L'any 1485, Pere Cuiscafrè adquiri' Palqueria deSalma que aleshores comprenia tota l'extensió de terraque avuies denomina Salma Vell, Salma Nou i Son Car-daix. D'aix6 que escrivim falten solamente dos anys peracomplir-se el cinquè centenari.

A la mort de Pere Guiscafrè, els seus fills Antoni iPere Guiscafrè es repartiren tota l'alqueria. AntoniGuiscafrè posei la part, avui coneguda per Salma Vellque encara conserven els seus descendents directes elsSureda i Pere Guiscafrè tengué la partida, des de Ila-vors anomenada Salma Nou que encapçala aquesta tira-da de Bellpuig.

La familia Guiscafrè posseidora de Salma Nou benprest cedi" la seva propietat. Aixf l'any 1510, Pere Guns-caf re' la yens a Joan Miguel Ballester de Togores queva veure augmentada d'aquesta manera la seva ja gran

hisenda constígua pertinent a la Cavalleria dels LluIls,dins el terme de Bellver, avui de Sant Llorenç delCardassar.

Hem ofert un menudet esborrany de la història docu-mental de Salma Nou. Emperò aquesta possessi6 -la primera que es troba quan es torna a Arta' i la darreraque es deixa quan es va a Ciutat- entra de ple dins elmón de la cultura popular de Mallorca. Dins el seu ter-me hi ha el Coll d'Artà, indret de tantes ressonànciesde lladres i de bandolers la muntanya del Tresor, san-tuari de Sebastia' Gelabert, has En TÌà de Sa Reial,qui amb dos ms ana a treure-hi el tresor.

Falta encara una biografia cri'tica d'aquest personat-ge, poeta popular, endevinaire i molt vinculat amb 1nostra vila, ja que ell, l'any 1750 compongué la "Des

(Passa a plana 6)

(III)

LA NEU Aquests dies passats ha nevat enel nostre poble d'Art.

El vent aelat tallava la cara, itothom caminava ben de pressa,anant alerta, perb, de no re-lliscar.

Quin goiq de veure caure la neu,tímidament al principi; ambforça i abundhncia, després.

Semblava que una llum nova cla-rejava dins el cors dels in-fants que, plens d'alearia,esperaven l'hora de juaar el jocfantasiós de lo desconeaut.

Els vellets, amb els nas vermellrera les vidrieres, anaven re-cordant la darrera veqada que laneu va besar les nostres terres.

Quanta blancor, verae i llumi-nosa, i auina placidesa es va es-tenent per tot arreu!

Es com un somni fantasiós el mi-rar tot el poble, com si fos unimmens ametler florit, apunt dedonar el fruit profitós del tre-ball dels seus habitants.

El fet fugisser de la neu ha es-tat com el crit qojós d'una espe-rança que ja mai s'acaba, o comla novedat que ve a despertar--nos de la monotonia de cada dia.

BELLPUI_11.1A/101111.• PA11100111A le LA TILOISMilltAtlifi NL Stibe

REVISTA QUINZENALNg 54 IV EPOCA 12 març 1983.

DIRECTORRafel Umbert i Sureda

CONSELL DE REDACCIO :Miguel MoreyAntoni GiliJaume MayalCliment ObradorPM Pilar LucasJoan PastorGuillem ArtiguesGuillem Bisquerra(Administrador)

COL.LABORADORSJeroni GinardPere Pep GilPep CataláPere GiliSebastiá Tous

REDACCIÓ I ADMINISTRACIO :Carrer Sant Salvador, 2.Tel. 56 20 20 - ARTA, .

IMPRIMEIXGRAF1QUES LLEVANTCarrer de Ciutat, 55Tél. 56 26 04 - ARTA .

Dipòsit Legal, P.M. 57-1969 .

2 34

g dito 4 alSer felip...Com? PRIMERES COMUNIONS

Quan akkiba et temps de Pasqua ja s'acosten tes PnimenesComunion4 kebota din4 et no4tke cap aquesta qüestió: ¿què pnete-nen ets panes quan voten que et seu Aitt Osai ta PkimekaComunió? ¡Sontin d'un matdecap?.¡tenik una ocasió penttuin-se?.¡Fen una Ae4ta at Aitt?. Et4 panes que pensen aixi maipodkan entendke que t'E4gté4ia axigesqui una catequesi, o unaedat minima pen a combkegak o 4.nc1d4 una pnepanació pets panez.Penqu'e to que impoktaka S que et gtop passi aviat: si podencombnegan dos o ttes Aitts en una vegada mittok, aixi s'esta&vien dobbeu. . Ve vekitat e;i.4 aixi que Alkan deptantejak etspanez ta Pkimeka Comunió det4 seus Aitt4?. Rotundament, no.

La noztka E4gtézia de Mattokca ha donat a tot4 ets seus cnis-tians unes okientacion4 i unes exig -encies minime4 davant ta phi-mena panticipació dets ninz a t'Eucaki6tia. Vat ta pena, unavegada méz, keAtexionak-hi 4ekio6ament pen poden ttavou actuand'una maneka cohekent ke4pon6abte.

Penquè aquest aconteixement sigui aut'enticament cni4t.thnecessanies una sênie de condicion4 essenciats. 64. no, un Aettan impoktant es pot conventin en una Auta pagana i que no ténez que veune amb ta Ae.

1. Abans de tot, suposa una Ae pnactica dets panes que s'hande compkometke a sen ets pnimens educadou en ta Ae clefs seusAitts, ajudatz pen ta comunitat cnistiana (catequistes). No tésentit que uns panes que no ckeuen o no cetebken mai ta evavutguin pets seus Aita attb que no voten pen ettz. E4 un acted'incongkuència c covakdia deixa't-se dun únicament pet4 convencionatame4 4oc4at4 te4 !musions de tipus Aamitkak, 4ociat o eco-nòmic.

2. Suposa tambe pet nAants una catequezi animada ,pet4 panes amb ta seva dikecta cot.tabokacij. ¡Quants de panes hk ha que espneocupen de t'assistència dais Aitts a ta cateque4 c ets aju-den a contatak te4 qüestions que esptantegena ta Autta de cate-quesi?. Adams, ta Catequesi no 64 just pen a combtegak, és penta vida. ¡Pen que, idb, una vegada A eta ta 12 Comunió, mott4 jaes desentenen de seguin et cami de ckeixement en ta 0 que tacontinuació de ta catequesi?. Aixi no oi.6 estnany que mot-t4d'inAantz et dia de ta 1 2 Comunió Aassin també ta dakkeka.Digau-noz: ¡quin sentit té tot aixb?.

3. La Pnimena Comunió ha de tenik un sentit de cetebkació comunitaki. No j..4 de cap manena una cetebkació pnivada de ta Aa-mitia, sinó que intenessa a tota ta comunitat. Aix(, s'exigeixque es cetebkin en etz tokn4 ja e4tabtekt4 o també en quat4evotde tes misses dominicats -sobne tot det temps de Pasqua- on hipanticipa at manco pant de ta comunitat cnistiana. Mott poc sen-tit tendnan tes pnimenes comunionz cetebnadez a okatoki4, cape-tte4, cot.tegi4, casez panticutans o santuanis, 4i aquests ttocsestan totatment desvincutatz o bé de ta Catequesi det nin o béde ta nokmat cetebkació de Ae dets panes. Aquesta cetebkació hade zen joiosa, penb senzitta t panticipada. Tot to que nesuttiestnany at nin -tant en et veztit com en tez cenimbnies- ti potcnean una imatge Aata det que ha de de sen ta cetebkació nokmatde cada diumenge.aos heu Aixat que uno clebs disAnessoz nié:6 nok-matis en te4 nines quan s'acosten "ets dantens dies" són ets ves-tits empnatz et dia de ta Pnimena Comunió?.¡Pen què no han deduA un vestit que et puguin emoan quat4evot dia de Aesta?.

4. Suposa, Ainatment, que no es conAo4gui ta cetebkació Aesti-va amb t'ostentació Aastuosa que pot essen un inzutt petsgenmansnecessitats. ¡Té zentit asseune's a ta Tauta de ta Gekmanokde t'Ami4tat quan despnés uns s'atipen penquè tenen dobbeupenque s'endeuten, mentnez attkez a 'han de conAokmak amb mottpoc?. Cada Aamitia haunia de penseur_ quinz zón et timitz fusa deta 6a-ta Aamitiak penquè aquezta no kompi ta Akateknitat que im-posa t'Eucakatia.

A vegadez zom ets gltanA etz qui pnivam det seu sentit ctistiha ta Pnimena Comunió det4 nostnes Aitts.

¡Pen què no ho penzam?.L'equip Pakkoquiat

La neu baixava n'erviosaMent,enduita pel vent suau d'aquellahora, mentre besava i netejavala cara de totes les coses.

Aixi mateix, les persones paci-fiques van escampant al seu en-torn una pau joiosa, que ens fasentir agermanats i amb ganesd'estimar.

Gregori Mateu

NOTICIES I SUCCESSOSTraslados Cambio

*** La mort d'un paish nos-tro, a cnnseqüencia d'un acci-dent d'automevil a més de la lb-gica tristesa i sentiment, haaixecat una forta reoulsa gene-ral pel caire que dnnaren a lanotícia, els diferents diaris deCiutat.Per que no dinueren que el cau-sant directo de la mort d'EnMiguel va esser una claret Que,'sense cap expticació lbqica i demanera totalment incomprensible,surt de l'alineació, aficant-sedins ta carretera?.Per que no denunciaren que agues-ta paret constitueix un greu pp-rill reial i constant?.Per que no informaren de que almateix punt ja hi ha haqut al-tres topades?.Per QUP no avisaren de que si noPs lleva la paret, Ps més queprobable que no sia la darreramort?.Per que aquesta llamentahlecircunstancial informació?.

*** Important definició de Inque és Pi rentre, a cbrrec d'unoolitic: "Que queda en el centred'una taronja si la xanam netmin?. Autoresonsta: "Enmin hioupda al tall, no res. La taron-ja quedarh la mitat a la dreta ila mitat ci l'esquerra".I deis i nrpountam nosaltres(que no som politcs) , entusias-tes de la taronja: ;flue hi tro-bares enmiq si li llevam sa cl-vea, de la dreta, de l'esquerra,da damunt i dP davall?. Premid'un tall de taronja al mil res-pongui.Després, aoafarem una metia, laxaparem per mig: sa closca de ladreta pel de la taronia. El be-ssó del centro, per noltrns i saclosca de l'esquerra pel qui enstnrni a roncar a l'orella ambbanalitats d'aquest calibre.

*** I si sa closca (qualsevol deses dues) és grosseta, millor,perque per atravessar alguns ca-rrers d'Arth, un dia de pluja,es fa necesshria. Els clots quehan tornat sortir són molts ide considerables dimensions, nels tapau o no vos votam. (Meassi així ens escoltaran).

Groc i Neore

Estos días han dejado volun-tariamente nuestra población, doshermanas del convento de la Ca-ridad.

Y decimos voluntariamente por-que ha sido motivado por elreajuste habido en el convento acausa del próxim traslado de lasmonjas a la Residencia de la "Po-sada dels Olors".

Estas hermanas son Sor Mag-dalena del Salvador, con más deLin años de estancia entre noso-tros, y la otra Sor Juana del Corde Jesús. Esta con más años aún,dicen si más de 50. Las dos de-dicadas completamente a las ta-reas propias de su vocación,dejan sin luoar a dudas un vacíoen Arta muy difícil de llenar.

Sor Magdalena se ha ido a Fe-lanitx, y Sor Juana a l/illafran-ca. Desde estas páginas les agra-decemos su nesto valiente y deentrega, anteponiendo la mente alcorazón, el cuál suponemos llenode lazos que de sequro les uníana todos nosotros, y les deseamosgrata estancia en su nuevodestino.

Alianza PopularLI pasado 24 de febrero y en

el salón del Centro Social, tuvolugar la presentación del par-tido politico de Alianza Popularlocal.

Asistieron y presidieron elacto D. Gabriel Cahellas, Pte.Provincial del partido, D. Joa-quin Ribas de Reyna, Senador, yIns Sres. Berastain y Arquero.

Después de breves alocucionesde los Sres. Berastain, Ribas yCahellas, los cuales invitaron alos presentes a tomar partidopara lap próximas elecciones mu-nicipales, tomó la palabra elportavoz del partido local, JuanSureda, el cual die) a conocerlos nombres de la Junta Gestora,los cuales detallamos a conti-nuación: Gabriel Massanet, JuanSureda, Juan Cladera, MiguelLlaneras, Jose Jaume y Crist6balFerrer.

A continuación anunció los in-tegrantes de la lista electoraly que salvo posibles cambios sonlos siguientes:Gabriel Massanet- Juan Cladera-Cristóbal Ferrer- Juan Suceda-Jose Jaume- Miguel Llaneras-Bernardo Riera- Pedro Font-Lorenzo Planisi- Andres Pascual-Antonio Vaguer- Bartolome Feme-nías- Luís Ferrer- Luís Gomilay Jaime Payeras.

Acto seguido se obsequió alos asistentes a un suculentorefrigerio.

Con mntivo del cierre delCafé "Parisien", donde estaba u-bicada la parada de autobuses,ha pasado este servicio al Bar--Restaurante "Es Pins", a partirdel 28 de febrero.

Accidente mortalEn la madrugada del 26 al 27

de febrero ocurrió un accidentemortal de automóvil en la ca-rretera de Manacor a Arta y den-tro el tramo de la vecina locali-dad de San Lorenzo.

El coche chocó frontalmentecontra un muro saliente de lacalzada, y a consecuencia de lacolisión falleció instántanea-mente su conductor Miguel Ser-vera Torres, de 41 años, a) deSon Caminal.

Recihan sus familiares nuestromás sentido pésame.

FallecimientoEl 24 de febrero falleció en

una clinica de Palma, adolecidode cruel enfermedad, Julian Ca-rrie) Mesquida el cuál ha vividoentre nosotros sus últimos 10años. Sentida fue su muerte, yaque fueron muchas sus horas dededicación desinteresada haciatareas en pro de nuestro pueblo.

ECOSNACIMIENTOS: Febrero 14. - Catalina-Tomás Nicolau,hija de José y Francisca.-C/Costa i Llobera, 40.Día 22. - Guillermo Ferraqut Bauzáhijo de Juan y de Antonia.-CiCastellet, 4-1 9 .Día 22.- Catalina Pérez Cuesta,hija de Antonio y de Gabriela. -C/ Pep Not, 45.

MATRIMONIOS: Día 27 de febrero.- SebastianMassanet Soler con Margarita Mas-sanet Rosselló.

DEFUNCIONES: Día 3 de febrero.- María PeñaGarcia de 78 años de edad. C. M.Blanes, 25.Día 5.- Andrés Sansó Danús, de 81años. C. Mestral, 5.Día 5.- Antonio Fuster Valls, de76 años. C. Taulera, 5.Día 7.- Jaime Payeras Pastor, de70 años. Urbanización Betlem.Día 8.- Barbara Bosch Morey de 81an-cis. C. Lladoner, 5.Día 10.- Sebastian Ginard Rosse-116, de 86 años. C. R. Blanes,58.Dia 15.- Catalina Bauzá Amorós,de 93 años. C. Sta. Margarita,21.Día 16.- Francisca Tomas Benna-ssar, de 55 años. C. Sa Vinyeta.Día 27. - Bárbara Ginard Servera,de 90 años. C. Vinya, 29.

335

La Residencia per a Persones Majors, està aca-bada. Només petits detalls, restenendiumenjarperobrir definitivament les portes als primers habi-tants que ocuparan les acollidores dependencies deSa Posada dels Olors. Perb quin requisits, es pre-cisen per entrar -'i?. Quin és el preu de la pen-sió?.Com es subvencionarà?. Com es regirà?. A-questes i altres preguntes ens han fet i, per con-testar-les, ens hem dirigit al President del Pa-tronat, En Jaume Morey.

Primerament li demanam qui són els membres deldel Patronat?.- El Patronat esta constituit per En Miguel PastorVaguer , Pere Moll Amorós, Maria Femenias Llite-ras, Guillem Bisquerra Ferragut, Eustasio CorralesSancho, Tomas Orell Serra,Antoni Ginard Sastre,Josefa Blanes Aymar, Miguel Carrie) Servera, RafelUmbert Sureda, Andreu Garau Bisquerra, JeroniCantó Servera, José Mislata , Miguel DalmauAlzina i jo. He de dir que els quatre darrers quehe anomenat ho són com a membres de l'Ajuntament ique el President del Patronat és el Batle, talcom es preveu en els Estatuts, on s'estebleix quel'Ajuntament tendrh quatre earrecs, incluIt elBatle. I que els altres membres són signets direc-tament per l'Ajuntament, però sense cap vinculaciópolítica al mateix. Això fa que, en acabar elsquatre anys de mandat de l'Ajuntement els membresdel mateix que formaven part del Paronat, acaban

també automhticament, i, els demés membres, haurande posar els seus chrrecs a disposició del'Ajuntament que prengui possessió, el qual podrhmantenir-los o be designar sustituts.

En quant a qui pot entrar a la Residencia he dedir que qualsevol persona que hagi cumplit elseixanta-cinc anys, sense discriminació. Els inte-ressats han d'omplir una sol.licitud on es demanatota una informació general. Aquesta sol.licitudés examinada pel patronat que decideix l'admissió.S'ha de dir també que, previbment, i com a requi-sit indispensable, s'ha d'haver passat un reco-neixement metge, amb això es vol evitar que cappersona malalta puqui ingressar a la Residencia,ja que no és el seu Hoc. Ara bé, si una vegadaadmés tengués qualsevol enfermetat, és clar queserh ates.

En principi s'ha fixat la quota pels residentsdel setanta-cinc per cent de la quantitat que escobri de pensió, amb un minim de 25.000 pessetes iun mhxim de 30.000. Les persones residents a Art:aque el 75% de la pensió no arribi al minim esta-blert, podrhn entrar-hi precisament pagant aquest75%, i el reste fins arribh al minim serè cobert osubvencionat per l'Ajuntament.

Les persones no residents a Area, s'hauran deprocurar aquesta diferencia per altres mitjans.Amb tot i amb aixb, si l'interessat no té els mit-

jans economics necessaris també s'estudiarh lamanera de que es pugui beneficia del servei de laResidencia.

Actualment són desset persones que han formulatl'inscripció . Es pensa que, una vegada oberta,aquest nombre es vegi incrementat.

En quant al personal que donarh servei a la Re-sidencia, s'ha fet un estudi i pensam que, per lesnecessitats actuals es precisaran quatre persones:dues monges, una dona per peteja i una cuinera.L'assaig de presupost ens china un petit deficit:

Es compta que un 40%d'aquesi pressupost esth des-tinat al sous del personal, un 15% per manutenciói el reste són percentatges ja més petits. Si hiha noves inscripcions aquest pressupost natural-ment canviaria, encara que, segons les altespodria continuar essent deficitari, perque Ilavorsd'hauria d'ampliar la plantilla de personal i comdeim, és aquest el capitol més important de lesdespenes. Segon5 rimiest estudi previ que hem

realit/at, per un riombre entre 17 t 2 5 residentses precisa per a servei quatre persones.

El cost global de la Residbncia no el tenim.Precisament un d'aquests dies podrem saber mésexactament a quant puja.

Es molt possible que el proper dia primerd'abril siga la inauguració oficial de la Residen-cia, que, actualment té una capacitat de 31places, fhcilment ampliables ja que,hi hahabitacions que admetrien un segon hit.

Per a regular la convivència interior s'esta-blira un Reglament on es contemplarh, endemés, lessolucions possibles als problemes de segur aniransortint sobre tot al principi.

També dir que, molt prest, les monges del Con-vent es traslladaran a viure a la Residencia.

Ens resta ara només esperar que definitivamentes posi en funcionament aquest servei que, desegur, ens reportarb uns grans beneficis socialsal nostre poble.

EMEDOS

4 36

INSTITUT NO S'ADMETRANNOVES MATRICULACIONSDE BUP

Al passat número, donerem compte del greu pro-blema que es plantetjaria a l'Institut de BUP, sino s'ampliava la capacitat de les sevesinstal.lacions.

El Consell de Direcció de l'Institut, reunit eldia 22 de febrer, adopte el següent acord:"1.- Vista la previsió d'afluencia d'alumnes aaquest Institut en el proper curs 1983-84, vistala impossibilitat actual de disposer de més espaii que aquest no padre absorbir l'esmentada deman-da, aquest Consell de Direcció, en salvaguarda delminim imprescindible perque les activitats docentsd'aquest Institut puguin assolir els seus objec-tius, acorda que, si no es realitza l'ampliació del'actual edifici dotant-lo de l'espai suficientper poder satisfer la demanda de forma adequada,no siguin admeses noves matriculacions per cursarprimer curs".

Sobren els comentaris.Dir també que a la mateixa reunió s'acorda co-

municar la determinació presa, al director Pro-vincial d'Educació, al Cap d'Inspecció de Batxi-llerat, els Ajuntaments d'Arte, Son Servera, SantLlorenç i Capdepera, així com a les associacionsde Pares i Direccions dels diferents col.legis

d'EGB de les mateixes poblacions.Amb posterioritat, l'APA de l'Institut convide

als representants de les demés Associacions perparlar d'aquest problema i sembla que she estimatla necessitat de pressionar en tots els sentitsperque es doni la solaria an aquesta manca d'espai

Per altra part, pareix que el Delegat Provin-cial, que names acaba de prendre possessiódel ce-rrec, coneix ja aquesta necessitat i este hendisposat per tractar d'aconseguir l'ampliació ambcarecter d'urgencia de dues aules, el que feriaque, pel proper curs, encara que subsistis el pro-blema (recordau que actualment, la biblioteca estbadaptada per dues aules i la biblioteca consti-tueix una tercera) al manco no s'agreueria, conti-nuant, per descomptat, amb la saturació inadmissi-ble de l'actual curs.

Amb l'esperança de que no s'hagi d'arribar alfet de no admetre primer curs, (mesura que per al-tra part, creim totalment acertada en el cas deque no s'aporti solució) volem des d'aqui ajudar adespertar entre tots aquesta conciencia de nece-ssitat que avui reconeixem i que deme ens afectaregreument.

[MEDOS

AL.LOTS A UN PLE DE L'AJUNTAMENT

El dimarts dia 25 de I;ener, e lgrup de nins i nines de 3er. cursdel col.legi Sant Salvador, varenfer una visita a l'Ajuntament,amb l'objectiu de coneixer-lo,sabre quina és la seva funció,com la gent hi he pot participarmés directament. També havienpreparat una carta per entregaral senyar batle a on se li donavaa coneixer el problema dels al.-

lots d'Artà: tAlta de parc!;infantils i altres llocs a onpoder-hi anar a jugar i a passarel temps lliure.

Vbrem esser rebuts molt cor-dialment pel batle, dins la salade sessions. Li entreg-arem lacartn que immediatament va Ilegiri davant la qual done unes sola-rions que mos agradaren molt, almateix temps mos convida al Pleno

on se discutiria aquest assum-Ae tenguent avui l'oportunitatIn saber cam funciona un Pleno ile poder intervenir a la resolu-. ió d'un problema que mos locum-

. )eix molt.A continuaci6 el batle mos Va

-,ostrar l'Ajuntament 'de dalt ades de la presó fins a

explicant tot comfiincione i el seu servei, al'emps que anava contestant. ama-!)lement les prequntes que li'eres.

Dijous a vespre, dia 27 delener els alumnes de 3er. curs■erem assistir al Pleno on veremesSer molt considerats pels re-gidors que escoltaren la nostraopinió damunt el parc dels pinsdel tren, que es lo que primerarreglaran, i les coses que [nosagr„Rdaria que hi duguessin perpoaët jugar-hi.

Nosaltres verem quedar moltcontents de l'Ajuntament d'Artb,del batle, dels regidors i detota la gent que hi fa feina, perla seva simpatia, amabilitat isabre tot per haver-nos escoltat idiscutit el nostre problema.

ELS AL.LOTS DE TERCER

537

•

DE LA COLÒNIA DE SANT PERENOTÍCIES

Alq6 podria pensar que a la Colbnia només hi havida, moviment i activitats a l'estiu, perb laveritat és que, encara que el poble sigui petitsempre hi ha coses en marxa. Vet-aquí la vidad'aquests dies reflectada amb notícies.PRIMER MARINER VOLUNTARI DE LA CREU ROJA DE LA MAR

El passat dia 1 de marc comench el servei mi-litar el primer mariner voluntari de la Creu Rojade la mar. Es tracta de José A. Morales Marti.Creim sincerament que aquesta notícia tan senzi-lla, té més importbncia de lo que sembla a primeravista, per aquest motiu hem formulat alqunes pre-guntes al Deleqat Local de la Creu Roja, JaumeSans() Llull.¿Que suposa per la Colbnia aquest fet?.+++ Simplement que d'una manera oficial ha comen-gat un servei que esperam tengui una continuitatti sigui en benefici del Poble.¿Quin temps fa que se va creh la Creu Roja local aIa Colònia?.+++ Fou a principis del 71¿Quin sentit té el fet d'haver-hi un soldat dis-posat a donar els primers auxilis i a cuidar de lavigirancia i salvament aquhtic, si no hi ha unasimple caseta devora la mar per poder donaraquests auxilis?.+++ Mira, els papers per la construcció del localfa mes d'un any que són a Madrid-Possiblement-.Esperam que prest arribin i es puqui procedir a laconstrucció del local, cas que d'aquí a l'estiu nohaquessin arribat els papers possiblement dispose-ríem d'una "rulotte" per poder donar els primersauxilis i amb el temps s'espera poder comptar ambuna amburancia.¿Que se necessita perue un jove puqui fer elservei militar a la Colbnia com a mariner?.+++ Tenir el títol de socorrista, el de patró debarca, naturalment, estar afiliat a la Creu Roja ihaver fet uns serveis voluntaris aquí a la Colbniaabans de fer la solicitud per entrar.¿Qui pot fer el servei a la Colbnia amb aquestamodalitat?.+++ Tot jove que ademés de fer lo que t'acab de dirvisqui a menys de 25 Kms, de la Colbnia.¿I quants de soldats de Creu Roja de la mar hi potarribar a haver?.+++ Tenint dues 2mbarcacions de salvament com hiha, pot arribar a haver-hi fins a 6.El soldat que ha començat a prestar el servei, dequi depen?.+++ Esth al "mando" del Cap de la Secció Naval lo-cal que és En Gabriel Jordb.¿Quan hi haurh el sewn que prestarh el seu servei?•++ Ja ha sortit la convocatoria al B.O. i po-ssiblement siqui pel juny.Quina franja cobriu amb els vostres serveis?+++ Des de Formentor fins a Sa Mesquida. Pensa queIa Creu Roja de la mar només existeix a Palma,Andratx, 5611er, Sa Colbnia i Cala Ratjada, lo quevol dir que entre la costa de Sóller i Cala Rat-jada només hi som noltros. Estb en projecte elPort d'Alcudia.Bé, ens podríem estendre molt en aquest tema.Per avui posarem punt final. La notícia ja esthdonada. Si qualque jove esth interessat en fer elservei militar voluntari a la Creu Roja de la marde la Colbnia pot demanar informació a aquestaDelegació.

TEATREEl grup de teatre del Centre Cultural esth tre-

bBlIant en la preparaOó de l'obra "Molta feina i

pocs doblers" de Joan mas que possiblement esposara en escena per la festa de St. Josep. Creimque els actors s'hauran d'esforçar per poder supe-rar l'obra anterior "L'amo de Son Magraner", perbno dubtam que ho faran, perque pasta n'hi ha.

NOU INDICADORAl Creuer dels "Abeuradors" una veqada enfilada

la carretera de la Colbnia, el Consell Insular haposat un nou indicador que diu "Sa Colonia de S.Pere, 5Kms". Aixb, est b molt bé, si sequin així enun parell d'anys ademés del terefon, tendrem tambéplena autonomia.

ELECCIONS EN EL CLUB NAUTICHavent-se complit els 4 anys reglamentaris, ha

quedat dissolta la Junta que durant aquest tempsha regit el destí del Club Nhutic. El dia 9 acaba-va el plaq per a la presentació de Candidatures. Al'hora de redactar aquestes línies només esconeixia el nom d'un candidat D. Tomeu Company.Les eleccions, cas d'haver-hi vies d'un candidatestan previstes per dia 12. Per cert, seqnns nosdeien alquns socis, no estaria gens malament ques'arreglhs la farola de l'escollera de l'entradadel Port que duu roes de mig any sense funcionar. Iés que mira que haver de resoldre el problema aMadrid, ja és el "colmo".

ANIMACId POLÍTICAA nivell de cafe se parla bastant de les prope-

res eleccions municipals, de possibles candidats,etc. De moment lo únic que sembla clar és que EnLlorenç Planisi Ginard (Es Ros) se presenta perA.P. Al manco aquesta és la "VOX POPULI".

Encara hi ha un parell de coses ms, perb tencpor que no cabin dins la plana.Aixl que ho deixarem fer per una altra veqada.Prou per avui.

ANDREU GENOVART

LES NOSTRES POSSESSIONS (Ve de portada)

cripció de la temporada de l'any 1744 i siguents fins a1750" implantant dins Mallorca i podem dir dins Artàl'Argument, per les festes de Sant Antoni.

Deixau-me escriure algunes dades d'aquest inter essantpersonatge.

Fill de Jaume Gelabert i de Praxedis Riera i Orpi,nasoué a les 10 del capvespre de dia 25 de noverr`sr ,..de l'any 1715, a la possessio partionera d'Artà, anome-nada Es Cananells, essent batiat el dia següent a la pa-rròquia de Manacor, pel vicari Mn. Miguel Soler.

La seva mare mor( l'any 1720, quan En Tia tenia so-lament cinc anys d'edat, essent soterrada a la mateixaparròquia de Manacor, en el vas de l'Assumpta.

Hague Sebastià Gelabert els següents germans: Joancasat amb Bàrbara Llull; Guillem dels Cabanells, espòsde Francina Nadal; Jaume de Sa Reial i Miguel ,maritde Llucia Salas.

Sebastià Gelabert esposà amb ElisabetRiera Galmési mori" als 22 d'abril de l'any 1758 i fou enterrat a l'es-glesia parroquial de manacor, havent rebut els sagra-ment, empero sense fer obres pies. El vagem an el cel.

L'anada d'En Tià a cercar tresors a la muntanya nofou la primera dins la història.

No feia mes que uns 150 anys de la fuita de's morosi el batle d'Artà rebia una carta del Governador de Ma-llorca, de dia 15 de juny de l'any 1385, en què li deiaque donàs favor i ajuda a una dona castellana MariaAlfonso que venia de terres de moros per a cavartresors. W. C.

638

VIATGES • I IC.A.T. 820

C/ Binicanella, 12 - Tel. 58 55 15/52CALA MILLOR

Carretera Cala Agulla - Tél. 56 40 17CALA RATJADAS

ESPECIAL SEMANA SANTA

CIRCUITOS NACIONALES:

Andorra (5 dias)Tenerife (7 dias)S. Sebastián-Lourdes-Valle deAran (6 dias)Pirineos Aragoneses (6 dias)Costa Azul y la Rivera (6 dias)Madrid-Lisboa-Fátima (6 días)

17.550 Ptas.27.100

24.75028.95029.70030.825

CIRCUITOS INTERNACIONALES:

Italia del 31/3 al 4/4 Milán-Roma (5 dias) 21.750 Ptas.Milán-Venecia (5 días) 22.250Milán-Florencia-Roma (5 días) 26.100Venecia-Florencia-Roma-Milán

(8 días) 35.750Austria-Italia (8 días) 44.850Suiza (8 dias) 37.500

SI DESEA OTROS DESTINOS, CONSULTE MOS.

Col.laboracid

AVORTAMENT I DESPENALITZACIdLa despenalització de l'avortament (noms en certs

casos) ha provocat una polernica sobre els medis de co-municació i en la societat en general. Uns estan afavor, altres en contra, i altres que ho troben massamoderat. El tema es tan delicat que hi ha gent quereacciona més amb atacs viscerals que no amb argu-mentacions racionals. Voldria contribuir a un dialegsobre aquest assumpte recerdant algunes idees, quetots ja sabem, però que, tal vegada, convendria insistir.

En primer lloc hem de remarcar que ser partidari dela despenalització de l'avortament no es el mateix queser partidark - de l'avortament.: hid de quedar molt dar

-que l'avortament es un darrer recurs que ningu nodesitja, i s'ha de procurar evitar per tots els medis.Les autoritats competents han de possibilitar aquestmedis, en primer lloc a través de l'educació.

Una vegada aclarit aquest punt, hem de considerarque la penalització nomes contribueix a agreujar un

problema personal. Establir per llei la criminalitat del'avortament, quan a altres pai .sos europeus esta' per-més, Púnica cosa que afavoreix es que el qui pot pagar"vagi a Londres", i el qui no pot s'exposa a unes con-dicions cli"niques insegures i a la penalització jurigica.El qui s'exposa sempre es aquell més débil econbrni-cament. Aquesta ¡lei resulta inevitablement vulneradade forma habitual. Les infraccions se compten per mils(300.000 a l'any, segons la fiscalia del Tribunal Su-prem). Els que sofreixen les sancions sempre són uns

pocs, els més indefensos. Una llei aixi" se converteix en

injusta. No es pot mantenir una hei que es vulneradaen el 99% dels casos, i que això sigui de domini públic.

N'hi ha que diuen: "Ens han imposat l'avortamernt".La qual cosa no es exacte. La despenalització noobliga a ningú. Res no ha estat imposat. L'única cosaque se pretén és que, en determinades cirsumstancies,hi hagi llibertat per interrompre el procés de gestació.Es a dir, la dona que, per determinats motius, vulguivoluntariament avortar, pugui fer-ho amb unes condi-cions médiques adequades i sense risc de penalització.Pere ningú no esta obligat a fer-ho.

Fins i tot aquells que estan en contra de l'avorta-ment poden inclinar-se per la despenalització. Estarhien contra pot ser un principi moral. Però els principismorals no tenen perque penalitzar els infractors juriidicament. Seria convenient de no confondre els princi-pis moral, que afecten a la conciencia individual decadascú, i les !leis juridiques.

Ja que molts dels qui s'oposen a la despenalitzacioho fan des d'un punt de vista suposadament cristia,podri"em recordar el passatge evangelic de la dona adul-tera. El lector observara l'analogia entre aquella si-tuació i la actual. Com conta l'Evangeli, els escrives ifariseus instaven a apedregar a una dona adúltera.Jesús els va dir: "Ague 11 que estigui lliure de pecat quetiri la primera pedra". Ells es van anar retirant, comen-cant pels mes veils. Quan va quedar Jesús sol amb ladona li va dir: "Ningú no t'ha condemnat. Jo tampoc etcondemn. Vés i no pequis més" (Joan, 8, 1-11). •

Per tot això crec que els qui estan en contra del'avortament, igualment poden estar a favor de la sevadespenalització.

R. Bisquerra.

Activitats Esglèsia d'Artà#,DIUMENGE, 13 de març: excursió al Santuari i Puigde la Victòria d'Alcúdia. Se partira a les 9,30, ala P. d'Es Trespolet, en cotxes particulars. Es pre-veu arribar abans de les 11. Després de celebrarl'Eucaristia, els voluntaris podran pujar al Puig.

Dinar: pa-taleca. L'excursió esta oberta a totsels qui vulguin riure i "viure".##DILLUNS, 14 de març, a les 9 del vespre, al Salódel Centre Social: reunió amb els pares dels infantsque han de fer la Primera Comunió, enguany.ittDEL 14 AL 18 DE MARÇ, a les Josefines, hi hauraunes trobades de Reflexió Cristiana. Començaran ales 3 del capvespre i acabaran damunt les 6,30.Serandirigides pals pares Gregori Mateu, prior del con-vent, i Josep Angulo, provincial de la T.O.R.

>L'any 1475, el Conseller del Rei Joan d'Aragó, es

dirigeix a tots els oficials reials de la Ciutat i, espe-cialment, als de les parr'oquies de Manacor i Arta',perqué ha donada llicencia de cavar o de fer cavar or iargent, monedes o no monedes o qualsevols menes a Pe-re Armengol, paraire de Mallorca, i a Nadal Santceloni,de Manacor per a poder anar a la cova d'En Perdinesper cercer moneda. La propietat dels Perdines pegava aSalma.

També abans d'En Tia' de Sa Reial, Salma, el Colld'Artà i la muntanya del Tresor eren caus i llorigueresde personatges estravagants. Ho dóna a entendre unaconsignació del ilibre del clavan i de la nostra Univer-sitat: S'han pagat 17 sous, com es ara, 3 sous a cadaund'ells, a Joan Guiscafre, Joan Espinosa, Jaume Estel-rich i Cristbfol Gallur per haver feta guardia a laCreu de Salma com corrien aquelles babotes.

A. Gili

7 10

ESPORTS************Club S. Salvador d'Artà

Després d'una Ilarqatemporada fora escriure; infor-mar-vos damunt el volley i albasket al nostre poble; tornam aveure-nos:

La secció de volley acabb elcampionat en un quart lloc desis equips que començaren lacompetició. Una vegada més hem deIlastimar la manca de temps perpoder-se entrenar; ja que tresdels juoadors són de Ciutat ialtres trehallen fins tard, perlo que tant sols disponen deldissabte per poder-se entrenartots plegats. No obstant hem dedir que han millorat moltaquests darrers partits, sobretot en front del Son Amar, equipal qual amb un poquet menys denirvis se li hagues poqut treuremés punts i fins i tot un set.

De totes maneres segueixenentrenant a vistes del torneiade Primavera.

Els juvenils de la secció deBasket també acabaren el seucampionat, quedant en darrerHoc, cosa que era d'esperar, jaque era el primer any que juga-ven i s'els va incloure dins el

viene repitiéndose la histo-ria ya one el Arta nos estádando las mejores ideas y la me-jor disciplina en los partidosque jueaa en campo ajeno, y poneel corazón, pero sin ideas ennuestro feudo.

Los mismos juoadores: J. Ma-ria: Suarez, Rodrí, Genovart,Santa: R. Ferrer, Mira, Maimó;Aoustín, Más y Russo: y en lassegundas partes: Mascaró (onevolvió a fallar su sequndo pe-nalty en Sem Pesqueres) y Amer(que jueaa, pero no corre).

Se podria volver al mismo tí-tulo de las jornadas pasadas, ya al mismo desarrollo del en-cuentro. El Arta en campo ajenn,con ideas, orden y ganas vadesarrolando su jupon e imponien-do su ley (En Felanitx, cuajó unSENSACIONAL encuentro, sólo fal-to suerte en el not), nero enSes Pesqueres, pese a vencer des-de los primeros minutos por unclaro 2-0, se volvió a sudar, atemblar de nervios.

¿Poraué estos hechos se vie-nen sucediendo tanto?.Es ciertoque en campo contrario se ji.JP08más suelto, más práctico, pero,¿Porqué no aquí?. El aficionado,socio, público en oeneral queacude RI campo desea: IP.- Verganar a su equipo, 24%- Ver fút-bol, al menos atoo que contar en

grup A, amb equips com el SantJosep, Sant Agustí i Patronat(sub-campió d'Espanya, l'any pa-ssat). S'ha de destacar la voluntat d'aquests joves ja que atots els partits, veqent lasuperiori tat del contraris, nos'aturaven de Iluitar.Especialment cal destacar a dosjuqadors: un per la sevaconstant Iluita, En MiguelGinard Bernad, i l'altre per laseva condició tecnica, En PedroObrador Espinosa.

Seis ha de seauir animant itreballant perquè la properatemporada els resultats siquinfries positius.

Pel que respecta a l'equip Senior de Basket encara no ha aca-bat la competició, els quedentres partits. Quan l'acabin esdonara més informació. Pere) éspot dir que aquests darrers par-tits han pujat bastant.

Els resultats ho demostren: 57-56; 52-77; 55-50.

S'ha d'informar que fa un pa-rell de setmanes, com molt devoltros sabreu pel diari de Ma-llorca, Na Dolores Bernes, de la

las tertulias, v estas ultimamen-te sólo se discute, si hay n nohay pocos espectadores, si nossalvamos o no nos salvamos. Perojugadas, jugadores, NO.

Si importante es oanar, y mu-cho más a estas alturas, tambiénhay aue poder decir aim enfavor del desarrollo de Ins oar-tidos. Desde mi punto de vistano se puede comprender tan facil-mente el que en los últimos par-tidos tras ir ganando por 2-n,se tenga que oasar tantosnervios y tanta "emocióin" parapoder tener un resultado favora-ble. Si el cuestión de nervios,¿Quién tiene que mentalizarlos?.

Si queremos ver más gente enSes Pesqueres, habrá que tomardecisiones, y estas cuánto anteslejor, a no ser que volvamos aquerer un deficit. Se necesitadinero para afrontar la cate-goría, pero se quiere ver ciaomás. Nos defendemos enTercera,¿quien lo hubieradicho?, pero también se debe exi-gir mas, ya que los muchachos lohan demostrado en otrasocasiones, y es nuestra misiónel decirlo.

Ahora que vendran los pun-terns por Ses Pesqueres,esperemos que se enderezca elmal jueoo del Arta.

MAYOL

comissió tecnica de la FederacióBalear de Basket, va venir a Ar-ta a donar una preparació tècni-ca als jugadors de basket delclub Esportiu Sant Salvador. Es-peram que se pugui seguir agues-ta tasca per dur endavant aguestesport a la nostra vila.

En la foto podemos ver al e-quipo de baloncesto de la cateqoría Senior Provincial.

Liga III Nacional

Visto desdeel matadero

Desde que se juega tan bienen los desplazamientos, la afi-ción ya vuelve a seguir al Artá.+++ Desde que esto se produce,la directive está pensando en re-ciprocar las taquillas.+++ Desde que los infantiles tie-nen nuevo entrenador, que bienhablan.++4. Desde que se jueqa mal y seoana I Que ganas tiene la aficiónde empatar un partido bien iuna-do!.+++ Desde que se piensan en tasmunicipales, ¿Quién será elnuevo presidente del Arta?/+++ Desde que ciertos dirertivos prefieren el "descansodominical" ya no hay taquillas enlos partidos de juveniles.+++ Desde que pensamos con la ju-ventud las bebidas en partidosde juveniles son "más baratas"+++ Desde que se aprobó ciertacantidad para la Nacional, ¿Acuánto subirá el presupuesto lo-cal?.+++ Desde que Bellpuin y FarrutxJugaron un "amistoso", se ore-quota el porque los primeros novestían de "blanco".

Desde que el Artá juega tanbien la primers parte se estápensando en juaar 1/2 partido eldomingo y el jueves el resto.+++ Desde que Mascaró piensa enel matrimonio, ¿cuándo marcaráde penalty?.+++ Desde que va pasando laliga, Pep Maria se esta destacan-do en la primera posición delgrupo.

UNA DOCENA