aprendre de l'habitatge
DESCRIPTION
CURS D'HABITATGETRANSCRIPT
APRENDRE DE L'HABITATGEReflexions d'un estudiant
Lucas Sanz TorresProjectes VII
Curs 2011/2012
La arquitectura - la verdadera - sólo existe allí donde elprotagonista es ese pequeño hombre común y corriente,
allí dónde es el centro, con su tragedia y su comedia.
Alvar Aalto
INDEX
INTRODUCCIÓ
El programa
La realitat del context
DE LA CIUTAT A L'HABITACIÓ
La relació amb l'exterior:el carrer, l'accés i l'escala
La relació interior: el rebedor, el passadis i el distribuidor
L'habitació
EL PROCÉS DEL PROJECTE
6
12
17
REFLEXIONS SOBRE ELS EXERCICIS
El dibuix
El relleu
El volum
9
6
INTRODUCCIÓ
El present llibre es desenvolupa dins l'assignatura de Projectes del quart cursd'Arquitectura, impartida pels professors Xavier Monteys i Silvia Musquera a l'EscolaPolitènica Superior de la Universitat de Girona durant el curs 2011-2012.
El material que conté es fruit del primer semestre, i respon a la voluntat dereflexionar mitjançant exemples i propostes, diferents casos i situacions sobre elsespais que conformen el que coneixem per habitatge.
Aquest document permet a la persona que el redacta veure els procés que ha seguital llarg del curs i a la vegada ser una mostra clara de l'aprenentatge del alumne.
7
LA REALITAT I EL CONTEXT
La situació economicosocial que estem vivint i el fet de que cada vegada es donaràmenys la situació de poder emplaçar un projecte en un solar buit , ha de donar lloc ala reinterpretació i aprofitament del parc d'habitatge construït. Aquest és un delsarguments que justificarà la tria certs habitatges que s'analitzaran i interpretarandurant una part del curs i posteriorment s'intervindran amb una proposta.
EL PROGRAMA
1.Casa Gifre, 1884 (Travessia de l'Auriga,8, cantonada pujada de la Mercè)
Es realitzarà l'axonometria d'una escala, de manera que el dibuix expressi les servesqualitats espaials, dimensions i estructura
2.Bloc Puig,1934-1935(Carrer de la llebre,5)
Intervenció en el relleu d'una façana i posterior proposta de local en planta baixa
3.Bloc Bech de Careda,1935(Gran Via Jaume I,68, cantonada Álvarez de Castro
Estudi del volum del passadís i vestíbul per llavors intervenir amb la col·locaciód'armaris per a l'habitatge.
4.Casa Vila-Angelats,1944-49(Carrer Eiximenis,21 cantonada Gran Via Jaume I)
Unió de dos apartaments que conformen la planta superior de la casa, per donarresposta al programa, obert, d'habitatge per a tres germanes bessones.
8
1 2
3
4
9
REFLEXIONS SOBRE ELS EXERCICIS
EL DIBUIX
La primera eina utilitzem per plasmar les nostres idees sobre el paper és el dibuix.En aquest moment neix el projecte d'arquitectura que després es podrà materialitzaro no. L'acció de dibuixar ens permet repassar analíticament totes aquelles partsimaginaries o reals de l'espai que tenim a la ment o davant dels nostres ulls. El fet deprestar atenció en els detalls i en les dimensions ens dona una concepció pròpia del'espai.
EL RELLEU
Treballar aquest aspecte ens dona eines per fer-nos adonar que les façanes delsnostres edificis no són simples línies sobre un pla que ens parlen sobre elfuncionament de l'interior, hi que el mínima diferència de entre un pla i un altre esremarca per la llum que conseqüentment genera una ombra. Aprofitar aquestarealitat, l'entorn i les preexistències de la façanes ja construïdes que ens podendonar indicacions per actuar sobre aquestes.
EL VOLUM
La major part dels dies els passem a l'interior dels nostres habitatges, la percepciódel volum interior es fa de manera inconscient però si per un moment prestematenció veurem com els límits de les parts en contacte ens configuren la visió i siintentem fer nos el negatiu de l'espai on estem veurem que el volum és el dibuix del'aire modelat pels límits.
10
11
12
DE LA CIUTAT A L'HABITACIÓ
LA RELACIÓ AMB L'EXTERIOR:EL CARRER, L'ACCÉS I L'ESCALA
La primer que hem de definir per relacionar els nostres edificis amb la ciutat es lamanera com connectarem amb el carrer, la connexió amb el carrer es produeix atraves de l'entrada relacionada la majoria de vegades amb la porta que ensdelimitarà l'exterior de l'interior. L'accés estarà condicionat per la geometria delcarrer, les mides de la obertura la porta, la manera de gira d'aquesta i el que enstrobarem a l'interior diferenciat amb l'exterior per la presència del sostre. L'estudi dela Casa Gifre es un bon exemple d'una transició entre el carrer i l'escala a través d'unespai de vestíbul, d'una alçada considerable, que no fa falta que tingui una funciódeterminada però ens permet veure, la sota la dèbil llum que arriba de la lluerna de laultima planta, el primer tram de l'escala. El posterior recorregut fins a la porta delnostre habitatge vindrà donat l'espai vertical que dona lloc a l'escala, la geometria dela qual vindrà determinada per les distàncies entre nivells que haurà de salvargràcies a la suma d'esglaons i replans.
13
LA RELACIÓ INTERIOR: EL REBEDOR, EL PASSADIS I EL DISTRIBUIDOR
Els nostres habitatges es poden analitzar com una agregació d'espais, que responena una funció o no, relacionats entre ells de manera directa o a traves d'un espai derelació.
Aquest espai de relació a de permetre la transició fluida entre les parts de l'habitatge,que en funció de la seva posició dins de l'estructura organitzadora i les sevesdimensions podrem parlar sobre si es tracta d'un passadís, un distribuïdor o d'unrebedor. Respondre al recorregut intern de l'habitatge és al que han quedat relegatsactualment i en un mon on cada cop la superfície construïda tindrà mes valor, hande poder aglutinar activitats i funcions especifiques
El cas de la proposta del Bloc Bech de Careda ha intentat donar resposta aquestareflexió, on hem estat treballant la possibilitat de introduir elementsd'emmagatzematge,ja siguin llibreries o armaris i a la vegada permetre l'apariciód'activitats com la lectura o el simple Café amb una visita.
La realitat d'aquest espais vindrà determinada per la seva amplada, la variació de laperspectiva interna, l'alçada del sostre que ens acompanya que ens pot ajudar avariar la percepció del espai, l'aparició de les cantonades i plec de les partes queamb sota la llum es faran visibles,etc.
14
15
L'HABITACIÓ
La necessitat d'autonomia per part de les persones que viuran, o ens visitaran, dinsl'habitatge es cada vegada més determinant, per tant les habitacions hauran depermetre un grau de polivalència de funcions bastant ampli.
Sobre aquesta reflexió parteix la proposta d'ampliació de la Casa Vila-Angeltas quebusca amb la unió de dos apartaments preexistents de la planta superior donarresposta un programa d'habitatge protagonitzat per tres bessones. L'habitatge esplanteja amb un nucli convencional que dona tan servei a les habitacions dels qui hiviuran de manera permanent, com a les habitacions dedicades a les possiblesestades temporals, tractades com si fossin habitatges dins del propi habitatge i a lavegada separa la part dedicada a les activitats laborals, tot plegat aprofitant lespossibilitat del doble accés a l'habitatge, que ha facilitat les circulacions
Alhora de plantejar l'habitatge s'ha tingut en compte tan les divisió verticalcondicionada per la presencia de les crugies estructurals i la divisió horitzontal quebusca definir els espais a traves dels canvis de nivell.
15
17
Om comença el projecte visitant la realitat per fer-se una visó del lloc a que estaràsubjecte durant tot el procés, acompanyat de la càmera el llapis i el paper que ensfaran prestar atenció en els detalls que posteriorment voldrem recordar per tenirsempre present la realitat sobre la qual treballem.
A continuació un té la necessitat de conèixer més en profunditat l'edifici sobre el quales treballarà a base de l'anàlisi de l'organització de les plantes, el funcionament del'estructura i els aspectes constructius, per tant en aquest moment es clau la recercade informació fiable que ens permeti unes extreure unes conclusions rigoroses. Enel cas de les rehabilitacions cal saber valorar no només els elements que en unprincipi en poden jugar en contra sinó també el que podem aprofitar que podensuposar un punt de partida en el nostre projecte.
Llavors al tractar-se de projectes acadèmics un ha de començar a saber que es elque busca amb la seva proposta i com ho pot aconseguir, moltes vegades esrecorre a les referències dels mestres arquitectes, en el meu cas he buscat sobretotentre els projectes de J.A Coderch, Carlo Scarpa i Adolf Loos, que m'han permèsjunt amb l'observació de la quotidianitat, un lloc on agafar-me. Posteriormentcomença el moment més personal on es guia per una certa intuïció enriquida per lacomprensió de l'edifici, que ens permet començar a dibuixar i a base de les diferentscorreccions de l'assignatura un va polint, adonant-se que li falta molt per entendre iaprendre.
EL PROCÉS DEL PROJECTE
18
Kärnter Bar, Adolf Loos
Olivetti show room, Carlo Scarpa
Bloc d'habitatges a la barceloneta , J.A.Coderch
