patinatge Bescanó

Bona part de l'equip de competició delclub durant l'estada esportiva d'aquest estiu.

220

Sumant èxits

ge Sant Celoni, que els va donar pautessobre la vessant artística i de dansa, il'entrenadora del Club Patinatge ArtísticRipollet Janet Ruiz, que els va fer entre-naments de tècnica individual per millo-rar els salts i les piruetes.

A l'octubre, el festivalI després d'un merescut descans durantel mes d'agost, a primers de setembre elclub reprèn de nou els entrenaments perpreparar, a banda de les competicions, eltradicional festival del club, que se cele-brarà el dissabte 22 d'octubre. Aquestany el festival serà més tard del que éshabitual –es feia tradicionalment al mesde juny– per les nombroses competi-cions en què han participat els patina-dors del club els primers mesos d'estiu.No us perdeu aquesta cita!

Meritxell Font i la seva entrenadora, Olga Costa,

al campionat d'Espanya.

> Per Susanna Oliveira


Seguim creixent en equips, en jugadors,en entrenadors. Des que, fa dos anys,vam assumir els equips més petits,aquesta temporada hem estat catorzeequips de gairebé totes les categories, sisd'ells de formació de base. Som més de160 jugadors i jugadores, una vintenad'entrenadors i ajudants i dos coordina-dors tècnics. A tots ells cal agrair-los lafeina ben feta que porten a terme duranttot l'any.

Per Nadal vam organitzar, una vegadamés, juntament amb el Club de Patinat-ge i el Club Esportiu Bescanó de futbol,la Gran Quina de Bescanó. Un any més,amb un gran èxit de participació i d'as-sistència.

Just abans de Setmana Santa, per segonany consecutiu, la Federació Gironinade Bàsquet va escollir Bescanó per dis-putar-hi el 2n campionat territorial decategories infantil i cadet 3x3, amb unagran paticipació de jugadors i jugadoresd'arreu de les comarques gironines.

La temporada va ser prou profitosa per atots els equips del nostre club. Amb dosequips d'escoleta de bàsquet, dos pre-

mini i dos minibàsquet, un preinfantilmasculí, un infantil femení, un cadet fe-mení, un cadet masculí, i també els nos-tres equips sèniors, amb un equipsots-21 masculí, un de sots-25 masculí,un de 3a catalana femení i un de 2a ca-talana masculí.

Cal destacar l'ascens dels nostres sots-25 a categoria de 3a catalana, així com laparticipació en la final de Catalunya d'a-quest equip, que també es va disputar alnostre pavelló, fent així una diada debon bàsquet al nostre poble.

En arribar a final de juny, ja amb les lli-gues acabades, com ja fa uns anys, vamtancar la temporada amb una estadad'un cap de setmana al Collell. Una altraactivitat en què cada any hi ha més parti-cipants. Aquesta vegada han estat mésde 90 persones, entre jugadors i cos tèc-nic. Els nostres nois i noies, juntamentamb els nostres entrenadors, van gaudiruns dies amb un ambient molt més rela-xat i lúdic que la resta de l'any. El diu-menge vam donar per acabada aquestatemporada amb un dinar amb tots els

pares que ens van voler acompanyar.

Durant el mes de juliol tampoc va pararl'activitat de bàsquet al pavelló. En Gui-llem Casas va ser el responsable, junta-ment amb uns quants entrenadors de lacasa, d'organitzar el campus de tecnifi-cació de l'estiu. Aquest any hem comptatamb una col·laboradora molt especial, labescanonina Queralt Casas, jugadoraactual del Basquet Landes, de la lliga fe-menina francesa, i una visita del tambébescanoní, i fins fa uns dies jugador delBarça, Èric Vila. A tots ells gràcies perhaver participat i aportat la seva expe-riència als més de 70 participants, entrepetits i grans.

Ha estat una bona eina per practicar imillorar tècniques de bàsquet, en unambient agradable i festiu.

Volem donar les gràcies a tots els espec-tadors que cada jornada veniu a animarels nostres equips i ens agradaria seguircomptant amb vosaltres els dissabtesper donar suport a tots els nostres nois inoies. De debò que és una molt bonamanera d'ajudar-nos i així... seguimcreixent!

No fa pas tant que vam acabar la temporada 2015-16 i ja estem preparats perafrontar-ne una altra.

Any rere any, seguim creixent en activitats, en equips i en jugadors. Seguim afrontant els nousreptes i compartint la nostra voluntat de viure el bàsquet amb l'esperit i els valors que ens fancréixer com a esportistes i com a persones

Creixem amb el seny de semprei les il·lusions renovades

Club Bàsquet Bescanó

Els jugadors i les jugadores, l'equip tècnic i la juntadel Club de Bàsquet Bescanó, en una foto de grup.Foto: Joan Carles Núñez

221


El grup d'excursionistes, a Poblet.

Una frase ben senzilla, però, tanmateix,tan certa! No vaig trigar gaire a compro-var la raó que tenien aquelles poques pa-raules quan el grup en el qual m’incloïa,dels casals d’avis de Bonmatí i de Besca-nó, ens vam anar dispersant pel recinte ianàvem comentant admirats entre nos-altres els aparells i atuells que antany ha-vien format part de la nostra vidaquotidiana i que, a poc a poc, gairebésense adonar-nos-en, havíem anat sub-stituint per dispositius i receptacles mésmoderns que havin ajudat a fer la vidamés fàcil, sobretot a pagès.

La majoria del grup eren gent que haviennascut i viscut la primera etapa de la sevavida en el món rural, i els que no, en te-níem vinculació directa a través de fami-liars propers.

Quanta nostàlgia s’endevinava en els co-mentaris de tots els presents! Quines ca-res de satisfacció! Per una estona vamretornar a la infantesa i joventut perdudaja fa molts anys!

Amb cares alegres vam tornar a pujar al’autocar, i en Joan, el xofer, ens va tras-lladar al poble de Vimbodí, concreta-

ment a un taller artesà on es

treballa el vidre. Allà, ens van fer una de-mostració d’aquest ofici tan fascinant.

I, entre una cosa i l’altra, es va fer l’horade dinar, per això vam encaminar-nos aun restaurat del mateix poble on es vanocupar de la intendència.

Era hora de tornar a l’autocar, aquest copper dirigir-nos a Poblet, indret que lamajoria ja coneixíem, però on sempre ésagradable tornar.

El Reial Monestir de Santa Maria de Po-blet va ser durant un període de tempsfossar dels reis d’Aragó i comtes de Bar-celona, des de Jaume I el Conqueridorfins a Joan II d’Aragó i la seva segona es-posa, Joana Enríquez, pares de Ferran elCatòlic.

El guia ens va anar desgranant la històriadel monestir cistercenc ubicat a la Concade Barberà. Ens vam assabentar que foupatrocinat per Ramon Berenguer IV,comte de Barcelona, qui el deixà en mansdels monjos cistercencs de l’abadia deFontfreda l’any 1149.

Després de segles d’esplendor, el 1835 vaentrar en decadència fins al total aban-donament a conseqüència de la Des-

amortització de Mendizábal. Gairebé unsegle després, l’any 1930, va començar laseva restauració, i el 1940 van retornar al’abadia alguns monjos. Actualment n’hiviuen vint-i-nou.

El 1991 la Unesco el va declarar Patrimo-ni de la Humanitat.

Davant del monestir ens vam fer la foto-grafia de família per deixar constànciad’aquesta sortida que va resultar enri-quidora i divertida per a tots els que vamtenir la sort de poder gaudir-la.

Finalment, pels volts de les sis de la tar-da, va ser hora de tornar cap a casa. Elsol, però, encara era alt, circumstànciaque ens va permetre fruir del paisatgeamb el qual ens obsequiava la primavera.Aquí i allà els camps de colza florida queencatifen de groc els conreus, i tantesmeravelles!

A l’horitzó, cap a l’esquerra, Montserratcom a teló de fons. La muntanya màgicaque tots els catalans portem al cor!

I així vam esgotar un altre dia de la nos-tra ja dilatada existència, un jorn, però,que ens va deixar petja i que voldríem re-petir més sovint!

En creuar l’entrada d’accés al Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí, els ullstopen amb un rètol que resa: «Per saber on anem, cal saber d’on venim».Una frase ben senzilla, però, tanmateix, tan certa!

Els avis de Bescanó i Bonmatí,a l'Espluga de Francolí

222

> Per M. Dolors Majoral i TortCasal d’avis

223


Després de contemplar, altre cop, admi-rats, el paisatge que travessàrem per di-ferents contrades de Catalunya, vamarribar a la ciutat de Tremp (Tremp té re-conegut el títol de ciutat des del segleXIX), on se’ns presentà al davant l’impo-nent campanar i temple de Santa Mariade Valldeflors, que és on cantàrem. A to-car, a la dreta, hi havia l’Hotel Segle XX(«el Sigle»), establiment centenari onvam fer estada.

L'estada a TrempAbans de dinar, férem una passejadapels carrers del centre. La torre que hi haquasi adossada a l’absis del temple era del’antiga muralla. N’hi ha altres de salva-des. Algunes són habitades, igual que al-guns trams de muralla amb finestres alcarrer. Férem un tomb per l’exterior, pelpasseig del Vall, la plaça Capdevila, elpasseig Manyanet (aquests vials són am-ples). A continuació, com si fos per unaporta, entràrem a dintre i, passant per

carrers, arribàrem a la plaça de l’Esglé-sia, on contemplàrem la façana i la casamodernista de Feliu Fontova. A la plaçalateral hi ha el monument a Mn. JosepManyanet, capellà, fill de Tremp, que ar-ribà a ser fundador i sant. En sortírempel carrer de Soldevila i, creuant el delVall, arribàrem al passeig del Dr. Pear-son (anomenat així en honor de l’engi-nyer fundador, promotor i primerdirector de la construcció de les preses icentrals hidroelèctriques de la Canaden-ca al Pirineu). És el gran carrer burgès(noble, en deien abans) i modern de laciutat. Hi ha el Teatre La Lira, la Caixa dePensions i algunes de les cases comer-cials i industrials locals més antigues.

Al Pinell, esplèndid parc i zona esporti-va, alguns hi van anar a la tarda, desprésdel concert. Altres vam anar a veure elpartit de promoció del Girona a Còrdovaen un cafè.

Després de la trobada per assajar vaminiciar el concert, a les sis de la tarda. La

basílica de Santa Maria de Valldeflors es-tava plena de públic i els cantaires, ner-viosos. La Coral Josep Ruhí vainterpretar cinc cançons. A continuació,va ser el torn de l’Orfeó de Tremp, quetambé va cantar cinc peces, i tot seguitvam poder interpretar un cant conjunt.Després d’un oferiment de flors, vamconvidar el públic a cantar amb nosaltresEls segadors.

Al vespre, ja una mica més tranquils,vam gaudir d'un sopar i vam poder xer-rar i explicar acudits, històries, cançons imés cançons. També vam comprar cocade recapte, de samfaina, del Forn de Pa-lau, una especialitat del país. Renoi, quinèxit! A Tremp en diuen «coca d’enciam».

El diumenge vam poder gaudir d'una ru-ta turística cultural i paisatgística: mu-seu, castell, vistes al Montsec, visita a lacol·legiata d'Àger... I després, carretera imanta cap a Bescanó. Per sort, sempreens toca un bon xofer!

Els dies 18 i 19 de juny, tot complint lanostra part de l’intercanvi acordat ambl’Orfeó de Tremp, iniciat amb la seva vinguda a Bescanó l'any 2014, cantaires i acompanyantssortírem cap a Tremp. Abans d’entrar a l’eix Girona-Cervera vam fer parades a Anglès i a SantMartí Sapresa per recollir els companys d’Osor, Anglès i Sant Dalmai.

Un bonic viatgeal Pallars Jussà

Cantaires i acompanyants, davant la porta deSanta Maria de Valldeflors i un moment delconcert a l’església de Tremp.

> Per la Coral Josep Ruhí


Qui no s’ha trobat alguna vegada ques’ha deixat la cartera a casa o que no sapquina és la talla de la sogra? «Emporta-t’ho i que s’ho emprovi i ja passaràs a pa-gar-ho quan puguis» o bé «No pateixis,quan m’arribi t’ho deixaré a casa», sónunes frases que no sentirem mai en ungran magatzem però sí a la botiga delbarri o del poble.

«Només es pot competir amb les granssuperfícies a base de sinergies entre co-merços o d’associar-se per fer accionscomunes. Un altre punt fort del petit co-merç és el tracte personalitzat que po-dem oferir als nostres clients», explica

Noguer.

A finals del 2008 es va fundar l’Associa-ció de Comerços i Serveis de Bescanóper crear complicitats entre els diferentsassociats, intentar competir deguda-ment amb les grans superfícies comer-cials i crear estímuls perquè els veïns deBescanó –i també la gent de pas– optes-sin per comprar els productes que el pe-tit comerç pot oferir.

Després de més de vuit anys de vida, elsassociats valoren la comissió de manerapositiva, ja que poden fer accions promo-cionals que si les volguessin fer de mane-ra individual seria impossible.Asseguren que associar-se ha estat avan-tatjós tant per al comerç com per al con-

sumidor, ja que el client obté descomp-tes i participa en sortejos de productes oserveis que utilitza habitualment.

Els diners de què disposa l’associaciósurten majoritàriament de les quotesdels socis, que actualment són uns 40,però també reben una subvenció de l’A-juntament de Bescanó i una altra de laGeneralitat. Mentre va durar la crisi, lessubvencions de la Generalitat es vananar endarrerint molt, fins al punt d’ha-ver de demanar préstecs personals perpoder tirar endavant les accions promo-cionals.

Malgrat aquests entrebancs, l’associació

L'Associació de Comerços i Serveis de Bescanó es va fundar l'any 2008 amb la finalitat depoder crear estímuls perquè els veïns del municipi apostin més pel comerç local.

Actualment disposa d’una quarantena d'associats, que suposa més del noranta per centdel petit comerç del municipi.

La nova junta serà presidida per M. Àngels Vilaplana, que substitueix Pau Noguer.

El grup de comerciants estan pensant en propostes innovadores que puguin fer-se através de les xarxes socials per motivar els joves a comprar al poble

Comerç proper i de confiança

224

> Per Rosa Torrijos

Vilaplana i Noguer, ambun dels cartellspromocionals.

225


segueix fent campanyes promocionals.Alguns exemples són el rasca-rasca, elsDesitjos de Nadal. També col·laboraamb totes les festes dels pobles quan ce-lebren les seves festes majors i organitzaactivitats com ara la mostra gastronòmi-ca Tasta l’Estiu, que té molt d’èxit departicipació.

«Al mes d’octubre la gent ja preguntaquan començarà la campanya de Nadal.Això vol dir que ja s’ho esperen. I si t’o-blides de fer-los omplir la butlleta pelsorteig t’ho recorden ràpidament», ex-pliquen els associats de l’entitat.

Entre les novetats futures compten po-der renovar el web corporatiu de l’asso-ciació, fer cursos per aprendre amanejar les xarxes socials i poder ferpromocions on line per arribar a un pú-blic més jove. També mantindran les ac-cions promocionals que es fan durantl’any i que tenen força sobretot en èpocanadalenca.

Entre les assignatures pendents diuenque els agradaria senyalitzar l’eix co-mercial del poble i confeccionar un ma-pa amb rutes per fer a peu on hi figurinels comerços associats.

El futur de la carreteraLa principal preocupació del comerç deBescanó sempre ha estat el futur de lacarretera, sobretot pels comerços méspropers al carrer Major. Els fa por quesucceeixi el que ha passat en altres po-bles veïns, que amb els nous accessoshan vist perdre els clients de pas.

A títol particular se sumen a la idea detenir una carretera segura i amb menystrànsit, però pateixen per si es fa una va-riant, ja que probablement suposaria eltancament d’alguns establiments i lapèrdua de llocs de treball amb el conse-güent perjudici per a moltes famílies queen depenen.

«Només hem de veure el que ha passatals pobles del voltant. La Cellera n’és unexemple clar. Des que han desviat la car-retera, el comerç està més mort que viu,perquè han perdut els clients que erende passada», explica Vilaplana.

Ja han anunciat que properament hihaurà obres de millora a la carretera,concretament al tram de la Pilastra.Aquest projecte afectarà més el flux detrànsit que passa pel poble, i per aquestmotiu s’han reunit amb l’alcalde, perfer-li arribar la seva preocupació i dema-nar vies alternatives perquè les conse-qüències de les obres siguin méssuportables.

Està previst que les obres durin un any ise sap que enderrocaran part de la mun-tanya i que això serà complicat per a lespersones que necessiten passar per allà.Però un cop fet l’enderroc demanen duescoses. La primera seria que part de lesobres es poguessin fer de nit. I la segona,que s’obrissin dues vies alternatives: unaque passi per Santa Anna, per als que van

a Girona, i l’altra per la Pilastra, per alsque van cap a Olot. D’aquesta manera noes tallaria el trànsit en cap moment i totseria més tolerable.

El fet de patir obres públiques no és nouper als comerciants. Recorden perfecta-ment altres vegades en què tot plegat erauna murga, no només per les operacionsque es feien al carrer, sinó perquè elsconductors no paraven de queixar-seamb tocs de botzina durant tot el dia. As-seguren que hi havia moments que erainsuportable.

La nova juntaLa junta està formada per Maria ÀngelsVilaplana (Electrodomèstics i Motos Vi-laplana), Jordi Calderón (Bar i Restau-rant El Bescanoní), Josep Gafarot(Carnisseria Can Josep), Damià Guillau-mes (Assessoria Bescanó), Anna Vivan-cos (Granja Can Rafel), Toni Vilert(Cafeteria Les Voltes), Júlia Noguer (Re-gals i Moda Júlia) i Cristina Carrera(Perruqueria Estils).

Cada any l’associació organitza el Tasta l’Estiu, que té molt d’èxit de participació.

Bescanó petit La Pilastra - agost 2016

S’acaba el curs!> Llars d’infants Bescanó-Nins i El Carrilet

Els nens i nenes de la llarEl Carrilet vam rebre lavisita de dos tècnicssanitaris que van amb unaambulància i ajuden lespersones.

Als infants de la llarBescanó-Nins els agradenles flors, les plantes i anar

al mercat!

S’acaba el curs i els nostres menuts es fan grans... Tot i que les llars d'infants resten obertesdurant el mes d'agost, els nens i nens de les llars d'infants creixen i alguns canvien d'aula ialtres se'n van cap a l'escola

> Per les educadores

26

Llar d'infants Bescanó-NinsDoncs sí, ja s’ha acabat un curs i en comença un altre.

Els tigres i els lleons ens diuen adéu per començar un

nou cicle, mentre que els nostres petits micos i elefants

ja s'enfilen cap a Llar 2!

El que no saben és que els espera un munt de sorpreses

noves!

Llar d'infantsEl Carrilet«Quan estalvies a un infantl’esforç que ell podria fer, liestàs impedint créixer»

Maria Montessori

Una nova vida regna pel poble de Bescanó des de fa uns mesos. Petites criatures conviuenpels carrers del municipi. El pavelló i l’església de Sant Llorenç s’han convertit en gimnasos.I han obert unes petites botigues on venen pocions, ous, encens, esquers i, el més buscat,unes boles màgiques. El més estrany, però, és que molts bescanonins s’han convertit enautèntics entrenadors de pokémons

Els carrers de Bescanó s’inunden de Pokémons

vol tenir a la butxaca però que són difícilsde trobar són els Pikachu. «A la plaça de les Nacions em va aparèi-xer un Pikachu però se’m va escapar i noel vaig poder caçar», explica el bescanoníSergi Soler, de 23 anys. El jove va descar-regar-se el joc perquè volia redescobrirels personatges de la mítica sèrie de di-buixos animats que mirava quan era petiti amb què jugava amb la seva Game Boy.El gran al·licient d’aquest nou joc que elfa diferent de la resta és la combinació dela realitat física i la virtual. «És un joc quet’obliga a sortir de casa per poder jugar-hi», explica Soler, que confessa que en di-ferents ocasions ha sortit expressamental carrer per jugar al PokémonGo. Els que sí que van poder caçar un Pikachua Bescanó van ser en Pol Brull, de 20anys, i en Marc Verdaguer, de 32 anys.Junts i acompanyats d’en Kevin López,de 19 anys, i altres bescanonins, van acaçar Pokémons quan estan junts, fentuna ruta per les Poképarades que hi ha aBescanó. Es tracta de llocs o monumentsemblemàtics del poble, com ara el campde futbol, les escultures De tot cor delCasal d’Avis i El patronat de Bescanó dela plaça del Mil·lenari, les ruïnes del car-ril bici, el santuari de la carretera queva cap a Estanyol o l’església de Mont-

fullà, on els bescanonins podenpassar a recollir boles i altres ob-sequis per caçar els Pokémons,fer-los evolucionar i, a la vega-da, fer-los més forts.

«Abans de quedar per anar aprendre un cafè passem per lesPoképarades a recollir material,

Bescanó petitLa Pilastra - agost 2016

Sí, si heu vist un vianant amb el mòbil en-laire pels carrers del poble, probablementno estava fent una foto ni buscant Wi-Fi,sinó intentant caçar un Pokémon. Estemparlant de la nova aplicació per a mòbilsPokemonGo, que ha revolucionat tot elmón i també Bescanó. Es tracta d’un jocsenzill i addictiu que utilitza el sistemade posicionament global per detectar oni en quina posició es troba el jugador dela vida real, per tal de fer aparèixer aprop d’ell i a través de la pantalla del mò-bil un personatge de Pokémon –la míti-ca sèrie de dibuixos animats que es vaestrenar el 1997. A partir d’aquí, l’usuari ha d’intentaratrapar el personatge amb unes bolesvermelles i blanques anomenades Poké-ball. A mesura que el jugador va cami-nant pel poble, se li apareixen més i mésPokémons amb l’objectiu final de com-pletar la Pokédex, és a dir, arribar a cap-turar les 150 criatures que hi ha.A Bescanó hi ha pocs Pokémons. Els méscomuns són els Rattata –rata–, Pidgey –ocell – i Zubat –ratpenat–. És en zonesd’aigua com a la riba del riu Ter on acos-tuma a haver-hi Magikarp –peix–, Hor-sea –cavallet de mar– o Goldeen –peixglobus–. Els més buscats i els que tothom

227

perquè si et surt un Pokémon difícil detrobar i no tens boles no el pots caçar»,assegura López. Al PokémonGo no es tracta només de ca-çar. L’altra opció que t’ofereix és poderconquerir i defensar els gimnasos. A Bes-canó n’hi a dos: al pavelló i al safareig del’església de Sant Llorenç. Allà, cadausuari s’ha d’unir a un dels tres equipsque hi ha en joc: el groc –l’electricitat–, elblau –l’aigua– i el vermell –el foc–, i llui-tar amb els seus Pokémons per apoderar-se de l’espai. «Per una banda és un joc que està molt béperquè has de sortir de casa i et mous, pe-rò la gent s’ha de conscienciar que tot téun límit perquè molts hi juguen mentrecondueixen», explica una altra bescano-nina fan del joc, l’Ariadna Brull, de 24anys. Tanmateix, ara l’aplicació en supe-rar els 20 km/h t’alerta que no pots jugar-hi conduint. Tot i el boom que està tenint el joc, algunsafirmen que cada vegada hi juguenmenys. «El PokémonGo no té una histò-ria que t’enganxa per seguir jugant, aquínomés vas caçant Pokémons i poca cosamés», explica Verdaguer. Altres, com enPol Brull, troben a faltar que la lluita en-tre Pokémons sigui més enriquidora i quepuguis competir en directe amb altres ju-gadors i no amb la màquina com passaara. Tots, però, confien que el joc seguiràevolucionant i anirà incorporant totesaquestes mancances que té actualmentperquè així els jugadors es puguin sentiruns autèntics entrenadors de Pokémons.

Bescanó petit La Pilastra - agost 2016

Flors i festaper acabar el cursLa tradició de fer

catifes amb flors s'ha

perdut a molts pobles

de Catalunya. Els

alumnes de l'escola de

Bescanó l'han

mantingut viva perquè

és una activitat que

estimula la creativitat i

perquè pensen que val

la pensa conservar

aquest costum antic.

Els comiats sempre són

emotius i divertits.

Aquest any a l'escola se

n'han celebrat dos, el

dels que marxen a

l'institut i el dels que

fan el canvi del cicle

infantil al de primària

Els tres grups de P-5 queaquest setembrecomençaranel primer cursde primària.

Festa de fi de curs a l’escolaUn any més vam celebrarque s’acabava el curs al’escola, i ho vam fer ambels jocs que havienpreparat els nois i noiesque acabaven l’escola i queja se'n van cap a l’institut.

Vam maquillar-nos, vammullar-nos, vam jugar aescacs... En fi, va ser unafesta molt divertida, i uncop ens vam haver acabatel gelat vam acomiadar elsde 6è.

> Escola Doctor Sobrequés

Comiat dels alumnes de P-5El 17 de juny vam celebrar l’acte de comiat

dels alumnes que han acabat P-5 i que

aquest curs ja faran primària.

Va ser un acte molt emocionant: cada un va

rebre un diploma per demostrar els seus

aprenentatges.

28

229

Catifes de flors

L'escola d’atletisme segueix creixentEl curs escolar va tornar a tenir l'escola d'atletisme com a activitat extraescolar.

Es nota que aquest esport ha anat engrescant cada vegada més nens i nenes, perquè ja podem

parlar d'èxit de participació, ja que hi han pres part més de 50 alumnes de totes les edats

Els corredors que s’hi van inscriure, se-gons l'edat, van anar aprenent les dife-rents modalitats atlètiques. A més,fomentant els valors bàsics de l'atletis-me, com per exemple la companyonia il’esforç. I intentant fer-ho mentre es di-verteixen i s'ho passen d'allò més bé!Cal remarcar que no tot és córrer, sinóque fem altres modalitats, com ara saltsi llançaments, i que hi pot participar tot-hom. També hem començat a competir

en alguna cursa tant en l'àmbit provin-cial com de tot Catalunya.La participació ha estat força bona is'han obtingut bons resultats. Algunsdels alumnes que han quedat entre elsprimers llocs són: Biel Coll, Emma Al-con, Marcel Vendrell, Beth Pont, AladesPinsach, Miquel Valera, Iu Vinyoles,Maria Gotarra, Lluc Reig, Diana Rome-ro, Ester López i Marina Solà.Igualment, hem de destacar que l'Ester

López i la Marina Solà van participar enla final de Catalunya. La Marina va que-dar tercera en el gran premi de cros i vaguanyar nombroses curses tant en la se-va categoria com en algunes en l'àmbitabsolut.Ja estem pensant en la propera tempo-rada i ens agradaria que més alumnesde l'escola s'animessin a prendre part enaquesta activitat. Per tant, us animenperquè aquest curs hi participeu!

Catifes de florsUn any més, i ja en fa una

colla, els nens i nenes de

l’escola van fer catifes de

flors i altres materials el dia

de Corpus a la plaça de les

Nacions. Pensem que és una

tradició més del nostre país i

que no s’hauria de perdre, ja

que aquestes petites coses

són les que ens fan ser com

som i ens fan estimar el

nostre petit país. Un país el fa

la gent que hi viu, però també

els costums i les tradicions

que ens han fet arribar fins

aquí.

Voldríem també des d’aquí

animar les altres entitats del

poble a afegir-se a la diada i a

fer encara més gran la festa.

Dissenyar lescatifes de florsés una bonamanera depreservar lestradicions i, amés, estimula lacreativitat.

Bescanó petitLa Pilastra - agost 2016

330

Bescanó jove La Pilastra - agost 2016

Es gradua la primera promoció d'alumnes de l'institut La MiquelaEl mes de juny passat, l’institut La Miquela de Bescanó va graduar la primera promoció denoies i nois de batxillerat.

L'any 2010 el centre tenia una cinquantena de joves i una dotzena de professors.Actualment ja té 250 alumnes i un claustre de 30 docents

> Institut La Miquela> Per Joaquim Cullell, director de l'institut

331

Bescanó joveLa Pilastra - agost 2016

Tot va començar el 7 de setembre del2010, quan una cinquantena de nois inoies entraven per primera vegada alnou centre d’educació secundària deBescanó, el SES La Miquela, i es conver-tien en «la primera promoció», i passa-ran a l’arxiu històric del poble com a tal.

El nostre SES va néixer com una secciód’institut annexat al Vallvera de Salt,que disposava aleshores de dues classes,una aula d’informàtica, 50 alumnes, unclaustre de 6 professors i un conserge.

Any rere any, el centre ha anat creixent,ampliant els espais, els recursos, l’ofer-ta educativa, el nombre de companys,el nombre de professors... fins a acon-

seguir la categoria d’institut de Besca-nó. Un institut que iniciarà el propercurs escolar amb 18 aules, uns 260alumnes i un claustre de 30 professors,i que oferirà ESO i batxillerat en horaride matins.

Han estat 6 anys d’organització, decreixement, de creació, de consolida-ció, de treball, d’il·lusió, d’esforç, demillora, de constància, de coordina-ció... de tota una comunitat educativaque ha fet possible, entre altres coses,que el 17 de juny poguéssim celebrar lagraduació de la primera promoció denois i noies que han cursat el batxillerata Bescanó.

I en aquest sentit vull donar les gràcies,en nom del claustre, en primer lloc atots aquells pares i mares que han con-fiat en el projecte de centre, ja que somconscients de la responsabilitat de laseva decisió quan van apostar per uncentre de nova creació, que iniciava elcamí dels postobligatoris. A data d’avuija podem dir que el 100% del nostrealumnat que s’ha presentat al juny a se-lectivitat l’ha aprovat. En segon lloc,també és just donar les gràcies als res-ponsables de l’Ajuntament, que sempreels hem tingut al costat, i, per descomp-tat, als nostres apreciats alumnes, alsquals els desitgem molta sort.

Una foto dels alumnes graduats, amb els seus familiars. Foto: Pere Magrià

Els polítics parlen La Pilastra - agost 2016

Són necessàries les barreres que hi ha col·locades a la via verda?Bescanó és un poble segur?

Bescanó és un municipi segur

Depèn de cadascun de nosaltres viure en un poble més segur

No en tenim cap dubte i ens ho confirmenles estadístiques que ens fan arribar pe-riòdicament els Mossos d’Esquadra. Peròaixò no vol dir que no tinguem cap pro-blema: en tenim, però en cap cas són su-periors als dels altres pobles veïns, i tenimconstància que els Mossos treballen con-tínuament per poder-los reduir cada copmés. En tot cas, per aconseguir-ho és im-prescindible la col·laboració ciutadana,fent arribar als Mossos d’Esquadra tota lainformació i les sospites que pugueu tenir,ja que això els ajuda molt en la seva feina.No obstant això, sí que és veritat que a ve-gades confonem la seguretat amb els ac-tes d’incivisme, que també podentrasbalsar la convivència, i per sort al nos-tre poble d’aquests també en tenim pocs.Des de l’Ajuntament treballem en coordi-nació amb tots els agents socials del poble,escolars, sanitaris i serveis socials, per po-der detectar amb antelació possibles pro-blemes, i procurem fomentar activitatsprincipalment per a la mainada i el jovent,perquè creiem que el millor que es pot fer

per augmentar la seguretat i el civisme ésfer una bona prevenció.Parlant de seguretat és important esmen-tar les obres de millora del tram de la car-retera de la Pilastra que es portaran aterme durant el pròxim any i que, juntamb les que es van fer al tram del Pou delGlaç, faran que es resolguin dos punts ne-gres molt importants de la carretera de lavergonya al pas pel nostre poble.Respecte a la necessitat o no de les barre-res situades a la via verda, la nostra res-posta és que sí que són necessàries i quevan ser col·locades per resoldre un clar casd’incivisme.Convertir l’antiga via del tren d’Olot en viaverda implicava que només podia ser uti-litzada per vianants i ciclistes. Tot i això,alguns veïns la feien servir per passar-hiamb cotxes i fins i tot amb tractors.Per garantir la seguretat dels usuaris imantenir l’estat del ferm en bones condi-cions, el Consorci de les Vies Verdes va de-cidir posar paranys per evitar actes

incívics. Però, tot i això, els actes vandàlicsde persones que eren contràries a la sevacol·locació van fer que s’haguessin de pro-var altres opcions que també van resultarfallides. Finalment els tècnics del Consor-ci van optar per instal·lar-hi les barreresactuals com a solució definitiva, tal comn’hi ha en altres punts de les vies verdes.Els darrers accidents han motivat que du-rant aquest any hàgim tingut diversesconverses amb el Consorci per impulsaraccions alternatives i complementàriesper millorar la seguretat.Val a dir que sabem que aquest és un te-ma que també preocupa el grup de l’opo-sició i, per això, fins i tot els vam convidara assistir a la darrera reunió que vam te-nir amb els responsables del Consorci, enquè vam acordar noves millores substan-cials que ben segur minimitzaran el risc ila gravetat del dany en cas d’impacte.Des de l’Ajuntament continuarem treba-llant per fer un poble més segur en quèper damunt de tot prevalgui la convivèn-cia entre els seus habitants.

> Pere Lluís Garcia, alcalde

Tots alguna vegada hem cregut que in-complir una norma de trànsit no compor-ta conseqüències, ens donem multitudd’autoexcuses: «És un moment», «Ningúho veurà», «No molestaré a ningú», etc.Accions que creiem innòcues comportenconseqüències que no veiem. Al nostre po-ble n’hem tingut diverses mostres.El costum d’aparcar el cotxe prop dels en-creuaments fent cas omís de la pinturagroga que ho prohibeix provoca un clarrisc d’accident en dificultar la visibilitat. Laresposta ha estat instal·lar barreres físi-ques que impedeixen l’aparcament peròque enlletgeixen molt el poble; però, per aalguns incívics, això encara no és suficient,ja que aparquen al costat de les pilones.Una situació similar s’ha produït al carrilbici, on l’acció incívica d’alguns conductorsque utilitzaven la via verda com a variantal carrer Major incomplia la senyalitzaciói generava risc greu per als vianants i ci-clistes. Aquesta actitud va tenir com a res-

posta la col·locació de barreres defusta per barrar el pas als cotxes.

Aquestes barreres van ser repetidamentarrencades, fet que va provocar que fossinsubstituïdes per barreres d’acer. Això hacomportat una segona derivada: les barre-res generen un perill per als ciclistes de lavia, en tractar-se d’un element molt rígidsituat a mitja altura i integrat en el paisat-ge, ja que estan pintades de groc i verd. Ci-clistes de totes les edats, en no adonar-sede la seva presència, hi impacten i es pro-dueixen lesions de diversa gravetat, cops,rascades, talls, i fins i tot clavícules i coste-lles trencades.En repetides ocasions des del grup muni-cipal d’ERC-AM hem exposat en els plensde l’Ajuntament la necessitat de prendremesures per corregir aquest problema, pe-rò se’ns deia que no hi havia constància decap accident i que, per tant, no calia ferres. Cansats de no ser escoltats, vam con-certar una reunió amb tècnics de Vies Ver-des per buscar solucions al problema,convidant l’equip de govern a la reunió,com no podia ser d’una altra manera. Laresposta va ser anul·lar la reunió i seguir

amagant el cap sota l’ala. Han calgut mésaccidents per tal de reconèixer l’existènciadel problema, i ens els podríem haver es-talviat. Finalment s’ha establert un diàlegamb els responsables de Vies Verdes queha originat una proposta d’actuació quetots els grups representats a l’Ajuntamentcreiem que pot solucionar els dos proble-mes: l’accés de cotxes a la via i la seguretatdels ciclistes i vianants. En breu veureminstal·lades aquestes mesures correctores;amb tot, si es mostren ineficaces, caldràreestudiar-les fins a trobar una solucióadequada. No ens han de caure els anellsper reconèixer que una actuació no ha es-tat encertada, cal aprendre dels errors.Són dos exemples de com l’incivisme d’al-guns origina, tot i que no d’una manera di-recta, conseqüències negatives per alsaltres. Les respostes a l’incivisme podenser barreres, portes, multes, etcètera, si ésnecessari, però des d’ERC-AM creiem quela millor mesura és la conscienciació i lapedagogia: depèn de cadascun de nosal-tres viure en un poble més segur.

> Xavier Vinyoles i Compta, regidor> ERC Bescanó

> Partit Demòcrata Català

32

33

Informació municipalLa Pilastra - agost 2016

Reconeixement pels mèrits esportius del Club Patinatge Bescanó

Amb l’espectacle Fil de llum i gràcies alseu tercer lloc en el campionat d’Espanyai a la mateixa posició en el campionat deCatalunya, el grup juvenil de xou va po-der debutar en la competició internacio-nal, celebrada a Porto el dia 29 d’abril.

En només dos anys de trajectòria com agrup de xou han aconseguit una fi-

ta que semblava inabastable peral club: competir en el campio-

nat europeu.Per aquest motiu, l’Ajuntament de Besca-nó va voler fer un acte de reconeixementper l’esforç dels patinadors, l’equip d’en-trenadores, el club i els pares i mares quehan estat presents en tota aquesta aven-tura esportiva.

Durant l’acte, que va tenir lloc a la sala deplens de l’Ajuntament de Bescanó, tant

l’alcalde, Pere Lluís Garcia, com el presi-dent del club, Manel Quesada, van coin-cidir a manifestar que calia la valentiadels joves del grup de xou, sobretot teninten compte que eren de les més petites dela competició.

Després de les felicitacions, l’acte es vacloure amb un refrigeri per a tots els as-sistents.

A mitjan maig, quan feia poques setmanes que els joves patinadors havien aconseguit la

quarta posició en el campionat europeu celebrat a Portugal, l'Ajuntament de Bescanó va

fer un acte reconeixement per la trajectòria del grup del club bescanoní

Descens popular amb piragua per reclamar més aigua al riu TerEn la 15a edició del descens popular pel riu Ter hi van participar els alcaldes de Bescanó, Sant

Gregori, Salt i Girona, i hi van prendre part els actors Joel Joan i Txe Arana

El 10 de juliol es va celebrar el XV Descens Popular amb Piragua pelTer - Memorial Francesc Ferrer i Gironès, entre Bescanó i Girona.

En l’acte hi van participar 155 persones, 40 més que l’any passat.Com sempre, va ser una jornada lúdica i festiva, però enguany s’hiva donar un caire reivindicatiu reclamant +H2O al Ter i posant demanifest que aquest riu, segurament, és el més sobreexplotat delnostre país.

A l’inici del descens, que va acabar amb un dinar popular a Fontajau,els actors Joel Joan i Txe Arana van llegir un petit manifest en rela-ció amb el Ter.

En el descens en piragua hi van participar l’alcalde de Bescanó, PereLluís Garcia; l’alcalde de Sant Gregori i president del Consorci delTer, Joaquim Roca, i l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas. L’al-calde de Salt, Jordi Viñas, també hi va ser present.

L’activitat estava organitzada pel Club de Piragüisme Salt-Ter i teniael suport del Consorci del Ter, entre altres organismes.

L'acte va tenir lloc el divendres

13 de maig a la sala de plens de

l'ajuntament de Bescanó.

Foto: Rosa Torrijos

Els alcaldes amb l'actor Joel Joan. Foto: Consorci del Ter

Informació municipal La Pilastra - agost 2016

L’Estació de Bescanó, al servei dels «nous viatgers»Bescanó ja té un punt d'informació i promoció local. L'Estació

serà un centre de connexió entre els visitants i els atractius

turístics i comercials del municipi.

A l'acte oficial, que es va dur a terme el dia 1 de juliol, hi van

assistir diferents alcaldes dels pobles veïns i representants

d’institucions properes al municipi.

Els parlaments van anar a càrrec de Lluís Costabella i Portella,

vicepresident i diputat de medi ambient de la Diputació de

Girona, i Pere Lluís Garcia i Palou, alcalde de Bescanó

El divendres 1 de juliol va quedar inauguratel nou espai d’informació local de Bescanó.Els parlaments institucionals i la inaugura-ció oficial van tenir lloc a les 8 del vespre ivan anar a càrrec de Lluís Costabella, vice-president de la Diputació, i l’alcalde de Bes-canó, Pere Lluís Garcia. Garcia va destacar que, tal com ja ho haviafet l’antic carrilet, la nova estació ha de con-vertir-se en un punt de connexió entre elsvisitants, el patrimoni local i els serveis quepot oferir Bescanó a aquelles persones quedecideixin visitar la zona.Amb la posada en marxa de l’Estació, l’em-

presa adjudicatària Click Networks ofe-

rirà diferents serveis, com per exemple ellloguer de segways i bicicletes elèctriques,rutes organitzades per diferents indretsdel municipi o els cursos per aprendre amanejar un caiac pel riu Ter. També seràun punt d’informació turístic de la zona.Fins a gairebé la mitjanit hi va ha-ver instal·lats uns inflables i unrocòdrom per a la mainada.També es podien fer passeja-des pel poble amb un trenet tu-rístic.

«El tren d’Olot, que marxa quan voli arriba quan pot»

34

> Per Rosa Torrijos

El tren d’Olot (1893-1969) seguiaun traçat de via estreta. La viaressegueix els 55 quilòmetres queseparen Girona d’Olot i recorreles valls dels rius Ter i Brugent.

La construcció d’aquesta líniafèrria, es va iniciar l’any 1893.L’any 1895 va entrar en servei elprimer tram, de Salt a Amer,però la línia completa no es vainaugurar fins al 14 de novembredel 1911. Durant aquest període,l’empresa FEVE (FerrocarrilesEspañoles de Vía Estrecha)gestionava aquest transportpúblic servit per màquines devapor i una de dièsel.

El tren tenia un camí ben difícilde recórrer a causa de l’orografiade la zona. Si bé és cert que des deGirona fins a Anglès el relleu eraplaner, a partir del Pasteral eraple de pendents i revolts.Probablement per aquest motiuvan planejar un traçat mésuniforme, més curt i de millorestructura que la resta deferrocarrils de Girona.

El tren, conegut popularmentcom el Carrilet, era el mésimportant de Girona, tant pel quefa al nombre de viatgers com pelvolum de mercaderies que s’hitransportaven. Les xifres del’època parlaven de 600.000passatgers a l’any.

Malgrat això, el carrilet de Gironaa Olot va quedar suprimit perordre ministerial el 15 de julioldel 1969 i es va convertir en unavia verda per a vianants i ciclistesl’any 1994.

El tram antic s’ha reconvertit envia verda o carril bici.

Salvador Campasol va ser el darrer

cap de l’estació de Bescanó.

335

Informació municipalLa Pilastra - agost 2016

Entre Girona i Olot hi havia un total de22 estacions i baixadors, però només 13disposaven d’edifici. De totes les esta-cions que es trobaven pel traçat, la deBescanó era una de les quatre que noméstenien planta baixa. Es va edificar al qui-lòmetre 6,5 i disposava de tres vies i du-es andanes. En aquesta única planta de126 m2 hi havia la sala d’espera, la taqui-lla, el despatx del cap d’estació i l’habitat-ge per a ell i la seva família.

Els habitants de la zona del Raval i elstreballadors de la Grober tenien un bai-xador al costat mateix de la fàbrica –alquilòmetre 7,5– habilitat només amb una

andana de 68 metres de longitud.El municipi de Bescanó, a més a més,disposava d’una casa per al guardabarre-ra situada a Montfullà i una altra estacióa Vilanna.La casilla de Montfullà es va inaugurar el1895, juntament amb el primer tram dela línia fèrria del carrilet d’Olot entre Salti Amer. D’una banda, era la casa de la fa-mília del guardabarrera i, d’una altra, elmagatzem d’eines i material i el centred’operacions d’una de les vuit brigadesque feien el manteniment de via i obres:la del tram Girona-Bonmatí.Al quilòmetre 9,7 de la via s’arribava al

baixador de Vilanna,que només tenia unaandana de 50 metres,sense cap més instal·lació. El 1902, setanys després de la inauguració d’aquesttram de via, es va construir l’estació deBonmatí, anomenada així perquè van serles fàbriques arrendades per la famíliaBonmatí les que en van impulsar la cons-trucció. A principis de la dècada del 1930,a instàncies de Josep Mascort i Ribot,mestre de Vilanna i diputat a les Cortsper ERC, el rètol de l’estació va ser subs-tituït pel d’«Estació Vilanna-Bonmatí».

Segueix a la plana 36 >>>

Un bitllet de tren antic.

Foto: Arxiu Municipal

L’antiga estació presentava

un estat ruïnós.

Foto: Arxiu Municipal

Informació municipal La Pilastra - agost 2016

L’estació de Bescanó, que estava en moltmal estat, es va enderrocar l’any 2014 i esva reedificar al costat nord de la via.

El nou edifici està pensat per ser un puntd’informació i de promoció econòmica. Ésun espai diàfan, al costat de la via verda,prop del riu Ter i a mig camí de la Pilastrai el Pou del Glaç. La seva ubicació estratè-gica permetrà als visitants iniciar rutes apeu o en bicicleta i realitzar altres activi-tats relacionades amb l’entorn natural. Ésel punt ideal per començar qualsevol rutao per gaudir d’un dia amb la família.

A l’interior de l’Estació hi ha dotze rètolsinformatius sobre la història i el patrimo-ni cultural i paisatgístic del municipi deBescanó.

A l’exterior s’hi han instal·lat plafons ambinformació útil per poder passar una jor-nada rodona: llocs on poder degustar lagastronomia local, cases rurals per que-dar-se a dormir o un plànol amb els dife-rents serveis que ofereix el poble, com arabotigues, aparcaments, etcètera.

Tots els rètols estan pensats per guiar elvisitant fins al lloc de destí. És per aixòque, a banda de les explicacions en cata-

là, els rètols estan geolocalitzats i

també disposen de codis QR per poderllegir-los des del mòbil o la tauleta en al-tres idiomes: castellà, francès i anglès.D’aquesta manera es facilita als viatgerstota la informació abans d’emprendre laruta.

Espais naturals com ara el volcà de laCrosa o l’illa de la Pilastra es poden trobaren aquest nou espai. També es pot conèi-xer la història de les diferents esglésies iermites dels nostres pobles. Al mateixtemps, els visitants poden descobrir quèva passar amb els aiguats, en Varisto –eldarrer barquer–, les pestes, la industria-lització i la història del Carrilet o del Poudel Glaç i la vida de l’il·lustre Josep Font-bernat, entre altres.

Cada un dels pobles del municipi estàpresent en aquesta estació. Les diferentshistòries i el patrimoni de Bescanó, Esta-nyol, Montfullà i Vilanna hi estan repre-sentats. També s’hi donen a conèixer lesdiferents expressions festives i culturalsde Bescanó. La Gran Quina, la Fira del’Embotit, les marxes, les festes majors, elTasta l’Estiu o l’estiu cultural, arrodonei-xen la informació local.

A més a més, l’Estació proporcionarà in-

formació i material editat per l’Ajunta-ment de Bescanó per poder conèixer elmunicipi. Disposarà d’un racó per a lavenda indirecta de productes i serveis lo-cals, màquines expenedores de barretesenergètiques i begudes fredes i calentes.També organitzaran diferents activitatsrelacionades amb la natura i el patrimonilocal.

Des d’aquest espai es poden començar unbon grapat de rutes que l’Ajuntament deBescanó ha plasmat en un mapa desple-gable i que han confeccionat entitats lo-cals relacionades amb l’esport, la CollaExcursionista Isard, Bescanó Corre, elClub Ciclista Sport Ter, Bikenó i Els Ban-dolers.

El mapa facilitarà la planificació de l’esta-da al poble a tots aquells que el vulguinvisitar, ja que consta de vuit recorregutsamb diferents dificultats tècniques que espoden fer a peu o en bicicleta. Tambéconté informació dels atractius turístics idels diferents serveis que es poden trobaral municipi. Tota la informació està geo-localitzada i els punts d’interès disposende codi QR per poder escanejar-los i lle-gir-los en diferents idiomes.

El nou edifici és un punt d’informació de la zona. Fotos: Rosa Torrijos

36

337

QuadernsLa Pilastra - agost 2016

Conservar el temps i el patrimoni

> Text i fotos de Dolors Vilamitjana

Quan hom passeja pels corriols i caminsdel municipi s’adona de la importànciahistòrica del patrimoni rural i natural. Nohauríem de permetre que cases com canVilallonga, de Vilanna, es vagin esfumantentre les maleses. Ja no hi vaig saber veu-re cap rellotge de sol i us puc assegurarque n’hi havia vist, davant de la façanaprincipal. Fou una de les masies cataloga-des com a bé cultural d’interès local(BCIL)1 i ara desapareix i, amb ella, tam-bé un bocí de la història de Bescanó. Lacasa que acollí els oficials carlistes que se-rien assassinats a la Creu de Vilanna caua poc a poc. Per això volem que quediconstància del fet i deixar testimoni de lahistòria2 passada.

També volem reflexionar i preguntar-nosquè podríem fer per rehabilitar i perllon-gar la història abans que desaparegui...Com podem conservar el patrimoni?

Seguim la ruta...

A mesura que m’allunyo de can Vilallon-ga, pel camí de can Solaric a la Farga, de-cideixo enfilar el camí de l’església deVilanna i puc gaudir del rellotge pintatper la família Forrest de cal Teixidor. L’e-difici, d’una nau amb creuer, dues cape-lles laterals i capçalera truncada, s’erigeixsobre volta de canó i arcs de creueria.

Des del campanar de Sant Mateu de Vi-lanna, de planta quadrada, podem obser-

var el rellotge, que porta un missatge clar:«Jo sense fe i tu sense sol no som res». Estracta d’un rellotge fet de ciment i pintu-ra, quadrat. Les línies horàries es veuenesborrades. Resta la numeració romanade 6 a 5, amb un sol dibuixat al pol.

Voldríem acabar amb el rellotge de solpintat a la casa rectoria del costat de l’er-mita de Santa Anna de Montfullà. Moltdeteriorat, el rellotge és rectangular, pin-tat, amb xifres aràbigues. Hi ressalta unapintura vermella amb una data: proba-blement el 17 de març de 1939.

1 Vegeu DOG núm. 5895-7-6-2011 32467.2 Vegeu D. Vilamitjana, La creu de Vilanna, L’Eix

Editorial, Girona 1994, pàg. 84.

El rellotge de sol de la rectoria de Santa Anna, a Montfullà, està pintat a la façana.

«Jo sense fe i tu sense sol, no som res» és la inscripció del rellotge de sol de l'església de Sant Mateu a Vilanna.

> Rellotges de sol. Part 2

El proppassat 17 degener va morir el pintorde Montfullà IsidreVicens i Cubarsí, a l'edatde 97 anys.

L'Isidre va néixer el 2 defebrer del 1918 i era nétd'en Pere de can Lari,que s’havia traslladatamb la família al mas delcostat, a can Caió.

Vicens va ser represaliatdurament pelfranquisme, acusatinjustament d'actes queno havia comès i, duranttemps, es va convertir enun sospitós habitual aulls del règim.

Fundador de l'HostalBellmirall, pintorpaisatgista i professord'art, va ser un homeafable i tolerant que valluitar per la causacatalana i per lesllibertats individuals finsa la seva mort.

Els camps de Montfullà,el paisatge de la Pilastra ide les ribes del Ter vanser els primers quadresque va pintar, a finalsdels anys quaranta delsegle passat. La visióoberta i enlairada–quasi a vol d'ocell– delspaisatges del Ter el vanacompanyar durant totala seva obra com unametàfora del seu anhelde llibertat.

Malauradament, la sevarelació amb Bescanó vaquedar tocada aconseqüència de laGuerra Civil, i aquest fetel va turmentarenormement.

Quaderns La Pilastra - agost 2016

L’Anna Pasqual, la vídua de l’Isidre Vi-cens, m’espera al pati de l’Hostal Bellmi-rall. Ella té tot el temps del món i no liimporta resseguir la vida de l’artista desdel principi. A mi tampoc. Tot al contrari,he vingut a buscar una connexió entre elpintor i el municipi de Bescanó, però des-cobreixo que hi ha vincles que fan mal i,per molt que ho diguin, el temps no hocura tot...

L’Anna em parla durant hores de la sensi-bilitat de l’artista, de com la guerra i lamort del seu fill Carles va afectar profun-dament la manera de ser i de fer del pin-tor. M’explica pausadament com Bescanóli va donar l’esquena i com això li va cau-sar dolor durant anys. Em parla de lesconviccions polítiques del seu marit i deles d’ella. Em parla dels paisatges anticsde Montfullà, de la vora del Ter...

Isidre Vicens,l'artista compromès

338

> Per Rosa Torrijos> Vides de Bescanó

Isidre Vicens i Cubarsí (1918 – 2016)

Vicens amb un quadre de lescases de l'Onyar de fons.Foto: Lluís Masferrer

339


L’avi, el senyor Pere, tal coml’anomenaven a Montfullà ensenyal de respecte, era matadorde porcs i una mena de curan-dero que guaria mals i que ar-reglava els espatllats del poble.També era un gran coneixedorde les plantes locals i les sevespropietats curatives.

Quan els metges de Girona vanassegurar que l’Isidre, que no-més tenia sis anys, no passariad’aquella nit a causa del tifus,l’avi no va dubtar a fer-hi algu-na cosa. «Mort per mort, jame’n cuido jo», va dir.

Va haver d’escorxar de viu enviu un munt de conills per cu-rar-lo. Aplicava la pell de l’ani-mal damunt la panxa del malaltfins que quedava negra i després la can-viava per una altra de nova. L’Isidre vasobreviure, tot i que va haver de fer llituns quants mesos.

Quan tenia nou anys, en Jaume, el pare,va morir de tuberculosi. La Rosa, la mare,va quedar sola amb quatre fills i sort enva tenir novament de l’avi, que els va aju-dar en tot.

El nét de can Lari de Montfullà era un noiprim i callat. No havia encaixat massa al’escola de Bescanó, en primer lloc perquètot es feia en castellà i ell no entenia res, ies passava l’estona fent gargots i dibuixosamb l’únic llapis que tenia. En segon llocperquè els càstigs de l’època eren, per alnostre jove inconformista, una desmesura.

El mestre va dir a la família que aquell noinomés tenia cebes al cap i que no en trau-rien mai res de bo. Al primer cop de regleque li va clavar el mestre, va decidir queno tornaria a l’escola. I així va ser.

L’Isidre coneixia a tothom dels masosdels voltants i solia acompanyar l’avi pelscamins que connectaven Montfullà i Es-

buixar i pintar al taller quetenia l’artista al carrer de laForça. La seva acadèmia vaser la creadora de tota unageneració d’artistes compro-mesos que van protagonit-zar l’escena artística de lapostguerra. L’amistat entreVicens i Aguilera va perdu-rar fins que el mestre vamorir, l’any 1956. «Teniml’últim quadre que vapintar; ja estava malalt ino el va acabar mai»,ens explica l’Anna, la víduade l’Isidre.

Vicens feia teatre i va mun-tar una companyia teatral.També li agradava molt lle-

gir i es passava moltes horesa la biblioteca.

Durant la guerra, l’Isidre, tot i ser republi-cà i sindicalista llibertari, feia guàrdiesperquè no cremessin l’església de Mont-fullà. Ell estava en contra de l’aixecamentde Franco però pensava que d’aquí a cre-mar una església hi anava un pam. Eraun jove tolerant i molt respectuós amb lesllibertats individuals. A més, sempre ha-via imaginat aquell edifici eclesiàstic comun futur centre d’art i teatre.

Ell mateix va fer fora els del comitè deSalt quan van anar a l’església de Sant Pe-re per cremar-la. No va poder evitar quecalessin foc a algun banc, però la cosa nova anar a més. Tot i així, la gent de Besca-nó el va culpar a ell dels desperfectes.

Els de can Caió no van quedar al margede la Guerra Civil espanyola. Els quatregermans van marxar al front per lluitarper la causa republicana. A ell el van ferpresoner i el van traslladar a diferentscentres penitenciaris i camps de concen-tració de l’Estat espanyol.

Segueix a la plana 40 >>>

L'hort de can Caió, Montfullà. Oli sobre tela. Any 1988.

tanyol. Li agradava la vida de pagès, tre-ballar el camp i encarregar-se del bestiar.Era un gran observador i ho havia aprèstot de les plantes, i li hauria agradat ferd’infermer o practicant. En aquella èpocala família s’havia traslladat a can Caió, unmas que actualment és al camí que portaa la potabilitzadora d’aigua. La situaciófamiliar era complicada i com que era elgran dels quatre germans se’n va anar atreballar a la Coma Cros, la fàbrica tèxtilque hi havia a Salt.

Treballava de nit i no hi feia gaire resmés que llençar les escombraries i fer di-buixos a les caixes de cartró i a les paretsde la fàbrica.

Un dels encarregats, en Paradeda, va veu-re que l’Isidre tenia bona mà per dibuixari va pensar que calia ajudar-lo. El va por-tar a rebre classes amb el pintor JosepAguilera (1882-1956). L’artista, abans dequedar-se’l com a alumne, li va preguntarsi sabria pintar algunes oques. Vicens liva respondre: «Això rai!», i el va accep-tar. Durant quatre anys va aprendre a di-


pintor sense cap càrrec. Un delsguardes li va preguntar què fariaa partir d’aquell moment. Ell li varespondre que tornaria a casa, aMontfullà. «Si em vols creure,millor que no hi tornis: ladenúncia la va fer un teuveí.»

«En política ell no anavamai al davant, era un acti-vista cultural més que un ac-tivista polític. No va ser maini extremista ni violent», as-segura la vídua.

Els anys següents els va passarpintant i viatjant a París per co-

nèixer les obres dels artistes quedesprés l’influenciarien en la se-va obra: l’equilibri i les formesde Poussin, la representació im-pressionista de la naturalesa deCézanne i els colors de VanGogh, entre altres.

L’any 1949 la família va marxarde Montfullà i va comprar unantic edifici a tocar de la cate-dral, al carrer Bellmirall de Gi-rona. «La casa estava enruïnes. Les tres dones quehi vivien s’havien anat ar-raconant a les estances queno estaven malmeses. Per-què fos habitable les obresvan durar dos anys», diul’Anna.

A dalt de tot, l’Isidre va muntar la seva es-cola taller d’art. Admetia pocs alumnesperquè li agradava fer un ensenyamentmolt personalitzat.

A Girona es va sentir molt ben acollit. Ellhavia anat treballant i formant-se de ma-nera autodidacta i va ser molt ben rebutpels que al llarg del temps serien els seuscompanys de viatge i d’exposicions: VilaFàbrega, Jesús Portas, Emília Xargay, Ca-sellas, Enric Marquès, Torres Monsó...Tot i que el país estava immers en la gri-sor del franquisme, a la sala d’exposicionsde la Rambla de Girona, diversos artistesexposaven les seves obres en un intent dedesenterrar la cultura ofegada pel dicta-dor i la seva gent.

L’any 1960 es va casar amb una alumnaseva, la cassanenca Anna Pasqual i Laro-maine. Ella va ser qui el va ajudar a alleu-jar els turments de la guerra, lesrancúnies entre veïns, i qui va fer que l’I-sidre complís el somni de ser pintor.

«Vam festejar una temporada finsque un dia em va preguntar quantsanys tenia. Quan va saber que ensportàvem vint anys es va distan-ciar. Jo l’admirava i em feia desco-

«Durant més d’un anyla família no va saberres d’ell. Els van dirque no havien trobatel cos però que el po-dien donar per mort.Quan ja feia molttemps que era a lapresó, va poder enviaruna carta d’amagatper dir-li a la seva ma-re que era viu», explical’Anna.

En un dels trasllats el vanfer pujar a un tren de mer-caderies. Feia tres dies queno menjava res i estava lli-gat de peus i mans. Al seu davanthi havia una dona gitana amb laseva filla. Sense dir-li res, se li vaacostar i li va posar a la boca tros-sets de pa i sardina. Quan el trenva parar, la dona va enviar la filla abuscar un cafè i el va donar a l’Isi-dre. Aquest gest va fer que duranttota la seva vida tingués un respec-te absolut per la gent de raça gita-na. «Al Pou Rodó de Gironahi vivien gitanos arrelats, d’a-quells de tota la vida. Ell hi vamantenir sempre molt bonarelació i fins i tot els va pin-tar. Era la seva manera d’a-grair l’acte d’aquella dona.»

Mentre va estar reclòs, el pintorva fer molts dibuixos, però la ma-joria van ser estripats pels guàrdies. Elspocs que queden reflecteixen el seu estatanímic. «Eren foscos i desoladors,dibuixava solitud i desesperança.»

Acabada la guerra, i després dels anys dereclusió, va tornar a Montfullà. Allà va te-nir la sort de reunir-se novament amb lamare i els seus tres germans. Els quatregermans havien tornat vius de la guerra,fins i tot el germà petit, que havia estatallistat amb la Lleva del Biberó. Això, pe-rò, va generar enveges i rancúnies entrela gent del poble, ja que la tothom haviaperdut algum membre de la família.

«Després de la guerra, a Bescanón’hi havia molts del costat d’enFranco que perjudicaven els quehavien lluitat pels republicans. Elsimpedien trobar feina, rebien de-núncies anònimes i els perjudica-ven en tot.» En aquell moment, l’Isidrees va adonar que Bescanó algun dia li gi-raria l’esquena. Això el turmentava.

Vicens va tornar malalt. El menjar no liaguantava a l’estómac i es va passar anysmenjant només patata bullida. «Molta

gent el recorda prim i malaltís,

però era un home molt valent iamb molta capacitat de superació.»

El diumenge 19 de maig del 1946 estavaal camp treballant i quan va arribar a casaamb el carro el germà li va dir que el trenhavia descarrilat a la Pilastra. El germà vaveure que les llates estaven ben podrides.El carrilet anava tard i va agafar una velo-citat que no tocava i va haver de frenar, iaixò probablement va provocar l’accident.

Van anar a buscar l’Isidre i sense donarcap mena d’explicacions el van portar a lapresó de Salt i després a la Model de Bar-celona. Allà els presos l’esperaven peraplaudir-lo. El van tractar com un líder.Eren presos polítics i el van felicitar «perhaver fet descarrilar un tren ple defeixistes». Va ser llavors que va saber dequè l’acusaven.

El tren portava 300 excursionistes que,amb motiu de l’aplec anual del GEiEG,anaven cap a l’ermita de Sant Pelegrí deCogolls a celebrar-hi una missa. Tot i queles males llengües van dir que havia estatun sabotatge, mai es va informar de lescauses de l’accident.

Al cap de sis mesos van deixar anar el

40

Una de les primeres obres de l’artista.El Ter. Oli sobre tela. Any 1948.

Els colors terrosos i el blau són dues característiquesde les obres de Vicens.

441


nat. S’asseia durant hores mentre con-templava els paisatges, feia un petit es-bòs i al cap d’un temps –a vegades anys–pintava els paisatges. Les estepes de LasAlpujarras, el desert dels Monegres i elscamps llaurats de Castella en són un bonexemple. Era un gran observador i teniauna gran capacitat de retenir tots els de-talls i colors.

L’Anna i l’Isidre van tenir tres fills. El pri-mer va ser en Carles, que va morir ambnomés 20 anys; la segona, la Gisela, elsha donat tres nétes, i el tercer va néixermort. «Massa morts... Després demorir en Carles, l’Isidre no podiapintar i jo era com si no tingués nicos ni ànima. Vam tardar molttemps a refer-nos d’aquest sotrac»,es lamenta l’Anna.

Els caps de setmana retornaven a can Ca-ió, el mas de Montfullà, que havien anatrestaurant de mica en mica. Però el dis-tanciament entre el pintor i el seu poblenatal era evident. Després de la guerras’havia trencat alguna cosa irrecuperable.

L’any 1993 l’Isidre va rebre la Placa de laVila, distinció que atorga l’Ajuntament deBescanó, però ni tan sols en aquell mo-ment la relació es va soldar. Vicens vaconvidar els veïns i l’Ajuntament a conèi-xer-lo a través de les seves obres i va ofe-rir els seus quadres per a una exposició,però no es va arribar a fer mai.

Diuen que mentre Vicens va ser a la presóes va adonar que ni l’orgull ni la venjançani l’odi servien per a res. Sens dubte, apart d’un gran pintor, era un home savi.

L'Anna Pasqual fotografiada durant l'entrevista a l'Hostal Bellmirall. Foto: Rosa torrijos

Dibuix de Vicens de jove fet pel seuprofessor Josep Aguilera.

bridora de tot el que m’interessava,la cultura i la política. Al cap d’untemps se’m va declarar. Als meuspares no els va importar la diferèn-cia d’edat. Ens vam casar quan jotenia 26 anys i ell 46», relata l’Anna.

Junts van convertir l’edifici del carrerBellmirall en un hostal en un moment enquè el barri antic de Girona estava en unestat d’abandonament total. Van trigarmolts anys a fer que el petit negoci fosrendible. Mentrestant, els quadres ambels verds de la riba del Ter, els blaus delcel i els tons terra dels camps que l’Isidrehavia trepitjat durant tants anys a Mont-fullà romanien penjats a les habitacionsjuntament amb les pintures de les casesde l’Onyar plenes d’ombres i lluminositat.

L’Anna brodava i s’encarregava de l’hos-tal i l’Isidre combinava les hores del talleramb la seva activitat cultural i política.

Quan feien vacances retornaven a aquellsindrets on el pintor havia estat empreso-


Un dels treballs més antics i tradicionals,l’agricultura, avui encara continua desper-tant entusiasme i diversió entre diferentsgeneracions. Si la major part dels campsde Bescanó són conreats per gent gran,cada vegada més joves s’interessen per sa-ber d’on prové allò que mengem.

Entre els propietaris dels horts, situatsdarrere les pistes de tennis, dominen elshomes de 30 a 40 anys, tot i que també hi

ha força matrimonis amb fills.

Els primers d’agafar l’aixada i sembraraquestes terres van ser en Dani Talavera –l’encarregat de la gestió dels horts– i l’An-na Soy, que juntament amb la seva parellai la seva filla continuen des de fa més detres anys engrescats en aquest món.«Sempre ens ha agradat molt tenirun hort i quan va arribar la Blanca,la nostra filla, vam veure el motiu

per llogar una parcel·la. D’aquestamanera, ella veu com creix cadahortalissa, té contacte amb la terra iremena una mica», explica Soy.

Els horts disposen de regadiu i altres pres-tacions bàsiques per facilitar les tasquesde cultiu. Les úniques normes que regnenentre les famílies bescanonines a qui se’lsha atorgat la llicència és utilitzar aquestpetit espai per al conreu hortícola destinat

> Per Raquel Gironès

42

Engrescats pel món de l’agricultura> El reportatge

L’Ajuntament de Bescanó va pensar, ara fa tres anys, de posar a disposició dels bescanonins ibescanonines els anomenats antics horts de can Puig perquè qui ho desitgés pogués fer d’agricultorper un preu simbòlic de 25 euros per parcel·la a l’any.

Mentre que uns han decidit unir-se a aquest projecte per consumir d’una manera més natural lesverdures i les hortalisses, altres s’hi han engrescat perquè els agrada passar part del seu tempslliure treballant la terra amb companyia.

Algunes famílies han optat percultivar les seves pròpies verduresals horts de can Puig.Fotos: Raquel Gironès.

Nom: Àngel OrtegaTemps que fa que tens l’hort: 2 mesosPer què vas decidir llogar una par-cel·la dels horts de can Puig?Em van regalar quatre tomateres i comque no sabia on plantar-les vaig decidirllogar una parcel·la. És el primer cop quetinc un hort i, tot i ser un terreny petit, hiha molta feina. No sabia que podien sortirtantes males herbes. Tot i la feina que hi ha al darrere,quina part positiva en treus d’aques-ta experiència?La il·lusió de plantar el que t’acabaràsmenjant i saber així el que el teu cos estàingerint. També t’has embarcat a fer compos-tatge...Sí, he començat molt il·lusionat amb l’horti per això vaig decidir fer també compos-tatge, i hi tirem la collita que no ha sortitbona.

Nom: Josep Juárez

Temps que fa que tens l’hort: 2 anys

Per què vas decidir llogar una par-cel·la dels horts de can Puig?

Per la meva filla, perquè es diverteixi. Toti que haig de confessar que ara ve poc.Entre setmana jo vinc gairebé cada dia,encara que sigui mitja horeta, per veuresi falta aigua i per treure la mala herba.

Com a principiant en el món de l’a-gricultura, quins consells t’hananat guiant?

El que m’ha anat dient la gent i, sobretot,els consells de la gent gran que té hortsper aquí el voltant, que són els que de de-bò hi entenen.

Com t’han sortit la collites?

El primer any no va sortir gaire bé,aquest segon molt millor, i espero que eltercer encara més bé. Un cop coneixes lateva terra, és més fàcil cultivar-la.

443


només a l’autoconsum i l’ús exclusiu deproductes ecològics.

Tot i que hi ha persones que tenen l’hortdes del primer dia, la majoria són genttemporal, és a dir que les llicències can-vien molt sovint. En total hi ha 32parcel·les i totes estan ocupades, però al-gunes estan descuidades. «Molta gentcomença amb molta il·lusió, peròno saben la feina que comporta, ise’n cansen», afirma Soy. És per aquestmotiu que, com a veterana en aquest pro-jecte, aconsella a aquells que comencenque «ho facin per gust».

En Josep Juárez fa dos anys que s’encar-rega de dues parcel·les de l’hort, on actu-alment hi té plantat pebrots vermells,albergínies, cols, tomates, cogombres imaduixes. «Per la meva filla, perquèes diverteixi, vaig decidir agafaruna parcel·la. Ara ve poc, però», re-coneix Juárez. Una experiència que li ve-nia de nou, ja que mai s’havia fet càrrecd’un hort. «No em pensava que ne-cessitava tant de manteniment; en-tre setmana haig de venir gairebécada dia, encara que sigui mitja ho-reta, per veure si falta aigua i pertreure les males herbes», comenta.

El primer any la collita no li va sortir gairebé, però, seguint els passos d’altres page-sos dels horts del voltant, aquest segonany ha pogut repartir la collita entre fami-liars i amics. «La tercera espero queencara vagi millor», expressa.

Un dels últims a engrescar-se en el mónde l’agricultura ha estat l’Àngel Ortega queacostuma a anar-hi cada dia a regar i atreure les males herbes. Ara hi té plantattomates, pebrots, cogombres, carbassons,bròquils, enciams, escaroles i carabasses.El primer fruit de la seva collita ha estatuna tomata: «Encara està verda, peròsembla que sortirà bona», diu.

Ortega només fa dos mesos que té al seu

càrrec una petita parcel·la. La motivacióque té per aquesta nova experiència, però,l’ha embarcat a fer compostatge, que liservirà com a adob natural per al seu hort.«La il·lusió de plantar el que t’aca-baràs menjant i saber així el que elteu cos està ingerint, és la motivacióque tinc per venir aquí a treballar al’hort», explica.

Tot i que no sempre coincideixen tots, els

veïns de les parcel·les dels horts de canPuig acostumen a fer trobades i reunionsper tal de gestionar el bon funcionament iper tenir ben cuidades les parts comunesdels horts. Un bon moment en què elsmés petits s’engresquen a descobrir elmón del camp amb altres nens i en quèels grans gaudeixen fent d’agricultors enun espai familiar on es respira feina, sacri-fici i, sobretot, bon ambient.


L'exalcalde està jubilat però no vol sentiraquesta paraula. Per a ell la jubilació és untemps tant o més actiu que quan treballa-va. Aprofita per realitzar aquelles activi-tats que durant molts anys no ha pogutfer tant com volia. Dedicar temps a la fa-mília –tres fills i quatre néts–, tocar el cla-rinet, aprendre anglès i encarregar-se delseu jardí, en serien un bon exemple.

Tampoc s'imagina els dies futurs

sense cap projecte, així que, ara que dis-posa de temps lliure, treballa per la refun-dació del partit convergent, el PartitDemòcrata Català, i és patró de la Funda-ció de la Casa de Cultura, de la FundacióFita i de la Fundació Sumar.

Crec que sent enyorança del càrrec d'alcal-de i en repetides ocasions agraeix als vo-tants la confiança que li han fet duranttant de temps. També aprofita l'entrevista

per donar les gràcies a una persona queha estat vital en la seva carrera política, laseva dona, l'Anna, una persona que s'hamantingut sempre al marge però que hiha estat sempre que l'ha necessitat.

Mentre dura la conversa, l'exalcalde témolt clar el que vol explicar i va per feina.Quan una pregunta no és del seu gust, noperd el temps esquivant-la. Sembla quel'edat i l’experiència li han donat el dret a

«Encara em diuen ‘A Bescanó, rai...’»Xavier Soy i Soler ha estat l’alcalde del municipi de Bescanó des del 1987 fins al 2015, quan, perdecisió personal, va optar per no presentar-se a la reelecció.

Soy va guanyar set eleccions. Algunes vegades ho va aconseguir d'una manera més ajustada id’altres més desfogada, però sempre amb majoria absoluta.

Durant 28 anys va seure al despatx de l'alcaldia i va governar amb la finalitat que els veïnscreguessin en el model de poble que havia ideat. Pel camí va anar trobant adeptes molt fidels idetractors aferrissats que van intentar inútilment fer-lo saltar de la cadira.

Per un costat, va construir tots els equipaments municipals que coneixem, va saber donar respostessocials de primera necessitat i va ser pioner aconseguint preus justos en molts serveis locals.

I per l’altre costat, se li retreu no haver gestionat millor la MAT (línia de molt alta tensió) o no haverestat capaç de fer un model integrador en què tots els pobles del municipi s'hi sentin prou a gust.

Només el temps jutjarà les seves accions i el seu tarannà...

Xavier Soy i Soler,alcalde de Bescanó entre els anys 1987 i 2015

> Per Rosa Torrijos

Xavier Soy, que actualmentté 66 anys, ha estat alcaldede Bescanó durant 28 anys.Foto: Rosa Torrijos

444

445


dir el que creu convenient en cada mo-ment i a abstenir-se en aquelles coses quetroba menys importants o que creu quepoden trepitjar l'ull de poll a algú.

Com et vas iniciar en la política?Vaig començar a partir de la meva relacióamb l'Església. A Salt, a l'antiga rectoria,hi havia La Pastera, que era un movimentcatalanista. En temps de repressió treba-llàvem per ensenyar el català i representà-vem obres compromeses com La pell debrau de Salvador Espriu.

Quan vas començar a militar aCDC?Gairebé des del principi. Em van demanarsi podia organitzar el partit per a les pri-meres eleccions democràtiques.

Tenies experiència?No. Ningú en tenia. Però va anar bé per-què al cap de poc em van demanar el ma-teix però per a les primeres eleccionsmunicipals del 1979.

I després...Vaig començar a treballar de secretari peral president de la Diputació Joan Vidal iGayolà. Tot es va tornar a redactar en ca-talà i vam crear plans d'ajuts per als ajun-taments. Després vaig seguir fent desecretari i de cap de premsa per al presi-dent de la Diputació Arcadi Calzada. Méstard, la Generalitat va creure que a Gironacalia tenir un representant de la Generali-tat i em van demanar que fos aquesta fi-gura. Calia fer notar que la Generalitat erauna institució representativa i em vaig co-mençar a posar a treballar perquè elsajuntaments s'organitzessin. Després emvan demanar de ser alcalde de Bescanó idurant quatre anys diputat al Parlament...

Un moment, aturem-nos... Qui etva proposar com a alcalde?Va ser en Jaume Casademont. Només

m'ho havia insinuat, però un dia, en unavisita al president, li va demanar permísper presentar-me com a possible alcaldede Bescanó.

Com va anar la conversa?Casademont va preguntar al president Pu-jol: «Et fa res si presentem el teu delegatcom a proper alcalde de Bescanó?» Elpresident va respondre que no li feia ressempre que guanyés.

I vas guanyar. Què vas sentir?Molta alegria. Van ser els anys més en-grescadors de la meva vida. No hi ha resque t'animi més que treballar pel teu po-ble. Sempre en guardaré un record ines-borrable.

Com vas trobar Bescanó?Tot estava per fer. El primer govern de-mocràtic, encapçalat per Llorenç Carrera,va començar a treballar el clavegueram,les voreres... Només que hi posessis una

mica de ganes i il·lusió, podies canviarmoltes coses.

Però calia una planificació, no?Ara es parla molt de procés participatiu.El meu projecte era molt participatiu. Elprimer any de govern municipal vam re-unir-nos un bon nombre de gent del po-ble, unes 70 persones, per debatre quinera el model de poble que volíem per aBescanó. D'allà van sortir moltes ideesque he anat realitzant durant els 28 anysde mandat.

Quins eren els objectius?Hi havia tres puntals. El primer, dotar detots els serveis bàsics el poble. El segon,donar la màxima importància a l'ense-nyament. Crèiem de debò que, si la baseeducativa i cultural era bona, això acaba-ria beneficiant el poble. Penseu que vamser els primers de garantir que tots elsnens de Bescanó tinguessin una plaça a lallar a un preu assequible. I finalment, vo-

Soy davant la porta de l'ajuntament mentre era alcalde.


líem crear sentiment de poble fent parti-cipar la gent, facilitant la creació d'asso-ciacions i entitats disposades a vetllar perdiferents aspectes com ara la cultura, l'es-port i el lleure.

Però hi ha altres pobles que tenende tot...Disposem de serveis que per habitants noens tocarien. Tenim un institut amb ESO ibatxillerat, una escola, llars d'infants, casald'avis, teatre, pavelló, piscina, espaisverds... Segueixo? La gent de fora em deia«A Bescanó, rai...», referint-se al fet queteníem de tot i de qualitat.

Tenir de tot és el més important?Avui Bescanó té uns 5.000 habitants. Enconvivència social no hi ha problemes,tampoc hi ha vandalisme i la gent estàcontenta de formar part del poble. Cor-ríem el perill que els joves marxessin per-què estem molt a prop de Girona. Hafuncionat l'engranatge que vam crear. Araels joves senten que formen part d'algunacosa i això ajuda que quan van creixent ies converteixen en pares transmetin l'esti-ma pel poble als fills.

I creus que encara és vigent?Sí, i tant. Els fruits no es recullen mai almoment. Tenim un consultori mèdic quefunciona més hores de les que ens tocaria,una llar d'infants que no tanca per vacan-ces perquè les famílies puguin estar tran-quil·les si treballen, els casals d'estiu iNadal estan subvencionats, des de l'Ajun-tament es facilita que els joves de Bescanóobtinguin els títols de monitors i puguintreballar al casal... Sempre teníem presentles famílies. Formava part del nostre mo-del de poble.

Bescanó s'ho podia permetre, eco-nòmicament parlant?Poden dir que he demanat préstecs, peròsi ho feia era perquè els podíem tornar.Sempre buscava subvencions i feia les co-ses amb seny. Es pagava puntualment alsproveïdors i no teníem deutes.

Quina és l'obra de la qual et sentsmés orgullós?El teatre. Vam apostar fort per aquest pro-jecte i ha estat un revulsiu per a la cultura,no només per la programació, que portaartistes de renom i bones obres, sinó per-què ha beneficiat el poble i ha posat la cul-tura a l'abast de gent a través de diferentscampanyes.

Però la gent d'Estanyol, Montfullà iVilanna no se senten part d'aquestengranatge...És molt complicat. Els d'Estanyol estan

més a prop d'Aiguaviva o Vilobí que

de Bescanó, els de Montfullà de Salt i lagent de Vilanna tenen Anglès a tocar. Po-díem crear locals socials i consultoris mè-dics a cada poble, mantenir les esglésies iel cementiri en coordinació amb el Bisbat,arranjar els camins i asfaltar-los, recupe-rar el patrimoni de cada lloc, solucionarels problemes de la urbanització de MasLlunès, construir-hi un local social, peròno gran cosa més...

Parlem de la MAT. T'acusen de nohaver fet prou per parar l'obra.Sempre dic que ha estat un tremendo ci-gró a la sabata, i caminar amb una pedraa la sabata molesta molt. No em vaig volerposar mai davant les màquines per a la fo-to, sinó que vaig optar per gestionar-hotan bé com vaig poder. Ningú em va do-nar mai una solució efectiva per parar elprojecte, així que vaig intentar almenyspoder-ne treure profit. Mira, els diners dela compensació ens van servir per fer uninstitut. Així de clar.

Sempre has estat independentista?No, no enganyaré a ningú. Jo sóc un inde-pendentista nouvingut. Sempre he estatcatalanista i sobiranista, però a conse-qüència del tracte que ens ha dispensat elgovern espanyol en els darrers temps,m'he anat tornant independentista. Pas-sats els anys del «peix al cove», ens hemadonat que ja no queda cap altra solucióque la independència.

Per a la teva dona ha estat difícil?Sí, molt. Mai he fet res que ella no hi esti-gués d'acord i sempre he tingut el seu su-port, però és veritat que a ella li ha tocatfer moltes vegades de mare i de pare tam-

bé. Ha hagut de suplir-me moltes vegadesi cuidar la família quan jo no podia ser-hi.M'ha acompanyat sempre que ha calgut,no més, perquè la seva prioritat eren elsfills. L’hi estic molt agraït.

El millor moment com a alcalde?En tinc set de millors moments.

Set?Sí, les set vegades que la gent de Bescanóem va fer confiança i em va votar. I, abansque m'ho preguntis, no tinc un momentpitjor. En les coses dolentes millor nopensar-hi.

Però podem parlar del presidentPujol, no?És d'aquelles coses que desitjaries que nohaguessin passat mai. Vull pensar que tots'aclarirà. Per a mi, Pujol ha estat un bonpresident.

Com a ciutadà, parla'm del nou go-vern local.No hi tinc res a dir. Estan fent una bonagestió. El nou alcalde, en Pere Lluís Gar-cia, és un home preparat i ho fa tot ambmolta il·lusió. És un bon alcalde, i no hodic jo i prou.

Els que llegiu habitualment La Pilastra sa-beu que sempre fem dues preguntes alsentrevistats. Els demanem que ens diguinquè és el que més els agrada de Bescanó iel que canviarien. Soy respon que el que liagrada més és que el poble és viu i que hiha bona convivència. I no troba res per ar-reglar; diu que, si hi hagués hagut algunacosa, segur que ho hauria canviat mentreencara era al despatx d'alcaldia.

Xavier Soy en el seu discurs d'inauguració de la nova gespa del camp de futbol.D’esquerra a dreta, Xavier Soy, Mei Ferrer, Joan Bosch, Jaume Solergastó, Pere Vilaplana,Antoni Fàbregas, Coll i Genoher.

446


47

Horaris del consultori

mèdicals pobles

ESTANYOLVistes mèdiques.Dra. Lluïsa Parejo:

Dimarts, 15.30 h-16.30 h.

Infermeria. Sara Cullell: Divendres, 10 h-10.30 h.

MONTFULLÀVistes mèdiques.Dra. Lluïsa Parejoo Inés Alemany:

Dimecres, 9 h-9,30 h.

Infermeria. Sara CullellDimarts, 15 h-15.30 h.

VILANNAVistes mèdiques.Dra. Mònica Ibañez:

Dimarts, 8.30 h-9.30 h.

Infermeria.Mariona Masnou:

Dijous, 15.30 h-16.30 h.

Recordeu que calconcertar hora al

telèfon 972 44 25 70

Recordem que l'any del canvi de dictaduraa democràcia, a Bescanó, com a tots elspobles de l'Estat, tinguérem les primereseleccions democràtiques.

El vell edifici de Can Sambola va acollir uncasal per a la gent gran en espera d'una fu-tura subvenció per edificar un nou casal, elque fou inaugurat l'abril del 1999, després

Actualment els tallers i cursos, a banda de servir per aprendrehabilitats, també són l’excusa perfecta per fer vida social i percelebrar cloendes acompanyades d’una bona festa.

Cap als anys noranta la cosa era ben diferent. Les àvies del tallerd’arts aplicades s’havien de conformar amb un panet de pernildolç i un refresc...

> Records Històrics de Bescanó. Capítol 8

Arts aplicades

> Per Carmelita Aubert

Dones del casal fent arts aplicades, l’any 1993.

d'una llarga espera.

L'any 1983 el col·lectiu de la gent gran es-tava organitzat en l'Associació de GentGran, la que es concentrava en el casal, ones feien moltes activitats i berenars.

La foto adjunta és testimoni de la celebra-ció del final d'un curs d'arts aplicades fetl'any 1993.

BusquemMODISTES!!Vols participar en unreportatge deLa Pilastra?

Ens agradaria fer un reportatgesobre diferents oficis i volemreunir totes les modistes i sastresdel municipi de Bescanó.

Ens ajudes?

Si hi estàs interessat/da, potsinscriure’t amb la Neus del casald’avis o bé enviar-nos un correuelectrònic [email protected]

Cal fer-ho abans del 30 d’octubre iadjuntar les dades de contacte.

l’estació de bescanó, al servei dels «nous viatgers»...34 núm. 55 - agost 2016 1.700...

Documents