S U P L E M E N T S E T M A N A U D E L D I A R I A V U I . D I S S A B T E , 2 5 D ' A B R I U D E 1 9 9 8

Balanç globau 'positiu' pes résultats deth cens linguistic der an 1996 Era baishada de dus punts, en coneishement der arañes, respècte ath cens de 1991 non se considère preocupanta •TTlSegontes eth darrèr I J i l estudi de cens linguistic sus eth cone i shement der aranés er indèx de poblacion que enten era lengua se situe

en un 90,05% en 1996 deuant eth 92 ,31% der an 1 9 9 1 . Totun aguestes chifres non preocupen ne molt mens as diuèrsi estaments que traba-

Ihen entath desvolopament dera lengua, ja que considè-ren aguesta baishada de dus punts pòc importanta. En cambi se mòstren força

mès positius per çô que hè ar aument as percentatges dera poblacion que le sap parlar, que le sap liéger e que le sap escríuer.

Aguesta setmana se haràn efectius es darrèri pagaments d'indemnisacions pes atacs des ossi

Eth Sindic d'Aran Carlos Barrera a a n o n c i a t q u ' a g u e s t a s e t m a n a se pagarán es indemnisacions acordades, que rèsten pendentes, pes atacs des ossi ath bestiar dera Val d'Aran.

Eth Conse lh G e n e r a u enviée ua carta ath Director Generau de Miei Naturau, Jordi Peix entà que dèsse a c o n é i s h e r quan se h a r i e n e f e c t i u s

aguesti pagaments. Peix, remetec pos-teriorament un escrit ara maxima ins-t i tuc ión aranesa, en qué anonciaue que j a a dat es ordes de pagament a E c o n o m i a e F i n a n c e s e n t à que se retornen aguesti sòs as afectats.

Per ua auta part, Carlos Barrera a demanat a Miei Naturau ua explica-ción deth perqué, dempús deth nom-

bre d'atacs qu'an patit es ramats de oelhes ena Val d'Aran, sigue jus ta -ment aguest tipe de earn, era que se met enes params, entà atirar a Giva, entà poder cambià- l i eth c o l i e r de l o c a l i s a c i o n . A g u e s t a a c t u a c i ó n ei, segontes Barrera, totaument incoeren-ta per part der equip de seguiment deth programa Life.

Ñaues conduccions d'aigua en diuèrsi carrèrs d'Es Bordes d j E r A j u n t a m e n t d'Es • • B o r d e s a c o m e n ç a t damb es trabalhs de collo-c a c i o n de n a u i t u e u s de conduccion d'aigiies e des desaigües en diuèrsi trams des carrèrs deth pöble, atau coma era sua pavimenta-ción. Es obres, que son previstes-q u ' a c a b e n a b a n t e s d e t h mes de juriôl an afectat as carrèrs Major, Plaça Major, Casteth Leon, Camin Reiau, Dera Laca, Entecada e Ave Maria. Eth cost totau des trabalhs ei d'uns 28 milions de pes-se tes e les e x e c u t e era empresa COPASA.

MIRALHEM-MOS

Era af ic ion ara musica e ath teatre

a estât presenta en totes es generacions dera Val d'Aran.

Aué hèm memòria dera importància d'a-guesti ahèrs coma ele-ments d'union entre era joenessa des ans trenta.

Juani ta de Mossen-pèir, ua vesia de Les re-brembe, en tot explicà-mos aspèctes d'alavetz, çô que representauen es hèstes majors e es balhs des pòbles der entorn.

S'auien sort, arri-bauen a passar bèth viatge era termièra entà anar a dançar.

II A V U I

DISSABTE

2 5 D ' A B R I U DE 1 9 9 8

E R A E N T R E V I S T A

"Es epidèmies ena Val d'Aran arrasèren força familhes"

Jordi Serrât OLÔÎ

Joan Caries Riera, mètge neishut en Bossòst hè 38 ans, ei er autor deth libre "Era Sanitat ena Val d'A-ran, sègles XVII e XVIII" que diuendres se pré-sentée en Arties laguens dera "Trobada d'Escrivans de Ponent Pirenencs e Occitans". Eth libre ei un traballi exaustiu e minuciós qu'auec eth sòn punt de partida en ua tèsi anterio-ra que hec aguest madeish autor.

Jordi Serrât. Quina ei era base deth sòn estudi istorie? Joan Caries RienuBen, jo m'è basat en tot çô qu'è trobat enes libres parroquiaus dera Val d'Aran que parlen de sanitat. Eth trabalh a consis-tir en repassar totes es parti-des de neishements, de mari-datges e de deflincions d'a-queri ans enquiath 1801. È cuelhut tot aquerò qu'aues-se a veir damb es mètges, damb es cirurgians, o damb es apotecaris. E aguesta información l'è ordenada, an per an. E aciu è podut veir es tues de mortaldat. J.S. Era mortaldat ena Val d'Aran ère era madeisha qu'en Catalonha? J.G.R. Quauques epidèmies sigueren es madeishes. Entre eth 1700 e eth 1800 siguec era pitjor epòca, mès en pöble de Les, ja conste que i auec ua epidèmia importanta en 1651. Ja se constate qu'aguesta s'enco-manèc força. Era gent se morie e les enterrauen prac-ticament a toti aquiu madeish. Ère ua epidèmia de pésta que tanben afectèc a Catalonha. Entre 1781 e 1784 i auec era epidèmia deth tifus. Entre 1793 e 1795, damb era invasion francesa, se ve com s'incri-mente era mortaldat e tam-ben com disminuís drastica-ment eth nombre de mari-datges, e de batiegi. Ère ua epòca de penùria economica bru tau. ¿.l.Es pèstes o epidèmies siguerea devastadores? J.6.ILÒC. afectèren força gent. Morien força mainatges. Es "albats" o "pàrvuls" -qu'ère coma nomentauen es mai-natges -èren es mès afectats.

P E R F I L

XAVIER SUREDA

Es albats s'inscriuien en un libre diferent ath des adults. Açô se pòt veir en plan pòbles. Era mortaldat infan-til ei força impressionanta. 1 auie familhes que demorè-ren arrasades. Enes registres ves com prumèr se morís un germa d'ua familha, e despús un au te e un au te; e atau anauen queiguent. J.S.Quines èren es autes cau-ses dera mort? J.C.B.EÍ nauta era chifra de gent que morie congelada, sustot en port de Vielha e enes pòrts que dauen gessu-da tara Val d'Aran. Era gent que morie congelada, força viatges èren persones qu'a-nauen a hèr transaccions. I auie, a viatges, cassi de mares damb hilhs que mori-ren congelades en pòrt de Vielha. Gessien de Vielha en un dia de bonança e despús se trapauen damb ua tempèsta de nhèu. i^Cònste bèra persona mòrta per un atac d'os? J.G.B.Non n'è trapat cap. Çô que i a ei cassi de mòrt per'-

mor d'un laueg de nhèu. A viatges descurbien es cossi ena primauèra quan se pro-dusie eth desgèu. Eth tan-ben casi de mòrt per arma de huèc, per queigudes, per estofament e en quauque cas se pòt suspectar qu'era mòrt siguec un infanticidi •KS-Quina informacion a recuelhut sus es maridat-ges? J.C.B.EÌ interessant veir que tàs matrimònis i auie dis-penses de consanguinetat. Com qu'era Val d'Aran ère un nude barrat, çô que hègen quan quauquarrés se volie maridar, ère demanà'c ath mès vielh deth pöble. Es vielhs èren es qu'auien de dider s'entre era parelha que volie maridà-se existie quauque tipe de parentiu mès o mens luenhan. iSîAçô ac hègen entà esvitar ma uformacions? J.C.B.I a causes tanplan curioses, coma per exemple un questionari de Francisco de Zamora que se passée a toti es camperans.

Joan Caries Riera ei un m è t g e de Bossòst especialisat en ginecolo-gia que viu en Figuères (Naut Empordan) e tre-ba lhe en O lò t (Era Gar ròcha ) . M a u g r a t éster, coma recone ish "un aranés e x i l i a t " , m a n t e n es sòns jun -hents damb era Val d'A-ran e ere que cau "con-servar es or ígens entà mantier era identitat" . Aguest made ish senti-ment ei eth que li hec a decidir de hér un estudi sus era san i ta t ena comarca . Eth sòn tra-balh siguec ua tési, que despús p r ésen t ée ath Conselh Generan dera Va l e que g ràc i es ad aguesta i n s t i tu c i ón a gessut éditât ara per Ins-titut d'estudis Ilerdencs. Era recèrca a représen-tât força ores de trabalh tà Joan Caries Riera pr'a-mor qu'a agut de con-sul tar e t r ansc r iue r 18.500 partides de neis-hement, de maridatge e de d e f u n c i ó n que se consérven enes parrò-quies de Salardú, Viel-ha, Bossòst e Les.

J En ua des responses en pöble de Canejan expliquen que i a cassi de mauformats e de persones damb quau-que defècte; mès queja se n'encueden ben de non emparentà-se damb agues-tés familhes. è.%.E des partides de neishe-ment, quéremercarie? J.C.B.Ë campat era incidéncia de hilhs illegitims o de pares desconeishudi. Ère ço qu'en nomentauen hilhs de pair incognit o tanben "espúreos", o hilhs de "cópu-la il.lícita". Es autoritats deth pöble interrogauen ara mair sus qui ère eth pair. Era mair, a viatges ac didie e d'autes non. Tanben se regis-trauen es batiegi de besonh. Èren aqueri batiegi que hége era Iheuadora o eth mètge, quan en part ja vedien qu'efh mainatge ges-sie malament. i.i.Es caperans, ath delà d'aumplir es registres tan-ben hègen consideracions moraus? J.6.B . Ó C : per exemple e tro-

bat un caperan que se neguèc a batiar un hilh ille-gitim. Alavetz, aueren d'anà-ne na cercar un aute entà administrar ath mainatge eth baptisme. Considera-cions moraus n'i a. E tanben anotacions sociaus. Tanben i a critiques dubèrtes ara invasion francesa quan es francesi arrasèren era Val. En cambi, despús dera revo-lución en França ei curios veir coma es francesi porten as sòns hilhs a batiar ena Val d'Aran. J.S-gfA trabalh a estât plan sociologie e constate qu'es condicions de vida auien d'èster extremadament dures. J.B.BAiguesta ei ua conclu-sion. Era vida ère plan dura, autant entàs mètges coma entàs cirurgians e entà toti. Mès era duresa dera medeci-na ena Val d'Aran , tanpòc hè tanti ans que s'a mielho-rat. Era mia mair m'expli-caue encara quan es mètges anauen a shivau a visitar es malauts.

JAUMEVILALTA President

CRISTINA COLL HUK Directora genera)

VICENTSANCHIS Director

IXUfS MARTÍNEZ Subdirector

Redacciä: SILVIA PUÈRTOLAS

Màrqaeting i Comumcació CANDI CASADENONT

Producdó tècnica: JORDI PEIAEZ

Pubiicitat: ALBERT BORRÀS

JORDI RIBAS

Centraleta Tel. : 9 3 - 3 1 6 3 9 0 0 - Pax: 9 3 - 3 1 6 3 9 3 6

Publicitat Tel.r 9 3 - 3 1 6 3 9 23 - Fax: 9 3 - 3 1 6 3 9 2S Subscriptors TeL : 9 3 - 3 1 6 3 9 A4 - Fax: 9 3 - 3 1 6 3 9 1 5

Oistributíú Tel.: 9 3 - 3 1 6 3 9 1 6 - Fax: 9 3 - 3 1 6 3 9 1 5

Conseil de Cent, 425 - 08009 Barceìona

TeJèfom a la Vali d'Aran &edaccié.909509Z02 PubUdtat 90S 69 29SO

DI: B20.249-1976 DTOSIÓ CONTROLADA PER L'OJD

A V U I DISSABTE

2 5 D'ABRIU DE 1 9 9 8 III

G E N S L I N G U I S T I C

Es estudiosi dera lengua, hèn ua "avaloracìon positiua" deth Gens lingiiistic der an 1996 El 90% des abitants dera Val d'Aran enten er aranés, en tot que pròp d'un 65% lo sap parlar

9 2 , 3 9 0 , 0 5

6 0 , 8 7 ^ é ®

Redacción VIELHA

Era Val d'Aran a patit enes darrèr i ans un incre-ment important d'immi-

grants, que segontes diuèrsi sec tors v i n c u l a t s damb er estudi der aranés, an estât era causa principan deth descens der index de poblacion qu'en-ten era lengua. Aguesta avalo-racion se despren dera analisi comparat iua des censi lin-güistics des ans 1991 e 1996. Totun es chi f res compara-tiues non son massa preocu-pantes. Er index de persones qu'entenen er aranés a bais-hat deth 92 ,31 per cent en 1991 ath 90 ,05 per cent en 1996 , segontes es donades facilitades per Institut d'Ésta-distica de Catalonha (lEC).

Eth percentatge dera gent que lo sap parlar artenh eth 65 % chifra qu'a aumenta t respècte deth cens de 1991, ar igual qu'era gent que lo sap escríuer que s'a situât en un 25 %.

Cau t i e r en compde , en aguesta analisi comparatiua, qu 'e th n o m b r e d 'ab i tants dera Val d'Aran mès grani de dus ans, es que compden en aguesti censi lingüistics a pa:s-sat de 6.014 persones en 1991 a 6.991 en 1996.

Avaloracion positiua Freder ic Vergés , m e m b r e dera Comission entara nor-malisacion ortografica dera l engua r e m è r q u e : "qu 'era diferéncia qu'i a enes grañ-ques, de dus punts per dejos respècte ar an 1991, non ei ne molt mens negatiua dat eth c r e i s h e m e n t vegetat iu dera poblac ion e era gent immigrada. Es persones que porten dus o tres ans ena c o m a r c a son es qu 'an h è t baishar un shinhau aguest indèx". Vergés hè referéncia ar increment important deth nombre de gent que sap par-lar, liéger e escríuer er ara-

I f\ri\

COHEISHEMENT DETH ARANÉS ENA VAL DARAN Donades en percentatge entre era poblacion mes grana de 2 ans

5 1 , 0 4 59,29 1991 1996

18.55 ^ ^BÉ 7,69 9,95

\->f, LO SAP UÉGER •to SAP ESCRIUER NON rSNTON hrr

er aranés en es municipis

1991 1996 1991 1996 1991 1996 1991 1996 1991 1996 Arres 95,65 96,83 67,39 73,01 60,86 58,73 4,34 7,93 3,17 Bausen 100,00 100,00 83,82 91,30 77,94 30,43 2,94 8,69 "0,00 0,00 es Bordes 96,87 91,71 87.50 7S,11 74,47 66,35 25,00 29,49 3,13 8,29 Bossòst 98,56 50,45 74,44 51,75 67,49 12,74 28,41 1,44 3,47 Canejan 100,00 100,00 97,22 94,17 13,88 5748 5,SS 9,70 0,00 0,00 les 83,98 98,64 69,90 74,13 22,99 67,77 5,35 10,28 6.02 1,36 Salardii 92,85 93,04 61,27 67,68 58,36 63,93 18,42 26,33 7,15 6,96 ViHha 89,40 85,38 58,25 54,81 23,74 27,90 10,60 14,à VUamòs 91,66 87,42 49,07 49,07 49,65 12,03 6,29 8,34 12,58

nés. "Açô ei e th p r o d u c t e deth trabalh hèt enes Escoles e es reciclatges hèti per part deth Conselh".

Tanben segontes eth mem-bre dera Comission entara n o r m a l i s a c i o n or togra f i ca der aranés, en Iocs coma era Val d'Aran, a on i a un impor-tant moviment poblacionau e a on conviuen mès de dues lengues, non se pot arribar jamès ath cent per cent dera poblacion qu'entene er ara-nés. Era r e a l i t a t amassa damb es p e r c e n t a t g e s ei, segontes Vergés, perfècta-ment coerenta.

Eth coordinador dera Ofici-na de F o m e n t e Ensenha-ment der Aranés, Jusèp Lois Sans, que tanben a hèt ua ava lorac ion pos i t iua deth cens linguistic der an 1996 en comparación damb eth de 1991, remèrque qu'aguesta baishada de dus punts ena gent que entén er aranés ei r idicula. Tanben rebrembe

96,42 96,49

73,30 76,28

CONEISHEMENT DETH CATALAN ENA VAL DARAN

Donades en percentatge entre era «A «M poblacion mès grana de 2 ans

63,94

l'BNT^

, s, A-

iO SAP PARLAR -1.0 SAP irÉGER

que damb aguestes chifires se garantise, aumens, qu'er ara-nés se mant ierà a nivèu de coneishement. Sans se mós-tre mès critic damb aguestes chifres: "Cau matisar clara-ment que parlam de coneis-hements, non parlam d'acti-tuds ne de àbits e per tant pòt passar facilament qu'era gent coneishe er aranés mès non lo h è s q u e a servir .

Agtiest ei un perilh en qué mos calerà inc id i r mès de cara a un futur".

Gonselh Sociau En questions lingüistiques, cau rebrembar qu'era setma-na passada se constituic eth Conselh Sociau der aranés . Aguest Conselh Sociau sajará d ' a r t é n h e r que s igue era

LO SAP tSCRIUER

societat aranesa era qu'asses-sore ath Conselh Generau d'A-ran en matèria l inguist ica. Un des obj«ctius mercats ei era elaboración e desvolopa-ment d'un pian de Normalisa-cion Lingüist ica en qué se concretarán es actuacions a seguir per part dera adminis-tración damb era intención de fomentar e ensenhar era lengua.

ETA

TENDES ESPECiALlTZADES EN ESTAMPACIÓ DE S AM ARRETES I PECES DE COTÓ

SERÁ EL TEU MILLOR RECORD O REGAL DE LA TEVA VISITA A LA VAL D'ARAN

Avda. Pas d'Arro, 23 - Passeig dera Llibertat, 4 Centre Comercial Eth Palai de Qèu (TRICOT) Avda. Castiero, 7 VIELHA

MOBLE ART • MOIÜI.IAIJI I DI-COIJACIO. ljr,(,AI.S I COMIM.KMMNT.S

REOBERTURA Passeg dera Libertat, 2

VIELHA Tel. 973-64 09 31

TALLERES

SALPA, S.L.

Tel. - Fax: (973) 64 25 93 Zona Industrial Mijaran, nave 4

25530 VIELHA-Lleida

IV • A U É A V U I

D I S S A B T E 2 5 D ' A B R I U D E 1 9 9 8

Era Escola d'Ostalaria de Les premanís naui cicles entath pròplèu cors

Redacción VIELHA

Era Escòla d'Ostalaria de Les premanís en ta th pròplèu cors 1998/1999

dus cicles formatius de grad miei, vinculats damb eth mon dera codina e era restau-ración.

Eth prumèr, que será eth de "Tecnic en codina" , aurà ua durada de dues mil ores, des qué se destinarán mil sies centes ara formacion ena madeisha Escòla e es autes-quate centes en un centre de trabalh.

Es besonhs que se dema-nen entà poder accedir ad aguest cors de tecnic en codi-na son es d'auer corsât era Formacion Professionau (EPI) de quinsevolha branca, era ESO, eth 2on. de BU? o es pròves d'accès as cicles for-matius.

As alumnes que corsen eth cicle de tecnic en codina, se les formará ena confeccion d'aufèrtes gastronomiques, manipulación en cru e con-servación de tota sòrta d'ali-ments. Tanben ena prepara-ción e presentación d'elabo-racions basiques e plats ele-mentaus atau coma ena pre-paración e presentación de productes de pastisseria e reposteria.

Es gessudes professionaus que se vòlen dar son diuèrses. Era restauración comercian, era tradicionau o es bars e cafeteries en son quauques ues.

A mès d'aguest dele forma-tiu en tecnic de codina, tan-ben se poirà hèr eth de "Tec-nic en servicis de restaurant e bar".

En aguest cas era durada deth cicle será de mil quate

Era escòla d'ostalaria de Les acuelherà aguesti cicles de formacion centes ores, que se desparti-rán en ñau centes noranta de formacion ena Escola en tot qu'es autes quate centes dètz serán en un centre de tra-balh.

En cas des alumnes que volguen desvolopar aguest cors es besonhs que se dema-nen son es madeishi qu'entà accedir a èster tècnic en codi-na.

Es matèries enes qué s'edu-carà as alumnes en cicle for-matiu de tecnic en servicis de bar e restaurant, serán es de confeccion d'aufèrtes gastro-nomiques atau coma er asses-sorament sus begudes. Tan-

ben entara preparación e pre-sentación d 'aperi t ius sen-zilhs, canapés atau coma era preparación e realisacion d'activitats de servici e post-servici en airau de consum d'aliments e begudes.

En aguest cors tanben s'e-ducarà as alumnes en ques-tions administratiues, de ges-tion e comercialisacion dera petita empresa o talhér.

Es gessudes professionaus que s'aufrissen, damb agues-ta titulación, per part dera Escola, son es de crambér , cap de rang, cap de sector, bàrman, "somelièr" a mès d'uns auti trabalhs vinculats

damb eth sector dera ostala-ria e eth torisme.

Tot e qu'er inici deth cors non serà enquiath mes de seteme aguesti cicles dau-riràn eth son periôde de pre-inscripcion eth prôplèu 1 de junh. Es interessats sonque auràn enquiath 5 de j u n h entà poder accedir ad aguesti corsi dera Escola d'Ostalaria de Les. Pràves d'accès Es persones mès granes de 18 ans, sense cap titulación des demanades, poiràn accedir ad aguesti cicles formatius per miei d'ues proves d'accès.

Es condidons que s'auràn de complir entà realisar es pro-ves serán: auer mès de 18 ans, o complí-les ath long deth cicle formatiu que se volgue començar. Acreditar un minim de tres mesi d'ex-periéncia laborau en quinse-volha activitat o ben auer desvolopat un cors de forma-cion professionau aucupacio-nau d'un min im de quate centes ores, o un minim de dues centes ores de practi-ques en empreses. En aguest cas era inscripción as proves d'accès serà dubèrta enquiath 8 de mai. Es proves se haràn eth prôplèu 20 de mai.

Es Aranesi parlaran d'eri madeishi en ua exposicion de dimension Europèa

Guilhèm Martin BARCELONA

Ua exposicion que recorrerà un totau de sèt ciutats europèes darà a conéisher era real i ta t

aranesa a trauèrs de diuèrsi mate-riaus, entre eri eth tes t imòni en prumèra persona des abitants dera Val d 'Aran. Segontes era organisa-cion se calcule, en tot demorar auer eth finançament de besonh, qu'era móstra pegue èster prèsta de cara

entar an que ben. "Nosati es aranesi" ei eth nòm de

resonàncies fiisterianes qu'adoptarà eth conjunt de materiaus que s'exi-biràn en Vielha e en Musèu d'Istòria de Barcelona entà èster trasladats dempús enquià Montpelhièr, Marsel-ha, Tolosa, Paris e Madrid.

lusèp Boya, cap d'exposicions deth Musèu d'Istòria de Catalonha e un des principaus promoters dera mós-tra, n'explique un des sòns "trets definitòris: "ei ua exposicien en que

parlen es aranesi: parlen sus era sua identitat e es sons problèmes, de çô que sen, de çè que pensen e de çô que volerien èster".

Un des materiaus que se haràn a servir entad aguest propòsit son es filmaciens que se heren ena sèrie "Vides privades" de Television de Catalonha.

Aguesta exposicion ei promoigu-da p e t h m a d e i s h Musèu e e t h Consòrci Cata lan de Promocion Exterior de Cultura (COPEC). Tan-

b e n se negoc ie era i m p l i c a c i ó n directa des Institucions araneses en aguest projècte.

Eth finançament, segontes expli-q u e e t h d i r e c t o r de Consòrc i , Valenti Sallas, compdarà damb es aportacions d'aguesta Institución, dera Deputacion de Lhéida e e th Conselh Generau.

Era exposicion anarà acompan-hada d'un catalog en aranés e cata-lan. Tanben se'n ha rà u n t i ra tge apart en francés e en castelhan.

lusèp Boya explique que tanben s'estúdie era edidon d'un libre que cata lógne er estât dera ques t ion des recèrques istoriques sus era Val d'Aran. A ores d'ara segontes era opinion ja manifestada en d'autes ocas ions pe r lusèp Boya, i a u n besonh de revisar era relación isto-rica entre era Val d'Aran e Catalon-ha. "Pensi que sus aguest ahèr i a molta tergiversación e molt pòca literatura clara e seriosa", afirme.

A V U I D I S S A B T E

2 5 D ' A B R I U D E 1 9 9 8 A U É V

Es Bòrdes aura ñaues conduccions d'aigua entath pròplèu mes de juriòl

Redacción VIELHA

Er ajuntament d'Es Bor-des a començat es tra-balhs de collocacion de

naui tueus de conduccion d'aigua e es desaigües, en diuèrsi trams des carrèrs deth pöble, que non auien patit cap modificación des de hè uns quaranta ans.

En aguestes obres tanben se contemple ua naua pavi-mentación des carrèrs que s'an agut de daurir entara collocacion deth nau hilat d'aigües. Aguesta naua pavi-mentación aurà ua cauçada centrau damb pèira, entà sajar de non trencar damb eth conjunt dera estructura deth pöble. Era rèsta será pavimentat damb hormi-gón.

Es carrèrs afectats damb aguesti trabalhs son es deth carrèr Major, era Plaça Major, Casteth Leon, Camin Reiau, Carrèr dera Laca, Carrèr Entecada e eth carrèr Ave Maria.

Es öbres qu'an un cöst totau de 28 milions de pes-setes an estât finançades peth Plan Unie d'Òbres e Ser-vicis, damb 18 milions de pessetes, e per Ajuntament

d'Es Bördes, qu'a pagat es 10 milions de pessetes res-tants.

Àtractiu toristic Es Bordes, ei un des

pòbles que mès transit de veiculs patís, ja qu'ei eth punt de partida entà diuèr-ses excorsions de montanha coma poden èster era Artiga de Lin, es Uelhs deth Joèu o er Aneto. Entà facilitar era circulación as toristes que hèn a servir aguest accès , er ajuntament pavimen-tará, damb gondron, era via centrau que pòrte entara carretera dera Artiga. Aguesta via aplegará es carrèrs dera Laca e eth dera Artiga de lin.

Projècte iniciau En projècte iniciau, entar

apraiament des carrèrs d'Es Bordes, se contemplane era collocacion de diuèrsi servi-cis coma poden èster eth telefon, er enlumenat public, es cables de televi-sion, eth hilat electric o eth deth gas, toti eri enterráis en tèrra.

Segontes er alcalde d'Es Bordes Francese Medan,

Aspècte actuau des carrèrs deth poblé que se trapén en òbres SILVIA PUÉRTOLAS

aguesta idia s'a agut de modificar pes dificultats damb es que s'an trapat: "Aguest projècte non l'auem podut desvolopar ja que tantes tuberies non an cabu-da entà toti es servicis, dat era estretia des carrèrs. Tan-

ben eth cost des obres se multiplicaue per tres e eco-nomicament non i podíem arribar. A mès, un cop es servicis auessen estât ente-rradi, damb tantes acometi-des, eth carrèr auesse estât píen d'arquetes. Son aguesti

tres motius que mos an het retocar eth projècte ini-ciau".

Es trabalhs que se hèn en Es Bordes les pòrte a tèrme era empresa COPASA e son previsti que s'acaben aban-tes deth mes de juriòl.

Allegacions d'impacte ara propòsta de Foment

Redacción VIELHA

Eth Conselh Generan d'Aran a présentât ath Ministèri de Foment, a trauèrs dera sua

Dirección Generan de Carretères, es allegacions d'impacte ambientan a ua des tres prepauses hètes, entath bastiment dera varianta de Vielha, tram dera Carretèra Nacionau 230 des dera Boca nòrd deth Túnel enquia Vielha,

Des tres prepauses presentades peth Ministeri de Foment, era mens impactanta ambientaument, damb bèra allegacion, serie era prumèra, que passarle pera Ribèra dreta deth arriu Carona e crotzarie era carretè-ra comarcan ara nautada de Betren, passarle peth dessús dera Solana enquiara Urbanisacion de Santa Gèmma, a on tornarle a conectà-se damb era actuau carretèra N-230. Tota aguesta varianta compdarie damb tres túnels, trams atrincherats e viaduptes entà crotzar barrancs e arrius cuedant er impacte ambien-tan, atau coma es passi destinats entath bestiar.

Aguestes allegacions s'an présen-tât atenent as peticions d'un des ajuntaments afectats damb çô que

SILVIA PUÉRTOIAS

Era varianta amassarà era Boca Nòrd deth Túnel damb Vielha

serie eth nau traçat dera varianta de Vielha. Segontes Barrera, aguest Ajuntament déléguée per escrit ara maxima institución aranesa, que se prononcièsse sus es prepauses. Un ingenhèr forestan s'encuedèc de hèr

es estudis d'impacte ambientau, dera prepausa que se contemplaue coma mes viabla per part de Foment.

Totun, des deth Conselh Generau s' a adre^at ua carta ar Ajuntament

de Vielha, a mès d'uà còpia dera madeisha a toti es grops politics damb representación en aguest ajun-tament, ena qué se da a conéisher qu'eth Conselh, tot e er informe d'impacte presentai, non se decante per cap des tres, dat que non man-tien eth pas de ve'iculs per interior dera capitan aranesa. Segontes eth Sindic d'Aran, Carlos Barrera:"açô des deth punt de vista socioecono-mic, pòt èster grèu entara poblacion de Vielha e entath sòn desvolopa-ment comerciau". Barrera a estimât convenient presentar aguestes alle-gacions d'impacte ambientau, d'a-guesta prepausa en concret, dat que eth Ministèri de Foment, ei era que considère mès viabla entà desvolo-par. Eth Sindic d'Aran matisèc que: "Eth Conselh Generau non se manifèste absolutament en favor d'a-guest projècte, ne en quinsevolha des solucions qu'en madeish s'apòr-ten, pr'amor qu'entenem coma basic qu'er ajuntament de Vielha analise eth hèt qu'era poblacion dèishe d'ès-ter un pas obligatòri entàs ve'iculs qu'accedissen tara carretèra comar-cau dirección Vaquèira".

Per ua anta part, er equip de govèrn, non descarte daurir un debat damb totes es forces politiques entà sajar de trobar ua solucion, entà evitar qu'era Val d'Aran se con-vertisque en un èish de transport pesant. Un aspècte que se poirie veir facilitat un còp sigue hèta era varianta, eth desdoblament deth túnel de Vielha e es òbres de restau-ración d'impacte deth traçat actuau dera carretèra Nacionau 230 qu'arri-be enquiara Frontèra damb França.

VI U É A V U I

DISSABTE 2 5 D'ABRIU DE 1 9 9 8

bramau Ei de delà

E 1 r aranés consèrve entre es sues expressions, ua de ben característica: "èster de delà".

Tot soent en ua convèrsa celebrada ena Val d'Aran entre dues o mès persones quan calie/cau identificar eth 1ÒC de procedéncia/origen de quauquarrés, ère/ei abituau, s'aquera persona non ère/ei dera Val d'Aran, respóner categorica-ment "ei de delà". Aqueth "de delà" que cèrti viatges a amagat ua cèrta malicia podie referi-se tant ath Pallars, a Tolosa,a Lhèida , a Barcelona... o a non importe on. Aqueth "ei de delà" ei cargat d'Un cèrt egocentrisme que volie/vò manifestar un lòc de prioritària referencia entath país des deth qué s'exprèsse. Ei ua expression damb volentat de primar eth territòri referent de tot eth rèste , ei era interpretación deth centre deth mon damb matisi totauments sub-jectius... Eth sentiment ei ciar: lo important ei çô de nòste, lo d'aute ei tot de delà... En un mon que se globalise, entàs aranesi e entà toti es pòbles dera tèrra, ei cada viatge mès impres-cindible superar es pròpies limita-cions territoriaus entà facilitar er accès ara cultura en quinsevolh 1ÒC. Bona pròva d'aguest comporta-ment n'ei er AUÉ. Aguesta setmana eth collectiu Amies d'Aran a célébrât ua amas-sada d'aranesi en Barcelona, ara qué i an assistit aranesi que viuen

ena capitau de Catalonha e es sòns entorns e catalans simpatisants damb era Val d'Aran. Non ei era prumèra ne en serà era darrèra. Er an 1913, eth 23 d'Octobre, en Ate-neu Obrèr deth Districte II de Bar-celona eth Sr. Jusèp Sandaran e Bacarla hec ua conferéncia que titolèc "La Vali d'Aran i els Cata-lans" ena qué tanben i sigueren presents ua importanta quantitat d'aranesi e catalans de Barcelona. Ena conferéncia, damb un matis d'indignacion, criticane eth pòc respècte e eth pòc resson que tot soent se trapaue en Catalonha entar aranés, e un execessiu com-portament chovinista e de mensprètz contra tot çô que non ère catalan. "...Aquesta llengua des-coneguda (er aranés), sense preten-sió de cap mena, senzilha en son apartat paratge, ha viscut durant força anys menyspreuada pels cata-lans com una llengua poc menys que salvatge... Pot-ser algú no me'n senti grat de lo que die, empero no hi ha d'haver agravi: estem en familia i podem dir-nos les veri-tats, puig no podriem ofendre sens ofendre'ns j a que som sang de la mateixa sang ..." Aran a de superar es sues montan-hes e a d'estiéner eth coneishe-ment dera sua personalitat e ac a de començar a hèr per Catalonha e per Barcelona, e Catalonha e es catalans i an un obligada contribu-ción generosa a exercí-i.

Ena publicación dera dita confe-réncia higie eth senhor Salvador Borrut que "...dintre aquest poblé (Catalonh) tan sofert n'hi viu un altre encara cent mil voltes més sofert (Aran), car la seva posició topogràfica fa que sigui ignorât per la immensa majoria de cata-lans...". Er acte de Barcelona de 1913 siguec precedit damb es paraUles de Jusèp Aladern que concluie "tant de bo que l'acte d'avui sigui'l començament de la gran i patrióti-ca obra que en l'avenir haurà de relligar Catalunya a ses grans, magnifiques i glorioses terres ger-manes de l'altre costat dels Piri-neus". Ua cultura non pot viuer sense un centre ampli de desvolopament, sense un espaci sociau d'intercam-bi , e d'expression quantitativa-ment importanta, damb capacitats de comunicación multitudinària e de creación d'opinion, de critica, de reflexions, damb capacitat d'impulsar internacionaument manifestacions culturaus, écono-miques, artistiques... Ua cultura non pot viuer sense ua capitau. Era capitau d'Aran, Vielha, ei manca-da pera quantitat numerica des sòns poblants, entà exercir toti es aspèctes que requerirle eth papèr impulsor, dinamisador, articula-dor de capitau dera cultura arane-sa. Vielha a d'ostentar eth papèr de capitau, mès li eau es ampara-

ments necessaris que li cobrisquen es besonhs que non pot suportar. A on cercà-les?, en Lhèida ?, respec-tant ua division en provincies qu'auem era volentat de superar e renonciant a tractar es nòstes aspi-racions a nivèus de realitat nácio-nau; en Pau o en Tolosa? superant es dificultats administratiues e eth jocobinisme francés aniquilador des diferencies nacionaus que mos acabarle portant a toti entà Paris... Era nòsta referéncia de capitalitat a d'èster Barcelona . Ei per açô que resuite tant important era petita possibilitat d'auer amassades e incipients organisacions d'aranesi en Barcelona, mès que non pas en cap aute loc. Es aranesi que s'orga-nisen en Barcelona an de poder amassà-se entà gaudir e entà senté-se mès apròp dera sua tèrra encara que sonque sigue en tot escotà-se parlar ena sua lengua, damb era doçor e era peculiaritat que la caractérisé, mès an de saber que Barcelona a mès de molti papèrs que j a se li an profetisat a d'èster en un futur, era capitau deth gran espaci Occitano-Catalan. Es aranesi d'aci e es de delà, es catalans d'aci e es de delà, es occi-tans d'aci e es de delà auem un projècte comun que pot articulà-se des de Barcelona.

Jusèp Lois Sans Socasau

PALAI DE GÈU DE VIELHA GIMNÀSTICA DE MANTENIMENT

Dilluns. dimecres i divendres 9.15 a 10.15 h Dilluns. dimecres i divendres 10.30 a 11.30 h Dimarts i dijous : 9.00 a 10.00 h

AERÒBIC Dilluns i dimecres .17.15 a 18.15 h Dilluns. dimecres i divendres 20.00 a 21.00 h Dilluns. dimecres i divendres 21.00 a 22.00 h Dimarts i dijous 21.00 a 22.00 h

Preu Curs 2 dies/setmaná Abonat Gratuit (Aerobic i Gimnástica) No abonat 3.930.-

Preu Curs 3 dies/setmana Abonat Gratuit -(Aerobic i Gimnástica) No abonat 4.400,-'

lOGA Dimecres 16.00 a 17.00 h

Preu: Abonat 4.000,-No abonat 5.000,-

BAIJ.ET-DANSA Divendres 17.45 a 18.45 h

Preu: Abonat 1.025,-No abonat 2.050.-

SILVIA PUÉLÎTOLAS

Düaus passat era Val d'Aran, ar igual qu'era rèsta de comarques de Catalonha celebrèc era hèsta de Sant Jordi. Aguesta coincidís damb eth dia Mondiau deth libre. Es carrèrs de diuèrsi pòbles dera Val, se covertiren en punts de trobada des amants dera lectura e per qué non des flòrs. Es punts de venta de roses e es ja tradicionaus parades de libres, sigueren visitats per un gran nombre d'aranèsi, que s'apropèren entà cercar es darrères nauetats literàries o simple-ments un libre o ua ròsa entà regalar, coma mèrque era tradición. Es libres de lectura en ara-nés. aueren un an mès cabuda en aguestes parades.

A V U I

DISSABTE 2 5 D'ABRIU DE 1 9 9 8 VII

Carona enjés Lo govern francés estudiará la situación de las lengas 'regionalas' La Constitución diu que sol lo francés ei en comformitat amb los principis republicans

David Grosclaude LESCAR

Lo govèrn francés estu-diará benlèu dins los meses que venen la situa-

ción de las lengas oficiala-ment qualificadas de "regio-nalas" al mièg de las quaus l'occitan.

Al començament de l'anna-da lo primièr ministre, Lionel Jospin, encarguèt una deputa-da, Nicole Pery, de far un rapôrt sus la situación d'aque-las lengas e de prepausar mesuras per çô qu'es de lor desvolopament. Nicole Péry, deputada de Baiona, foguèt vice-presidenta del Parlament europèu a Estrasborg de 1984 a 1997.

Aviá teoricament fins a la fin del mes d'abril per reme-tre son rapôrt mas lo poirà pas acabar. Foguèt nómada al governament lo 2 d'abril coma secretària d'Estat per la formacion professionala. Es donc un députât breton, Ber-

nard Poignant, qu'es estât nomat per prendre sa succes-sion. Bernard Poignant (socia-lista) es tanben cònsol de la Vila de Kemper e Lionel Jospin l'a encargat d'acabar lo tra-balh començat per Nicole Péiy e a retardat la remesa del rapôrt final a la fin del mes de junhAquel retard provôca inquietuds. pr'amor res se poirà far abans la fin de l'estiu e benlèu abans 1999, en foncion del calendari par-lamentari.

Ensenhament Nicole Péry avid avut lo

temps de consultar un pauc pertot dins l'Estat fi-ancés las associacions e las diversas entitats que trabalhan en favor de las lengas minoriza-das. Aviâ quitament remés un prerapôrt ont disia que las esperanças e las atentas èran grandasdins lo mond dels promotors e defensors de las lengas minorizadas. Aviâ mençonat la necessitat de cla-

Lo primièr ministre, Lionel Jospin

rificar per exemple la situa-ción de l'ensenhament. Aviá tanben dit que l'ensenha-ment bilingüe èra la sola solu-cion per sauvar las lengas; un ensenhament de las lengas seriá pas pro eficaq:, cal tan-ben ensenhar dins la lenga. Nicole Peiy anonciava tanben que, dins son rapòrt final, totas las questions serián abordadas, l'ensenhament segur, mes tanben la creación

artística, los mejans de comu-nicación e la vida publica. Semblava ciar que la deputa-da aviá compres la necessitat d'une lei coma minià del rapôrt final e de çô que lo pri-mièr ministre ne'n voldrà far.

La dificultat que se pausará de tot biais es la de l'article 2 de la constitución francesa. Reformat en 1992 aqueste article ditz que : "Lo francés es la lenga de la República".

Es una disposición constitu-cionala qu'acceptèron totes los partits e que representa uèi un dangièr potencial per tota acción en favor de las lengas minorizadas. Òm vei mal cossi se poiriá votar una lei que seriá un estatut per las lengas diferentas del fran-cés mentre que la lei fonda-mentala considéra que sol lo francés ei en conformitat amb los principis de la Repú-blica.

Promessas Lo rapôrt Peiy-Poignant vói

pas dire que Io govèrn aja pro-més quicôm e l'experiéncia pròva que se i aguèt ja d'autres rapôrts identics, jamai desemboquèron sus una acción concrèta.

Dempuèi 1958 son cin-quanta proposicions de lei que foguèron depausadas sus la question de las lengas minorizadas per deputats de dreta o d'esquèrra e i aguèt pas jamais cap de proposi-cion que foguèsse discutida. Las oposicions son vengudas tant dels govèrns de dreta coma dels d'esquèrra. Las qui-tas promessas del president Mitterrand donèron de résul-tats força limitats.

Tot aquô explica que las associcions occitanas, breto-nas, catalanas, bascas, corsas e alsacianas ajan insistit alprèp de Nicole Pery sus la question de l'article 2 e d'un estatut vertadièr per las len-gas minorizadas.

Duscas ara las solas avança-das se son faltas per decrets o circularas çô que fragiliza la situación de las lengas e per-met a l'administracion de tra-var a mai d'un nivèl per apli-car las disposicions oficialas, quand n'i a.

E ^ s per mai d'una rason qu'aquel obratge deuriá menar bruch. Quand

foguèsse pas que per la supèr-ba qualitat literària dels tèx-tes recampats... Una requista antologia, donc. Quant a l'airal comprés, i cal destriar lo Beam pirenenc d'aquel fogal bravament crea-tor que coincidís ambe los países d'Armanhac, Astarac e Lomanha. L'epôca: la que vegèt se descabestrar tant d'ô-dis al nom de la religion, ambe son rebaladis costu-mièr de faminas e marranas. Son seissanta quatre tèxtes poëtics que Pèire Bec,, que li devèm aquela antologia, por-gis al lector d'ara dins una grafia normalizada, cadun ambe la siá revirada francesa. Pèire Bec, el, es plan conoscut de pertot coma dialectolôg e medievalista, mas a costat de la siá activitat professorala cal pas doblidar l'occitanista consequent qu'es totjorn estât, lo narrator dels "Contes de l'Unie" (1971) e "Lo hiu tibat" (1977), lo romancièr de "Sebastian" (1981) o lo poèta dels "Sonets barrôcs entà Iseut" (1977) e "Cant Reiau" (1985).

Lo sègle d'aur de la poesia gascona

Çô primièr qu'atira l'uèlh del legeire: lo formidable estrambôrd poëtic d'aqueles autors coma Pèir de Garròs, Guilhèm Ader, Bertrand Lara-da o Joan Giraud d'Astrôs, qu'ausèron tornar esclairar sa lenga per dire de l'ennairar a l'auçada dels antics. Quita-ment s'aquô voliá dire far rampèu al francés, qu'èra en trin de prene lo dessús dem-puèi lo 1539, quora l'edicte reial de Villers-Cotterêts fôra-bandis l'occitan. Pel primièr côp, tanben, d'unes que i a causisson lo francés coma lenga de creación: Montaig-ne, Pibrac, Montluc... D'aquela situación plan des-parièra n'es lo rebat lo "Dialog deras tres nimfas (latina, francesa, gascoa)" que n'es l'autor Salluste du Bartàs. Compausat en 1578 per festejar la dintrada a Nerac de la reina Margôt, aquel dialôg ven débat sul côp e l'autor ne clava lo vai-e-vèni rasonant per una afoga-

Jaume Figueras i Trull

da lausenja de son natural gascon..., alara qu'es en fran-cés que va escriure, el, tot lo demai de son obra! Pr'aquô, en Beam, la constitu-ción política d'un Estât nava-rrenc que la fe deis Uganauds e, done, los Libres Sacrats ne son a las fondamentas, va menar la siá sobeirana Joana de Labrít n'encargar en 1565 la revirada parciala occitana, dins las siás variantas bearne-sa e gascona, a sos subjèctes Arnaut de Saleta e Pèir de Garros. E aquô just al quite moment qu'aquel darrièr alestís sas "Eglôgas" que van dessenhar lo tablèu plan esmovent d'una paisanalha que li cal sofrir tot fiagèl. En mai d'a-quô Pèir de Garros, que mes-treja una lenga populara d'una estonanta capacitat expressiva, foguèt lo sol autor a entreprene una apri-gondida reflexion per çô qu'es la grafia d'aquela "koiné" literària que ne

faguèt lasiâtôca. Mas es ambe "Lo Gentilôme Gascon" (1610) de Guilhèm Ader qu'aquela renavida cul-túrala va espelir dins son plen. Aquela epopèia pren coma arquetip eroïc e mai etnie lo capmèstre dels Uga-nauds gascons. Enríe IV. D'una prodigiosa riquesa lexicala, son 2.690 alexan-drins que vos ofrisson al viu la dardalhanta carrièra mili-tara d'aqueles cadets, tant auturoses que risolièrs, que, en tot s'avançar a trucs e patacs de cap a la victôria, èran totjorn prèstes a vos saludar d'una crana capelada e que vos faràn somiar a D'Artanhan... en earn e d'ôs-ses! Un obratge, enfin, que marcha al ritme plan ende-vengut d'un sarrabastal d'ar-cabosadas e aücs. A partir d'aquel moment, los genres dialogats i daissaràn sa plaça al sonet petrarqui-sant e l'amistat literària de Pèire Godolin (1580-1649),

que son engèni ven de gan-har Tolosa, tirará sos com-panhons gascons de cap a un barroquisme lengatgièr mir-galhejant e abelugat. Ne son la demostrança los mai de nonanta sonets amo-roses de la "Margalida gas-coa" (1604) d'aquel Bertrand Larada naseut a Montrejau, Garona enjós, pas gaire luènh d'Aran, que s'i escasèt pas a far estrementir lo côr de sa bèra... 0 los milanta vèrses sautarèls de Joan Giraud d'Astrôs, lo curat boçut de Sant Ciar, que en son "Trimfe de la lengua gascoa" (1649) vos farà entendre a se carpin-har totas quatre Sasons e mai los Elements.

CoMabora i'Arxiu Occità de la UAB

Institut d'Estudis Medievals. Edifici B.

08193 Bellaterra (Barcelona) Telèfon 93 581 11 44

E-mail arxiuoccita@blues.uab.es

vili A V U I D I S S A B T E

2 5 D ' A B R I U D E 1 9 9 8

miralhem-mos

Es joeni des ans trenta tanplan que mos divertíem!

Montse Moran

Ju a n i t a des de Mos-senpèir passée a èster des de Barés quan se maridèc damb Aure-lio, quan comencèc a

véner en çô de Carnissèr de naut en Les. Mes Juanita non a deishat j a m è s era a legr ía qu' a eretat dera sua mare, que les acompan-haue de joenetes tath balh vesti-da d'escur damb eth son davanta-let ròsa e eth mocador en cap.

Ei qu'ena familia tostemps i a agut musics, cantaires e dançai-res. Les a estât un pöble damb ua grana afición ara musica e ath teatre.

Juanita mos rebrembe es obres

Tostemps trapauen un locau

dispausat a acuéïher era

orquèstra que ¡es harie dançar

damb es gojats deth pöble

de teatre cantades que repre-sentèren, organisades per inspec-tor d'ensenhament e mèstre dera escòla qu'actuaument pòrte eth sòn nòm, Alejandro Casona, a on cantauen e interpretauen aqueri personatges qu'auien d'inventar pr'amor qu'eri jamès auien vist arrés es tornejà-se damb eth "Mantón", per exemple.

Rebrembre tamben damb emo-cion coma eth d i r e c t o r dera "Masa Coral de Madrid" les auie

ensenhat es cançons tipiques de cada ua des regions d'Espanha, un hèt que les a p r o p a u e mès entà ues tèrres que quedauen un shinhau luenh.

E ei qu 'era p r o x i m i t a t de França hège qu'era gent de Les se relacionèsse força damb es sons ves ins entà cobr ir es sons besonhs basics, sustot en iuèrn. E d'aquiu portarie era mair de Jua-nita es vestits qu'es sues hilhes estrearien en cada hèsta major.

Es dimenges i auie balh. Un viatge enes Banhs, un aute en ç6 de Cap deth Pont, tostemps tra-p a u e n un l o c a u d i s p a u s a t a acuéïher era orquèstra que les h a r i e d a n ç a r damb es bero is gojats deth pôble ath compás dera música des clarinets, trom-

bon, baish e trompeta. Era nôsta dançaira non

perdie ocasion, damb es sons companhs de lúder aqueri vestits en tot reco-rrer totes es hèstes der e n t o r n . D e m p u s de Nadau e Barbacàs , un viatge passada era Quarè-ma, començauen es ges-sudes entàs hèstes majors, prumèr a pè o en bicicleta e a côps en auto

a on se i c a l a u e n t a n t i coma podien. Pujauen entà Canejan o Bausen o mès aprop arribauen enquià Bossôst o Es Bordes, bèth viatge crotzauen era termièra. Coma era ben mos explique tot eth ser mos calie controlar era ora pr 'amor que quan tocauen es dotze en campanau, coma se siguèssem "Cendroses" deth conde, auíem d'èster en casa. Guaire côps auien auut d'entrar pera hièstra en tot nautà-se es pelhôts e tier

compde de non esparracà-se es mitges!

Juanita, que de tostemps a tra-balhat e força, damb es sòns uei-tanta ueit ans, non rebrembe ne un dia que non age cantat quau-

qua melodia. Coma aué, qu'en tot hèr recular

era sua memòria, cantarege aque-res notes que dancèc un e aute còp en "Bois de Bologne" des Banhs de Les.

. ran & rte, S.L

Retols lluminosos Senyalitzacid d'obres Retulacio de vehicles

Creacions de ned Disseny de logotips

Adhesius

Cira. dc Causae (Ediftci Val d'Aran)

25530 VIELHA (LItida) Ttl. i Fax: 973-64 28 41 mm P A L A I DE GÈU

• Pista de Gel

• 2 piscinas climatitzades

• Solàrium

» Gimnàs (fitness, cardiovascular)

Sauna / Massatges / Raigs UVA

• Bar / Restaurant

Per g itiés informació: Tel. 64 28 64 - Fax 64 28 75

Avda. Carona, 33 - 25530 VIELHA

Propletari: JOSEF ALTADILL GONZALEZ

Bstabliment Gourmet Pinxos - Tapes

Bodega (criances, reserves i grans reserves)

Productes de la Vail Menjar preparat per emportar

Passeg dera Libertat, 5 • Vielha Tel./Fax (973) 64 08 82 25530 VIELHA (LLEIDA)

Vidres Viola Avda. Maladeta, 19 25530- VIELHA

Tel. y Fax: 973 640289

ACRISTALAMIENTOS - PERSIANAS MANUFACTURAS DE VIDRIO

FABRICACIÓN VIDRIO CÁMARA CARPINTERÍA DE ALUMINIO

MAMPARAS DE BAÑO

PIDA PRESUPUESTO SIN COMPROMISO VISÍTENOS EN NUESTRA TIENDA DE VIELHA

Ventosa i ca lven Miquel Sánchez

OBERT EL PONT DE MAIG

APARTAT DE CORREUS num. 80 25530 VIELHA

Tel 973 64 18 09 Tel Refugi 973 29 70 90