butlleti balanç legislatura 2015

Balanç de govern 1

BALANÇ DE GOVERN

TR

AN

SPA

RÈ

NC

IA

CO

MP

RO

MÍS

SOL

IDA

RIT

AT

CIU

TAD

AN

IA

PARTICIPACIÓ I COMUNICACIÓ

ECONOMIA I FINANCES

GOVERNACIÓ

ATENCIÓ A LES PERSONES

MEDI I TERRITORI

CULTURA I EDUCACIÓ

Ajuntament de Begues

2011 – 2015

2

Edita: Ajuntament de Begues

Redacció, disseny, maquetació i revisió lingüística: L’Apòstrof, SCCL

Impressió: El Foli Verd, SCCL

Dipòsit Legal: B-38486-2007

www.begues.cat

www.facebook.com/ajuntamentdebegues @ajbegues

Imprès en paper ecològic

Balanç de govern 3

BALANÇ DE GOVERN 2011 – 2015

4

Balanç del pla de gestió municipal

Iniciar els processos per entrar a la xarxa de muni-cipis Cittàslow, que implica que el nostre municipi com-plirà amb criteris de soste-nibilitat, singularitat, quali-tat urbanística, qualitat de vida i equilibri responsable entre comunitat i entorn.

Adjudicar i executar el projecte d’urbanització del Raval de Sant Martí i iniciar la tramitació del Pla especial de millora urbana d’urbanització del barri de la Rectoria.

Executar la primera fase del soterrament de les línies elèctriques de l’avinguda Mediterrània.

Recuperar la plaça Camilo Riu respectant l’essència del lloc i millorar els usos de la plaça Lina Font.

Estudiar l’accessibilitat als barris de la banda sud del municipi.

Estendre la xarxa del gas.

Fer del carrer Major i Camí Ral un passeig segur (via d’àrea 30) que serà l’eix vertebrador del poble on també hi passarà el carril bici, i es crearà una via directa i segura entre l’ins-titut i el centre del poble.

Connectar la zona centre amb la variant pel carrer Puigmoltó per poder recuperar la parada de l’autobús.

Vetllar per la millora del transport públic, entre Begues i Gavà, especial-ment el cap de setmana.

Fer el centre del poble més accessible creant zones de prioritat per als vianants i habilitant més aparcament, tot facilitant la compra a les botigues del poble.

Reordenar i millorar la xarxa de fibra òptica als edificis i als espais oberts municipals i emplaçar els organismes pertinents per tal que perfeccio-nin el senyal de TDT, ADSL i WiFi/Wimax.

Revisar i aprovar el Pla es-pecial urbanístic d’antenes.

Crear una Aula TIC a Begues promovent el coneixement i les tecno-logies de la informació i la comunicació.

Aprovar la modificació del Pla general sobre els usos del sòl no urbanit-zable i el Pla especial del patrimoni i de les masies.

Elaborar un catàleg de patrimoni per tal de pre-servar els béns culturals del municipi a partir de l’inventari del Mapa de patrimoni cultural.

Revisar i aprovar el Pla local d’equipa-ments municipals.

Fer promoció del jaciment de la cova de Can Sadurní.

Declarar BCIL (béns culturals d’interès local) el Pou de Glaç, Can Vendrell i l’església Sant Cristòfol de la Rectoria.

Continuar amb la digitalit-zació del fons documental.

Exposar de manera perma-nent el patrimoni Lina Font.

Senyalitzar rutes i camins.

Implantar horts urbans en terrenys públics per fomen-tar l’agricultura sostenible i prioritzar les persones ju-bilades i en situació d’atur.

Exigir la restauració de la pedrera Montau ll.

Fer campanyes de conscienciació per tal de reduir els residus (oli, recollida selectiva, nous compostadors...).

Fomentar les energies renovables i l’estalvi energètic a Begues (bio-massa, fotovoltaica...).

Realitzar el Pla anual de manteniment de rieres i boscos i desenvolupar el tractament de l’arbrat viari i de les plagues

Racionalitzar els recursos públics a través de la priorització i del rigor en l’execució pressupostària ordinària i d’inversió.

Desenvolupar un projecte turístic de qualitat en el marc de Cittàslow, que posi en valor la identi-tat i dinamitzi l’activitat econòmica a partir de les potencialitats del patrimoni històric, cultural, artesanal i natural del municipi.

Protegir i promoure el nostre patrimoni creant la marca Begues per tal de donar a conèixer el patrimoni natural i cultural.

Activar un projecte d’ade-quació paisatgística del Mur per donar més usos turístics i ampliar l’horari d’obertura al públic.

Fer un estudi diagnosi del comerç i del turisme al nos-tre municipi per dinamitzar les zones comercials i potenciar tot tipus de fires.

Actualitzar la guia de comerciants i senyalitzar les botigues i empreses per facilitar-ne la localització.

Renovar el plànol i el mapa de geolocalització a través d’un portal informàtic.

Redactar l’ordenança de civisme i fer com-plir les ordenances públiques vigents.

Fet

No fet

Fet parcialment

En procés

Balanç de govern 5

Desenvolupar una pla-taforma de comunicació participativa que inclogui la ràdio, el web i altres espais de les xarxes socials (Facebook, entre d’altres).

Crear un consell de redacció política per tal de consensuar els continguts del butlletí municipal.

Adequar la pàgina web de l’Ajuntament per fer-la més àgil i funcional.

Tenir una presència més important als mitjans de comunicació externs.

Organitzar tres jornades anuals informatives sobre els pressupostos i el Pla de gestió municipal (presenta-ció, seguiment i avaluació).

Promoure la participació ciutadana per debatre el contingut de temes concrets de les diferents regidories amb la pre-sència dels electes i els tècnics municipals.

Constituir el Consell d’Infants per incentivar la seva participació en els assumptes públics i entrar en la xarxa de projectes de participació infantil.

Fomentar estils de vida saludables mitjançant activitats de promoció, prevenció i protecció de la salut creant una comis-sió de salut formada per entitats, veïns i veïnes.

Continuar el Pla local de drogodependències.

Apostar per la solidaritat internacional: seguirem destinant un percen-tatge del pressupost a projectes solidaris.

Fer la cessió dels ter-renys pertinents per a la construcció de la segona escola pública de Begues.

Instar el Departament d’Ensenyament de la Generalitat per fer el batxillerat a Begues.

Promoure el servei “Res-pir” de suport puntual a famílies amb persones amb dependència.

Prioritzar el Pla de revisió i seguiment del programa individual de les persones amb dependència (PIA).

Garantir la teleas-sistència i el servei d’atenció domiciliària.

Informar les famílies de la cartera de serveis existent per a persones en situació de dependència.

Tractar de manera especial els casos que requerei-xin urgència social.

Establir un conve-ni amb la Fundació Banc dels Aliments.

Aprovar el Mapa d’Instal-lacions Esportives Municipal (MIEM).

Posar en marxa el nou equipament cultural del centre cívic i bibliote-ca aprofitant totes les seves potencialitats.

Desenvolupar el projecte ecoturístic de la Ruta dels Castells del Garraf i del Camí Ral, així com posar en valor el Cen-tre d’Interpretació.

Mantenir l’oferta de cursos de català i el programa de Voluntariat per la Llengua.

Aplicar la transversalitat des de la perspectiva de gènere, infància, joventut i gent gran.

Promoure accions de millo-ra dels processos d’aco-modació de la població nouvinguda (joves, famílies a les escoles, entitats ciutadanes, dones...), mitjançant el suport tècnic professional en mediació ciutadana especialitzat en col·lectius immigrants.

Protocol·litzar el servei d’informació, orientació i assessorament a la dona: laboral, psicològic i jurídic.

Donar suport al programa de la Xarxa d’Intercanvi.

Fomentar la participació social de les dones i donar suport a l’associacionis-me en clau de gènere.

Potenciar l’Espai de la Gent Gran i les activitats que de-senvolupa com ara la Festa anual i els tallers lúdics.

Continuar i millorar el servei de menjador per a gent gran.

Fomentar el voluntariat per al desplaçament de les persones amb necessitats especials.

Vetllar i instar la Genera-litat a posar en marxa del centre de dia, casal d’avis i habitatges dotacionals.

Posar a disposició de les administracions o d’em-preses vinculades amb el sector públic competent terrenys necessaris per a la construcció d’ha-bitatges protegits per a joves i gent gran.

Donar suport als grups de joves facilitant recur-sos perquè puguin dur a terme les seves pròpies activitats juvenils.

Actualitzar el Pla local de joventut com a eina bàsica per al desenvolupament de les polítiques juvenils per a la formació, emanci-pació, creació, participació i esbarjo dels joves.

Adherir-nos als programes de prevenció de l’acciden-talitat infantil i juvenil.

Potenciar els projectes que tenen com a base la xarxa de ciutats educadores.

Impulsar el pati obert: obrir les instal·lacions esportives dels centres educatius per a ús de la població fora de l’horari escolar.

Enfortir el Projecte Educatiu de Begues per desenvolupar projectes pedagògics i accions educatives orientades a conèixer el patrimoni i treballar la cohesió social.

Crear el camí es-colar infantil.

Balanç de govern 7

Tanquem amb aquesta legislatura una etapa difícil per a qualsevol municipi català. Han estat quatre anys més de crisi econòmica que hem sumat a aquells que ja havíem superat. Evidentment, la seva prolongació en el temps no ha fet que les situacions que ja eren com-plexes esdevinguessin més senzilles.

Amb una rebaixa considerable dels ingressos respecte a abans de l’arribada de la crisi, ens hem proposat en primer lloc cobrir les necessitats més immediates. Això ha significat garantir els serveis municipals i la seva qualitat i atendre aquelles famílies que han patit amb més duresa el moment actual.

Però aquesta voluntat de donar resposta al dia a dia no ens ha suposat una renúncia al que a Begues considerem una obligació: assolir nous nivells de qualitat de vida. Aquelles persones que hem assumit responsabilitats municipals ens hem negat a fer d’aquesta legislatura un moment de transició a l’espera d’un futur més esperançador.

Un cop hem considerat que es trobava garantida la xarxa de serveis a les persones, hem estat ambiciosos amb l’objectiu d’incrementar i millorar els nostres equipaments, les acti-vitats que ofereixen i de potenciar els nostres espais públics. Per fer possible l’assoliment de fites tan destacables com la creació del centre cívic El Roure i de la biblioteca La Gines-ta o l’inici del projecte de reurbanització del Camí Ral és just que reconeguem el suport que hem trobat en les administracions supramunicipals.

Hem necessitat trucar a moltes més portes i mantenir intenses negociacions per aconse-guir el màxim finançament extern possible per desenvolupar projectes i serveis a cost zero per a les arques municipals. En definitiva, hem hagut de multiplicar el treball de gestió rea-litzat. Però els resultats avalen que ha merescut la pena. La que en molts altres municipis ha estat una legislatura de transició, a Begues ha estat una etapa clau en la construcció d’un nou model de població.

Si mirem el nostre entorn descobrirem que avui som, una mica més, aquest poble que manté tots els avantatges de les seves dimensions reduïdes, però que també suma molts dels beneficis de què es gaudeix a les ciutats. Som, una mica més, el poble en el qual la major part de beguetans i de beguetanes volem viure amb les nostres famílies.

Mercè Esteve Pi (CiU)

ALCALDESSA DE BEGUES. HISENDA I ESPORTS

TreballanT per al municipi que volem

“Les exigències de la crisi no han suposat una renúncia a assolir nous nivells de qualitat de vida a Begues”

8

Margarida Camprubí Vendrell | 1a tinenta d’Alcaldia (GdB)

SERVEIS SOCIALS, PARTICIPACIó, COMUNICACIó, COMERç, TURISME I POLíTIqUES TRANSVERSALS (GENT GRAN I DONA)

“La ciutadania de Begues m’han donat l’oportunitat de treballar per a ella i aquest és el gran valor de la política entesa com a recerca del bé comú. D’aquesta legislatura, estic orgullosa d’haver assolit la majoria del que vam incloure al nostre programa. El més com-plicat ha estat el treball en equip, la distribució dels recursos humans i aconseguir la trans-versalitat en el desenvolupament dels programes. A dia d’avui, el nostre repte és fer equips sòlids per aconseguir els millors pactes i la millor gestió per a l’Ajuntament. M’encantaria seguir sumant esforços perquè Begues, a banda de ser el millor poble per viure, també fos el millor espai per conviure.”

Sadurní Vendrell Masip | 2n tinent d’Alcaldia (TxB)

GOVERNACIó, PROTECCIó CIVIL, MOBILITAT, TRANSPORT, JOVENTUT I RECURSOS HUMANS

“Begues ho és tot per a mi: passió i sentiment. Sóc un patriota beguetà. Em dedico a la política per vocació i servei al meu poble. Estic molt orgullós del tracte amb les persones, d’haver-les pogut ajudar durant aquesta legislatura i d’haver resolt els seus problemes. El que més m’ha costat és trobar l’equilibri amb els diferents partits polítics. El meu repte principal és i serà sempre enfortir la cohesió entre l’administració i la ciutadania. Begues és un municipi especial, i la gestió política ha d’estar a l’alçada.”

Balanç de govern 9

Jordi Oriola San Nicolas (CiU)

CULTURA, EDUCACIó, POLíTICA LINGüíSTICA, SALUT, CONSUM, SOLIDARITAT I COOPERACIó

“M’engresca treballar per al poble. Cada dia penso en els projectes que tenim i en el fu-tur de Begues. Em sento orgullós de la posada en marxa del centre cívic. Per a qualsevol municipi de la nostra mida és difícil disposar d’una programació lúdica i cultural que sigui tan rica i variada. Sincerament penso que, després d’aquesta legislatura, podrem afirmar que a Begues disposem d’un conjunt d’activitats que per la quantitat i qualitat se situen per sobre de la mitjana de municipis similars. En bona mesura també devem aquesta fita al treball de les entitats i associacions. Elles són el veritable motor de la vida social begue-tana. Tenim molt motius per sentir-nos orgullosos de la nostra vila, malgrat que molts dels quals, com la solidaritat o la cultura, són intangibles, però hi són. També estic satisfet de les aportacions que hem fet en cooperació, de l’impuls de l’educació i de l’apropament del centre cultural de Vallgrassa a Begues.”

Joan Molina Molina | 3r tinent d’Alcaldia (CiU)

OBRES, PROJECTES, SERVEIS, NOVES TECNOLOGIES, BRIGADA, VIA PúBLICA, OCUPACIó, PROMOCIó ECONòMICA I MEDI AMBIENT

“Begues és un municipi únic, com n’hi ha pocs. Mantenir i conservar el nostre entorn i patri-moni és fonamental. Em sento agraït per haver pogut tenir l’oportunitat de treballar i assolir grans fites per al meu poble. Posar en marxa el centre cívic al servei de la ciutadania, les entitats, el jovent i la gent gran, millorar les telecomunicacions, crear la xarxa WifiBegues als espais públics i apropar Begues al concepte de poble sostenible, fer realitat la implantació del gas natural, instal·lar sistemes d’estalvi energètic o potenciar els plans d’ocupació i de formació són alguns dels reptes assolits, però encara en queden altres i cal mantenir el com-promís ferm amb Begues.”

Joan Capellades Vendrell | 4t tinent d’Alcaldia (GdB)

URBANISME, PATRIMONI I HABITATGE

“Em dedico a la política local perquè m’agrada el model de poble que tenim i per implicació personal: és el poble on he nascut, on han nascut els meus fills i el poble que m’estimo. Cada dia, quan entro a treballar, penso en totes les coses que he de solucionar. D’aquesta legislatura, estic molt orgullós de l’aprovació de diferents planejaments urbanístics i d’ha-ver acabat amb el conflicte del Club de Begues, que va ser molt difícil. El repte principal que té el nostre municipi actualment és trobar recursos per mantenir la qualitat de vida de tota la ciutadania i per mantenir els serveis.”

10

L’urbanisme és un suport jurídic bàsic per al desenvolupament econòmic d’un municipi i, alho-ra, per la conservació del territo-ri i l’interès patrimonial. L’orde-nació urbanística, per tant, és la base legal sobre la qual actuen els agents econòmics i els terri-torials i que els permet desen-volupar un tipus d’activitat o un altre. Aquestes són algunes de les actuacions urbanístiques que s’han fet a Begues en els últims anys.

un poble més ordenaT i adequaT a les seves necessiTaTs de desenvolupamenT

la imporTància del manTenimenT i la rehabiliTació

Des del 2011, el patrimoni municipal ha incorporat béns tan emblemà-tics com l’Ermita de Santa Eulàlia, cedida per la família Sadurní.

La Regidoria de Patrimoni ha impulsat la rehabilitació del temple, de més de 400 anys d’antiguitat, una actuació necessària pel mal estat en què es trobava l’edifici pel pas dels anys.

Gràcies al Pla especial del catàleg de masies, s’han regulat els usos i el valor històric de 58 masies i cases rurals de Begues, una de les fites més importants, que se suma a la protecció del patrimoni arquitectònic del municipi.

Quant a les polítiques d’habitatge, s’incorporaran dos nous habitatges públics al catàleg de Begues. La rehabilitació de Cal Purrós, situat al Raval de Sant Martí, permetrà crear dos immobles destinats a habi-tatge social. L’adhesió a la Xarxa de Serveis Locals d’Habitatge de la Diputació de Barcelona s’afegeix als instruments de l’Ajuntament per oferir una bona oferta d’habitatge públic.

Medi i territori

Balanç de govern 11

Fomentar l’ús d’energies renovables i aprofitar els recursos natu-rals del municipi ha estat una de les fites prioritàries de la Regidoria de Medi Ambient. L’aposta per la producció de biomassa obtingu-da dels boscos de Begues genera energia per a la calefacció dels edificis municipals i permet que el consistori estalviï més del 30% dels recursos que hauria destinat al subministrament d’altres fonts energètiques.

Actualment hi ha dues calderes de biomassa instal·lades al centre cívic El Roure que abasten tot l’equipament. També en disposen l’Escola Sant Cristòfor, la Llar d’Infants El Guinyol, la piscina coberta i els vestuaris del camp de futbol. Amb una potència instal·lada de 1.300 kW, Begues és un dels municipis capdavanters en l’aprofita-ment d’aquesta energia neta.

El 2013 es van fer diverses obres de millora a la deixalleria munici-pal i, pel que fa a la prevenció i la gestió de residus, al gener del ma-teix any es va posar en marxa a les escoles del municipi el projecte ClakiBegues, un sistema de recollida d’oli usat. Recentment s’han començar a instal·lar fanals LED i reductors de flux a l’enllumenat públic i als edificis municipals, unes actuacions que han obtingut una subvenció de 127.000 euros de la Diputació de Barcelona.

La Regidoria de Via Pública ha im-pulsat obres i reparacions a molts barris que han permès millorar l’es-tat de calçades i voreres. Gràcies a les subvencions obtingudes de la Generalitat i de la Diputació de Bar-celona s’ha pogut triplicar el pres-supost destinat a reparacions dels carrers i a eliminar desperfectes ocasionats molt sovint per les ar-rels dels arbres. L’objectiu de totes aquestes accions ha estat millorar la mobilitat de vianants i vehicles.

la reducció dels residus, una fiTa municipal

begues aposTa per la silvopasTura

més segureTaT per a viananTs i vehicles

El 2011 es va posar en marxa un projecte pio-ner: la utilització de cabres per mantenir netes les 23 hectàrees de franges forestals al vol-tant de Begues. L’Ajuntament ha adjudicat la gestió del ramat a l’associació de pastors La Gaiata. Fruit de l’èxit del projecte, la Diputació de Barcelona ha volgut potenciar-lo finançant amb 43.000 euros l’ampliació del corral de Mas Ferrer, el creixement del ramat de les 70 cabres actuals fins a un de 250 cabres i ove-lles i la incorporació d’un corral mòbil perquè el ramat es desplaci a les franges forestals del nord del municipi.

12

Inaugurat pel Molt Honorable Senyor Artur Mas, president de la Generalitat de Catalunya, el centre cívic forma, juntament amb la biblioteca, un punt de trobada de persones, entitats i serveis destinats a tota la població que enforteix les relacions socials, el coneixement i la cultura.


arriba el gas naTural L’1 de juliol de 2013 és una data clau per a Begues. Gràcies al conveni signat amb l’Ajuntament, Gas Natural Distri-bución va esdevenir la nova proveïdo-ra energètica del poble i es va com-prometre a portar-hi el gas natural i a assumir el cost de l’adequació de les antigues instal·lacions de gas propà, a més d’ampliar la deficitària xarxa de distribució actual.

La inversió prevista és d’1,3 milions d’euros i servirà per donar servei a 620 llars a finals de 2015 sense cap cost per a l’Ajuntament.

un Triangle al servei de la ciuTadania

L’Ajuntament de Begues ha concentrat esforços durant aquesta legislatura a construir serveis de qualitat adreçats a la ciutadania. Els eixos d’aquesta proposta són el centre cívic, la riera i l’Escorxador, el futur Camí Ral i els horts urbans, uns espais que combinen la relació amb l’entorn i la interacció social i cultural.

El centre cívic El Roure, inaugurat durant el 2014 pel presi-dent Artur Mas, ha estat l’obra més important que s’ha fet al municipi, amb un cost de 5.642.065 euros. L’edifici, que està nominat al premi d’arquitectura Mies van der Rohe, acull tres equipaments de primer ordre: la biblioteca La Gi-nesta, el teatre El Goula, el Punt Jove i l’Espai Nou, a més d’alguns serveis municipals.

El Camí Ral és l’eix que vertebra el municipi. Les obres ser-viran per afavorir el trànsit i el passeig, plantar més arbres i construir un carril bici de doble sentit. Tenen un pressu-post de 2.300.000 euros i la Diputació de Barcelona apor-tarà una subvenció de 1.650.000 euros. El tercer espai que completa els serveis se situa a l’antic cinema Goula, una parcel·la de més de 1.400 metres quadrats que serà el bressol de 16 horts al servei de la població, així com un gran espai que es destinarà a diversos usos públics. Els horts enllaçaran el Camí Ral i el camí del voltant de la riera que condueix fins al centre cívic.

el paTrimoni de begues, del passaT al fuTurDos dels projectes d’obres més emblemàtics d’aquesta legislatura per recupe-rar el patrimoni de Begues són la reforma del Petit Casal i la rehabilitació de la plaça Camilo Riu. Amb la finalitat de recuperar el pes del turisme, l’Ajuntament va sol·licitar dues subvencions: una al Fons Europeu de Desenvolupament Re-gional (FEDER), per valor de 216.095 euros, i una segona de 61.342 euros a l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

Al Petit Casal es rehabilitaran les façanes i les cobertes, es milloraran els acces-sos i es farà l’adequació del Centre d’Interpretació del Parc del Garraf, situat a la planta baixa de l’edifici. La plaça Camilo Riu es restaurarà totalment amb una coberta nova sobre la riera i es recuperaran l’antiga pèrgola i la font. També es crearan itineraris turístics i culturals al voltant del poble.

El juny de 2013 es van inaugurar les obres del barri del Raval de Sant Martí, un dels nuclis més antics de Begues, en el qual es van urbanitzar carrers i soterrar serveis, a més de pavimentar la plaça de la Creueta, entre altres millores. La Generalitat va subvencionar l’obra amb 260.000 euros, que va tenir un pressu-post total de 540.000 euros.

14

Objectiu: més serveis a les persones per disminuir el risc d’exclusió social

Les partides del pressupost municipal destinades als Serveis Socials han experimentat, des del 2011, un increment de prop del 56%.

Els Serveis Socials de Begues respo-nen a la demanda de persones que busquen ajuda per cobrir les seves necessitats. Al llarg d’aquests anys, s’han signat convenis amb diverses entitats, com ara el Banc d’Aliments, i s’han posat en marxa programes d’ajuda a infants, persones adul-tes i gent gran per disminuir el risc d’exclusió social i garantir la igualtat d’oportunitats entre la ciutadania.

més llaços i un full de ruTa per a la genT jove

A Begues hi ha més de 1.500 persones joves, la majoria de les quals tenen entre 10 i 19 anys. L’increment d’habitants al municipi apunta que en un futur es necessitaran unes polítiques actives en matèria de joventut. Inspirant-se en aquesta tesi, la Regidoria de Joventut ha impulsat el Pla local de joventut 2014-2017, aprovat a final de 2014, que estipula els eixos principals de la política de joventut que ha de seguir el poble fins al 2017. Aquestes línies s’han dissenyat amb infor-mació de primera mà extreta a partir d’enquestes, grups de discussió i entrevistes en profunditat.

A més de dibuixar aquest full de ruta, la Regidoria de Joventut ha im-pulsat accions per potenciar l’emancipació i la interrelació de les be-guetanes i beguetans més joves. S’han celebrat, per exemple, tallers i xerrades d’orientació professional i s’ha donat suport a les penyes de Festa Major. L’objectiu de la regidoria ha estat, en definitiva, crear i incrementar els llaços entre perfils diferents de població jove.

Atenció a les persones

43.186,09 €

2011 2012 2013 2014 2015

43.003,05 €

56.319,17 €

64.203,21 €67.200 €


conTra la violÈncia de gÈnere i per un envellimenT acTiu

Fins al 2012, les polítiques destinades a la dona de l’Ajun-tament de Begues es limitaven a actes simbòlics, com la lectura del manifest del Dia Internacional de la Dona Tre-balladora, que se celebra el 8 de març, i algunes actuaci-ons per afrontar els maltractaments per motius de gènere.

Des de Plans Transversals, per tant, es va veure la neces-sitat de reforçar aquestes polítiques i plantejar instruments teòrics i pràctics per donar suport a aquest segment de la població, sovint oblidat. D’aquesta manera, s’han elaborat un Pla d’igualtat intern per a l’Ajuntament i un d’extern, des-tinat a visibilitzar aquelles actituds sexistes que poden con-duir a maltractaments físics o psicològics. En aquest sentit, el 2012 es va constituir la Taula del protocol d’actuació con-tra la violència de gènere, un òrgan que coordina diverses àrees implicades en la lluita i la prevenció de la violència per motius de gènere, com les regidories de l’Ajuntament, el personal tècnic, les escoles, els cossos policials, el CAP de Begues o l’Hospital de Viladecans.

En el terreny simbòlic, s’han dotat de continguts les com-memoracions del 8 de març i del Dia Internacional contra la Violència de Gènere, el 25 de novembre, amb activitats per a tots els públics. Una de les actuacions en què es treballa dia a dia és l’eliminació del llenguatge sexista dels materials comunicatius de l’Ajuntament, per bé que s’ha retirat totalment del web municipal i del Butlletí de Begues.

Les Dones SàviesSi hi ha una experiència que uneix els dos eixos bàsics de Plans Transversals és el Consell de les Dones Sàvies. Cre-at el 2006, es reuneix un cop al mes i les seves integrants debaten aspectes de l’esfera pública. És tot un referent de participació ciutadana que s’ha replicat a municipis com Corbera de Llobregat, Sant Vicenç dels Horts, el Prat de

Llobregat o Sant Esteve Sesrovires. En el marc del IV Con-grés de les Dones del Baix Llobregat, del qual Begues va ser subseu, es va dedicar una jornada al Consell de les Dones Sàvies com a model organitzatiu de participació.

Un envelliment actiuL’altre eix de la regidoria són les polítiques destinades a gent gran, que tenen com a objectiu fomentar un enve-lliment actiu i impulsar les relacions socials entre aquest col·lectiu a través de l’activitat física i psicològica. El cicle “Caminades de la Gent Gran” o les festes que periòdica-ment organitza l’Espai Nou són algunes de les actuacions concretes que permeten fomentar aquesta filosofia de creixement.

Un altre clar potenciador d’això és el menjador de la gent gran, en què s’ha passat de tenir un servei de càtering a gaudir d’un servei d’àpats que ofereix una alimentació de qualitat elaborada al moment.

Finalment, cal destacar la millora substancial que han ex-perimentat els serveis cap a la gent gran gràcies al trasllat de l’antic Espai de la Gent Gran a l’Espai Nou, que està més ben il·luminat i gaudeix d’unes instal·lacions de prime-ra que se sumen a tots els serveis que ofereixen el centre cívic i la biblioteca.

Les àrees de Gent Gran i Dona, de Plans Transversals, han treballat sobre dos eixos principals: unes polítiques de dona actives i uns objectius per dinamitzar el dia a dia de la gent gran i fomentar el respecte per les seves experiències.

16

Begues ha demostrat amb escreix la seva solidaritat al llarg d’aquests úl-tims anys. Iniciatives solidàries com l’associació Salta per l’ELA o l’asso-ciació Chromo 22 han rebut el suport de la ciutadania i de la Regidoria de Solidaritat i Cooperació. D’altra ban-da, des de Begues s’ha donat suport a projectes internacionals de coope-ració al desenvolupament, com la construcció d’una llar de gent gran a Nicaragua o d’una escola al Senegal.

begues, poble solidari

Abans de la crisi, em dedicava bàsicament a construir edificis. Després d’estar un temps a l’atur vaig poder acollir-me a un dels plans d’ocupació de l’Ajuntament de Begues, que m’ha permès tor-nar-me a incorporar al món labo-ral. Si abans em dedicava a aixe-car parets, ara rehabilito voreres i desperfectes de la via pública. És una feina diferent, però en la qual puc aplicar moltes de les tècni-ques que vaig aprendre treballant a la construcció.

Javier MorenoTé 42 anys i és paleta de formació. Després de passar un temps a l’atur, ha pogut tornar a treballar gràcies a un pla d’ocupació.

compromís amb l’ocupació i l’emprenedoria

Plans d’ocupació, formació laboral i suport a l’emprenedoria: aquestes han es-tat les tres principals línies d’acció que ha posat en pràctica la Regidoria d’Ocu-pació per tal de fomentar la creació de llocs de treball i millorar les perspectives de trobar feina.

En aquest àmbit, un capítol important ha estat l’aplicació de diversos plans d’ocupació conjuntament amb la Generalitat, la Diputació i l’Àrea Metropolitana de Barcelona, que han ajudat a donar feina a persones del municipi en situació d’atur. En concret, des del començament del 2015 s’han pogut contractar 8 persones.

D’altra banda, el 3 de juliol passat Begues va acollir el primer networking popu-lar de Catalunya. La trobada —amb la dinamització a càrrec d’especialistes del portal trobarefeina.com— va servir per fomentar l’intercanvi d’idees i experièn-cies entre persones que volien muntar el seu propi negoci o bé que ja estaven treballant per donar un tomb a la seva carrera professional. Darrerament s’ha posat en marxa el nou projecte enFEINA’t, que compta amb un pressupost de 38.000 euros dels quals la Diputació de Barcelona n’ha finançat 30.000.

Atenció a les persones

Economia i finances


el comerç de proximiTaT, un valor a l’alça

Amb l’objectiu de fomentar el consum de productes de proximitat, tot prioritzant les compres als establiments del municipi, un valor plenament alineat amb la filosofia de la Cittàslow, la Regidoria de Comerç ha contri-buït a desplegar un instrument fonamental: la Taula de Comerç de Begues, creada el no-vembre del 2012 amb l’objectiu d’oferir un espai on debatre les necessitats del comerç local i presentar propostes per dinamitzar-lo. La taula, integrada per persones dedicades al comerç, la restauració i les empreses, ha or-ganitzat, juntament amb la regidoria, diverses campanyes en dates importants per al comerç local. Alguns exemples són la iniciativa del Nadal de 2012 “Fem les compres trencant es-quemes”, per lluitar contra el sexisme a l’hora d’adquirir les joguines, o “El somni d’una nit d’estiu”, que va comptar amb la participació de molts establiments en una vetllada plena de descomptes especials i d’activitats, com ara una desfilada.

la consolidació d’un nou model TurísTicLa decisió d’allunyar-se d’un model turístic basat en el consum massiu i les grans instal·lacions i apostar per activitats respectuoses amb l’en-torn ha començat a donar els seus primers fruits. En definitiva, es tracta d’atraure un turisme de qualitat que sàpiga apreciar els aspectes més genuïns de la natura, la història i el comerç del poble, i vincular-los a al-tres activitats complementàries innovadores, sempre sota el paraigua de la filosofia dels territoris serens. En aquest sentit, la Regidoria de Comerç ha aconseguit del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) un total de 216.000 euros per protegir el patrimoni natural i arquitectò-nic, i convertir Begues en un poble atractiu per al comerç i el turisme.

A banda del projecte de rutes per l’entorn natural del municipi i els pla-fons dels punts d’interès turístic, l’oferta beguetana per a visitants in-clou la fira d’artesania un cop al mes i la Trobada de cotxes clàssics de Begues, que cada novembre permet presenciar l’espectacle dels vehi-cles recuperats circulant pels carrers de la població. Per la seva banda, després de dues edicions, la fira de la cervesa artesana està convertint Begues en tot un referent del sector gràcies al llegat de la cova de Can Sadurní, on es van descobrir les restes més antigues del continent d’ela-boració d’aquesta beguda.

18

La difícil situació econòmica i social que pateix Catalunya i tot l’Estat des de fa anys és l’obstacle principal que han hagut de superar els comptes municipals per no només seguir ofe-rint els serveis que prestava l’Ajunta-ment, sinó millorar-los i ampliar-los.

L’esforç principal s’ha centrat a apro-fitar de la millor manera possible els diners que s’han pressupostat i, so-bretot, a buscar finançament per allò que no tenia cabuda a les arques mu-nicipals.

En aquest sentit, són molt destaca-bles les aportacions continuades que han fet els ens supramunicipals com

la Generalitat o la Diputació de Bar-celona. Sense el suport de la Diputa-ció, per exemple, no s’hauria pogut ni pensar a desenvolupar el projecte de reurbanització del Camí Ral. Però grà-cies a l’aportació d’1.650.000 euros, Begues disposarà d’una via pacifica-da al servei de les persones.

Un altre dels fronts en què s’ha cen-trat la política econòmica del consis-tori ha estat la reducció del deute públic municipal. El 2011, l’Ajunta-ment tenia un deute que arribava al 43,75% del pressupost municipal, una xifra que s’ha reduït dràstica-ment fins al 20% aproximat amb què

es preveu tancar el 2015. Aquestes dades reflecteixen l’esforç que ha hagut de fer el govern municipal per mantenir i gestionar uns serveis de qualitat sense haver-se d’endeutar.

La gestió dels impostos i les taxes municipals s’ha adaptat a la situació que viuen moltes famílies del poble. S’ha vetllat tant per congelar els tipus de gravamen de l’impost de béns im-mobles com per fraccionar-ne el pa-gament, tot i la pèrdua de capacitat de recaptació que aquestes mesures suposen per al municipi.

Així doncs, els comptes municipals d’aquests quatre anys s’han centrat a tirar endavant nous projectes i a ampliar i millorar els serveis munici-pals vetllant per mantenir un equilibri pressupostari.

Economia i finances

més i millors serveis per a la ciuTadania

Evolució de les subvencions extraordinàries en benefici de la ciutadania i a cost zero

2015

1.722.360 € *

396.507 €

595.666 €

112.451 €

979.075 €

2011

2012

2013

2014

Generalitat de Catalunya

Diputació de Barcelona

Àrea Metropolitana de Barcelona

Fons Europeu de Desenvolupament Regional

*Diners obtinguts fins al 31 de març de 2015


Governació

la policia local s’especialiTza

Una de les prioritats de la Regidoria de Governació en ma-tèria de política de seguretat ha estat garantir l’estabilitat de la plantilla de la Policia Local de Begues, formada per 13 agents, amb l’objectiu de destacar-la com a cos de se-guretat de referència.

Per aconseguir-ho, ha estat vital la formació especialitzada de cada agent, que ha convertit el cos de la Policia Local en un organisme integral, que no només gestiona emergènci-es o situacions excepcionals, sinó que actua dia a dia en diversos àmbits com la seguretat viària o la prevenció dels maltractaments per motius de gènere.

Un altre aspecte fonamental que ha facilitat la feina de la policia són les noves eines de què disposa. Durant aquests anys, el cos ha adquirit nous vehicles que permeten fer pa-trulles més efectives. Una altra de les millores que s’han incorporat són les càmeres de seguretat instal·lades a les entrades de Begues, gràcies a les quals la Policia Local ha pogut identificar responsables de delictes que han tingut lloc al poble.

un cos de segureTaT inTegral

La Policia Local ha implementat nous dispositius de detecció d’estupefaents.

La gent jove ha experimentat a través de l’equinoteràpia com se sent algú que ha patit un accident de trànsit.

20

Cultura i educació

inversions de 400.000 euros a la zona esporTiva i implicació amb les enTiTaTs

Inversió de 79.000 euros per millorar i especialitzar la pista tècnica del Pavelló Jaume Viñas Pi per a diversos esports i d’11.600 euros per fer millores a la pista de frontó.

Inauguració de la nova sala de màquines de la piscina d’estiu amb un innovador sistema d’electròlisi salina (sense clor). Inversió de 239.000 euros.

Millores del terreny de joc del camp de futbol i noves tanques reforçades de la zona esportiva amb una inversió de 27.000 euros i 14.000 euros per a les dutxes dels vestuaris.

suporT al peb i creació del consell d’infanTs

“L’educació és transversal.” Amb aquesta màxima ha treballat la Regi-doria d’Educació durant aquesta legislatura i per això s’ha dedicat tant als tres centres educatius com als espais d’educació en el lleure. Així mateix ha vetllat per la continuïtat i el reforç del Projecte educatiu de Begues (PEB).

Al llarg d’aquests anys, la regidoria ha rehabilitat els espais de l’Escola Sant Cristòfor i de la Llar d’Infants El Guinyol en posar-se en marxa la Unitat de Suport a l’Educació Especial. Així mateix, el gener de 2013 i juntament amb el PEB, va crear el Consell d’Infants, un òrgan repre-sentatiu dels centres educatius que afavoreix la participació dels nens i nenes de 10 a 12 anys en assumptes públics i els permet elaborar propostes i fer crítiques i suggeriments. En els plens del consell, cada representant posa sobre la taula les seves necessitats davant dels re-presentants polítics.

La consolidació del PEB també ha estat un dels reptes de la regidoria i per això ha donat suport a l’organització del tercer fòrum del projecte.


Al llarg del 2014 s’han inaugurat les dues infraestructu-res culturals més importants de Begues: la biblioteca La Ginesta i el teatre El Goula, ambdues ubicades al centre cívic El Roure. Coincidint amb aquestes fites, la Regidoria de Cultura ha augmentat i diversificat la programació cul-tural del poble.

La nova biblioteca La Ginesta amplia els serveis de l’an-tic equipament, disposa d’un fons de 15.000 documents, d’una important col·lecció local i, com a novetat, incorpora una màquina d’autopréstec al servei de la ciutadania. Per fer-la més viva, s’hi han programat, per exemple, la tradicio-nal Hora del conte cada dues setmanes i els clubs de lectu-ra en català, anglès i francès. El nou teatre El Goula, també instal·lat al centre cívic, té capacitat per a 336 persones i durant els primers mesos de funcionament ja ha acollit espectacles per a diferents públics, com La màgia del Mag Lari o el concert del grup musical Mishima.

Un altre dels objectius de la Regidoria de Cultura ha estat reforçar el Centre Experimental de les Arts Vallgrassa per millorar-hi les relacions. S’ha apropat a les beguetanes i beguetans a través d’exposicions en col·laboració amb la Llar d’Infants El Guinyol i d’altres activitats artístiques com passejades poètiques als carrers del poble, en coor-dinació amb la Font de Poemes.

arqueologia a l’abasTEls descobriments arqueològics de la Cova de Can Sadurní han situat Be-gues al mapa cultural de Catalunya. Aquestes troballes han rebut l’impuls de la Regidoria de Cultura, que ha ajudat a millorar les condicions d’ex-ploració de la cova amb una inversió de 125.000 euros. A més d’instal·lar un cobert a la terrassa del jaciment, el consistori ha contribuït a impulsar els camps de treball internacionals que han permès desenterrar l’Encantat, una estatueta de ceràmica de 6.500 anys d’antiguitat, la més antiga de la Península Ibèrica, i descobrir quatre esquelets de fa 6.400 anys que havien estat sepultats seguint un ritu mortuori totalment inèdit a la Península.

Des del 2011, la Regidoria de Cultura ha treballat, conjuntament amb les entitats del poble, per mantenir l’esperit de les festes populars. Gràcies a la implicació dels Amics del Cavall de Begues, l’any 2012 Begues va recuperar la festa dels Tres Tombs, d’origen pagès, que s’havia deixat de celebrar el 2005. Un any més tard es va constituir els Encantats, la pri-mera colla castellera del municipi, que des del novembre del 2014 és membre de ple dret de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya. Les festes ma-jors i la resta de celebracions que es fan durant l’any són fruit de la voluntat de tre-ballar per una cultura activa al servei de les persones.

una programació culTural a l’alçada del poble

les fesTes, TeixiT associaTiu

22

La implantació en espais públics de WifiBegues, el desenvolupament de l’App InfoBegues o el desplegament de la tecnologia 4G per dotar de mi-llor servei d’ADSL el poble han estat els grans reptes assolits per la Regi-doria de Noves Tecnologies durant aquesta legislatura, però no han estat els únics. Entre altres, també s’ha implantat l’e-factura, o factura electrònica, per millorar l’eficiència en la gestió municipal, o el préstec de

tauletes per navegar per Internet al centre cívic.

Des del primer desplegament al cen-tre del poble, a l’agost del 2013, la xarxa WifiBegues s’ha estès per tot el municipi: a la zona esportiva, al centre cívic o als parcs infantils, en-tre d’altres. Mitjançant aquesta xarxa també s’han connectat les càmeres a les entrades i sortides del poble gestionades des de la Policia Local.

Properament, la xarxa WifiBegues permetrà millorar altres serveis de gestió, com l’enllumenat públic.

L’aplicació per a mòbils InfoBegues recull tota la informació del poble com els llocs d’interès, el patrimoni, rutes, incidències a la via pública, a més de contactar amb comerços i empreses. El projecte ha estat finan-çat per la Diputació de Barcelona amb 10.000 euros.

La Regidoria de Salut ha impulsat un ampli ventall d’activitats per fomen-tar hàbits de vida saludables entre la ciutadania, com ara la campanya “Veure abans de beure”, que es va desenvolupar durant el segon trimes-tre de 2014 i fins a la festa major en el marc del Pla de prevenció de les drogodependències.

L’objectiu era conscienciar el jovent del poble sobre els perills del consum

d’alcohol mitjançant una sèrie de ví-deos i recursos comunicatius.

D’altra banda, el 6 d’abril, Dia Mun-dial de l’Activitat Física, Begues va acollir tallers d’iniciació a la marxa nòrdica, un esport que fa treballar un 90% de la musculatura del cos. El 23 d’octubre l’exporter del Barça i en-trenador Pere Valentí Mora va ser el protagonista de la xerrada “Enganxa’t a l’esport”.

Wifibegues, app, e-facTura i présTec de TauleTes

un consum conscienTLa Regidoria de Consum s’ha encarre-gat de divulgar i defensar els drets de les persones consumidores, especial-ment entre dos col·lectius: els infants i la gent gran. S’han organitzat tallers de consum responsable i xerrades sobre les rebaixes i els paranys que poden amagar les factures de serveis bàsics com l’aigua i el gas. La unitat mòbil de l’OPIC, òrgan depenent de la Diputació, s’ha desplaçat periòdica-ment a Begues per complementar el servei que ofereix regularment l’Ofici-na d’Atenció la Ciutadania (OAC).

fomenTar hàbiTs de vida saludables, una prioriTaT

Cultura i educació


Participació i comunicació

ciTTàsloW o el poder d’una ciuTadania acTivaLa participació de la ciutadania per decidir les qüestions que l’afecten és un instrument de primer ordre, sobretot en les fases inicials del dis-seny de les polítiques que s’han d’acabar portant a la pràctica. Partint d’aquest convenciment, a finals de 2012 la Regidoria de Participació va posar el fil a l’agulla i va impulsar el procés participatiu Begues Cittàslow, basat en el respecte per l’entorn, la cura pel medi ambient, la protecció de la qualitat de vida i la promoció dels recursos i els va-lors locals. El procés va culminar el juliol de 2014 amb l’aprovació dels estatuts de la Xarxa Estatal de Municipis per a la Qualitat de Vida, un pas més per integrar-se a aquest organisme i per obtenir el segell de qualitat com a municipi slow. Aquest 7 de març s’ha inaugurat un dels projectes que han sorgit del procés participatiu: L’Espai de Silenci del Parc del Mur.

Amb l’objectiu de presentar els objectius i la feina quotidiana que efectua el consistori, entre el 2012 i el 2014 s’han organitzat un total de sis jornades participatives, un compromís de la regidoria a l’hora de promoure una administració oberta i accessible a les demandes del veïnat.

505

2

1.184

260

+1.500 NOTÍCIES

Web

2011 2015 2013 2015

+80%

+60%100%SEGUIDORS

SEGUINT

TRANSPARÈNCIA COMUNICATIVA

Segell infoparticip@

PREMI

butlleti balanç legislatura 2015

Documents