bellpuim. - ibdigital.uib.catibdigital.uib.cat/greenstone/collect/premsaforanamallorca/index/... ·...

7
BELLPUIM. ÓRGANO DE LA PARROQULl DELA TRANSFIGURACIÓN DEL SEfíORl EmHU í '^ Artá, noviembre de 1967 Depósito Legal P. M. 715 -1989 Club llcvant Últimamente en Ia vida de nuestra viIIa podemos y debemos hacer constancia de unos acontecimientos que estas últimas sema- nas han llenado de ilusión y esperanza a todos los que sinceramen- te amamos nuestra historia. El primero es sin duda las obras que se están realizando en lya restauración del recinto amurallado de San Salvador. Ha des- aparecido el estado ruinoso de sus muros y Ia satisfacción de to- dos es indiscutible. Resueltos algunos pequeños detalles en cues- tión, el proyecto es del agrado de todos y van continuando las obras lentamente pero sin pausas notables, Io que indica que en un tiempo prudenciad podremos ver Ia obra terminada con Ia ayuda de todos. El segundo, es Ia creación y Ia inauguración oficial del Club Llevant que tiene su sede en uno de los salones del Centro Social. Artá necesita y merece una entidad que con Ia finalidad que per- sigue el mencionado Club pueda ser una ayuda eficaz y seria en Ia promoción humana, cultural, artística, deportiva etc. del hom- bre. El hombre, en contra a Io que ordinariamente se cree y se piensa, va necesariamente en busca de Ia luz, de Ia verdad, de Ia belleza, del arte, etc. Pero en su búsqueda laboriosa, por no decir casi imposible, necesita una ayuda, un guía que Ie proporcione y Ie dé el camino para llegar a Ia consecución de Ia meta deseada. El Club Llevant movido por este sentido digno y humanitario de Ia vida se lanza a esta noble empresa de Ia promoción del hom- bre en sus múltiples aspectos. Es de admirar el interés y el esfuerzo realizado por Ia Junta Directiva, los equipos de trabajo y los socios. No hay Ia menor duda que serán el pan de cada día las dificultades, contradiccio- nes, críticas e incompresiones de muchos que quisieran —en sus acertados comentarios— que se hiciera algo, pero que no son ca- paces de meter Ia mano en el arado para hendir Ia tierra trabaján- dola con el sudor y el trabajo de todos los días. El hombre se mide por Ia capacidad de aguante ante Ia lucha contra las difi- cultades que se interponen en nuestro caminar seguro hacia Ia consecución noble de los ideales propuestos principalmente en be- neficio de los demás. Nuestra enhorabuena y nuestro más incondicional apoyo al naciente y ya vigoroso Club Llevant. Nuestros votos para Ia prosperidad del club y el agradecimien- to más sincero por Io que ya hemos visto de realidad en Io que ya se ha podido hacer para bien de nuestra villa de Ártá. Perseverad en el trabajo y recordad que «el comenzar es de muchos pero el perseverar es de pocos». Silueta del mes OCTUBRE A principios de mcs Ia Campaña popuL·ir realizada pro-restauración de las Murallas de San Salvador fue cl colofón a una Semana, cuyos ac- tos fueron ampliamente anunciados en el anterior número de «BELL- PUIG». La inauguración oficial del Club Llevant, bajo un denso programa de actividades, logró a mediados de mes despertar el interés público. Una antològica tomadura de pelo no fue handicap suficiente para mi- nivalorar un conjunto de actos alta- mente instructivos y logrados. Ampliar los círculos de trabajos en esas especialidades delimitadas en los Estatutos, es Za tarea a seguir ahora para lograr un verdadero inte- rés popwZar. Las elecciones a Procuradores en Cortes transcurrieron con normali- dad en los cuatro colegios electorales y salieron elegidos... los que se espe- raban. En Zas quinielas resulta más difícil el pronóstico y no hemos oído habl·ir de ningún «pleno» mayúscuL·) hasta Ia fecha. Los aficionados al fútbol están eufóricos y con razón por Za esplén- dida campaña del joven equipo local a principios de temporada. En cl capítulo luctuoso, un extran- jero pagó con su vida este tributo que el mar suele ,cobrar de tarde en tarde. Y, cara al invierno, desapare- cieron bajo el riego asfáltico Zas t>e- rrugas de algunas calles importantes. Buen otoño... señores. JOSÉ M. a SALOM

Upload: lamhanh

Post on 19-Sep-2018

213 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: BELLPUIM. - ibdigital.uib.catibdigital.uib.cat/greenstone/collect/premsaForanaMallorca/index/... · Llevant, bajo un denso programa de actividades, logró a mediados de mes despertar

BELLPUIM.ÓRGANO DE LA PARROQULl DE LA TRANSFIGURACIÓN DEL SEfíORl EmHU í '^

Artá, noviembre de 1967 Depósito Legal P. M. 715 -1989

Club llcvantÚltimamente en Ia vida de nuestra viIIa podemos y debemos

hacer constancia de unos acontecimientos que estas últimas sema-nas han llenado de ilusión y esperanza a todos los que sinceramen-te amamos nuestra historia.

El primero es sin duda las obras que se están realizando enlya restauración del recinto amurallado de San Salvador. Ha des-aparecido el estado ruinoso de sus muros y Ia satisfacción de to-dos es indiscutible. Resueltos algunos pequeños detalles en cues-tión, el proyecto es del agrado de todos y van continuando lasobras lentamente pero sin pausas notables, Io que indica que en untiempo prudenciad podremos ver Ia obra terminada con Ia ayudade todos.

El segundo, es Ia creación y Ia inauguración oficial del ClubLlevant que tiene su sede en uno de los salones del Centro Social.Artá necesita y merece una entidad que con Ia finalidad que per-sigue el mencionado Club pueda ser una ayuda eficaz y seria enIa promoción humana, cultural, artística, deportiva etc. del hom-bre.

El hombre, en contra a Io que ordinariamente se cree y sepiensa, va necesariamente en busca de Ia luz, de Ia verdad, de Iabelleza, del arte, etc. Pero en su búsqueda laboriosa, por no decircasi imposible, necesita una ayuda, un guía que Ie proporcione yIe dé el camino para llegar a Ia consecución de Ia meta deseada.

El Club Llevant movido por este sentido digno y humanitariode Ia vida se lanza a esta noble empresa de Ia promoción del hom-bre en sus múltiples aspectos.

Es de admirar el interés y el esfuerzo realizado por Ia JuntaDirectiva, los equipos de trabajo y los socios. No hay Ia menorduda que serán el pan de cada día las dificultades, contradiccio-nes, críticas e incompresiones de muchos que quisieran —en susacertados comentarios— que se hiciera algo, pero que no son ca-paces de meter Ia mano en el arado para hendir Ia tierra trabaján-dola con el sudor y el trabajo de todos los días. El hombre semide por Ia capacidad de aguante ante Ia lucha contra las difi-cultades que se interponen en nuestro caminar seguro hacia Iaconsecución noble de los ideales propuestos principalmente en be-neficio de los demás.

Nuestra enhorabuena y nuestro más incondicional apoyo alnaciente y ya vigoroso Club Llevant.

Nuestros votos para Ia prosperidad del club y el agradecimien-to más sincero por Io que ya hemos visto de realidad en Io queya se ha podido hacer para bien de nuestra villa de Ártá.

Perseverad en el trabajo y recordad que «el comenzar es demuchos pero el perseverar es de pocos».

Silueta del mesOCTUBRE

A principios de mcs Ia CampañapopuL·ir realizada pro-restauraciónde las Murallas de San Salvador fuecl colofón a una Semana, cuyos ac-tos fueron ampliamente anunciadosen el anterior número de «BELL-PUIG».

La inauguración oficial del ClubLlevant, bajo un denso programa deactividades, logró a mediados de mesdespertar el interés público.

Una antològica tomadura de pelono fue handicap suficiente para mi-nivalorar un conjunto de actos alta-mente instructivos y logrados.

Ampliar los círculos de trabajosen esas especialidades delimitadas enlos Estatutos, es Za tarea a seguirahora para lograr un verdadero inte-rés popwZar.

Las elecciones a Procuradores enCortes transcurrieron con normali-dad en los cuatro colegios electoralesy salieron elegidos... los que se espe-raban.

En Zas quinielas resulta más difícilel pronóstico y no hemos oído habl·irde ningún «pleno» mayúscuL·) hastaIa fecha.

Los aficionados al fútbol estáneufóricos y con razón por Za esplén-dida campaña del joven equipo locala principios de temporada.

En cl capítulo luctuoso, un extran-jero pagó con su vida este tributoque el mar suele ,cobrar de tarde entarde. Y, cara al invierno, desapare-cieron bajo el riego asfáltico Zas t>e-rrugas de algunas calles importantes.

Buen otoño... señores.

JOSÉ M.a SALOM

Page 2: BELLPUIM. - ibdigital.uib.catibdigital.uib.cat/greenstone/collect/premsaForanaMallorca/index/... · Llevant, bajo un denso programa de actividades, logró a mediados de mes despertar

©. 358 BELLPUIG Noviembre de 1967

NOTICIARIO LOCALNOMBRAMIENTOS

FRANCISCANOS

El P. Juan Rullán Seguí ha sidonombrado superior del Convento deP.P. Franciscanos de Artá en el úl-timo capítulo provincial, celebradoen Palma. Le felicitamos.

EXAMENES

En los exámenes del mes de sep-tiembre cursó notablemente Ia Revá-lida de Grado Elemental el alumnode Ia Escuela Parroquial SebastiánGinard ViUalonga.

NECROLÓGICA

El día 15 de Octubre acabó susdías el Rdo. D. Francisco Fuster yFuster a Ia edad de 83 años, en IaCalle Terrassa, 14, asistido y cuidadopor Ia familia Perelló-Amorós.

Nacido en Capdepera f-ue ordenadosacerdote en Ia Diócesis de Sateman-ca, pasando muy pronto a residir enMallorca. Obtuvo también el títulode Maestro de Primera Enseñanza.Trasladóse definitivamente a Artá,hace aproximadamente unos treintaaños, donde acaba de morir.

Con Ia muerte de Don Paco, asíera conocido, desaparece una de lasfiguras más populares de nuestravilla.

Dios haya acogido su auna.

NUEVO DESTINO

Después de desempeñar el cargode Oficial Habilitado del Juzgatìo deesta villa por espacio de diez y ochoaños ha sido nombrado recientemen-te para ocupar igual cargo en el Juz-gado Municipal n.° DOS de Palma,D. Juan Serra Alzamora.

AGRADECIMIENTO

Don Juan Sard Esteva, ante Ia im-posibilidad de hacerlo él mismo per-sonalmente, nos ruega que en nom-bre suyo y de su familia, tengamosa bien expresar su total agradeci-miento por las muchas atenciones re-cibidas y por Ia numerosa asistenciaa los actos fúnebres, con motivo delreciente fallecimiento de su padre,don Pedro F. Sard Cursach. (E.P.D.)

ECOS ARTANENSESNACIMIENTOS

Día 15 Septiembre, Antonia GinardTorres, hija de Juan y Catalina, S.Ros, 18.

Día 19, Antonia Torres Galea,Francisco y Faustina, Ponterró, 21.

Día 20, Juan Andrés Vives Cifre,hijo de Juan y Margarita, BaUesa, 4.

Día 21, Micaela Prieto Fernández,hija de Pedro José y Dominga, Pu-reza, 27.

Día 29, Pedro Sancho Lliteras, hijode Matías y Francisca, Jaime III, s-n.

Día 1 Octubre, Antonia Ramis Es-teva, hija de Martín y María, Abre-vadero, 32.

Día 1, Ana María DeI Campo Fus-ter, hija de Tomás y Ana, Gran Vía,15.

Día 4, Rafael Piris Torres, hijo deAntonio y María, Ponterró, 40.

Día 17, Miguel Quetglas Nadal, hi-jo de Pedro y Catalina, Gral. Aranda,102.

<Pasa a Ia pág. 5)

NOTA BIBLIOGRÁFICA

flrtá en el siglo XIII(ESTUDIO Y DOCUMENTOS)

por Lorenzo Lliteras, Pbro.-Ed. J. Mas-caró Pasarius.-PalmadeMallorca, 1967.

Nuestro estimado colaborador D. Lorenzo Lliteras que durante tantosaños ha sabido simultanear, con mucho tino, sus fecundas actividades sacer-dotales con los trabajos de investigación histórica, nos ofrece ahora el frutode un estudio sobre Ia vida y costumbres de Artá en el siglo XIII en un librode más de 200 páginas, interesantísimo, documentado. La obra lleva un pró-logo, en mallorquín, de D. José F. Sureda y Blanes y un epílogo, en castellano,de D. Bernardo Vidal y Tomás.

El libro de Mn. Lliteras se halla dividido en dos partes. En Ia primeraparte se estudian: origen del nombre de Artá, Ia conquista de nuestro distritopor el Rey, Ia venida de los Premostratenses, fundación de Ia Parroquia, Iaimagen de San Salvador y quienes Ia trajeron, procedimiento que se seguíaen los matrimonios y en los testamentos, precio de Ia tierra, Ia forma jurídicade llevarla y sus cultivos, el precio de las casas, etc. En Ia segunda parte apa-recen, traducidos al castellano y ordenados cronológicamente, una serie dedocumentos que empiezan en el mes de marzo de 1230 (poquísimo tiempodespués de Ia Conquista) y terminan en 8 de octubre de 1299, en que RomeoBlanquer y su esposa venden a Domingo Arberti Ia parte y derecho quetienen sobre Ia alquería llamada Binimelis, en Ia parroquia de Bellver, porel precio de 85 libras.

La obra de D. Lorenzo es, a nuestro juicio, extraordinariamente merito-ria: 1) Porque nos da a conocer, en forma sencilla y erudita a Ia vez, los pri-meros tiempos que siguieron a Ia conquista de nuestra comarca por el reyJaime I. 2) Porque se trata de una obra de primera mano o sea hecha abase de fuentes originales. Podríamos decir —usando de un simil, claro— queel autor ha hecho su trabajo in situ, como Io hace el arqueólogo cuando excavao el cirujano en Ia sala de operaciones. Y de este trabajo —de verdaderoartífice— ban saltado, como en fuente de agua viva, toda una lista de nom-bres de antiguas y bellas alquerías, de costumbres ancestrales, de olvidadosaitanenses... 3) Porque puede ser el inicio de una Historia de Artá de muchofuste.

Felicitamos al Sr. Lliteras, y nos felicitamos también, por el libro dereferencia y esperamos, impacientes, su nueva obra sobre el siglo XIV.

A ver si sale pronto, D. Lorenzo. Y si saliera con los documentos sintraducir, miel sobre hojuelas.

EL TELEVISOR AMERICANO |DE MWOR VENOA EN EL MUNDO |

TERMOFRIGIDUSEL FRIGORÍFICO EUROPEO - 5 AÑOS DE GARANTÍA

RADIO ELECTRICIDAD - A.BU*w,7-ARTA ,

Page 3: BELLPUIM. - ibdigital.uib.catibdigital.uib.cat/greenstone/collect/premsaForanaMallorca/index/... · Llevant, bajo un denso programa de actividades, logró a mediados de mes despertar

Noviembre de 1967 BELLPUlG 359 ©

DIALOGANDO con...

Don Miguel Pastor VaquerPresidente del Club Llevant

Ya saben nuestros lectores que,recientemente, ha sido constituida enArtá, una asociación cultural y re-creativa con el nombre de Club Lle-vant. Para presidirla, quedó ^legidopor gran mayoría de votos, oon Mi-guel Pastor Vaquer. Por todo ello toque, una vez Ia superioridad habrraprobado los estatutos del nuevoClub y haberse efectuado Ia inaugu-ración oficial con una serie de va-raidos actos, hemos creido prudentedialogar con el Presidente, acerca deIa novel asociación.

Miguel Pastor, nuestro personajede este mes, no estaba muy conven-cido en principio de Ia necesidad deeste interviú. Sin embargo, pudo másnuestra insistencia que su terquedad,y, naturalmente, terminó por acce-der.

—¿Dispuesto, Miguel?—¡Qué remedio!—¿Qué pretende el Club Llevant

con su constitución?—El Club Llevant, como su lema

y sus estatutos indican, pretende seruna asociación por y para el pueblo,con el fin de, con Ia colaboración decuantos más mejor, tratar de fomen-tar y enaltecer Ia cultura y Ia diver-sión entre todos sus asociados.

—¿De qué forma el Club confíarealizar estos proyectos?

—Organizando actos de toda ín-dole y procurando las relaciones po-

SIEMPRE AL SERVICIO DELAS AMAS DE CASA

M. Blanes, 14 . Teléfono 51ARTA (Mallorca)

Le ofrece sus distintas seccionesdeELECTRO - DOMÉSTICOS

sibles, con personas que se hayan dis-tinguido dentro el arte y Ia cultura.

—¿Crees posible tal finalidad?—Sobre ese aspecto, soy optimis-

ta. 0 al menos los primeros indicios,5on realmente esperanzadores.

—En muchos casos como este, Iacontinuidad es un peligro. ¿Cuál estu opinión a ese respecto?

—Evidentemente, no confío que elcamino a recorrer esté sembrado derosas. Pero .estoy convencido, unavez sabida Ia favorable reacción departe del pueblo, que si los sociosperseveran como hasta ahora en suestimada e imprescindible colabora-ción, el Club Llevant puede tener unalarga vida y convertirse en algo esen-cial entre Ia sociedad artanense.

—¿Qué actos, generalmente, estánen proyecto del Club llevar a cabo?

—El alcance de nuestra asocia-ción, no debe ni puede estar supedi-tado a unas actividades fijas. Su ra-dio de acción tanto debe extendersea organizar conferencias, exposicio-nes, cine, teatro, bailes, excursiones,etc., como torneos deportivos, con-cursos literarios, certámenes de pin-tura, etc. etc. Además, yo creo que,de parecerle bien a Ia directiva, nues-tro Club hasta podría prestar suapoyo de una manera u otra, si al-guna entidad local, otra asociación,o el mismo Ayuntamiento, solicitasensu colaboración.

—El Club tiene su sede en un sa-lón del Centro Social, ¿quiere ellodecir que en algo depende del mismoCentro?

—En absoluto. El Club Llevant, apesar de algunos rumores en contra,es totalmente independiente. Lo queocurre es que era imprescindible unlocal y al no disponer de él en pro-piedad, nos decidimos por éste quese nos cedió generosamente.

—¿Cuántos socios tiene el Clubactualmente?

—Muy cerca del centenar.—¿Son pocos o muchos?

—Bastantes más de los calculadoshace unos meses.

—¿Qué abona cada socio?—En el momento de Ia inscripción,

cien pts. Después una cuota de 15pts. mensuales.

—¿Cuál es el principal problemaque tiene planteado en estos momen-tos el Club?

—Sin duda, el del local social.Pues el que tenemos, desgraciada-mente, es muy reducido y nos obligaa archivar algunos proyectos que poresta causa no podemos realizar. TaIvez con el tiempo, si las circunstan-cias Io permiten...

—¿Qué aconsejarías a los sociospara bien del Club?

—Aconsejar, tal vez no sea Ia pa-labra adecuada. Aunque, eso sí, lesagradecería que en las próximaselecciones para formar Ia nueva di-rectiva, acudieran en masa para ele-girla a voluntad. Después que depo-sitaran su plena confianza en ella yque en vez de reprochar las decisio-nes de Ia misma en las tertulias, for-mulasen sus muchas veces lógicasprotestas y sus sugerencias por escri-to. Haciéndolo así, estoy seguro queayudarían a Ia directiva a recapaci-tar y a estudiar los asuntos plantea-dos con todo detenimiento. En fin,creo que esta sería una forma eficaz,paar colaborar en Ia buena marchadel Club.

Pues ya Io saben. Una vez más, Iaunión hace Ia fuerza.

TERPO

Page 4: BELLPUIM. - ibdigital.uib.catibdigital.uib.cat/greenstone/collect/premsaForanaMallorca/index/... · Llevant, bajo un denso programa de actividades, logró a mediados de mes despertar

360 BELLPUIG Noviembre de 1967 Noviembre de 1967 BBLLPUIG 361

PRECO de FESTES.0

dia de l'Almudaina de Sant Salvador

D es que el nostre Econom i dllectíssimamic me convidà molt amablement

a fer el Pregó anunciant el Dia de 1'A1-mudaLna de St. Salvador que se celebra-rà, si Déu ho vol, el pròxim diumenge,1 d'octubre, una idea s'apoderà de mi:La Mare de Déu de St. Salvador no haescatimat les seves gràcies ni els seusfavors envers de noltros i, per tant, ésdigne i just que noltros ens mostremenvers d'Ella com a filb nobles i agraïts.

ElIa és Ia síntesi del nostre poble, Iasenyera que ens arreplega tots i queens fa sentir orgullosos d'esser arta-nencs.

A ixí com en el segle XII ek cristianss'uniren formant "un sol cor i una

sola ànima" i, al crit de "Déu ho vol",emprengueren les creuades i anaren aconquistar aquella terra on Jesucristvessà llàgrimes d'amor i sang de re-dempció, així també el artanencs de totseLs temps, al crit de "Ia Mare de Déuho vol", han sabut deixar Ia pau delsnostres oliverars, el silenci dels nostrescarrers i l'encant de les nostres ver-gunyes per dur a terme Ia tasca assen-yalada, confiant sempre amb Ia sevabenedicció i amb Ia seva ajuda.

Per ella treballaren i escriviren els quiavui brillen en el cel de Ia nostra

història amb Ia resplandor pròpia de Iaciència i Ia santedat. Entre altres arta-nencs permeteu-me que citi el VbIe.P. Miquel Torres, degut al cual i a lesseves gestions Ia Immaculada fou decla-rada Patrona de Mallorca dia 27 demaig de 1629; el P. Damià Massanet,gran apòstol i missioner infadigable; IaVbIe. Margalida Esplugues, lliri blancde puresa i rosa purpúrea de caritat;el VbIe. P. Antoni Llinàs, a qui podemnomenar "FiIl major del nostre poble"i que fou fundador dels Col·legis mi&sio-naLs de Sta. Creu de Querétaro a Mèxic,de Ntra. Sra. de l'Oliva a Madrid i Scti.Spiritus a València; el P. Rafel Tous,Mercedari, poeta i músic famas; l'Ilm.D. Joan Estelric, Arquebisbe de Cer-denya; i, entrant ja dins el nostre segle,en vull anomenar dos a qui molts denoltros hem conegut i apreciat: el P.Joan Ginard, de St. Felip, notable pre-dicador, zelós director d'ànimes i autord'una monografia històrica del nostreSnatuari; i el P. Gabriel To<us Sancho,fundador de les missions franciscanesde Texes, com també de Ia parròquiade S. Diego a Puente de Vallecas.

Per tots ells Ia Mare de Déu de St.Salvador fou símbol i arma de combat ide victòria; i és que des 'del dia en queeU bons monjos premonstratesos ensdugueren Ia Sta. Imatge, ElIa quedà en-tronisada com a Reina i Sobirana d'Artà,i el correr dels temps i el rodar delssegles han demostrat que els batecs delseu cor han estat els batecs d'un corde mare, i que eU nostres sentiments

* Pregó pronunciat per l'autor a l'acte inaugu-ral de Ia Campanya dia 24 de septembre dinsel recinte amurallat de S. Salvador.

han estat envers d'Ella els sentimentsde fills que l'han tinguda sempre enun gran apreci i una gran veneració.

PeI mes demarç de l'any 1230 els mo-ros de Ia nostra comarca se varen

retre incondicionalment al valor incon-trastable del Rei Conquistador i Ii en-tregaren 32.000 ovelles i 10.000 bous i,quan encara els crits de victòria extre-mien les nostres velles alzines, el granRei En Jaume I, per agrair l'ajuda queIi havien prestada ete bons filte de St.Norbert, firmava aquest document:

"Sia a tots notori que Nos, Jaume,per Ia gràcia de Déu, Rei d'Aragó i delregne de Mallorca, Comte de Barcelonai Senyor de Montpeller, amb Ia cartapresent donam i concedim en alou pro-pi, lliure i franc, a Vos, el nostre esti-mat Frare Gerard, Abat, i a tot el con-vent de Ia casa o monasteri de Bellpuigdins Artà les alqueries anomenades: Al-fadet, Benimergiam, Albaimmeria, Beni-carderga, Beniamir, Acdaya, Almudainai Almahado."

D 'aquestes alqueries Ia més importantera sens dubte Ia de l'Almudaina,

de tal manera que fins a mitjan segleXVI el poble d'Artà era conegut sim-plement amb el nom d'Almudaüia d'Ar-tà.

Aquí dalt, damunt aquest turó suau iverdejant, podem dir començà el nostrepoble i Ia nostra història, i quan lesantigues murades foren insuficients peragombolar els artanencs que anavenmultiplicant-se, ells no vo^ueren sepa-rar-se 'de Ia seva dolça mare i, Ja queno cabien damunt Ia seva faWa, varencaure amb postura devota i humil aUpeus de Ia seva reina i Sobirana.

Dos segles durà l'estància dels Pre-mo.çtratesos a Bellpuig, des de 1230

a 1425, però quan elk se'n tornaren alseu monastir-mare de Seu d'Urgell ensdeixaren com a ric tresor l'imatge deIa Mare de Déu. Se'n podien anar sa-tisfets, havien oumplit Ia seva missió:quedava ben arrelada dins les entranyes

d'Artà Ia devoció a Maria. Artà quedavaconsagrat a Ia Verge i seria ja per asempre el poble de Ia Mare de Déude St. Salvador.

Segons les notes trobades per aquellsqui han espigolat en eLs arxius i han

recollit religiosament els fragments deIa nostra història, sabem que l'any 1433els jurats de Ia vila acudiren a Joandes Far, lloc tinent del Gobernador delReine de Mallorca, perqué manàs re-plegar totes les armes a fi de podercelebrar en pau i tranquilitat Ia festade St. Salvador.

L'any 1562 Ia Universitat de Ia nostravilla feu reconstruir aquesta fortalesa iel Virei de Mallorca pujà aquí dalt perretre homenatge oficial a Ia nostra ex-ceba Patrona.

El nostre arxiu municipal guarda undocument molt important: Es l'acta desessió tinguda peb jurats i conseUersdia 23 de juny de 1602 per tractar ideliberar sobre Ia diada de Ia Mare deDéu.

Quan el Papa Urbà VIII l'any 1642suprimí U festa de precepte de IaTransfiguració es reuniren altra vegadaete nostres Jurats per demanar ditafest ai votar de bell nou a Ia Verge deSt. Salvador per exceLsa Protectora.

L'any 1723 els Regidors de Ia nostraUniversitat ratificaren el patronatge deIa Mare de Déu en Ia defensa del con-domini de Ia vila damunt l'església icasa de St. Salvador.

A causa de Ia peste de 1820 fou do.s-truida Ia petita capella, però ben prests'emprengueren les obres del nou Ora-tori i, una vegada llestes, en mig d'unentussiasme desbordant, fou beneïdal'any 1832 l'actual església que té lesmateixes traces que Ia de l'Ermita deBetlem i és en petit una còpia de Iade Ia Cartoixa de Valldemossa.

Podem assegurar sense por d'esser des-mentits que durant els temps passats

els pastors de Ia nostra benvolguda pa-rròquia no han estat ociosos: servint-med'una frase evangèlica, elte no han po-sat Ia llum sota l'almud sino damunt

el canalobre de l'apostolat i el sacrificii que ademés de l'activitat pròpia delseu ministeri sacerdotal han treballatamb gran interès i entussiasme per Iaconservació i restauració d'aquest San-tuari, casal i trone de Ia Mare de Déu.

En són bona prova les escales, ;lasagristia, el cambril, l'altar major i elsagrari; però les murades que daten delsegle XVI, crivellades i malmeses perles injúries del temps i dels homes,plaraven abandonades, com els caminsde Siòn esperant pacientment un pia-dós samarità que es compatís d'elles osi voleu un Ezequiel que pronunciàs da-munt d'elles Ia paraula de vida i lesfes ressurgir de Ia seva postració i ruï-na. I les antigues parets avui se reani-men i tornen a Ia seva primitiva bellesagràcies a l'impute i a Ia iniciativa d'al-gunes persones i entidats: Gràcies al'impu^ i a l'ajuda desintere&sada dekAmics deLs CasteUs se's realitzada jaIa restauració de Ia Torre de St. Mi-quel, amb tant d'encert que és admiracióaeka externs i orgull i satisfacció nos-tra.

I ara, d'acord Ia Corporació Munici-pal dignament presidida pel Sr. Batle,l'amo En Miquel, i Ia Parròquia repre-sentada pel Rd. Ecònom Don Mateu,home pastat amb bondat i inquietud,volen continuar l'obra començada, res-taurant les murades i renovant U casadel donat i Ia portalada. Però noltrosno els podem deixar totsoLs, ete hemü'ajudar i eis hem de fer costat segonsles nostres possibilitats.

J o m'imagín Ia nostra Reina i Sobe-rana coronada per una triple corona:

Ia que Ii formen les nostre.s muntanyes,Ia que Ii constituïm noltros —que someU seus fiUs— amb les nostres casesajupides al .seu entorn, i Ia que 1Ii for-men aquestes murades que tanquenl'august casal i venen a ser per Ia nostraMare el seu escut i Ia seva defensa.Convé, però, que aquestes sien dignesde guardar el nostre tresor, i com queeU íiïïs no escatimen ni sacrificis nidificultats quan se tracta de demostrarl'amor que tenen a Ia seva mare, és ne-ce.ssari fer un esforç. El sacrifici uneix

P. MIQUEL TOUS GAYA, T.O.R.

i Ia unió fa Ia força. La Mare de Déuho demana. ELs qui puguin contribuiresplèndidament que ho facin, i aqueUsqui amb les seves aportacions no puguinfer més que donar un testimoni de Iaseva generositat que ho facin també,puix que Ia llimosna insignificant de Iaviuda de l'Evangeli meresqué l'alabançadel Salvador i no quedà sense recom-pensa.

J o H deman a Ia nostra bona Mare queElIa agraesqui eb vostres donatius

mirant-nos sempre amb uUs de miseri-còrdia i de bondat, que guardi Ia paudins les nostre.s famüies i que a tots ensalliberi deU periUs d'ànima i de cos, avoltros que quedau i vos podeu extassiaren Ia seva inefable dolçura i també amí que dins pocs dies partiré cap aMadrid, on vos assegur tindreu un amicque estarà content de poder-vos saludarqualque vegada i poder-vos saludarles vostres necessitats.

Bl meu cor queda de sentinel·la da-vant el trono de Ia Mare de Déu i Iidiu amb una gran confiança:

"Beneïda sou, Maria,Mare nostra, tota am^-.Siau sempre nostra guia,Verge de Sant Salvador".

CAMPANA "DIA DE L'ALMUDAINADE S. SALVADOR"

Nota de Ia Comisión Económica.

No siendo posible aún dar balancedefinitivo de Ia recaudación total deIa Campaña por irse recibiendo toda-vía sobres con donativos, dejamospara el próximo número el estado decuentas.

Con todo, se puede adelantar yaque Ia Campaña ha constituido ungran éxito.

Gracias a todos.

ECOS ARTANENSES(Viene de Ia pag. 2)

MATRIMONIOS

Día 19 Septiembre, contrajeronmatrimonio Antonio Ferriol Vaquercon Margarita Ferriol Cursach, en IaIglesia Oratorio de Nuestra Señorade San Salvador, bendijo Ia unión elRvdo. Sr. Vicario D. Antonio GiIiFerrer.

Día 25, Miguel Genovard Riera conCatalina Vives Fiaquer, en Ia IglesiaParroquial de Ia Transfiguración delSeñor, bendijo Ia sagrada uniónnuestro querido Sr. Ecónomo D. Ma-teo Galmés.

Día 5 Octubre Eduardo Zubia Cres-po con María del Carmen Ordeñanay Díaz de Corcuera, en Ia Iglesia Pa-rroquial, autorizante D. Mateo Gal-més, Ecónomo.

Día 10, Sebastián Pascual Serveracon Lsabel Lliteras Caldentey en elOratorio de Nuestra Señora de SanSalvador. Bendijo Ia unión el Ecó-nomo D. Mateo Galmés.

Día 15, Sebastián Tous GiI con Ma-ría Lliteras Espinosa, en Ia Iglesiade los Padres Franciscanos, bendi-ciendo Ia unión el Rvdo. Padre Fran-cisco Company, Franciscano de IaT.O.R.

Día 15, Clemente Alzamora Bauzácon María Riera Ferriol, en Ia IglesiaParroquial y bendijo Ia sagradaunión el Vicario de Capdepera Rvdo.Sr. D. José Caldentey Ribot.

DEFUNCIONES

Día 25 Septiembre a los 83 añosfalleció Juan Lliteras Torres, PredioMurteret.

Día 12 Octubre a Ia edad de 84años falleció Rosa Flaquer Rotger,calle Rafael Blanes, 20.

Día 14 Antonia Cursach Garau, de87 años de edad, calle Grech, 13.

Día 15 el Rvdo. Sr. D. FranciscoFuster Fuster, a Ia edad de 83 años.

Día 16 a Ia edad de 71 años fa-lleció CataUna Garau Muntaner, ca-lle Crema, 12.

Día 17 a los 67 años falleció An-tonio Juan Jaume, calle Parras, 30.

Día 19 a Ia edad de 64 años fa-lleció Antonio Perelló Valens, caUeTerrasa, 14.

Page 5: BELLPUIM. - ibdigital.uib.catibdigital.uib.cat/greenstone/collect/premsaForanaMallorca/index/... · Llevant, bajo un denso programa de actividades, logró a mediados de mes despertar

O. 362 BELLPUIG Noviembre de 1967

^H3g:

íPELIGIOSASPARROQUIA

Noviembre: Para los días 16 a 19el Secretariado Diocesano de Cursi-llos de Cristiandad ha organizado unoursillo para hombres y jóvenes deIa comarca de Manacor en Ia Resi-dencia de Ia Colonia de San Pedro.

El último jueves de cada mes, enIa Casa de ejercicios, habrá retiropara matrimonios a las 9 de Ia noche.Terminará con Ia celebración de Iasanta misa.

Diciembre 8. Festividad de Ia In-maculada Concepción. A las 7'30 deIa tarde misa solemne. Se celebraránlas Cuarenta Horas acostumbradassegún el horario ya sabido.

Todos los domingos, a las 3'30 deIa tarde, en el Convento de Ia Ca-ridad, Ultreya para mujeres.

PP. FRANCISCANOS

Noviembre día 13. — Lunes. A las10'30. Misa de los enfermos a honrade Ia Virgen de Fátima. Al flnal pre-ces.

Día 19. — Domingo. Fiesta de San-ta Isabel, reina de Hungría, Patronade Ia Orden Tercera. A las 10'30,Misa cantada con sermón. Se invitaa Ia Hermandad y a nuestro Coroque Ia tiene por Patrona.

Día 26. — Domingo. A las 9. MLsade Comunión general para los Ter-ciarios.

Diciembre día 1. — Primer viernes'de mes. Por Ia noche, después delRosario, ejercicio del Sagrado Cora-zón.

Día 2. — Primer sábado, consagra-do al Inmaculado Corazón de María.Después de Ia primera Misa, pláticamariana.

Día 8. — Fiesta de Ia InmaculadaConcepción. Patrona de España y deIa Orden Franciscana. A las 10'30,Misa cantada con sermón.

Cruzada de Rrotecoióm Ocular

URBANIZACIÓNCALA

PROVENSALS

Situada en los terrenos

Font de Sa Cala

Venta de solares

al contado y a plazos

Informes:

FERRETERÍA Y ESTANCOCABRER

Artá

El i en las escuelasQue el interés de Ia Cruzada de

Protección Ocular va encaminadograndemente hacia Ia Escuela, es al-go que está muy demostrado y conrazón, ya que es en los Centros do-centes y durante Ia edad escolar don-de tienen más solución muchas de-ficiencias visuales.

El Maestro tiene pues esencialmen-te dos misiones importantes a reali-zar:

1.a) La de inculcar en los niñoslas normas y hábitos de proteccióna unos órganos tan delicados comoson los ojos.

2.a) Al observar a sus alumnos ynotar cualquier anomalía sospechosa,interesar a los padres para que llevensus hijos al especialista, único quepuede y debe dictaminar.

Pero el Maestro poco puede hacersin Ia colaboración de los padres yIo que parece absurdo casi trataraquí, esta colaboración, no siemprese encuentra. Aquí mismo en Artá heconocido padres remisos a llevar asus hijos al oculista cuando el Maes-tro les ha dicho que observaba ano-malías en el modo de escribir o mirarde su hijo.

Y este concepto caduco y absurdohay que desterrarlo por completo.

Las gafas no son un lujo, ni los de-fectos visuales una vergüenza quehaya que encubrir; sino un problemaque solucionar.

La Cruzada de Protección Ocularlucha por eso en su VII Campañaconsecutiva y los medios de difusiónhabituales: Prensa, Radio y Televi-sión colaboran eficazmente paraairear estos fines que repercuten enbien de los ciudadanos.

EFE

¡AMAS DE CASA!

«ni i rrnn<*

ES ECONÓMICA Y RINDE MAS

Complete Ia felicidad de su hogarcon una NEV£RA ELÉCTRICA

\i • Um - Lakey Pingüino

Y goce guisando con una

DiAidor: [AIA PATEASCalle Sta. Margarita, 6 - ARTA

IlGRANJA DU>LOMADA

ES RAFALETSon Servera (Mallorca)

Il

Esta Granja dispone para Ia ventalos siguientes productosde raza seleccionadas:Ganado vacuno. — Raza HOLSTEIN-FRIESIAN (Canadienses)

Venta de terneros descalostrados o destetados con certificadode pedigre paternos de Ia

HOLSTEIN-FRIESIAN ASSOCIATION OF CANADAGanado porcino. — Rara LARGE WHITE

Venta de lechones destetados

Joyería y Relojería

Platería VICTORIA(Pep d'Alcúdia)

VENTA Y COMPOSTURAS EN GENERAL

Antonio Blanes, 96 A R T Á

Sin el correspondiente ticket no se entregaráninguna compostura.

Page 6: BELLPUIM. - ibdigital.uib.catibdigital.uib.cat/greenstone/collect/premsaForanaMallorca/index/... · Llevant, bajo un denso programa de actividades, logró a mediados de mes despertar

Noviembre de 1967 BELLPUIG 363

I

*J"*V>n4-V-'V *>4r (* í&$ffilït.

\\

PAU A VOSALTRESper MIQUEL BOTA TOTXO

TaI volta us semblarà estrany eltítol de "PAU A VOSALTRES" ambel que he vingut a presentar aquestasenzilla conversa plena d'incrusta-cions poètiques, en correspondènciaa l'amable invitació del vostre esti-mat Ecònom Sr. Gabnés. L'he esco-llit perquè m'ha semblat Ia miUor sa-lutació per un pollencí que arriba del'altre costat de l'illa amb Ia finali-tat d'expressar un testimoni d'estimaals seus germans d'Artà. L'he escollitperquè és salutació cristiana que re-ferma Ia unitat. Unitat i analogia queha existit entre Artà i Pollença enmolts aspectes. Ja Ia Uegenda i Iatradició enllacen els dos pobles pri-mitius de l'època talaiòtica; enUaça-ment que amb tota força poètica des-criu Mn. Miquel Costa i Llobera en"La deixa del geni grec", poema queens parla de Nuredduna i Melesigeni,de les sagues i els foners, dels tempsque encara ens recorden eLs monu-ments insubornables de les runes deBòcquer, del poblat prehistòric de"Les Païsses" —tan valoritzat pelsarqueòlegs del món—, del prodigid'unes coves que pregonen bellesa igrandiositat. I a més a més de lesllegendes i les tradicions, els ager-mana Ia similitud de configuració,ambdós pobles muntanyosos i sen-yorívols; i Ia semblança humana enel viure i el lluitar de cada dia per Iasalut de l'ànima i Ia salut del cor.Vincle que, en potència, ve a refor-çar-lo el fet de poder gaudir Ia famade que Artà i Pollença són els po-bles que millor parlen Ia Uengua ver-nacla. Per tot això, per Ia grantorxa senyera de Ia vostra fe encesaen el Santuari de Sant Salvador, re-cinte fortificat de digníssimes mura-

zel, per l'ambient patriarcal que res-pirau, pel vostre lloable tresor d'hos-pitalitat que bé m'han provat les fa-mílies que aquí conec i aquí estim,amb tot el cor us salut: Pau a vosal-tres.

No us he vingut a parlar de Iavostra història, que vosaltres conei-xeu més a fons i amb més estimaciódes d'ara que ha acabat de sortir elvolum que, amb tanta autoritat i sa-viesa ha escrit Mn. Llorenç Lliteres.Perquè ja l'Arxiduc Lluis Salvador,en Ia seva voluminosa obra "Die Ba-learen", amb tanta minuciossitat es-tudià Ia comarca. Perquè Ia plomaautoritzada de don Josep Ramisd'Aireflor tant d'amor Ii ha dedicat.Perquè ja don Joan M.a Garcias iBlanes tan ben definida deixà l'es-tructura geològica del vostre poble.Perquè don Josep Sureda i Blanesha aportat riquíssims coneixements;perquè el Pare Rafel Ginard Bauçà,home infadigable, ha recollit Ia viva-citat de les vostres cançons i Ia rique-sa del vostre folklore. I a tot això potafegir-se el trebail eminentement pa-cientíssim del "Catàleg de Ia SeccióHistòrica de l'Arxiu Municipal" queus ordenà el benvolgut D. JaumeLladó i Ferragut. Tots els homes dig-nes i respetables abans esmentats noformen Ia Llista sencera dels que hanaportat amor i dedicació ferma a Iavostra terra. Altres homes de seny ushan donat a conèixer les virtuts i elsaspectes històrics, científics i tradi-

Santuari de Sant Salvador, Casal deNostra Senyora, Patrona de tot elterritori que forma aquesta grandio-sa simfonia de cel, roca i mar de Iaimmensa vall de Ia vostra estimadaViIa Reial.

Poble que ha copsat Ia llumi el goig de Ia caritat;i beu mel de veritati el suavíssim perfumde l'amor llunyà del fumde l'odi i tota avolesa.Artà, joia viva, encesai masella de virtut,empeltant de joventutl'esperit de Ia vellesa.

Pau a vosaltres; Ia pau que tot elmón ansia intensament, Ia pau queper tot arreu es trepitja, Ia pau queel món necessita, que els homes es-peren i les potències.

Pau a vosalres.

COESCOOPERATIVAS ESPAÑOLAS

Vinos, Arroz, Aceite, etc.

Delegación en Artá:

Casa Pa>erosAi. Blanes, 14 - Teléfono 51

* Texto de Ia introducció de Ia con-ferència que, sota eil títol PAU AVOSALTRES, pronuncià l'autor dia28 de septembre en el Club d'Aje-drez d'Artà.

CRISTALERÍA ISLEÑAINCA

P. Cerdà, 2TeI. 32D

ESPEJOS Y CRISTALESDE TODAS CLASES

Plaïa General Goded, 6 • Teléfono UlMANACOR (BALEARES)

FELANITXJuevert, 21

TeI. 268

Page 7: BELLPUIM. - ibdigital.uib.catibdigital.uib.cat/greenstone/collect/premsaForanaMallorca/index/... · Llevant, bajo un denso programa de actividades, logró a mediados de mes despertar

364 BELLPUlG Noviembre de 1967

LA CAPIA DE LAS'acabaven de tancar les esco-

les. Jo feia el bolic, prenia elcarril, i cap al nostre poble, apasar-hi l'estiu, lluny de les gà-bies del coHegi ciutadà, on haviaestat reclòs tot l'hivern. S'obria,llavors, als meus ulls un món demeravella. Impressions i desco-briments, un darrere l'altre. Cer-car nius, l'abeurada, les móresd'esbatzer, el Torrent dels Cocons,les rodes dels molins d'aigua, Ianegror dels sostres: per a mi totera nou.

EIs veïnats veïnadegen. Peraixò al punt vaig aplegar-me ambun estol d'aHots de Ia meva edatque vivien prop de l'Església ieren ajudants voluntaris dels es-colanets. Jo aviat vaig esser de Iaconfraria. Així vaig conèixer lesterrades i les voltes de Ia Parrò-quia, les històries de les òlibes iIa por del magatzem on se guar-daven les fustes de Ia Casa Santai del monument de Ia Mare de Déud'agost.

Però allò que duc més acoratés el record del campanar: La se-va alçària, les escales, el sòtil deposts, Ia maquinària del rellotge iles quatre campanes. El primerdia de pujar-hi, confidencialment,ja me comunicaren que el campa-nar queia. Jo m'ho vaig creure,però no vaig donar-li importància.El parlar-ne era una cosa de caixó;una notícia obligada a donar alsnovells de Ia comparsa.

En arribar Ia setmana abans deSant Salvador, a l'hora de posarIa bandera, au!, a repicar! Co-rrents per l'escala de caragol, arri-bàvem a l'escala de fusta que vaa les campanes. Quin goig esplaiarIa vista pels finestrals: teulades

DE DED DEd'un gris encès, camps verds, mun-tanyes amb el mantell daurat irialler del sol d'agost! Allà dalt,En Gori, autoritàriament, pregun-tava: —Demà, qui ve a Ia capta?Jo esperava que qualcú rompés elsilenci. Sense que jo quasi sabésde què es tractava, En Gori meposava en Ia llista dels petits cap-tadors. I jo tot elevat. Vinguda Ianit, dormia desficiós. En bon matí,ja m'alçava, me reunia amb elsaltres aHots i ens presentàvem aIa rectoria. Recollíem les senallesper Ia capta i, ansa per ansa, ensposàvem entre Ia comitiva delsobrers de Ia Mare de Déu.

Davant, davant, les xeremies iel "cabezudos". Llavors les collesdels portadors de les senalles. Itancaven Ia petita processó, elsescolans amb les bacines i els Vi-caris i el Senyor Rector proveïtsd'escapularis de seda de diversoscolors, amb l'efígie de Ia Mare deDéu nostra.

Molts ho recordam. De casa encasa, demanant per Ia Mare deDéu, no hi havia carrer per on nopassàssim. Ens donaven almuds ibarcelles a caramull de blat ros,collit a les nostres terres. Blat—d'on surt el pa de cada dia—que era entregat com ofrena coHec-

tiva a Ia Mare de Déu de SantSalvador. EIs clergues captadorsagraïen el present i, amb cara ria-llera, corresponien amb un altrepresent: un d'aquells escapularisde seda de color i de vetes blan-ques.

Des d'aquelles saons, ha passatmolt de temps i Ia vida m'ha duitper camins on no sempre hi hetrobat l'alegria que aleshores jorespirava. El meu ofici m'ha por-tat vora del llit de malalts greus,i tot seguit he pogut endevinarque eren del nostre poble perquè,devotament, com a bandera, te-nien ran del capçal, un d'aquellsescapularis que jo, d'aHot, en Iacapta de Ia Mare de Déu, vaigveure per primera vegada. Com ésfàcil parlar amb aquests malalts iquin diàleg més franc s'hi esta-bleix! Ens reconeixem del mateixpoble i, de més a més, confiamen Ia Mare de Déu de Sant Sal-vador. La Mare de Déu nostra" ambaquells ex-vots de carros tombatsi amb aquell conjunt de presenta-lles a Ia sagristia, testimonis detants i tants de favors rebuts.

Jo us puc dir que m'ha costatacomiadar-me d'aquests malalts.Les vetes blanques de l'escapularime retenien devora ells.

per J. F. SUREDA BLANES

Imp. PjlltécBica - Troncoso, 9 - Palma de Mallorca *KK*xaX-

SALVA00D